El Colegio de México

Acabo de tornar de Mèxic on he passat tres setmanes com a professor convidat a El Colegio de México. Aquesta estada ha sigut possible i es produeix en el marc d’una relació iniciada recentment entre aquesta institució i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

El Colegio de México posa a disposició dels professors convidats allotjament en dues residències a la ciutat de Mèxic, a uns 45 minuts en transport públic. El tracte que vaig tenir amb els bibliotecaris, i en general amb tots els mexicans, ha estat una autèntica delícia per l'interès que demostren per les coses de fora, per l'atenció i l'educació que tenen tothora; una demostració que les ciutats grans –i la zona metropolitana de Mèxic DF supera els 20 milions de persones- no són sempre les responsables últimes de la pèrdua de l'amabilitat entre la gent.

Durant l'estada he impartit un taller sobre fonts d'informació i documentació espanyoles, obert a bibliotecaris i professors mexicans. Hi van assistir un total de 16 professionals provinents del Colegio, la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales - Flacso, la Universidad Iberoamericana i el Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora.

L'estada m'ha permès treballar a més en la recerca de documentació sobre la labor editorial de l’exili republicà espanyol en aquest país gràcies a la consulta dels fons importants que es conserven a la biblioteca del Colegio de México.

Tot seguit, dono algunes dades per a tenir una idea més exacta de la feina que desenvolupa aquesta institució i en particular de la seva biblioteca en la formació de bibliotecaris.

El Colegio de México

El Colegio de México és una institució pública dedicada a la investigació i a l’ensenyament universitari en els camps de les ciències socials i les humanitats. El Colegio va ser fundat l’any 1940 a la ciutat de Mèxic pel Govern Federal, el Banc de Mèxic, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i el Fondo de Cultura Económica.

Orígens: La Casa de España en México

L’origen de El Colegio de México cal buscar-lo però en La Casa de España en México. El 1937, abans que la Guerra Civil Espanyola acabés i veient el tombant que prenia el conflicte poc favorable a les armes de la República, el diplomàtic i intel·lectual mexicà Daniel Cosío Villegas va proposar a l’aleshores president de Mèxic general Lázaro Cárdenas la creació d’un centre per a l’acollida provisional de científics, intel·lectuals i professors universitaris espanyols, un espai on aquests poguessin continuar les seves activitats d’investigació i creació lluny de la guerra.

El president Cárdenas va fer seva la idea de Cosío i l’any 1938 es materialitza la fundació del Colegio i comencen a arribar intel·lectuals espanyols destacats com ara: León Felipe, José Moreno Villa, José Gaos, Enrique Díez-Canedo, Agustín Millares Carlo, Adolfo Salazar, María Zambrano, i els catalans August Pi Sunyer i Joaquim Xirau, entre d’altres.

L’escriptor i diplomàtic mexicà Alfonso Reyes serà l’encarregat de dirigir el projecte de La Casa de España. Reyes havia estat ell mateix exiliat a Espanya durant els anys 20, i havia conegut a Madrid molts dels intel·lectuals espanyols que passarien per la mateixa experiència acabada la Guerra civil.

De La Casa de España a El Colegio de México

La Casa de España per raons polítiques i estratègiques de supervivència es convertirà durant la tardor del 40 en El Colegio de México, els canvis més substancials seran l’acceptació de professors d’origen no espanyol, la inclusió de la institució en el sistema universitari mexicà i l’especialització en les àrees d’humanitats, cal pensar que els metges i d’altres científics de les anomenades a Mèxic “ciències dures” són els que primer trobaran lloc per desenvolupar la seva especialització.

Organització actual del Colegio

En l’actualitat, El Colegio de México s’organitza mitjançant una sèrie de centres d’estudis especialitzats: el Centro de Estudios Históricos (CEH) dedicat a la història de Mèxic i de l’Amèrica Llatina; el Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios (CELL), a la lingüística i la literatura espanyola; el Centro de Estudios Internacionales (CEI) especialitzat en les relacions internacionals, la política i l’administració pública; el Centro de Estudios de Asia y África (CEAA), l’objectiu dels qual seran l’Àfrica, el Sud i Sud-Est Asiàtics, Corea, el Japó i l’Orient mitjà; el Centro de Estudios Económicos (CEE); el Centro de Estudios Demográficos Urbanos y Ambientales (CEDUA); i per últim el Centro de Estudios Sociológicos (CES).

A més de la investigació i l’educació superior per a la formació de professionals, investigadors i professors universitaris, El Colegio de México es dedica a l’edició de llibres i revistes sobre les matèries relacionades amb les investigacions i ensenyaments.

Cadascun d’aquestes centres es dediquen a la seva dupla funció de centre de recerca especialitzada i a la docència acadèmica de postgrau i doctoral.


La Biblioteca Daniel Cosío Villegas

Per a recolzar tota la labor acadèmica i d’investigació i com a centre neuràlgic i autèntic nucli organitzatiu del Colegio es troba la Biblioteca Daniel Cosío Villegas, una col·lecció d‘investigació especialitzada en ciències socials i humanitats oberta a professors, investigadors i alumnes amb més de 700.000 volums (llibres, revistes, bases de dades en línia i a text complet, audiovisuals, microformes, etc.) i 26 km lineals de prestatgeria.

La biblioteca de 24.000 m2 de superfície es troba en el centre físic del gran edifici dissenyat per l’arquitecte Teodoro González de León el 1975. Està distribuïda en tres plantes en les quals es reparteixen els 360 llocs de lectura i consulta individuals i els 35 espais per a treball en grups. Les àrees de consulta es troben sempre a prop del fons en lliure accés organitzat per un sistema classificatori mixt Decimal Dewey+Cutter, en el qual la classificació decimal regeix l’organització primera, a la qual se li afegeix el sistema per facetes de Cutter.

Un equip de treball de 80 persones asseguren un servei d’atenció al públic de dotze hores diàries sense interrupció de dilluns a divendres: catàlegs en línia, secció de referència i referència especialitzada i personalitzada personal o en línia, préstec domiciliari i préstec interbibliotecari, obtenció i reproducció de documents, formació d’usuaris, exposicions temporals i de novetats, i tots els serveis típics d’una biblioteca acadèmica moderna.

Com a detall interessant, la biblioteca ofereix un espai amb aparells reproductors de tecnologies que han quedat depassades (diversos generacions d’ordinadors amb sistemes antics de Windows, disqueteres de tota mena, lectors de microformes, lectors de vídeos 2000, Beta i VHS, etc.) que es mantenen per tal d’assegurar l’accés a materials conservats en la biblioteca i d’altres que hi puguin arribar.


Bibliotecaris acadèmics: la Maestría en Bibliotecología

La Biblioteca Daniel Cosío Villegas és un referent professional de qualitat en el context mexicà i hispanoamericà i en aquest sentit i de fa uns anys proposa una formació de postgrau en biblioteconomia, la Maestría en Bibliotecología, amb una durada de quatre semestres.

Els estudiants admesos mexicans i d’altres països estrangers, principalment llatinoamericans, segueixen una formació impartida pels bibliotecaris de la Daniel Cosío Villegas que compaginen la seva funció de referencistes, catalogadors, desenvolupadors de col·lecció o gestors de serveis amb la de la formació de nous bibliotecaris. Aquesta doble funció, de gestió i acadèmica, pràctica i teòrica respon, a imitació del món nord-americà, a la figura dels bibliotecaris acadèmics.

Lluís Agustí