dilluns, 18 de desembre de 2006

Nou bloc d'estudiants de la UB en mobilitat


La Unitat de Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona acaba de posar en circulació un nou bloc per recollir experiències i comunicacions d'estudiants en mobilitat.

Des d'aquest enllaç hi podeu arribar i participar-hi: http://uri-ub.blogspot.com/.

Existeix un altre lloc a Internet on es recullen també experiències d'estudiants. Es tracta d'Experiencias y consejos de estudiantes Erasmus, dins del web d'Universia (http://internacional.universia.net/europa/cronicas/index.htm).

Fins aviat,

dissabte, 25 de novembre de 2006

Avui parlem amb... Ana Belén Escrivà

Jo diria que l'Ana Belén és una de les persones que ha passat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que més clar tenen que el món d'avui en dia ja no té fronteres, i que quedar-se a casa tota la vida és limitar enormement les possibilitats de coneixement i de creixement personal.


Ana Belén, vas acabar la diplomatura el 2001 i et vas llicenciar en Documentació el 2004. M'equivoco molt en la percepció que tens d'Europa, del món, de moure's?

Cadascú té un visió particular de la seva vida i de les seves expectatives personals. Per mi, el que la meva vida a Barcelona em podia aportar em sabia molt poc i tenia la certesa que marxant a l'estranger em podrien passar coses que a Barcelona mai passarien... i efectivament ha estat així. L'obertura de les fronteres entre els països de la UE facilita la mobilitat i, a partir d'aquí, només cal prendre la decisió i anar cap endavant.


Per situar una mica els lectors, podries indicar-nos breument les principals estades que has fet a l'estranger?

Primer va ser Oslo, on vaig fer la beca Erasmus; després a París vaig fer les pràctiques d'estiu a la BPI. Un cop acabada la llicenciatura me'n vaig anar a Edimburg on vaig passar un any; després Florència amb la beca de l'Istituto Universitario Europeo, un altre any; i ara sóc a Londres.


Recordo que vas ser la primera estudiant de la Facultat que va marxar cap a Noruega dins del Programa Erasmus. Això de fer de conillet d'índies podia ser una mica arriscat. L'experiència, amb els anys, la valores positivament?

Per descomptat! Només pensar que va ser la primera vegada que tocava la neu ja va valer la pena, ha, ha! I no només això, aquesta experiència em va ensenyar que hi havia altres maneres de pensar, expressar-se i d'ésser. Aquesta experiencia em va fer adonar que no hi havia només una manera d'entendre les coses, sinó que hi havia alternatives i eren totalment acceptables, només calia canviar de context cultural.


Tot i que estaves tan lluny, a Oslo, no estaves desconnectada del tot. Recordo amb simpatia que des d'allà vas enviar un missatge a la llista Iwetel, a la qual devies estar subscrita. El missatge no va passar passar desapercebut, sinó que va generar bastantes respostes... Més enllà de l'anècdota et volia comentar: la tecnologia ens ajuda a escurçar les distàncies, no és així?

Tot ajuda, ja sigui per email, Messenger... l'important es la intenció que la gent tingui a mantenir el contacte. Si no hi ha intenció de mantenir la relació no hi mitjà de comunicació que valgui. Però quan es tracta de mantenir el contacte, la veritat que ajuda molt perqué és fàcilment accessible i ràpid.


Havies fet la diplomatura i la llicenciatura, i la teva carrera professional estava força ben encarrilada en una biblioteca universitària. Tanmateix, el "cuc" de marxar fora va tornar-te a picar, i et vas decidir a presentar-te a la beca de la biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo, a Florència. Bons records d'aquella experiència, no?

Sí, va valer la pena i vaig aprendre bastant. Personalment aquesta beca ha fet que el meu currículum prengués un to internacional i vaig poder començar a presentar-me a ofertes de feina a institucions internacionals com per exemple la UE, l'OTAN i Amnistia Internacional.


A banda d'aquestes dues activitats lligades a la professió, també has estat vivint en altres països. De tot se n'aprèn, oi?

Sí. Però tot depèn del que un vol fer i en el que està interessat a aprendre. Va bé tenir l'oportunitat de fer altres coses que permetin aprendre una mica de "mundologia". Aprens habilitats que ajuden molt després en el desenvolupament professional, especialment en la nostra professió que podem passar moltes hores treballant de cara al públic, es un punt positiu.


I actualment, quines expectatives personals i professionals tens? Penses potser en un futur instal·lar-te a Catalunya?

Ara mateix tinc entre mans signar un contracte amb una Agència de la UE i, si tot va bé, a principis de l'any vinent me'n vaig a Estocolm. Com pots comprovar, per ara no torno a Barcelona, almenys a curt termini.


Com són les entrevistes que un estranger ha de passar per trobar feina?

Si l'entrevista és en un país estranger, per començar és el desplaçament. En comptes d'agafar el metro o l'autobús has d'agafar l'avió i/o el tren. Això significa que sumats als nervis de l'entrevista, tens la dificultat del desplaçament i que tots els horaris quadrin per arribar puntual a l'entrevista. A més, si s'ha d'agafar l'avió tens el contratemps del cansament i això vol dir que no s'està al 100% a l'entrevista perquè potser t'has hagut d'aixecar a les 4 de la matinada per una entrevista a les 12.30. Després tens altres coses en les quals pensar, com per exemple el canvi de moneda i tenir en compte la diferència horària.


I per curiositat: quantes llengües coneixes?

L'oportunitat d'haver viscut en diferents països m'ha donat la sort de conèixer altres llengües. En el meu cas ara mateix conec tres llengües estrangeres i no m'inporta moure'm a un país sense conèixer la llengua perquè desenvolupes com un sisè sentit que sense saber exactament què diuen entens de què t'estan parlant. Això sí, s'ha de tenir molta paciència i prendre's les reaccions dels altres molt a la lleugera.


Ja per acabar, des de la teva experiència, quins consells podries donar als estudiants actuals de la Facultat?

Que aprofitin les beques que la Facultat ofereix perquè són bones oportunitats. També és molt difícil que les coses vinguin mal dades perquè hi ha una entitat darrera teu que et cobreix les espatlles. Quan preneu la decisió de marxar, feu atenció al xantatge emocional dels familiars, especialment de les mares que egoistament no voldran que alceu el vol tan aviat. Les amistats, tot i que us animaran a fer el pas, també faran de les seves amb preguntes com "ja seràs capaç de fer això o allò? I com t'ho faràs per entendrel's?..." Sense voler us faran venir un munt de dubtes i inseguretats que són totalment normals tenir, o sigui, que no entreu en pànic, que aquesta sensació és molt normal. Si teniu pensat marxar a l'estranger, feu-ho, no hi penseu gaire i sobretot no escolteu els comentaris dels altres. Que us calen diners? Treballeu. Que aneu fluixos en l'idioma? Poseu-vos a fer un intensiu de curta durada per tenir una base, després allà l'aprendreu de pressa. Busqueu solucions a allò que us dificulta marxar a l'estranger, però no us quedeu de braços plegats queixant-vos del difícil que és poder marxar perquè, en definitiva, en aquesta vida no hi ha res fàcil i l'experiència s'ho val.


Moltes gràcies, Ana Belén, i esperem seguir en contacte!

divendres, 3 de novembre de 2006

Programa de beques internacionals Bancaja

La Universitat de Barcelona ha aconseguit uns ajuts econòmics de la Fundación Bancaja per a complementar el que reben els estudiants que participen per primera vegada en una experiència de mobilitat internacional (en els programes Erasmus, Grup de Coïmbra i convenis generals de la UB).

En total són 300 beques de 300 euros cadascuna, que es distribuiran entre els estudiants de la UB que han estat seleccionats per realitzar una estada a l'estranger aquest curs 2006-2007. El criteri d'assignació d'aquestes beques és la mitjana de l'expedient acadèmic.

Podeu veure les bases de la convocatòria a: http://www.ub.edu/uri/Bancaja.pdf.

En aquest altre document podeu consultar el resum de la financiació que els estudiants de la UB poden rebre per a la realització d'estades a l'estranger: http://www.ub.edu/uri/ajuts_economics_info_addicional.doc.

divendres, 27 d’octubre de 2006

Un sogno fiorentino...

Ciao tutti!

Em dic Anna González, i des de l’abril d’aquest any estic vivint una mena de somni en una de les ciutats més belles d’Itàlia, Firenze, bressol de l’art renaixentista. Tot va comencar el desembre de l’any passat, havia decidit prendre’m un “descans” dels estudis de llicenciatura i estava treballant d’interina al Servei de Biblioteques de la UPC, quan un bon dia, tafanejant la pàgina web de la Facultat vaig veure l’anunci d’una beca per anar a treballar a la Biblioteca de l’Istituto Universitario Europeo a Fiesole, molt a prop de Firenze.

L’oferta em va semblar interessant, anar a un altre país per un any, treballant en una Institució de caire internacional, viure l’experiència de marxar a l’estranger... Per què no? Era una idea que sempre m’havia voltat pel cap, però que per un motiu o un altre, mai havia tingut l’oportunitat de portar endavant... Així que em vaig decidir a presentar el meu currículum, per provar no s’hi perd res, i finalment vaig resultar escollida. Així que em vaig trobar que en un mes i mig havia de preparar un munt de coses i mentalitzar-me per marxar, deixar enrere algunes coses, però per trobar, de ben segur, un munt d’experiències noves... El temps va passar volant i en un no-res era en un alberg al centre de Firenze, connectada a Internet tot el dia provant de trobar un pis. El vaig trobar ràpidament, i el dilluns següent començava a la Biblioteca... I mare meva quina impressió!

El lloc no pot ser millor, unes vistes fantàstiques sobre Firenze, una antiga abadia reformada, barreja de tradició i modernitat... Integrar-me a la Biblioteca em va ser fàcil, vaig trobar quatre becaris més, de diferents països d’Europa, que havien passat per la mateixa situació i em van ajudar en tots els petits detalls, tant a nivell de la feina, com de les coses del dia a dia a la ciutat. El personal de la Biblioteca també ha estat sempre molt amable i atent a tot el que hagi pogut necessitar. I res, que ja han passat sis mesos, em trobo a la meitat del “somni”, i més contenta no podria estar, m’agrada molt la feina que estic fent, tinc la gran sort de treballar en el servei de Préstec i Préstec Interbibliotecari, estic molt en contacte amb els usuaris, cosa que personalment m’interessa molt, i més aquí, on en un matí em trobo parlant en quatre llengues diferents depenent de la persona que tinc al davant... Una boníssima manera de millorar els idiomes!

Per altra part, a nivell personal, he conegut un munt de gent nova, amistats que de ben segur perduraran en el temps, amb diferents maneres de pensar, d’actuar... Una experiència que realment et fa obrir els ulls i la ment a altres realitats, sovint desconegudes, però al mateix temps molt properes.

Així que si us esteu plantejant demanar o no aquesta beca, no us ho penseu dues vegades!! Val molt la pena, tant a nivell professional com personal... Una oportunitat així s’ha d’aprofitar, si no ho feu ara no ho fareu mai!!

Baci!

Anna.

dimecres, 25 d’octubre de 2006

Intercanvis lingüístics a la Facultat

Ens plau presentar-vos una nova oportunitat de millorar el coneixement d'una llengua estrangera. Es tracta de portar a terme un intercanvi lingüístic amb un estudiant estranger, de forma totalment lliure i gratuïta.

