Utrecht, juli 2006

Goeienmiddag!

Aixxx, ja fa cinc dies que torno a voltar per Barcelona... i trobo a faltar la meva bicicleta! Sóc la Laia, i aquest últim meset l’he passat a Utrecht, realitzant un conveni de cooperació educativa a l’Instituto Cervantes.



L’experiència d’anar a l’estranger no em venia de nou. L’any passat vaig estar d’Erasmus a Aberystwyth i, com ja vaig deixar plasmat en l’escrit als Mòbils, el que vaig viure, compartir, experimentar i sentir allà estimulava la necessitat de tornar a sortir fora. Sí, sí; això enganxa, companys. Els preparatius no van causar gaires maldecaps. Un cop vaig tenir tancat el tema de l’allotjament (una habitació a casa d’una noia), ja no hi havia res més pel qual preocupar-me... comprar el bitllet d’avió i esperar que arribés l’ansiat dia.

I va arribar. Després de l’odissea per posar els peus al poblet gal·lès (ja tens raó, ja, Salomé, tot un dia viatjant), el vol a Amsterdam i mitja horeta de tren cap a Utrecht em va semblar una broma :-P . Aquella mateixa tarda ja vaig anar a comprar-me una bicicleta de segona mà i des d’aleshores que quan vaig a dormir em sembla que les cames continuen pedalant.

Un mes potser no dóna per gaire, però si t’organitzes bé us puc assegurar que s’exprimeix al màxim. Entre setmana anava a l’Instituto, voltava per Utrecht, feia les visites culturals pertinents (d’acooord, incloc aquí el coffee shop...) i em muntava les rutes i els indrets a visitar el cap de setmana. La majoria de sortides les he iniciat sola i, sincerament, crec que és una altra manera de viatjar que t’enriqueix moltíssim. Els trens m’han dut a Amsterdam, Den Haag, Rotterdam, Maastricht, Den Bosch, Breda, Gouda, Leiden, Delft, Woerden, a més a més de comprar-me un mapa de rutes en bicicleta i fer-me els voltants d’Utrecht. Tant les ciutats més aviat petitones i els pobles, així com els paisatges, són realment macos. A nivell climàtic he tingut sort, ha fet molt bon temps i he pogut anar amunt i avall sense estar pendent d’un xàfec imprevist.

A la feina també m’hi he sentit molt a gust. Amb el personal del Cervantes he estat genial i les tasques a realitzar han estat prou variades. Durant el mes de juliol no hi ha gaire moviment, però ja se sap, a última hora s’han hagut de tancar temes, la darrera setmana em van enganxar al Departament de Cultura, i ho he aprofitat molt.

Diumenge 30 a la nit trepitjava el Prat. La resta del cap de setmana l’havia passat amb les companyes de feina i la de pis, així que és inevitable no tenir a hores d’ara un sentiment d’enyor. Però bé, si vaig saber posar al calaix corresponent l’experiència i records Erasmus, espero col·locar també aquesta vegada al lloc que toca el bocinet de vida viscuda allà.

Tot ziens!

Laia Gras

P.S.: Comprovat: el neerlandès, fàcil, fàcil no seria...