Pràctiques d’estiu a la British Library of Political and Economic Science (LSE)

Som-hi Marc! Aquí va la nostra història…

Pràctiques d’estiu… mmmm Què fem? Ens hi apuntem? Sí! Però a on? No cobrarem res... És igual, tot és currículum! Jo a Londres, i tu Eva? Jo a Nova York!

(Al cap d’un mes pels passadissos de la Facultat...)

Ei, Marc! On t’ha tocat? Jo a Londres, i a tu? A mi els americans no em volen... així que me’n vaig a Londres com tu!

I així va començar tot...

28 de juny del 2009, cada un arribava per separat a una de les ciutats més grans d’Europa, un per la dreta i l’altre per l’esquerra. Un a la residència del nord, Dinwiddy, i l’altre a la residència del sud Nutford House. Un amb cuina i l’altre que li feien el menjar (quin morro). Coses en comú??? Treballar en una de les biblioteques més importants del món especialitzades en ciències socials, amb més de 50 km de prestatgeries, més de 4 milions de llibres impresos, més de 1.740 punts d’estudi, indefinides subscripcions a bases de dades d’accés lliure, més de 500 ordinadors, més de 5.000 visites diàries, oberta 24h. i tot això en un mateix edifici de sis plantes dissenyat per Foster, us calen més dades??? WELCOME TO LSE!!!

I què hi pintàvem nosaltres allà? Una “pueblerina” de Rajadell i un medieval de Montblanc. Doncs bé, volíem formar part de la LSE, conèixer i participar en la seva forma de treballar i al mateix temps practicar l’anglès. Ens van atendre la Vonny (Asst. Librarian Teaching Support Services) i la Mei (Team Manager), cada una amb un accent diferent... d’un anglès australià a un anglès xinès... i nosaltres amb un accent català!

Durant els dos mesos que vam estar a la LSE, vam estar treballant dins el departament anomenat “Teaching Supporting Service”. Un dels serveis que ofereix és el Course Pack Service i és aquí on nosaltres treballàvem. La Mei ens passava els llistats bibliogràfics que el professorat necessita per tal d’impartir les classes, nosaltres ens encarregàvem de comprovar els drets d’autor, entrar-ho a la base de dades, escanejar el document i finalment penjar-lo en format .pdf al Moodle. També vam tenir l’oportunitat de fer un petit “tour” pels diversos departaments de la biblioteca: “binding”, “bibliographic services”, “help desk”, “the archive”,”IT services”, “serials department”, etc. I conèixer i entendre més bé la seva manera de treballar.

Desprès de les 4.00 pm, tancàvem el PC i obríem el mapa, sortíem al carrer i pujàvem al primer bus que trobàvem. Des del famós Big Ben fins al bar de la cantonada, de nit i de dia, amb paraigües o sense, sols o acompanyats, tot plegat una experiència inoblidable!! Recomanem visitar Cambridge, Salisbury i Stonehenge.

Marc! Què contestaràs quan algú et demani: Què, què tal per Londres??? No ho sé... massa coses a explicar.... mmm... per on començo...??? Eva, com definiries Londres?? És una ciutat que no dorm mai, no saben què és el silenci i tinc el soroll de les ambulàncies i policia massa present... Però també enyoraré les Guinness, els Muffins, els amics i parlar anglès... Què farem ara Eva??? Snif snif... Tu no sé, Marc, però jo aprimar-me, descanviar les £28 que em queden al moneder i estalviar! Doncs jo, comprar-me un nou portàtil que no em deixi a mitja pel·lícula mai més! Ah!!! Vaig veure que a la LSE renovaven els PC’s... qui sap Marc... potser te’n donen un... o_O (tenen un pressupost de molts zeros però són mes rates que els catalans...).

Bé, fora bromes... Jo (Eva) particularment recomano a tots aquells que l’any que ve vulgueu fer unes pràctiques a l’estranger, que en general la LSE (biblioteca) és un bon lloc, no us recomano viure a on he viscut jo (si el que voleu és aprendre anglès... ja que el 90 % parlen castellà) i jo (Marc) recomano la meva residència si voleu provar un British breaksfast de veritat i el sopar, on dia sí dia també tocaven patates..., d’aquells de carrer, però si pot ser no aguanteu més de dos mesos... o tornareu desnodrits. Sort del pernil de la mama...

I no, no som parella... (Eva, no m’agrada la cara viciosa que fas quan et menges un muffin... i a mi no m’agrada sentir el tic-tac del teu rellotge quan treballo!!)

Per últim volem donar les gràcies a l’Eugenia pel seu tour de bars, al Haroun per acompanyar-nos de tant en tant a dinar i per recomanar-nos llocs, a l’Annie per dir-nos "Hola" i "Adéu" cada dia (els anglesos rarament ho fan...) i molt especialment a la Mei per ser tan humana.

Marc Ferrayuoli Farré i Eva Xaver Junyent -- 29 agost 2009

UNHCR. United Nations High Commissioner for Refugees: Pràctiques d'estiu.

Hola a tothom!! Sóc el Ferran Abarca i estic fent les pràctiques d'estiu juntament amb la Roberta Boscaro a l'ACNUR/UNHCR. Per on començar? Mmmm... bé, primer de tot faré cinc cèntims de la ciutat, Ginebra. La primera impressió que tens un cop arribes és que Ginebra és una ciutat multicultural; penseu que tot i ser petita (vora els 190.000 hab.), més del 40 % dels seus habitants són estrangers. El motiu principal, però, d'aquesta comunió de cultures no és altre que el gran nombre d'organismes internacionals que aquí es concentren (ONU, OIT, OMS, UNHCR, etc.). Sigui com sigui és una sensació agradable poder formar part, encara que sigui per un mes, d'aquesta petita reunió mundial.

Ginebra Ginebra... la ciutat en si és acollidora i viu en perfecta comunió amb l'omnipresent llac Léman (o de Ginebra) i el seu Jet d'Eau (140 m de xorro d'aigua que es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat). L'agost és, a més, un mes perfecte per visitar-la ja que coincideix amb les festes de la ciutat i convida a descobrir-la tot recorrent els escenaris que munten als múltiples parcs i a cadascuna de les vores del llac. Si preferiu, però, la ciutat també ofereix infinitat de visites culturals com el Museu Ariana, on vam trobar un porró català de vidre del segle XV! (sempre mirant-nos el melic), el Museu de la Creu Roja, les Nacions Unides (voleu veure l'econòmica cúpula del Miquel Barceló?), el museu d'història natural, el museu del rellotge (com no!), etc. Bé, decidir què fareu a la ciutat és cosa vostra, però una recomanació: busqueu allotjament amb antelació!

