Avui parlem amb... Adela d'Alòs (doc6)

doc6 és una de les empreses col·laboradores amb el programa de pràctiques d'estiu a l'estranger de la Facultat, cosa que agraïm sincerament. Aquesta companyia compleix enguany el 20è aniversari de la seva fundació i amb aquest motiu mantenim una agradable conversa amb Adela d'Alòs-Moner, sòcia fundadora de l'empresa.

Llegint la memòria anual de doc6 crec que es pot dir que és una empresa força potent en el nostre sector, amb més de 100 empleats (la gran majoria professionals del nostre camp), oficines a Barcelona i Madrid, i un capital social de 246.000 €. Hi ha algun àmbit d'actuació del que et sentis especialment satisfeta?

Sense ànim de ser pretensiosa, del que em sento més satisfeta és d’haver contribuït, d’alguna o altra manera, a la millora de moltes organitzacions, quant a la gestió de la documentació i el coneixement corporatiu. En molts projectes nosaltres hem après dels clients i ells de nosaltres. El més satisfactori és quan es produeix aquest «creixement compartit».

Et vas diplomar en Biblioteconomia i Documentació el 1973, i després de treballar uns anys a la Universitat Autònoma i a l'Ajuntament de Barcelona decideixes fundar, el 1988, una empresa de serveis documentals. Una curiositat: el número 6 de «doc6» de què ve?

La resposta és molt simple: anàvem enviant propostes de nom al registre de la propietat i ens les retornaven perquè ja estaven registrats. Finalment varem decidir que ens diríem doc6 ja que tractàvem amb documentació i els socis fundadors érem sis.

Entre 2000 i 2003 vas ser presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Durant aquella etapa devies constatar que la imatge de la nostra professió a la societat no és tan bona com voldríem. Creus que ens espera un futur millor?

Més que la imatge «no era tan bona com voldríem» el que vaig constatar és que érem «invisibles». No tinc del tot clar el futur que ens espera; ara competim amb moltes altres professions. En qualsevol cas, que el futur sigui millor o no dependrà fonamentalment de cadascú de nosaltres, de l’actitud davant la societat i en el nostre entorn laboral.

L’element clau és el compromís i la implicació professional, en primer lloc en l’àmbit laboral, i després amb la societat i amb les associacions professionals —en aquest cas el Col·legi—. Només amb un col·lectiu compromès socialment hi pot haver un Col·legi que faci visible la responsabilitat social dels professionals i, en conseqüència, transmeti la imatge de la professió.

D’altra banda, deixa’m aprofitar per qüestionar l’anomenada «societat de la informació». És evident que hi ha una explosió d’informació i de xarxes de comunicació però, el que també és evident, és que la informació que realment necessitem per la presa de decisions —personals i col·lectives— no la tenim. Sabem molt de Fórmula 1 i del que fan els famosos, però milions de persones no sabien que quedarien afectats per les subprimes i que molts d’ells perdrien la casa; per fer un exemple. És a dir, la informació que de veritat condiciona les decisions polítiques i econòmiques que ens afecten a tots —guerra d’Iraq, per exemple—, no les sabem.

Parlem de la formació dels futurs professionals. Tu que tractes amb molts diplomats i llicenciats recents, i que coneixes a bastament les necessitats del mercat, creus que hi ha molta distància entre la formació que s'ofereix i el que les organitzacions demanden?

Crec que hi ha molta distància, però que això no passa únicament en el nostre sector, sinó en tots. El divorci entre «estudis» i el «mon del treball» és excessivament gran. Això fa que siguem un país tan poc competitiu.

doc6 col·labora des del principi amb la Facultat en la financiació de les pràctiques d'estiu a l'estranger dels seus alumnes. Creus necessari que un professional del nostre sector tingui una experiència a l'estranger?

Sempre he cregut que veure altres mons és necessari perquè obre horitzons i amplia visions.

Adela, moltes felicitats pels 20 primers anys de doc6 i moltes gràcies per la col·laboració amb la Facultat!