Hola a tothom,
Us escrivim des de Frankfurt on hem fet una estada a la Biblioteca Catalana de la Johann Wolfgang Goethe University. Des d'aquí us volem animar a emprendre unes pràctiques a l'estranger a l'estiu. És una gran oportunitat per conèixer gent interessant, llocs nous, fer una mica de turisme, etc.
A diferència dels companys del juliol, a l'agost ha fet fred i hem tingut pluja cada dia, és una altra forma de viure un agost completament diferent al que trobem a Catalunya. Tambè hem estat a una residència d'estudiants, amb gent molt simpàtica i que ens ha ajudat en tot el que han pogut.
L'idioma no ha estat un gran problema, amb les paraules bàsiques i l'anglès pots mantenir més o menys una conversa.
I el treball, encara que és una mica repetitiu, ja que es tracta de catalogar, és agraït per la gent que hem conegut a la biblioteca.
En general, ha sigut un mes molt productiu, molt interessant i hem disfrutat molt d'Alemanya i de les persones que viuen aquí. No us ho penseu!!
Rocío Álvarez and Antonio Angulo
dimecres, 30 d’agost del 2006
Olga Pujol des de Frankfurt
Us escric des de la Biblioteca Catalana de Frankfurt... Avui és l´últim dia de l'estada al centre i em fa una mica de pena perquè l´experiència ja s'acaba.
En general tota l'estada ha estat molt profitosa, encara que el temps no ha acompanyat gaire, ja que a diferència del mes de juliol, ha plogut tots els dies i a més ha fet bastant de fred, fins i tot he hagut d'anar a comprar una jaqueta d´hivern!
El personal de la biblioteca és molt amable, la residència ha estat bé... Per tant es pot dir que en termes generals tot ha anat bé.
Olga Pujol
En general tota l'estada ha estat molt profitosa, encara que el temps no ha acompanyat gaire, ja que a diferència del mes de juliol, ha plogut tots els dies i a més ha fet bastant de fred, fins i tot he hagut d'anar a comprar una jaqueta d´hivern!
El personal de la biblioteca és molt amable, la residència ha estat bé... Per tant es pot dir que en termes generals tot ha anat bé.
Olga Pujol
divendres, 4 d’agost del 2006
Avui parlem amb... Meri Gallego
La protagonista d’aquest mes és Meri Gallego, una exalumna de la Facultat que, a més de tenir experiència de pràctiques a l’estranger, s’hi ha quedat a viure! La Meri va acabar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació el 1999 i des d’aquell any potser ha estat més a fora que no pas a Catalunya.
Meri, ens podries fer un resum biogràfic de la teva trajectòria professional fins ara?
Doncs durant els estudis vaig fer un munt de feinetes no-remunerades, així que vaig acabar la carrera sense un duro però amb experiència... Quan va arribar el moment de les pràctiques vaig decantar-me per una biblioteca especialitzada on pogués practicar l’anglès: l’Institut Nord-americà. Ben poc m’imaginava que tot just començava el meu peregrinatge idiomàtic.
En acabar la carrera, vaig anar a veure un dia l'Amadeu Pons, per veure si m’orientava de cara a buscar feina en editorials, i en lloc d'això va acabar convencent-me que em presentés a la beca de l'Institut Universitari Europeu de Florència... i a les poques setmanes, sense saber gens d’italià, aterrava al bell mig de la Toscana. Corroboro el que en diuen els meus companys de bloc… és una experiència fantàstica, tant a nivell personal com professional, i val a dir que després sempre m’ha ajudat molt a les entrevistes de feina. El fet d’haver marxat a l’estranger és un punt a favor a qualsevol currículum.
Quan vaig tornar a Barcelona vaig estar-me un any treballant a Globalpraxis Group, una consultoria estratègica de caire internacional. Allà vaig aprendre molt sobre fonts d’informació, recerca, bases de dades, com trobar la bona informació amb el menor cost possible de temps i de diners... vaig aprendre a ser pràctica. Però trobava a faltar el món de l'educació, i quan va sorgir la possibilitat de fer de bibliotecària a EADA, no m'ho vaig pensar dues vegades. A la biblioteca d'EADA hi vaig estar genial, és una biblioteca petitona però amb un equip de persones al darrere que han sabut donar-li l’empenta i la integració institucional necessària. Hi vaig estar dos anys i possiblement hi seguiria si no m’hagués enamorat d’un altre rodamón com jo. Ai l’amor… l’amor em va portar a Brussel·les, que és on sóc ara. Mentre buscava feina vaig estar treballant de representant per EADA a Bèlgica i Holanda, fins que em va sorgir l’oportunitat de treballar a la Comissió Europea, primer amb contractes temporals i feines administratives i, finalment, després de tot un procediment d’exàmens i entrevistes, com a documentalista a l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals, on em sento com peix a l’aigua, donat que engloba tots els meus interessos: una feina per a la qual he estudiat, l’àmbit internacional i el món de l’educació.
És una institució de la Unió Europea? Quina és la teva funció? Quines tasques fas en el dia a dia?
Sí, l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals (EACEA) és una institució de la Unió Europea; de fet es tracta d’una institució molt nova, va començar a ser operativa el passat 3 de gener d’enguany. L'EACEA s’encarrega de la gestió de molts dels programes comunitaris en l’àmbit de l’educació, la formació professional, la cultura, les llengües, el diàleg amb els ciutadans, la política audiovisual, la joventut i l’esport. De tots els programes que es gestionen possiblement els que més us sonaran són els Erasmus, Sòcrates, Leonardo… Bé doncs, aquesta enorme tasca l'Agència la realitza sota la tutela de dues Direccions Generals de la Comissió Europea: la d'Educació i Cultura, i la de Societat de la Informació i Media.
Com a documentalista, la meva feina consisteix a vetllar per la bona gestió documental de l'Agència, donat que es tracta d’una institució de recent creació, aquesta feina resulta especialment engrescadora. Hem hagut de posar en marxa el sistemes d’administració de documents i procediments necessaris que permeten que els documents oficials puguin gestionar-se, conservar-se i recuperar-se en tot moment, i en això estem. El dia a dia depèn una mica de les urgències, ara mateix la meva feina es divideix entre administrar la base de dades que utilitzen les diferents unitats per gestionar el correu que entra i surt de l'Agència i la creació d’un Pla de Classificació quer permeti classificar la documentació, ja sigui en paper com digital, segons les necessitats de l'Agència i d’acord amb la nomenclatura i les normatives d’arxivatge de la Comissió Europea. També hi ha els arxius, eines internes, les formacions, les reunions amb altres direccions generals, grups de treball... la veritat és que estic força entretinguda, no em puc queixar.
Crec que els treballadors de les institucions europees tenen un bon nivell d’ingressos. Això és cert o es tracta d’una llegenda?
Hi ha gran part de llegenda; sí que és cert que els funcionaris tenen sous molt elevats i condicions prou favorables, però si es té en compte el perfil d’un funcionari d’alt nivell quant a idiomes, experiència, formació, capacitats de gestió... possiblement en el món privat guanyaria més diners. També heu de pensar que les oposicions per a funcionari de les institucions europees són realment difícils, s'hi presenta moltíssima gent de tota Europa i molt ben preparada, i caldrà en la majoria dels casos marxar del teu país, treballar sempre en una llengua que no és la teva, treballar en una estructura molt complexa, assumir moltes responsabilitats... Igualment, hi ha diferents tipus de contractes i de sous, no tots cobrem el mateix, jo sóc agent contractual, tinc un contracte de 3 anys renovable i el meu sou em permetria viure prou bé a Espanya, però aquí a Brussel·les és un sou bastant normalet. En qualsevol cas, el verdader atractiu de treballar a la Unió Europea, encara que soni a tòpic, no és el sou sinó la possibilitat de treballar en un entorn multicultural, internacional, d’acord amb uns ideals de cooperació i igualtat… És bonic sentir que la teva feina forma part de l’engranatge d’una cosa així.
Tinc entès que els diferents organismes de la Unió Europea accepten com a becaris joves graduats universitaris. Ens en podries fer cinc cèntims? Què hauria de fer un estudiant de la Facultat si volgués optar-hi? Tindria moltes opcions?
Sí, hi ha prous institucions europees que ofereixen beques, tant remunerades com no remunerades, per a joves graduats: el Parlament Europeu, el Consell de la UE, el Tribunal de Justícia, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu. Quant a la Comissió Europea, que és el que jo més conec, cal que estigueu al que es coneix com a "llibre blau" que és una mena de llista de reserva de becaris. Per poder entrar en aquesta llista s’ha de ser com a mínim diplomat, parlar bé un dels tres idiomes de treball de les institucions europees (l’anglès, el francès o l’alemany) presentar la sol·licitud amb els certificats pertinents dins dels terminis previstos i que et seleccionin. Un cop seleccionats haureu de ser actius i trobar-vos un lloc de feina interessant. Són beques de cinc mesos i hi ha dues convocatòries l’any: una de març a juliol i una altra d’octubre a febrer. El termini per enviar les sol·licituds s’acaba sis mesos abans de començar la beca, així que s’ha d’estar a l’aguait. Podeu trobar tota la informació molt ben explicada a l'Oficina de Beques.
Respecte a les opcions que tindria un estudiant de la Facultat, doncs la veritat, jo crec que si té un bon nivell d’algun dels tres idiomes de treball ho té prou bé. En general es té la idea que a la Comissió Europea només hi van els que han estudiat dret europeu, polítiques, economia... i en realitat cada cop estan demanant perfils més tècnics. En concret, el perfil de documentalista està molt ben valorat, no sols perquè la gestió documental en una administració tan enorme és d’una importància vital sinó perquè en realitat el nostre és un perfil que s’adapta molt bé a les necessitats administratives de les institucions europees, al cap i a la fi la nostra és una professió molt útil per a qualsevol institució que treballi amb grans volums d’informació.
Per últim, si un dels nostres estudiants actuals aspirés a portar a terme una experiència laboral a l'estranger, com creus que s'hauria de preparar? Què hauria de potenciar en la seva formació?
Bé, és molt difícil durant la carrera tenir una idea clara de cap on es voldrà anar després... per sort les assignatures dels nostres estudis no són gens excloents, ni el lloc de pràctiques és decisiu. El que sí és imprescindible és aprendre anglès, de fet cap dels dos països on he viscut és anglòfon i, en canvi, és l’anglès el que m’hi ha permès trobar feina en un primer moment. La segona cosa important és l’actitud. Marxar a un país estranger no és fàcil i cal anar ben motivat. Saber què cal fer per anar al metge, trobar una casa, aconseguir una línia de telèfon... tot plegat sempre costa tres vegades més que a la nostra pròpia ciutat, a més caldrà fer nous amics, trobar a faltar els de sempre, tenir la família lluny... no és fàcil, però a canvi quan un viu a fora es sent infinitament més lliure, hi ha la satisfacció personal que provoca assolir el repte, a més de conèixer noves persones, noves formes de pensar, de fer les coses, noves mires... En definitiva, cal perdre-li la por, és ara quan heu d’intentar-ho, ja tindreu temps de tornar, si és que torneu perquè això de voltar enganxa... i paga la pena. Ànims i bona sort.
Meri, moltes gràcies per les teves paraules. Esperem que tant la informació que ens has donat com les teves impressions siguin d'interès per a més d'un estudiant. Fins aviat!
Meri, ens podries fer un resum biogràfic de la teva trajectòria professional fins ara?
Doncs durant els estudis vaig fer un munt de feinetes no-remunerades, així que vaig acabar la carrera sense un duro però amb experiència... Quan va arribar el moment de les pràctiques vaig decantar-me per una biblioteca especialitzada on pogués practicar l’anglès: l’Institut Nord-americà. Ben poc m’imaginava que tot just començava el meu peregrinatge idiomàtic.
En acabar la carrera, vaig anar a veure un dia l'Amadeu Pons, per veure si m’orientava de cara a buscar feina en editorials, i en lloc d'això va acabar convencent-me que em presentés a la beca de l'Institut Universitari Europeu de Florència... i a les poques setmanes, sense saber gens d’italià, aterrava al bell mig de la Toscana. Corroboro el que en diuen els meus companys de bloc… és una experiència fantàstica, tant a nivell personal com professional, i val a dir que després sempre m’ha ajudat molt a les entrevistes de feina. El fet d’haver marxat a l’estranger és un punt a favor a qualsevol currículum.
Quan vaig tornar a Barcelona vaig estar-me un any treballant a Globalpraxis Group, una consultoria estratègica de caire internacional. Allà vaig aprendre molt sobre fonts d’informació, recerca, bases de dades, com trobar la bona informació amb el menor cost possible de temps i de diners... vaig aprendre a ser pràctica. Però trobava a faltar el món de l'educació, i quan va sorgir la possibilitat de fer de bibliotecària a EADA, no m'ho vaig pensar dues vegades. A la biblioteca d'EADA hi vaig estar genial, és una biblioteca petitona però amb un equip de persones al darrere que han sabut donar-li l’empenta i la integració institucional necessària. Hi vaig estar dos anys i possiblement hi seguiria si no m’hagués enamorat d’un altre rodamón com jo. Ai l’amor… l’amor em va portar a Brussel·les, que és on sóc ara. Mentre buscava feina vaig estar treballant de representant per EADA a Bèlgica i Holanda, fins que em va sorgir l’oportunitat de treballar a la Comissió Europea, primer amb contractes temporals i feines administratives i, finalment, després de tot un procediment d’exàmens i entrevistes, com a documentalista a l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals, on em sento com peix a l’aigua, donat que engloba tots els meus interessos: una feina per a la qual he estudiat, l’àmbit internacional i el món de l’educació.
És una institució de la Unió Europea? Quina és la teva funció? Quines tasques fas en el dia a dia?
Sí, l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals (EACEA) és una institució de la Unió Europea; de fet es tracta d’una institució molt nova, va començar a ser operativa el passat 3 de gener d’enguany. L'EACEA s’encarrega de la gestió de molts dels programes comunitaris en l’àmbit de l’educació, la formació professional, la cultura, les llengües, el diàleg amb els ciutadans, la política audiovisual, la joventut i l’esport. De tots els programes que es gestionen possiblement els que més us sonaran són els Erasmus, Sòcrates, Leonardo… Bé doncs, aquesta enorme tasca l'Agència la realitza sota la tutela de dues Direccions Generals de la Comissió Europea: la d'Educació i Cultura, i la de Societat de la Informació i Media.
Com a documentalista, la meva feina consisteix a vetllar per la bona gestió documental de l'Agència, donat que es tracta d’una institució de recent creació, aquesta feina resulta especialment engrescadora. Hem hagut de posar en marxa el sistemes d’administració de documents i procediments necessaris que permeten que els documents oficials puguin gestionar-se, conservar-se i recuperar-se en tot moment, i en això estem. El dia a dia depèn una mica de les urgències, ara mateix la meva feina es divideix entre administrar la base de dades que utilitzen les diferents unitats per gestionar el correu que entra i surt de l'Agència i la creació d’un Pla de Classificació quer permeti classificar la documentació, ja sigui en paper com digital, segons les necessitats de l'Agència i d’acord amb la nomenclatura i les normatives d’arxivatge de la Comissió Europea. També hi ha els arxius, eines internes, les formacions, les reunions amb altres direccions generals, grups de treball... la veritat és que estic força entretinguda, no em puc queixar.
Crec que els treballadors de les institucions europees tenen un bon nivell d’ingressos. Això és cert o es tracta d’una llegenda?
Hi ha gran part de llegenda; sí que és cert que els funcionaris tenen sous molt elevats i condicions prou favorables, però si es té en compte el perfil d’un funcionari d’alt nivell quant a idiomes, experiència, formació, capacitats de gestió... possiblement en el món privat guanyaria més diners. També heu de pensar que les oposicions per a funcionari de les institucions europees són realment difícils, s'hi presenta moltíssima gent de tota Europa i molt ben preparada, i caldrà en la majoria dels casos marxar del teu país, treballar sempre en una llengua que no és la teva, treballar en una estructura molt complexa, assumir moltes responsabilitats... Igualment, hi ha diferents tipus de contractes i de sous, no tots cobrem el mateix, jo sóc agent contractual, tinc un contracte de 3 anys renovable i el meu sou em permetria viure prou bé a Espanya, però aquí a Brussel·les és un sou bastant normalet. En qualsevol cas, el verdader atractiu de treballar a la Unió Europea, encara que soni a tòpic, no és el sou sinó la possibilitat de treballar en un entorn multicultural, internacional, d’acord amb uns ideals de cooperació i igualtat… És bonic sentir que la teva feina forma part de l’engranatge d’una cosa així.
Tinc entès que els diferents organismes de la Unió Europea accepten com a becaris joves graduats universitaris. Ens en podries fer cinc cèntims? Què hauria de fer un estudiant de la Facultat si volgués optar-hi? Tindria moltes opcions?
