Oporto, juliol de 2008
Benvolguts companys / benvolgudes companyes,
El meu nom és Mònica Font, sóc alumna de la Llicenciatura de Documentació. Aquest curs 2007-2008 ha estat el meu primer any com a estudiant a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i he de dir que realment l’esforç ha valgut la pena, ja que ha estat recompensat amb un gran premi! Durant el mes de juliol, he pogut gaudir de l’oportunitat que la Facultat ofereix als seus estudiants de realitzar una estada en pràctiques a l’estranger, concretament a la
Biblioteca Central de la Facultat de Lletres de la Universitat d’Oporto (Portugal), on s'oferien dues places, la meva companya d’aventures en aquest viatge va ser na Lourdes Ciscar, alumna de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Per a mi va ser molt positiu poder tenir una persona al meu costat amb qui poder compartir el dia a dia i els bons moments fruit d’aquesta fantàstica experiència.
En primer lloc m’agradaria parlar-vos una mica del centre on he fet les pràctiques, la Biblioteca Central està integrada en el
Servei de Documentació i Sistemes d’Informació de la Facultat de Lletres de la Universitat d’Oporto, el qual comprèn, a més, les
Biblioteques Departamentals, el
Servei de Gestió de la Informació Activa i Permanent, el
Servei de Publicacions, el
Servei d’Informàtica i el
Servei de Suport a l’Estudiant amb Deficiència de la Universitat d’Oporto.
Durant la nostra estada, hem passat per tots els serveis de la biblioteca per tal de conèixer el circuit del llibre, des del servei d’adquisicions, passant pel servei de tractament tècnic (els sistemes de gestió que utilitzen són ALEPH i BIBLIOBASE), tota la part de recursos electrònics, funcionament de la pàgina web i del catàleg, el servei de referència, lectura i préstec, el servei de préstec interbibliotecari, la gestió del personal, entre d'altres. Ha estat una experiència molt interessant que ens ha permès de posar en pràctica els coneixements obtinguts durant el llarg del curs i d’adquirir nous coneixements professionals, ja que les tasques desenvolupades han estat variades i molt interessants.
La Biblioteca Central de la Facultat de Lletres es troba distribuïda en sis plantes connectades entre elles per una impressionant escala de caragol, si voleu podeu fer-hi una
visita virtual. El conjunt de nuclis documentals existents a la Facultat de Lletres constitueix, actualment, un fons documental aproximadament de 280.000 volums. Per conèixer una mica millor la distribució de la col·lecció de la biblioteca, crec que és interessant fer un cop d’ull a aquest document: “
Identificació de les col·leccions, ordenació i localització de les obres a la Biblioteca Central de la FLUP”.
L’atenció del personal del centre ha estat molt correcta en tot moment, el Director dels Serveis de Documentació i Sistemes d’Informació és el Dr. João Emanuel Cabral Leite i la responsable de la Biblioteca Central és la seva dona, la Dra. Isabel Pereira Leite. Amb ells treballa un equip fantàstic de professionals format per gairebé quaranta persones, molt hospitalàries, amables, acollidores, de tracte molt familiar, que ens han fet sentir com a casa; amb tots ells hem tingut una relació excel·lent i ens han ajudat sempre que ho hem necessitat. A la feina es respirava un clima molt agradable, ple de confiança i amb aquestes condicions fa molt bon fer feina! Ens vam adaptar força bé. Però el més important és que des del primer dia ens van valorar com a membres del seu equip. Durant la nostra estada, vam coincidir amb dues noies italianes que també gaudien d'una estada en pràctiques a la biblioteca.
Em considero una persona que sempre té ganes d’aprendre coses i m’agrada molt aprofitar el temps, així que durant la meva estada vaig decidir que compatibilitzaria les pràctiques a la biblioteca amb l’assistència al
Curso de Verão de Português para Estrangeiros, per tal de millorar els meus coneixements de llengua portuguesa. El curs s’impartia en el mateix edifici de la Facultat de Lletres i des de la biblioteca no em van posar cap impediment, de fet, tot van ser facilitats! Així doncs, al matí anava a classe de portuguès i a la tarda feia les pràctiques a la biblioteca. He de dir que ja havia estudiat portuguès prèviament, així que em vaig centrar en aprofundir en les qüestions de literatura i cultura portuguesa. Va ser una experiència molt gratificant. A més, m’agradaria agrair als Serveis Lingüístics de la UB el fet que ens obsequiessin amb la
guia de conversa, va ser una eina molt útil!
