Bàsicament, ha estat la millor experiència que he tingut mai a nivell personal. He conegut gent excel·lent, he fet amics autòctons i d'altres països, he millorat l'anglès i el grec modern i m'ho he passat molt bé. A més, he estat vivint amb les millors companyes de pis del món, una francesa i una alemanya, i ja hem viatjat juntes a Berlín i Istanbul. La propera parada és Lió!
Acadèmicament m'ha anat bé. He acabat la carrera, i amb molt bones notes: he tret dos 10 i un 8! Però les classes de biblioteconomia són en grec, cosa que fa més difícil les assignatures. Feia una assignatura de lliure elecció adreçada a Erasmus que era en anglès. Aquesta assignatura era gratuïta i ens feien excursions per la Macedònia grega, a més d'ensenyar-nos danses tradicionals, vestits, història de Grècia... amb les pràctiques estic més descontenta. Em van posar la màxima nota, però hi vaig haver d'assistir durant 5 mesos 6 hores diàries, mentre que el Pràcticum aquí és de 3 mesos, 4 hores... A més, als grecs els paguen les pràctiques, però a mi no me les van pagar. És a dir, en aquest cas l'estudiant surt perjudicat, perquè treballa més i gratuïtament. Almenys, com que jo parlava la llengua, vaig estar fent feina de bibliotecària, catalogant publicacions periòdiques i no vaig tenir la sensació d'estar perdent el temps.
Jo vull animar que marxi la gent del país, que si vas a països de l'Est no surt tan car, i és una experiència meravellosa.
Us passo un enllaç a un bloc que feia al principi d'estar al país, quan tot em cridava l'atenció. A més, si hi ha alguna persona interessada a marxar a Grècia, que no tinguin cap problema en posar-se en contacte amb mi (l'Amadeu Pons té el meu correu).
[Missatge anterior sobre aquesta experiència: http://mobilsbid.blogspot.com/2009/04/experiencia-erasmus-thessaloniki.html]
dimecres, 23 de setembre del 2009
Últimes valoracions de l'Erasmus a Grècia
divendres, 18 de setembre del 2009
Informació d'allotjament a Berlín
Per compartir pis:
http://www.wg-gesucht.de/wg-zimmer-in-Berlin.8.0.1.0.html
http://www.studenten-wg.de/Berlin,wg.html
Residències d'estudiants:
http://www.studentenwerk-berlin.de/en/wohnen/index.html
Una agència on parlen espanyol:
http://www.city-wohnen.de/eng/berlin/flat-search/
Aprofitem l'entradeta per demanar que ens feu arribar al bloc informació similar d'altres països.
Esperem que siguin d'utilitat per a altres estudiants!
dijous, 17 de setembre del 2009
Pràctiques d'estiu al CERN
Hola, em dic Daria i durant els dos mesos d’estiu he estat fent les pràctiques a la biblioteca del CERN a Ginebra. El CERN és una de les organitzacions més importants a nivell mundial de recerca en física de partícules on hi treballen físics d’arreu del món. Actualment estan enllestint els últims preparatius per poder iniciar, si és possible al novembre, l’accelerador de partícules més gran que s’hagi creat mai per recrear les condicions immediatament posteriors al Big Bang. Vaig assistir a una de les visites guiades que fan per al públic en general on un jove físic ens va fer una visita força detallada sobre el Large Hadron Collider. Fa uns mesos era possible baixar els 100 meres sota terra on està situat aquest accelerador, però ara, per motius de seguretat i perquè falten pocs mesos per iniciar la màquina ja no deixen baixar-hi a ningú i únicament ho vam poder veure des de dalt.
A la biblioteca del CERN hi treballen 21 persones, també de diverses nacionalitats, i també hi ha 6 estudiants que estan cursant “formació professional” a Suïssa, i que treballen unes hores a la setmana a la biblioteca, fins i tot durant l’estiu. Durant les dues primeres setmanes de juliol, la meva responsable, una persona molt amable en tot moment, em va demanar que elaborés un estudi sobre diverses eines digitals per saber quin seria el millor mètode per preservar la informació digital dels editors en els quals la biblioteca està subscrita. La meva segona tasca que vaig realitzar, consistia a processar amb UNIX tot un seguit d’articles que tractaven sobre el CERN i estaven en diverses llengües (fins i tot, en vaig trobar un parell que eren en català). L'última setmana també vaig haver de redactar un manual amb els passos a seguir per processar articles, ja que el procediment per processar constava de diferents passos.
A Ginebra vaig estar allotjada en una residència d’estudiants, a 20 minuts del centre. Per trobar allotjament a Ginebra és una mica complicat i s’ha de fer amb antelació per poder trobar una plaça. Per anar al centre de pràctiques cada dia m’havia de desplaçar fins a les afores de Ginebra perquè el CERN està situat gairebé a la frontera amb França. He de dir que Ginebra m’ha resultat una ciutat molt agradable, tranquil·la i segura per viure-hi, i no és gens estressant. El fet de ser una de les ciutats més internacionals del món fa que molta gent tingui coneixements d’anglès i alhora, és una ciutat on hi conviuen persones de diferents nacionalitats i cultures. La majoria de gent que he conegut acostumen a especificar quins són els seus orígens ja que encara que visquin a Suïssa són descendents d’altres països. Un altre punt a destacar dels suïssos és la seva coneguda puntualitat en els seus transports públics i que funcionin amb pràcticament cap incidència; a part, hi ha molt bona combinació per poder-te moure amb comoditat per la ciutat. El fet d’estar en un altre país m’ha permès fer turisme per altres racons de Suïssa, tot i que els trens són una mica cars... Suposo que s’ha de compensar d’alguna manera el seu bon funcionament!
Que si per a mi ha estat una bona experiència? Sens dubte puc dir que ha estat una experiència irrepetible!!
Daria
dimecres, 16 de setembre del 2009
Oferta de feina per a l'Instituto Cervantes
L'Instituto Cervantes, entitat molt coneguda dels lectors d'aquest bloc perquè acull estudiants nostres en pràctiques durant els estius, ha fet pública una convocatòria per contractar bibliotecaris per a diversos dels seus centres.
Concretament, per a Beirut, Belo Horizonte, Damasc, Fes, Porto Alegre, Sofia, Tel Aviv, Tetuan, Tunis i Xangai.
Aquí podreu veure el text de referència: http://intranet.cervantes.es/convocatorias/20090923/Bases%20convocatoria%20p%C3%BAblica%20BIBLIOTECARIOS%202009.pdf
Les sol·licituds cal presentar-les amb un model normalitzat: http://intranet.cervantes.es/convocatorias/20090923/ANEJO%20I%20Solicitud%20de%20participación%20BIBLIOTECARIOS%20pública.doc
El termini per presentar les sol·licituds acaba el 23 de setembre de 2009.
A banda de les places per a les biblioteques, l'Instituto Cervantes ofereix altres llocs de treball: http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/ofertas_empleo_centros.htm
dimarts, 15 de setembre del 2009
Berenar de cloenda de les pràctiques d’estiu 2009
El passat dilluns, dia 14 de setembre, estudiants i responsables del programa de pràctiques d’estiu a l’estranger ens vam reunir per intercanviar les experiències viscudes durant les estades als altres països. Una quinzena dels estudiants van poder venir i transmetre’ns els aprenentatge i les vivències dels mesos d’estiu.