Sí, hi ha prous institucions europees que ofereixen beques, tant remunerades com no remunerades, per a joves graduats: el Parlament Europeu, el Consell de la UE, el Tribunal de Justícia, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu. Quant a la Comissió Europea, que és el que jo més conec, cal que estigueu al que es coneix com a "llibre blau" que és una mena de llista de reserva de becaris. Per poder entrar en aquesta llista s’ha de ser com a mínim diplomat, parlar bé un dels tres idiomes de treball de les institucions europees (l’anglès, el francès o l’alemany) presentar la sol·licitud amb els certificats pertinents dins dels terminis previstos i que et seleccionin. Un cop seleccionats haureu de ser actius i trobar-vos un lloc de feina interessant. Són beques de cinc mesos i hi ha dues convocatòries l’any: una de març a juliol i una altra d’octubre a febrer. El termini per enviar les sol·licituds s’acaba sis mesos abans de començar la beca, així que s’ha d’estar a l’aguait. Podeu trobar tota la informació molt ben explicada a l'Oficina de Beques.
Respecte a les opcions que tindria un estudiant de la Facultat, doncs la veritat, jo crec que si té un bon nivell d’algun dels tres idiomes de treball ho té prou bé. En general es té la idea que a la Comissió Europea només hi van els que han estudiat dret europeu, polítiques, economia... i en realitat cada cop estan demanant perfils més tècnics. En concret, el perfil de documentalista està molt ben valorat, no sols perquè la gestió documental en una administració tan enorme és d’una importància vital sinó perquè en realitat el nostre és un perfil que s’adapta molt bé a les necessitats administratives de les institucions europees, al cap i a la fi la nostra és una professió molt útil per a qualsevol institució que treballi amb grans volums d’informació.
Per últim, si un dels nostres estudiants actuals aspirés a portar a terme una experiència laboral a l'estranger, com creus que s'hauria de preparar? Què hauria de potenciar en la seva formació?
Bé, és molt difícil durant la carrera tenir una idea clara de cap on es voldrà anar després... per sort les assignatures dels nostres estudis no són gens excloents, ni el lloc de pràctiques és decisiu. El que sí és imprescindible és aprendre anglès, de fet cap dels dos països on he viscut és anglòfon i, en canvi, és l’anglès el que m’hi ha permès trobar feina en un primer moment. La segona cosa important és l’actitud. Marxar a un país estranger no és fàcil i cal anar ben motivat. Saber què cal fer per anar al metge, trobar una casa, aconseguir una línia de telèfon... tot plegat sempre costa tres vegades més que a la nostra pròpia ciutat, a més caldrà fer nous amics, trobar a faltar els de sempre, tenir la família lluny... no és fàcil, però a canvi quan un viu a fora es sent infinitament més lliure, hi ha la satisfacció personal que provoca assolir el repte, a més de conèixer noves persones, noves formes de pensar, de fer les coses, noves mires... En definitiva, cal perdre-li la por, és ara quan heu d’intentar-ho, ja tindreu temps de tornar, si és que torneu perquè això de voltar enganxa... i paga la pena. Ànims i bona sort.
Meri, moltes gràcies per les teves paraules. Esperem que tant la informació que ens has donat com les teves impressions siguin d'interès per a més d'un estudiant. Fins aviat!
dijous, 3 d’agost del 2006
Utrecht, juli 2006
Goeienmiddag!
Aixxx, ja fa cinc dies que torno a voltar per Barcelona... i trobo a faltar la meva bicicleta! Sóc la Laia, i aquest últim meset l’he passat a Utrecht, realitzant un conveni de cooperació educativa a l’Instituto Cervantes.
L’experiència d’anar a l’estranger no em venia de nou. L’any passat vaig estar d’Erasmus a Aberystwyth i, com ja vaig deixar plasmat en l’escrit als Mòbils, el que vaig viure, compartir, experimentar i sentir allà estimulava la necessitat de tornar a sortir fora. Sí, sí; això enganxa, companys. Els preparatius no van causar gaires maldecaps. Un cop vaig tenir tancat el tema de l’allotjament (una habitació a casa d’una noia), ja no hi havia res més pel qual preocupar-me... comprar el bitllet d’avió i esperar que arribés l’ansiat dia.
I va arribar. Després de l’odissea per posar els peus al poblet gal·lès (ja tens raó, ja, Salomé, tot un dia viatjant), el vol a Amsterdam i mitja horeta de tren cap a Utrecht em va semblar una broma :-P . Aquella mateixa tarda ja vaig anar a comprar-me una bicicleta de segona mà i des d’aleshores que quan vaig a dormir em sembla que les cames continuen pedalant.
Un mes potser no dóna per gaire, però si t’organitzes bé us puc assegurar que s’exprimeix al màxim. Entre setmana anava a l’Instituto, voltava per Utrecht, feia les visites culturals pertinents (d’acooord, incloc aquí el coffee shop...) i em muntava les rutes i els indrets a visitar el cap de setmana. La majoria de sortides les he iniciat sola i, sincerament, crec que és una altra manera de viatjar que t’enriqueix moltíssim. Els trens m’han dut a Amsterdam, Den Haag, Rotterdam, Maastricht, Den Bosch, Breda, Gouda, Leiden, Delft, Woerden, a més a més de comprar-me un mapa de rutes en bicicleta i fer-me els voltants d’Utrecht. Tant les ciutats més aviat petitones i els pobles, així com els paisatges, són realment macos. A nivell climàtic he tingut sort, ha fet molt bon temps i he pogut anar amunt i avall sense estar pendent d’un xàfec imprevist.
A la feina també m’hi he sentit molt a gust. Amb el personal del Cervantes he estat genial i les tasques a realitzar han estat prou variades. Durant el mes de juliol no hi ha gaire moviment, però ja se sap, a última hora s’han hagut de tancar temes, la darrera setmana em van enganxar al Departament de Cultura, i ho he aprofitat molt.
Diumenge 30 a la nit trepitjava el Prat. La resta del cap de setmana l’havia passat amb les companyes de feina i la de pis, així que és inevitable no tenir a hores d’ara un sentiment d’enyor. Però bé, si vaig saber posar al calaix corresponent l’experiència i records Erasmus, espero col·locar també aquesta vegada al lloc que toca el bocinet de vida viscuda allà.
Tot ziens!
Laia Gras
P.S.: Comprovat: el neerlandès, fàcil, fàcil no seria...
Aixxx, ja fa cinc dies que torno a voltar per Barcelona... i trobo a faltar la meva bicicleta! Sóc la Laia, i aquest últim meset l’he passat a Utrecht, realitzant un conveni de cooperació educativa a l’Instituto Cervantes.
L’experiència d’anar a l’estranger no em venia de nou. L’any passat vaig estar d’Erasmus a Aberystwyth i, com ja vaig deixar plasmat en l’escrit als Mòbils, el que vaig viure, compartir, experimentar i sentir allà estimulava la necessitat de tornar a sortir fora. Sí, sí; això enganxa, companys. Els preparatius no van causar gaires maldecaps. Un cop vaig tenir tancat el tema de l’allotjament (una habitació a casa d’una noia), ja no hi havia res més pel qual preocupar-me... comprar el bitllet d’avió i esperar que arribés l’ansiat dia.
I va arribar. Després de l’odissea per posar els peus al poblet gal·lès (ja tens raó, ja, Salomé, tot un dia viatjant), el vol a Amsterdam i mitja horeta de tren cap a Utrecht em va semblar una broma :-P . Aquella mateixa tarda ja vaig anar a comprar-me una bicicleta de segona mà i des d’aleshores que quan vaig a dormir em sembla que les cames continuen pedalant.
Un mes potser no dóna per gaire, però si t’organitzes bé us puc assegurar que s’exprimeix al màxim. Entre setmana anava a l’Instituto, voltava per Utrecht, feia les visites culturals pertinents (d’acooord, incloc aquí el coffee shop...) i em muntava les rutes i els indrets a visitar el cap de setmana. La majoria de sortides les he iniciat sola i, sincerament, crec que és una altra manera de viatjar que t’enriqueix moltíssim. Els trens m’han dut a Amsterdam, Den Haag, Rotterdam, Maastricht, Den Bosch, Breda, Gouda, Leiden, Delft, Woerden, a més a més de comprar-me un mapa de rutes en bicicleta i fer-me els voltants d’Utrecht. Tant les ciutats més aviat petitones i els pobles, així com els paisatges, són realment macos. A nivell climàtic he tingut sort, ha fet molt bon temps i he pogut anar amunt i avall sense estar pendent d’un xàfec imprevist.
A la feina també m’hi he sentit molt a gust. Amb el personal del Cervantes he estat genial i les tasques a realitzar han estat prou variades. Durant el mes de juliol no hi ha gaire moviment, però ja se sap, a última hora s’han hagut de tancar temes, la darrera setmana em van enganxar al Departament de Cultura, i ho he aprofitat molt.
Diumenge 30 a la nit trepitjava el Prat. La resta del cap de setmana l’havia passat amb les companyes de feina i la de pis, així que és inevitable no tenir a hores d’ara un sentiment d’enyor. Però bé, si vaig saber posar al calaix corresponent l’experiència i records Erasmus, espero col·locar també aquesta vegada al lloc que toca el bocinet de vida viscuda allà.
Tot ziens!
Laia Gras
P.S.: Comprovat: el neerlandès, fàcil, fàcil no seria...
dimecres, 2 d’agost del 2006
Hi! Laura des del Cervantes a la calorosa NEW YORK!
Hola a tots! Doncs sí, ja fa dues setmanes que sóc a NY i aquí passa de tot! Els primers dies sense llum a tot el barri i mal temps, però després vas a Central Park, o a concerts de jazz devora el riu, visitar el MoMa o el Metropolitan....Uf! I poc a poc aquesta ciutat et fascina! Estic fent unes pràctiques a l'Institut Cervantes i tot va molt bé, la gent aquí és molt amable, llàstima que com és estiu hi ha pocs estudiants i està tot massa tranquil! Però estic treballant en la millora del fons musical i m'agrada molt.
Què més us puc dir de Nova York?Que hi ha coses molt bones i molt dolentes: la gent va molt estressada, Chinatown, que és un bogeria i fa pudor! La imatge típica de Wall Street, Times Square, Brooklyn Bridge i torno a repetir: Central Park, molt millor del que us imagineu!! Per altra banda vaig visitar Boston i em va encantar, és una ciutat petita en comparació amb NY, però "muy linda"!
Per altra banda no estic practicant gaire l'anglès, aquí tothom és llatí! Però així i tot és genial estar envoltada de gent de totes les cultures de tot el món.
Bé, encara em queda temps i he de visitar l'Empire State, alguna platja i espero que també Washington, que he de veure la Library of Congress!!! Per cert, la Biblioteca Pública de NY, la central, és enorme i està devora un parc genial!
Així que espero que després de llegir aquesta i les descripcions dels meus companys us animeu a venir a fer pràctiques als Instituts Cervantes ja que és una oportunitat per visitar i viure en una ciutat diferent, no només com a turista. Afegir que jo he estat dos anys estudiant a Granada i allà això no passa! He tingut molta sort amb aquesta oportunitat de la Facultat de BiD de Barcelona, així que aprofiteu-la!
Ciaoooo! Ja us contaré com ha acabat tot!
Què més us puc dir de Nova York?Que hi ha coses molt bones i molt dolentes: la gent va molt estressada, Chinatown, que és un bogeria i fa pudor! La imatge típica de Wall Street, Times Square, Brooklyn Bridge i torno a repetir: Central Park, molt millor del que us imagineu!! Per altra banda vaig visitar Boston i em va encantar, és una ciutat petita en comparació amb NY, però "muy linda"!
Per altra banda no estic practicant gaire l'anglès, aquí tothom és llatí! Però així i tot és genial estar envoltada de gent de totes les cultures de tot el món.
Bé, encara em queda temps i he de visitar l'Empire State, alguna platja i espero que també Washington, que he de veure la Library of Congress!!! Per cert, la Biblioteca Pública de NY, la central, és enorme i està devora un parc genial!
Així que espero que després de llegir aquesta i les descripcions dels meus companys us animeu a venir a fer pràctiques als Instituts Cervantes ja que és una oportunitat per visitar i viure en una ciutat diferent, no només com a turista. Afegir que jo he estat dos anys estudiant a Granada i allà això no passa! He tingut molta sort amb aquesta oportunitat de la Facultat de BiD de Barcelona, així que aprofiteu-la!
Ciaoooo! Ja us contaré com ha acabat tot!
dijous, 20 de juliol del 2006
¡Aslema a todos desde Túnez!
¡Hola a todos desde Túnez!
Os escribo desde el Instituto Cervantes de Túnez, en donde estoy haciendo un convenio de prácticas de un mes de duración. Ya llevo unas tres semanas aquí, trabajando con Ana y Marta, las bibliotecarias, y viviendo en Túnez, que es una ciudad increíble, ¡y el tiempo me ha pasado volando!
La valoración que hago de esta estancia es muy, muy positiva: todo el personal del IC es muy agradable y simpático y me han recibido con los brazos abiertos y me han ayudado un montón (como a encontrar alojamiento, ayudándome con diversos trámites, haciendo de guías turísticos, etc.) , además he conocido otras formas de trabajar y un tipo de biblioteca que de otro modo no hubiera conocido, el vivir en un país como Túnez con su cultura, su gente y sus tradiciones, ha sido totalmente enriquecedor, he conocido a un montón de gente y he experimentado nuevas sensaciones (¡¡os recomiendo ir a un hammam!!)... En fin, que ojalá hubiera decidido presentarme antes a estas estancias en prácticas, porque yo ya acabo la licenciatura y no puedo repetir el año que viene. Que os aviso, ¡estoy pensando en matricularme en un par de optativas para poder volver el próximo verano!
A todos los que estéis pensando si presentaros a la próxima convocatoria, no lo dudéis más: ¡¡hacedlo!! Conoceréis gente nueva, las costumbres de un país, practicaréis idiomas (e incluso quizá aprenderéis algunas palabras en otro idioma, como yo, ¡que ya sé decir algunas cosillas en árabe!), adquiriréis experiencia (¡que siempre va muy bien para el CV!) y viviréis nuevas experiencias. Además, ¡seguro que ampliaréis vuestro álbum de fotos!
Ahora en serio, os lo recomiendo, si os decidís seguro que no os arrepentiréis. Elegid el país que más os atraiga y ¡lanzaos de cabeza! A mí Túnez no me ha decepcionado, es un país increíble, con un paisaje y unas ciudades indescriptibles, la gente es amable y hospitalaria y la cultura y costumbres son muy interesantes. Venga, ¡¡¡¿a qué esperáis?!!!
Os escribo desde el Instituto Cervantes de Túnez, en donde estoy haciendo un convenio de prácticas de un mes de duración. Ya llevo unas tres semanas aquí, trabajando con Ana y Marta, las bibliotecarias, y viviendo en Túnez, que es una ciudad increíble, ¡y el tiempo me ha pasado volando!
La valoración que hago de esta estancia es muy, muy positiva: todo el personal del IC es muy agradable y simpático y me han recibido con los brazos abiertos y me han ayudado un montón (como a encontrar alojamiento, ayudándome con diversos trámites, haciendo de guías turísticos, etc.) , además he conocido otras formas de trabajar y un tipo de biblioteca que de otro modo no hubiera conocido, el vivir en un país como Túnez con su cultura, su gente y sus tradiciones, ha sido totalmente enriquecedor, he conocido a un montón de gente y he experimentado nuevas sensaciones (¡¡os recomiendo ir a un hammam!!)... En fin, que ojalá hubiera decidido presentarme antes a estas estancias en prácticas, porque yo ya acabo la licenciatura y no puedo repetir el año que viene. Que os aviso, ¡estoy pensando en matricularme en un par de optativas para poder volver el próximo verano!
A todos los que estéis pensando si presentaros a la próxima convocatoria, no lo dudéis más: ¡¡hacedlo!! Conoceréis gente nueva, las costumbres de un país, practicaréis idiomas (e incluso quizá aprenderéis algunas palabras en otro idioma, como yo, ¡que ya sé decir algunas cosillas en árabe!), adquiriréis experiencia (¡que siempre va muy bien para el CV!) y viviréis nuevas experiencias. Además, ¡seguro que ampliaréis vuestro álbum de fotos!
Ahora en serio, os lo recomiendo, si os decidís seguro que no os arrepentiréis. Elegid el país que más os atraiga y ¡lanzaos de cabeza! A mí Túnez no me ha decepcionado, es un país increíble, con un paisaje y unas ciudades indescriptibles, la gente es amable y hospitalaria y la cultura y costumbres son muy interesantes. Venga, ¡¡¡¿a qué esperáis?!!!
divendres, 7 de juliol del 2006
Becaris; per a Mòbils BiD; Frankfurt
Hola des de Frankfurt,
Som el Francesc, el Dani, la Núria i la Berta. Escrivim com tants altres al blog de la facultat per explicar-vos la nostra experiència fora del país.
