De rareses i cervicals: pràctiques a The Hispanic Society of America a Nova York (II)

Hola a tothom! Com va l'estiu?

Ja fa uns dies que torno a ser a casa, després d'un mes de pràctiques a The Hispanic Society of America (HSA) de Nova York, i és hora de fer balanç.

Com comentava a la primera entrada, vaig triar la HSA perquè era l'únic centre de pràctiques que em permetia tractar amb llibre antic, especialització en la qual m'estic formant, i, per tant, una gran oportunitat per veure i treballar amb documentació rara, singular i, en ocasions, única, com és el cas del darrer full que es conserva de la Bíblia Valenciana.

Hispanic Society of America

La HSA és una institució sense ànim de lucre creada per Mr. Huntington per allotjar la col·lecció bibliogràfica i pictòrica que va anar adquirint al llarg dels seus anys de viatge per la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. És també una institució privada que no rep ajudes públiques i que no té mecenes ni rep donacions d'empreses o particulars (allà, com aquí, resulta més rendible invertir en esports que en cultura). El salari dels treballadors, l'assegurança de les peces, el manteniment de l'edifici, la restauració de les obres i qualsevol altra despesa es paguen amb els beneficis que genera a borsa la fortuna de Huntington, mort el 1955. Així que un dels treballadors més valuosos de la institució és l'especulador borsari, una bèstia de Wall Street: welcome to the USA! Això implica que hagin de tenir molta cura a l'hora de gastar i que grans inversions, com ara instal·lar aire condicionat a tot l'edifici, s'allarguin en el temps. Una bona solució que han trobat és que, quan algun museu o centre cultural els demana una peça per fer una exposició, la cedeixen gratuïtament a canvi que la restauració de la peça corri a càrrec de la institució sol·licitant. D'aquesta manera han aconseguit restaurar quadres i llibres de gran valor sense gastar-se un cèntim. La llei nord-americana per a les institucions sense ànim de lucre (i que, per tant, no paguen taxes) prohibeix vendre's una part del fons patrimonial per generar ingressos, amb l'excepció que aquests ingressos siguin per a comprar nou fons; per tant, la HSA, encara que ho volgués, cosa que dubto, no es podria vendre quadres ni llibres per tal de poder pagar despeses corrents.

Catàleg manual de la HSA

Durant la meva estada he pogut posar en pràctica algunes de les coses apreses en el diploma de postgrau de Tractament i Gestió del Patrimoni Bibliogràfic però tampoc massa, ja que la consigna de treball era introduir la informació bàsica de cada document per tal que es pugui saber què hi ha però sense matar-s'hi gaire, ja que són documents d'un valor relativament escàs que, potser, no seran mai consultats per ningú. Al final de les pràctiques havia catalogat 275 documents entre cedularis, pragmàtiques, reials ordres, etc. del segle XVIII que tractaven de temes tan diversos com l'expulsió dels jesuïtes, el dejuni durant la Quaresma dels militars o la prohibició de representar comèdies en pobles i ciutats. No he hagut d'introduir matèries ni he hagut de verificar les autoritats. Els meus registres han entrat a formar part d'una de les diverses bases de dades amb les quals treballen els bibliotecaris; els registres més importants els estan bolcant al futur catàleg en línia i n'estan fent una catalogació més acurada.

El darrer dia de pràctiques va ser el moment de fer balanç amb en John O'Neill, el meu responsable, i de veure tres de les peces més importants de la biblioteca.

