dimarts, 21 de juliol de 2009

Des de Rússia amb amor

Salut companys i companyes,

Aquí Mota, futur estudiant de tercer de diplomatura, transmetent les seves experiències a Moscou, abans capital de la pàtria del socialisme i avui una sucursal del capitalisme més salvatge. Si Lenin aixequés el cap!!!

Estic fent una estada de pràctiques a la biblioteca del Instituto Cervantes i, gràcies a la seva generositat, m'allotjo a casa del bibliotecari, que es troba a només uns 20 minuts de l'Instituto, cosa que en aquesta immensa ciutat vol dir que estic molt a prop,

L'Instituto Cervantes està situat en una zona més o menys cèntrica, a Krasnaya Presnya, just al davant de l'ambaixada de l'antic arxienemic ianqui, i a prop de l'ambaixada espanyola, que fa uns mesos que està tota ella embolicada amb una bonica xarxa verda, com si fos una actuació “artística” de Christo, perquè hi estan fent obres.

A la biblioteca de l'Instituto, malgrat que ara només s'hi fan cursets intensius i, per tant l'afluència d'alumnes és menor, cada dia vénen una trentena d'usuaris, bàsicament russes (ummm com estan les russes), encara que també alguns espanyols i llatinoamericans residents a Moscou. Com que és una biblioteca pública, està oberta a tothom i això comporta també que tingui els seus friki-usuaris: gorrejadors d'Internet, recitadores de poesia, apassionats de Torrente, etc.

Al fons de la biblioteca s'hi poden trobar manuals per aprendre castellà, català, gallec i basc; obres de referència, novel·les, llibres de lectura adaptats a diferents nivells de coneixement de la llengua, llibres infantils i petites seccions d'història, sociologia, etc. També és important l'apartat de pel·lícules, sobretot de directors espanyols, i de música. En total sumen uns 25.000 volums en totes les llengües peninsulars.

El que més es presta són els manuals de castellà i les pel·lícules. També tenen molt èxit darrerament les sèries de televisió, i les més deixades, al·lucineu, són “Los Serrano” i “El internado”.

En les quatre hores de feina faig una mica de tot, des de posar gomets, guauuu, fins a fer selecció de còmics i de bibliografia russa en castellà per a futures adquisicions.

I ara una batalleta arxivística.

Aprofitant que a casa del bibliotecari també hi està “refugiat” un amic seu que ha vingut a consultar documents del fons de l'antic Institut Marx-Engels-Lenin, avui Arxiu Estatal Rus d'Història Política i Social (RGASPI), m'he decidit a acompanyar-los per conèixer-ne el funcionament i, ja que hi som, consultar algun fons que m'interessa. Ha estat una experiència kafkiana.


Només d'entrar ens hem hagut d'enfrontar a una segurata que facilita un telèfon perquè podem demanar l'entrada a l'encarregada de l'arxiu, la gestió l'ha de fer Carlos, el bibliotecari de l'Instituto, que sap rus. Després d'aquestes gestions ens ha franquejat el pas, no sense abans prendre nota dels nostres passaports. Hem pujat a la sala on es troba la documentació referida a la Primera Internacional, i ens han atès unes “babushkes”, que literalment significa àvies, però que és com anomenen aquí a les jubilades que encara treballen. Les referides senyores, suposem que arxiveres de professió, només parlen rus. Gràcies de nou a Carlos hem pogut entendre que havíem d'omplir dos formularis amb les nostres dades. Naturalment el formulari s'ha d'omplir en rus i de nou hem abusat del nostre guia davant la burocràcia arxivística russa.

Malgrat que darrere de la suposada directora de la sala hi havia dues pantalles d'ordinador, estaven apagades. Tot els tràmits s'han de fer a mà, bé, a bolígraf.

L'encarregada, amb un to d'emprenyada, normal en aquestes terres, ha anat recriminant al Carlos les dades que no s'han omplert bé segons el seu parer. Després d'omplir un nou paper, d'escriure una carta demanant accés a l'arxiu, de signar en un llibre de registre i de mostrar de nou els nostres passaports, hem aconseguit el preuat carnet d'investigador del centre. Tot això ens ha comportat més o menys una hora de paperassa. No vull ni imaginar què deu passar si et presentes a l'arxiu sense una persona que sàpiga rus.

A la sala hi havia una cinquantena d'investigadors, alguns estrangers com nosaltres. Ara que tenim el carnet hem pogut començar a demanar. Per desgràcia meva el que vull consultar jo es troba en una sala diferent, la dedicada a la Tercera Internacional. Guiat pel Carlos m'he capbussat pels passadissos de l'arxiu a la recerca de la sala 413. No ha estat fàcil d'arribar-hi, portes tancades ens barren el pas i hem de retrocedir i tornar a intentar-lo per un altre passadís, El procés de Kafka m'ha vingut al cap. Al final hem arribat a la sala i hem trobat una encarregada més amable, que ha cercat a l'ordinador (!!), la informació que hem demanat. Bé, en realitat que ha demanat el Carlos perquè aquesta encarregada també només parla rus. Ens ha facilitat els registres del fons, en perfecte rus, però finament no hi hem trobat el que jo buscava.

Malgrat el fracàs de la recerca, l'experiència en un arxiu rus ha valgut la pena.

En descàrrec del personal, cal pensar que majoritàriament està format per jubilats que continuen treballant per millorar una mica la seva mínima pensió, que és de menys de 200 euros. En aquestes condicions difícilment els podem demanar més.

El proper repte serà entrar a l'antiga Biblioteca Lenin, avui Biblioteca Estatal Russa. Segons m'han informat, no serà fàcil, però ho intentarem, tot sigui per mantenir informats els centenars de lectors d'aquest bloc. Properament informaré d'aquest nou i apassionant objectiu, que promet ser també tota una experiència.

Fins la propera “xapa”.

José F. Mota

2 comentaris:

  1. Hola JF,

    menuda experiència. M'ha agradat llegir-la. Saluda el teu hoste, en CV, de part meva. I el teu company historiador JT (de part de Martin Rodrigo).

    ResponElimina
  2. Doncs és només la primera part CV i JT et podran explicar més batalletes surrealistes i burocràtiques.

    Salut

    Mota

    ResponElimina