D'Erasmus a Aberystwyth (IV): valoració de l'experiència Erasmus com a part de la meva formació acadèmica

Hola a tothom! Com va tot?
Aquesta és la darrera entrada de la meva experiència com a estudiant Erasmus a la Universitat d'Aberystwyth, a Gal·les. Com que ja he anat explicant coses de la meva vida quotidiana i de les meves excursionetes en les anteriors entrades, en aquesta m'agradaria fer una valoració de què ha suposat l'Erasmus com a experiència acadèmica.

El Departament d'Estudis de la Informació (o Astudiethau Gwybodaeth, en gal·lès) d'Aberystwyth és el més prestigiós en la matèria en tot Gran Bretanya on, tot i haver-hi una llarga tradició bibliotecària, no hi ha massa centres on poder cursar estudis de Biblioteconomia. Tot i això, dins de la Universtitat d'Aberystwyth (“probably the best place in the world...”), el departament està una mica deixat de banda i cada any es veu afectat per retallades econòmiques, en detriment de l'oferta i la qualitat de les assignatures i el manteniment de l'edifici i de la biblioteca. Com a fet curiós, el Departament (i la seva biblioteca) es troba en un campus secundari i comparteix edifici i recursos amb els criadors de cavalls (o estudiants de ciències equines) i amb les estudiants de perruqueria!

Com ja vaig comentar en la meva primera entrada, de l'oferta d'assignatures del Departament que eren compatibles amb les optatives de la diplomatura, vaig triar dues assignatures: Marketing of services i School libraries and learning resources. Potser vaig tenir mala sort en fer la tria i sóc conscient que només havent fet dues assignatures no puc valorar el conjunt de l'oferta formativa del Departament, però aquestes dues assignatures no van complir gens les meves expectatives. També cal tenir en compte que la manera d'ensenyar i aprendre a Gran Bretanya és una mica diferent a la manera que tenim per costum a Catalunya: les hores de classes són les mínimes indispensables (en total, 3 hores de classe a la setmana) i pressuposen que l'alumne aprèn mitjançant el seu treball personal fora de l'aula... Vaja, una de les idees que hi ha darrere del procés de Bolonya. Tot i que jo vaig fer prou bé la meva feina, les dues assignatures que vaig cursar no em van agradar massa i vaig aprendre més aviat poc. M'explicaré.

L'assignatura de Marketing of services anava sobre màrqueting aplicat als serveis en general, entre els quals hi ha les biblioteques, però també els restaurants o els transports públics. L'exemple de màrqueting de serveis preferit de la professora eren els serveis que s'oferien a dalt d'un avió. Era interessant per a qui es vulgui dedicar al màrqueting, però costava molt veure'n l'aplicació pràctica al món de les biblioteques i altres unitats d'informació. Vaig acabar abandonant l'assignatura.

L'altra assignatura, School libraries and learning resources, se centrava principalment en el currículum escolar britànic i en els mecanismes d'aprenentatge dels infants, però tot molt per sobre. En total, 10 hores de classe, una hora per setmana! Mai vam visitar cap biblioteca escolar ni ens van explicar com organitzar-ne una. Però allò que sempre recordaré d'aquesta assignatura va ser la frase de la professora, parlant del treball: “No cal que aneu a la biblioteca a buscar informació, només cal que busqueu a Internet”. És, si més no, curiós venint de la professora de biblioteques escolars! Evidentment, el treball d'avaluació de l'assignatura no va ser senzill de fer. Consistia en dues parts: la primera, una guia de 20 recursos electrònics que ajudés el professor d'alguna assignatura del currículum britànic a fer classe; jo vaig triar l'assignatura d'Educació per a la ciutadania i els drets humans. Calia descriure els recursos triats un per un i explicar què oferia per a l'aprenentatge; i a més, calia posar-ho tot ben bonic... i en anglès! La segona part era una memòria sobre el potencial dels recursos electrònics com a eina d'aprenentatge a les escoles i una explicació de l'elaboració de la guia de recursos.

La darrera assignatura que vaig cursar, que convalidaré per crèdits de lliure elecció, era Advanced communication in English in an academic context. Va ser una assignatura interessant per a desenvolupar competències de treball en grup i de presentacions orals i per a millorar l'anglès. La part més divertida, per a mi, va ser l'elaboració del projecte de grup; el tema que vam escollir va ser l'anàlisi de la figura del rei Artús, com a personatge històric i llegendari. Al llarg de les 10 setmanes de classe vam haver de fer dues presentacions orals davant la resta de la classe, tres videoconferències amb estudiants de la República Txeca i una pàgina web, tot plegat relacionat amb el contingut del projecte. Com que els meus dos companys de grup (un alemany i un finlandès) tenien millor nivell d'anglès que jo, ells s'encarregaven principalment de les parts teòriques de les exposicions i jo, dels concursos! A l'exposició final, va haver-hi premi per al grup guanyador: llapis decorats amb la Taula Rodona de Winchester!

A més de les classes, vaig fer pràctiques a dues de les biblioteques de la Universitat, la Hugh Owen (Campus Central) i la Thomas Parry (Campus dels bibliotecaris, domadors de cavalls i perruqueres). L'experiència ha estat molt positiva. He fet tasques força diferents i he pogut veure com funciona una biblioteca universitària que dóna serveis a una comunitat d'uns 10.000 estudiants. A més, he viscut un període de canvi molt interessant a la biblioteca, que de ben segur, la Grelda i l'Iris, de pràctiques d'estiu allà, també viuran. La nova directora de la biblioteca vol modernitzar els espais i els serveis que s'ofereixen i potenciar molt més els front-line services, el suport cara a cara als estudiants. A més, es volen unificar les quatre biblioteques de la Universitat en un sol espai, el de la biblioteca Hugh Owen, tot i que físicament, ara mateix, no hi ha espai per fer-ho. Veurem què passa! Estic molt contenta d'haver decidit dedicar unes hores a la setmana per a treballar a la biblioteca ja que han estat les hores més ben invertides, des d'un punt de vista bibliotecari, del meu Erasmus. Vull agrair a la Nia Ellis, a l'Elizabeth Kensler i a tota la gent amb qui vaig treballar la càlida acollida, el bon tracte, la molta paciència amb l'anglès... i el dinar de comiat!

Només em queda valorar l'experiència en el seu conjunt: m'ho he passat molt bé, he après a cuinar, he descobert un país meravellós, he fet alguns bons amics, he millorat l'anglès i he adquirit noves competències com a bibliotecària. Què més es pot demanar?

Animo a tothom que en tingui ganes i que s'ho estigui pensant, a fer el pas i a marxar d'Erasmus (o a qualsevol altra experiència internacional). El món és molt gran i ens està esperant!

Pob hwyl, salut i alegria!