• La Bíblia Valenciana, impresa entre 1477 i 1478. És la primera bíblia publicada en català i la tercera en el món traduïda a una llengua moderna, després de l'alemany i l'italià. Des de 1482 va ser perseguida per la Santa Inquisició, es van cremar tots els exemplars i es va empresonar Daniel Vives, corrector de la traducció al català feta pel noble Berenguer Vives. Durant molt de temps, però, s'ha atribuït la traducció a Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer. Fos qui fos l'autor, la persecució de la Santa Inquisició va ser tan forta que es va arribar a dubtar de l'existència d'aquesta obra, si no fos perquè apareixia citada en altres obres. Finalment, el 1908 i enmig de les pàgines de la Crònica de Civera van trobar l'únic full que es conserva de la Bíblia Valenciana, amb la bona sort que es tractava del colofó i, per tant, es va poder identificar i datar l'obra amb molta més facilitat. De tots els bibliòfils que van oferir diners, Mr. Huntington va ser qui va fer l'oferta més alta i el darrer full conservat de la Bíblia Valenciana va volar cap a Nova York, on encara hi és. Aquest full està assegurat en un milió de dòlars.
• El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, imprès a Madrid el 1605 per Juan de la Cuesta i venut a la llibreria de Francisco de Robles: primera edició i primer estat. A la HSA hi ha una de les col·leccions cervantines més riques i completes del món, amb desenes d'edicions diferents del Quijote (vegeu La colección cervantina de la Sociedad hispánica de América (The Hispanic Society of America) ediciones de Don Quijote, con introducción, descripción de nuevas ediciones, anotaciones y nuevas datos bibliográficos de Homero Serís, publicat el 1920). L'edició de 1605 de Juan de la Cuesta té dos estats diferents, ja que durant la impressió de l'obra (i sense aturar la tirada que s'estava fent) es van fer modificacions tipogràfiques i es van corregir errates. Els exemplars impresos anteriorment als canvis pertanyen al primer estat; els exemplars impresos posteriorment, al segon estat, però tots pertanyen a una mateixa edició ja que els canvis no són substancials. Un dels elements tipogràfics més destacats per saber si l'exemplar és del primer o del segon estat és si darrere del títol El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha hi ha una coma o un punt: la coma indica primera edició, primer estat; el punt, primera edició, segon estat.
• Tirant lo Blanch, imprès a València el 1490: primera edició. En els documents impresos antics és freqüent trobar inicials en espera, espais reservats a l'inici del text o del capítol on es dibuixava a mà la primera lletra i es decorava, donant lloc a les inicials miniades o ornades. En l'exemplar de la HSA ens trobem una inicial en espera a la dedicatòria que fa Joanot Martorell a Ferran de Portugal, amb la curiositat que un dels posseïdors del llibre, amb un gust dubtós, va decidir omplir l'espai de la inicial en espera i va dibuixar-hi una M i un amoret. No satisfet amb això, va pintar el seu escut d'armes al peu del mateix full.

Porta de seguretat, HSA

Algunes de les obres que es troben a la biblioteca de la HSA són exemplars únics, rars, curiosos i molt valuosos. La HSA rep moltes sol·licituds de cessió de llibres per a exposicions arreu del món. Les sol·licituds s'avaluen una per una i es té en compte qui sol·licita i quina obra demana. Quan un o diversos llibres són cedits per a alguna exposició, un responsable de la biblioteca sempre viatja amb els documents i no torna a Nova York fins que no han estat col·locats en el seu lloc a l'exposició i l'expositor, que ha de complir determinades condicions ambientals i de seguretat, ha estat segellat. Quan l'exposició s'acaba, el responsable torna a viatjar al lloc on es fa l'exposició, recull els documents i els retorna a la biblioteca. El valor de la Bíblia Valenciana és tal que, en una ocasió que es va cedir per fer una exposició a València, el full va volar en primera classe amb el responsable de la biblioteca. També es poden enviar mitjançant avions de transport però en cap cas viatgen a les bodegues dels avions de passatgers, a causa del risc que es puguin perdre.

La valoració de la meva estada a la HSA és positiva. He pogut adquirir experiència en el camp bibliotecari en el qual m'estic especialitzant, he millorat el vocabulari tècnic en anglès sobre llibre antic i he estat en una biblioteca reconeguda i valorada dins l'àmbit del patrimoni bibliogràfic. Tant el responsable, John O'Neill, com una de les bibliotecàries, Vanesa, han estat molt amables i han resolt tots els dubtes que m'anaven sorgint (una bona pila) amb paciència i un somriure. I de record, m'han regalat dues edicions facsímils: una del Quijote de 1605 i una del Tirant lo Blanch de 1490 molt boniques i molt ben editades i que han esdevingut les joies de la meva biblioteca! Si algú es planteja demanar fer pràctiques a la HSA en els propers anys, tres recomanacions: que li agradi catalogar, que tingui interès en llibre antic o en història, i que es porti una bona jaqueta (fa un fred que pela, a la biblioteca).