En general, tant els centres com els alumnes han quedat molt satisfets amb les estades. Fins i tot, dues estudiants retornaran a les biblioteques de pràctiques però aquesta vegada amb un contracte laboral. Enhorabona!
Tal i com els hi vam fer arribar a ells, aprofitem l’entradeta al bloc per demanar que qualsevol proposta de nous centres, suggeriments de millora, informació d’allotjament, etc. que sigui d’interès per a futures ocasions ens la podeu fer arribar personalment o aquí mateix.
Us fem saber que ja hem començat a treballar per les pràctiques d’enguany!
dilluns, 14 de setembre del 2009
Pràctiques a l'Istituto Universitario Europeo
Descriure els 11 mesos que porto a la biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo (IUE) sembla una missió impossible. Moltes experiències noves, nous amics d'arreu d'Europa, una nova ciutat per descobrir, una llengua molt semblant al català que ajuda a sentir-se com a casa... i una biblioteca amb canvis constants i amb gent que té ganes de fer la feina ben feta.
L'IUE és una institució ubicada a San Domenico di Fiesole que des de l’any 1972 s’encarrega de fomentar la recerca des d’una perspectiva europea en els camps de l’economia, la història i les ciències polítiques i socials.
La biblioteca de l'IUE conté un fons que dóna resposta a les necessitats d'informació dels estudiants que realitzen la seva recerca en aquest centre. Ofereix un ampli ventall de serveis com: adquisició de bibliografia, servei de préstec interbibliotecari, ampli accés a recursos electrònics, connexió wireless, etc.
El personal que treballa a la biblioteca (com a la resta de l'institut) procedeix d'arreu del món, des d'Espanya fins als Estats Units, i molts d'ells tenen formació no bibliotecària (especialment els anomenats especialistes temàtics, que són els encarregats de conèixer les necessitats dels diferents departaments i dels seus estudiants per tal de mantenir un fons útil per a les seves necessitats).
Les persones que realitzen un període de pràctiques a la biblioteca col·laboren amb el departament de catalogació, el departament de servei als usuaris i préstec interbibliotecari, el d'adquisicions o al departament de publicacions periòdiques. En el meu cas, he treballat fonamentalment en aquest darrer departament, tot i que, com la resta dels meus companys, he col·laborat eventualment en projectes que afectaven d'altres departaments (com la revisió dels registres existents en el catàleg de la biblioteca) i, de forma contínua, he realitzat tasques d'atenció d'usuaris al servei de préstec.
En aquests moments som 6 becaris: dues noies de Praga, un noi suec, una noia grega i una altra noia catalana.
Viure un any a Firenze i treballar en aquesta biblioteca és una experiència que us recomano, perquè a banda de l'aprenentatge professional, personalment resulta una oportunitat única per conèixer gent que difícilment podries trobar en un altre ambient, i per viure a la Toscana, una de les zones més maques de tota Europa (viure a Firenze us permetrà tenir a l'abast molts indrets per visitar).
Joana Ferrer
dimecres, 9 de setembre del 2009
Assistència com a voluntàries al congrés de l'IFLA 2009 (Milà)
Som la Grelda Ortiz i l’Aina Giones i us escrivim perquè volem compartir amb vosaltres la nostra experiència al 75è Congrés de la International Federation of Library Associations. L'IFLA organitza un congrés mundial sobre centres d’informació, aquest any s’ha fet a Milà i el lema era: Libraries create futures: building on cultural heritage.
Unes xifres per començar: hi va haver un total de 3.931 persones registrades, 228 voluntaris, 34 periodistes, 128 expositors a la fira comercial, 30 intèrprets. Déu n’hi do, eh! I què hi fèiem nostres allà? Hi vam anar a fer de voluntàries, per tant no ens van pagar res, però vam poder conèixer una pila de gent, assistir a les xerrades i fer turisme (què millor?)
Així que vam aterrar a la ciutat italiana vam localitzar el Milano Convention Center (ubicat a la vora de les parades d’Amendola i Lotto Fiera), i allà vam col·laborar en tot el que ens deien. Les feines van ser variades: des de muntar bosses per als congressistes, fer de punt d’informació pel recinte (era molt gran! 4 plantes en total), estar amb els traductors i intèrprets de l’IFLA Express, publicació que sortia cada dia amb notícies del congrés, ajudar els membres de l'IFLA o fins i tot imprimir els distintius d’entrada. Quan no fèiem de voluntàries teníem l'oportunitat d’assistir a una pila de presentacions. Es feia complicat triar què anar a sentir a cada moment perquè el programa era molt ampli i interessant Entre les que vam poder anar, una de les que més em va agradar va ser la de les seccions de Management and Marketing i Academic and Research Libraries Libraries of the future - Libraries in the future: where will we stand 10 years from now?, on diferents professionals explicaven com promocionar serveis bibliotecaris. De les ponències presentades, la que ens va agradar més va ser la presentada per l’Eppo Van Nispen Tot Sevenaer de la DOK – Library Concept Center de Delf (Països Baixos). L’altra que ens va agradar va ser a la secció Libraries Serving Persons with Print Disabilities, les ponències giraven sobre diferents experiències i projectes de diferents biblioteques que donen servei a persones amb discapacitats. Entre les ponents es va presentar l'experiència de la biblioteca de Melbourne, a Austràlia. Va parlar també Hiroshi Kawamura i va parlar de l’accessibilitat, de la implementació i l’evolució del format Daisy al món. Una altra sessió molt interessant va ser Environmental Sustainability and Libraries SIG Libraries and awareness about sustainability, on bibliotecaris especialitzats en medi ambient explicaven les seves experiències en projectes, com ara els de RECIDA (la Red de Centros de Información y Documentación Ambiental), on a l'acabar la ponència van suggerir que per al proper congrés cadascun dels ponents portés el seu got per beure aigua (estalviant així els gots de plàstic que tenien en aquell moment a la seva disposició). A més a més d’assistir a les ponències, també vam visitar a l’àrea de presentació dels pòsters i els dels estands, on vam trobar gent d'empreses i centres relacionats amb el nostre àmbit com ara la British Library (que ofereix un nou sistema de pagament per subscripció) i de nous com Ebooks on demand, projecte al qual totes les institucions documentals (biblioteques, arxius, museus) poden afegir-se.
La veritat és que des del primer dia la ciutat de Milà ja ens va captivar... està plena d’encant. En el centre de la ciutat hi ha el Duomo (amb la Madonnina, símbol de la ciutat), l’Scala, la Galeria del Leonardo da Vinci, l’Església de Santa Maria de la Grazie i la Galeria Victore Manuele (coneguda com el saló de Milà), on hi ha les botiques més cares que hem vist mai! Caminant des del centre es pot anar a dos dels barris amb més encant de la ciutat: Breda i Navigli. Breda és per perdre’t entremig dels carrers empedrats, sentir música pel carrer o visitar esglésies super petites i amagades. Navigli és el barri dels bohemis, es troba al costat del riu i s’hi pot anar passejant per les botiguetes que munten cada dia a la tarda (res a veure amb els preus de la Galeria Victore Manuele!) o bé prendre alguna cosa o fer un mos (ells en diuen aperitiu i és un àpat a un preu modèlic durant unes hores del dia).