Anem però al que interessa: l'ACNUR. Primer de tot dir que ha estat una agradable descoberta i que em fa fins i tot una mica de vergonya admetre que sabia ben poc de la tasca que aquí es porta a terme. L'ACNUR està situat a un edifici “intel·ligent” (avui es tancaven i s'obrien les persianes soles perquè considerava que hi havia poca llum) de nova construcció (1995, crec). A la casa hi treballen vora mil persones, sense comptar les que estan fent treball de camp arreu del món. Nosaltres treballem al RAS (que no, que ja us he dit que era un edifici intel·ligent!) que no és altra que la unitat de Records and Archives Section, amb un equip d'unes 15 persones. S'ha de dir que des del primer moment ens han tractat com un més de l'equip i tant la Montserrat Canela, que és la Senior Archivist i la nostra responsable, com la resta del personal ens han ajudat en tot el necessari. Realment és un equip amb molta empenta i al mateix temps es respira un molt bon ambient de treball.

Les tasques:

Nosaltres portem a terme 2 projectes, un d'arxiu històric i un altre de Records Management. El primer consisteix a inventariar tots els IC files, que són els expedients individuals que es generen sota cada petició que arriba a l'ACNUR com, per exemple, el reconeixement de situació de refugiat, sol·licituds d'asil polític, etc. i introduir-los a una base de dades. És una tasca molt maca que ens endinsa en històries sovint colpidores amb final feliç, o no. Sense adonar-nos, mentre inventariem, fem un repàs als conflictes que hi ha hagut al món d'ençà de la creació de l'ACNUR al 1950.

El segon projecte és de Records Management (en realitat són 5). A través del gestor documental ECM Livelink fem avaluació i tria de correus electrònics de les safates d'entrada de les Field Offices que ja han estat tancades (com per exemple la d'Angola). És una tasca molt interessat de selecció, destrucció i preservació de documentació electrònica. En aquesta línia també estem fent el projecte de digitalització i indexació dels IOM/FOM's (Intern-Office Memoranda / Field Office Memoranda) dels anys 1985 i 1984 (actualment ja tenen indexat a Livelink des del 2009 fins al 1986 i ara volen arribar fins al 1950).

Com us he dit estem treballant en 3 projectes més de records, centrats en els arxius de gestió dels Headquartes (com diuen ells), però em sembla que ja m'estic enrotllant massa. En tot cas és una experiència arxivística completa on podem veure tot el cicle vital dels documents i com les noves tecnologies s'apliquen a la gestió d'aquests des del mateix moment de la seva creació.

En fi, no sé què més explicar-vos, només que l'experiència és molt enriquidora i que ja estem pensant on anar de pràctiques l'estiu vinent (només cal que l'oferta en arxius s'ampliï una miqueta, que és molt escassa! ;) ).

Salut!,

Ferran

Pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola a tothom! Sóc la Mercè Aguilà i aquest juliol he estat fent pràctiques a la Biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Aquest ha estat el meu tercer i últim estiu de pràctiques, i crec que el més rodó de tots, sense desmerèixer, ni molt menys, les meves estades a la Biblioteca Pompeu Fabra del Casal de Catalunya de Buenos Aires i a la Bibliotheca Alexandrina d’Alexandria, que, evidentment, van ser úniques!

El més rodó perquè, tot i estar-hi fent pràctiques només mig mes (cosa que m’ha permès tenir més dies per poder conèixer la ciutat i altres llocs del país), ha estat la vegada que he estat més tutoritzada per part de la bibliotecària, l’Ana Roca, i amb unes tasques assignades més concretes, definides, útils per a la biblioteca i abastables per poder dur-les a terme i acabar-les en pocs dies, sense haver de deixar coses a mitges. Bàsicament el que vaig fer va ser una revisió de la catalogació de documents en turc sobre cultura espanyola i hispanoamericana (com la companya de l’Instituto Cervantes de Nàpols també vaig fer-ho amb l’Absysnet), i l’elaboració d’una part d’un bibliografia sobre l’Álvaro Mutis. I l’Ana, la bibliotecària, va estar sempre pendent del meu treball, ajudant-me en tot moment.

L’opció d’anar a fer les pràctiques a Istanbul, amb una durada d’uns quinze dies, normalment, és molt útil i recomanable per a la gent que, com jo, treballa durant la resta de l’any i aprofita les vacances per fer les pràctiques. Si les pràctiques són d’un mes, dediques totes les vacances a les pràctiques. Ara bé, si pots fer-les en quinze dies, fent més hores al dia, això et deixa quinze dies més per seguir viatjant pel país, descansar o el que es vulgui.

El més rodó també perquè l’Ana des del primer dia em va ajudar en la cerca d’allotjament, em va resoldre tots els dubtes que tenia abans d’anar-hi, i un cop allí, em va seguir ajudant i ensenyant coses i llocs d’Istanbul que només la gent que hi viu et pot descobrir. Al Cervantes d’Istanbul hi treballen molts professors (uns quaranta), així que també tens moltes oportunitats de conèixer gent que viu a la ciutat, a més a més dels estudiants i treballadors turcs del Cervantes, que són molt hospitalaris.

I finalment, el més rodó també perquè Istanbul em va semblar una ciutat molt interessant, una ciutat per viure-hi!

Ah, per últim, voldria agrair els consells que vaig rebre de les estudiants que havien estat a Istanbul altres anys, la Montse I la Judith, i també la possibilitat que ofereix la facultat de poder fer aquestes pràctiques.

Salutacions,

Mercè

Biblioteca Lafragua (México)

Este verano aprovechando un viaje a México para asistir al 53 Congreso Internacional de Americanistas he vuelto a visitar la Biblioteca José María Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México. Mi estancia ha sido muy corta, y estuvo dedicada a investigar los ricos fondos de las bibliotecas y archivos poblanos. En Puebla también encontraréis la Biblioteca Palafoxiana, declarada patrimonio de la humanidad, e importantes archivos.

El fondo antiguo de la Biblioteca Lafragua es extraordinariamente rico y la biblioteca ha realizado verdaderos esfuerzos para modernizarse en los últimos años. Estuve curioseando un manuscrito, quizás una copia del original de imprenta que se remitió desde Puebla a Madrid para que se imprimiera en 1638 con el título de El predicador de las gentes San Pablo. El libro lo escribió Juan Rodríguez de León, un canónigo poblano, sobre el que ofrecí una charla comentando su biblioteca, la que se llevó en 1633 desde la Corte a Puebla. Era todo un personaje: predicador, escritor (uno de los primeros en escribir en favor de los artistas en el pleito con el fiscal de la Corona en 1629), coleccionista de pintura (en la época en la que Velázquez era pintor del rey), responsable de proyectos artísticos en la reforma de la Catedral de Puebla en tiempos del obispo Palafox, etc.