Manhattan des de Governor Island

Pel que fa a Nova York, poca cosa a dir (perquè ja se n'han dit moltes coses). M'ha semblat una ciutat curiosa, estressant i plena d'olors, sorolls i gent amunt i avall. No era una ciutat a la qual m'hagués plantejat mai anar però l'experiència ha estat bona, sobretot per trencar o per reforçar prejudicis i estereotips que tinc de la societat nord-americana i per veure in situ els escenaris de les pel·lícules dels herois de la Marvel. Els parcs i els jardins són espectaculars i les vistes del lower Manhattan des de Brooklyn Heights, Governor Island o des del ferry gratuït que va fins a Staten Island són impressionants: Manhattan és bonic de veure des de fora; des de dins, pel meu gust, és insuportable. Les hamburgueses amb llimonada casolana, delicioses!


Per acabar, dues perles bibliotecàries que penso que no s'han de deixar de visitar:

• The Morgan Library and Museum: va ser fundada el 1906 per John Pierpont Morgan (1837-1913), empresari, banquer, col·leccionista d'art i bibliòfil per tal d'allotjar la seva col·lecció privada. Des de 1924 és una institució pública que actua com a museu i biblioteca de recerca. Els divendres a la tarda, de 19 a 21 h, l'accés és gratuït. A més de ser un edifici deliciosament decorat, s'exposen obres fantàstiques: una Bíblia de Gutenberg, manuscrits de Walter Scott i Balzac, enquadernacions fantàstiques, dibuixos de Miquel Àngel, Rembrandt o Dürer, etc. El complex està format per quatre edificis annexos que s'han anat construint segons les necessitats: actualment hi ha la biblioteca original (amb la càmera forta original on es guardaven els llibres de més valor), diverses sales d'exposicions, la botigueta i un petit cafè on s'hi fan concerts de música clàssica. 

• The Library of Congress, a Washington: si es disposa d'una mica de temps, es pot fer una escapada de 24 hores a Washington per visitar la Meca dels bibliotecaris: la Library of Congress. Hi ha diverses companyies de busos que fan el viatge NovaYork-Washington en unes 5 hores (la més econòmica és MegaBus), així com connexió ferroviària. Per estar-s'hi una nit, hi ha moltes opcions a diferents preus: jo vaig triar usar Couch Surfing, la comunitat de sofàs gratuïts més gran del món (tot i que el meu sofà va acabar sent un llit de matrimoni en un edifici super pijo amb dues piscines, sofàs i barbacoes al terrat i una petita festeta amb els surferus de Washington que va acabar, com no, a la piscina). Washington està bé i és completament diferent de Nova York, però visitar els principals monuments no ens ocupa més d'un o dos dies (si s'exclouen els múltiples i gegantins museus que hi ha al llarg de The Mall): hi ha la Casa Blanca, el U.S. Capitol, l'obelisc dedicat a Washington i tot d'edificis que ens sonen per ser repetidament destruïts en les pel·lícules de marcianus. Pel que fa a la Library of Congress hi ha diverses visites guiades durant el dia (convé mirar el calendari perquè poden variar) que duren entre mitja hora i una hora, depenent del nombre de grups que hi hagi; el dia que jo vaig anar-hi, érem 3 grups d'unes 30 persones cadascun fent la visita a la vegada. La visita se centra més en els elements decoratius i arquitectònics de la biblioteca (com ara que va ser el primer edifici en tenir electricitat) que no pas en els aspectes biblioteconòmics, però és igualment interessant ja que està bellament decorada. L'accés a la sala de lectura està prohibit pels qui no van a fer recerca i no s'hi poden fer fotos però es pot veure des d'un balconet del segon pis insonoritzat, per no molestar. Tant en les visites guiades de la LOC com de la NYPL, les guies van fer molt d'èmfasi en la relació entre els valors fundacionals de la nació nord-americana (democràcia, llibertat, igualtat, etc.) i els valors que ha de tenir i potenciar una biblioteca i la seva missió principal de garantir l'accés universal a la informació. No es pot marxar de la Library of Congress sense passar per la botiga i comprar-hi algun record: postals, llibres, samarretes, mocadors, ossets de pelfa, punts de llibre, etc. Jo vaig triar una bonica tassa i ara, cada dia quan esmorzo, em sento una mica més bibliotecària =D 

Que acabeu de passar un molt bon estiu. Salut i alegria!

PD. Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que vaig fent, per si voleu fer-hi una ullada.