Estem becats a la Biblioteca Catalana de Frankfurt, la que té la col·lecció més important fora de Catalunya de llibres en català. Aquí, tot i semblar estrany la gent estudia el català, ens han explicat que hi ha uns 30 alumnes matriculats estudiant la nostra llengua.
A Frankfurt s'hi arriba des de l'aeroport de Hahn (Ryanair) o des de l'Internacional (altres companyies), des d'ambdós surt un autobús que et porta cap a Frankfurt City, a l'estació principal Hauptbahnhof. El viatge no surt gaire car.
D'es d'allí ja passem a la Studentzhaus, la residència, s'hi arriba amb tramvia. El transport públic aquí és caríssim, per això tothom va en bicicleta. A nosaltres ens n'han deixat unes que ens porten amunt i avall... com que és tot pla amb un moment et plantes a qualsevol lloc de la ciutat. També és una manera molt maca de fer turisme ;-)
Com dèiem: a la residència tenim una habitació per cadascú, amb un llit, una nevera, pica i armaris. És força gran. La cuina i el WC són compartits, però estan sempre molt nets perquè hi ha una brigada de neteja que passa dos cops al dia (bé, la cuina potser no està tant neta). És important saber que els que voleu venir l'any vinent haureu de comprar paelles, olles, coberts, plats... perquè a les habitacions no n'hi ha i a la cuina tampoc (i els que hi ha estan una mica atrotinats). També ens donen llençols i coixí.
Aquí al costat hi ha un súper assequible per estudiants, tipus Lidl que obre de 7 del matí a 8 de la nit. Això si, per dinar us aconsellem que us quedeu al Casino, el menjador universitari, que per 3 euros dines i te'n sobra.
A la Biblioteca, la gent és molt simpàtica i atenta, en general com tots els alemanys que hem trobat al llarg del poc temps que portem aquí. A la feina parlem en català amb la majoria del personal i pel carrer pràcticament tothom xampurreja l'anglès, així que l'idioma no ha de ser un inconvenient.
Més endavant us anirem explicant més cosetes.
Francesc, Dani, Núria i Berta.
dimarts, 4 de juliol del 2006
Missing Aberystwyth
Hola, em dic Salomé i per fi m'he decidit a escriure en aquest bloc per explicar una mica la meva experiència.
Aquest segon semestre he estat estudiant com a Erasmus a Abersytwyth, en el País de Gal·les. Els motius pels quals em vaig decidir van ser principalment l'idioma i la necessitat de viure una nova experiència. Portava 4 anys vivint a Barcelona i sentia que la rutina se m'havia menjat, sempre les mateixes cares, la mateixa gent i els mateixos llocs, tot això combinat amb el fet que els estudis no m'acabaven d'aplenar tant com jo havia pensat, i traure'm la carrera m’estava costant més del que havia pensat.
Per tots aquests motius vaig pensar que la millor manera de donar un canvi total a la meva vida era marxant d’Erasmus, conèixer nova gent i nous llocs i sobretot millorar l’anglès, que és una de les coses que més m’agraden, però que havia abandonat quan vaig venir a Barcelona. El vaig demanar i després de molts dubtes vaig escollir com a destí Aberystwyth. Al principi no m’acabava de fer el pes, era un poblet petit del qual jo no havia escoltat mai res i no sabia què era el que em podia trobar, però ajudada per l’Amadeu em vaig decidir.
En el moment que vaig decidir-me i vaig saber que havia obtingut la plaça tot va canviar. Nervis, emoció per veure què em trobaria, què estudiaria, on viuria... Abans de marxar ja vaig descobrir que era la millor decisió que havia pres, tot va canviar per a mi.
Em vaig decidir per realitzar allà el Pràcticum, encara que no és molt recomanable perquè allà no tenen la mateixa noció de l’assignatura que tenim aquí (en realitat ells no tenen l’assignatura, però et permeten treballar). En general sóc una persona tímida que li costa estar a gust en un entorn nou, per tant vaig pensar que el millor per deixar de ser així era marxar a realitzar les pràctiques en un país diferent, en un centre diferent on no coneixia ni la metodologia ni el llenguatge, per estar obligada a soltar-me i adaptar-me a qualsevol situació que pogués trobar. A més, per què no dir-ho, vaig pensar que un cop acabada la carrera seria bo per al meu currículum haver realitzat les pràctiques en un centre de prestigi per la nostra professió com és la University of Wales Aberystwyth.
Bé, un cop explicades les meves motivacions us puc dir que l’experiència ha sigut increïble. Per mi ha sigut molt positiu poder treballar amb un centre anglès i veure tots els serveis i recursos que ells tenen, a més de poder-me relacionar amb la plantilla de la Universitat com un membre més. Trobaré molt a faltar aquelles estonetes cada dia prenent el te, escoltant i compartint les conversacions entre anglesos i gal·lesos. La gent de la Universitat és encantadora i molt amable, els acabes agafant "carinyo" i et fan sentir molt a gust.
Per altra banda és molt interessant treballar en un sistema educatiu diferent, on es dóna molta més importància a la investigació i redacció d’assaigs que als exàmens.
Fa un mes que he tornat i ho trobo moltísim a faltar. Com va dir la Laia fa un any, és increïble la nostàlgia que t’agafa, trobes moltísim a faltar el lloc fins i tot abans de marxar. El poble és petit, però és molt maco. Tot verd, ple d’ovelles enormes i oblidat per la resta del món. Resulta quasi impossible arribar allà, els transports estan molt malament, però això fa que es conservi la bellesa del poble i l’encant gaèl·lic dels seus paisatges.
He de reconèixer que quan vaig arribar em vaig espantar una mica. Després de tot un dia viatjant i d’un tren cancel·lat, em vaig penedir d'haver escollit un poble on no hi havia res a fer. Què equivocada que estava! És precisament això el millor del poble. Al ser petit per força et fas amb tota la gent, sempre hi ha activitats destinades als estudiants Erasmus i no Erasmus. Al contrari que pot passar a les grans ciutats aquí et relaciones amb tothom, no només amb els espanyols (que la veritat és quasi bé el grup més gran i el que mai falta a les festes). Per aquest motiu estàs obligat a parlar anglès, un dels problemes que m’ha comentat la gent que ha marxat a les grans ciutats és que han acabat només parlant amb els espanyols, cosa que aquí no passa.
Bé, podria explicar moltes més coses, potser ho faré en una altra ocasió perquè m’agradaria penjar unes fotos perquè pugueu veure el paisatge i el poble. Ara per ara no és possible, però us passo una adreça d’una web que van fer uns companys meus a una classe d’anglès. El link no estarà disponible durant molt de temps, per tant afanyeu-vos a mirar-lo!
Per acabar vull dir que us animeu a marxar a l'estranger, és una experiència única que et fa créixer de moltes maneres, culturalment, acadèmicament, personalment...
En fi, són coses que tots heu sentit, per tant ja és hora de comprovar-ho personalment per tal de poder ser els pròxims a dir-ho.
Això sí, per poder fer una cosa així heu de ser molt forts per ser capaços un cop acabi l’experiència de dir adéu a tota la gent i acceptar que el millor any de les vostres vides (fins al moment, o fins al següent viatge!) s’ha acabat. Jo encara em poso trista quan penso que ja s’ha acabat, però estic contenta del que he viscut i estic esperant la pròxima reunió Erasmus, encara no hem decidit on serà.
Bé, espero que això serveixi a algú per animar-se a marxar, aviat penjaré algunes fotos.
Fins aviat!
Salomé
http://users.aber.ac.uk/aag5/
Aquest segon semestre he estat estudiant com a Erasmus a Abersytwyth, en el País de Gal·les. Els motius pels quals em vaig decidir van ser principalment l'idioma i la necessitat de viure una nova experiència. Portava 4 anys vivint a Barcelona i sentia que la rutina se m'havia menjat, sempre les mateixes cares, la mateixa gent i els mateixos llocs, tot això combinat amb el fet que els estudis no m'acabaven d'aplenar tant com jo havia pensat, i traure'm la carrera m’estava costant més del que havia pensat.
Per tots aquests motius vaig pensar que la millor manera de donar un canvi total a la meva vida era marxant d’Erasmus, conèixer nova gent i nous llocs i sobretot millorar l’anglès, que és una de les coses que més m’agraden, però que havia abandonat quan vaig venir a Barcelona. El vaig demanar i després de molts dubtes vaig escollir com a destí Aberystwyth. Al principi no m’acabava de fer el pes, era un poblet petit del qual jo no havia escoltat mai res i no sabia què era el que em podia trobar, però ajudada per l’Amadeu em vaig decidir.
En el moment que vaig decidir-me i vaig saber que havia obtingut la plaça tot va canviar. Nervis, emoció per veure què em trobaria, què estudiaria, on viuria... Abans de marxar ja vaig descobrir que era la millor decisió que havia pres, tot va canviar per a mi.
Em vaig decidir per realitzar allà el Pràcticum, encara que no és molt recomanable perquè allà no tenen la mateixa noció de l’assignatura que tenim aquí (en realitat ells no tenen l’assignatura, però et permeten treballar). En general sóc una persona tímida que li costa estar a gust en un entorn nou, per tant vaig pensar que el millor per deixar de ser així era marxar a realitzar les pràctiques en un país diferent, en un centre diferent on no coneixia ni la metodologia ni el llenguatge, per estar obligada a soltar-me i adaptar-me a qualsevol situació que pogués trobar. A més, per què no dir-ho, vaig pensar que un cop acabada la carrera seria bo per al meu currículum haver realitzat les pràctiques en un centre de prestigi per la nostra professió com és la University of Wales Aberystwyth.
Bé, un cop explicades les meves motivacions us puc dir que l’experiència ha sigut increïble. Per mi ha sigut molt positiu poder treballar amb un centre anglès i veure tots els serveis i recursos que ells tenen, a més de poder-me relacionar amb la plantilla de la Universitat com un membre més. Trobaré molt a faltar aquelles estonetes cada dia prenent el te, escoltant i compartint les conversacions entre anglesos i gal·lesos. La gent de la Universitat és encantadora i molt amable, els acabes agafant "carinyo" i et fan sentir molt a gust.
Per altra banda és molt interessant treballar en un sistema educatiu diferent, on es dóna molta més importància a la investigació i redacció d’assaigs que als exàmens.
Fa un mes que he tornat i ho trobo moltísim a faltar. Com va dir la Laia fa un any, és increïble la nostàlgia que t’agafa, trobes moltísim a faltar el lloc fins i tot abans de marxar. El poble és petit, però és molt maco. Tot verd, ple d’ovelles enormes i oblidat per la resta del món. Resulta quasi impossible arribar allà, els transports estan molt malament, però això fa que es conservi la bellesa del poble i l’encant gaèl·lic dels seus paisatges.
He de reconèixer que quan vaig arribar em vaig espantar una mica. Després de tot un dia viatjant i d’un tren cancel·lat, em vaig penedir d'haver escollit un poble on no hi havia res a fer. Què equivocada que estava! És precisament això el millor del poble. Al ser petit per força et fas amb tota la gent, sempre hi ha activitats destinades als estudiants Erasmus i no Erasmus. Al contrari que pot passar a les grans ciutats aquí et relaciones amb tothom, no només amb els espanyols (que la veritat és quasi bé el grup més gran i el que mai falta a les festes). Per aquest motiu estàs obligat a parlar anglès, un dels problemes que m’ha comentat la gent que ha marxat a les grans ciutats és que han acabat només parlant amb els espanyols, cosa que aquí no passa.
Bé, podria explicar moltes més coses, potser ho faré en una altra ocasió perquè m’agradaria penjar unes fotos perquè pugueu veure el paisatge i el poble. Ara per ara no és possible, però us passo una adreça d’una web que van fer uns companys meus a una classe d’anglès. El link no estarà disponible durant molt de temps, per tant afanyeu-vos a mirar-lo!
Per acabar vull dir que us animeu a marxar a l'estranger, és una experiència única que et fa créixer de moltes maneres, culturalment, acadèmicament, personalment...
En fi, són coses que tots heu sentit, per tant ja és hora de comprovar-ho personalment per tal de poder ser els pròxims a dir-ho.
Això sí, per poder fer una cosa així heu de ser molt forts per ser capaços un cop acabi l’experiència de dir adéu a tota la gent i acceptar que el millor any de les vostres vides (fins al moment, o fins al següent viatge!) s’ha acabat. Jo encara em poso trista quan penso que ja s’ha acabat, però estic contenta del que he viscut i estic esperant la pròxima reunió Erasmus, encara no hem decidit on serà.
Bé, espero que això serveixi a algú per animar-se a marxar, aviat penjaré algunes fotos.
Fins aviat!
Salomé
http://users.aber.ac.uk/aag5/
dimecres, 31 de maig del 2006
Avui parlem amb... Clara Baiget
Clara Baiget va acabar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la nostra Facultat el gener de 2000. Des d'aleshores s'ha convertit en una gran viatgera. Podeu llegir un article recent seu publicat si feu un clic aquí. Avui ens explicarà les seves impressions d'aquesta vida fora de casa.
Clara, ens podries resumir la teva trajectòria vital? A quins països has estat? Quin tipus de feina has fet?
Quan vaig anar a Londres vaig començar treballant com a bibliotecària auxiliar (ja que el meu nivell d´anglès parlat no era massa bo) a la biblioteca universitària London South Bank University. Al cap de pocs mesos vaig tenir sort i em van oferir una plaça al centre de recerca LITC (Learning and Information Technology Centre), el qual ara no existeix perquè uns anys més tard va ser absorbit per la Facultat de Negocis de la mateixa universitat, però durant anys aquest va ser un centre capdavanter en el nostre camp.
Aquesta experiència professional va consistir bàsicament en la participació en un parell de projectes de la Comunitat Europea, EASEL, basat en l´estudi de les metadades en el material educatiu en línia, i NewsAgent, un servei de difusió selectiva de la informació (DSI) dirigit als professionals del món de la biblioteconomia i la documentació.
Quan van tancar LITC, vaig seguir treballant a la biblioteca universitària, aquesta vegada com a bibliotecària, fins que vaig acabar un màster en tecnologies de la informació que havia començat a la mateixa universitat, com a formació complementària (com a treballadora).
Després vaig treballar per al Department of Health (Ministeri de Salut de la Gran Bretanya), implementant un sistema de gestió de continguts ad hoc.
Quan vas acabar la carrera, et senties preparada per marxar fora (tant en coneixement d'idiomes, com en l'aspecte professional)? Què et va motivar a prendre aquesta decisió?
Durant la diplomatura em vaig adonar que l´anglès és vital en el nostre camp, i jo coixejava bastant en aquest aspecte, per tant em vaig autoimposar marxar de Barcelona per aprendre anglès. Després d´acabar els estudis no tenia lligams i era el moment ideal.
Vaig enviar el currículum a moltes biblioteques de Gran Bretanya i Irlanda, i totes em van respondre molt educadament que continués buscant. Professionalment no tenia massa experiència, només els estudis i alguna feineta relacionada, però per mi, la trava més important per trobar feina va ser la llengua, perquè no és el mateix l'anglès de les escoles que el del carrer i el dia a dia.
Creus que a un diplomat o llicenciat actual li pot resultar fàcil trobar feina a l'estranger una vegada acabi la carrera? Hi ha alguna estratègia que trobis encertada per aconseguir aquest objectiu?
A mi em sembla que depèn del nivell de l’idioma; els coneixements professionals d’un diplomat o llicenciat no són cap problema. A Gran Bretanya, especialment a Londres, hi ha molts llicenciats estrangers treballant a bars i cafès. Jo vaig tenir sort de trobar una feina més o menys relacionada amb el meu camp, però quasi tothom passa per aquest pas, així que s’ha de tenir paciència i veure-ho com a part de la transició necessària per aprendre l’idioma.
No hi ha cap estratègia, però recomano començar per les agències de treball del nostre camp. Sobretot no s’ha de dir que es busca feina només per 4 mesos, digueu mínim un any, encara que no sigui veritat, perquè si nó se us tancaran moltes portes. També pel vostre compte aneu a biblioteques i institucions grans (demaneu entrevistes abans), perquè en el cas que l’idioma no sigui el vostre punt fort, sempre tenen feinetes rutinàries que no necessiten massa nivell.
Poseu-vos un termini de temps, i si això no funciona, llavors podeu provar-ho amb agències de treball temporal d’altres professions. Per als que els faci molta mandra treballar en un cafè o en un bar, a través d’ETTs hi ha feines molt mecàniques d’entrar dades que no estan mal pagades.
