Biblioteques universitàries d'arreu

El diari britànic The Guardian ha publicat recentment un reportatge que inclou una desena d'entrevistes a directors de biblioteques universitàries d'arreu del món analitzant els reptes de futur que se'ls plantegen i el seu paper en l'educació superior.

Un dels entrevistats és Tommaso Giordano, sotsdirector de la biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo, amb seu a Florència, que anualment ofereix una beca per a la realització d'una estada en pràctiques d'un any per a un titulat recent de la Facultat. La propera convocatòria d’aquesta beca sortirà de manera imminent.


Podeu consultar el reportatge a:
http://www.theguardian.com/higher-education-network/blog/2013/aug/07/university-libraries-10-global-portraits

Vivències des de Santiago de Chile (II part)

Bones, sóc la Claudia Hervás

Un mes després d'haver arribat, torno a escriure per aclarir coses i penjar algunes fotos.

Aclariments 

A l'anterior post vaig dir que havia trobat la casa a través de Housing in Chile, però no és veritat. Vaig estar mirant aquest web i hi havia llocs molt interessants, però a l'hora de demanar llocs via mail no em va contestar ningú. També em van recomanar Compartodpto (web per trobar cases compartides segons els teus interessos), però les cases eren massa lluny i amb poca combinació de metro.

Finalment vaig utilitzar el web HomeChile que administra residències i cases compartides. La casa no era res de l'altre món. Era bastant freda i sobretot la meva habitació, que per anar al bany havia de travessar el pati. A la foto de sota es veu el pati i al fons, no la de la finestra, la meva habitació.

Casa: Almirante Latorre 449, metro República

Tot i així, a les nits no vaig passar fred perquè el cobrellit era de plomes i ben gruixut. De totes maneres, la casa estava molt ben ubicada.

Tasques a la biblioteca

Com vaig comentar a l'anterior post, la primera setmana vaig estar a la sala de referència llegint el llibre Archivo de prensa 1877-1885 del qual havia d’extreure els documents referits al gènere masculí i femení.

Un cop vaig haver seleccionat els documents els vaig cercar al catàleg Aleph per fer una taula que inclogués el títol, autor, núm. de registre, col·lecció, ubicació a la biblioteca i observacions.
 
Va ser una feina bastant monòtona, però alhora interessant perquè entre els documents hi havia articles tan diferents com ara El amor y la muerte, cómo rezan las solteras: poemas, o Higiene de la mujer embarazada y el recién nacido. En total vaig seleccionar uns 25 documents.

Les tres setmanes restants, a la sala d’hemeroteca vaig conèixer els mòduls d’adquisicions, seriades i catalogació del programa Aleph. Els primers dies a partir del mòdul d’adquisicions rebia les revistes que havien arribat a la biblioteca i tot seguit les classificava segons las seva ubicació en sala (una de les tres còpies) o dipòsit (les dues còpies restants). A partir del mòdul de seriades feia el mateix, però havia de crear l’adquisició o el calendari.

Els últims dies vaig aprendre a catalogar a partir d’una plantilla que tenien per a publicacions seriades senzilles. Creava un nou registre, el catalogava, després creava el calendari d’adquisicions i rebia les revistes. Per últim incloïa les paraules clau al tesaurus.

Aquestes tres setmanes van ser intenses però em van permetre conèixer una gran varietat de revistes xilenes i internacionals com ara una publicació de Condorito en àrab, la revista emblemàtica de moda, Paula i fins i tot una publicació de l’Institut d’Estudis Catalans.

La biblioteca
 
El centre és més aviat petit, però molt acollidor, consta de tres plantes visibles per l'usuari i tres més de dipòsit.

Em va sorprendre la quantitat de gent que passa per la biblioteca. Potser perquè encara es considera una biblioteca pública o perquè les biblioteques universitàries no estan tan arrelades com aquí o simplement perquè fan una gran quantitat d’activitats.

També és possible que hi hagués més moviment a causa de les activitats planejades arran de la celebració del bicentenari (a la festa no hi vaig poder assistir perquè era el 19 d'agost), però vaig assistir a la presentació del nou catàleg. Aquest nou sistema inclou elements de la web social com ara la incorporació d'etiquetes, comentaris i enllaços a les principals xarxes socials.

Façana principal de la Biblioteca Nacional de Chile

Cafeteria de la Biblioteca (inclou catàleg de fitxes que a la foto no es veu)

Salón del Bicentenario, llocs amb Wi-Fi i ordinadors

Visita a la Biblioteca de Santiago

A banda de fer el turista recorrent tot el centre de Santiago i els seus voltants, anar a Valparaíso (no em va donar temps de visitar la seva biblioteca, que és una de les més antigues de Llatinoamèrica), Viña del Mar, Pomaire i el Cajón del Maipo, també vaig tenir temps de visitar la Biblioteca de Santiago (és la biblioteca central pública).

Aquesta biblioteca no està al centre de Santiago, però val la pena anar-hi. És molt gran i agradable, al davant es troba l'Arxiu Nacional. La biblioteca, al ser gran, incorpora diverses sales d'exposicions i s'hi fan moltes activitats. 

De la Biblioteca de Santiago em van agradar moltes coses, les més curioses: 

La recepció té la llum blava per donar un ambient més calmat a tota la biblioteca.