La Biblioteca Lafragua tiene poco personal y medios limitados, pero han conseguido logros importantes, atienden a los usuarios con exquisito cuidado en una sala de lectura reformada abierta al público (y otra solo para especialistas), mantienen un programa de catalogación retrospectiva, llevan a cabo proyectos de digitalización, un programa de exposiciones virtuales, y un proyecto que me interesa especialmente: están estudiando las marcas de fuego de los libros. Si no las habéis visto os recomiendo visitar http://www.marcasdefuego.buap.mx/

En el verano Puebla es agradable, tranquila y más fresquita que la Barcelona calurosa de estos días veraniegos. Tiene algunos museos con su pizca de gracia y mucha actividad en las calles. Es muy recomendable visitarla y podéis viajar a otros lugares igualmente muy interesantes, como Xalapa, Veracruz o Oaxaca, apenas a 3 o 4 horas en autobús, y allá estos transportes, como los llaman ellos los "camiones", son mejores que los nuestros y más económicos. Además la gastronomía poblana es famosa, y puedo dar fe de sus ricos moles, gorditas, cemitas y otras delicias culinarias.

Pedro Rueda

Croeso i Aberystwyth

Ja fa un parell de setmanes que soc a Aberystwyth, una petita ciutat a la badia de Cardigan, a Gal·les. Estic fent unes pràctiques d’estiu a la Hugh Owen Library, la biblioteca de la universitat. Els tres primers dies, els sis estudiants en pràctiques vam fer un tour pels diferents departaments i seus de la biblioteca de la Universitat d’Aberystwyth. Un cop fet el tour, coneguts els caps de cada departament i amb una idea general sobre el seu funcionament, vaig començar a treballar.

Com que cada dia de la setmana estic en un departament diferent, les tasques són ben diverses: col·locar llibres a les prestatgeries, col·laboració en un projecte de màrqueting i cerca de fons econòmics amb el departament de serveis a l’usuari, revisió de revistes en paper i electròniques amb l’equip de recursos electrònics, revisió d’indexacions d’articles de revista i col·laboració en la redacció de guies temàtiques a la biblioteca Thomas Parry, feines diverses amb l’equip de gestió de la col·lecció... El fet de poder fer tasques diferents m’ajuda molt a conèixer el funcionament d’una biblioteca universitària que ofereix tants serveis als seus usuaris. A més, tot es fa molt fàcil perquè la gent de la biblioteca és molt amable i agraïda amb els estudiants en pràctiques.

Respecte a l’allotjament, visc en una de les moltes residències de la universitat, al campus. Em va costar una mica que em concedissin una plaça i a un preu raonable, però amb l’ajuda de la meva supervisora de la biblioteca es va solucionar molt ràpid. En general, totes les residències estan molt bé. Tinc una habitació per a mi amb connexió a Internet i he de compartir dos banys i una cuina amb set persones més (teòricament, perquè jo he coincidit amb menys gent al pis).

Pel que fa a la ciutat, he de reconèixer que és força petita però hi ha molta vida i alternatives d’oci, començant per la gran quantitat de pubs, les espectaculars postes de sol, les rutes i camins pels amants del senderisme, un centre d’esports molt barat, un centre d’art i cultura amb cinema i teatre al mateix campus, la Biblioteca Nacional de Gal·les... Si hagués de dir alguna cosa que em molesta una mica és l’estrident crit de les gavines a tota hora, i les constants pujades i baixades, tot i que t’hi acabes acostumant. Aquest pendent del 25 % només l'he de fer un dia a la setmana, afortunadament.

Bé, sigui per l’amabilitat de la gent de la biblioteca, per un entorn verd mancat de contaminació, per un gran ambient universitari o perquè pots veure una posta de sol contemplant la Senyera (sí, sí, al passeig marítim, entre d’altres banderes)... sigui per tot això junt o per cada cosa per separat, sempre et sents benvingut a Aberystwyth. Croeso i Aberystwyth.

Prácticas en el Instituto Cervantes de Londres

Llevo ya dos semanas en el Instituto Cervantes de Londres y puedo comentar mi experiencia. El responsable de la biblioteca, David Carrión, tiene habitualmente la ayuda de dos auxiliares, Bea y Virginia. He coincidido unas semanas con Lluís (http://mobilsbid.blogspot.com/2009/07/hola-soc-lluis-alavedra-i-he-estat.html) y ahora acaba de llegar Pep; también realizan prácticas durante todo el verano en la biblioteca Julia y Lara, dos alumnas de la Universidad de Granada.

Es un centro relativamente pequeño, hecho que provoca suspiros de admiración en las visitas que hemos hecho a diversas bibliotecas de Cambridge o a la de la LSE aquí en Londres. A cambio, tiene la ventaja de que en unos cuantos días controlas perfectamente el espacio y que realizamos gran variedad de tareas. Nos turnamos en el mostrador de atención a los usuarios, catalogamos una donación que ha recibido la biblioteca, también listamos y valoramos los documentos que provienen de esa donación pero que se ha decido no incorporar al fondo y justo esta semana hemos comenzado la digitalización de una colección especial y debemos identificar los documentos que cumplan una serie de requisitos para añadirlos a una subcolección. Todos los becarios realizamos todas las tareas de forma que no hay tiempo de aburrirse. El ambiente del centro es estupendo y la acogida muy cálida, tanto por parte de David como del resto.

Para mí está resultando una experiencia muy positiva y estoy realmente contenta de haber decidido invertir parte del verano en hacer las prácticas en el extranjero. Además, Londres tiene ocio de todo tipo y la mayoría de los museos son gratuitos. Sobre el alojamiento, voy mudándome cada diez días a casas de amigos o familiares para no pagar alojamiento. Es un poco incómodo pero, por otra parte, estoy conociendo barrios muy diferentes, :)

¿Qué más puedo añadir? Bueno, parece que Amadeu nos tenga a todos comprados por lo bien que hablamos de las prácticas, pero os prometo que él sólo insiste en que escribamos en el blog y no censura el contenido. La cuestión es que es una oportunidad estupenda de descubrir centros interesantes en lugares igual de interesantes. Cualquiera que se lo pueda permitir (no hay que olvidar que la mayor parte es autofinanciación), debería apuntarse.

Saludos,

Neus Carbonell Villena

Greetings des de Lewisham, Greater London, UK

Bé, jo sóc en Carles Donaire, que cursarà el tercer curs de diplomatura a la Facultat. L'altre dia vaig saber de l'existència d'aquest bloc, i em van dir que se m'havia enviat una sol·licitud per a participar-hi i comentar la meva experiència a terres londinenques. Doncs bé, aquí estic de nou, entre ordinadors i teclats anglesos, sense accents i c trencada, però content de saber que les coses rutllen d'allò més bé a Lewisham.

