Bones! Sóc la Mercè, aquest juliol he anat a fer les pràctiques d'estiu a la Bibliotheca Alexandrina (BA) i aquesta és la meva crònica.
Després d'uns primers dies preguntant-me “què estic fent aquí?” (tots sabem que els primers dies són més o menys difícils, jeje) torno a escriure al bloc molt contenta i recomanant a tothom l'experiència de sortir a l'estranger. Intentaré no estendre’m massa.
La BA és arquitectònicament impressionant. De fet, és un dels atractius turístics que van a visitar els pocs turistes estrangers que arriben a Alexandria. Quan es parla de la BA no es fa referència només a una biblioteca sinó també a tota una sèrie d'institucions culturals, museus, centres de recerca, etc., que en formen part i on hi treballa gent de tot arreu. A més a més, la BA organitza moltes activitats culturals i congressos (per exemple, vaig poder assistir a una conferència del Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia, dins el marc de la Wikimania 2008). El que és la biblioteca pròpiament dita, està formada per la Main Library (amb la sala de lectura més gran del món), la Taha Hussein Library (per a persones invidents), la Children's Library, la Young People's Library, la Arts & Multimedia Library i la Nobel Section, amb els corresponents serveis interns de suport a les diferents seccions. La seva missió és To be a center of excellence for the production and dissemination of knowledge and to be a place of dialogue and understanding between cultures and peoples, recuperant l'esperit de l'antiga biblioteca d'Alexandria (més informació, a la pàgina web). Volia apuntar, però, que una de les pegues que té, pel que vaig entendre parlant amb diferents persones, és que és una biblioteca una mica “allunyada” de la gent d'Alexandria, és a dir, que potser hi ha molta gent que no se la sent seva. No hi ha biblioteques de barri com les que tenim aquí, i per tant, aquesta gran biblioteca no arriba a tothom ni, potser, ofereix o pot oferir els serveis que necessitaria la gran majoria de gent d'Egipte. Bé, en tot cas això és el que em va semblar captar...
Quant a Al Iskandariyah (Alexandria), estic molt contenta d'haver viscut un mes en una ciutat que molt poca gent coneix o si ho fan, no hi han passat més d'un dia (entre altres coses, visitant la biblioteca, jeje), com a excursió opcional del creuer pel Nil. Alexandria és la ciutat on els egipcis van a passar les vacances i no hi ha massa coses per visitar, però a mesura que coneixes gent que hi viu i te la van descobrint vas veient que potser la ciutat no està tan morta com sembla i que fins i tot, és interessant! Vaig tenir la gran sort de contactar amb els professors de castellà de l'Instituto Cervantes d'Alexandria, amb qui vaig passar estones molt divertides i em van ensenyar molt de la ciutat i la gent. Així que al final, una passejada durant la posta de sol per la Corniche o un bon dinar (el menjar, boníssim!) amb bona companyia, són moments que per si sols, valen tot el viatge. Sense menysprear el turístic creuer pel Nil que vaig fer els últims dies, és clar! ;)
Uau!!
ResponEliminaté molt bona pinta! em recorda a l'any passat quan vaig anar a Tunissia! al veritat es que m'hagués agradat anar a Alexandria, però no vaig poder anar-hi per compromisos laborals... jjejeje
quina enveja (sana)
La veritat és que alguna vegada vaig pensar en "el noi que l'any passat havia anat a Tuníssia". Suposo que la ciutat, el país, la cultura, s'assemblen una mica...
ResponEliminaA veure si pots l'any que ve!