Per últim, voldries adreçar unes paraules als estudiants actuals sobre el fet de viure una temporada fora? Hi veus més punts forts que punts febles?
Especialment al principi és dur establir-se i adaptar-se en un lloc desconegut, especialment si no ets un Erasmus i t´has de buscar la vida, però és una experiència inoblidable i una oportunitat per desenvolupar-se i alliberar-se, trencant amb les pressions diàries a què estem acostumats. Ho recomano moltíssim a tothom. Si podeu marxar amb una persona que conegueu, molt millor, ja que al final del dia podeu compartir les penes i les alegries, si no pot ser bastant solitari.
Moltes gràcies, Clara, i molta sort en el teu futur!
Clara, ens podries resumir la teva trajectòria vital? A quins països has estat? Quin tipus de feina has fet?
Quan vaig anar a Londres vaig començar treballant com a bibliotecària auxiliar (ja que el meu nivell d´anglès parlat no era massa bo) a la biblioteca universitària London South Bank University. Al cap de pocs mesos vaig tenir sort i em van oferir una plaça al centre de recerca LITC (Learning and Information Technology Centre), el qual ara no existeix perquè uns anys més tard va ser absorbit per la Facultat de Negocis de la mateixa universitat, però durant anys aquest va ser un centre capdavanter en el nostre camp.
Aquesta experiència professional va consistir bàsicament en la participació en un parell de projectes de la Comunitat Europea, EASEL, basat en l´estudi de les metadades en el material educatiu en línia, i NewsAgent, un servei de difusió selectiva de la informació (DSI) dirigit als professionals del món de la biblioteconomia i la documentació.
Quan van tancar LITC, vaig seguir treballant a la biblioteca universitària, aquesta vegada com a bibliotecària, fins que vaig acabar un màster en tecnologies de la informació que havia començat a la mateixa universitat, com a formació complementària (com a treballadora).
Després vaig treballar per al Department of Health (Ministeri de Salut de la Gran Bretanya), implementant un sistema de gestió de continguts ad hoc.
Quan vas acabar la carrera, et senties preparada per marxar fora (tant en coneixement d'idiomes, com en l'aspecte professional)? Què et va motivar a prendre aquesta decisió?
Durant la diplomatura em vaig adonar que l´anglès és vital en el nostre camp, i jo coixejava bastant en aquest aspecte, per tant em vaig autoimposar marxar de Barcelona per aprendre anglès. Després d´acabar els estudis no tenia lligams i era el moment ideal.
Vaig enviar el currículum a moltes biblioteques de Gran Bretanya i Irlanda, i totes em van respondre molt educadament que continués buscant. Professionalment no tenia massa experiència, només els estudis i alguna feineta relacionada, però per mi, la trava més important per trobar feina va ser la llengua, perquè no és el mateix l'anglès de les escoles que el del carrer i el dia a dia.
Creus que a un diplomat o llicenciat actual li pot resultar fàcil trobar feina a l'estranger una vegada acabi la carrera? Hi ha alguna estratègia que trobis encertada per aconseguir aquest objectiu?
A mi em sembla que depèn del nivell de l’idioma; els coneixements professionals d’un diplomat o llicenciat no són cap problema. A Gran Bretanya, especialment a Londres, hi ha molts llicenciats estrangers treballant a bars i cafès. Jo vaig tenir sort de trobar una feina més o menys relacionada amb el meu camp, però quasi tothom passa per aquest pas, així que s’ha de tenir paciència i veure-ho com a part de la transició necessària per aprendre l’idioma.
No hi ha cap estratègia, però recomano començar per les agències de treball del nostre camp. Sobretot no s’ha de dir que es busca feina només per 4 mesos, digueu mínim un any, encara que no sigui veritat, perquè si nó se us tancaran moltes portes. També pel vostre compte aneu a biblioteques i institucions grans (demaneu entrevistes abans), perquè en el cas que l’idioma no sigui el vostre punt fort, sempre tenen feinetes rutinàries que no necessiten massa nivell.
Poseu-vos un termini de temps, i si això no funciona, llavors podeu provar-ho amb agències de treball temporal d’altres professions. Per als que els faci molta mandra treballar en un cafè o en un bar, a través d’ETTs hi ha feines molt mecàniques d’entrar dades que no estan mal pagades.
Per últim, voldries adreçar unes paraules als estudiants actuals sobre el fet de viure una temporada fora? Hi veus més punts forts que punts febles?
Especialment al principi és dur establir-se i adaptar-se en un lloc desconegut, especialment si no ets un Erasmus i t´has de buscar la vida, però és una experiència inoblidable i una oportunitat per desenvolupar-se i alliberar-se, trencant amb les pressions diàries a què estem acostumats. Ho recomano moltíssim a tothom. Si podeu marxar amb una persona que conegueu, molt millor, ja que al final del dia podeu compartir les penes i les alegries, si no pot ser bastant solitari.
Moltes gràcies, Clara, i molta sort en el teu futur!
dilluns, 22 de maig del 2006
EN CAMERINO 2006
Hola a tothom! [Em dic Eli Ramírez i estic d’erasmus a Viterbo, Itàlia]. Us vull explicar un dels millors caps de setmana que he passat des que sóc aquí!
Es tracta del «V Evento Nazionale», una mena de reunió que es fa cada any a una ciutat diferent on hi participen erasmus de tota Itàlia (austríacs, alemanys, francesos, portuguesos, grecs… però sobretot espanyols: érem el 80%!). L’any passat es va fer a Palerm (Sicília) i aquest any ho han fet a Camerino, una petita ciutat universitària, envoltada de muntayes, tot i que l’allotjament era a la platja (San Benedetto del Tronto).
Quan vam arribar dijous a l’estació de tren (després de 6 hores i 3 transbordaments) vam anar a fer el chek-in. Estava molt ben organitzat, amb taules on posava totes les ciutats que hi participaven: Bolonya, Roma, Torí, Palerm, Gènova, Pisa… Nosaltres ens vam dirigir a la taula de VITERBO. Ens van donar una samarreta, merchandising de la universitat de Camerino i una polsera identificadora. Jo era el número 478, o sigui que dins l’hotel ja hi havia 477 erasmus més! ^_^ à al final vam ser uns 600!
L’hotel... genial…! Arran de platja (el meu primer bany maritim 2006 al mar Adriàtic, uee!) i amb 3 piscines. I el millor de tot eren les habitacions, que estaven dividides en 5 edificis i totes tenien terrassa. I era un hotel només per a erasmus!!! Ja us podeu imaginar…! J
L’equip organitzador ho va preparar tot molt bé: Divendres ens van dur a una festa medieval, amb espectacle I sopar; dissabte a un bar tropical i després a una discoteca amb autobusos (amb flexibilitat horària per qui volgués tornar més tard o més d’hora).
Quan t’ajuntes amb tants erasmus i veus que, sent de llocs tan diferents compartim tantíssimes coses, és genial. Anècdotes n’hi ha hagut moltissimes... La segona nit els de Viterbo estàvem petadíssims i vam anar a dormir d’hora, però a les 3 de la nit vam sentir com els nostres veïns saltaven a la nostra terrassa a “robar-nos” les cadires! Total, que la nit és jove: Ens vam vestir i vam anar a l'habitació del costat, que feien una festa (i de pas recuperar les cadires, jeje). O un altre gran moment també va ser pujar 3 o 4 dalt del llit saltant i cantant “Sobreviviré”, de Mónica Naranjo (jijiji).
En fi, 4 dies fantàstics. Diumenge la tornada amb tren cap a casa (Ah no! Que Viterbo no és casa meva! XD)
Consell: Pels que l’any 2007 aneu a Itàlia d’erasmus, pregunteu per l’Evento Nazionale, que no us en penedireu!
PD. FORÇA BARÇA! Dimecres vaig aconseguir que 4 persones a favor del Reial Madrid s’envoltessin amb la bandera del Barça (que des de dimecres que no me'n separo, ni al viatge!) i que cantessin l’himne del Barça, que jo amb molta paciència els vaig ensenyar. Jejeje! Lliga i Champions! Visca visca!
Es tracta del «V Evento Nazionale», una mena de reunió que es fa cada any a una ciutat diferent on hi participen erasmus de tota Itàlia (austríacs, alemanys, francesos, portuguesos, grecs… però sobretot espanyols: érem el 80%!). L’any passat es va fer a Palerm (Sicília) i aquest any ho han fet a Camerino, una petita ciutat universitària, envoltada de muntayes, tot i que l’allotjament era a la platja (San Benedetto del Tronto).
Quan vam arribar dijous a l’estació de tren (després de 6 hores i 3 transbordaments) vam anar a fer el chek-in. Estava molt ben organitzat, amb taules on posava totes les ciutats que hi participaven: Bolonya, Roma, Torí, Palerm, Gènova, Pisa… Nosaltres ens vam dirigir a la taula de VITERBO. Ens van donar una samarreta, merchandising de la universitat de Camerino i una polsera identificadora. Jo era el número 478, o sigui que dins l’hotel ja hi havia 477 erasmus més! ^_^ à al final vam ser uns 600!
L’hotel... genial…! Arran de platja (el meu primer bany maritim 2006 al mar Adriàtic, uee!) i amb 3 piscines. I el millor de tot eren les habitacions, que estaven dividides en 5 edificis i totes tenien terrassa. I era un hotel només per a erasmus!!! Ja us podeu imaginar…! J
L’equip organitzador ho va preparar tot molt bé: Divendres ens van dur a una festa medieval, amb espectacle I sopar; dissabte a un bar tropical i després a una discoteca amb autobusos (amb flexibilitat horària per qui volgués tornar més tard o més d’hora).
Quan t’ajuntes amb tants erasmus i veus que, sent de llocs tan diferents compartim tantíssimes coses, és genial. Anècdotes n’hi ha hagut moltissimes... La segona nit els de Viterbo estàvem petadíssims i vam anar a dormir d’hora, però a les 3 de la nit vam sentir com els nostres veïns saltaven a la nostra terrassa a “robar-nos” les cadires! Total, que la nit és jove: Ens vam vestir i vam anar a l'habitació del costat, que feien una festa (i de pas recuperar les cadires, jeje). O un altre gran moment també va ser pujar 3 o 4 dalt del llit saltant i cantant “Sobreviviré”, de Mónica Naranjo (jijiji).
En fi, 4 dies fantàstics. Diumenge la tornada amb tren cap a casa (Ah no! Que Viterbo no és casa meva! XD)
Consell: Pels que l’any 2007 aneu a Itàlia d’erasmus, pregunteu per l’Evento Nazionale, que no us en penedireu!
PD. FORÇA BARÇA! Dimecres vaig aconseguir que 4 persones a favor del Reial Madrid s’envoltessin amb la bandera del Barça (que des de dimecres que no me'n separo, ni al viatge!) i que cantessin l’himne del Barça, que jo amb molta paciència els vaig ensenyar. Jejeje! Lliga i Champions! Visca visca!
dimecres, 10 de maig del 2006
Avui parlem amb... Àlex Cosials
L'Àlex és un jove professor de la Facultat, on col·labora des del 2002 impartint bàsicament assignatures de catalogació. Actualment també és el secretari del Servei de Biblioteques Escolars l’Amic de Paper i coordinador del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la Unesco. Es va diplomar el 2000.
Àlex, crec que la teva història com a estudiant en mobilitat ha estat bastant dilatada. La podries explicar breument?
París, Quartier Latin, estiu del 1999... Enmig de la canícula i mentre el dissenyador Paco Rabanne anunciava la fi del món per l’efecte 2000, vaig estar-me tot el mes de juliol catalogant meravelles a la biblioteca de l’École de Chartes, que es troba dins l’edifici de la Sorbona. Els bibliotecaris em parlaven de les biblioteques que s’acabaven d’inaugurar, de com feien les coses per allà, del tour ciclista i del que trobaria pels museus... El mes va passar massa ràpid, així que em vaig animar a fer una altra experiència, com Erasmus, a Brussel·les.
Al país de Tintín, primer semestre del 2000. Seguint al món francòfon, em vaig apuntar a algunes assignatures de la llicenciatura i d’un dels màsters en informació i documentació a la Universitat Lliure de Brussel·les, a més a més de cursos de francès i de neerlandès. Poder veure com són els estudis en una altra universitat, i conviure tant amb els estudiants belgues de biblioteconomia com amb els Erasmus d’altres ensenyaments, va ser una de les experiències més plenes, surrealistes i divertides que m'havia trobat fins el moment. Per cada examen que aprovàvem ho anàvem a celebrar a Amsterdam (a tres hores de tren), quan fèiem algun treballet, ens anàvem a visitar biblioteques de Flandes, de França o d’Alemanya (París queda a una hora en tren, Colònia a 1 h 30 minuts, i qualsevol ciutat de Bèlgica a menys de 50 minuts).
Així que després de tantes experiències fortes, la possibilitat de continuar voltant per l’estranger em va seduir massa. I l’oportunitat es va presentar amb la beca per treballar un any a la biblioteca de l’Institut Universitari Europeu, a Florència. Crec que vaig tornar a Barcelona un dimarts del mes de juny, vaig fer algunes rentadores, i divendres de la mateixa setmana ja volava cap a Itàlia (acompanyat d’una gramàtica italiana ;-) ). Em vaig trobar amb un equip de bibliotecaris de tot arreu d’Europa, i em vaig endinsar en l’apassionant món de la referència –pels matins– i del préstec interbibliotecari i l’obtenció de documents –per les tardes–. El vespre em feien classe d’italià o d’alemany... i també vaig seguir algun curs d’història de l’art i vaig intentar aprendre els secrets culinaris dels companys.
Quines competències professionals creus que t'ha ajudat a desenvolupar tota aquesta experiència a l'estranger?
Penso que la competència principal que he començat a desenvolupar gràcies a les estades per l’estranger és la capacitat d’adaptar-me i d’aprendre ràpid per anar solucionant els reptes que se’t presenten. Com que tot és nou (la feina, el funcionament de la ciutat...) aprens a estar alerta, i a gaudir dels reptes que et suposen les coses noves.
Clar, també m'ha servit per millorar una mica el meu coneixement d’algunes llengües (ja us dic ara que amb el flamenc i l’alemany no me n’he sortit). Però sí que és veritat que acabes agafant el gust per aprendre com parlen en altres bandes, que és potser una mica el reflex de com pensem.
He descobert altres maneres de fer, diferents sistemes informàtics, models de gestió diversos... la importància que té la comunicació (del que fas, del que penses).
Però sobretot, he desenvolupat el plaer per la feina que fem. El millor ofici del món!
Per últim, et demanaríem un consell per als estudiants que puguin llegir aquestes línies i que potser encara no tenen clar tot això.
Un únic consell: prepareu les maletes ja! Sortiu a l’estranger, que és una experiència genial!!!
No us ho podeu pensar ni dues vegades... Segurament us divertireu com ni podeu imaginar encara, fareu coneixences que us faran descobrir noves mirades, us estimareu encara més els amics i família que teniu per aquí, idealitzareu el nostre País i el trobareu més fantàstic encara...
A més a més, d’entre totes les persones amb què us trobareu, amb moltes continuareu una amistat que us omplirà l’agenda de viatges per tot arreu, on no us haureu de preocupar mai més de buscar un hotel.
Àlex, crec que la teva història com a estudiant en mobilitat ha estat bastant dilatada. La podries explicar breument?
París, Quartier Latin, estiu del 1999... Enmig de la canícula i mentre el dissenyador Paco Rabanne anunciava la fi del món per l’efecte 2000, vaig estar-me tot el mes de juliol catalogant meravelles a la biblioteca de l’École de Chartes, que es troba dins l’edifici de la Sorbona. Els bibliotecaris em parlaven de les biblioteques que s’acabaven d’inaugurar, de com feien les coses per allà, del tour ciclista i del que trobaria pels museus... El mes va passar massa ràpid, així que em vaig animar a fer una altra experiència, com Erasmus, a Brussel·les.
Al país de Tintín, primer semestre del 2000. Seguint al món francòfon, em vaig apuntar a algunes assignatures de la llicenciatura i d’un dels màsters en informació i documentació a la Universitat Lliure de Brussel·les, a més a més de cursos de francès i de neerlandès. Poder veure com són els estudis en una altra universitat, i conviure tant amb els estudiants belgues de biblioteconomia com amb els Erasmus d’altres ensenyaments, va ser una de les experiències més plenes, surrealistes i divertides que m'havia trobat fins el moment. Per cada examen que aprovàvem ho anàvem a celebrar a Amsterdam (a tres hores de tren), quan fèiem algun treballet, ens anàvem a visitar biblioteques de Flandes, de França o d’Alemanya (París queda a una hora en tren, Colònia a 1 h 30 minuts, i qualsevol ciutat de Bèlgica a menys de 50 minuts).