Però Lewisham realment què és? Doncs es tracta d'un municipi ubicat a les afores de Londres, característic pel seu "clash" multicultural. És una de les zones més pobres de tot Londres, i tot i tenir cases residencials aparentment luxoses, la població d'aquí és molt pobra, i amb prou feines són alfabets. Antigament, pel que em varen explicar, es va construir Lewisham com a lloc exclusiu per a la població negra. I és que, quan voltes pels seus carrers, te n'adones que tot sembla estar fet per "black people". Malgrat això, aquí hi conviuen musulmans d'origen paquistanès, hindús, mexicans i anglesos, així que un passa més desaparcebut quan camina pels carrers.

Pel que fa al lloc on treballo, us podria dir infinitats de coses. Lewisham Libraries és un conjunt de 12 petites biblioteques de barri arreu de Lewisham i un centre de catalogació i adquisició (Library Resources Centre). El cert és que quan un entra a una biblioteca d'aquestes té la impressió de visualitzar la realitat que es viu a Lewisham, amb petites seccions especialitzades a l'aprenentatge de llengües (no només l'anglès), a buscar feina, i amb especial èmfasi a la zona per a infants, quasi bé més gran que la zona per a adults o de coneixements més generals. També pots adonar-te que aquí el pressupost va una mica escàs, amb prou feines hi ha procés d'esporgada ("weeding", en anglès), i els llibres estan molts vells i fets malbé, que es donen i deformen creant un autèntic caos en les estanteries.

Però malgrat això estic disfrutant molt amb el que estic fent. Per no estar fent sempre el mateix, i anar aprenent coses, estic tres dies al centre de catalogació revisant i modificant registres bibliogràfics i als dos dies restants treballo per a la Lewisham Library, que fa de capdavantera del sistema bibliotecari del municipi. Aquí hi faig diverses tasques, des de la pròpia col·locació de llibres a l'estanteria, a omplenar formularis per a nous usuaris, fins a fer préstecs i devolucions o servei a domicili. El cert és que hi ha molta feina a fer, i a vegades això desanima una mica, però s'hi respira un esperit de voler millorar la situació que se't contagia, i això m'agrada.

La pregunta és si ho recomano a algú. Possiblement un no adquirirà nou aprenentatge de com funciona una biblioteca, però sí un pot visualitzar, pot crear-se una nova perspectiva de la situació en què es troba una biblioteca de barri en una zona pobra d'Anglaterra. Està clar que no és la British Library, però per a mi resulta recomfortant aquesta estada, i estic disfrutant molt.

En fi, espero que això hagi estat de bona ajuda :)

Com buscar feines, pràctiques i beques a l'estranger

Hola a tohom! En la reunió informativa que va tenir lloc el 8 de maig sobre com buscar feina a l'estranger l'associació Nexes Interculturals de Joves per Europa (http://www.nexescat.org/) va redactar un dossier per trobar tant beques, pràctiques com feina a l'estranger. Així doncs crec que les següents pàgines web poden ser interessants:

- Cooperació: Programes de Joves Cooperants http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio/
Destinat a persones menors de 30 anys i és imprescindible estar inscrit al SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya). Evidentment també s'ha de complir amb el perfil professional que demani el projecte al qual s’opta.

- Oportunitats a Àsia i Pacífic: http://www.casaasia.es/

- Ministeri d'Afers Exteriors per a feines en institucions estrangeres, centres culturals i consolars, feines d'auxiliars de conversa i lectorats: http://www.aecid.es

- Xarxa Eures, portal europeu de mobilitat professional: http://www.europa.eu/eures

Això pel que fa a feina, per cercar beques de pràctiques i investigacions:

- Programa Erasmus, que em sembla que tots coneixem, però per als qui no n'han sentit a parlar és un programa de mobilitat per fer estudis i pràctiques en empreses d'altres països europeus per a estudiants universitaris i de Formació Professional de grau superior.

- Beques de l'AIESEC: beques de pràctiques a tot el món dirigit a estudiants d'administració, desenvolupament, enginyeria, educació, etc. http://www.aiesec.org/AI

- Becas Faro Global: pràctiques professionals a Europa, Àsia, EUA i Canadà per a estudiants de darrers cursos. http://www.becasfaro.net/

- Cercador de beques per a postuniversitaris: http://becas.universia.net

Per últim, per a persones interessades en el voluntariat:

- Servei Voluntari Europeu: programa de 6 a 9 mesos de durada en una associació europea o mundial en temes socials, de cooperació, medi ambient, cultura... El programa ofereix el viatge, curs d'idioma, manutenció, allotjament, transport i assegurances. http://www.jove.cat
Bases de dades de projectes: http://ec.europa.eu/youth/evs/aod/hei_en.cfm

- Servei Civil Internacional: voluntariat a llarg termini en entitats sobre projectes socials, de cooperació, etc. El programa ofereix l'allotjament i la manutenció, s'ha de pagar el viatge i una quota d'inscripció. http://www.sci-cat.org/

Bé espero que us sigui d'utilitat i bon viatge a tothom!

Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Nápoles

Hola a tothom!

Bé, en primer lloc em presentaré, em dic Letícia Seoane, i he acabat la diplomatura de Biblioteconomia aquest darrer juny. Vaig decidir que no podria perdre l’oportunitat de marxar una estada de pràctiques d’estiu i em vaig embarcar cap a Nàpols. Realment recomano moltíssim aquesta ciutat, ja hi he estat anteriorment de visita perquè hi tinc família, però ara volia viure la ciutat de veritat, viure la seva realitat, per això vaig decidir aquest destí.

Com a ciutat té de tot, però al ser el sud d’Itàlia manté un caliu especial i encara unes arrels de poble. I què hem de dir de la seva història, (partint del fet que va ser una ciutat fundada pels grecs, la seva història dins de l'Imperi Romà, i no oblidant que va ser part del regne de la Corona d’Aragó, fins l’actualitat, que encara ha mantingut una relació estreta amb Espanya), el seu art o restes històriques (només cal dir: Pompeia o Herculà), el seu marc geogràfic (el Vesubi o la costa Amfitana), etc.

Pel que fa a l’experiència a l'Insituto Cervantes de Nápoles, ha sigut magnífica, la meva responsable, Consuelo Álvarez, ha sigut una magnifica persona a tots els nivells. Cal dir que és de les bibliotecàries amb més antiguitat a les biblioteques de l'Instituto Cervantes i per tant té una experiència i uns coneixements de tot el sistema bibliotecari sorprenent.

Les meves tasques dins de la biblioteca s’han centrat en la catalogació analítica de publicacions en sèrie i reorganització i ordenació del fons local i fons especialitzat en didàctica de la llengua espanyola.

Cal dir que aquesta oportunitat m'ha servit també per conèixer prou a fons el programa Absysnet. Per altra banda, he pogut conèixer l'organització i relacions de les diferents biblioteques de l'IC de Itàlia, degut al congrés de l'IFLA que es durà a terme a Milà aquest mes d’agost, on les tres biblioteques (Milà, Roma i Nàpols) presentaven un cartell al congrés.