En fi, fins aquí la crònica... l’any que ve li toca a Suècia acollir el congrés de l'IFLA, concretament a la ciutat universitària de Gotenburg. Nosaltres si podem repetim; qui s’hi anima?
Grelda i Aina
Les fotos: 1a, vistes des del terrat del Duomo. És recomenable pujar-hi... és molt bonic el que s'hi veu. 2a, nosaltres mateixes ^^
dissabte, 5 de setembre del 2009
Instituto Cervantes de Roma
Us tractaré d’explicar com ha estat la meva experiència de pràctiques a Roma.
Jo no havia esta mai a Itàlia i m’he trobat amb un país molt semblant al nostre... quant a horaris, menjars, forma de viure. I pel que fa a l’idioma, l’italià és bastant agraït, ja que té moltes paraules semblants al català i castellà. A més, els romans són bastant amables en general i es fan entendre, i fins i tot, saben algunes paraules en castellà. A més, estan molt acostumats al turisme i parlant una mica d’anglès també pots entendre’t pels llocs més cèntrics i turístics.
De la ciutat cal veure-ho tot, el centre i els voltants de Roma, esglésies, places... Però sobretot no deixeu de visitar el Panteó (el millor conservat de l’antiga Roma, és impressionant!) i els seus voltants, plens de cafès, botigues i restaurants.
I des de l’altra banda del riu Tíver (o Tevere en italià), cal passejar pel Trastevere, el barri obrer de Roma, ple d’encant, similar a un poble i amb molta vida nocturna.
Roma té moltes deficiències quant al transport públic, de metro n'hi ha molt poques parades, només dues línies (A i B), i el mitjà de transport per excel·lència és l’autobús. Tot i que n’hi ha molts i ben comunicats per la ciutat, estan molt massificats i la majoria de vegades sense aire condicionat. Altra cosa a saber, és que quasi ningú pica bitllet al pujar a l’autobús, així que no cal preocupar-se per comprar-ne a les tabaccheria (estanc) que és on els venen.
Al contrari del que havia escoltat, Roma no m’ha semblat una ciutat cara. Per exemple, un bitllet senzill de metro costa 1 €, mentre que aquí son 1,30 €. I totes les entrades de museus/monuments tenen descompte per als menors de 25 anys i poques arriben als 10 €. El menjar cal mirar de comprar-ho en supermercats barats, com el Conad (que fa molts descomptes), i pel que fa a la fruita i la verdura estan molt bé de preu.
La roba i el calçat és una de les coses que he trobat més cares, però es poden trobar botigues d’aquí millor de preu com H&M o Zara.
També hi ha un centre comercial ben comunicat amb la línia 38 de bus (Vigne Nuove) que es diu Porta di Roma, on a més de botigues, supermercat, cinemes... també hi ha Decathlon i Ikea.
Els preus dels pisos, igual que aquí a Barcelona, són desorbitats, i a l’hora de buscar pis per compartir és difícil trobar habitacions per menys de 400-500 €.
A Roma el més important és que l’allotjament estigui el més a prop possible de la feina o universitat, i ben comunicat amb autobusos. A partir d’aquí, jo crec que el millor és llogar una habitació, ja que dóna molta llibertat a l’hora d’entrar i sortir, i també de conèixer i de relacionar-te amb gent.
Jo vaig trobar l’habitació per mitjà de http://www.easystanza.it/, però també n’hi ha altres com http://www.affittasi.com/. El més important és assegurar-se de les condicions del pis, de les despeses i de la forma de pagament. En la majoria de casos, el propietaris demanen que els facis el pagament del lloguer a l'avançada (per mitjà d’una transferència) per tal de fer la reserva. En principi no pots fiar-te de qualsevol, així que el més recomanable és assegurar-te de demanar totes les dades al propietari (sobre el pis i sobre ell, telèfon, adreça) i demanar també fotografies del pis i de l’habitació per veure com és. D’altra banda, jo el que vaig fer també és pactar amb el propietari d’enviar només la meitat del lloguer (i no el lloguer sencer com em demanava).
Jo vaig llogar una habitació al barri Africano, a prop del Cervantes i amb molt bona comunicació d'autobusos i tren (estació Nomentana).
Pel que fa a la Biblioteca María Zambrano (via di Villa Albani, 16, barri Salario-Pinciano), des de fa menys d’un any està dirigida per Milagros García, una bibliotecària amb molta experiència, ja que anteriorment ha estat també directora al Cervantes de Varsòvia i El Caire. És molt agradable i sempre va tenir cura que estigués bé i d’ensenyar-me el màxim perquè pogués aprendre.
Tenen molta feina i poc personal, només una bibliotecària per a fer les feines específiques i sobreviuen a base de becaris.
Encara que són becaris no especialitzats en BiD, tenint en compte que han de saber castellà per a estar al Cervantes i que és molt difícil trobar gent a Roma que tingui estudis bibliotecaris i a més, que sàpiga espanyol.
Bàsicament, les meves pràctiques han consistit a catalogar. He estat catalogant tot tipus de monografies, novel·la, llibres de didàctica, contes infantils, etc. I ho he fet mitjançant els camps bàsics per a monografies d’Ibermarc (jo diria que pràcticament igual que Catmarc) amb el sistema de gestió bibliotecària Absysnet, un programa molt fàcil d’utilitzar i amb una interfície molt amigable.
De les grans coses que he pogut fer ha estat catalogar tot el fons María Zambrano, ja que estava pendent de fer-se i de penjar al catàleg.
També vaig revisar registres ja fets i els vaig modificar si estaven incorrectes. I d’altra banda, vaig donar d’alta exemplars i vaig fer préstecs.
Donada la feina que tenen i la manca de personal, em van comentar de treballar a la biblioteca uns mesos després de l’estiu.
Jo sabia de la necessitat que tenien de contractar algú, però no pensava que m’ho oferissin a mi...
Qui m’ho havia de dir que tornaria a Roma i amb feina de bibliotecària!
En principi marxaré a mitjans d’octubre fins al desembre, fins a vacances de Nadal. Em faran un contracte similar als de “fi d’obra” i amb bon sou, ja que em pagaran com a bibliotecària diplomada.
A més, la directora m’ha promès que m’ensenyarà moltes altres tasques de les que ja he realitzat.
Sóc conscient que he tingut molta sort i intentaré aprendre el màxim i fer-ho el millor possible per tal d’agrair la confiança que la directora ha dipositat en mi.
Us recomano, si podeu (i si el pressupost us ho permet) fer pràctiques a l’estranger, val la pena, ja que no només aprens d’uns país o cultura, també d’altres formes de gestionar i fer a una biblioteca.
divendres, 28 d’agost del 2009
Pràctiques d’estiu a la British Library of Political and Economic Science (LSE)
Pràctiques d’estiu… mmmm Què fem? Ens hi apuntem? Sí! Però a on? No cobrarem res... És igual, tot és currículum! Jo a Londres, i tu Eva? Jo a Nova York!
(Al cap d’un mes pels passadissos de la Facultat...)
Ei, Marc! On t’ha tocat? Jo a Londres, i a tu? A mi els americans no em volen... així que me’n vaig a Londres com tu!