Així que després de tantes experiències fortes, la possibilitat de continuar voltant per l’estranger em va seduir massa. I l’oportunitat es va presentar amb la beca per treballar un any a la biblioteca de l’Institut Universitari Europeu, a Florència. Crec que vaig tornar a Barcelona un dimarts del mes de juny, vaig fer algunes rentadores, i divendres de la mateixa setmana ja volava cap a Itàlia (acompanyat d’una gramàtica italiana ;-) ). Em vaig trobar amb un equip de bibliotecaris de tot arreu d’Europa, i em vaig endinsar en l’apassionant món de la referència –pels matins– i del préstec interbibliotecari i l’obtenció de documents –per les tardes–. El vespre em feien classe d’italià o d’alemany... i també vaig seguir algun curs d’història de l’art i vaig intentar aprendre els secrets culinaris dels companys.
Quines competències professionals creus que t'ha ajudat a desenvolupar tota aquesta experiència a l'estranger?
Penso que la competència principal que he començat a desenvolupar gràcies a les estades per l’estranger és la capacitat d’adaptar-me i d’aprendre ràpid per anar solucionant els reptes que se’t presenten. Com que tot és nou (la feina, el funcionament de la ciutat...) aprens a estar alerta, i a gaudir dels reptes que et suposen les coses noves.
Clar, també m'ha servit per millorar una mica el meu coneixement d’algunes llengües (ja us dic ara que amb el flamenc i l’alemany no me n’he sortit). Però sí que és veritat que acabes agafant el gust per aprendre com parlen en altres bandes, que és potser una mica el reflex de com pensem.
He descobert altres maneres de fer, diferents sistemes informàtics, models de gestió diversos... la importància que té la comunicació (del que fas, del que penses).
Però sobretot, he desenvolupat el plaer per la feina que fem. El millor ofici del món!
Per últim, et demanaríem un consell per als estudiants que puguin llegir aquestes línies i que potser encara no tenen clar tot això.
Un únic consell: prepareu les maletes ja! Sortiu a l’estranger, que és una experiència genial!!!
No us ho podeu pensar ni dues vegades... Segurament us divertireu com ni podeu imaginar encara, fareu coneixences que us faran descobrir noves mirades, us estimareu encara més els amics i família que teniu per aquí, idealitzareu el nostre País i el trobareu més fantàstic encara...
A més a més, d’entre totes les persones amb què us trobareu, amb moltes continuareu una amistat que us omplirà l’agenda de viatges per tot arreu, on no us haureu de preocupar mai més de buscar un hotel.
diumenge, 30 d’abril del 2006
Celebració dels 90 anys de la Facultat
Suposo que tots esteu al cas dels actes de celebració del 90è aniversari de la creació, el 1915, de l'Escola Superior de Bibliotecàries, institució que amb el temps ha donat origen a l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
A la primera planta hi ha una documentada exposició sobre la història del nostre centre, i a la biblioteca n'hi ha una altra amb materials de la biblioteca de l'antiga Escola. Fa pocs dies inauguràvem l'aula 210 com a Aula Jordi Rubió i Balaguer, amb la lectura de diversos fragments de textos del qui va ser un dels principals impulsors i ànima d'aquella Escola.
Doncs bé, una altra cita que s'acosta dins d'aquest seguit de celebracions és l'acte solemne de tancament de curs, que tindrà lloc al paraninf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona el proper dijous 23 de maig de 2006, a les 19 h. L'assistència és lliure.
Aquí podreu veure el programa d'actes: http://www.ub.edu/biblio/agenda/ag06-05-22.htm.
dissabte, 15 d’abril del 2006
Avui parlem amb... Anna-Eulàlia Callejón (París)
Iniciem avui una secció dins d'aquest bloc que consistirà en unes petites entrevistes a exalumnes de la Facultat que hagin realitzat alguna experiència a l'estranger i que vulguin compartir-la amb tots nosaltres. Esperem que siguin del vostre interès.
Anna-Eulàlia Callejón Mateu, nascuda el 1977, havia viscut sempre a Vilanova i la Geltrú abans d’instal·lar-se a París, on treballa al Centre Internacional de l'ISSN. Va estudiar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona, i va acabar la carrera el 1998. Podeu llegir un article seu publicat a l’Item recentment:
http://www.cobdc.org/cgi-bin/intranet/pdf.pl?page=item/num35/acallejon.pdf.
Anna Eulàlia, quan vas començar la teva feina a l'ISSN i quines tasques hi fas?
Vaig començar a treballar al Centre Internacional de l’ISSN el gener del 2001 i la meva feina consisteix, principalment, a assignar els números ISSN a les publicaciones seriades, és a dir, a revistes, diaris i també a publicacions electròniques publicades en diversos països del món, abans de catalogar aquestes publicacions a la base de dades de l’ISSN. Per una banda estic en contacte amb els editors de països com Perú, Cuba, Bolívia, Panamà, República de Sud-Àfrica, Pakistan, Àustria, etc. i, per altra banda, estic en contacte amb els bibliotecaris que treballen als centres nacionals dels països que formen part de la xarxa ISSN.
Tot plegat és enriquidor per estar en contacte amb gent d’un munt de països diferents i adonar-se que, biblioteconòmicament parlant, molts països utilitzen els mateixos formats i normes de catalogació, per a l’intercanvi de dades en diferents formats i llengües. La nostra professió pot felicitar-se d’aquesta globalització tècnica. Però, contràriament, encara que la diversitat de llengües és acceptada a nivell nacional, l’anglès acapara tota la importància a nivell internacional, amb les problemàtiques que aquest tema comporta.
Abans d'entrar a l'ISSN, quina havia estat la teva experiència en l'àmbit internacional?
Professionalment parlant, quan vaig estar treballant a Barcelona ho vaig fer per a una empresa que depenia de Bertelsmann, que té empreses arreu del món en l’àmbit de la comunicació i la producció editorial. Pero tot i teballar per a una multinacional no vaig tenir mai la idea de fer-ho en l’àmbit internacional, que per contra és el que faig actualment, on cada dia «viatjo» a diferents països.
Per altra banda, m’agradaria afegir que el fet de tenir l’espanyol com a llengua materna, ja suposa gairebé ésser internacionals de per si… l’espanyol és la segona llengua més parlada al món, i això sempre és un gran avantatge, per buscar feina, en concret, però també per relacionar-se a través del món. Com he dit abans, encara que l’anglès sigui la llengua més utilitzada en l’àmbit cientificotècnic, crec que tot castellanoparlant ha de superar qualsevol complex d’inferioritat davant d’un estranger.
Quan estaves estudiant la diplomatura a Barcelona, intuïes que acabaries instal·lada a París? Com se't va despertar l'interès per viatjar?
No, per res del món! Quan estava a la universitat se'm va despertar la curiositat de marxar durant una temporada a l’estranger per viure una experiència diferent. L’oportunitat de ser Erasumus em va temptar i, tot i que la meva idea inicial era d’anar a un país de parla anglesa perquè era la llengua que havia estudiat des de petita, vaig acabar anant a Brussel·les. Vaig marxar amb una base de francès molt mínima, que vaig anar desenvolupant amb el temps, per força, és clar.
Després d’haver treballat durant un temps a Barcelona, l’oportunitat de marxar una altra vegada se’m va presentar, aquest cop a París i en aquesta ocasió, no he pogut evitar de quedar-m’hi atreta per la cultura francesa.
A partir de la teva experiència, quins consells donaries als estudiants actuals en relació a viatjar i conèixer món?
Primer de tot penso que s’ha de ser curiós. És la pròpia curiositat la que ens obre les portes, que ens permet conèixer gent i, també, la que ens treu la por, a parlar, per exemple. Hem d’estar interessats a conèixer altres cultures i tenir ganes d’aprendre una altra llengua. Tenir diners també és una mica important, però de totes maneres, si ens falta alguna d’aquestes coses, estarem obligats a espavilar-nos, per fer-nos comprendre, per buscar una feina o un lloc on viure, per trobar amics, etc.
Avui en dia, les tecnologies permeten conèixer gent d’una ciutat abans d’haver-hi estat! Això és fantàstic i s’ha d’aprofitar! Alguns em diran que també es viatja amb Internet, com abans es feia amb els llibres, però el plaer del contacte amb la «població local», és unic com a experiència personal. Fins i tot penso que, amb els canvis polítics i econòmics que es viuen a Espanya en aquests moments, l’experiència a l’estranger ens ajuda a ser més solidaris perquè ens adonem de com és d’important el temps que un nadiu dedica en escoltar-nos parlar!
En tot cas, no dubto un sol instant d’haver decidit marxar a viure a l’estranger!
Com a colofó m’agradaria que llegíssiu un petit text que l’Amadeu m’havia demanat d’escriure ja fa temps i que, en certa manera, resumeix què és això de viure a l’estranger:
L’EXPERIÈNCIA DE VIURE A L’ESTRANGER
Bon dia a tothom!
Em dic Anna-Eulàlia i us escric des de Paris. Sembla que aquesta ciutat tira… no sé si per la magnificiència d’aquesta ciutat cosmopolita, romàntica i bella com és la capital de la França, o perquè entre catalans i francesos existeixen més vincles dels que ens pensem. En tot cas, compartim un passat comú i som hereus d’un pensament que ha commocionat tot l’Europa, catalans inclosos.
Tot això ho dic perquè llegint aquest bloc m’adono que hi ha una bona comunitat de catalans en terres franceses! Per descomptat que la distància amb Catalunya hi deu fer molt, com també el fet que el francès és un llengua llatina.
Pero el que ens uneix a aquestes persones que essent estrangeres vivim a París, o a qualsevol altra ciutat estrangera, en qualseol país del món, és senzillament el fet de viure una experiència única que podria definir-se com un còctel de diversos ingredients: tenir curiositat per descobrir una ciutat nova, tenir ganes de madurar pel seu compte, oblidar la família i els amics de sempre, que ja n’estem farts de veure, etc. i tot això sempre serà més enriquidor en un altre país que en el nostre propi, ja que de tornar a casa sempre hi serem a temps!
El que us vull dir amb tot això és que per passar una temporada a fora no ens passarà res, al contrari, ens ajudarà a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i, encara millor, a conèixer gent de cultures diferents, compartir amb ells petits instants de vida i créixer plegats. Al mateix temps dóna l’ocasió per descobrir les meravelles d’altres contrades i enriquir-nos essent capaços de comunicar, dia a dia, en una altra llengua.
Avui en dia, que viatjar és tan fàcil, val la pena de fer-ho durant uns quants mesos per descobrir si ens agrada o no… en tot cas, qualsevol raco de la Terra no està a més d’algunes hores de distància de casa nostra.
Us deixo desitjant que trobeu un sentit a tot viatge que feu, per petit que sigui. I si mai passeu per París, no deixeu de fer-me una visita!
A reveure.
Anna
Miguel a Florència
Què foto aquí?, es diu.
Juny de 2003. Carregat de maletes, suat i cansat, acaba d’arribar a Florència, una ciutat estranya que el rep amb hostilitat, indiferència i fredor. Obre el mapa, busca una adreça, Però com s’arriba en aquest maleït indret? Ja és de nit, puja unes escales interminables i arriba al carrer cercat, mal il·luminat. Ja hi som, bufa.
Primer dia de feina a l’Istituto Universitario Europeo, centre d’estudis post–universitaris especialitzats en història, dret i ciències polítiques i socials, mantingut per la Unió Europea, i situat a Fiesole, antiga ciutat etrusca al costat de Florència. La seva seu és principalment la Badia Fiesolana, abadia renaixentista, però hi ha d’altres edificis com ara el Convento di San Domenico, la Villa la Fonte, la Villa Schifanoia (on se suposa que Boccaccio estableix l’acció d’alguns contes del Decameró), el Villino, il Casale, la Villa il Poggiolo i la Villa San Paolo.
La biblioteca es troba a la Badia. No pot ser més espectacular: el claustre, els frescs, els arcs, els pilars, els passadissos. Una sort del Nom de la Rosa, pensa extasiat, I un fons molt important, veurem com s’organitzen els serveis i què em toca fer, per el moment prefereixo no fer atenció a l’usuari, l’anglès el tinc rovellat i no tinc ni idea d’italià, es diu preocupat. Ha estat afortunat, treballarà a “Periodici”, la secció de publicacions periòdiques.
Que bé que hi sigui ella, també de la facultat, que l’ajudarà a adaptar-se. Li presenta a tothom en italià, “Ciao!” li diuen, allargant la mà. Vaja, ja m’estan fent fora?, No home, “ciao” és una salutació informal que serveix tant per l’hola com per l’adéu!, Ah sí, un amic m’ha dit que és massa col·loquial, per ser educat he de dir “ave”, no? Sí és clar, i “morituri ti salutano” també... no home!, en tot cas és “salve”.
Hi treballen italians, holandesos, francesos, anglesos, polonesos, irlandesos... i entre els “stagers” o becaris com ell hi ha catalans, italians, grecs, suecs, francesos... Una autèntica ONU. Li comencen parlant en anglès. No no, grazie, I prefer Italian, I want to learn, Ah bravo, bene allora!
Viu de lloguer en un pis compartit, on van desfilant persones de diverses procedències fins que al final es forma un grup més o menys definitiu amb una grega, una sueca, un alemany i ell. És un tercer d’un dels últims edificis de la ciutat, al límit amb Fiesole, però encara bastant ben comunicat amb el centre. Sostres alts, mobiliari vell, finestres amb vistes de Firenze –ja és Firenze-, un petit balcó, i els “zanzare tigre”, mosquits de picadura terrible.
S’hi parla anglès, i què malament que ell el parla, ara se n’adona. Buf, ara no tinc gaires ganes d’explicar-te coses per telèfon, tot bé aquí a Itàlia, però arribo a casa que em balla el cap, parlo quatre idiomes cada dia, català, castellà, italià i anglès... Li costarà encara uns mesos parlar amb certa naturalitat aquests últims dos.
A la biblioteca i l’Istituto conèixer gent és fàcil, tant companys de feina com “researchers”, els estudiants dels Ph.D i màsters. Els dinars a la Mensa i les encisadores vistes de Firenze des de la terrassa, les festes al Fiasco Bar, tornar a casa a peu fent ziga-zagues.
Ja al vespre, a la ciutat, els aperitius al Cabiria, la Torre, l’Eskimo, el Pinar, les pizzes a la Pantera Viola i el Pizzaiolo. Les festes a pisos i cases antigues, la festa de la toga, la festa de l’absenta, la Librarian Party, ampolles de vi negre, martini, Mi metti del limone e un po’ del ghiaccio per favore?. Les sessions de “cinema sotto le stelle” a l’estiu, els passis de versions originals a l’Odeon. Els concerts a la Flog, Berlusconi pezzo di merda!
El bus li deixa al centre en 10 minuts, San Marco, Duomo, Battisterio, Ponte Vecchio, el Palazzo Vecchio, la Loggia dei Lanzi, Santa Maria Novella, Fortezza da Basso, Forte di Belvedere, Palazzo Pitti, Giardino di Bobboli, la Santa Croce i Dante lleig, tosc i desafiant, Santissima Annunziata, i els tresors dels Uffizi i l’Academia, i com des del Piazzale Michelangelo es veu Firenze nítida i cristal·lina, amb l’Arno que titil·la i brilla a pampallugues sota el sol ponent, i com tremola el cor amb el record d’aquesta sensació.
La vida és d’una rotunda senzillesa.
La Toscana, verda i vanitosa, Pisa i els seus miracles, la regió del Chianti, Luca, Arezzo i el somriure picaresc d’en Benigni, el misticisme medieval de Siena i San Gimignano.
Els viatges a Bologna, fred insoportable esperant els trens de matinada, menjar calòric, estudiants per tot arreu. Elba i l’amistat. Milano, David Bowie diu I’ll never get old, Segur que no!, el Duomo, el Castello Sforza, l’halitosi de l’estació de trens. Venezia, carnaval solemne i lentes reverències. Napoli, la pizza, la perversió i el càstig de Pompei, l’ombra allargada de la Camorra i els Guapos, els Quartieri Spagnoli, el caos, la pobresa i els crims, i un mite, un ídol més gran que Déu, MaraDio, i el gran respecte i admiració per aquell noi que el va portar a sopar i el va albergar el mateix dia –rocambolesc- que el va conèixer, i una fotografia d’una fotografia com a record, i l’atzar d’Auster. Roma (ciutat oberta) i la decadència de la seva bellesa, el Vaticano i l’èxtasi. Asisi i la devoció frenètica. Sicilia, país d’invasions, de pobles ofegats per tirans i mafiosos, exèrcits grecs, àrabs, aragonesos, francesos, noms de carrers en tres alfabets, gent esplèndida, aliena a les necessitats del turista, Devi assaggiare le arancine, gelats, Aquesta gent no para mai de menjar?
