Instituto Cervantes de Roma

Hola a tots!

Us tractaré d’explicar com ha estat la meva experiència de pràctiques a Roma.
Jo no havia esta mai a Itàlia i m’he trobat amb un país molt semblant al nostre... quant a horaris, menjars, forma de viure. I pel que fa a l’idioma, l’italià és bastant agraït, ja que té moltes paraules semblants al català i castellà. A més, els romans són bastant amables en general i es fan entendre, i fins i tot, saben algunes paraules en castellà. A més, estan molt acostumats al turisme i parlant una mica d’anglès també pots entendre’t pels llocs més cèntrics i turístics.

De la ciutat cal veure-ho tot, el centre i els voltants de Roma, esglésies, places... Però sobretot no deixeu de visitar el Panteó (el millor conservat de l’antiga Roma, és impressionant!) i els seus voltants, plens de cafès, botigues i restaurants.

I des de l’altra banda del riu Tíver (o Tevere en italià), cal passejar pel Trastevere, el barri obrer de Roma, ple d’encant, similar a un poble i amb molta vida nocturna.

Roma té moltes deficiències quant al transport públic, de metro n'hi ha molt poques parades, només dues línies (A i B), i el mitjà de transport per excel·lència és l’autobús. Tot i que n’hi ha molts i ben comunicats per la ciutat, estan molt massificats i la majoria de vegades sense aire condicionat. Altra cosa a saber, és que quasi ningú pica bitllet al pujar a l’autobús, així que no cal preocupar-se per comprar-ne a les tabaccheria (estanc) que és on els venen.

Al contrari del que havia escoltat, Roma no m’ha semblat una ciutat cara. Per exemple, un bitllet senzill de metro costa 1 €, mentre que aquí son 1,30 €. I totes les entrades de museus/monuments tenen descompte per als menors de 25 anys i poques arriben als 10 €. El menjar cal mirar de comprar-ho en supermercats barats, com el Conad (que fa molts descomptes), i pel que fa a la fruita i la verdura estan molt bé de preu.

La roba i el calçat és una de les coses que he trobat més cares, però es poden trobar botigues d’aquí millor de preu com H&M o Zara.

També hi ha un centre comercial ben comunicat amb la línia 38 de bus (Vigne Nuove) que es diu Porta di Roma, on a més de botigues, supermercat, cinemes... també hi ha Decathlon i Ikea.

Els preus dels pisos, igual que aquí a Barcelona, són desorbitats, i a l’hora de buscar pis per compartir és difícil trobar habitacions per menys de 400-500 €.

A Roma el més important és que l’allotjament estigui el més a prop possible de la feina o universitat, i ben comunicat amb autobusos. A partir d’aquí, jo crec que el millor és llogar una habitació, ja que dóna molta llibertat a l’hora d’entrar i sortir, i també de conèixer i de relacionar-te amb gent.

Jo vaig trobar l’habitació per mitjà de http://www.easystanza.it/, però també n’hi ha altres com http://www.affittasi.com/. El més important és assegurar-se de les condicions del pis, de les despeses i de la forma de pagament. En la majoria de casos, el propietaris demanen que els facis el pagament del lloguer a l'avançada (per mitjà d’una transferència) per tal de fer la reserva. En principi no pots fiar-te de qualsevol, així que el més recomanable és assegurar-te de demanar totes les dades al propietari (sobre el pis i sobre ell, telèfon, adreça) i demanar també fotografies del pis i de l’habitació per veure com és. D’altra banda, jo el que vaig fer també és pactar amb el propietari d’enviar només la meitat del lloguer (i no el lloguer sencer com em demanava).

Jo vaig llogar una habitació al barri Africano, a prop del Cervantes i amb molt bona comunicació d'autobusos i tren (estació Nomentana).

Pel que fa a la Biblioteca María Zambrano (via di Villa Albani, 16, barri Salario-Pinciano), des de fa menys d’un any està dirigida per Milagros García, una bibliotecària amb molta experiència, ja que anteriorment ha estat també directora al Cervantes de Varsòvia i El Caire. És molt agradable i sempre va tenir cura que estigués bé i d’ensenyar-me el màxim perquè pogués aprendre.

Tenen molta feina i poc personal, només una bibliotecària per a fer les feines específiques i sobreviuen a base de becaris.

Encara que són becaris no especialitzats en BiD, tenint en compte que han de saber castellà per a estar al Cervantes i que és molt difícil trobar gent a Roma que tingui estudis bibliotecaris i a més, que sàpiga espanyol.

Bàsicament, les meves pràctiques han consistit a catalogar. He estat catalogant tot tipus de monografies, novel·la, llibres de didàctica, contes infantils, etc. I ho he fet mitjançant els camps bàsics per a monografies d’Ibermarc (jo diria que pràcticament igual que Catmarc) amb el sistema de gestió bibliotecària Absysnet, un programa molt fàcil d’utilitzar i amb una interfície molt amigable.

De les grans coses que he pogut fer ha estat catalogar tot el fons María Zambrano, ja que estava pendent de fer-se i de penjar al catàleg.

També vaig revisar registres ja fets i els vaig modificar si estaven incorrectes. I d’altra banda, vaig donar d’alta exemplars i vaig fer préstecs.

Donada la feina que tenen i la manca de personal, em van comentar de treballar a la biblioteca uns mesos després de l’estiu.

Jo sabia de la necessitat que tenien de contractar algú, però no pensava que m’ho oferissin a mi...
Qui m’ho havia de dir que tornaria a Roma i amb feina de bibliotecària!

En principi marxaré a mitjans d’octubre fins al desembre, fins a vacances de Nadal. Em faran un contracte similar als de “fi d’obra” i amb bon sou, ja que em pagaran com a bibliotecària diplomada.

A més, la directora m’ha promès que m’ensenyarà moltes altres tasques de les que ja he realitzat.

Sóc conscient que he tingut molta sort i intentaré aprendre el màxim i fer-ho el millor possible per tal d’agrair la confiança que la directora ha dipositat en mi.

Us recomano, si podeu (i si el pressupost us ho permet) fer pràctiques a l’estranger, val la pena, ja que no només aprens d’uns país o cultura, també d’altres formes de gestionar i fer a una biblioteca.