Segurament us haureu fixat que a l'edifici de la nostra Facultat (i pels bars del veïnat) hi ha bastants estudiants estrangers. Són estudiants que estan fent una estada temporal a la UB (amb el programa Erasmus o altres) i que estan aprenent castellà o català en cursos que es duen a terme en aules del nostre mateix edifici.

Estudios Hispánicos organitza els cursos de castellà, i els Serveis Lingüístics, els de català. Tots dos organismes us proposen que porteu a terme un intercanvi lingüístic amb algun d'aquests estudiants.

Si esteu interessats a contactar amb estudiants de castellà, heu de comunicar les vostres dades a la nostra Secretaria (ja hi ha un formulari preparat) indicant l'idioma de preferència, l'horari disponible... Estudios Hispánicos organitzarà les parelles i us posarà en contacte. A partir d'aquí, vosaltres mateixos decidiu el ritme i el contingut de les trobades.

Si en canvi voleu posar-vos en contacte amb estudiants estrangers que aprenen català, heu de seguir les instruccions que trobareu a: http://www.ub.edu/slc/borsa.

Així doncs, aquí teniu una bona oportunitat per practicar i millorar un idioma estranger que ja coneixeu: anglès, alemany, francès, rus, italià, japonès...

Fins aviat,

dilluns, 9 d’octubre de 2006

Convocatòria de beca per a donar suport a les relacions internacionals de la Facultat

A la pàgina web que citem més avall podeu llegir les bases generals i les condicions específiques de la convocatòria anual de beques de col·laboració per als estudiants de la UB per a donar suport a diferents serveis i facultats de la Universitat.

Una d'aquestes beques té com a objectiu col·laborar en la gestió dels intercanvis internacionals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per optar-hi cal estar matriculat en algun ensenyament de la Facultat. També cal acreditar el nivell first certificate d'anglès.

Els interessats han de presentar una sol·licitud i altra documentació que s'esmenta a les bases de la convocatòria al registre de la Universitat (a través de la nostra Secretaria) abans del 31 d'octubre de 2006. A la convocatòria s'esmenten també els criteris de valoració dels candidats.

La prestació de la beca és de cinc hores a la setmana (en horari a convenir), durant 11 mesos, a partir del 15 de febrer de 2007. La remuneració és de 110 euros mensuals.

Aquí podeu accedir a les bases de la convocatòria. Els detalls específics d'aquesta beca consten a la darrera pàgina (codi 67.23).

http://www.ub.edu/acad/beques/col.laboracio/2006/octubre/convocatoria.pdf

Si desitgeu més informació de les tasques que es porten a terme, no dubteu a contactar amb Amadeu Pons (pons@ub.edu).

Animeu-vos!

dimecres, 4 d’octubre de 2006

Convocatòria d'estada en pràctiques a la Biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo (Florència)

L'Istituto Universitario Europeo, centre de recerca en ciències socials d'abast europeu, instituït per la Unió Europea i situat a San Domenico di Fiesole, Florència (http://www.iue.it/) ofereix una beca per a un graduat recent de la Facultat.

Condicions:
  • Durada: tres mesos, renovables per nou més (a partir de l’1 de febrer de 2007).
  • Quantia de la beca: 1.070 € mensuals.
  • El centre ajuda a localitzar allotjament (que va a càrrec del becari).
  • Es reemborsa l'import d'un bitllet d'avió d'anada i tornada.

    Requisits dels candidats:
  • Ser diplomat o llicenciat per la Facultat (s'accepten també candidatures d'estudiants que pensin acabar els estudis al gener de 2007).
  • Haver acabat els estudis després de maig de 2003.
  • Tenir bon tracte amb el públic i voluntat de treball en un ambient internacional.
  • Tenir coneixements superiors d'anglès i de tecnologies de la informació.

    Mèrits:
  • Bon expedient acadèmic.
  • Experiència laboral en biblioteques universitàries o de recerca.
  • Coneixements de llengües diverses.
  • Coneixements superiors en ciències socials (dret, economia, història)

    Els interessats han de presentar una sol·licitud a la Secretaria, juntament amb una carta de motivació i el currículum. La carta i el currículum s'han de presentar en català i en anglès, impresos i en fitxer electrònic (CD o correu electrònic a pons@ub.edu), fins el dia 31 d'octubre de 2006.

    Per a més informació: pons@ub.edu

    Barcelona, 4 d'octubre de 2006
  • dijous, 28 de setembre de 2006

    Estada en pràctiques a la BPI

    Hola a tothom!

    Durant un mes he tingut la sort de ser stagiaire a la Bibliothèque Publique d’Information (Bpi) del Centre Georges Pompidou de París.

    El centre i especialment la seva biblioteca em fascinaven des que els vaig descobrir personalment en una visita a la ciutat ara fa alguns anys. Per altra banda també em venia molt de gust viure una experiència a l’estranger que per breu que fos vaig creure que em podria enriquir i al mateix temps obrir-me algunes portes de cara a futures experiències arreu. Per això mateix vaig presentar la meva candidatura per realitzar-hi les pràctiques durant l’estiu i no deixar passar l’oportunitat.

    Quan se’m va concedir estava molt engrescada amb anar-hi, malgrat que sempre hi ha la incògnita de si l’estada serà tan satisfactòria com es creu, però a la tornada puc assegurar-vos que ha estat molt millor del que podia imaginar tant a nivell professional com personal.

    La Bpi és espectacular tant en dimensions, com en serveis, com pel nombre d’usuaris diaris... Gràcies a l’estada en pràctiques que hi he realitzat durant part de l’agost i setembre he pogut descobrir-ne les seves particularitats amb el suport, l’ajuda i l’amabilitat constant de tots els meus responsables i companys. Principalment destaco la transparència amb què m’han mostrat el funcionament del centre, les trobades professionals a les que he pogut assistir, les visites a diverses biblioteques de primer ordre de la ciutat i també les converses informals que hi he pogut mantenir. Pel que fa a les tasques que hi he desenvolupat són bastant variades: resposta de preguntes a distància, servei públic a diverses àrees, valoració de l’adquisició d’anuaris electrònics...

    A banda, aquest mes de pràctiques m’ha permès conèixer i retornar a llocs entranyables de París, una ciutat que per més que em dediqui a afalagar em quedaré curta.

    Quant a la durada de l’estada pot semblar massa breu, però la percepció del temps un cop allí canvia, dóna per molt, i les descobertes diàries són molt satisfactòries. Per tots aquests motius considero sincerament que el factor econòmic s’ha de considerar com a una inversió en experiències personals i en preparació professional.

    He llegit i compartit moltes de les sensacions que expliquen els meus companys en el bloc i penso que el balanç global no us pot deixar cap mena dubte per començar a pensar en les possibilitats que teniu al vostre abast amb les pràctiques d’estiu.

    Molta sort i molt bon inici de curs!

    Sílvia

    dijous, 21 de setembre de 2006

    Grups de conversa i intercanvi d’idiomes

    Amics,

    Algunes biblioteques públiques de Barcelona organitzen GRUPS DE CONVERSA I INTERCANVI D’IDIOMES.

    Molts estudiants com vosaltres tenen interès a practicar una llengua. Tant estudiants catalans que volen marxar a l'estranger, com estudiants estrangers que es troben temporalment a Barcelona i volen millorar el coneixement del català o el castellà.

    Els interessats es troben un dia a la setmana amb aquesta finalitat a la biblioteca pública, que cedeix l'espai i organitza els encontres. La participació és gratuïta, però cal inscripció prèvia.

    Aquestes són les biblioteques i els horaris de les llengües:

    Ditricte Horta-Guinardó
    Sala d’estudi Mercè Rodoreda
    Camèlies, 76-80
    Tel. 93 435 31 70
    b.barcelona.mr.estudi@diba.es
    Anglès: dilluns 21:30
    Català: dimecres 21:30
    Francès: dimarts 21:30
    Italià: dimarts 21:30

    Districte de Gràcia
    Sala d’estudi Vila de Gràcia
    Torrent de l’Olla, 104
    Tel. 93 284 77 90
    b.barcelona.vg.estudi@diba.es
    Anglès: dimarts 21:30
    Català: dimecres 21:30
    Francès: dijous 22:00
    Italià: dilluns 21:30

    Districte de Sant Andreu
    Sala d’estudi Can Fabra
    Segre, 24
    Tel. 93 360 05 65
    b.barcelona.ii.estudi@diba.es
    Anglès alt: dijous 21:00
    Anglès mitjà: dimecres 21:00
    Català: dilluns 21:00
    Francès: dijous 21:00
    Italià: dimarts 21:00

    Districte Sants-Montjuïc
    Sala d’estudi Vapor Vell
    Joan Güell, 14-22
    Tel. 93 409 72 31
    b.barcelona.vv.estudi@diba.es
    Anglès: dijous 21:30
    Català: dilluns 21:30
    Francès: dimarts 21:30
    Italià: dilluns 21:30

    És una oportunitat que podeu aprofitar per practicar la llengua que necessitareu en el futur!

    dilluns, 11 de setembre de 2006

    Pràctiques d'estiu a Munic!

    Hola a tothom!

    Em dic Cristina i sóc una de les “afortunades” que aquest any ha gaudit d’una de les estades en pràctiques a l’estranger. Concretament i juntament amb una altra companya, jo he estat a la biblioteca que l'“Instituto Cervantes” té a Munic, a l’agost.

    No puc deixar de parlar en primer lloc de la ciutat en què he estat vivint durant un mes. Munic, com a ciutat i al meu parer, és una passada! Trobo que és el lloc perfecte per passejar: una ciutat amb espais molt oberts, que no dóna sensació d’angoixa i, a més, molt verd. No et cansaries mai de caminar pels seus carrers i carrerons i pels seus nombrosos parcs i jardins. Això també fa que sigui el lloc ideal per córrer en bici, que sembla ser el mitjà de transport preferit per la major part dels seus habitants donat que hi ha una bona xarxa de carrils bici. Me'n van deixar una, i la veritat és que la vaig aprofitar molt bé els dies que el temps ens donava una treva, perquè això sí, el paraigües ha estat el meu inseparable company durant els 31 dies que he voltat per la capital bàvara. D’altra banda, puc dir que no vaig haver de patir o no vaig poder gaudir (segons com es miri) del calor i del sol al qual estem acostumats o resignats en aquest país al mes d’agost. Però Munic no només t’ofereix activitats a l’aire lliure, sinó que amb la seva àmplia oferta de museus i les seves edificacions (principalment monuments i esglésies) se’t passen els dies sense que puguis acabar de veure-ho tot. Puc dir que no he parat quieta ni un moment i tot i així, n’estic ben segura que no ho he vist tot. A més, hi són les rodalies: els pobles, els llacs, els Alps allà al costat... El tren funciona molt bé (a l'igual que a dintre de la ciutat ho fan el metro, els autobusos i el tramvia) i hi ha moltes combinacions que et permeten fer excursions d’un dia. Resumint: si t’avorreixes, és només perquè així ho vols.

    Quant al treball en sí, la tasca que hem hagut de dur a terme ens ha ensenyat què passa quan un centre es disposa a canviar de programa de gestió de la seva biblioteca. Pràcticament hem passat tot el mes canviant els codis de barres identificatius per a cadascun dels volums de la biblioteca per uns de nous. A més, hem treballat amb l’“Absys”.

    La gent que hem trobat tant a l’IC com a fora ha estat sempre i en tot moment molt amable i disposada a ajudar-nos en qualsevol cosa que hem necessitat (qüestions de la vida quotidiana, de treball o de turisme).