Tot i que l’accent castellà el delata, ja domina àmpliament l’italià. Llegeix Tabucchi, Baricco, Buzzati, Calvino, Moravia, Pasolini. Hola me llamo Francesco, vaja aquest petit italià parla perfectament castellà, conversen sobre literatura, ha traduït alguns poetes del castellà a l’italià, Benedetti, Ángel González, Gil de Biedma, i ara li demana ajuda per traduir del català a Gimferrer, uns quants vespres per acabar el seu recull “Poesie catalane”, que donen peu a xerrades sobre autors italians que ell ignora, i de com va conèixer Maradona, Beppo i Tabucchi.
Els fa gràcia que només conegui Eros Ramazzoti, Nek i companyia, i el fan escoltar Afterhours, Marlene Kuntz, Carmen Consoli, Marco Parente, Christina Donà, Subsonica, Massimo Volume, Fabrizio di André... quina llàstima que la bona música no sigui tan internacional com la comercial, però Ricky Martin no és espanyol, i què coneixeu a banda de Julio Iglesias?
Participar de la cultura i l’art, intercanviar coneixences, un tresor, patrimoni personal de cadascú, què gran que és el món i què poc que en coneix encara.
A “Periodici” la feina és agradable i creativa però comença un cicle de rotacions a la biblioteca, de manera que li toca fer una mica de tot, atenció a l’usuari i préstec, Hey why are you working here now?, Well now we change places all the time, just these two books?, adquisicions, catalogació de monografies, préstec interbibliotecari.
Les festes pels comiats dels companys “stagers” es van succeint, cadascuna de les partences és una pèrdua, i la proximitat de la seva pròpia comença a pesar en el seu ànim.
Quan tornes a Barcelona?, Quan acabi el meu contracte aquí, ja vaig anar a l’agost i al Nadal, però veniu-me a veure, que això s’acaba! Venen els pares, el germà i una amiga, tot plegat poques visites, Ells s’ho perden, pensa.
S’apropa la fi, aprofita per visitar tot el que li queda per veure a la ciutat. Un altre cop estiu, calor i humitat insofribles.
June Ball, el ball de juny, tota la Badia és una festa, hi ha tot l’institut allà, Això sembla una pel·lícula americana d’universitaris, darrera ocasió per saludar els que marxen a casa per les vacances.
Últim dia de feina. Els companys l’honoren, ell no fa cap discurs, aixeca la seva copa. Empassa saliva, un nus a la gola.
S’apropa el dia de la partença. Una visita a casa d’un amic per sortir a fer l’aperitiu i es troba una festa sorpresa, roman mut, mira a tothom i a ningú, els seus ulls no poden mirar altres ulls, es perden en l’infinit, l’emoció l’embarga.
El porta a l’aeroport, poques paraules, silenci carregat de dolor, arriba el moment de deixar la ciutat, la seva ciutat, i els amics, els seus amics. S’abracen, una llàgrima rodola des de sota d’unes ulleres fosques, Arrivederci, A presto.
Obre el sobre, hi ha un CD, és una compilació de grups italians, el posa al disc-man i s’ajusta els auriculars. “Solo per te (Italia) che mi hai fatto battare il cuore...”. L’avió s’enlaira, guanya altura ràpidament, Firenze es fa petita, més petita, cada vegada més petita, fins que desapareix.
L'any que va canviar la meva vida (Erasmus Groningen, febrer - juny 2002)
Per Laura Pla
Jo no n’estava segura, gens ni mica. Era una aventura, una cosa que no havia provat mai. Per un cantó, m’atreia la idea del viatge, però per l’altra, em sentia inexperta, insegura, plena de dubtes i contradiccions. Tenia 20 primaveres en aquell moment, i 20 tipus de pors diferents. En l’instant de prendre la decisió, no vaig tenir cap problema; veia llunyà el dia del viatge; era com un miratge vist des de lluny. A mesura que el temps passava, augmentava l’ànsia, la qual es feia viva a través del meu cor, més precisament, em sentia com si tingués una inflamació de la pell vermella d’aquest. Preparatius, cartes, trucades, converses interminables sobre els pros i contres de l’experiència: eren petites pedres que em permetien travessar aquest riu d’aigua gèlida.
La primera contracció va ser quan vaig començar a fer el curs de llengua: holandès. Em trobava envoltada d’ànimes com la meva: curioses, alegres i plenes de pors al mateix temps. Cada dia 3 hores de pura teràpia de xoc. Era com una classe d’astronautes, cadascú amb la seva bombolleta al cap mirant els del seu voltant amb ulls que parlaven per si sols, i deien: “No només a mi m’ha agafat la curiositat de viure a la Lluna”. Sí, Holanda era com la Lluna per nosaltres i el curs d’holandès era un curs accelerat de respiració assistida. Més endavant ens n’adonaríem, de la importància que té cada inhalació d’aire, cada moment viscut, cada fotografia mental, clavades amb xinxetes invisibles dintre la ment, perpètuament. És curiós com de vegades es necessita distanciar-se del fil argumental que ens ve dictat (bàsicament, creiem que ens ve dictat) per adonar-nos de tantes coses. Un viatge físic que permet fer-ne un de mental.
Així doncs, ja estàvem preparats per l’enviament espacial, cadascú a un punt cardinal diferent d’aquella lluna anomenada Holanda. A mi em va tocar Groningen. El dia del llançament, aquella destinació per mi no tenia més connotació que la “d’Erasmus” i, al seu torn, “Erasmus” no tenia més connotació que la de “viatge”. Tot i que els nervis van fer acte de presència, el llançament va ser un èxit, això si, l’aterratge no tant. Em sentia lluny de casa, una sensació estranyíssima creixia dins meu. Mirava al meu voltant i era com si els meus ulls estiguessin observant un quadre d’una realitat palpable. El meu cos i ment s’adonaven que aquell indret seria clau en la meva vida; estaria condemnada a arrossegar-lo eternament.
Cada esguard m’il·luminava parts del decorat on havia de posar en escena la meva vida a partir d’aquell moment i durant els propers cinc mesos. Les llàgrimes em venien als ulls amb una força tsunàmica. Què hi feia jo en un lloc com aquell? Com havia arribat jo a aquella situació? Dins el meu cap ressonava una idea: Jo que estava tant tranquil·la a Barcelona… i ara… vagant per una ciutat que m’és completament desconeguda, sense conèixer ningú…
Què us puc explicar perquè entengueu el que va arribar a significar l’Erasmus? Us podria omplir pàgines i més pàgines sobre on estava situada la meva residència, com estaven distribuïdes les habitacions, quins bars eren els que solíem freqüentar, quant costava una cervesa durant la “happy hour”, quan hi havia la nit dels estudiants Erasmus, quantes festes vàrem fer a les residències, quantes vegades vaig caure anant en bici, quins eren els meus "coffee shops" preferits, com es diu gràcies en holandès, què donaven al banc quan anaves a obrir un compte corrent, com els estudiants Erasmus estrangers no entenien per què sempre hi havia algun espanyol que, quan anàvem tots junts cap al centre en bicicleta, cridava “Chanquete ha muerto” mentre els altres paisans xiulaven una cançó… i amb aquestes preguntes sense resposta us deixo la porta entreoberta perquè les contesteu vosaltres mateix@s…
El que sí que vull explicar és per què l’Erasmus va marcar un abans i un després. Diguem-ne que el motiu va ser la inauguració d’un nou capítol vital en el llibre de la meva vida, capítol que s’enllaçaria posteriorment amb d’altres tant importants com aquest.
A Holanda, els dies duraven 48 hores, almenys aquesta era la sensació que tenia. Cada dia era com tres mesos comprimits del meu passat, un pou inesgotable de fets, emocions, coneixences, descobriments i passions, tot tenyit d’un color taronja (holandès). Però, d’entre totes les coses n’hi va haver una que va sobresortir més que les altres: l’amistat. Va ser allí on vaig descobrir el vertader sentit d’aquesta paraula. Els amics eren la família, érem nàufrags en una barca anomenada ERASMUS, la torre de Babel europea, tot i que teníem el nostre esperanto: l’anglès.
Les pràctiques les feia a la biblioteca de la facultat de lletres, envoltada per Petrarca, Dant, Baudelaire, Flaubert, Novalis, Leopardi, Hesse, Kundera, Cortázar, entre altres. Cada un d’ells sortia acompanyat d’un estudiant que, abans de partir, em passava a saludar pel taulell de préstec per comunicar-me la seva voluntat de passejar amb algun d’aquests personatges. Així doncs, jo ho registrava i els desitjava que tinguessin un bon dia.
A mesura que passava el temps, el miratge s’anava desdibuixant, cada cop arribaven més noticies de la Terra; la vida anterior s’estava recuperant del coma i, d’aquesta manera, condemnava a mort la meva vida present, irrevocablement. Sabia que el meu temps allí estava acabant, que aquell viatge-somni es clausurava, per sempre. Havíem viscut en un indret mutant, en canvi constant; nosaltres érem tan sols una petjada més. En uns mesos, aquella habitació on havia viscut tantes coses i tantes coses m’havien viscut, seria d’una altra persona, la qual viuria en un altre món il·lusori i volàtil, tant con el meu.
Recordo l’última setmana abans de morir. Tenia aquest avantatge, sabia que s’acabava aquella vida, i tenia l’oportunitat d’anar als llocs que volia acomiadar, i dir les coses que volia dir a cadascú dels qui van compartir amb mi aquell viatge-somni. El dia de l’acomiadament va haver-hi una pluja d’estels que es van escampar per tot el planeta. Aquestes estrelles van crear una nova constel·lació i de tant en tant encara es mouen per acostar-se o separar-se uns dels altres.
Ara, si tanco els ulls puc encara fer el recorregut del centre de Groningen fins a la meva residència. Recordo amb memòria fotogràfica cada detall, cada línia pintada al terra, cada arbre mal col·locat, cada encreuament de carrers. Així puc dir que la màquina del temps existeix, ja que jo hi he viatjat, molts cops.
Laura Pla
dijous, 30 de març del 2006
Convocatòria extraòrdinaria Beques Erasmus per al curs 2006-2007
En la convocatòria ordinària de les beques Erasmus han quedat sense cobrir set places, a les universitats següents: Brussel·les (Haute-Éscole), Grenoble, Hamburg, Parma, Porto i Viterbo. Per això convoquem de manera extraordinària un nou període de recollida de sol·licituds d’estudiants interessats a participar en aquest programa en algun d'aquests centres.
El Programa Socrates-Erasmus (http://www.ub.edu/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm) vol millorar l’educació superior mitjançant la cooperació internacional, augmentar el coneixement d’Europa entre els estudiants i fomentar el domini de les llengües europees Entre les accions que es duen a terme destaca la mobilitat d’estudiants entre universitats europees per a cursar-hi una part dels estudis.
Les qualificacions de les assignatures superades a l’estranger passen a formar part de l’expedient acadèmic personal (cal acordar-ho amb el cap d'estudis abans de marxar). Les que no coincideixin es reconeixen com a crèdits de lliure elecció.
Durada: Un semestre (tant pot ser el primer com el segon).
Quantia de la beca: un mínim de 500 €. Possibles ajuts complementaris de la Generalitat i la UB.
Poden participar-hi els estudiants que estiguin matriculats en qualsevol ensenyament de la Facultat. Criteris de selecció: expedient acadèmic, coneixement de l’idioma estranger i motivació.
Els interessats han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el model adient, el currículum, un escrit de motivació i les acreditacions de coneixement d'idiomes fins al dia 21 d'abril.
Per a més informació contacteu amb: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) o SIAA (siaa@fbd.ub.es). I visiteu http://www.ub.es/biblio/erasmus2006-extra.htm per consultar les places lliures.
dimecres, 29 de març del 2006
El decàleg Erasmus (des de Viterbo)
Per Eli Ramírez, living la dolce vita a Viterbo, Itàlia.
Ciao a tutti! Jo he decidit redactar la meva experiència Erasmus a travès d’un decàleg ^.^ Es un decàleg dirigit a tots aquells que encara dubten de si posar o no una experiència Erasmus a les seves vides, per als qui ja s’han decidit i marxaran ben aviat, per als que no volen ni parlar-ne i per a tots aquells que tingueu curiositat i llegiu aquestes linies.
Va per vosaltres!
1. DECIDIR-SE A FER EL PRIMER PAS -> Quan fa un any vaig veure pels pasadissos de la Facultat els cartells de les beques Erasmus, alguna cosa va reaccionar dins meu… Jo volia ser Erasmus! Tothom me’n parlava tan bé que no volia deixar escapar aquesta oportunitat. Vaig seguir les indicacions, i en fi, ara ja sóc aquí, a Viterbo! Una magnífica ciutat (poble) a 80 km de Roma.
2. GAUDIR DEL LLOC ON ESTÀS -> Jo al principi volia anar a Roma, però des que estic aqui, Viterbo m’encanta: és un poble petit dins d'una muralla ben conservada on tots els Erasmus ens coneixem (el 80% som d’Espanya... tot i que crec que l'única catalana sóc jo!), el lloguer de pis no és gens car, i és un poble molt actiu (cinemes, teatre, jardins, festes…). Hauríeu de veure’l! A més, no estic lluny de Roma i puc anar-hi sempre que vull. Els trens a Itàlia tampoc van tan malament com diuen, i ara que arriba la calor… serà genial!
3. APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES ABANS DE MARXAR -> Gràcies a Internet vaig poder conèixer gent que ja portava aquí des d'octubre, i el dia que vaig arribar em van venir a recollir a l'estacio i em van deixar dormir a casa seva fins que trobés alguna cosa. La veritat és que aquestes coses s’agraeixen molt, sobretot quan no tens a ningú i estàs a milers de quilòmetres de casa teva. També podeu aprofitar Internet per saber com és el lloc on anireu (jo l’any passat no sabia ni que existia Viterbo, i resulta que és una ciutat molt coneguda a Itàlia!) ;-)
4. CERCAR ALLOTJAMENT -> [Aquest punt només s’aplica a la gent que no té plaça a cap residència]. Jo vaig tenir molta sort i al cap de pocs dies d’haver arribat vaig trobar una habitació al centre mateix de Viterbo, amb un italià i una italiana. Us recomano que si busqueu pis, intenteu viure amb gent del país, perquè aprendreu més ràpid l’idioma i els costums. Sabeu que els italians no renten mai les cafeteres amb sabó? Diuen que llavors el cafè no tindria un gust pur!
Ah! I parlant de costums: Per als que aneu a Itàlia, vigileu amb els cotxes. No respecten els passos de vianants… quan vulgueu creuar un carrer, feu-ho “a sac”, sense mirar: ja pararan... sense por! (Ho dic perquè al principi fa una mica de por).
5. FER VIDA UNIVERSITARIA -> Pel que fa al tema universitari (que, al cap i a la fi, és el que ens mou), jo la veritat és que no sabia quines assignatures agafar, perquè no totes coincidien. Però no em puc quiexar, les que faig estan bé. El que sí que és curiós, és la vida acadèmica italiana: els exàmens són orals, anar a classe no és important (això sí, et fan llegir mooolta cosa, i després a l’examen t’ho pregunten, vull dir que no regalen res), a vegades els profes no vénen, o vénen tard… Però en general t’ajuden molt, i intenten que entenguis el que diuen. La meva facultat és pinypoon, o sigui, super petitona, són dos pisos i a dins s’hi fa Biblioteconomia, Documentacio, Història, Història de l’Art, Arqueologia, i qualsevol altra cosa relacionada amb els béns culturals…
6. PREPARAR PSICOLÒGICAMENT EL TEU ESTÓMAC -> No parlo d’alcohol (…), sinó de menjar! No sé als altres països, però a Itàlia la gent menja molts dolços i molta pasta. Pasta amb qualsevol cosa, no et canses mai de menjar pasta! I a totes hores la gnutella (nocilla) i xocolatines, i bombons! I els gelats! Ostres, il gelato italiano és genial, perquè tenen milers de varietats. Si algun cop heu estat a Itàlia, sabreu de què parlo!
7. APRENDRE L’IDIOMA -> S’ha d’aprofitar qualsevol oportunitat per aprendre l’idioma. No cal que fugiu dels Erasmus espanyols, però s’ha d’intentar parlar amb tothom, i si parles amb gent d’altres països t’obligues a parlar amb l’únic idioma que us uneix en aquell moment. Jo per exemple parlo bastant castellà, perquè som molts, però amb els meus companys de pis parlo italià.
Com que sóc l'única catalana de Viterbo, pràcticament el català nomes el parlo per telèfon. Vaig estar els 20 primers dies sense trobar cap català, però un dia sopant a Roma va venir a cantar-nos La Tuna, i resulta que eren de la Universitat de Barcelona! ^.^U I parlaven català jeje. Que bo.