A la sala infantil i juvenil hi ha uns tubs que a sota tenen uns coixins per llegir tranquil·lament. A certa hora del matí, depèn de com reflexa el sol, creen un efecte calidoscopi (no ho vaig veure perquè eren les 18 h).

Hi ha una sala que explica la història del coure (una de les riqueses del país) i inclou una mòmia en coure. La mòmia es va fer sola perquè la persona estava a prop d'una mina de coure quan hi va haver un del múltiples terratrèmols que han arrasat el país. 

Recepció de la biblioteca

Llocs per  llegir tranquil·lament, sala infantil

Sala del coure, mòmia

                   

A banda d'aquestes curisitats, les sales de la biblioteca tenen exposicions i a les prestatgeries hi ha petites historietes escrites. Hi ha una sala només per a mapes, reproduccions de quadres famosos per als estudiants d'història de l'art i pantalles d'ordinadors tàctils amb les pel·lícules que té la biblioteca en una gran base de dades.

Només visitar-la ja és molt interessant, però si a més et fan una visita guiada i et regalen un pack de benviguda que inclou un conte infantil, Kiwala conoce el mar,  molt maco i un llibre de contes maputxes, és genial! (Això ho vaig aconseguir perquè una companya de la Biblioteca Nacional hi havia treballat i abans que hi anés va trucar per comunicar-ho).

En definitiva tota l'estada ha sigut una gran experiència, llàstima que em vaig quedar amb les ganes d'anar al Museu d'Art Precolombí (estava en obres) i la seva biblioteca especialitzada. 

Podeu trobar més fotos del viatge al meu Facebook: 
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10201457667780049.1073741825.1126179178&type=1&l=cc87355fea

Estiu a Northampton (i II)

Hola a tothom!

Torno a ser en Francesc García des de Northampton. Avui he acabat les meves pràctiques als Library and Learning Services de la universitat d'aquesta ciutat i demà pujaré a l'avió que em portarà de tornada cap a Barcelona. En aquest darrer post resumiré les aportacions i les conclusions que he extret d'aquestes pràctiques i us parlaré de les altres excursions que he fet.

La feina que he realitzat a les pràctiques no ha estat gaire complicada, però tampoc ha estat monòtona. La veritat és que identificar les necessitats d'informació dels estudiants internacionals no ha estat gens fàcil. Parlant amb uns quants companys estrangers de la residència, consultant els companys de feina i llegint bibliografia, m'he adonat dels diferents usos que es fan de les biblioteques universitàries a d'altres països. Per exemple: a la Xina, els estudiants han d'adquirir un o dos manuals per cada assignatura i examinar-se exclusivament dels continguts d'aquests documents, amb el que no s'incentiva l'ús d'informació extra de la biblioteca; i a molts països de l'Àfrica no hi ha accés directe a les col·leccions de les biblioteques. És per aquesta raó que la millor opció per al meu projecte ha estat planificar una pàgina web de benvinguda a la biblioteca que recollís tota la informació bàsica, des de zero, però dirigida exclusivament a estrangers, i incloure vocabulari molt bàsic al glossari de termes de biblioteconomia del web de la biblioteca.

Col·lecció d'Educació Infantil de la biblioteca.

La veritat és que veure com funciona la biblioteca universitària d'una de les institucions capdavanteres de l'educació superior al Regne Unit sempre és enriquidor i hi he après un munt de coses. És per aquesta raó que l'estada se m'ha fet curta. Si hagués pogut, hauria realitzat les pràctiques al mes de juliol per veure la biblioteca en plena activitat. Un altre punt negatiu d'aquestes pràctiques és el fet que la institució d'acollida no proporcioni cap ajuda econòmica i que només es pugui comptar amb la col·laboració de les empreses patrocinadores del programa de pràctiques d'estiu de la Facultat. Tot i això, l'experiència ha estat molt positiva i totalment recomanable.

Pel que fa a les excursions, el tercer cap de setmana el meu germà i uns amics em van venir a visitar. Es van allotjar a l'hotel del centre de convencions que hi ha al mateix campus on estic vivint i treballant jo. A l'estiu hi ha pocs clients i encara menys conferències. L'hotel és econòmic i ofereix esmorzar inclòs amb el preu de l'habitació i aparcament gratuït, important si, com en el cas dels meus amics, portes cotxe. El fet d'haver llogat un vehicle ens va permetre moure'ns amb gran llibertat per tal de fer noves excursions.

Sherwood Forest: seguint els passos de Robin Hood vam visitar la impressionant reserva natural que és el bosc on s'amagava aquest personatge i la seva colla de bandits. És un bosc espectacular on s'hi poden fer moltes activitats, com senderisme o muntar amb bicicleta de muntanya.

Nottingham: el més destacable de la ciutat és el seu castell, que inclou un museu i una galeria d'art. No és un castell gaire antic, va ser destruït i reconstruït diverses vegades, la darrera al segle XVII. Però el museu permet conèixer els episodis més destacats de la història d'Anglaterra, ja que el castell de la ciutat va ser un dels principals escenaris de les guerres civils d'aquest país. A més, hi ha moltíssimes activitats per a nens al voltant de la figura de Robin Hood.

Birmingham (Brum, segons diuen els locals): es tracta de la segona ciutat més gran del país, és molt industrial i la majoria del seu conjunt monumental es localitza al centre, a les places de Centenary Square i de Victoria Square. El dia que la vam visitar hi havia una fira de gastronomia d'arreu del món en aquestes mateixes places. No ens vam poder resistir a comprar uns quants pork pies típics anglesos, que han estat una de les descobertes gastronòmiques d'aquest viatge. Tampoc no vam deixar passar l'oportunitat de visitar els estadis dels dos equips de la Premier League que hi ha a prop d'aquesta ciutat: el West Bronwich Albion F.C. i l'Aston Villa F.C.