    Tot i que pot semblar que tots els que aquí escrivim us estem venent les estades i pràctiques a l’estranger com si els que ho han fet possible ens hagin pagat per fer-ho, no és així. L'única raó per la qual ho fem és per tal de poder compartir amb tots vosaltres, que ho llegiu, la nostra experiència, que us pugueu fer una idea de què us podeu trobar fent pràctiques a l’estranger i animar-vos a tots que ho proveu!

    Cristina

    dijous, 7 de setembre de 2006

    Beques per a estudiar a Alemanya - curs 2006-2007

    El DAAD (Deutscher Akademischer Austauschdienst – Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic) i altres institucions ofereixen diversos programes de beques per a estudiar i investigar a universitats i centres d'educació superior a Alemanya.

    S'ofereixen ajuts econòmics per a diferents tipus d'estades. Entre d'altres:

    -Cursets d'estiu en una universitat alemanya (de 3 a 4 setmanes)
    -Cursos intensius d'alemany a Alemanya (2 mesos)
    -Viatges d'estudis a Alemanya de grups d'estudiants (de 7 a 12 dies)

    Vegeu la informació completa a: http://ic.daad.de/barcelona/becas_daad.html.

    dimecres, 6 de setembre de 2006

    Programa Ítaca: borsa de treball i ajuts per a estades en organismes internacionals

    La Generalitat de Catalunya (concretament la Secretaria de Cooperació Exterior del Departament de Governació i Administracions Públiques) ha creat una borsa de persones interessades en estades de treball o en pràctiques en institucions internacionals a l'estranger. Aquest programa és gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

    Per apuntar-s'hi cal disposar d'un títol universitari i demostrar un coneixement superior de la llengua anglesa. El termini de presentació de sol·licituds és obert (no té una fi prevista). Per formar part d'aquesta borsa, i per conèixer-ne la informació completa, en podeu llegir les bases al DOGC núm. 4635 (17/05/2006), p. 21.783, o bé en línia: https://www.gencat.net/diari/4635/06129126.htm.

    La durada màxima d'aquestes estades és de dotze mesos, i cada organització internacional determina les tasques que cal portar a terme. L'import de cada ajut serà d'entre 1.500 i 3.500 euros bruts mensuals, segons la durada de l'estada i la situació socioeconòmica del país de destinació.

    A la pàgina de l'AGAUR n'hi ha un resum: http://www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beca.jsp?categoria=altres&id_beca=9601 i també el formulari que cal omplir i presentar per formar part d'aquesta borsa de treball: http://www10.gencat.net/agaur_web/generados/catala/home/recurs/doc/itaca_2006.pdf

    No us perdeu aquesta oportunitat!

    divendres, 1 de setembre de 2006

    Instituto Cervantes de Berlín

    Bon dia a tothom!

    Sóc l´Eva Fàbregas i ahir va ser el meu últim dia de feina a la biblioteca del Instituto Cervantes de Berlín i ja m´enyoro! El fet més destacable i que voldria remarcar és que, durant tot el mes, m´han fet participar, aprendre i realitzar les difrents tasques que es porten a terme a la biblioteca amb una gran professionalitat, interessats en el meu aprenentatge. Amb això vull dir que no ha estat una feina de becària típica de fer coses mecàniques i sense cap interès. Ha estat una feina creativa i profitosa, perquè he adquirit i aprofundit nous coneixements sobre les tasques que he realitzat. He pogut contrastar la feina feta aquí amb la que he realitzat a Barcelona -Biblioteques Públiques-, cosa que m´ha fet canviar les meves perspectives professionals... A tot això vull afegir que el dia a dia s´ha anat desenvolupant en un excel·lent clima de treball, distès i molt agradable per part de tothom, fet que m´ha fet sentir com una més de l´equip que formen la Cristina i en Sergio.

    En fi, que us ho recomano moltíssim per obtenir altres perspectives sobre la feina, estudis... etc. i a més, que sempre va bé fer salts per sortir a veure món, no?

    Salut!

    eva

    dijous, 31 d’agost de 2006

    Impressions des de l'Instituto Cervantes de Toulouse

    Hola gent!!!

    Com unes 20 persones més, aquest estiu he estat realitzant un conveni de pràctiques fora, exactament a l’Instituto Cervantes de Toulouse.

    Aquest és el meu segon any i l’experiència sempre ha estat molt bona, en tots els sentits (experiència professional, personal, de conèixer gent, una ciutat, una cultura…) doncs, només us volia dir que US ANIMEU!!!!!!!!!!, potser això ens deixarà menys places per a tots i més als que volem repetir, però crec que és una de les millors coses!!!

    Us entenc si penseu que: no paguen res, només és un crèdit, són moltes despeses… però quan tornes només et quedes amb les coses bones que aprens i amb les vacances que has tingut, tot un mes!!!

    Ja veieu, animeu-vos i… aprofiteu!!!

    Marga M. M.

    dimecres, 30 d’agost de 2006

    Experiència a Frankfurt

    Hola a tots des d´Alemanya!

    Ja només queda un dia a Frankfurt. Per a mi ha sigut un mes molt profitós ja que he pogut visitar diverses parts del país. Tal com tothom pensa, Alemanya és un país on cada dia plou, quelcom al que ens ha costat acostumar-nos als catalans que hem estat aquí. Els alemanys són gent altament organitzada, i per tant, quan coneixes les seves formes de fer és fàcil moure´t pel país sense gaires problemes. A més, moltíssima gent sap parlar anglès amb el qual, si es domina aquesta llengua, et pots fer entendre.

    Per tant us animo que visiteu un país que val la pena. Jo de fet m´hi quedaria una temporada.

    El nostre agost de Frankfurt

    Hola a tothom,

    Us escrivim des de Frankfurt on hem fet una estada a la Biblioteca Catalana de la Johann Wolfgang Goethe University. Des d'aquí us volem animar a emprendre unes pràctiques a l'estranger a l'estiu. És una gran oportunitat per conèixer gent interessant, llocs nous, fer una mica de turisme, etc.
    A diferència dels companys del juliol, a l'agost ha fet fred i hem tingut pluja cada dia, és una altra forma de viure un agost completament diferent al que trobem a Catalunya. Tambè hem estat a una residència d'estudiants, amb gent molt simpàtica i que ens ha ajudat en tot el que han pogut.
    L'idioma no ha estat un gran problema, amb les paraules bàsiques i l'anglès pots mantenir més o menys una conversa.
    I el treball, encara que és una mica repetitiu, ja que es tracta de catalogar, és agraït per la gent que hem conegut a la biblioteca.
    En general, ha sigut un mes molt productiu, molt interessant i hem disfrutat molt d'Alemanya i de les persones que viuen aquí. No us ho penseu!!

    Rocío Álvarez and Antonio Angulo

    Olga Pujol des de Frankfurt

    Us escric des de la Biblioteca Catalana de Frankfurt... Avui és l´últim dia de l'estada al centre i em fa una mica de pena perquè l´experiència ja s'acaba.

    En general tota l'estada ha estat molt profitosa, encara que el temps no ha acompanyat gaire, ja que a diferència del mes de juliol, ha plogut tots els dies i a més ha fet bastant de fred, fins i tot he hagut d'anar a comprar una jaqueta d´hivern!

    El personal de la biblioteca és molt amable, la residència ha estat bé... Per tant es pot dir que en termes generals tot ha anat bé.


    Olga Pujol

    divendres, 4 d’agost de 2006

    Avui parlem amb... Meri Gallego

    La protagonista d’aquest mes és Meri Gallego, una exalumna de la Facultat que, a més de tenir experiència de pràctiques a l’estranger, s’hi ha quedat a viure! La Meri va acabar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació el 1999 i des d’aquell any potser ha estat més a fora que no pas a Catalunya.



    Meri, ens podries fer un resum biogràfic de la teva trajectòria professional fins ara?

    Doncs durant els estudis vaig fer un munt de feinetes no-remunerades, així que vaig acabar la carrera sense un duro però amb experiència... Quan va arribar el moment de les pràctiques vaig decantar-me per una biblioteca especialitzada on pogués practicar l’anglès: l’Institut Nord-americà. Ben poc m’imaginava que tot just començava el meu peregrinatge idiomàtic.

    En acabar la carrera, vaig anar a veure un dia l'Amadeu Pons, per veure si m’orientava de cara a buscar feina en editorials, i en lloc d'això va acabar convencent-me que em presentés a la beca de l'Institut Universitari Europeu de Florència... i a les poques setmanes, sense saber gens d’italià, aterrava al bell mig de la Toscana. Corroboro el que en diuen els meus companys de bloc… és una experiència fantàstica, tant a nivell personal com professional, i val a dir que després sempre m’ha ajudat molt a les entrevistes de feina. El fet d’haver marxat a l’estranger és un punt a favor a qualsevol currículum.

    Quan vaig tornar a Barcelona vaig estar-me un any treballant a Globalpraxis Group, una consultoria estratègica de caire internacional. Allà vaig aprendre molt sobre fonts d’informació, recerca, bases de dades, com trobar la bona informació amb el menor cost possible de temps i de diners... vaig aprendre a ser pràctica. Però trobava a faltar el món de l'educació, i quan va sorgir la possibilitat de fer de bibliotecària a EADA, no m'ho vaig pensar dues vegades. A la biblioteca d'EADA hi vaig estar genial, és una biblioteca petitona però amb un equip de persones al darrere que han sabut donar-li l’empenta i la integració institucional necessària. Hi vaig estar dos anys i possiblement hi seguiria si no m’hagués enamorat d’un altre rodamón com jo. Ai l’amor… l’amor em va portar a Brussel·les, que és on sóc ara. Mentre buscava feina vaig estar treballant de representant per EADA a Bèlgica i Holanda, fins que em va sorgir l’oportunitat de treballar a la Comissió Europea, primer amb contractes temporals i feines administratives i, finalment, després de tot un procediment d’exàmens i entrevistes, com a documentalista a l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals, on em sento com peix a l’aigua, donat que engloba tots els meus interessos: una feina per a la qual he estudiat, l’àmbit internacional i el món de l’educació.

    És una institució de la Unió Europea? Quina és la teva funció? Quines tasques fas en el dia a dia?

    Sí, l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals (EACEA) és una institució de la Unió Europea; de fet es tracta d’una institució molt nova, va començar a ser operativa el passat 3 de gener d’enguany. L'EACEA s’encarrega de la gestió de molts dels programes comunitaris en l’àmbit de l’educació, la formació professional, la cultura, les llengües, el diàleg amb els ciutadans, la política audiovisual, la joventut i l’esport. De tots els programes que es gestionen possiblement els que més us sonaran són els Erasmus, Sòcrates, Leonardo… Bé doncs, aquesta enorme tasca l'Agència la realitza sota la tutela de dues Direccions Generals de la Comissió Europea: la d'Educació i Cultura, i la de Societat de la Informació i Media.



    Com a documentalista, la meva feina consisteix a vetllar per la bona gestió documental de l'Agència, donat que es tracta d’una institució de recent creació, aquesta feina resulta especialment engrescadora. Hem hagut de posar en marxa el sistemes d’administració de documents i procediments necessaris que permeten que els documents oficials puguin gestionar-se, conservar-se i recuperar-se en tot moment, i en això estem. El dia a dia depèn una mica de les urgències, ara mateix la meva feina es divideix entre administrar la base de dades que utilitzen les diferents unitats per gestionar el correu que entra i surt de l'Agència i la creació d’un Pla de Classificació quer permeti classificar la documentació, ja sigui en paper com digital, segons les necessitats de l'Agència i d’acord amb la nomenclatura i les normatives d’arxivatge de la Comissió Europea. També hi ha els arxius, eines internes, les formacions, les reunions amb altres direccions generals, grups de treball... la veritat és que estic força entretinguda, no em puc queixar.