També s’aprèn molt mirant la tele. Quasi fan la mateixa programació que a Espanya: sèies com Nip Tuck, Lost, O.C, CSI... Programes com La isla de los famosos, Gran Fratello o ¿Quién quiere ser millonario?... I dibuixos animats com Pokémon, Simpsons o BOLA DE DRAC!! :D
8. FER VIATGES I EXCURSIONS -> Agafeu una motxilla abans de sortir de casa, perquè no saps mai on aniràs a parar! S’ha d’aprofitar per conèixer tots els poblets de les rodalies i també tot el que puguis veure del país! Pels que aneu a Itàlia, heu de pensar que heu de visitar el nord (Bolonya, Milà, Venècia…), el centre (Roma, Florència, Pisa…) i el Sud (Nàpols, Sicília…). Estigueu preparats per qualsevol cosa! Val la pena estalviar una mica abans de marxar. I els trens, com més lents, més barats.
9. NO PERDRE CAP DETALL DE RES -> Importantíssim per la vostra vida Erasmus: una càmera de fotos i un quadern per apuntar-hi cosetes. Tot ha de quedar registrat d’una manera o altra... Cada viatge, festa, excursió… tot! Penseu que després, quan torneu, heu d’ensenyar als vostres amics i família tot el que heu fet ^_^ !
10. VIURE A TOPE -> Jo crec que des del dia que vaig sortir de l’avió i vaig trepitjar el terra italià, la meva vida ha canviat una miqueta. Ser Erasmus és... no sé, una forma de vida. És increïble com es poden fer tantes coses a la vegada (anar a classe, anar a festes, sortir quasi cada dia, fer excursions per les rodalies, fer excursions més llargues per visitar el país, aprendre un idioma, conèixer molta, molta gent…) i no acabar cansat! Suposo que la beca Erasmus és com un paquet de piles Duracel que et claven a l’esquena i et duren i duren fins que s’acaba la beca…
Eli R :D
Ciao a tutti! Jo he decidit redactar la meva experiència Erasmus a travès d’un decàleg ^.^ Es un decàleg dirigit a tots aquells que encara dubten de si posar o no una experiència Erasmus a les seves vides, per als qui ja s’han decidit i marxaran ben aviat, per als que no volen ni parlar-ne i per a tots aquells que tingueu curiositat i llegiu aquestes linies.
Va per vosaltres!
1. DECIDIR-SE A FER EL PRIMER PAS -> Quan fa un any vaig veure pels pasadissos de la Facultat els cartells de les beques Erasmus, alguna cosa va reaccionar dins meu… Jo volia ser Erasmus! Tothom me’n parlava tan bé que no volia deixar escapar aquesta oportunitat. Vaig seguir les indicacions, i en fi, ara ja sóc aquí, a Viterbo! Una magnífica ciutat (poble) a 80 km de Roma.
2. GAUDIR DEL LLOC ON ESTÀS -> Jo al principi volia anar a Roma, però des que estic aqui, Viterbo m’encanta: és un poble petit dins d'una muralla ben conservada on tots els Erasmus ens coneixem (el 80% som d’Espanya... tot i que crec que l'única catalana sóc jo!), el lloguer de pis no és gens car, i és un poble molt actiu (cinemes, teatre, jardins, festes…). Hauríeu de veure’l! A més, no estic lluny de Roma i puc anar-hi sempre que vull. Els trens a Itàlia tampoc van tan malament com diuen, i ara que arriba la calor… serà genial!
3. APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES ABANS DE MARXAR -> Gràcies a Internet vaig poder conèixer gent que ja portava aquí des d'octubre, i el dia que vaig arribar em van venir a recollir a l'estacio i em van deixar dormir a casa seva fins que trobés alguna cosa. La veritat és que aquestes coses s’agraeixen molt, sobretot quan no tens a ningú i estàs a milers de quilòmetres de casa teva. També podeu aprofitar Internet per saber com és el lloc on anireu (jo l’any passat no sabia ni que existia Viterbo, i resulta que és una ciutat molt coneguda a Itàlia!) ;-)
4. CERCAR ALLOTJAMENT -> [Aquest punt només s’aplica a la gent que no té plaça a cap residència]. Jo vaig tenir molta sort i al cap de pocs dies d’haver arribat vaig trobar una habitació al centre mateix de Viterbo, amb un italià i una italiana. Us recomano que si busqueu pis, intenteu viure amb gent del país, perquè aprendreu més ràpid l’idioma i els costums. Sabeu que els italians no renten mai les cafeteres amb sabó? Diuen que llavors el cafè no tindria un gust pur!
Ah! I parlant de costums: Per als que aneu a Itàlia, vigileu amb els cotxes. No respecten els passos de vianants… quan vulgueu creuar un carrer, feu-ho “a sac”, sense mirar: ja pararan... sense por! (Ho dic perquè al principi fa una mica de por).
5. FER VIDA UNIVERSITARIA -> Pel que fa al tema universitari (que, al cap i a la fi, és el que ens mou), jo la veritat és que no sabia quines assignatures agafar, perquè no totes coincidien. Però no em puc quiexar, les que faig estan bé. El que sí que és curiós, és la vida acadèmica italiana: els exàmens són orals, anar a classe no és important (això sí, et fan llegir mooolta cosa, i després a l’examen t’ho pregunten, vull dir que no regalen res), a vegades els profes no vénen, o vénen tard… Però en general t’ajuden molt, i intenten que entenguis el que diuen. La meva facultat és pinypoon, o sigui, super petitona, són dos pisos i a dins s’hi fa Biblioteconomia, Documentacio, Història, Història de l’Art, Arqueologia, i qualsevol altra cosa relacionada amb els béns culturals…
6. PREPARAR PSICOLÒGICAMENT EL TEU ESTÓMAC -> No parlo d’alcohol (…), sinó de menjar! No sé als altres països, però a Itàlia la gent menja molts dolços i molta pasta. Pasta amb qualsevol cosa, no et canses mai de menjar pasta! I a totes hores la gnutella (nocilla) i xocolatines, i bombons! I els gelats! Ostres, il gelato italiano és genial, perquè tenen milers de varietats. Si algun cop heu estat a Itàlia, sabreu de què parlo!
7. APRENDRE L’IDIOMA -> S’ha d’aprofitar qualsevol oportunitat per aprendre l’idioma. No cal que fugiu dels Erasmus espanyols, però s’ha d’intentar parlar amb tothom, i si parles amb gent d’altres països t’obligues a parlar amb l’únic idioma que us uneix en aquell moment. Jo per exemple parlo bastant castellà, perquè som molts, però amb els meus companys de pis parlo italià.
Com que sóc l'única catalana de Viterbo, pràcticament el català nomes el parlo per telèfon. Vaig estar els 20 primers dies sense trobar cap català, però un dia sopant a Roma va venir a cantar-nos La Tuna, i resulta que eren de la Universitat de Barcelona! ^.^U I parlaven català jeje. Que bo.
També s’aprèn molt mirant la tele. Quasi fan la mateixa programació que a Espanya: sèies com Nip Tuck, Lost, O.C, CSI... Programes com La isla de los famosos, Gran Fratello o ¿Quién quiere ser millonario?... I dibuixos animats com Pokémon, Simpsons o BOLA DE DRAC!! :D
8. FER VIATGES I EXCURSIONS -> Agafeu una motxilla abans de sortir de casa, perquè no saps mai on aniràs a parar! S’ha d’aprofitar per conèixer tots els poblets de les rodalies i també tot el que puguis veure del país! Pels que aneu a Itàlia, heu de pensar que heu de visitar el nord (Bolonya, Milà, Venècia…), el centre (Roma, Florència, Pisa…) i el Sud (Nàpols, Sicília…). Estigueu preparats per qualsevol cosa! Val la pena estalviar una mica abans de marxar. I els trens, com més lents, més barats.
9. NO PERDRE CAP DETALL DE RES -> Importantíssim per la vostra vida Erasmus: una càmera de fotos i un quadern per apuntar-hi cosetes. Tot ha de quedar registrat d’una manera o altra... Cada viatge, festa, excursió… tot! Penseu que després, quan torneu, heu d’ensenyar als vostres amics i família tot el que heu fet ^_^ !
10. VIURE A TOPE -> Jo crec que des del dia que vaig sortir de l’avió i vaig trepitjar el terra italià, la meva vida ha canviat una miqueta. Ser Erasmus és... no sé, una forma de vida. És increïble com es poden fer tantes coses a la vegada (anar a classe, anar a festes, sortir quasi cada dia, fer excursions per les rodalies, fer excursions més llargues per visitar el país, aprendre un idioma, conèixer molta, molta gent…) i no acabar cansat! Suposo que la beca Erasmus és com un paquet de piles Duracel que et claven a l’esquena i et duren i duren fins que s’acaba la beca…
Eli R :D
dijous, 16 de març del 2006
D'Erasmus a Groningen
Som Elisabeth Cantos i Eva Xaver, estudiants de la diplomatura, i aquest és el nostre tercer any de carrera. Fa un mes i mig que estem vivint a Groningen, fins a final de juliol. Volem explicar una mica la nostra experiència per animar a tothom que s'aventuri a fer un Erasmus, ja sigui a França o a Califòrnia! Tant fa el lloc, la por, l'economia, l'idioma...
Nosaltres vam arribar aquí sense saber res d'anglès; bé, l'Ely tenia una base, però el meu anglès era pèssim. Les dues primeres setmanes vam passar-les fatal, tot s'ha de dir... Més d'un cop vam plantejar-nos: què carai fem aqui??? Qui m'ha manat venir aquí??? tot era nou, ningú ens entenia, la impotència de no poder comunicar-te, de veure que la gent anava al menjador de la residència i es posaven a veure una pel•lícula i nosaltres dues no enteníem res... era frustrant... Ara però tot va molt bé, ja entenem a la gent i cada dia parlem un xic més.
Us expliquem una mica quins són els punts més negatius i els més positius de la nostra experiència, val?
Punts negatius:
– No vam trobar cap estudi que s'impartís aquí i que et convalidin amb assignatures obligatòries de BiD. Nosaltres estem fent com un màster, anomenat EPIC (European Perspective and International Communication), que després passarem a crèdits de lliure elecció. Fem assignatures com Ethics, Intercultural Communication Theory...
– El temps!! El sol es veu ben poc aquí... la setmana passada va nevar quasi cada dia i fa molt de fred. Anem amb la bicicleta amunt i avall, semblem moros, però és molt divertit!
– Les botigues tanquen a les 6 de la tarda menys els supermercats, que tanquen a les 9.
Bé, però també hi ha coses positives! Moltes més que negatives!!
Punts positius:
– Estem vivint en una residència a 10 minuts amb bicicleta de la facultat. Aquí a la nostra residència som unes 40 persones, i hi ha gent de Portugal, Hong Kong, Itàlia, França, República Txeca, Polònia... Total que he conegut gent de tot el món!!! A part, a la meva classe hi ha gent d'Alemanya, d'Itàlia, de Grècia... És genial aprendre de tanta gent!!!
– Els professors són molt bons i ens ajuden molt, sempre estan pendents de si ho entenem, de si estem bé... són molt bons professors.
– Festa. Cada dia menys diumenge hi ha festa. Hi ha molt ambient universitari i la gent és molt oberta, a la discoteca és on aprens més anglès i on xerres més! Però també et trobes tots els espanyols que hi ha per aquí, que són molts... No pots tancar-te només amb els espanyols, perquè si no no aprens res de res!
Bé amics i amigues, no sé què més explicar-vos, jo personalment ja estic pensant d'allargar la meva estada aquí. Si teniu alguna pregunta o alguna cosa, podeu enviar-nos un mail a: evinxus@hotmail.com (Eva Xaver) o a eli_jose_2@hotmail.com. (Ely Cantos).
See you!!
dimarts, 14 de març del 2006
Convocatòria d'estades en pràctiques a biblioteques de l'estranger - estiu 2006
La Facultat ofereix als seus estudiants la possibilitat de realitzar una estada en pràctiques en biblioteques de diverses institucions a l'estranger. L'estada es realitza en el marc dels convenis de cooperació educativa, i té el reconeixement d'un crèdit de lliure elecció.
- Poden optar-hi els estudiants de diplomatura amb el 50 % dels crèdits superats i els de llicenciatura. Per a optar-hi cal no haver realitzat més de 400 hores de pràctiques amb convenis de cooperació educativa en aquest curs.
- Durada de les pràctiques: un mes (5 hores diàries, de dilluns a divendres).
- Es reconeix un crèdit de lliure elecció per a aquesta activita(per a obtenir-lo, cal presentar una petita memòria a la fi de l'activitat).
- Si no s'indica el contrari, les estades no reben cap compensació econòmica.
La selecció tindrà en compte l'expedient acadèmic.Els interessats han de presentar una sol·licitud a la Secretaria de la Facultat, indicant les
destinacions preferides (per ordre de preferència), i el currículum, fins el dia 3 d'abril de 2006.
destinacions preferides (per ordre de preferència), i el currículum, fins el dia 3 d'abril de 2006.
Per a més informació contacteu amb Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i visiteu http://www.ub.es/biblio/nohtml/convocatoriaestiu.pdf on podreu consultar els centres disponibles.
dilluns, 6 de març del 2006
Convocatòria de mobilitat d'estudis a l'estranger
A part de la convocatòria del Programa Socrates-Erasmus, els estudiants de la UB poden cursar una part dels seus estudis en altres universitats, tant europees com d'Amèrica Llatina. La convocatòria per al curs que ve és oberta ara, i el període per a rebre sol·licituds es tanca el proper 20 de març. Es convoquen 48 ajuts d’intercanvi d’estudiants dins el marc dels convenis d’intercanvi d’estudiants.
Els interessats poden veure la convocatòria i les condicions a http://www.ub.edu/acad/beques/ajuts/ub/welcome.html.
divendres, 24 de febrer del 2006
Concursos Sant Jordi 2006
La Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació convoca dos concursos, en la línia dels concursos que tradicionalment s’han organitzat a la nostra Facultat amb motiu de Sant Jordi, festa institucional de la UB. Aquest curs 2005-2006 hem volgut que aquestes convocatòries s’integrin als actes de celebració del 90è aniversari de la Facultat (1915-2005); i és per això que hem variat lleugerament la temàtica i orientació dels concursos. En el primer, modalitat de fotografia o documental, volem que serveixi perquè els estudiants donin la “seva” imatge de la Facultat, enfocant i captant la vida universitària en totes les seves variants.(més informació a la web de la Facultat) En el segon, volem que serveixi per donar a conèixer les experiències dels nostres estudiants en contextos i situacions d’intercanvi universitari (Erasmus...).
Concurs Mòbils BiD: “Els estudiants d’intercanvi de la FBD relaten la seva experiència”
Temàtica
Experiències personals o acadèmiques viscudes per alumnes o exalumnes de la Facultat en estades fora de Catalunya en qualsevol marc: Sòcrates-Erasmus o SICUE-Séneca o estades en pràctiques o experiències laborals relacionades amb els estudis.
Participants
Alumnes o exalumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que portin o hagin portat a terme alguna experiència acadèmica o professional fora de Catalunya.
Normes de presentació
El text haurà de ser d’un màxim de 1.500 paraules. Haurà de ser enviat directament al bloc “Mòbils BiD” (http://mobilsbid.blogspot.com/), seguint les instruccions que allà mateix es donen. S’inclouran en el concurs les contribucions que actualment es poden llegir al mencionat bloc.
Terminis de presentació
Fins a les 18 hores del dia 15 d’abril
Premi
100 euros (en productes culturals)
Jurat
Estarà format per un membre de la CDL, Joan Manuel (professor de Literatura catalana), un representant del Deganat i Amadeu Pons (administrador de Mòbils BiD).
Exposició de les obres
Les obres estaran al bloc “Mòbils BiD” fins el 30 de setembre de 2006 o fins que els administradors ho creguin convenient.
Concurs Mòbils BiD: “Els estudiants d’intercanvi de la FBD relaten la seva experiència”
Temàtica
Experiències personals o acadèmiques viscudes per alumnes o exalumnes de la Facultat en estades fora de Catalunya en qualsevol marc: Sòcrates-Erasmus o SICUE-Séneca o estades en pràctiques o experiències laborals relacionades amb els estudis.
Participants
Alumnes o exalumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que portin o hagin portat a terme alguna experiència acadèmica o professional fora de Catalunya.
Normes de presentació
El text haurà de ser d’un màxim de 1.500 paraules. Haurà de ser enviat directament al bloc “Mòbils BiD” (http://mobilsbid.blogspot.com/), seguint les instruccions que allà mateix es donen. S’inclouran en el concurs les contribucions que actualment es poden llegir al mencionat bloc.