Coventry: una de les principals ciutats del gloriós passat industrial d'Anglaterra. S'hi fabricaven cotxes tan mítics com els Jaguar, els Triumph o els Rover. I la seva principal atracció turística és el museu del transport, on s'hi exposen models de totes aquestes marques, a més dels primers models d'automòbils de la història i el vehicle a reacció que va batre el rècord de velocitat l'any 1997. Durant la segona guerra mundial s'hi va fabricar munició per als aliats, això va fer que fos una ciutat molt castigada pels bombardeigs de la Luftwaffe. Els alemanys fins i tot van inventar el verb coventrieren, que significava bombardejar massivament. La seva catedral està completament enderrocada per les bombes i és impressionant visitar les seves runes. La nova catedral, que es a construir al costat, no em va agradar gens.

Stratford-upon-Avon: el poble d'origen de William Shakespeare està totalment dedicat a la seva figura. S'hi poden visitar fins a cinc cases vinculades a la vida d'aquest escriptor, incloent-hi la casa on va néixer i la casa on es va retirar i morir. És un lloc preciós, però atapeït de turistes i de botigues de records relacionats amb l'autor i les seves obres.

També vaig tornar a visitar, aquest cop acompanyat pels meus amics, les ciutats de Northampton, Leicester i Oxford. I a la darrera, aquesta vegada sí que hi vaig poder veure la Divinity School de la Bodleian Library. Es tracta de la primera aula en què es va impartir classe a la Universitat d'Oxford i el lloc en el qual es va rodar la infermeria de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal, entre moltes d'altres. També hi vaig provar l'Stilton (sí, sí, com en Jerónimo) dinant en un dels seus pubs, un formatge blau de la zona, deliciós i que combina molt bé amb fruita i melmelades.

El darrer cap de setmana el vaig dedicar a fer un parell d'escapades a Londres i a acomiadar-me de Northampton i dels seus antics edificis construïts amb pedra color de mel, comprar-hi uns quants records, perdre-m'hi passejant, assaborir per darrera vegada els sausage rolls de la fleca de davant de la All Saints Church i entaular-me també per darrer cop per dinar a un pub amb la companyia d'una pinta de sidra.

Londres: aquesta ciutat no es pot veure ni en un dia, ni en una setmana, i jo només hi vaig dedicar dues jornades. Sent conscient d'això, vaig intentar veure-hi almenys els llocs que més m'interessaven. Vaig passar pels Abbey Road Studios, pel 221b de Baker Street i per l'andana 9 i 3/4 de l'estació de King's Cross. Però l'objectiu principal del primer dia de visita a la capital del Regne Unit va ser The British Library. Impressionant, gegantina i moderníssima, em va encantar. Tot i que cal inscriure's com a reader per visitar les sales de lectura i accedir a les seves col·leccions, els principals tresors de la biblioteca estan exposats al públic general. Entre ells s'hi compten manuscrits de Shakespeare i Wilde, entre molts d'altres, els quaderns de Da Vinci o Durer, l'escriptori de la Jane Austen i el Codex Sinaiticus, la versió més antiga que es conserva del Nou Testament.

Vaig passejar pels barris de Candem i pel Soho, veient els seus teatres musicals, i per Trafalgar Square de camí a Westminster, on es troben les principals atraccions turístiques de la ciutat. També vaig passar pel davant del British Museum, de la British Gallery i de la British Portrait Gallery. Però tenint tant poc temps, vaig decidir no entrar-hi, són museus immensos. Queden pendents per a un proper viatge. A Westminster vaig poder veure-hi el Parlament, el Big Ben, l'Abadia, el Palau de Buckingham, la Catedral, el Tàmesi i tots els llocs turístics que hi ha pels voltants, però el dia se'm va fer curt i em va deixar amb el mal regust de boca d'haver-me quedat un munt de coses per veure.

El segon i darrer dia de visita a Londres vaig quedar amb la Xiomara, una excompanya de la Facultat que viu des de fa un temps a la ciutat, i vam anar a gaudir del Carnaval de Notting Hill. Sóc un apassionat de la música jamaicana i no podia deixar passar l'oportunitat d'estar el més a prop possible del Carib sense sortir d'Europa. Hi havia molt bon ambient, amb Sound Systems i música en directe pels carrers, i les típiques barbacoes jamaicanes on s'hi feia Jerk Chicken, tot ben regat amb Red Stripe, la cervesa de l'illa. Després vam passejar per alguns dels llocs que m'havia deixat per veure en la meva anterior visita, com Picadilly Circus, Carnavy Street o les llibreries de vell de Charing Cross Road. A més, vam dinar en un dels buffets de Chinatown.

Bé, crec que he faltat a la meva paraula de procurar fer un post més curt aquesta vegada, ho lamento. Però tot sigui per explicar-vos correctament la meva experiència. ;-)

Una abraçada!

Estiu a Northampton (I)

Hola a tothom!

Sóc en Francesc García i us escric des del Park Campus de The University of Northampton. És en la biblioteca d'aquesta universitat, i d'aquest campus, on porto poc més de dues setmanes fent les pràctiques d'aquest estiu.