Com he dit abans, ja coneixia la ciutat, per tant no he tingut problemes d'adaptacions, però realment és una ciutat petita i fàcil a l'hora d’adaptar-s'hi. Com que m'he quedat a casa de la meva família no puc explicar res sobre problemes d’allotjament, però només comentar que al tenir 3 universitats, la ciutat té un munt de pisos de lloguer o residències per a estudiants. Pel que fa a preus no us puc indicar quantitats, però no resulta en general una ciutat cara, és més, crec que és més barata que Barcelona ;)

Bé, crec que no em deixo res per explicar, només repetir un últim cop que és una gran ciutat i que la recomano a tothom! I deixeu de banda la idea que és una ciutat insegura o problemàtica, perquè realment no ho és!

Salutacions,

Letícia Seoane

Pràctiques a la Hispanic Section (British Library)

Hola!!

Sóc la Neus Ventura, estic acabant segon de llicenciatura i aquest estiu estic realitzant durant set setmanes (des del 13 de juliol fins al 28 d’agost) pràctiques a la Hispanic Section de la British Library. Ara mateix em trobo a la meitat de la meva estada, i la veritat és que m’ha passat el temps molt i molt ràpid…

Com ja sabeu, la British Library és la biblioteca nacional del Regne Unit, i a la vegada és la segona biblioteca més important del món. La primera és l’americana Library of Congress. El seu fons oscil·la entre els 25 i els 30 milions d’exemplars, i com a curiositat dir-vos que tenen un exemplar original en incunable del Tirant lo Blanc –que no m’han deixat veure, per cert!-.

L’acollida del personal ha estat fantàstica, i a més, com que tots són anglesos, tinc oportunitat de posar-lo en pràctica. Ben al contrari de la residència on m’estic (Dinwiddy House, a cinc minuts caminant de la British Library) on tots són espanyols excepte el personal de la recepció!!

Fins a la data, he realitzat tasques senzilletes: comprovació de noves adquisicions al catàleg, comprovació dels links de la pàgina web i noves adquisicions. Fa dos dies que estic col·laborant amb el càlcul de pressupostos de noves adquisicions de monografies sobre Centre Amèrica i el Carib, i em van dir que properament em deixarien treballar amb la pàgina de Facebook que tenen, traduint algunes informacions al castellà.

Poca cosa puc dir de Londres que la majoria no sapigueu; personalment m’atreia la idea d’estar-m'hi durant una bona temporada i conèixer la ciutat a fons, ja que només hi havia estat de passada i penso que és de parada obligatòria per a qualsevol persona. Els dos únics inconvenients que hi trobo són: el temps –totalment IMPREVISIBLE a l’estiu- i el menjar... els britànics no coneixen el vinagre, la sal i l’oli d’oliva!!!

Les tardes les aprofito per anar a visitar museus o edificis emblemàtics del centre -la majoria de llocs tanquen entre les 17.30 i 18, així que t’has d’afanyar si no vols que et tanquin, ja que la majoria pleguem a les 16- i els caps de setmana per fer excursionetes pels voltants. La veritat és que no tens temps d’avorrir-te, l’únic és que és tot excessivament car, així que s’ha d’intentar estalviar al màxim!

See u soon!

Neus

El Colegio de México

Acabo de tornar de Mèxic on he passat tres setmanes com a professor convidat a El Colegio de México. Aquesta estada ha sigut possible i es produeix en el marc d’una relació iniciada recentment entre aquesta institució i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

El Colegio de México posa a disposició dels professors convidats allotjament en dues residències a la ciutat de Mèxic, a uns 45 minuts en transport públic. El tracte que vaig tenir amb els bibliotecaris, i en general amb tots els mexicans, ha estat una autèntica delícia per l'interès que demostren per les coses de fora, per l'atenció i l'educació que tenen tothora; una demostració que les ciutats grans –i la zona metropolitana de Mèxic DF supera els 20 milions de persones- no són sempre les responsables últimes de la pèrdua de l'amabilitat entre la gent.

Durant l'estada he impartit un taller sobre fonts d'informació i documentació espanyoles, obert a bibliotecaris i professors mexicans. Hi van assistir un total de 16 professionals provinents del Colegio, la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales - Flacso, la Universidad Iberoamericana i el Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora.

L'estada m'ha permès treballar a més en la recerca de documentació sobre la labor editorial de l’exili republicà espanyol en aquest país gràcies a la consulta dels fons importants que es conserven a la biblioteca del Colegio de México.

Tot seguit, dono algunes dades per a tenir una idea més exacta de la feina que desenvolupa aquesta institució i en particular de la seva biblioteca en la formació de bibliotecaris.

El Colegio de México

El Colegio de México és una institució pública dedicada a la investigació i a l’ensenyament universitari en els camps de les ciències socials i les humanitats. El Colegio va ser fundat l’any 1940 a la ciutat de Mèxic pel Govern Federal, el Banc de Mèxic, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i el Fondo de Cultura Económica.

Orígens: La Casa de España en México

L’origen de El Colegio de México cal buscar-lo però en La Casa de España en México. El 1937, abans que la Guerra Civil Espanyola acabés i veient el tombant que prenia el conflicte poc favorable a les armes de la República, el diplomàtic i intel·lectual mexicà Daniel Cosío Villegas va proposar a l’aleshores president de Mèxic general Lázaro Cárdenas la creació d’un centre per a l’acollida provisional de científics, intel·lectuals i professors universitaris espanyols, un espai on aquests poguessin continuar les seves activitats d’investigació i creació lluny de la guerra.

El president Cárdenas va fer seva la idea de Cosío i l’any 1938 es materialitza la fundació del Colegio i comencen a arribar intel·lectuals espanyols destacats com ara: León Felipe, José Moreno Villa, José Gaos, Enrique Díez-Canedo, Agustín Millares Carlo, Adolfo Salazar, María Zambrano, i els catalans August Pi Sunyer i Joaquim Xirau, entre d’altres.

L’escriptor i diplomàtic mexicà Alfonso Reyes serà l’encarregat de dirigir el projecte de La Casa de España. Reyes havia estat ell mateix exiliat a Espanya durant els anys 20, i havia conegut a Madrid molts dels intel·lectuals espanyols que passarien per la mateixa experiència acabada la Guerra civil.

De La Casa de España a El Colegio de México

La Casa de España per raons polítiques i estratègiques de supervivència es convertirà durant la tardor del 40 en El Colegio de México, els canvis més substancials seran l’acceptació de professors d’origen no espanyol, la inclusió de la institució en el sistema universitari mexicà i l’especialització en les àrees d’humanitats, cal pensar que els metges i d’altres científics de les anomenades a Mèxic “ciències dures” són els que primer trobaran lloc per desenvolupar la seva especialització.