I així va començar tot...
28 de juny del 2009, cada un arribava per separat a una de les ciutats més grans d’Europa, un per la dreta i l’altre per l’esquerra. Un a la residència del nord, Dinwiddy, i l’altre a la residència del sud Nutford House. Un amb cuina i l’altre que li feien el menjar (quin morro). Coses en comú??? Treballar en una de les biblioteques més importants del món especialitzades en ciències socials, amb més de 50 km de prestatgeries, més de 4 milions de llibres impresos, més de 1.740 punts d’estudi, indefinides subscripcions a bases de dades d’accés lliure, més de 500 ordinadors, més de 5.000 visites diàries, oberta 24h. i tot això en un mateix edifici de sis plantes dissenyat per Foster, us calen més dades??? WELCOME TO LSE!!!
I què hi pintàvem nosaltres allà? Una “pueblerina” de Rajadell i un medieval de Montblanc. Doncs bé, volíem formar part de la LSE, conèixer i participar en la seva forma de treballar i al mateix temps practicar l’anglès. Ens van atendre la Vonny (Asst. Librarian Teaching Support Services) i la Mei (Team Manager), cada una amb un accent diferent... d’un anglès australià a un anglès xinès... i nosaltres amb un accent català!
Durant els dos mesos qu
Desprès de les 4.00 pm, tancàvem el PC i obríem el mapa, sortíem al carrer i pujàvem al primer bus que trobàvem. Des del famós Big Ben fins al bar de la cantonada, de nit i de dia, amb paraigües o sense, sols o acompanyats, tot plegat una experiència inoblidable!! Recomanem visitar Cambridge, Salisbury i Stonehenge.
Marc! Què contestaràs quan algú et demani: Què, què tal per Londres??? No ho sé... massa coses a explicar.... mmm... per on començo...??? Eva, com definiries Londres?? És una ciutat que no dorm mai, no saben què és el silenci i tinc el soroll de les ambulàncies i policia massa present... Però també enyoraré les Guinness, els Muffins, els amics i parlar anglès... Què farem ara Eva??? Snif snif... Tu no sé, Marc, però jo aprimar-me, descanviar les £28 que em queden al moneder i estalviar! Doncs jo, comprar-me un nou portàtil que no em deixi a mitja pel·lícula mai més! Ah!!! Vaig veure que a la LSE renovaven els PC’s... qui sap Marc... potser te’n donen un... o_O (tenen un pressupost de molts zeros però són mes rates que els catalans...).
Bé, fora bromes... Jo (Eva) particularment recomano a tots aquells que l’any que ve vulgueu fer unes pràctiques a l’estranger, que en general la LSE (biblioteca) és un bon lloc, no us recomano viure a on he viscut jo (si el que voleu és aprendre anglès... ja que el 90 % parlen castellà) i jo (Marc) recomano la meva residència si voleu provar un British breaksfast de veritat i el sopar, on dia sí dia també tocaven patates..., d’aquells de carrer, però si pot ser no aguanteu més de dos mesos... o tornareu desnodrits. Sort del pernil de la mama...
I no, no som parella... (Eva, no m’agrada la cara viciosa que fas quan et menges un muffin... i a mi no m’agrada sentir el tic-tac del teu rellotge quan treballo!!)
Per últim volem donar les gràcies a l’Eugenia pel seu tour de bars, al Haroun per acompanyar-nos de tant en tant a dinar i per recomanar-nos llocs, a l’Annie per dir-nos "Hola" i "Adéu" cada dia (els anglesos rarament ho fan...) i molt especialment a la Mei per ser tan humana.
Marc Ferrayuoli Farré i Eva Xaver Junyent -- 29 agost 2009
divendres, 21 d’agost del 2009
UNHCR. United Nations High Commissioner for Refugees: Pràctiques d'estiu.

Hola a tothom!! Sóc el Ferran Abarca i estic fent les pràctiques d'estiu juntament amb la Roberta Boscaro a l'ACNUR/UNHCR. Per on començar? Mmmm... bé, primer de tot faré cinc cèntims de la ciutat, Ginebra. La primera impressió que tens un cop arribes és que Ginebra és una ciutat multicultural; penseu que tot i ser petita (vora els 190.000 hab.), més del 40 % dels seus habitants són estrangers. El motiu principal, però, d'aquesta comunió de cultures no és altre que el gran nombre d'organismes internacionals que aquí es concentren (ONU, OIT, OMS, UNHCR, etc.). Sigui com sigui és una sensació agradable poder formar part, encara que sigui per un mes, d'aquesta petita reunió mundial.
Ginebra Ginebra... la ciutat en si és acollidora i viu en perfecta comunió amb l'omnipresent llac Léman (o de Ginebra) i el seu Jet d'Eau (140 m de xorro d'aigua que es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat). L'agost és, a més, un mes perfecte per visitar-la ja que coincideix amb les festes de la ciutat i convida a descobrir-la tot recorrent els escenaris que munten als múltiples parcs i a cadascuna de les vores del llac. Si preferiu, però, la ciutat també ofereix infinitat de visites culturals com el Museu Ariana, on vam trobar un porró català de vidre del segle XV! (sempre mirant-nos el melic), el Museu de la Creu Roja, les Nacions Unides (voleu veure l'econòmica cúpula del Miquel Barceló?), el museu d'història natural, el museu del rellotge (com no!), etc. Bé, decidir què fareu a la ciutat és cosa vostra, però una recomanació: busqueu allotjament amb antelació!
Anem però al que interessa: l'ACNUR. Primer de tot dir que ha estat una agradable descoberta i que em fa fins i tot una mica de vergonya admetre que sabia ben poc de la tasca que aquí es porta a terme. L'ACNUR està situat a un edifici “intel·ligent” (avui es tancaven i s'obrien les persianes soles perquè considerava que hi havia poca llum) de nova construcció (1995, crec). A la casa hi treballen vora mil persones, sense comptar les que estan fent treball de camp arreu del món. Nosaltres treballem al RAS (que no, que ja us he dit que era un edifici intel·ligent!) que no és altra que la unitat de Records and Archives Section, amb un equip d'unes 15 persones. S'ha de dir que des del primer moment ens han tractat com un més de l'equip i tant la Montserrat Canela, que és la Senior Archivist i la nostra responsable, com la resta del personal ens han ajudat en tot el necessari. Realment és un equip amb molta empenta i al mateix temps es respira un molt bon ambient de treball.
Les tasques:
Nosaltres portem a terme 2 projectes, un d'arxiu històric i un altre de Records Management. El primer consisteix a inventariar tots els IC files, que són els expedients individuals que es generen sota cada petició que arriba a l'ACNUR com, per exemple, el reconeixement de situació de refugiat, sol·licituds d'asil polític, etc. i introduir-los a una base de dades. És una tasca molt maca que ens endinsa en històries sovint colpidores amb final feliç, o no. Sense adonar-nos, mentre inventariem, fem un repàs als conflictes que hi ha hagut al món d'ençà de la creació de l'ACNUR al 1950.