Terminis de presentació
Fins a les 18 hores del dia 15 d’abril
Premi
100 euros (en productes culturals)
Jurat
Estarà format per un membre de la CDL, Joan Manuel (professor de Literatura catalana), un representant del Deganat i Amadeu Pons (administrador de Mòbils BiD).
Exposició de les obres
Les obres estaran al bloc “Mòbils BiD” fins el 30 de setembre de 2006 o fins que els administradors ho creguin convenient.
dimarts, 14 de febrer del 2006
Convocatòria Beques Socratres-Erasmus per al curs 2006-2007
El Programa Socrates-Erasmus vol millorar l’educació superior mitjançant la cooperació internacional, augmentar el coneixement d’Europa entre els estudiants, i promoure el coneixement de les llengües europees (http://www.ub.edu/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm). Entre les accions que es duen a terme hi ha la mobilitat d’estudiants entre universitats europees per a cursar-hi part dels estudis.
Les qualificacions de les assignatures superades a l’estranger passen a formar part de l’expedient acadèmic personal (cal acordar-ho amb el cap d'estudis abans de marxar). Les que no coincideixin es reconeixen com a crèdits de lliure elecció.
Durada: Un semestre (tant pot ser el primer com el segon).
Quantia de la beca: un mínim de 500 €. Possibles ajuts complementaris de la Generalitat i la UB.
Quantia de la beca: un mínim de 500 €. Possibles ajuts complementaris de la Generalitat i la UB.
Poden participar-hi els estudiants que estiguin matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat. Criteris de selecció: expedient acadèmic, coneixement de l’idioma estranger i motivació.
Els interessats han de presentar a Secretaria fins al dia 15 de març una sol·licitud amb el model adient, el currículum, un escrit de motivació i les acreditacions de coneixement d'idiomes.
Per a més informació contacte amb: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es). I visiteu http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm on podreu consultar els centres on poden optar els alumnes de la Facultat, les places disponibles per cada Universitat i les adreces web.
Reunions informatives: dilluns 20 de febrer, a les 13 h i a les 15 h (aula 112)
divendres, 30 de desembre del 2005
Experiència Erasmus des d'Hamburg
Hola a tots,
El meu nom és Javiera Atenas, sóc xilena i estudianta del programa de doctorat Informació i Documentacio en l'Era Digital. Em trobo desenvolupant part del treball doctoral a la Hochschule Hamburg. Aquesta ja és la meva tercera experiència lluny de casa: la primera a la ciutat de Bremen, Alemanya, a fer la meva pràctica professional l'any 2003, després el 2004 a la ciutat de Barcelona, i el 2005 m'he tornat a canviar de casa al bell port d'Hamburg.
Cada experiència lluny de casa és única, permet conèixer altres cultures, aprendre nous idiomes i desafiar-se a un mateix dia a dia, fins i tot amb els nous menjars, intentar coses noves i intentar sortir endavant, entendre els ambients i els perquès de les altres cultures, i també a mirar-se a un mateix i dir «que bé que ho he fet, no sabia que era capaç de fer això o allò altre».
La meva experiència a Alemanya és la segona, vaig tornar-hi perquè m'havia agradat, fins i tot amb el fred, m'agrada la sensació de llibertat, d'anar amb la meva bicicleta pels carrers tranquil·lament, m'agrada a més poder desenvolupar els meus estudis, comptar amb molt bon material a la biblioteca, també els professors i companys han estat molt amables i m'han ajudat molt en això de la barrera idiomàtica i a adaptar-me al sistema alemany d'educació.
A qui pensi partir lluny, li recomano fer-ho; és una de les millors experiències de la vida, i cal aprofitar l'oportunitat d'aprendre, de fer amics i créixer.
Für Alles ein frohes neues und erfolgreiches Jahr 2006!
Bones festes a tots!
Javiera
El meu nom és Javiera Atenas, sóc xilena i estudianta del programa de doctorat Informació i Documentacio en l'Era Digital. Em trobo desenvolupant part del treball doctoral a la Hochschule Hamburg. Aquesta ja és la meva tercera experiència lluny de casa: la primera a la ciutat de Bremen, Alemanya, a fer la meva pràctica professional l'any 2003, després el 2004 a la ciutat de Barcelona, i el 2005 m'he tornat a canviar de casa al bell port d'Hamburg.
Cada experiència lluny de casa és única, permet conèixer altres cultures, aprendre nous idiomes i desafiar-se a un mateix dia a dia, fins i tot amb els nous menjars, intentar coses noves i intentar sortir endavant, entendre els ambients i els perquès de les altres cultures, i també a mirar-se a un mateix i dir «que bé que ho he fet, no sabia que era capaç de fer això o allò altre».
La meva experiència a Alemanya és la segona, vaig tornar-hi perquè m'havia agradat, fins i tot amb el fred, m'agrada la sensació de llibertat, d'anar amb la meva bicicleta pels carrers tranquil·lament, m'agrada a més poder desenvolupar els meus estudis, comptar amb molt bon material a la biblioteca, també els professors i companys han estat molt amables i m'han ajudat molt en això de la barrera idiomàtica i a adaptar-me al sistema alemany d'educació.
A qui pensi partir lluny, li recomano fer-ho; és una de les millors experiències de la vida, i cal aprofitar l'oportunitat d'aprendre, de fer amics i créixer.
Für Alles ein frohes neues und erfolgreiches Jahr 2006!
Bones festes a tots!
Javiera
dimarts, 13 de desembre del 2005
Convocatòria d'estada en pràctiques a la Biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo (Florència)
L'Istituto Universitario Europeo, centre de recerca en ciències socials d'abast europeu, instituït per la Unió Europea i situat a San Domenico di Fiesole, Florència (http://www.iue.it/) ofereix una beca per a un graduat recent de la Facultat.
Condicions:
- Durada: tres mesos, renovables per nou més (a partir de l’1 d'abril de 2006).
- Quantia de la beca: 1.050 € mensuals.
- El centre ajuda a localitzar allotjament (que va a càrrec del becari).
- Es reemborsa l'import d'un bitllet d'avió d'anada i tornada.
Requisits dels candidats:
- Ser diplomat o llicenciat per la Facultat (s'accepten també candidatures d'estudiants que pensin acabar els estudis al febrer).
- Haver acabat els estudis després de gener de 2004.
- Tenir bon tracte amb el públic i voluntat de treball en un ambient internacional.
- Tenir coneixements superiors d'anglès i de tecnologies de la informació.
Mèrits:
- Bon expedient acadèmic.
- Experiència laboral en biblioteques universitàries o de recerca.
- Coneixements de llengües diverses.
- Coneixements superiors en ciències socials (dret, economia, història)
Els interessats han de presentar una carta i el currículum, en català i en anglès, impresos i en disquet, a la Secretaria de la Facultat, fins el dia 13 de gener de 2006.
Per a més informació: pons@fbd.ub.es
dijous, 29 de setembre del 2005
Estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic
Hola a tothom!
Em presentaré, sóc la María José López, i aquest any estic matriculada en assignatures de segon de la llicenciatura en Documentació. L’Amadeu Pons m’ha demanat d’escriure “quatre línies” sobre la meva estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic.
Bé, d’entrada haig de confessar que feia ja un parell d’anys que estava temptada a l’estiu de fer aquest tipus de pràctiques a l’estranger. Era una oportunitat de, en primer lloc, adquirir experiència laboral en l’entorn bibliotecari, i d’altra banda practicar un idioma, l’alemany, que en el meu cas havia estudiat durant un cert temps. Haig d’aclarir, però, que no era una condició obligatòria conèixer l’idioma del país per a realitzar aquestes pràctiques, però sí ajudava.
... I, aquest any m’he decidit, i l’experiència ha estat molt positiva. Primer semblava tota una aventura marxar fora. En el meu cas, la durada del conveni era només d’un mes. Havia de trobar allotjament, però va ser molt senzill ja que el mateix Instituto Cervantes a Munic et buscava allotjament. Jo vaig tenir molta sort, ja que una companya que treballava al mateix Instituto Cervantes em podia llogar una habitació.
Bé, doncs, ja no necessitava res més, i vaig lligar la maleta i cap a Munic. També vull afegir que el conveni és remunerat amb 322 € com a ajut a l’estudi; realment aquesta quantitat no és suficient, ho heu de valorar vosaltres, però el factor econòmic en aquest cas s’ha de considerar com a una inversió en experiències personals i en preparació professional.
Finalment, sí, s’ha de reconèixer que la durada d’un mes és poc per a familiaritzar-se bé amb el treball i el funcionament d’una biblioteca i també és poc per a millorar els coneixements en un idioma, però consisteix a obrir-se portes cap al futur, obrir noves possibilitats de conèixer altres entorns.
Només em queda per afegir que us animo a participar en aquest tipus de pràctiques a l’estranger. I per la meva part el proper any jo hi tornaria!!
Fins aviat.
María José López
Em presentaré, sóc la María José López, i aquest any estic matriculada en assignatures de segon de la llicenciatura en Documentació. L’Amadeu Pons m’ha demanat d’escriure “quatre línies” sobre la meva estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic.
Bé, d’entrada haig de confessar que feia ja un parell d’anys que estava temptada a l’estiu de fer aquest tipus de pràctiques a l’estranger. Era una oportunitat de, en primer lloc, adquirir experiència laboral en l’entorn bibliotecari, i d’altra banda practicar un idioma, l’alemany, que en el meu cas havia estudiat durant un cert temps. Haig d’aclarir, però, que no era una condició obligatòria conèixer l’idioma del país per a realitzar aquestes pràctiques, però sí ajudava.
... I, aquest any m’he decidit, i l’experiència ha estat molt positiva. Primer semblava tota una aventura marxar fora. En el meu cas, la durada del conveni era només d’un mes. Havia de trobar allotjament, però va ser molt senzill ja que el mateix Instituto Cervantes a Munic et buscava allotjament. Jo vaig tenir molta sort, ja que una companya que treballava al mateix Instituto Cervantes em podia llogar una habitació.
Bé, doncs, ja no necessitava res més, i vaig lligar la maleta i cap a Munic. També vull afegir que el conveni és remunerat amb 322 € com a ajut a l’estudi; realment aquesta quantitat no és suficient, ho heu de valorar vosaltres, però el factor econòmic en aquest cas s’ha de considerar com a una inversió en experiències personals i en preparació professional.
Finalment, sí, s’ha de reconèixer que la durada d’un mes és poc per a familiaritzar-se bé amb el treball i el funcionament d’una biblioteca i també és poc per a millorar els coneixements en un idioma, però consisteix a obrir-se portes cap al futur, obrir noves possibilitats de conèixer altres entorns.
Només em queda per afegir que us animo a participar en aquest tipus de pràctiques a l’estranger. I per la meva part el proper any jo hi tornaria!!
Fins aviat.
María José López
dimarts, 6 de setembre del 2005
Estada de pràctiques a la BPI
Hola a tothom!
Ara que ja som en ple mes de setembre, toca fer balanç de l'estiu que s'acaba. Per a alguns no hi ha hagut vacances en el sentit literal de la paraula, però sí experiències molt maques.
M'agradaria compartir-ho amb tots els que es pregunten si realment això de les pràctiques a l'estranger durant un mes a l'estiu val la pena. Segurament un bon grapat d'entre vosaltres pot haver pensat que passar l'estiu treballant, fora de casa i sense cobrar no motiva gaire... doncs només us puc dir que cal provar-ho!
He tingut la sort de poder gaudir d'una estada mensual a la BPI (altrament coneguda com a Bibliothèque Publique d'Information), el centre bibliotecari públic depenent del Centre Georges Pompidou de París. Només el fet de pensar que podia tenir aquesta oportunitat em va fer llançar-m'hi de cap. Quan desitges una cosa tant se val que no et paguin, que no sàpigues ni on dormiràs ni de què viuràs, us asseguro que després trobes solucions per a tot.
No era la meva primera vegada a París (fa uns anys ja vaig viure plenament la ciutat en un Erasmus, que evidentment també un convido a tastar!), de manera que aquesta vegada ho havia planejat com a estada "estrictament" professional. Tot i que en una ciutat com París és impossible limitar-se a la feina! Cal viure-la al màxim, i us asseguro que teniu temps de sobres de fer-ho.
Anem al gra: l'estada a la bibliteca. Només puc dir que he conegut gent fantàstica, que des del primer moment m'han tractat com una més, donant-me la mateixa llibertat que ells. La biblioteca és immensa, tenen tots els recursos logístics i materials que volen, i poder arribar a conèixer el funcionament de tot plegat des de dins era un repte i una aventura. Quan vaig arribar em van adjudicar dos "tutors" o persones encarregades de guiar-me. No cal dir que tot està perfectament organitzat (la feina a fer, tot i que també et deixen escollir, les visites organitzades a altres centres, tiquets restaurant...). Vaig tenir la sort de visitar de primera mà algunes de les biblioteques més extraordinàries de la ciutat (BNF, Kandinsky, Historique, Mazarine...). És sorprenent les ganes amb què reben la gent interessada en la seva feina.
Pel que fa a les tasques que he pogut desenvolupar a la BPI com a "stagiaire" són ben variades: catalogació, esporgada, adquisicions, servei públic... De fet, vaig poder entrevistar-me amb personal de tota mena de departaments diferents, i així anar coneixent a poc a poc el funcionament d'una gran biblioteca com aquesta.
Podria passar hores explicant tot el que he fet, però prefereixo deixar una mica de misteri perquè potser, qui sap, ho descobriu per vosaltres mateixos el proper any!
Per acabar només dir que tot plegat també deixa lloc a una vida social força agitada, gràcies als becaris i estudiants que treballen a la BPI, i que en són molts!!
Espero haver-vos obert les ganes de provar-ho el proper any; jo us asseguro que n'he quedat molt satisfeta!!
Bon inici de curs!
Mireia Pérez Cervera
Ara que ja som en ple mes de setembre, toca fer balanç de l'estiu que s'acaba. Per a alguns no hi ha hagut vacances en el sentit literal de la paraula, però sí experiències molt maques.
M'agradaria compartir-ho amb tots els que es pregunten si realment això de les pràctiques a l'estranger durant un mes a l'estiu val la pena. Segurament un bon grapat d'entre vosaltres pot haver pensat que passar l'estiu treballant, fora de casa i sense cobrar no motiva gaire... doncs només us puc dir que cal provar-ho!
He tingut la sort de poder gaudir d'una estada mensual a la BPI (altrament coneguda com a Bibliothèque Publique d'Information), el centre bibliotecari públic depenent del Centre Georges Pompidou de París. Només el fet de pensar que podia tenir aquesta oportunitat em va fer llançar-m'hi de cap. Quan desitges una cosa tant se val que no et paguin, que no sàpigues ni on dormiràs ni de què viuràs, us asseguro que després trobes solucions per a tot.
No era la meva primera vegada a París (fa uns anys ja vaig viure plenament la ciutat en un Erasmus, que evidentment també un convido a tastar!), de manera que aquesta vegada ho havia planejat com a estada "estrictament" professional. Tot i que en una ciutat com París és impossible limitar-se a la feina! Cal viure-la al màxim, i us asseguro que teniu temps de sobres de fer-ho.
Anem al gra: l'estada a la bibliteca. Només puc dir que he conegut gent fantàstica, que des del primer moment m'han tractat com una més, donant-me la mateixa llibertat que ells. La biblioteca és immensa, tenen tots els recursos logístics i materials que volen, i poder arribar a conèixer el funcionament de tot plegat des de dins era un repte i una aventura. Quan vaig arribar em van adjudicar dos "tutors" o persones encarregades de guiar-me. No cal dir que tot està perfectament organitzat (la feina a fer, tot i que també et deixen escollir, les visites organitzades a altres centres, tiquets restaurant...). Vaig tenir la sort de visitar de primera mà algunes de les biblioteques més extraordinàries de la ciutat (BNF, Kandinsky, Historique, Mazarine...). És sorprenent les ganes amb què reben la gent interessada en la seva feina.
Pel que fa a les tasques que he pogut desenvolupar a la BPI com a "stagiaire" són ben variades: catalogació, esporgada, adquisicions, servei públic... De fet, vaig poder entrevistar-me amb personal de tota mena de departaments diferents, i així anar coneixent a poc a poc el funcionament d'una gran biblioteca com aquesta.
Podria passar hores explicant tot el que he fet, però prefereixo deixar una mica de misteri perquè potser, qui sap, ho descobriu per vosaltres mateixos el proper any!
Per acabar només dir que tot plegat també deixa lloc a una vida social força agitada, gràcies als becaris i estudiants que treballen a la BPI, i que en són molts!!
Espero haver-vos obert les ganes de provar-ho el proper any; jo us asseguro que n'he quedat molt satisfeta!!
Bon inici de curs!
Mireia Pérez Cervera
dimarts, 19 de juliol del 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