Hi vaig arribar, després d'agafar fins a tres autobusos per anar des de l'aeroport d'Stansted fins al campus. Potser viatjar en companyies low cost moltes vegades implica gastar-se els diners estalviats amb els bitllets en els viatges d'autobús. Però des del primer que vaig agafar, el que em va portar de l'aeroport a Londres, ja vaig poder començar a fer turisme. Com que l'estació en què vaig canviar d'autobús per dirigir-me a Northampton va ser la Victoria Coach Station, en ple centre de Londres, vaig poder veure els lloc més emblemàtics de la capital britànica des del mateix seient. Un cop a Northampton, vaig haver d'agafar un autobús urbà per tal d'arribar al Park Campus, que està situat a més de 6 quilòmetres del centre de la ciutat.

El campus és un lloc molt maco, tranquil, i disposa de tots els serveis bàsics necessaris: supermercat, banc, cafeteries i està ben comunicat per diverses línies d'autobús. Estic allotjat en una de les residències del mateix campus, concretament a la Margaret Bonfield Hall. Hi gaudeixo d'una habitació la mar d'acollidora i amb accés a la xarxa Wi-Fi de la universitat. La pròpia oficina d'allotjament de la universitat va ser qui me la va aconseguir per un mòdic preu.

Margaret Bonfield Hall

La meva feina a la biblioteca consisteix a dissenyar, planificar i elaborar materials informatius i formatius en línia sobre la biblioteca i els seus serveis per als estudiants estrangers de la universitat. La veritat és que m'han deixat molta llibertat a l'hora de triar el tipus de material a realitzar i el servei o aspecte a tractar-hi. La idea era que jo mateix, com a estranger, pogués tenir una mirada neta i semblant a la que poden tenir els estudiants internacionals. Després d'haver fet una mica de recerca sobre els serveis de la biblioteca, sobre les recomanacions al respecte dels consorcis de biblioteques universitàries i de preguntar a alguns companys quins aspectes han de comunicar més freqüentment als estudiants internacionals, vaig presentar diverses propostes de materials al meu cap. D'aquesta llista, finalment, vam decidir centrar-nos a fer una pàgina web de benvinguda dirigida als estudiants estrangers, on enllaçar-hi molts dels materials realitzats per la biblioteca i altres informacions que els puguin ser d'ajuda, i per ampliar el glossari de termes bibliotecaris present al web de la biblioteca. Des d'abans d'arribar aquí ja se'm va informar que les meves tasques formarien part d'un projecte molt més gros i a molt llarg termini, que segurament no l'acabaria jo. Però intentaré donar-ho tot en aquests materials en concret i poder lliurar així un producte més o menys enllestit.

Les condicions de treball són molt bones, si no es té en compte que aquestes pràctiques no són remunerades i que el centre només m'ha ajudat a trobar l'allotjament, no pas a pagar-lo. Treballo de dilluns a dijous, de les 9:00 h a les 13:00 h, amb una pausa de 15 minuts pel matí. Aquesta pausa diària l'acostumo a fer a la sala d'esbarjo dels empleats, en la qual hi ha molt bon ambient. La gent és molt agradable i educada, però la majoria de companys són de mitjana edat, no hi ha gaire jovent treballant a la biblioteca. Tampoc hi ha gaires alumnes al campus, pel fet de ser agost, quan no hi ha classes a la universitat. Però hi ha força estudiants estrangers fent cursos d'idiomes i nois i noies d'institut fent cursos d'estiu i practicant esport al campus.

Park Campus Library

A més del projecte que se m'ha encarregat, se m'intenta donar una visió general de totes les tasques que es realitzen a la biblioteca. Totes aquestes setmanes he tingut programades visites als diferents departaments i serveis de la biblioteca. A part dels típics de processament tècnic, suport a la recerca, suport a la docència, suport a l'aprenentatge o adquisicions, en destacaria els departaments específics de màrqueting, d'atenció als usuaris, i d'atenció a usuaris amb necessitats especials.

El que més em va cridar l'atenció de la biblioteca, des del primer dia en què hi vaig treballar, és el fet que només es realitzessin els préstecs de manera manual en comptades ocasions. Com a norma general, tots els préstecs es fan mitjançant les màquines d'autopréstec presents a totes les plantes de la biblioteca. També em va sorprendre agradablement la gran quantitat d'espais per a la realització de treballs en grup, tots ells dotats de grans taules i de monitors als quals poder connectar l'ordinador portàtil.

Com ja he dit anteriorment, el campus compta amb cafeteria i supermercat. No sóc gaire bon cuiner i per dinar i sopar vaig sempre a la cafeteria, on es pot menjar una gran varietat de plats a preus assequibles. L'esmorzar el faig gairebé sempre a l'habitació, o de camí a la biblioteca, a base de galetes i altres pastes que compro al supermercat. A més, tinc sempre l'alternativa de baixar a la ciutat i menjar en algun restaurant o pub.

A la ciutat, la veritat és que no hi ha gaire cosa a veure. No és una ciutat turística, es tracta d'un lloc el major motor econòmic del qual és la universitat. Compta amb un passat industrial en el camp de la fabricació de calçat i del tractament de la pell, del que ja només en queda l'arquitectura, un museu dedicat a la història d'aquesta indústria i una curiosíssima col·lecció sobre el treball de la pell a la biblioteca de la universitat. La millor manera de veure-la és seguir el "Northampton Heritage Trail" que es pot fer en un matí, encara que el que s'hi veu són bàsicament esglésies. La resta del temps es pot invertir passejant i perdent-se per la ciutat. Hi ha moltes botigues, pubs i restaurants, un mercat i un parell de centres comercials. El museu és força recomanable, però majoritàriament hi veureu sabates i la història de la ciutat, per altra banda curiosa, reconstruïda després d'un incendi al segle XVII i dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.