    Crec que els treballadors de les institucions europees tenen un bon nivell d’ingressos. Això és cert o es tracta d’una llegenda?

    Hi ha gran part de llegenda; sí que és cert que els funcionaris tenen sous molt elevats i condicions prou favorables, però si es té en compte el perfil d’un funcionari d’alt nivell quant a idiomes, experiència, formació, capacitats de gestió... possiblement en el món privat guanyaria més diners. També heu de pensar que les oposicions per a funcionari de les institucions europees són realment difícils, s'hi presenta moltíssima gent de tota Europa i molt ben preparada, i caldrà en la majoria dels casos marxar del teu país, treballar sempre en una llengua que no és la teva, treballar en una estructura molt complexa, assumir moltes responsabilitats... Igualment, hi ha diferents tipus de contractes i de sous, no tots cobrem el mateix, jo sóc agent contractual, tinc un contracte de 3 anys renovable i el meu sou em permetria viure prou bé a Espanya, però aquí a Brussel·les és un sou bastant normalet. En qualsevol cas, el verdader atractiu de treballar a la Unió Europea, encara que soni a tòpic, no és el sou sinó la possibilitat de treballar en un entorn multicultural, internacional, d’acord amb uns ideals de cooperació i igualtat… És bonic sentir que la teva feina forma part de l’engranatge d’una cosa així.

    Tinc entès que els diferents organismes de la Unió Europea accepten com a becaris joves graduats universitaris. Ens en podries fer cinc cèntims? Què hauria de fer un estudiant de la Facultat si volgués optar-hi? Tindria moltes opcions?

    Sí, hi ha prous institucions europees que ofereixen beques, tant remunerades com no remunerades, per a joves graduats: el Parlament Europeu, el Consell de la UE, el Tribunal de Justícia, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu. Quant a la Comissió Europea, que és el que jo més conec, cal que estigueu al que es coneix com a "llibre blau" que és una mena de llista de reserva de becaris. Per poder entrar en aquesta llista s’ha de ser com a mínim diplomat, parlar bé un dels tres idiomes de treball de les institucions europees (l’anglès, el francès o l’alemany) presentar la sol·licitud amb els certificats pertinents dins dels terminis previstos i que et seleccionin. Un cop seleccionats haureu de ser actius i trobar-vos un lloc de feina interessant. Són beques de cinc mesos i hi ha dues convocatòries l’any: una de març a juliol i una altra d’octubre a febrer. El termini per enviar les sol·licituds s’acaba sis mesos abans de començar la beca, així que s’ha d’estar a l’aguait. Podeu trobar tota la informació molt ben explicada a l'Oficina de Beques.

    Respecte a les opcions que tindria un estudiant de la Facultat, doncs la veritat, jo crec que si té un bon nivell d’algun dels tres idiomes de treball ho té prou bé. En general es té la idea que a la Comissió Europea només hi van els que han estudiat dret europeu, polítiques, economia... i en realitat cada cop estan demanant perfils més tècnics. En concret, el perfil de documentalista està molt ben valorat, no sols perquè la gestió documental en una administració tan enorme és d’una importància vital sinó perquè en realitat el nostre és un perfil que s’adapta molt bé a les necessitats administratives de les institucions europees, al cap i a la fi la nostra és una professió molt útil per a qualsevol institució que treballi amb grans volums d’informació.

    Per últim, si un dels nostres estudiants actuals aspirés a portar a terme una experiència laboral a l'estranger, com creus que s'hauria de preparar? Què hauria de potenciar en la seva formació?

    Bé, és molt difícil durant la carrera tenir una idea clara de cap on es voldrà anar després... per sort les assignatures dels nostres estudis no són gens excloents, ni el lloc de pràctiques és decisiu. El que sí és imprescindible és aprendre anglès, de fet cap dels dos països on he viscut és anglòfon i, en canvi, és l’anglès el que m’hi ha permès trobar feina en un primer moment. La segona cosa important és l’actitud. Marxar a un país estranger no és fàcil i cal anar ben motivat. Saber què cal fer per anar al metge, trobar una casa, aconseguir una línia de telèfon... tot plegat sempre costa tres vegades més que a la nostra pròpia ciutat, a més caldrà fer nous amics, trobar a faltar els de sempre, tenir la família lluny... no és fàcil, però a canvi quan un viu a fora es sent infinitament més lliure, hi ha la satisfacció personal que provoca assolir el repte, a més de conèixer noves persones, noves formes de pensar, de fer les coses, noves mires... En definitiva, cal perdre-li la por, és ara quan heu d’intentar-ho, ja tindreu temps de tornar, si és que torneu perquè això de voltar enganxa... i paga la pena. Ànims i bona sort.

    Meri, moltes gràcies per les teves paraules. Esperem que tant la informació que ens has donat com les teves impressions siguin d'interès per a més d'un estudiant. Fins aviat!

    dijous, 3 d’agost de 2006

    Utrecht, juli 2006

    Goeienmiddag!

    Aixxx, ja fa cinc dies que torno a voltar per Barcelona... i trobo a faltar la meva bicicleta! Sóc la Laia, i aquest últim meset l’he passat a Utrecht, realitzant un conveni de cooperació educativa a l’Instituto Cervantes.

    Bonic canal d'Utrecht...

    L’experiència d’anar a l’estranger no em venia de nou. L’any passat vaig estar d’Erasmus a Aberystwyth i, com ja vaig deixar plasmat en l’escrit als Mòbils, el que vaig viure, compartir, experimentar i sentir allà estimulava la necessitat de tornar a sortir fora. Sí, sí; això enganxa, companys. Els preparatius no van causar gaires maldecaps. Un cop vaig tenir tancat el tema de l’allotjament (una habitació a casa d’una noia), ja no hi havia res més pel qual preocupar-me... comprar el bitllet d’avió i esperar que arribés l’ansiat dia.

    I va arribar. Després de l’odissea per posar els peus al poblet gal·lès (ja tens raó, ja, Salomé, tot un dia viatjant), el vol a Amsterdam i mitja horeta de tren cap a Utrecht em va semblar una broma :-P . Aquella mateixa tarda ja vaig anar a comprar-me una bicicleta de segona mà i des d’aleshores que quan vaig a dormir em sembla que les cames continuen pedalant.

    Un mes potser no dóna per gaire, però si t’organitzes bé us puc assegurar que s’exprimeix al màxim. Entre setmana anava a l’Instituto, voltava per Utrecht, feia les visites culturals pertinents (d’acooord, incloc aquí el coffee shop...) i em muntava les rutes i els indrets a visitar el cap de setmana. La majoria de sortides les he iniciat sola i, sincerament, crec que és una altra manera de viatjar que t’enriqueix moltíssim. Els trens m’han dut a Amsterdam, Den Haag, Rotterdam, Maastricht, Den Bosch, Breda, Gouda, Leiden, Delft, Woerden, a més a més de comprar-me un mapa de rutes en bicicleta i fer-me els voltants d’Utrecht. Tant les ciutats més aviat petitones i els pobles, així com els paisatges, són realment macos. A nivell climàtic he tingut sort, ha fet molt bon temps i he pogut anar amunt i avall sense estar pendent d’un xàfec imprevist.

    A la feina també m’hi he sentit molt a gust. Amb el personal del Cervantes he estat genial i les tasques a realitzar han estat prou variades. Durant el mes de juliol no hi ha gaire moviment, però ja se sap, a última hora s’han hagut de tancar temes, la darrera setmana em van enganxar al Departament de Cultura, i ho he aprofitat molt.

    Diumenge 30 a la nit trepitjava el Prat. La resta del cap de setmana l’havia passat amb les companyes de feina i la de pis, així que és inevitable no tenir a hores d’ara un sentiment d’enyor. Però bé, si vaig saber posar al calaix corresponent l’experiència i records Erasmus, espero col·locar també aquesta vegada al lloc que toca el bocinet de vida viscuda allà.

    Tot ziens!

    Laia Gras

    P.S.: Comprovat: el neerlandès, fàcil, fàcil no seria...

    dimecres, 2 d’agost de 2006

    Hi! Laura des del Cervantes a la calorosa NEW YORK!

    Hola a tots! Doncs sí, ja fa dues setmanes que sóc a NY i aquí passa de tot! Els primers dies sense llum a tot el barri i mal temps, però després vas a Central Park, o a concerts de jazz devora el riu, visitar el MoMa o el Metropolitan....Uf! I poc a poc aquesta ciutat et fascina! Estic fent unes pràctiques a l'Institut Cervantes i tot va molt bé, la gent aquí és molt amable, llàstima que com és estiu hi ha pocs estudiants i està tot massa tranquil! Però estic treballant en la millora del fons musical i m'agrada molt.

    Què més us puc dir de Nova York?Que hi ha coses molt bones i molt dolentes: la gent va molt estressada, Chinatown, que és un bogeria i fa pudor! La imatge típica de Wall Street, Times Square, Brooklyn Bridge i torno a repetir: Central Park, molt millor del que us imagineu!! Per altra banda vaig visitar Boston i em va encantar, és una ciutat petita en comparació amb NY, però "muy linda"!

    Per altra banda no estic practicant gaire l'anglès, aquí tothom és llatí! Però així i tot és genial estar envoltada de gent de totes les cultures de tot el món.

    Bé, encara em queda temps i he de visitar l'Empire State, alguna platja i espero que també Washington, que he de veure la Library of Congress!!! Per cert, la Biblioteca Pública de NY, la central, és enorme i està devora un parc genial!

    Així que espero que després de llegir aquesta i les descripcions dels meus companys us animeu a venir a fer pràctiques als Instituts Cervantes ja que és una oportunitat per visitar i viure en una ciutat diferent, no només com a turista. Afegir que jo he estat dos anys estudiant a Granada i allà això no passa! He tingut molta sort amb aquesta oportunitat de la Facultat de BiD de Barcelona, així que aprofiteu-la!

    Ciaoooo! Ja us contaré com ha acabat tot!

    dijous, 20 de juliol de 2006

    ¡Aslema a todos desde Túnez!

    ¡Hola a todos desde Túnez!

    Os escribo desde el Instituto Cervantes de Túnez, en donde estoy haciendo un convenio de prácticas de un mes de duración. Ya llevo unas tres semanas aquí, trabajando con Ana y Marta, las bibliotecarias, y viviendo en Túnez, que es una ciudad increíble, ¡y el tiempo me ha pasado volando!

    La valoración que hago de esta estancia es muy, muy positiva: todo el personal del IC es muy agradable y simpático y me han recibido con los brazos abiertos y me han ayudado un montón (como a encontrar alojamiento, ayudándome con diversos trámites, haciendo de guías turísticos, etc.) , además he conocido otras formas de trabajar y un tipo de biblioteca que de otro modo no hubiera conocido, el vivir en un país como Túnez con su cultura, su gente y sus tradiciones, ha sido totalmente enriquecedor, he conocido a un montón de gente y he experimentado nuevas sensaciones (¡¡os recomiendo ir a un hammam!!)... En fin, que ojalá hubiera decidido presentarme antes a estas estancias en prácticas, porque yo ya acabo la licenciatura y no puedo repetir el año que viene. Que os aviso, ¡estoy pensando en matricularme en un par de optativas para poder volver el próximo verano!