El segon projecte és de Records Management (en realitat són 5). A través del gestor documental ECM Livelink fem avaluació i tria de correus electrònics de les safates d'entrada de les Field Offices que ja han estat tancades (com per exemple la d'Angola). És una tasca molt interessat de selecció, destrucció i preservació de documentació electrònica. En aquesta línia també estem fent el projecte de digitalització i indexació dels IOM/FOM's (Intern-Office Memoranda / Field Office Memoranda) dels anys 1985 i 1984 (actualment ja tenen indexat a Livelink des del 2009 fins al 1986 i ara volen arribar fins al 1950).
Com us he dit estem treballant en 3 projectes més de records, centrats en els arxius de gestió dels Headquartes (com diuen ells), però em sembla que ja m'estic enrotllant massa. En tot cas és una experiència arxivística completa on podem veure tot el cicle vital dels documents i com les noves tecnologies s'apliquen a la gestió d'aquests des del mateix moment de la seva creació.
En fi, no sé què més explicar-vos, només que l'experiència és molt enriquidora i que ja estem pensant on anar de pràctiques l'estiu vinent (només cal que l'oferta en arxius s'ampliï una miqueta, que és molt escassa! ;) ).
Salut!,
Ferran
dijous, 20 d’agost del 2009
Pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l'Instituto Cervantes d'Istanbul
El més rodó perquè, tot i estar-hi fent pràctiques només mig mes (cosa que m’ha permès tenir més dies per poder conèixer la ciutat i altres llocs del país), ha estat la vegada que he estat més tutoritzada per part de la bibliotecària, l’Ana Roca, i amb unes tasques assignades més concretes, definides, útils per a la biblioteca i abastables per poder dur-les a terme i acabar-les en pocs dies, sense haver de deixar coses a mitges. Bàsicament el que vaig fer va ser una revisió de la catalogació de documents en turc sobre cultura espanyola i hispanoamericana (com la companya de l’Instituto Cervantes de Nàpols també vaig fer-ho amb l’Absysnet), i l’elaboració d’una part d’un bibliografia sobre l’Álvaro Mutis. I l’Ana, la bibliotecària, va estar sempre pendent del meu treball, ajudant-me en tot moment.
L’opció d’anar a fer les
pràctiques a Istanbul, amb una durada d’uns quinze dies, normalment, és molt útil i recomanable per a la gent que, com jo, treballa durant la resta de l’any i aprofita les vacances per fer les pràctiques. Si les pràctiques són d’un mes, dediques totes les vacances a les pràctiques. Ara bé, si pots fer-les en quinze dies, fent més hores al dia, això et deixa quinze dies més per seguir viatjant pel país, descansar o el que es vulgui.El més rodó també perquè l’Ana des del primer dia em va ajudar en la cerca d’allotjament, em va resoldre tots els dubtes que tenia abans d’anar-hi, i un cop allí, em va seguir ajudant i ensenyant coses i llocs d’Istanbul que només la gent que hi viu et pot descobrir. Al Cervantes d’Istanbul hi treballen molts professors (uns quaranta), així que també tens moltes oportunitats de conèixer gent que viu a la ciutat, a més a més dels estudiants i treballadors turcs del Cervantes, que són molt hospitalaris.
I finalment, el més rodó també perquè Istanbul em va semblar una ciutat molt interessant, una ciutat per viure-hi!
Ah, per últim, voldria agrair els consells que vaig rebre de les estudiants que havien estat a Istanbul altres anys, la Montse I la Judith, i també la possibilitat que ofereix la facultat de poder fer aquestes pràctiques.
Salutacions,
Mercè
dilluns, 17 d’agost del 2009
Biblioteca Lafragua (México)
Este verano aprovechando un viaje a México para asistir al 53 Congreso Internacional de Americanistas he vuelto a visitar la Biblioteca José María Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México. Mi estancia ha sido muy corta, y estuvo dedicada a investigar los ricos fondos de las bibliotecas y archivos poblanos. En Puebla también encontraréis la Biblioteca Palafoxiana, declarada patrimonio de la humanidad, e importantes archivos.
El fondo antiguo de la Biblioteca Lafragua es extraordinariamente rico y la biblioteca ha realizado verdaderos esfuerzos para modernizarse en los últimos años. Estuve curioseando un manuscrito, quizás una copia del original de imprenta que se remitió desde Puebla a Madrid para que se imprimiera en 1638 con el título de El predicador de las gentes San Pablo. El libro lo escribió Juan Rodríguez de León, un canónigo poblano, sobre el que ofrecí una charla comentando su biblioteca, la que se llevó en 1633 desde la Corte a Puebla. Era todo un personaje: predicador, escritor (uno de los primeros en escribir en favor de los artistas en el pleito con el fiscal de la Corona en 1629), coleccionista de pintura (en la época en la que Velázquez era pintor del rey), responsable de proyectos artísticos en la reforma de la Catedral de Puebla en tiempos del obispo Palafox, etc.
La Biblioteca Lafragua tiene poco personal y medios limitados, pero han conseguido logros importantes, atienden a los usuarios con exquisito cuidado en una sala de lectura reformada abierta al público (y otra solo para especialistas), mantienen un programa de catalogación retrospectiva, llevan a cabo proyectos de digitalización, un programa de exposiciones virtuales, y un proyecto que me interesa especialmente: están estudiando las marcas de fuego de los libros. Si no las habéis visto os recomiendo visitar http://www.marcasdefuego.buap.mx/
En el verano Puebla es agradable, tranquila y más fresquita que la Barcelona calurosa de estos días veraniegos. Tiene algunos museos con su pizca de gracia y mucha actividad en las calles. Es muy recomendable visitarla y podéis viajar a otros lugares igualmente muy interesantes, como Xalapa, Veracruz o Oaxaca, apenas a 3 o 4 horas en autobús, y allá estos transportes, como los llaman ellos los "camiones", son mejores que los nuestros y más económicos. Además la gastronomía poblana es famosa, y puedo dar fe de sus ricos moles, gorditas, cemitas y otras delicias culinarias.
Pedro Rueda
diumenge, 16 d’agost del 2009
Croeso i Aberystwyth
Com que cada dia de la setmana estic en un departament diferent, les tasques són ben diverses: col·locar llibres a les prestatgeries, col·laboració en un projecte de màrqueting i cerca de fons econòmics amb el departament de serveis a l’usuari, revisió de revistes en paper i electròniques amb l’equip de recursos electrònics, revisió d’indexacions d’articles de revista i col·laboració en la redacció de guies temàtiques a la biblioteca Thomas Parry, feines diverses amb l’equip de gestió de la col·lecció... El fet de poder fer tasques diferents m’ajuda molt a conèixer el funcionament d’una biblioteca universitària que ofereix tants serveis als seus usuaris. A més, tot es fa molt fàcil perquè la gent de la biblioteca és molt amable i agraïda amb els estu
Respecte a l’allotjament, visc en una de les moltes residències de la universitat, al campus. Em va costar una mica que em concedissin una plaça i a un preu raonable, però amb l’ajuda de la meva supervisora de la biblioteca es va solucionar molt ràpid. En general, totes les residències estan molt bé. Tinc una habitació per a mi amb connexió a Internet i he de compartir dos banys i una cuina amb set persones més (teòricament, perquè jo he coincidit amb menys gent al pis).