La cèntrica situació de la ciutat de Northampton fa que estigui molt ben comunicada i que tingui molts llocs interessants per visitar a l'abast. Aquestes són algunes de les excursions que he fet aquests primers dies:

Oxford: hi vaig anar el primer cap de setmana agafant un dels autocars que hi viatgen des de Northampton. Una ciutat molt turística, dedicada completament a la seva prestigiosa universitat i que recorda constantment els seus alumnes i professors il·lustres: J.R.R. Tolkien, Albert Einsten, Lewis Carroll, C.S. Lewis, entre d'altres. El dia que hi vaig anar no vaig poder visitar algunes de les sales de la Bodleian Library ni molts dels colleges perquè hi havia diverses cerimònies de graduació, tampoc vaig poder veure-hi el famós dodo del museu d'història natural de la universitat, perquè està d'obres. Però us recomano el mercat cobert de la ciutat i el museu Pitt Rivers, impressionant. També val la pena passejar-hi descobrint-hi les gàrgoles dels seus edificis o fer un tomb pel voltant dels canals que van a parar al Tàmesi.

Leicester (Les'ter segons ho pronuncien aquí): una ciutat no tan turística com Oxford, però amb força més coses per veure-hi que no pas Northampton. També s'hi accedeix fàcilment amb autocar. El més destacable és la seva multiculturalitat. Com a ciutat amb una forta presència de la indústria tèxtil va rebre molta immigració procedent de la península de l'Hindustan, un fet que es reflexa en la seva gent, en els seus restaurants i en el fet que no només s'hi poden visitar esglésies, sinó també temples jainistes i sikhs. No vaig anar a visitar el National Space Centre perquè quedava lluny del centre urbà, a part que els llançaments de les missions espacials britàniques es fan des de la Guyana Francesa. També són interessants el New Walk Museum & Art Gallery i les restes romanes del Jewry Wall i el seu museu adjacent. I no es pot deixar passar l'oportunitat de degustar la cuina vegetariana hindú d'algun dels nombrosos restaurants de Belgrave Road.

Cambridge: també, com Oxford, és una ciutat un pèl massa turística i totalment dedicada a la seva universitat i a les figures il·lustres que hi van viure, però el que més molesta en visitar-la no són els altres turistes, sinó la gran quantitat de bicicletes que hi circulen. No hi ha tanta bona combinació amb l'autobús des de Northamptom com amb les dues altres ciutats, però val la pena fer el canvi a Bedford o a Milton Keynes per tal de veure-la. S'hi poden visitar multitud de colleges amb les seves respectives capelles, però jo considero imprescindible passar per les tres portes (la de la Humilitat, la de la Virtut i la de l'Honor) del Gonville & Caius College, on va estudiar Stephen Hawking. També us recomano visitar el Scott Polar Research Institute i passejar pels Banks a la vora del riu. Si aneu força colla també podeu llogar una barca per navegar-hi, però jo no em vaig atrevir a fer punting, com n'hi diuen aquí.

En un proper post us acabaré de parlar de la meva experiència en aquestes pràctiques d'estiu i d'alguna excursió més que hagi pogut fer. També espero que el post no sigui tan llarg com aquest. ;-)

Una abraçada!

Oferta d'ajut per realitzar la tesi doctoral

La Royal School of Library and Information Science ofereix una beca de 3 anys per fer la tesi en la nostra disciplina a la Universitat de Copenhague, a Dinamarca.

Data límit: 15 de setembre de 2013.

Més informació i sol·licituds a: http://phd.humanities.ku.dk/how_to_apply/calls/phd-scholarship-in-information-science/

Pràctiques per a graduats a Londres

Programa de pràctiques per a graduats que porta endavant l’European Medicines Agency, un organisme europeu que té la seu a Londres. 

A part de metges i altres titulats en ciències de la salut, accepten també candidatures del nostre àmbit professional.

La remuneració és de 1.350 lliures esterlines al mes.

Més detalls sobre el procediment i testimoni de diversos espanyols al link següent: 
http://www.ema.europa.eu/ema/index.jsp?curl=pages/about_us/general/general_content_000321.jsp&mid=WC0b01ac0580029405

Liverpool Central Library

Hola a tots!

Sóc l'Estefania Dorado, part d’aquesta primera fornada que s’ha graduat aquest any en Informació i Documentació. No fa ni més d’un mes que estic vivint i treballant a Anglaterra i... és que no vaig perdre el temps en marxar!

Tot i que el treball no és relatiu amb els estudis, gaudeixo d’una mica de temps per poder realitzar altres activitats com aprofitar i visitar altres ciutats i pobles del Regne Unit.


Fa una setmana vaig decidir visitar Liverpool, que molts coneixereu per la popularitat dels The Beatles o bé del seu equip de futbol Liverpool Football Club. No és la primera vegada que visitava la ciutat, però sí la primera en la que visitava una de les seves biblioteques, la Liverpool Central Library.