Organització actual del Colegio

En l’actualitat, El Colegio de México s’organitza mitjançant una sèrie de centres d’estudis especialitzats: el Centro de Estudios Históricos (CEH) dedicat a la història de Mèxic i de l’Amèrica Llatina; el Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios (CELL), a la lingüística i la literatura espanyola; el Centro de Estudios Internacionales (CEI) especialitzat en les relacions internacionals, la política i l’administració pública; el Centro de Estudios de Asia y África (CEAA), l’objectiu dels qual seran l’Àfrica, el Sud i Sud-Est Asiàtics, Corea, el Japó i l’Orient mitjà; el Centro de Estudios Económicos (CEE); el Centro de Estudios Demográficos Urbanos y Ambientales (CEDUA); i per últim el Centro de Estudios Sociológicos (CES).

A més de la investigació i l’educació superior per a la formació de professionals, investigadors i professors universitaris, El Colegio de México es dedica a l’edició de llibres i revistes sobre les matèries relacionades amb les investigacions i ensenyaments.

Cadascun d’aquestes centres es dediquen a la seva dupla funció de centre de recerca especialitzada i a la docència acadèmica de postgrau i doctoral.


La Biblioteca Daniel Cosío Villegas

Per a recolzar tota la labor acadèmica i d’investigació i com a centre neuràlgic i autèntic nucli organitzatiu del Colegio es troba la Biblioteca Daniel Cosío Villegas, una col·lecció d‘investigació especialitzada en ciències socials i humanitats oberta a professors, investigadors i alumnes amb més de 700.000 volums (llibres, revistes, bases de dades en línia i a text complet, audiovisuals, microformes, etc.) i 26 km lineals de prestatgeria.

La biblioteca de 24.000 m2 de superfície es troba en el centre físic del gran edifici dissenyat per l’arquitecte Teodoro González de León el 1975. Està distribuïda en tres plantes en les quals es reparteixen els 360 llocs de lectura i consulta individuals i els 35 espais per a treball en grups. Les àrees de consulta es troben sempre a prop del fons en lliure accés organitzat per un sistema classificatori mixt Decimal Dewey+Cutter, en el qual la classificació decimal regeix l’organització primera, a la qual se li afegeix el sistema per facetes de Cutter.

Un equip de treball de 80 persones asseguren un servei d’atenció al públic de dotze hores diàries sense interrupció de dilluns a divendres: catàlegs en línia, secció de referència i referència especialitzada i personalitzada personal o en línia, préstec domiciliari i préstec interbibliotecari, obtenció i reproducció de documents, formació d’usuaris, exposicions temporals i de novetats, i tots els serveis típics d’una biblioteca acadèmica moderna.

Com a detall interessant, la biblioteca ofereix un espai amb aparells reproductors de tecnologies que han quedat depassades (diversos generacions d’ordinadors amb sistemes antics de Windows, disqueteres de tota mena, lectors de microformes, lectors de vídeos 2000, Beta i VHS, etc.) que es mantenen per tal d’assegurar l’accés a materials conservats en la biblioteca i d’altres que hi puguin arribar.


Bibliotecaris acadèmics: la Maestría en Bibliotecología

La Biblioteca Daniel Cosío Villegas és un referent professional de qualitat en el context mexicà i hispanoamericà i en aquest sentit i de fa uns anys proposa una formació de postgrau en biblioteconomia, la Maestría en Bibliotecología, amb una durada de quatre semestres.

Els estudiants admesos mexicans i d’altres països estrangers, principalment llatinoamericans, segueixen una formació impartida pels bibliotecaris de la Daniel Cosío Villegas que compaginen la seva funció de referencistes, catalogadors, desenvolupadors de col·lecció o gestors de serveis amb la de la formació de nous bibliotecaris. Aquesta doble funció, de gestió i acadèmica, pràctica i teòrica respon, a imitació del món nord-americà, a la figura dels bibliotecaris acadèmics.

Lluís Agustí

Convocatòria de Pràctiques per a Florència

Un any més, de l’Istituto Universitario Europeo ens han comunicat que esperen un titulat de la Facultat per donar suport a les tasques de la biblioteca durant un any, en règim de becari.

La Facultat compta amb la confiança d’aquesta institució europea des de fa molts anys, i sempre hem pogut satisfer les seves expectatives.

Cal dir que la biblioteca en qüestió pertany a una entitat dedicada a la recerca en ciències socials (dret, història, economia…), i que compta amb molts recursos. Perquè ens en fem una idea: hi treballen més de 20 bibliotecaris!

Actualment hi ha dues exalumnes de la Facultat, que encara gaudeixen d’una beca: Joana Ferrer i Alba Hernández.

Podeu llegir alguns relats de becaris anteriors, en aquest mateix bloc.

Les condicions de la beca no estan gens malament, i s’han de prendre com una molt interessant oportunitat, en la qual tindrem ocasió d’aprendre moltes coses!

Els interessats veureu el text de la convocatòria al web de la Facultat.

Visita als estudiants en pràctiques de Londres

Fa tot just una setmana era a Londres de visita als estudiants i centres de pràctiques de la capital anglesa. El primer dia vaig desplaçar-me fins a la British Library on em van preparar un tour detallat i interessant de les perles i espais no accessibles de la biblioteca, com per exemple les quatre plantes del soterrani. A la tarda, vaig fer un viatget en underground fins a Whitechapel per conèixer Sergio Dogliani, manager de Idea Stores, una biblioteca poc convencional que serà nou centre de pràctiques pel curs vinent.

L'endemà al matí, va ser el torn de la London School of Economics. Una biblioteca moderna i amb un disseny arquitectònic d'impacte. Després de passar una estona amb l'Eva i el Marc i la seva tutora, em vaig tornar a moure fins a Canning House. La biblioteca està situada al soterrani d'una casa senyorial i enmig d'un dels barris més cars i luxosos de la ciutat. Va ser una visita breu però amb detalls molt anglesos. Aquests dies m'he alimentat de te i pastes!

Dimecres va ser el moment d'anar de visita tots plegats cap a Cambridge (els estudiants Facultat i dues estudiants de Granada que fan pràctiques al Cervantes) . Vam agafar el tren a King's Cross. Estació de tren coneguda pel rodatge d'algunes escenes de Harry Potter. L'excursió va estar organitzada per David Carrión, cap de la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Londres. Aquí, des d'aquest bloc li vull agrair la seva acollida.

A Cambridge vam visitar la University Library, on Sonia Morcillo (catalana arrelada a Cambridge des de fa 15 anys), responsable d'adquisicions dels materials de Llatinoamèrica ens va preparar una visita intensa. A la University Library vam tenir la sort de veure el departament de mapes i el de llibres rars, també ens van portar a la Library of Medieval and Modern Languagues i per acabar, ja una mica cansats, vam visitar la darrera biblioteca i ens vam quedar a conèixer alguns racons de la població.

L'endemà, vaig deixar la frescor i la pluja de terres angleses per tornar a la Facultat i a la calor de l'estiu barceloní.