Pel que fa a la ciutat, he de reconèixer que és força petita però hi ha molta vida i alternatives d’oci, començant per la gran quantitat de pubs, les espectaculars postes de sol, les rutes i camins pels amants del senderisme, un centre d’esports molt barat, un centre d’art i cultura amb cinema i teatre al mateix campus, la Biblioteca Nacional de Gal·les... Si hagués de dir alguna cosa que em molesta una mica és l’estrident crit de les gavines a tota hora, i les constants pujades i baixades, tot i que t’hi acabes acostumant. Aquest pendent del 25 % només l'he de fer un dia a la setmana, afortunadament.
Bé, sigui per l’amabilitat de la gent de la biblioteca, per un entorn verd mancat de contaminació, per un gran ambient universitari o perquè pots veure una posta de sol contemplant la Senyera (sí, sí, al passeig marítim, entre d’altres banderes)... sigui per tot això junt o per cada cosa per separat, sempre et sents benvingut a Aberystwyth. Croeso i Aberystwyth.
dilluns, 10 d’agost del 2009
Prácticas en el Instituto Cervantes de Londres
Llevo ya dos semanas en el Instituto Cervantes de Londres y puedo comentar mi experiencia. El responsable de la biblioteca, David Carrión, tiene habitualmente la ayuda de dos auxiliares, Bea y Virginia. He coincidido unas semanas con Lluís (http://mobilsbid.blogspot.com/2009/07/hola-soc-lluis-alavedra-i-he-estat.html) y ahora acaba de llegar Pep; también realizan prácticas durante todo el verano en la biblioteca Julia y Lara, dos alumnas de la Universidad de Granada.
Es un centro relativamente pequeño, hecho que provoca suspiros de admiración en las visitas que hemos hecho a diversas bibliotecas de Cambridge o a la de la LSE aquí en Londres. A cambio, tiene la ventaja de que en unos cuantos días controlas perfectamente el espacio y que realizamos gran variedad de tareas. Nos turnamos en el mostrador de atención a los usuarios, catalogamos una donación que ha recibido la biblioteca, también listamos y valoramos los documentos que provienen de esa donación pero que se ha decido no incorporar al fondo y justo esta semana hemos comenzado la digitalización de una colección especial y debemos identificar los documentos que cumplan una serie de requisitos para añadirlos a una subcolección. Todos los becarios realizamos todas las tareas de forma que no hay tiempo de aburrirse. El ambiente del centro es estupendo y la acogida muy cálida, tanto por parte de David como del resto.
Para mí está resultando una experiencia muy positiva y estoy realmente contenta de haber decidido invertir parte del verano en hacer las prácticas en el extranjero. Además, Londres tiene ocio de todo tipo y la mayoría de los museos son gratuitos. Sobre el alojamiento, voy mudándome cada diez días a casas de amigos o familiares para no pagar alojamiento. Es un poco incómodo pero, por otra parte, estoy conociendo barrios muy diferentes, :)
¿Qué más puedo añadir? Bueno, parece que Amadeu nos tenga a todos comprados por lo bien que hablamos de las prácticas, pero os prometo que él sólo insiste en que escribamos en el blog y no censura el contenido. La cuestión es que es una oportunidad estupenda de descubrir centros interesantes en lugares igual de interesantes. Cualquiera que se lo pueda permitir (no hay que olvidar que la mayor parte es autofinanciación), debería apuntarse.
Saludos,
Neus Carbonell Villena
diumenge, 9 d’agost del 2009
Greetings des de Lewisham, Greater London, UK
Però Lewisham realment què és? Doncs es tracta d'un municipi ubicat a les afores de Londres, característic pel seu "clash" multicultural. És una de les zones més pobres de tot Londres, i tot i tenir cases residencials aparentment luxoses, la població d'aquí és molt pobra, i amb prou feines són alfabets. Antigament, pel que em varen explicar, es va construir Lewisham com a lloc exclusiu per a la població negra. I és que, quan voltes pels seus carrers, te n'adones que tot sembla estar fet per "black people". Malgrat això, aquí hi conviuen musulmans d'origen paquistanès, hindús, mexicans i anglesos, així que un passa més desaparcebut quan camina pels carrers.
Pel que fa al lloc on treballo, us podria dir infinitats de coses. Lewisham Libraries és un conjunt de 12 petites biblioteques de barri arreu de Lewisham i un centre de catalogació i adquisició (Library Resources Centre). El cert és que quan un entra a una biblioteca d'aquestes té la impressió de visualitzar la realitat que es viu a Lewisham, amb petites seccions especialitzades a l'aprenentatge de llengües (no només l'anglès), a buscar feina, i amb especial èmfasi a la zona per a infants, quasi bé més gran que la zona per a adults o de coneixements més generals. També pots adonar-te que aquí el pressupost va una mica escàs, amb prou feines hi ha procés d'esporgada ("weeding", en anglès), i els llibres estan molts vells i fets malbé, que es donen i deformen creant un autèntic caos en les estanteries.
Però malgrat això estic disfrutant molt amb el que estic fent. Per no estar fent sempre el mateix, i anar aprenent coses, estic tres dies al centre de catalogació revisant i modificant registres bibliogràfics i als dos dies restants treballo per a la Lewisham Library, que fa de capdavantera del sistema bibliotecari del municipi. Aquí hi faig diverses tasques, des de la pròpia col·locació de llibres a l'estanteria, a omplenar formularis per a nous usuaris, fins a fer préstecs i devolucions o servei a domicili. El cert és que hi ha molta feina a fer, i a vegades això desanima una mica, però s'hi respira un esperit de voler millorar la situació que se't contagia, i això m'agrada.
La pregunta és si ho recomano a algú. Possiblement un no adquirirà nou aprenentatge de com funciona una biblioteca, però sí un pot visualitzar, pot crear-se una nova perspectiva de la situació en què es troba una biblioteca de barri en una zona pobra d'Anglaterra. Està clar que no és la British Library, però per a mi resulta recomfortant aquesta estada, i estic disfrutant molt.
En fi, espero que això hagi estat de bona ajuda :)
dissabte, 8 d’agost del 2009
Com buscar feines, pràctiques i beques a l'estranger
Hola a tohom! En la reunió informativa que va tenir lloc el 8 de maig sobre com buscar feina a l'estranger l'associació Nexes Interculturals de Joves per Europa (http://www.nexescat.org/) va redactar un dossier per trobar tant beques, pràctiques com feina a l'estranger. Així doncs crec que les següents pàgines web poden ser interessants:
- Cooperació: Programes de Joves Cooperants http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio/
Destinat a persones menors de 30 anys i és imprescindible estar inscrit al SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya). Evidentment també s'ha de complir amb el perfil professional que demani el projecte al qual s’opta.
- Oportunitats a Àsia i Pacífic: http://www.casaasia.es/
- Ministeri d'Afers Exteriors per a feines en institucions estrangeres, centres culturals i consolars, feines d'auxiliars de conversa i lectorats: http://www.aecid.es
- Xarxa Eures, portal europeu de mobilitat professional: http://www.europa.eu/eures
Això pel que fa a feina, per cercar beques de pràctiques i investigacions:
- Programa Erasmus, que em sembla que tots coneixem, però per als qui no n'han sentit a parlar és un programa de mobilitat per fer estudis i pràctiques en empreses d'altres països europeus per a estudiants universitaris i de Formació Professional de grau superior.