Entrada

Vestíbul

La Liverpool Central Library és una de les dinou biblioteques que podem trobar a la ciutat de Liverpool. Aquesta biblioteca es troba situada al cor de la ciutat, envoltada pel World Museum Liverpool, Empire Theatre, St. George’s Hall, Walker Art Gallery, St. Johns Garden i a menys de cinc minuts de l’estació central de Lime Street.

Vista - contrapicat

El primer edifici de la biblioteca va ser el William Brown Library and Museum construït entre el 1857-1860 i que tenia el nom del seu benefactor. L’any 1879 va ser ampliat amb la Picton Reading Room i l’any 1906 amb Hornby Library. L’any 1915 es va afegir la Oak Room. Durant els anys 60 i 70 es van afegir més extensions a l'edifici com el Picton Hall. La darrera i gran reforma es va realitzar entre 2009 i 2013 en la qual es va demolir totes les reformes realitzades entre els anys 60 i 70 i es va mantenir les sales Hornby, Oak i Picton.

Hornby Library

Picton Reading Room

La biblioteca actual està formada per diferents àrees: read, discover, archive, theasures, imagine i enquire. Cadascuna d’aquestes àrees es troba distribuïda per les cinc plantes que formen aquesta magnifica biblioteca totalment equipada amb l'última tecnologia com són, per exemple, Ipads o bé les màquines d’autopréstec per radiofreqüència, mobiliari de tot tipus depenent de la funció que l’usuari vol fer de la unitat, per exemple, des de sofàs fins a sales treball en grup. A més, li dóna valor afegit la seva còpula i la terrassa superior, que es pot visitar, i la cafeteria situada al vestíbul de la biblioteca.

Àrea reading

Entrada - Reception & Discover

Àrea discover

Vista detall - Ipads

Revistes en paper

Ara que és estiu i si no teniu planejades vacances, veniu a veure aquesta meravella, jo vaig sortir amb els pèls de punta! I si voleu venir a treballar, aneu mirant la pàgina de l’ajuntament que em van dir que surten allà les ofertes de feina :)

Informació útil per viatjar per Europa

Una pàgina de la Unió Europea, de caire informatiu, amb consells per a les persones que viatgen per Europa: salut, treball, tràmits de residència, viatjar, educació, etc.

Més informació a: http://europa.eu/youreurope/citizens/index_es.htm
 

Vivències des de Santiago de Chile

Hola a tothom! (Des del 7 de juliol que estic a l'altra punta del món.)

Sóc la Claudia Hervás i aquest darrer curs he acabat segon de grau amb alguna de tercer. Des que hem vaig apuntar a fer el grau volia fer les pràctiques d'estiu a l'estranger. Aquest curs tot i no tenir els crèdits suficients aprovats en el moment de fer la sol·licitud ho vaig intentar i aquí estic, fent pràctiques a la Biblioteca Nacional de Chile. La meva primera opció era Oporto però com que era evident que ho demanaria molta gent vaig decidir anar més lluny, a més sempre he volgut viatjar a Sud Amèrica.

Qüestions pràctiques:

Vaig trobar la casa on visc a partir de Housing in Chile, una web que administra diverses cases compartides o residències d'estudiants. La casa no és que sigui una meravella, però està prop del metro per anar a la biblioteca (només són 4 parades que si es té ganes es poden fer caminant perquè és tot recte).

Abans d'arribar, amb la persona de referència vam decidir les tasques que realitzaria. La primera setmana vaig estar a la secció de referència i atenció d'usuaris (recull de publicacions sobre gènere i cerca al catàleg Aleph per saber la ubicació a la biblioteca) i ara estic començant a hemeroteca. (Rebo adquisicions i la setmana que bé catalogaré.)

Coses que passen:

El primer dia a la biblioteca va ser un tant caòtic. Havia arribat el matí anterior després d'un vol de 13 h i a la una de la matinada em vaig aixecar sobresaltada pensant-me que era l'hora (a Barcelona serien les 7 del matí) total que al final em vaig adormir més del compte i en arribar al metro quan faltava un quart per les 9 (hora que havia de començar) el metro anava horrorosament ple i vaig haver d'esperar al 5 que passava. Finalment en arribar a la biblioteca no recordaven que començava aquell dia, però després ja es va aclarir tot. Tothom és molt amable, el menjar està boníssim (un pèl dolç tot plegat). Tot va perfecte (tret que ahir em van robar el mòbil al metro de la mateixa manera que em va passar fa uns anys a Barcelona).

A la tornada ja penjaré alguna foto.

Curiositats:

Els carrers de Santiago estan plens de gossos vestits, estan abandonats però la gent els hi porta menjar.

Sabeu què és una coberta amb bigoti? Un coberta adornada.

Apa doncs, fins la tornada!

Buscar treball al Regne Unit

Pàgina web informativa per buscar feina al Regne Unit, adreçades a ciutadans espanyols. Recopilació d’informació específica per a diferents professions, incloent els bibliotecaris. D’altra banda també hi ha un seguit d’informacions útils per a qualsevol tipus d’ocupació: uns consells pràctics de cara a preparar el currículum i les entrevistes de selecció (com acreditar el coneixement d’idiomes, com homologar els títols acadèmics…), i una sèrie de fonts d’informació genèriques per localitzar ofertes de feina i de pràctiques (pàgines web especialitzades, ofertes directes de feines, etc.).

Des d’aquest enllaç  hi accedireu.