    A todos los que estéis pensando si presentaros a la próxima convocatoria, no lo dudéis más: ¡¡hacedlo!! Conoceréis gente nueva, las costumbres de un país, practicaréis idiomas (e incluso quizá aprenderéis algunas palabras en otro idioma, como yo, ¡que ya sé decir algunas cosillas en árabe!), adquiriréis experiencia (¡que siempre va muy bien para el CV!) y viviréis nuevas experiencias. Además, ¡seguro que ampliaréis vuestro álbum de fotos!

    Ahora en serio, os lo recomiendo, si os decidís seguro que no os arrepentiréis. Elegid el país que más os atraiga y ¡lanzaos de cabeza! A mí Túnez no me ha decepcionado, es un país increíble, con un paisaje y unas ciudades indescriptibles, la gente es amable y hospitalaria y la cultura y costumbres son muy interesantes. Venga, ¡¡¡¿a qué esperáis?!!!

    divendres, 7 de juliol de 2006

    Becaris; per a Mòbils BiD; Frankfurt


    Hola des de Frankfurt,

    Som el Francesc, el Dani, la Núria i la Berta. Escrivim com tants altres al blog de la facultat per explicar-vos la nostra experiència fora del país.
    Estem becats a la Biblioteca Catalana de Frankfurt, la que té la col·lecció més important fora de Catalunya de llibres en català. Aquí, tot i semblar estrany la gent estudia el català, ens han explicat que hi ha uns 30 alumnes matriculats estudiant la nostra llengua.

    A Frankfurt s'hi arriba des de l'aeroport de Hahn (Ryanair) o des de l'Internacional (altres companyies), des d'ambdós surt un autobús que et porta cap a Frankfurt City, a l'estació principal Hauptbahnhof. El viatge no surt gaire car.

    D'es d'allí ja passem a la Studentzhaus, la residència, s'hi arriba amb tramvia. El transport públic aquí és caríssim, per això tothom va en bicicleta. A nosaltres ens n'han deixat unes que ens porten amunt i avall... com que és tot pla amb un moment et plantes a qualsevol lloc de la ciutat. També és una manera molt maca de fer turisme ;-)

    Com dèiem: a la residència tenim una habitació per cadascú, amb un llit, una nevera, pica i armaris. És força gran. La cuina i el WC són compartits, però estan sempre molt nets perquè hi ha una brigada de neteja que passa dos cops al dia (bé, la cuina potser no està tant neta). És important saber que els que voleu venir l'any vinent haureu de comprar paelles, olles, coberts, plats... perquè a les habitacions no n'hi ha i a la cuina tampoc (i els que hi ha estan una mica atrotinats). També ens donen llençols i coixí.

    Aquí al costat hi ha un súper assequible per estudiants, tipus Lidl que obre de 7 del matí a 8 de la nit. Això si, per dinar us aconsellem que us quedeu al Casino, el menjador universitari, que per 3 euros dines i te'n sobra.

    A la Biblioteca, la gent és molt simpàtica i atenta, en general com tots els alemanys que hem trobat al llarg del poc temps que portem aquí. A la feina parlem en català amb la majoria del personal i pel carrer pràcticament tothom xampurreja l'anglès, així que l'idioma no ha de ser un inconvenient.


    Més endavant us anirem explicant més cosetes.
    Francesc, Dani, Núria i Berta.

    dimarts, 4 de juliol de 2006

    Missing Aberystwyth

    Hola, em dic Salomé i per fi m'he decidit a escriure en aquest bloc per explicar una mica la meva experiència.

    Aquest segon semestre he estat estudiant com a Erasmus a Abersytwyth, en el País de Gal·les. Els motius pels quals em vaig decidir van ser principalment l'idioma i la necessitat de viure una nova experiència. Portava 4 anys vivint a Barcelona i sentia que la rutina se m'havia menjat, sempre les mateixes cares, la mateixa gent i els mateixos llocs, tot això combinat amb el fet que els estudis no m'acabaven d'aplenar tant com jo havia pensat, i traure'm la carrera m’estava costant més del que havia pensat.

    Per tots aquests motius vaig pensar que la millor manera de donar un canvi total a la meva vida era marxant d’Erasmus, conèixer nova gent i nous llocs i sobretot millorar l’anglès, que és una de les coses que més m’agraden, però que havia abandonat quan vaig venir a Barcelona. El vaig demanar i després de molts dubtes vaig escollir com a destí Aberystwyth. Al principi no m’acabava de fer el pes, era un poblet petit del qual jo no havia escoltat mai res i no sabia què era el que em podia trobar, però ajudada per l’Amadeu em vaig decidir.

    En el moment que vaig decidir-me i vaig saber que havia obtingut la plaça tot va canviar. Nervis, emoció per veure què em trobaria, què estudiaria, on viuria... Abans de marxar ja vaig descobrir que era la millor decisió que havia pres, tot va canviar per a mi.

    Em vaig decidir per realitzar allà el Pràcticum, encara que no és molt recomanable perquè allà no tenen la mateixa noció de l’assignatura que tenim aquí (en realitat ells no tenen l’assignatura, però et permeten treballar). En general sóc una persona tímida que li costa estar a gust en un entorn nou, per tant vaig pensar que el millor per deixar de ser així era marxar a realitzar les pràctiques en un país diferent, en un centre diferent on no coneixia ni la metodologia ni el llenguatge, per estar obligada a soltar-me i adaptar-me a qualsevol situació que pogués trobar. A més, per què no dir-ho, vaig pensar que un cop acabada la carrera seria bo per al meu currículum haver realitzat les pràctiques en un centre de prestigi per la nostra professió com és la University of Wales Aberystwyth.

    Bé, un cop explicades les meves motivacions us puc dir que l’experiència ha sigut increïble. Per mi ha sigut molt positiu poder treballar amb un centre anglès i veure tots els serveis i recursos que ells tenen, a més de poder-me relacionar amb la plantilla de la Universitat com un membre més. Trobaré molt a faltar aquelles estonetes cada dia prenent el te, escoltant i compartint les conversacions entre anglesos i gal·lesos. La gent de la Universitat és encantadora i molt amable, els acabes agafant "carinyo" i et fan sentir molt a gust.

    Per altra banda és molt interessant treballar en un sistema educatiu diferent, on es dóna molta més importància a la investigació i redacció d’assaigs que als exàmens.

    Fa un mes que he tornat i ho trobo moltísim a faltar. Com va dir la Laia fa un any, és increïble la nostàlgia que t’agafa, trobes moltísim a faltar el lloc fins i tot abans de marxar. El poble és petit, però és molt maco. Tot verd, ple d’ovelles enormes i oblidat per la resta del món. Resulta quasi impossible arribar allà, els transports estan molt malament, però això fa que es conservi la bellesa del poble i l’encant gaèl·lic dels seus paisatges.

    He de reconèixer que quan vaig arribar em vaig espantar una mica. Després de tot un dia viatjant i d’un tren cancel·lat, em vaig penedir d'haver escollit un poble on no hi havia res a fer. Què equivocada que estava! És precisament això el millor del poble. Al ser petit per força et fas amb tota la gent, sempre hi ha activitats destinades als estudiants Erasmus i no Erasmus. Al contrari que pot passar a les grans ciutats aquí et relaciones amb tothom, no només amb els espanyols (que la veritat és quasi bé el grup més gran i el que mai falta a les festes). Per aquest motiu estàs obligat a parlar anglès, un dels problemes que m’ha comentat la gent que ha marxat a les grans ciutats és que han acabat només parlant amb els espanyols, cosa que aquí no passa.

    Bé, podria explicar moltes més coses, potser ho faré en una altra ocasió perquè m’agradaria penjar unes fotos perquè pugueu veure el paisatge i el poble. Ara per ara no és possible, però us passo una adreça d’una web que van fer uns companys meus a una classe d’anglès. El link no estarà disponible durant molt de temps, per tant afanyeu-vos a mirar-lo!

    Per acabar vull dir que us animeu a marxar a l'estranger, és una experiència única que et fa créixer de moltes maneres, culturalment, acadèmicament, personalment...

    En fi, són coses que tots heu sentit, per tant ja és hora de comprovar-ho personalment per tal de poder ser els pròxims a dir-ho.

    Això sí, per poder fer una cosa així heu de ser molt forts per ser capaços un cop acabi l’experiència de dir adéu a tota la gent i acceptar que el millor any de les vostres vides (fins al moment, o fins al següent viatge!) s’ha acabat. Jo encara em poso trista quan penso que ja s’ha acabat, però estic contenta del que he viscut i estic esperant la pròxima reunió Erasmus, encara no hem decidit on serà.

    Bé, espero que això serveixi a algú per animar-se a marxar, aviat penjaré algunes fotos.
    Fins aviat!

    Salomé

    http://users.aber.ac.uk/aag5/

    dimecres, 31 de maig de 2006

    Avui parlem amb... Clara Baiget

    Clara Baiget va acabar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la nostra Facultat el gener de 2000. Des d'aleshores s'ha convertit en una gran viatgera. Podeu llegir un article recent seu publicat si feu un clic aquí. Avui ens explicarà les seves impressions d'aquesta vida fora de casa.



    Clara, ens podries resumir la teva trajectòria vital? A quins països has estat? Quin tipus de feina has fet?

    Quan vaig anar a Londres vaig començar treballant com a bibliotecària auxiliar (ja que el meu nivell d´anglès parlat no era massa bo) a la biblioteca universitària London South Bank University. Al cap de pocs mesos vaig tenir sort i em van oferir una plaça al centre de recerca LITC (Learning and Information Technology Centre), el qual ara no existeix perquè uns anys més tard va ser absorbit per la Facultat de Negocis de la mateixa universitat, però durant anys aquest va ser un centre capdavanter en el nostre camp.

    Aquesta experiència professional va consistir bàsicament en la participació en un parell de projectes de la Comunitat Europea, EASEL, basat en l´estudi de les metadades en el material educatiu en línia, i NewsAgent, un servei de difusió selectiva de la informació (DSI) dirigit als professionals del món de la biblioteconomia i la documentació.

    Quan van tancar LITC, vaig seguir treballant a la biblioteca universitària, aquesta vegada com a bibliotecària, fins que vaig acabar un màster en tecnologies de la informació que havia començat a la mateixa universitat, com a formació complementària (com a treballadora).

    Després vaig treballar per al Department of Health (Ministeri de Salut de la Gran Bretanya), implementant un sistema de gestió de continguts ad hoc.


    Quan vas acabar la carrera, et senties preparada per marxar fora (tant en coneixement d'idiomes, com en l'aspecte professional)? Què et va motivar a prendre aquesta decisió?

    Durant la diplomatura em vaig adonar que l´anglès és vital en el nostre camp, i jo coixejava bastant en aquest aspecte, per tant em vaig autoimposar marxar de Barcelona per aprendre anglès. Després d´acabar els estudis no tenia lligams i era el moment ideal.

    Vaig enviar el currículum a moltes biblioteques de Gran Bretanya i Irlanda, i totes em van respondre molt educadament que continués buscant. Professionalment no tenia massa experiència, només els estudis i alguna feineta relacionada, però per mi, la trava més important per trobar feina va ser la llengua, perquè no és el mateix l'anglès de les escoles que el del carrer i el dia a dia.


