Dolce far niente (I): pràctiques a l'European University Institute de Florència

   
   Hola a tothom, com va tot per terres catalanes?

L'Arno al capvespre

   Sóc la Núria Cangròs i Alonso i avui, 30 d'abril de 2013, és un gran dia! Fa just tres mesos que vaig començar la meva estada de pràctiques a la biblioteca de l'European Universitary Institute i m'han renovat per nou mesos més! I per acabar-ho d'arrodonir demà és festa i aquesta nit se celebra la Notte Bianca a Florència amb desenes de concerts, portes obertes als museus, espectacles de carrer i fins a les sis de la matinada. Així que, a celebrar-ho!

   L'European University Institute (EUI) és una institució intergovernamental d'educació superior (postgraus i doctorats) i de recerca en el camp de l'economia, la ciència política, el dret i la història, des d'una perspectiva europea. Va ser fundada l'any 1976 gràcies a la cooperació de gairebé una desena d'estats europeus; al llarg d'aquests anys s'hi han anat sumant altres països, fins arribar als 20 actuals, entre els quals hi ha l'estat espanyol. Tot i ser una institució europea no és una institució de la Unió Europea i políticament i econòmica depèn dels països que en formen part. 

Voltants de l'EUI

El campus de l'EUI està format per diverses vil·les renaixentistes i una abadia situades en els turons de San Domenico, amb vistes a Florència. L'espai natural que envolta el campus és deliciós: jardins, camps d'oliveres, cant dels ocellets, calma i tranquil·litat per totes bandes i unes vistes fantàstiques del Duomo. L'edifici principal és l'antiga abadia (coneguda com Badia) on està ubicada la biblioteca, un dels tres pilars al voltant dels quals s'organitza la vida acadèmica i social de l'EUI; els altres dos són el Bar Fiasco i la Coppa Pavone.

   Treballar a la biblioteca de l'EUI està essent una experiència molt enriquidora i gratificant. Per poder entrar en detalls, faré una altra entrada al Mòbils BiD només per la biblioteca. De moment però, us explico una mica com han anat aquests tres primers mesos.
 
   Cada any la biblioteca té 5 persones de pràctiques que s'incorporen en diversos

Comiat de la Laura i la Clara

moments al llarg de l'any. El mes de febrer ens vam incorporar una noia grega i jo (en els llocs de l'Alba Nogués i una noia grega); a mitjans d'abril es van incorporar una noia txeca i una danesa (en els llocs de la Clara Artigas i una noia italiana) i, el proper octubre, s'incorporarà en Jofre Capdevila (en el lloc d'una noia txeca). Tot aquest moviment de becaris es valora molt positivament des de la biblioteca per tot allò que aporta en noves idees, visions i propostes de millora, així com en mà d'obra. A la vegada, el procés d'acollida i integració d'un nou becari és una feina que implica tot el personal i que s'allarga fins a sis setmanes.

   El període de pràctiques està dividit en dos: un període de prova de 3 mesos i, si se supera, un segon període de 9 mesos. Amb l'excepció que es faci una barrabassada de l'alçada d'un campanar o que el becari opti per no continuar, la continuïtat està assegurada. Les primeres setmanes del període de prova inclouen un programa força complet que permet conèixer tots els departaments i serveis de la biblioteca mitjançant formacions d'entre dues i quatre hores amb els responsables corresponents.

Fons de dret

    A l'inici de les pràctiques cada becari és assignat a un departament: catalogació, publicacions periòdiques, adquisicions o préstec interbibliotecari; en el meu cas, jo treballo en el de catalogació (i n'estic encantada!). Durant les setmanes de formació, es treballa només en el departament assignat amb l'acompanyament i la supervisió del responsable per tal d'aprendre'n tots els misteris i esdevenir autònom ja que, un cop acabats els tres primers mesos de prova, al becari (tot i seguir cobrant com a becari) se'l considera com un treballador més i se li exigeix un bon rendiment de treball.

   Després de les sis primeres setmanes, les hores de feina es divideixen en dues

Fons de ciències socials

franges. Durant els matins es treballa en el departament assignat i, per les tardes, es treballa en algun projecte o servei diferent (d'acord tant amb els interessos del becari com amb les necessitats de la biblioteca). Jo treballo dues tardes en el Cadmus, el repositori digital de l'EUI, i dues tardes en el departament de préstec interbibliotecari. A més, tots els becaris tenim assignades unes tasques comunes: gestió dels llibres retornats i consultats durant el dia anterior dos matins a la setmana (de 8:15 a 9:00), atenció als usuaris al mostrador de l'entrada un matí a la setmana i responsables de la sala de microformes una tarda a la setmana.
 