- Beques de l'AIESEC: beques de pràctiques a tot el món dirigit a estudiants d'administració, desenvolupament, enginyeria, educació, etc. http://www.aiesec.org/AI
- Becas Faro Global: pràctiques professionals a Europa, Àsia, EUA i Canadà per a estudiants de darrers cursos. http://www.becasfaro.net/
- Cercador de beques per a postuniversitaris: http://becas.universia.net
Per últim, per a persones interessades en el voluntariat:
- Servei Voluntari Europeu: programa de 6 a 9 mesos de durada en una associació europea o mundial en temes socials, de cooperació, medi ambient, cultura... El programa ofereix el viatge, curs d'idioma, manutenció, allotjament, transport i assegurances. http://www.jove.cat
Bases de dades de projectes: http://ec.europa.eu/youth/evs/aod/hei_en.cfm
- Servei Civil Internacional: voluntariat a llarg termini en entitats sobre projectes socials, de cooperació, etc. El programa ofereix l'allotjament i la manutenció, s'ha de pagar el viatge i una quota d'inscripció. http://www.sci-cat.org/
Bé espero que us sigui d'utilitat i bon viatge a tothom!
divendres, 7 d’agost del 2009
Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Nápoles
Bé, en primer lloc em presentaré, em dic Letícia Seoane, i he acabat la diplomatura de Biblioteconomia aquest darrer juny. Vaig decidir que no podria perdre l’oportunitat de marxar una estada de pràctiques d’estiu i em vaig embarcar cap a Nàpols. Realment recomano moltíssim aquesta ciutat, ja hi he estat anteriorment de visita perquè hi tinc família, però ara volia viure la ciutat de veritat, viure la seva realitat, per això vaig decidir aquest destí.
Com a ciutat té de tot, però al ser el sud d’Itàlia manté un caliu especial i encara unes arrels de poble. I què hem de dir de la seva història, (partint del fet que va ser una ciutat fundada pels grecs, la seva història dins de l'Imperi Romà, i no oblidant que va ser part del regne de la Corona d’Aragó, fins l’actualitat, que encara ha mantingut una relació estreta amb Espanya), el seu art o restes històriques (només cal dir: Pompeia o Herculà), el seu marc geogràfic (el Vesubi o la costa Amfitana), etc.
Pel que fa a l’experiència a l'Insituto Cervantes de Nápoles, ha sigut magnífica, la meva responsable, Consuelo Álvarez, ha sigut una magnifica persona a tots els nivells. Cal dir que és de les bibliotecàries amb més antiguitat a les biblioteques de l'Instituto Cervantes i per tant té una experiència i uns coneixements de tot el sistema bibliotecari sorprenent.
Les meves tasques dins de la biblioteca s’han centrat en la catalogació analítica de publicacions en sèrie i reorganització i ordenació del fons local i fons especialitzat en didàctica de la llengua espanyola.
Cal dir que aquesta oportunitat m'ha servit també per conèixer prou a fons el programa Absysnet. Per altra banda, he pogut conèixer l'organització i relacions de les diferents biblioteques de l'IC de Itàlia, degut al congrés de l'IFLA que es durà a terme a Milà aquest mes d’agost, on les tres biblioteques (Milà, Roma i Nàpols) presentaven un cartell al congrés.
Com he dit abans, ja coneixia la ciutat, per tant no he tingut problemes d'adaptacions, però realment és una ciutat petita i fàcil a l'hora d’adaptar-s'hi. Com que m'he quedat a casa de la meva família no puc explicar res sobre problemes d’allotjament, però només comentar que al tenir 3 universitats, la ciutat té un munt de pisos de lloguer o residències per a estudiants. Pel que fa a preus no us puc indicar quantitats, però no resulta en general una ciutat cara, és més, crec que és més barata que Barcelona ;)
Bé, crec que no em deixo res per explicar, només repetir un últim cop que és una gran ciutat i que la recomano a tothom! I deixeu de banda la idea que és una ciutat insegura o problemàtica, perquè realment no ho és!
Salutacions,
Letícia Seoane
dijous, 6 d’agost del 2009
Pràctiques a la Hispanic Section (British Library)
Sóc la Neus Ventura, estic acabant segon de llicenciatura i aquest estiu estic realitzant durant set setmanes (des del 13 de juliol fins al 28 d’agost) pràctiques a la Hispanic Section de la British Library. Ara mateix em trobo a la meitat de la meva estada, i la veritat és que m’ha passat el temps molt i molt ràpid…
Com ja sabeu, la British Library és la biblioteca nacional del Regne Unit, i a la vegada és la segona biblioteca més important del món. La primera és l’americana Library of Congress. El seu fons oscil·la entre els 25 i els 30 milions d’exemplars, i com a curiositat dir-vos que tenen un exemplar original en incunable del Tirant lo Blanc –que no m’han deixat veure, per cert!-.
L’acollida del personal ha estat fantàstica, i a més, com que tots són anglesos, tinc oportunitat de posar-lo en pràctica. Ben al contrari de la residència on m’estic (Dinwiddy House, a cinc minuts caminant de la British Library) on tots són espanyols excepte el personal de la recepció!!
Fins a la data, he realitzat tasques senzilletes: comprovació de noves adquisicions al catàleg, comprovació dels links de la pàgina web i noves adquisicions. Fa dos dies que estic col·laborant amb el càlcul de pressupostos de noves adquisicions de monografies sobre Centre Amèrica i el Carib, i em van dir que properament em deixarien treballar amb la pàgina de Facebook que tenen, traduint algunes informacions al castellà.
Les tardes les aprofito per anar a visitar museus o edificis emblemàtics del centre -la majoria de llocs tanquen entre les 17.30 i 18, així que t’has d’afanyar si no vols que et tanquin, ja que la majoria pleguem a les 16- i els caps de setmana per fer excursionetes pels voltants. La veritat és que no tens temps d’avorrir-te, l’únic és que és tot excessivament car, així que s’ha d’intentar estalviar al màxim!
See u soon!
Neus
divendres, 31 de juliol del 2009
El Colegio de México

Acabo de tornar de Mèxic on he passat tres setmanes com a professor convidat a El Colegio de México. Aquesta estada ha sigut possible i es produeix en el marc d’una relació iniciada recentment entre aquesta institució i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
El Colegio de México posa a disposició dels professors convidats allotjament en dues residències a la ciutat de Mèxic, a uns 45 minuts en transport públic. El tracte que vaig tenir amb els bibliotecaris, i en general amb tots els mexicans, ha estat una autèntica delícia per l'interès que demostren per les coses de fora, per l'atenció i l'educació que tenen tothora; una demostració que les ciutats grans –i la zona metropolitana de Mèxic DF supera els 20 milions de persones- no són sempre les responsables últimes de la pèrdua de l'amabilitat entre la gent.
Durant l'estada he impartit un taller sobre fonts d'informació i documentació espanyoles, obert a bibliotecaris i professors mexicans. Hi van assistir un total de 16 professionals provinents del Colegio, la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales - Flacso, la Universidad Iberoamericana i el Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora.
L'estada m'ha permès treballar a més en la recerca de documentació sobre la labor editorial de l’exili republicà espanyol en aquest país gràcies a la consulta dels fons importants que es conserven a la biblioteca del Colegio de México.