    Creus que a un diplomat o llicenciat actual li pot resultar fàcil trobar feina a l'estranger una vegada acabi la carrera? Hi ha alguna estratègia que trobis encertada per aconseguir aquest objectiu?

    A mi em sembla que depèn del nivell de l’idioma; els coneixements professionals d’un diplomat o llicenciat no són cap problema. A Gran Bretanya, especialment a Londres, hi ha molts llicenciats estrangers treballant a bars i cafès. Jo vaig tenir sort de trobar una feina més o menys relacionada amb el meu camp, però quasi tothom passa per aquest pas, així que s’ha de tenir paciència i veure-ho com a part de la transició necessària per aprendre l’idioma.

    No hi ha cap estratègia, però recomano començar per les agències de treball del nostre camp. Sobretot no s’ha de dir que es busca feina només per 4 mesos, digueu mínim un any, encara que no sigui veritat, perquè si nó se us tancaran moltes portes. També pel vostre compte aneu a biblioteques i institucions grans (demaneu entrevistes abans), perquè en el cas que l’idioma no sigui el vostre punt fort, sempre tenen feinetes rutinàries que no necessiten massa nivell.

    Poseu-vos un termini de temps, i si això no funciona, llavors podeu provar-ho amb agències de treball temporal d’altres professions. Per als que els faci molta mandra treballar en un cafè o en un bar, a través d’ETTs hi ha feines molt mecàniques d’entrar dades que no estan mal pagades.


    Per últim, voldries adreçar unes paraules als estudiants actuals sobre el fet de viure una temporada fora? Hi veus més punts forts que punts febles?

    Especialment al principi és dur establir-se i adaptar-se en un lloc desconegut, especialment si no ets un Erasmus i t´has de buscar la vida, però és una experiència inoblidable i una oportunitat per desenvolupar-se i alliberar-se, trencant amb les pressions diàries a què estem acostumats. Ho recomano moltíssim a tothom. Si podeu marxar amb una persona que conegueu, molt millor, ja que al final del dia podeu compartir les penes i les alegries, si no pot ser bastant solitari.


    Moltes gràcies, Clara, i molta sort en el teu futur!

    dilluns, 22 de maig de 2006

    EN CAMERINO 2006

    Hola a tothom! [Em dic Eli Ramírez i estic d’erasmus a Viterbo, Itàlia]. Us vull explicar un dels millors caps de setmana que he passat des que sóc aquí!

    Es tracta del «V Evento Nazionale», una mena de reunió que es fa cada any a una ciutat diferent on hi participen erasmus de tota Itàlia (austríacs, alemanys, francesos, portuguesos, grecs… però sobretot espanyols: érem el 80%!). L’any passat es va fer a Palerm (Sicília) i aquest any ho han fet a Camerino, una petita ciutat universitària, envoltada de muntayes, tot i que l’allotjament era a la platja (San Benedetto del Tronto).

    Quan vam arribar dijous a l’estació de tren (després de 6 hores i 3 transbordaments) vam anar a fer el chek-in. Estava molt ben organitzat, amb taules on posava totes les ciutats que hi participaven: Bolonya, Roma, Torí, Palerm, Gènova, Pisa… Nosaltres ens vam dirigir a la taula de VITERBO. Ens van donar una samarreta, merchandising de la universitat de Camerino i una polsera identificadora. Jo era el número 478, o sigui que dins l’hotel ja hi havia 477 erasmus més! ^_^ à al final vam ser uns 600!

    L’hotel... genial…! Arran de platja (el meu primer bany maritim 2006 al mar Adriàtic, uee!) i amb 3 piscines. I el millor de tot eren les habitacions, que estaven dividides en 5 edificis i totes tenien terrassa. I era un hotel només per a erasmus!!! Ja us podeu imaginar…! J

    L’equip organitzador ho va preparar tot molt bé: Divendres ens van dur a una festa medieval, amb espectacle I sopar; dissabte a un bar tropical i després a una discoteca amb autobusos (amb flexibilitat horària per qui volgués tornar més tard o més d’hora).

    Quan t’ajuntes amb tants erasmus i veus que, sent de llocs tan diferents compartim tantíssimes coses, és genial. Anècdotes n’hi ha hagut moltissimes... La segona nit els de Viterbo estàvem petadíssims i vam anar a dormir d’hora, però a les 3 de la nit vam sentir com els nostres veïns saltaven a la nostra terrassa a “robar-nos” les cadires! Total, que la nit és jove: Ens vam vestir i vam anar a l'habitació del costat, que feien una festa (i de pas recuperar les cadires, jeje). O un altre gran moment també va ser pujar 3 o 4 dalt del llit saltant i cantant “Sobreviviré”, de Mónica Naranjo (jijiji).

    En fi, 4 dies fantàstics. Diumenge la tornada amb tren cap a casa (Ah no! Que Viterbo no és casa meva! XD)

    Consell: Pels que l’any 2007 aneu a Itàlia d’erasmus, pregunteu per l’Evento Nazionale, que no us en penedireu!

    PD. FORÇA BARÇA! Dimecres vaig aconseguir que 4 persones a favor del Reial Madrid s’envoltessin amb la bandera del Barça (que des de dimecres que no me'n separo, ni al viatge!) i que cantessin l’himne del Barça, que jo amb molta paciència els vaig ensenyar. Jejeje! Lliga i Champions! Visca visca!

    dimecres, 10 de maig de 2006

    Avui parlem amb... Àlex Cosials

    L'Àlex és un jove professor de la Facultat, on col·labora des del 2002 impartint bàsicament assignatures de catalogació. Actualment també és el secretari del Servei de Biblioteques Escolars l’Amic de Paper i coordinador del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la Unesco. Es va diplomar el 2000.



    Àlex, crec que la teva història com a estudiant en mobilitat ha estat bastant dilatada. La podries explicar breument?

    París, Quartier Latin, estiu del 1999... Enmig de la canícula i mentre el dissenyador Paco Rabanne anunciava la fi del món per l’efecte 2000, vaig estar-me tot el mes de juliol catalogant meravelles a la biblioteca de l’École de Chartes, que es troba dins l’edifici de la Sorbona. Els bibliotecaris em parlaven de les biblioteques que s’acabaven d’inaugurar, de com feien les coses per allà, del tour ciclista i del que trobaria pels museus... El mes va passar massa ràpid, així que em vaig animar a fer una altra experiència, com Erasmus, a Brussel·les.

    Al país de Tintín, primer semestre del 2000. Seguint al món francòfon, em vaig apuntar a algunes assignatures de la llicenciatura i d’un dels màsters en informació i documentació a la Universitat Lliure de Brussel·les, a més a més de cursos de francès i de neerlandès. Poder veure com són els estudis en una altra universitat, i conviure tant amb els estudiants belgues de biblioteconomia com amb els Erasmus d’altres ensenyaments, va ser una de les experiències més plenes, surrealistes i divertides que m'havia trobat fins el moment. Per cada examen que aprovàvem ho anàvem a celebrar a Amsterdam (a tres hores de tren), quan fèiem algun treballet, ens anàvem a visitar biblioteques de Flandes, de França o d’Alemanya (París queda a una hora en tren, Colònia a 1 h 30 minuts, i qualsevol ciutat de Bèlgica a menys de 50 minuts).

    Així que després de tantes experiències fortes, la possibilitat de continuar voltant per l’estranger em va seduir massa. I l’oportunitat es va presentar amb la beca per treballar un any a la biblioteca de l’Institut Universitari Europeu, a Florència. Crec que vaig tornar a Barcelona un dimarts del mes de juny, vaig fer algunes rentadores, i divendres de la mateixa setmana ja volava cap a Itàlia (acompanyat d’una gramàtica italiana ;-) ). Em vaig trobar amb un equip de bibliotecaris de tot arreu d’Europa, i em vaig endinsar en l’apassionant món de la referència –pels matins– i del préstec interbibliotecari i l’obtenció de documents –per les tardes–. El vespre em feien classe d’italià o d’alemany... i també vaig seguir algun curs d’història de l’art i vaig intentar aprendre els secrets culinaris dels companys.


    Quines competències professionals creus que t'ha ajudat a desenvolupar tota aquesta experiència a l'estranger?

    Penso que la competència principal que he començat a desenvolupar gràcies a les estades per l’estranger és la capacitat d’adaptar-me i d’aprendre ràpid per anar solucionant els reptes que se’t presenten. Com que tot és nou (la feina, el funcionament de la ciutat...) aprens a estar alerta, i a gaudir dels reptes que et suposen les coses noves.

    Clar, també m'ha servit per millorar una mica el meu coneixement d’algunes llengües (ja us dic ara que amb el flamenc i l’alemany no me n’he sortit). Però sí que és veritat que acabes agafant el gust per aprendre com parlen en altres bandes, que és potser una mica el reflex de com pensem.

    He descobert altres maneres de fer, diferents sistemes informàtics, models de gestió diversos... la importància que té la comunicació (del que fas, del que penses).

    Però sobretot, he desenvolupat el plaer per la feina que fem. El millor ofici del món!


    Per últim, et demanaríem un consell per als estudiants que puguin llegir aquestes línies i que potser encara no tenen clar tot això.

    Un únic consell: prepareu les maletes ja! Sortiu a l’estranger, que és una experiència genial!!!

    No us ho podeu pensar ni dues vegades... Segurament us divertireu com ni podeu imaginar encara, fareu coneixences que us faran descobrir noves mirades, us estimareu encara més els amics i família que teniu per aquí, idealitzareu el nostre País i el trobareu més fantàstic encara...

    A més a més, d’entre totes les persones amb què us trobareu, amb moltes continuareu una amistat que us omplirà l’agenda de viatges per tot arreu, on no us haureu de preocupar mai més de buscar un hotel.

    diumenge, 30 d’abril de 2006

    Celebració dels 90 anys de la Facultat

    Suposo que tots esteu al cas dels actes de celebració del 90è aniversari de la creació, el 1915, de l'Escola Superior de Bibliotecàries, institució que amb el temps ha donat origen a l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

    A la primera planta hi ha una documentada exposició sobre la història del nostre centre, i a la biblioteca n'hi ha una altra amb materials de la biblioteca de l'antiga Escola. Fa pocs dies inauguràvem l'aula 210 com a Aula Jordi Rubió i Balaguer, amb la lectura de diversos fragments de textos del qui va ser un dels principals impulsors i ànima d'aquella Escola.

    Doncs bé, una altra cita que s'acosta dins d'aquest seguit de celebracions és l'acte solemne de tancament de curs, que tindrà lloc al paraninf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona el proper dijous 23 de maig de 2006, a les 19 h. L'assistència és lliure.

    Aquí podreu veure el programa d'actes: http://www.ub.edu/biblio/agenda/ag06-05-22.htm.

    Al paraninf és l'espai de més solemnitat de la UB

    dissabte, 15 d’abril de 2006

    Avui parlem amb... Anna-Eulàlia Callejón (París)

    Iniciem avui una secció dins d'aquest bloc que consistirà en unes petites entrevistes a exalumnes de la Facultat que hagin realitzat alguna experiència a l'estranger i que vulguin compartir-la amb tots nosaltres. Esperem que siguin del vostre interès.

    Anna-Eulàlia Callejón Mateu, nascuda el 1977, havia viscut sempre a Vilanova i la Geltrú abans d’instal·lar-se a París, on treballa al Centre Internacional de l'ISSN. Va estudiar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona, i va acabar la carrera el 1998. Podeu llegir un article seu publicat a l’Item recentment:
    http://www.cobdc.org/cgi-bin/intranet/pdf.pl?page=item/num35/acallejon.pdf.