AJUTS - "MOBINT 12-13. Move & Learn!"

Erasmus i altres programes de mobilitat internacional

Si tens concedida una plaça de mobilitat acadèmica per realitzar un intercanvi a l'estranger durant el curs 2012-2013, informa't i sol·licita un ajut MOBINT de l'AGAUR! Es concedirà un ajut de 200 euros mensuals segons la durada de l'estada (màxim 6 mesos).

Termini de presentació:
del 15/05/12 al 15/06/12

Enllaç a la pàgina de la convocatòria:

http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_beques.jsp?categoria=universitaris

Més informació:

Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

beques_agaur@agaur.gencat.cat

Dolce far niente (I): pràctiques a l'European University Institute de Florència

   
   Hola a tothom, com va tot per terres catalanes?

L'Arno al capvespre

   Sóc la Núria Cangròs i Alonso i avui, 30 d'abril de 2013, és un gran dia! Fa just tres mesos que vaig començar la meva estada de pràctiques a la biblioteca de l'European Universitary Institute i m'han renovat per nou mesos més! I per acabar-ho d'arrodonir demà és festa i aquesta nit se celebra la Notte Bianca a Florència amb desenes de concerts, portes obertes als museus, espectacles de carrer i fins a les sis de la matinada. Així que, a celebrar-ho!

   L'European University Institute (EUI) és una institució intergovernamental d'educació superior (postgraus i doctorats) i de recerca en el camp de l'economia, la ciència política, el dret i la història, des d'una perspectiva europea. Va ser fundada l'any 1976 gràcies a la cooperació de gairebé una desena d'estats europeus; al llarg d'aquests anys s'hi han anat sumant altres països, fins arribar als 20 actuals, entre els quals hi ha l'estat espanyol. Tot i ser una institució europea no és una institució de la Unió Europea i políticament i econòmica depèn dels països que en formen part. 

Voltants de l'EUI

El campus de l'EUI està format per diverses vil·les renaixentistes i una abadia situades en els turons de San Domenico, amb vistes a Florència. L'espai natural que envolta el campus és deliciós: jardins, camps d'oliveres, cant dels ocellets, calma i tranquil·litat per totes bandes i unes vistes fantàstiques del Duomo. L'edifici principal és l'antiga abadia (coneguda com Badia) on està ubicada la biblioteca, un dels tres pilars al voltant dels quals s'organitza la vida acadèmica i social de l'EUI; els altres dos són el Bar Fiasco i la Coppa Pavone.

   Treballar a la biblioteca de l'EUI està essent una experiència molt enriquidora i gratificant. Per poder entrar en detalls, faré una altra entrada al Mòbils BiD només per la biblioteca. De moment però, us explico una mica com han anat aquests tres primers mesos.
 
   Cada any la biblioteca té 5 persones de pràctiques que s'incorporen en diversos

Comiat de la Laura i la Clara

moments al llarg de l'any. El mes de febrer ens vam incorporar una noia grega i jo (en els llocs de l'Alba Nogués i una noia grega); a mitjans d'abril es van incorporar una noia txeca i una danesa (en els llocs de la Clara Artigas i una noia italiana) i, el proper octubre, s'incorporarà en Jofre Capdevila (en el lloc d'una noia txeca). Tot aquest moviment de becaris es valora molt positivament des de la biblioteca per tot allò que aporta en noves idees, visions i propostes de millora, així com en mà d'obra. A la vegada, el procés d'acollida i integració d'un nou becari és una feina que implica tot el personal i que s'allarga fins a sis setmanes.

   El període de pràctiques està dividit en dos: un període de prova de 3 mesos i, si se supera, un segon període de 9 mesos. Amb l'excepció que es faci una barrabassada de l'alçada d'un campanar o que el becari opti per no continuar, la continuïtat està assegurada. Les primeres setmanes del període de prova inclouen un programa força complet que permet conèixer tots els departaments i serveis de la biblioteca mitjançant formacions d'entre dues i quatre hores amb els responsables corresponents.

Fons de dret

    A l'inici de les pràctiques cada becari és assignat a un departament: catalogació, publicacions periòdiques, adquisicions o préstec interbibliotecari; en el meu cas, jo treballo en el de catalogació (i n'estic encantada!). Durant les setmanes de formació, es treballa només en el departament assignat amb l'acompanyament i la supervisió del responsable per tal d'aprendre'n tots els misteris i esdevenir autònom ja que, un cop acabats els tres primers mesos de prova, al becari (tot i seguir cobrant com a becari) se'l considera com un treballador més i se li exigeix un bon rendiment de treball.

   Després de les sis primeres setmanes, les hores de feina es divideixen en dues

Fons de ciències socials

franges. Durant els matins es treballa en el departament assignat i, per les tardes, es treballa en algun projecte o servei diferent (d'acord tant amb els interessos del becari com amb les necessitats de la biblioteca). Jo treballo dues tardes en el Cadmus, el repositori digital de l'EUI, i dues tardes en el departament de préstec interbibliotecari. A més, tots els becaris tenim assignades unes tasques comunes: gestió dels llibres retornats i consultats durant el dia anterior dos matins a la setmana (de 8:15 a 9:00), atenció als usuaris al mostrador de l'entrada un matí a la setmana i responsables de la sala de microformes una tarda a la setmana.
 