Tot seguit, dono algunes dades per a tenir una idea més exacta de la feina que desenvolupa aquesta institució i en particular de la seva biblioteca en la formació de bibliotecaris.
El Colegio de México
El Colegio de México és una institució pública dedicada a la investigació i a l’ensenyament universitari en els camps de les ciències socials i les humanitats. El Colegio va ser fundat l’any 1940 a la ciutat de Mèxic pel Govern Federal, el Banc de Mèxic, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i el Fondo de Cultura Económica.
Orígens: La Casa de España en México
L’origen de El Colegio de México cal buscar-lo però en La Casa de España en México. El 1937, abans que la Guerra Civil Espanyola acabés i veient el tombant que prenia el conflicte poc favorable a les armes de la República, el diplomàtic i intel·lectual mexicà Daniel Cosío Villegas va proposar a l’aleshores president de Mèxic general Lázaro Cárdenas la creació d’un centre per a l’acollida provisional de científics, intel·lectuals i professors universitaris espanyols, un espai on aquests poguessin continuar les seves activitats d’investigació i creació lluny de la guerra.
El president Cárdenas va fer seva la idea de Cosío i l’any 1938 es materialitza la fundació del Colegio i comencen a arribar intel·lectuals espanyols destacats com ara: León Felipe, José Moreno Villa, José Gaos, Enrique Díez-Canedo, Agustín Millares Carlo, Adolfo Salazar, María Zambrano, i els catalans August Pi Sunyer i Joaquim Xirau, entre d’altres.
L’escriptor i diplomàtic mexicà Alfonso Reyes serà l’encarregat de dirigir el projecte de La Casa de España. Reyes havia estat ell mateix exiliat a Espanya durant els anys 20, i havia conegut a Madrid molts dels intel·lectuals espanyols que passarien per la mateixa experiència acabada la Guerra civil.
De La Casa de España a El Colegio de México
La Casa de España per raons polítiques i estratègiques de supervivència es convertirà durant la tardor del 40 en El Colegio de México, els canvis més substancials seran l’acceptació de professors d’origen no espanyol, la inclusió de la institució en el sistema universitari mexicà i l’especialització en les àrees d’humanitats, cal pensar que els metges i d’altres científics de les anomenades a Mèxic “ciències dures” són els que primer trobaran lloc per desenvolupar la seva especialització.
Organització actual del Colegio
En l’actualitat, El Colegio de México s’organitza mitjançant una sèrie de centres d’estudis especialitzats: el Centro de Estudios Históricos (CEH) dedicat a la història de Mèxic i de l’Amèrica Llatina; el Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios (CELL), a la lingüística i la literatura espanyola; el Centro de Estudios Internacionales (CEI) especialitzat en les relacions internacionals, la política i l’administració pública; el Centro de Estudios de Asia y África (CEAA), l’objectiu dels qual seran l’Àfrica, el Sud i Sud-Est Asiàtics, Corea, el Japó i l’Orient mitjà; el Centro de Estudios Económicos (CEE); el Centro de Estudios Demográficos Urbanos y Ambientales (CEDUA); i per últim el Centro de Estudios Sociológicos (CES).
A més de la investigació i l’educació superior per a la formació de professionals, investigadors i professors universitaris, El Colegio de México es dedica a l’edició de llibres i revistes sobre les matèries relacionades amb les investigacions i ensenyaments.
Cadascun d’aquestes centres es dediquen a la seva dupla funció de centre de recerca especialitzada i a la docència acadèmica de postgrau i doctoral.

La Biblioteca Daniel Cosío Villegas
Per a recolzar tota la labor acadèmica i d’investigació i com a centre neuràlgic i autèntic nucli organitzatiu del Colegio es troba la Biblioteca Daniel Cosío Villegas, una col·lecció d‘investigació especialitzada en ciències socials i humanitats oberta a professors, investigadors i alumnes amb més de 700.000 volums (llibres, revistes, bases de dades en línia i a text complet, audiovisuals, microformes, etc.) i 26 km lineals de prestatgeria.
La biblioteca de 24.000 m2 de superfície es troba en el centre físic del gran edifici dissenyat per l’arquitecte Teodoro González de León el 1975. Està distribuïda en tres plantes en les quals es reparteixen els 360 llocs de lectura i consulta individuals i els 35 espais per a treball en grups. Les àrees de consulta es troben sempre a prop del fons en lliure accés organitzat per un sistema classificatori mixt Decimal Dewey+Cutter, en el qual la classificació decimal regeix l’organització primera, a la qual se li afegeix el sistema per facetes de Cutter.
Un equip de treball de 80 persones asseguren un servei d’atenció al públic de dotze hores diàries sense interrupció de dilluns a divendres: catàlegs en línia, secció de referència i referència especialitzada i personalitzada personal o en línia, préstec domiciliari i préstec interbibliotecari, obtenció i reproducció de documents, formació d’usuaris, exposicions temporals i de novetats, i tots els serveis típics d’una biblioteca acadèmica moderna.
Com a detall interessant, la biblioteca ofereix un espai amb aparells reproductors de tecnologies que han quedat depassades (diversos generacions d’ordinadors amb sistemes antics de Windows, disqueteres de tota mena, lectors de microformes, lectors de vídeos 2000, Beta i VHS, etc.) que es mantenen per tal d’assegurar l’accés a materials conservats en la biblioteca i d’altres que hi puguin arribar.

Bibliotecaris acadèmics: la Maestría en Bibliotecología
La Biblioteca Daniel Cosío Villegas és un referent professional de qualitat en el context mexicà i hispanoamericà i en aquest sentit i de fa uns anys proposa una formació de postgrau en biblioteconomia, la Maestría en Bibliotecología, amb una durada de quatre semestres.
Els estudiants admesos mexicans i d’altres països estrangers, principalment llatinoamericans, segueixen una formació impartida pels bibliotecaris de la Daniel Cosío Villegas que compaginen la seva funció de referencistes, catalogadors, desenvolupadors de col·lecció o gestors de serveis amb la de la formació de nous bibliotecaris. Aquesta doble funció, de gestió i acadèmica, pràctica i teòrica respon, a imitació del món nord-americà, a la figura dels bibliotecaris acadèmics.
Lluís Agustí
dimecres, 29 de juliol del 2009
Convocatòria de Pràctiques per a Florència
Un any més, de l’Istituto Universitario Europeo ens han comunicat que esperen un titulat de la Facultat per donar suport a les tasques de la biblioteca durant un any, en règim de becari.
La Facultat compta amb la confiança d’aquesta institució europea des de fa molts anys, i sempre hem pogut satisfer les seves expectatives.
Cal dir que la biblioteca en qüestió pertany a una entitat dedicada a la recerca en ciències socials (dret, història, economia…), i que compta amb molts recursos. Perquè ens en fem una idea: hi treballen més de 20 bibliotecaris!
Actualment hi ha dues exalumnes de la Facultat, que encara gaudeixen d’una beca: Joana Ferrer i Alba Hernández.
Podeu llegir alguns relats de becaris anteriors, en aquest mateix bloc.
Les condicions de la beca no estan gens malament, i s’han de prendre com una molt interessant oportunitat, en la qual tindrem ocasió d’aprendre moltes coses!
Els interessats veureu el text de la convocatòria al web de la Facultat.