    Anna Eulàlia, quan vas començar la teva feina a l'ISSN i quines tasques hi fas?

    Vaig començar a treballar al Centre Internacional de l’ISSN el gener del 2001 i la meva feina consisteix, principalment, a assignar els números ISSN a les publicaciones seriades, és a dir, a revistes, diaris i també a publicacions electròniques publicades en diversos països del món, abans de catalogar aquestes publicacions a la base de dades de l’ISSN. Per una banda estic en contacte amb els editors de països com Perú, Cuba, Bolívia, Panamà, República de Sud-Àfrica, Pakistan, Àustria, etc. i, per altra banda, estic en contacte amb els bibliotecaris que treballen als centres nacionals dels països que formen part de la xarxa ISSN.

    Tot plegat és enriquidor per estar en contacte amb gent d’un munt de països diferents i adonar-se que, biblioteconòmicament parlant, molts països utilitzen els mateixos formats i normes de catalogació, per a l’intercanvi de dades en diferents formats i llengües. La nostra professió pot felicitar-se d’aquesta globalització tècnica. Però, contràriament, encara que la diversitat de llengües és acceptada a nivell nacional, l’anglès acapara tota la importància a nivell internacional, amb les problemàtiques que aquest tema comporta.

    Abans d'entrar a l'ISSN, quina havia estat la teva experiència en l'àmbit internacional?

    Professionalment parlant, quan vaig estar treballant a Barcelona ho vaig fer per a una empresa que depenia de Bertelsmann, que té empreses arreu del món en l’àmbit de la comunicació i la producció editorial. Pero tot i teballar per a una multinacional no vaig tenir mai la idea de fer-ho en l’àmbit internacional, que per contra és el que faig actualment, on cada dia «viatjo» a diferents països.

    Per altra banda, m’agradaria afegir que el fet de tenir l’espanyol com a llengua materna, ja suposa gairebé ésser internacionals de per si… l’espanyol és la segona llengua més parlada al món, i això sempre és un gran avantatge, per buscar feina, en concret, però també per relacionar-se a través del món. Com he dit abans, encara que l’anglès sigui la llengua més utilitzada en l’àmbit cientificotècnic, crec que tot castellanoparlant ha de superar qualsevol complex d’inferioritat davant d’un estranger.

    Quan estaves estudiant la diplomatura a Barcelona, intuïes que acabaries instal·lada a París? Com se't va despertar l'interès per viatjar?

    No, per res del món! Quan estava a la universitat se'm va despertar la curiositat de marxar durant una temporada a l’estranger per viure una experiència diferent. L’oportunitat de ser Erasumus em va temptar i, tot i que la meva idea inicial era d’anar a un país de parla anglesa perquè era la llengua que havia estudiat des de petita, vaig acabar anant a Brussel·les. Vaig marxar amb una base de francès molt mínima, que vaig anar desenvolupant amb el temps, per força, és clar.

    Després d’haver treballat durant un temps a Barcelona, l’oportunitat de marxar una altra vegada se’m va presentar, aquest cop a París i en aquesta ocasió, no he pogut evitar de quedar-m’hi atreta per la cultura francesa.

    A partir de la teva experiència, quins consells donaries als estudiants actuals en relació a viatjar i conèixer món?

    Primer de tot penso que s’ha de ser curiós. És la pròpia curiositat la que ens obre les portes, que ens permet conèixer gent i, també, la que ens treu la por, a parlar, per exemple. Hem d’estar interessats a conèixer altres cultures i tenir ganes d’aprendre una altra llengua. Tenir diners també és una mica important, però de totes maneres, si ens falta alguna d’aquestes coses, estarem obligats a espavilar-nos, per fer-nos comprendre, per buscar una feina o un lloc on viure, per trobar amics, etc.

    Avui en dia, les tecnologies permeten conèixer gent d’una ciutat abans d’haver-hi estat! Això és fantàstic i s’ha d’aprofitar! Alguns em diran que també es viatja amb Internet, com abans es feia amb els llibres, però el plaer del contacte amb la «població local», és unic com a experiència personal. Fins i tot penso que, amb els canvis polítics i econòmics que es viuen a Espanya en aquests moments, l’experiència a l’estranger ens ajuda a ser més solidaris perquè ens adonem de com és d’important el temps que un nadiu dedica en escoltar-nos parlar!

    En tot cas, no dubto un sol instant d’haver decidit marxar a viure a l’estranger!

    Com a colofó m’agradaria que llegíssiu un petit text que l’Amadeu m’havia demanat d’escriure ja fa temps i que, en certa manera, resumeix què és això de viure a l’estranger:


    L’EXPERIÈNCIA DE VIURE A L’ESTRANGER

    Bon dia a tothom!

    Em dic Anna-Eulàlia i us escric des de Paris. Sembla que aquesta ciutat tira… no sé si per la magnificiència d’aquesta ciutat cosmopolita, romàntica i bella com és la capital de la França, o perquè entre catalans i francesos existeixen més vincles dels que ens pensem. En tot cas, compartim un passat comú i som hereus d’un pensament que ha commocionat tot l’Europa, catalans inclosos.

    Tot això ho dic perquè llegint aquest bloc m’adono que hi ha una bona comunitat de catalans en terres franceses! Per descomptat que la distància amb Catalunya hi deu fer molt, com també el fet que el francès és un llengua llatina.

    Pero el que ens uneix a aquestes persones que essent estrangeres vivim a París, o a qualsevol altra ciutat estrangera, en qualseol país del món, és senzillament el fet de viure una experiència única que podria definir-se com un còctel de diversos ingredients: tenir curiositat per descobrir una ciutat nova, tenir ganes de madurar pel seu compte, oblidar la família i els amics de sempre, que ja n’estem farts de veure, etc. i tot això sempre serà més enriquidor en un altre país que en el nostre propi, ja que de tornar a casa sempre hi serem a temps!

    El que us vull dir amb tot això és que per passar una temporada a fora no ens passarà res, al contrari, ens ajudarà a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i, encara millor, a conèixer gent de cultures diferents, compartir amb ells petits instants de vida i créixer plegats. Al mateix temps dóna l’ocasió per descobrir les meravelles d’altres contrades i enriquir-nos essent capaços de comunicar, dia a dia, en una altra llengua.

    Avui en dia, que viatjar és tan fàcil, val la pena de fer-ho durant uns quants mesos per descobrir si ens agrada o no… en tot cas, qualsevol raco de la Terra no està a més d’algunes hores de distància de casa nostra.

    Us deixo desitjant que trobeu un sentit a tot viatge que feu, per petit que sigui. I si mai passeu per París, no deixeu de fer-me una visita!

    A reveure.

    Anna

    Miguel a Florència

    Què foto aquí?, es diu.

    Juny de 2003. Carregat de maletes, suat i cansat, acaba d’arribar a Florència, una ciutat estranya que el rep amb hostilitat, indiferència i fredor. Obre el mapa, busca una adreça, Però com s’arriba en aquest maleït indret? Ja és de nit, puja unes escales interminables i arriba al carrer cercat, mal il·luminat. Ja hi som, bufa.

    Primer dia de feina a l’Istituto Universitario Europeo, centre d’estudis post–universitaris especialitzats en història, dret i ciències polítiques i socials, mantingut per la Unió Europea, i situat a Fiesole, antiga ciutat etrusca al costat de Florència. La seva seu és principalment la Badia Fiesolana, abadia renaixentista, però hi ha d’altres edificis com ara el Convento di San Domenico, la Villa la Fonte, la Villa Schifanoia (on se suposa que Boccaccio estableix l’acció d’alguns contes del Decameró), el Villino, il Casale, la Villa il Poggiolo i la Villa San Paolo.

    La biblioteca es troba a la Badia. No pot ser més espectacular: el claustre, els frescs, els arcs, els pilars, els passadissos. Una sort del Nom de la Rosa, pensa extasiat, I un fons molt important, veurem com s’organitzen els serveis i què em toca fer, per el moment prefereixo no fer atenció a l’usuari, l’anglès el tinc rovellat i no tinc ni idea d’italià, es diu preocupat. Ha estat afortunat, treballarà a “Periodici”, la secció de publicacions periòdiques.

    Que bé que hi sigui ella, també de la facultat, que l’ajudarà a adaptar-se. Li presenta a tothom en italià, “Ciao!” li diuen, allargant la mà. Vaja, ja m’estan fent fora?, No home, “ciao” és una salutació informal que serveix tant per l’hola com per l’adéu!, Ah sí, un amic m’ha dit que és massa col·loquial, per ser educat he de dir “ave”, no? Sí és clar, i “morituri ti salutano” també... no home!, en tot cas és “salve”.

    Hi treballen italians, holandesos, francesos, anglesos, polonesos, irlandesos... i entre els “stagers” o becaris com ell hi ha catalans, italians, grecs, suecs, francesos... Una autèntica ONU. Li comencen parlant en anglès. No no, grazie, I prefer Italian, I want to learn, Ah bravo, bene allora!

    Viu de lloguer en un pis compartit, on van desfilant persones de diverses procedències fins que al final es forma un grup més o menys definitiu amb una grega, una sueca, un alemany i ell. És un tercer d’un dels últims edificis de la ciutat, al límit amb Fiesole, però encara bastant ben comunicat amb el centre. Sostres alts, mobiliari vell, finestres amb vistes de Firenze –ja és Firenze-, un petit balcó, i els “zanzare tigre”, mosquits de picadura terrible.

    S’hi parla anglès, i què malament que ell el parla, ara se n’adona. Buf, ara no tinc gaires ganes d’explicar-te coses per telèfon, tot bé aquí a Itàlia, però arribo a casa que em balla el cap, parlo quatre idiomes cada dia, català, castellà, italià i anglès... Li costarà encara uns mesos parlar amb certa naturalitat aquests últims dos.

    A la biblioteca i l’Istituto conèixer gent és fàcil, tant companys de feina com “researchers”, els estudiants dels Ph.D i màsters. Els dinars a la Mensa i les encisadores vistes de Firenze des de la terrassa, les festes al Fiasco Bar, tornar a casa a peu fent ziga-zagues.

    Ja al vespre, a la ciutat, els aperitius al Cabiria, la Torre, l’Eskimo, el Pinar, les pizzes a la Pantera Viola i el Pizzaiolo. Les festes a pisos i cases antigues, la festa de la toga, la festa de l’absenta, la Librarian Party, ampolles de vi negre, martini, Mi metti del limone e un po’ del ghiaccio per favore?. Les sessions de “cinema sotto le stelle” a l’estiu, els passis de versions originals a l’Odeon. Els concerts a la Flog, Berlusconi pezzo di merda!

    El bus li deixa al centre en 10 minuts, San Marco, Duomo, Battisterio, Ponte Vecchio, el Palazzo Vecchio, la Loggia dei Lanzi, Santa Maria Novella, Fortezza da Basso, Forte di Belvedere, Palazzo Pitti, Giardino di Bobboli, la Santa Croce i Dante lleig, tosc i desafiant, Santissima Annunziata, i els tresors dels Uffizi i l’Academia, i com des del Piazzale Michelangelo es veu Firenze nítida i cristal·lina, amb l’Arno que titil·la i brilla a pampallugues sota el sol ponent, i com tremola el cor amb el record d’aquesta sensació.

    La vida és d’una rotunda senzillesa.