Pràctiques d'estiu a Berlín!

Hallo aus Berlin!

Som la Laia Corbella i la Cleo Hernández i estem realitzant les pràctiques a l'Instituto Cervantes de Berlín.

L'edifici es troba al bell mig de Hackescher Markt i a pocs metres de l'Alexander Platz. La biblioteca es troba a l'últim pis i consta de dues plantes oferint unes magnífiques vistes gràcies a les gran vidrieres que l'envolten.

L'acollida per part del personal fou fantàstica, tant que es van oferir a fer-nos de guia tant de dia com de nit!

A dia d'avui hem fet les següents tasques: catalogació, buidatge de PES (eh, Amadeu!), ordenació física del fons, una bibliografia especialitzada en les dictadures xilena i argentina i una proposta de cartells per a la senyalització del fons.

Pel que fa l'allotjament, hem de dir que en un primer moment pot semblar fàcil trobar-ne, però ens ha estat complicat perquè solen demanar entrevistes prèvies (que en són de desconfiats aquests alemanys!) i això des de Barcelona resulta complicat. Finalment però, vàrem trobar un pis a Wedding a 3 minuts de l'U-Bahn (metro) i a 3 parades de l'Institut. També molt a prop de Bernauer Straße, on es troba el Centre de Documentació del Berliner Mauer.

Si us agrada la Història, passejar per parcs infinits, sortir de nit (i canviar de bar cada 5 minuts; com en són de ràpids a prendre cervesa!!), i gaudir d'una temperatura agradable mentre a Barcelona s'estan fregint, aquesta és la ciutat ideal.

Grüße aus Berlin!

Tschüs!

P.D: Ens hagués agradat haver pogut posar alguna fotografia, però no ens ha estat possible. Si penseu que aquesta podria ser una de les opcions per fer pràctiques d'estiu no dubteu a preguntar per nosaltres i us intentarem respondre els dubtes que us puguin sorgir.

Des de Rússia amb amor

Salut companys i companyes,

Aquí Mota, futur estudiant de tercer de diplomatura, transmetent les seves experiències a Moscou, abans capital de la pàtria del socialisme i avui una sucursal del capitalisme més salvatge. Si Lenin aixequés el cap!!!

Estic fent una estada de pràctiques a la biblioteca del Instituto Cervantes i, gràcies a la seva generositat, m'allotjo a casa del bibliotecari, que es troba a només uns 20 minuts de l'Instituto, cosa que en aquesta immensa ciutat vol dir que estic molt a prop,

L'Instituto Cervantes està situat en una zona més o menys cèntrica, a Krasnaya Presnya, just al davant de l'ambaixada de l'antic arxienemic ianqui, i a prop de l'ambaixada espanyola, que fa uns mesos que està tota ella embolicada amb una bonica xarxa verda, com si fos una actuació “artística” de Christo, perquè hi estan fent obres.

A la biblioteca de l'Instituto, malgrat que ara només s'hi fan cursets intensius i, per tant l'afluència d'alumnes és menor, cada dia vénen una trentena d'usuaris, bàsicament russes (ummm com estan les russes), encara que també alguns espanyols i llatinoamericans residents a Moscou. Com que és una biblioteca pública, està oberta a tothom i això comporta també que tingui els seus friki-usuaris: gorrejadors d'Internet, recitadores de poesia, apassionats de Torrente, etc.

Al fons de la biblioteca s'hi poden trobar manuals per aprendre castellà, català, gallec i basc; obres de referència, novel·les, llibres de lectura adaptats a diferents nivells de coneixement de la llengua, llibres infantils i petites seccions d'història, sociologia, etc. També és important l'apartat de pel·lícules, sobretot de directors espanyols, i de música. En total sumen uns 25.000 volums en totes les llengües peninsulars.

El que més es presta són els manuals de castellà i les pel·lícules. També tenen molt èxit darrerament les sèries de televisió, i les més deixades, al·lucineu, són “Los Serrano” i “El internado”.

En les quatre hores de feina faig una mica de tot, des de posar gomets, guauuu, fins a fer selecció de còmics i de bibliografia russa en castellà per a futures adquisicions.

I ara una batalleta arxivística.

Aprofitant que a casa del bibliotecari també hi està “refugiat” un amic seu que ha vingut a consultar documents del fons de l'antic Institut Marx-Engels-Lenin, avui Arxiu Estatal Rus d'Història Política i Social (RGASPI), m'he decidit a acompanyar-los per conèixer-ne el funcionament i, ja que hi som, consultar algun fons que m'interessa. Ha estat una experiència kafkiana.

Només d'entrar ens hem hagut d'enfrontar a una segurata que facilita un telèfon perquè podem demanar l'entrada a l'encarregada de l'arxiu, la gestió l'ha de fer Carlos, el bibliotecari de l'Instituto, que sap rus. Després d'aquestes gestions ens ha franquejat el pas, no sense abans prendre nota dels nostres passaports. Hem pujat a la sala on es troba la documentació referida a la Primera Internacional, i ens han atès unes “babushkes”, que literalment significa àvies, però que és com anomenen aquí a les jubilades que encara treballen. Les referides senyores, suposem que arxiveres de professió, només parlen rus. Gràcies de nou a Carlos hem pogut entendre que havíem d'omplir dos formularis amb les nostres dades. Naturalment el formulari s'ha d'omplir en rus i de nou hem abusat del nostre guia davant la burocràcia arxivística russa.

Malgrat que darrere de la suposada directora de la sala hi havia dues pantalles d'ordinador, estaven apagades. Tot els tràmits s'han de fer a mà, bé, a bolígraf.

L'encarregada, amb un to d'emprenyada, normal en aquestes terres, ha anat recriminant al Carlos les dades que no s'han omplert bé segons el seu parer. Després d'omplir un nou paper, d'escriure una carta demanant accés a l'arxiu, de signar en un llibre de registre i de mostrar de nou els nostres passaports, hem aconseguit el preuat carnet d'investigador del centre. Tot això ens ha comportat més o menys una hora de paperassa. No vull ni imaginar què deu passar si et presentes a l'arxiu sense una persona que sàpiga rus.

A la sala hi havia una cinquantena d'investigadors, alguns estrangers com nosaltres. Ara que tenim el carnet hem pogut començar a demanar. Per desgràcia meva el que vull consultar jo es troba en una sala diferent, la dedicada a la Tercera Internacional. Guiat pel Carlos m'he capbussat pels passadissos de l'arxiu a la recerca de la sala 413. No ha estat fàcil d'arribar-hi, portes tancades ens barren el pas i hem de retrocedir i tornar a intentar-lo per un altre passadís, El procés de Kafka m'ha vingut al cap. Al final hem arribat a la sala i hem trobat una encarregada més amable, que ha cercat a l'ordinador (!!), la informació que hem demanat. Bé, en realitat que ha demanat el Carlos perquè aquesta encarregada també només parla rus. Ens ha facilitat els registres del fons, en perfecte rus, però finament no hi hem trobat el que jo buscava.