Exteriors de la biblioteca

   L'idioma oficial de treball de la biblioteca és l'anglès, però l'italià s'utilitza gairebé igual o més. I, com que es tracta d'un espai de treball internacional, també es pot sentir parlar en grec, català, castellà, francès, holandès i alemany, entre els propis bibliotecaris i entre bibliotecaris i usuaris. Per optar a la plaça es demana un nivell d'anglès acceptable (que posen a prova mitjançant una entrevista telefònica amb els candidats), tot i que no cal que sigui ni excel·lent ni perfecte. Però és molt i molt recomanable saber també italià o fer l'esforç d'aprendre'l durant l'estada a l'EUI ja que la majoria de bibliotecaris parlen en italià entre ells, sobretot en converses informals, a l'hora de dinar i per fer safareig (i se'n fa molt!); per tant, saber italià permet tenir una visió molt més àmplia i profunda d'allò que succeeix a la biblioteca i una relació encara més cordial amb els bibliotecaris.

    El segon pilar de l'EUI és el bar Fiasco, centre social i alcohòlic de l'EUI. Situat a l'edifici de Badia, el Fiasco és un bar autogestionat pels investigadors. Obre de dilluns a divendres a partir de les 6 de la tarda i disposa de barra, una petita pista de ball, un futbolí i un billar, taules, cadires i sofàs, terrasseta i barbacoa. Entre setmana és un espai de relax i trobada dels investigadors; a vegades hi ha concert o es veuen partits de futbol en una pantalla improvisada. El dia fort del Fiasco són els divendres, sobretot quan els investigadors d'un mateix país s'organitzen per muntar una festa folklòrica. En aquestes ocasions és habitual que el Fiasco tanqui quan el sol ja despunta pels turons de Fiesole, després d'una nit de festa que no té res d'envejar a les que es poden fer durant els Erasmus més esbojarrats. 

    Participar de les vetllades i les festes del Fiasco és una molt bona opció per als 

Mad Cows

becaris de la biblioteca per a conèixer gent, fer amics i relacionar-se amb els investigadors d'igual a igual. Una altra possibilitat és apuntar-se als cursos d'idiomes del Language Center o a les activitats extraescolars que ofereix l'EUI. Jo m'he apuntat a l'equip de futbol femení de l'EUI, les Mad Cows, i estic encantada de la vida! A partir de jugar amb noies, he començat a jugar també amb nois i he acabat coorganitzant la Coppa Pavone Femminile (CPF), un torneig de futbol femení que tindrà lloc el mes de juny. A més tinc un grup d'amigues amb les quals anar a passejar, a fer un gelat (a Badiani, sens dubte!) i a gaudir de la bonica ciutat de Florència, més enllà de les col·legues de la biblioteca.

   La Coppa Pavone (CP) és el tercer pilar de l'EUI i l'esdeveniment més esperat de tot el curs, fins i tot potser més que la graduació dels investigadors de quart any. La CP és un torneig de futbol que té lloc durant les dues primeres setmanes del mes de juny al camp de futbol de la deliciosa Villa Schifanoia (departament de Ciències Polítiques i Socials) i involucra tota la comunitat acadèmica i administrativa: de

Instant de la CPF

dilluns a divendres, de 17 a 22 h, tenen lloc els partits on s'enfronten professors, investigadors, bibliotecaris, personal de la neteja, secretaris, informàtics...; enguany seran 16 equips i uns 200 jugadors. Com que el paper de les noies a la CP és molt limitat, tres de les jugadores de les Mad Cows vam pensar que seria bo organitzar un torneig paral·lel per a noies, obert a totes aquelles noies que els venia de gust jugar a futbol, però que no volien o no podien jugar a la CP i també per a aquelles que no en tenien prou només jugant a la CP! De moment més de 50 noies (i 6 nois que faran de porters) s'han animat a participar a la CPF i promet ser tot un èxit. 
 

Logo fet per la Clara Artigas

   Un cop engegat el projecte de Coppa Pavone Femminile hem ficat cullerada també a la Coppa Pavone, sobretot gràcies al meravellós logo que ha dissenyat la Clara Artigas, becària de la biblioteca fins el passat mes d'abril, i hem aconseguit que es venguin samarretes de la CP a la botiga de l'EUI. Des d'aquí, moltes gràcies Clara, t'estimem! També hem aconseguit que es publiqués una notícia sobre la CPF a l'EUI Life, el butlletí electrònic de l'EUI i hem empaperat les diferents vil·les de cartells animant a la participació (de nou, gràcies Clara!).

   [Actualització del 7 de juliol] La Coppa Pavone i la Coppa Pavone Feminile han estat tot un èxit, tant de participació com de públic, i ha estat molt i molt divertit. Podeu llegir-ne la crònica i xafardejar les fotos aquí. L'entrega de medalles i copes ha tingut lloc durant el June Ball, l'acte institucional de cloenda del curs acadèmic que, com tota bona festa a l'EUI, ha acabat a les tantes a ritme de La Macarena al bar Fiasco!

Nyaaaaam!

   Queden moltes cosetes interessants per explicar, sobretot per a aquelles persones que potser us estigueu plantejant demanar aquesta beca: com funciona la biblioteca, quin és el paper dels becaris, on anar a viure, què visitar a Florència i als voltants, on aprendre italià, com evitar que et piquin els mosquits, entre d'altres. I, sobretot, queden moltes gelateries per recomanar. Estigueu atentes! Jo, mentrestant, seguiré gaudint del dolce far niente italià!

Arrivederci. Salut i alegria!