Exteriors de la biblioteca

   L'idioma oficial de treball de la biblioteca és l'anglès, però l'italià s'utilitza gairebé igual o més. I, com que es tracta d'un espai de treball internacional, també es pot sentir parlar en grec, català, castellà, francès, holandès i alemany, entre els propis bibliotecaris i entre bibliotecaris i usuaris. Per optar a la plaça es demana un nivell d'anglès acceptable (que posen a prova mitjançant una entrevista telefònica amb els candidats), tot i que no cal que sigui ni excel·lent ni perfecte. Però és molt i molt recomanable saber també italià o fer l'esforç d'aprendre'l durant l'estada a l'EUI ja que la majoria de bibliotecaris parlen en italià entre ells, sobretot en converses informals, a l'hora de dinar i per fer safareig (i se'n fa molt!); per tant, saber italià permet tenir una visió molt més àmplia i profunda d'allò que succeeix a la biblioteca i una relació encara més cordial amb els bibliotecaris.

    El segon pilar de l'EUI és el bar Fiasco, centre social i alcohòlic de l'EUI. Situat a l'edifici de Badia, el Fiasco és un bar autogestionat pels investigadors. Obre de dilluns a divendres a partir de les 6 de la tarda i disposa de barra, una petita pista de ball, un futbolí i un billar, taules, cadires i sofàs, terrasseta i barbacoa. Entre setmana és un espai de relax i trobada dels investigadors; a vegades hi ha concert o es veuen partits de futbol en una pantalla improvisada. El dia fort del Fiasco són els divendres, sobretot quan els investigadors d'un mateix país s'organitzen per muntar una festa folklòrica. En aquestes ocasions és habitual que el Fiasco tanqui quan el sol ja despunta pels turons de Fiesole, després d'una nit de festa que no té res d'envejar a les que es poden fer durant els Erasmus més esbojarrats. 

    Participar de les vetllades i les festes del Fiasco és una molt bona opció per als 

Mad Cows

becaris de la biblioteca per a conèixer gent, fer amics i relacionar-se amb els investigadors d'igual a igual. Una altra possibilitat és apuntar-se als cursos d'idiomes del Language Center o a les activitats extraescolars que ofereix l'EUI. Jo m'he apuntat a l'equip de futbol femení de l'EUI, les Mad Cows, i estic encantada de la vida! A partir de jugar amb noies, he començat a jugar també amb nois i he acabat coorganitzant la Coppa Pavone Femminile (CPF), un torneig de futbol femení que tindrà lloc el mes de juny. A més tinc un grup d'amigues amb les quals anar a passejar, a fer un gelat (a Badiani, sens dubte!) i a gaudir de la bonica ciutat de Florència, més enllà de les col·legues de la biblioteca.

   La Coppa Pavone (CP) és el tercer pilar de l'EUI i l'esdeveniment més esperat de tot el curs, fins i tot potser més que la graduació dels investigadors de quart any. La CP és un torneig de futbol que té lloc durant les dues primeres setmanes del mes de juny al camp de futbol de la deliciosa Villa Schifanoia (departament de Ciències Polítiques i Socials) i involucra tota la comunitat acadèmica i administrativa: de

Instant de la CPF

dilluns a divendres, de 17 a 22 h, tenen lloc els partits on s'enfronten professors, investigadors, bibliotecaris, personal de la neteja, secretaris, informàtics...; enguany seran 16 equips i uns 200 jugadors. Com que el paper de les noies a la CP és molt limitat, tres de les jugadores de les Mad Cows vam pensar que seria bo organitzar un torneig paral·lel per a noies, obert a totes aquelles noies que els venia de gust jugar a futbol, però que no volien o no podien jugar a la CP i també per a aquelles que no en tenien prou només jugant a la CP! De moment més de 50 noies (i 6 nois que faran de porters) s'han animat a participar a la CPF i promet ser tot un èxit. 
 

Logo fet per la Clara Artigas

   Un cop engegat el projecte de Coppa Pavone Femminile hem ficat cullerada també a la Coppa Pavone, sobretot gràcies al meravellós logo que ha dissenyat la Clara Artigas, becària de la biblioteca fins el passat mes d'abril, i hem aconseguit que es venguin samarretes de la CP a la botiga de l'EUI. Des d'aquí, moltes gràcies Clara, t'estimem! També hem aconseguit que es publiqués una notícia sobre la CPF a l'EUI Life, el butlletí electrònic de l'EUI i hem empaperat les diferents vil·les de cartells animant a la participació (de nou, gràcies Clara!).

   [Actualització del 7 de juliol] La Coppa Pavone i la Coppa Pavone Feminile han estat tot un èxit, tant de participació com de públic, i ha estat molt i molt divertit. Podeu llegir-ne la crònica i xafardejar les fotos aquí. L'entrega de medalles i copes ha tingut lloc durant el June Ball, l'acte institucional de cloenda del curs acadèmic que, com tota bona festa a l'EUI, ha acabat a les tantes a ritme de La Macarena al bar Fiasco!

Nyaaaaam!

   Queden moltes cosetes interessants per explicar, sobretot per a aquelles persones que potser us estigueu plantejant demanar aquesta beca: com funciona la biblioteca, quin és el paper dels becaris, on anar a viure, què visitar a Florència i als voltants, on aprendre italià, com evitar que et piquin els mosquits, entre d'altres. I, sobretot, queden moltes gelateries per recomanar. Estigueu atentes! Jo, mentrestant, seguiré gaudint del dolce far niente italià!

Arrivederci. Salut i alegria!