Malgrat el fracàs de la recerca, l'experiència en un arxiu rus ha valgut la pena.

En descàrrec del personal, cal pensar que majoritàriament està format per jubilats que continuen treballant per millorar una mica la seva mínima pensió, que és de menys de 200 euros. En aquestes condicions difícilment els podem demanar més.

El proper repte serà entrar a l'antiga Biblioteca Lenin, avui Biblioteca Estatal Russa. Segons m'han informat, no serà fàcil, però ho intentarem, tot sigui per mantenir informats els centenars de lectors d'aquest bloc. Properament informaré d'aquest nou i apassionant objectiu, que promet ser també tota una experiència.

Fins la propera “xapa”.

José F. Mota

ESN: una associació d’estudiants en mobilitat

Erasmus Student Network (ESN) és una associació internacional formada per estudiants d'arreu d'Europa que s’adreça a estudiants que es trobin desplaçats lluny de casa. El seu objectiu principal és facilitar el coneixement de la cultura del país d’acollida i el desenvolupament personal d’aquests estudiants en mobilitat.

L’ESN té delegacions en 32 països, amb més de 300 seccions locals. En total el formen 12.000 membres, que treballen de manera voluntària. Aquest projecte ha rebut un ajut del Programa Joventut en Acció de la Unió Europea.

En el marc de la UB també existeix una secció d’ESN.

Aquesta és la pàgina web principal de l’associació: http://www.esn.org/.

I aquesta, la pàgina de la delegació a la UB: http://www.esnub.org/.

Esperem que sigui del vostre interès.

Una postal per a una exposició

Aquest missatge és una crida a tots els estudiants de la Facultat, a tot el professorat i a tot el personal d’administració i serveis.

Si aquest estiu passeu uns dies fora de casa, tant sigui de vacances com en pràctiques, envieu una postal a la Facultat!

El proper setembre volem organitzar –tal com vam fer l’any passat– una exposició de postals enviades des de l'exterior per tots nosaltres. Si hi voleu contribuir, només cal que envieu una postal a l'adreça següent:

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona

A la tornada exposarem les postals a les vitrines del primer pis amb el lema «La Facultat ha tornat de vacances». Ben segur que al setembre, la visió d'algunes de les imatges ens donarà forces per encarar un nou curs.

Gràcies per endavant!

Recull d’informació per marxar a l’estranger

La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya ha publicat a Internet, dins del seu portal Jove.cat, la Miscel·lània de recursos, un recull selectiu de fonts d’informació d’interès per a qui estigui pensant de portar a terme un viatge a l’estranger.

Els recursos es troben agrupats en aquests quatre apartats:

–Agències i portals de viatges
–Guies de països en línia
–Espais de trobada per a viatgers
–Més recursos pràctics

Esperem que sigui del vostre interès.

La Comissió Europea es planteja augmentar la mobilitat juvenil

La Comissió Europea ha publicat un llibre verd titulat Promoting the learning mobility of young people, disponible a http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-policy/doc/mobility/com329_en.pdf.

L’objectiu és obrir un debat entre tots els estaments implicats sobre la manera millor d’oferir més oportunitats als joves europeus perquè desenvolupin els seus coneixements i les seves competències fent una estada en un altre país. Tanmateix, la mobilitat internacional és realizada només per menys del 0,5 % de joves entre 16 i 29 anys.

Les estades d’estudis, experiència laboral o voluntariat en un altre país són una de les maneres principals amb les quals els joves poden millorar la seva posició laboral i el desenvolupament personal.

El llibre verd planteja els punts principals relacionats amb la mobilitat juvenil i convida a la participació de qualsevol persona, amb l’aportació d’idees o suggeriments. Aquesta consulta pública serà oberta fins el 15 de desembre de 2009 i es vehicularà mitjançant un qüestionari en línia disponible a: http://ec.europa.eu/dgs/education_culture/consult/index_es.html.

Ján Figel', el comissari europeu responsable d’educació, formació, cultura i joventut, ha declarat que «la mobilitat en la formació és positiva per a lesp persones, els centres d'ensenyament, les universitats i les institucions de formació i la societat en el seu conjunt. Contribueix a l'adquisició de capacitats, coneixements lingüístics i competències interculturals, i reforça la capacitat de les persones i les organitzacions per innovar i competir a escala internacional. Cal encoratjar la mobilitat, de manera que els períodes d'aprenentatge en altres països es converteixin en la norma i no en l'excepció. Això és important, tant per a la solidesa i la sostenibilitat de la recuperació econòmica de la UE com per a la cohesió social de les societats europees el segle XXI.»

Per a més informació: http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/09/1096&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en.

Accés al llibre verd:
http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-policy/doc/mobility/com329_en.pdf.

Formulari per aportar suggeriments al debat: http://ec.europa.eu/dgs/education_culture/consult/index_es.html.

Pràctiques d'estiu a la biblioteca Canning House de Londres

Hola a tots!!!

Sóc l'Ana Soriano, i aquest any he acabat segon curs de la diplomatura, estic passant el mes de juliol a Londres, fent pràctiques a la biblioteca de Canning House. Primer de tot he d'explicar que Canning House és un centre que es dedica a estimular l'enteniment i les relacions de Gran Bretanya amb Amèrica del Sud, Portugal i Espanya. El centre està molt ben situat, a la zona de Hyde Park Corner al costat de les ambaixades i molt a prop de la biblioteca de l'Instituto Cervantes.

La biblioteca és petita i acollidora, tot i així està repleta de documents. Treballo amb un bibliotecari, un encarregat i dues col·laboradores que vénen dos cops per setmana. Em tracten molt bé i faig tot tipus de feina. Des de catalogar documents de la biblioteca mitjançant l'OCLC fins a fer descripcions, completar referències bibliogràfiques... és una feina molt variada, ja que segons el dia faig una cosa o una altra.

L'únic aspecte negatiu és que les pràctiques només duren un mes, ja que quan comences a estar aclimatada ja has de marxar. A Londres m'estic en una residència molt a prop del centre, al costat de Russel Square, forma part de les de la Universitat de Londres, no està malament, és tipus alberg i coincideixes amb molta gent que fa cursos d'anglès, això sí, la major part de la gent s'hi està poc temps. El problema és que no té cuina i això es troba a faltar, però inclou l'esmorzar, cosa que va molt bé. La localització és molt bona, ja que estàs a 10 min. de Piccadilly Circus, i fins i tot pots anar caminant a Covent Garden.

La meva estança a Londres està essent genial i us recomano a tots que feu pràctiques d'estiu, ja que al mateix temps que aprens un idioma i coneixes una ciutat pots aprofitar per fer currículum!!!

Petons,

Ana