    La Toscana, verda i vanitosa, Pisa i els seus miracles, la regió del Chianti, Luca, Arezzo i el somriure picaresc d’en Benigni, el misticisme medieval de Siena i San Gimignano.

    Els viatges a Bologna, fred insoportable esperant els trens de matinada, menjar calòric, estudiants per tot arreu. Elba i l’amistat. Milano, David Bowie diu I’ll never get old, Segur que no!, el Duomo, el Castello Sforza, l’halitosi de l’estació de trens. Venezia, carnaval solemne i lentes reverències. Napoli, la pizza, la perversió i el càstig de Pompei, l’ombra allargada de la Camorra i els Guapos, els Quartieri Spagnoli, el caos, la pobresa i els crims, i un mite, un ídol més gran que Déu, MaraDio, i el gran respecte i admiració per aquell noi que el va portar a sopar i el va albergar el mateix dia –rocambolesc- que el va conèixer, i una fotografia d’una fotografia com a record, i l’atzar d’Auster. Roma (ciutat oberta) i la decadència de la seva bellesa, el Vaticano i l’èxtasi. Asisi i la devoció frenètica. Sicilia, país d’invasions, de pobles ofegats per tirans i mafiosos, exèrcits grecs, àrabs, aragonesos, francesos, noms de carrers en tres alfabets, gent esplèndida, aliena a les necessitats del turista, Devi assaggiare le arancine, gelats, Aquesta gent no para mai de menjar?

    Tot i que l’accent castellà el delata, ja domina àmpliament l’italià. Llegeix Tabucchi, Baricco, Buzzati, Calvino, Moravia, Pasolini. Hola me llamo Francesco, vaja aquest petit italià parla perfectament castellà, conversen sobre literatura, ha traduït alguns poetes del castellà a l’italià, Benedetti, Ángel González, Gil de Biedma, i ara li demana ajuda per traduir del català a Gimferrer, uns quants vespres per acabar el seu recull “Poesie catalane”, que donen peu a xerrades sobre autors italians que ell ignora, i de com va conèixer Maradona, Beppo i Tabucchi.

    Els fa gràcia que només conegui Eros Ramazzoti, Nek i companyia, i el fan escoltar Afterhours, Marlene Kuntz, Carmen Consoli, Marco Parente, Christina Donà, Subsonica, Massimo Volume, Fabrizio di André... quina llàstima que la bona música no sigui tan internacional com la comercial, però Ricky Martin no és espanyol, i què coneixeu a banda de Julio Iglesias?

    Participar de la cultura i l’art, intercanviar coneixences, un tresor, patrimoni personal de cadascú, què gran que és el món i què poc que en coneix encara.

    A “Periodici” la feina és agradable i creativa però comença un cicle de rotacions a la biblioteca, de manera que li toca fer una mica de tot, atenció a l’usuari i préstec, Hey why are you working here now?, Well now we change places all the time, just these two books?, adquisicions, catalogació de monografies, préstec interbibliotecari.

    Les festes pels comiats dels companys “stagers” es van succeint, cadascuna de les partences és una pèrdua, i la proximitat de la seva pròpia comença a pesar en el seu ànim.

    Quan tornes a Barcelona?, Quan acabi el meu contracte aquí, ja vaig anar a l’agost i al Nadal, però veniu-me a veure, que això s’acaba! Venen els pares, el germà i una amiga, tot plegat poques visites, Ells s’ho perden, pensa.

    S’apropa la fi, aprofita per visitar tot el que li queda per veure a la ciutat. Un altre cop estiu, calor i humitat insofribles.

    June Ball, el ball de juny, tota la Badia és una festa, hi ha tot l’institut allà, Això sembla una pel·lícula americana d’universitaris, darrera ocasió per saludar els que marxen a casa per les vacances.

    Últim dia de feina. Els companys l’honoren, ell no fa cap discurs, aixeca la seva copa. Empassa saliva, un nus a la gola.

    S’apropa el dia de la partença. Una visita a casa d’un amic per sortir a fer l’aperitiu i es troba una festa sorpresa, roman mut, mira a tothom i a ningú, els seus ulls no poden mirar altres ulls, es perden en l’infinit, l’emoció l’embarga.

    El porta a l’aeroport, poques paraules, silenci carregat de dolor, arriba el moment de deixar la ciutat, la seva ciutat, i els amics, els seus amics. S’abracen, una llàgrima rodola des de sota d’unes ulleres fosques, Arrivederci, A presto.

    Obre el sobre, hi ha un CD, és una compilació de grups italians, el posa al disc-man i s’ajusta els auriculars. “Solo per te (Italia) che mi hai fatto battare il cuore...”. L’avió s’enlaira, guanya altura ràpidament, Firenze es fa petita, més petita, cada vegada més petita, fins que desapareix.


    L'any que va canviar la meva vida (Erasmus Groningen, febrer - juny 2002)


    Per Laura Pla

    Jo no n’estava segura, gens ni mica. Era una aventura, una cosa que no havia provat mai. Per un cantó, m’atreia la idea del viatge, però per l’altra, em sentia inexperta, insegura, plena de dubtes i contradiccions. Tenia 20 primaveres en aquell moment, i 20 tipus de pors diferents. En l’instant de prendre la decisió, no vaig tenir cap problema; veia llunyà el dia del viatge; era com un miratge vist des de lluny. A mesura que el temps passava, augmentava l’ànsia, la qual es feia viva a través del meu cor, més precisament, em sentia com si tingués una inflamació de la pell vermella d’aquest. Preparatius, cartes, trucades, converses interminables sobre els pros i contres de l’experiència: eren petites pedres que em permetien travessar aquest riu d’aigua gèlida. 

    La primera contracció va ser quan vaig començar a fer el curs de llengua: holandès. Em trobava envoltada d’ànimes com la meva: curioses, alegres i plenes de pors al mateix temps. Cada dia 3 hores de pura teràpia de xoc. Era com una classe d’astronautes, cadascú amb la seva bombolleta al cap mirant els del seu voltant amb ulls que parlaven per si sols, i deien: “No només a mi m’ha agafat la curiositat de viure a la Lluna”. Sí, Holanda era com la Lluna per nosaltres i el curs d’holandès era un curs accelerat de respiració assistida. Més endavant ens n’adonaríem, de la importància que té cada inhalació d’aire, cada moment viscut, cada fotografia mental, clavades amb xinxetes invisibles dintre la ment, perpètuament. És curiós com de vegades es necessita distanciar-se del fil argumental que ens ve dictat (bàsicament, creiem que ens ve dictat) per adonar-nos de tantes coses. Un viatge físic que permet fer-ne un de mental. 

    Així doncs, ja estàvem preparats per l’enviament espacial, cadascú a un punt cardinal diferent d’aquella lluna anomenada Holanda. A mi em va tocar Groningen. El dia del llançament, aquella destinació per mi no tenia més connotació que la “d’Erasmus” i, al seu torn, “Erasmus” no tenia més connotació que la de “viatge”. Tot i que els nervis van fer acte de presència, el llançament va ser un èxit, això si, l’aterratge no tant. Em sentia lluny de casa, una sensació estranyíssima creixia dins meu. Mirava al meu voltant i era com si els meus ulls estiguessin observant un quadre d’una realitat palpable. El meu cos i ment s’adonaven que aquell indret seria clau en la meva vida; estaria condemnada a arrossegar-lo eternament. 

    Cada esguard m’il·luminava parts del decorat on havia de posar en escena la meva vida a partir d’aquell moment i durant els propers cinc mesos. Les llàgrimes em venien als ulls amb una força tsunàmica. Què hi feia jo en un lloc com aquell? Com havia arribat jo a aquella situació? Dins el meu cap ressonava una idea: Jo que estava tant tranquil·la a Barcelona… i ara… vagant per una ciutat que m’és completament desconeguda, sense conèixer ningú…

    Què us puc explicar perquè entengueu el que va arribar a significar l’Erasmus? Us podria omplir pàgines i més pàgines sobre on estava situada la meva residència, com estaven distribuïdes les habitacions, quins bars eren els que solíem freqüentar, quant costava una cervesa durant la “happy hour”, quan hi havia la nit dels estudiants Erasmus, quantes festes vàrem fer a les residències, quantes vegades vaig caure anant en bici, quins eren els meus "coffee shops" preferits, com es diu gràcies en holandès, què donaven al banc quan anaves a obrir un compte corrent, com els estudiants Erasmus estrangers no entenien per què sempre hi havia algun espanyol que, quan anàvem tots junts cap al centre en bicicleta, cridava “Chanquete ha muerto” mentre els altres paisans xiulaven una cançó… i amb aquestes preguntes sense resposta us deixo la porta entreoberta perquè les contesteu vosaltres mateix@s

    El que sí que vull explicar és per què l’Erasmus va marcar un abans i un després. Diguem-ne que el motiu va ser la inauguració d’un nou capítol vital en el llibre de la meva vida, capítol que s’enllaçaria posteriorment amb d’altres tant importants com aquest.

    A Holanda, els dies duraven 48 hores, almenys aquesta era la sensació que tenia. Cada dia era com tres mesos comprimits del meu passat, un pou inesgotable de fets, emocions, coneixences, descobriments i passions, tot tenyit d’un color taronja (holandès). Però, d’entre totes les coses n’hi va haver una que va sobresortir més que les altres: l’amistat. Va ser allí on vaig descobrir el vertader sentit d’aquesta paraula. Els amics eren la família, érem nàufrags en una barca anomenada ERASMUS, la torre de Babel europea, tot i que teníem el nostre esperanto: l’anglès. 

    Les pràctiques les feia a la biblioteca de la facultat de lletres, envoltada per Petrarca, Dant, Baudelaire, Flaubert, Novalis, Leopardi, Hesse, Kundera, Cortázar, entre altres. Cada un d’ells sortia acompanyat d’un estudiant que, abans de partir, em passava a saludar pel taulell de préstec per comunicar-me la seva voluntat de passejar amb algun d’aquests personatges. Així doncs, jo ho registrava i els desitjava que tinguessin un bon dia.

    A mesura que passava el temps, el miratge s’anava desdibuixant, cada cop arribaven més noticies de la Terra; la vida anterior s’estava recuperant del coma i, d’aquesta manera, condemnava a mort la meva vida present, irrevocablement. Sabia que el meu temps allí estava acabant, que aquell viatge-somni es clausurava, per sempre. Havíem viscut en un indret mutant, en canvi constant; nosaltres érem tan sols una petjada més. En uns mesos, aquella habitació on havia viscut tantes coses i tantes coses m’havien viscut, seria d’una altra persona, la qual viuria en un altre món il·lusori i volàtil, tant con el meu.

    Recordo l’última setmana abans de morir. Tenia aquest avantatge, sabia que s’acabava aquella vida, i tenia l’oportunitat d’anar als llocs que volia acomiadar, i dir les coses que volia dir a cadascú dels qui van compartir amb mi aquell viatge-somni. El dia de l’acomiadament va haver-hi una pluja d’estels que es van escampar per tot el planeta. Aquestes estrelles van crear una nova constel·lació i de tant en tant encara es mouen per acostar-se o separar-se uns dels altres.

    Ara, si tanco els ulls puc encara fer el recorregut del centre de Groningen fins a la meva residència. Recordo amb memòria fotogràfica cada detall, cada línia pintada al terra, cada arbre mal col·locat, cada encreuament de carrers. Així puc dir que la màquina del temps existeix, ja que jo hi he viatjat, molts cops.

    Laura Pla