Pel que fa a l’allotjament, és d’agrair l’ajuda que ens van proporcionar des de la universitat a l’hora de trobar una residència. Des del Servei de Gestió de Projectes i Cooperació, la Sra. Cristina Santos es va encarregar de buscar-nos l’allotjament, de manera que quan vam arribar només vam haver d’anar als Serveis d’Acció Social, contactar amb la Sra. Gloria Matos, i fer els tràmits de la inscripció i el pagament. El preu va ser de 115 € al mes.
Vam viure a la
Residência Universitária Campo Alegre I, situada en el mateix campus, a 10 min. a peu de la Facultat de Lletres. Era una residència mixta, hi havia gent de totes les nacionalitats, però sobretot gent portuguesa que vivia als voltants d’Oporto. Al nostre apartament hi havia un grup de noies espanyoles que estaven acabant la seva estada Erasmus i ens van acollir molt bé. La residència estava dividida en apartaments, formats per un conjunt d’habitacions individuals, cuina, sala-menjador i dos banys complets; a més, de les zones comunes, com la sala de televisió, la bugaderia i el jardí amb barbacoa. Les habitacions estaven molt bé i tenien una mica de terrassa. A la residència hi havia Wi-fi. La zona on vivíem estava molt ben connectada, amb metro des de l’aeroport (parada: Casa da Música, preu del bitllet 1,90 €) i amb autobús amb el centre de la ciutat.
Respecte de la gastronomia portuguesa només puc dir que era deliciosa!! A la cantina universitària les racions eren ben completes i el menú valia 2 euros!! I als restaurants també tot era boníssim, des del bacallà, el pop, la carne de porco alentejana... Els plats sempre anaven acompanyats de patates, ensalada o arròs. El plat estrella són les francesinhas, la salsa és una mica picant, però són ben bones!! I la cervesa, tan bona i tan fresqueta!! I què dir de les postres, els pasteis de Belém, la mousse de xocolata... Mmmmm... només de recordar-ho ja se'm fa la boca aigua!!
Per preparar l’estada, a la pàgina web de la Universitat d’Oporto vaig trobar la
Guia de l’estudiant estranger, que va em ser molt útil perquè inclou informació sobre la universitat, la ciutat i el país.
Pel que fa les meves impressions viatgeres, us he de dir que la ciutat d’Oporto, que es troba situada al nord del país, és després de Lisboa, la ciutat més important i que més m’ha agradat de Portugal. És una ciutat plena de coses interessants per a visitar, vull destacar el centre històric, que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat, gràcies als seus edificis d’excel·lent conservació: la Torre dos Clérigos, realitzada per Niccolò Nasoni, és un dels símbols de la ciutat i data del segle XVIII; el Museu d'Art Contemporani de la Fundació Serralves; el Parque da Cidade; la Casa da Música, de Rem Koolhaas; la Catedral; les esglésies; el mercado do Bolhão l’estació de trens de São Bento, amb les seves parets de rajoles blaves; el Palácio da Bolsa; la llibreria Lello & Irmão; el Café Majestic; la rua Santa Catarina, un dels carrer més comercial; la Praça da Liberdade i l’Avenida dos Aliados; el Castelo do Queijo. També el Palácio de Cristal, un parc que et convida a perdre’t i des del qual pots veure les vistes del Duero i Vilanova de Gaia, la ciudad que hi ha a l’altre costat del riu, on es troben les bodegues o caves dels vins d’Oporto, un clàssic de la ciutat i una de les excursions obligatòries, on es pot conèixer el procés d’elaboració dels vins Oporto i, a més, tastar-los. I la zona de la Ribeira, que és molt pintoresca, amb el riu, els ponts, un dels més emblemàtics és el Ponte Don Luis I, una obra mestra de l’arquitectura que va ser construït l’any 1886 per un dels deixebles d’Eiffel. A més, és un dels llocs on millor es menja i es beu, i a molt bon preu! Com podeu comprovar la ciutat ofereix molts atractius turístics i culturals. Durant la nostra estada, també vam poder visitar la Biblioteca Municipal Almeida Garrett i la Biblioteca Pública Municipal do Porto, tot coincidint amb la celebració del seu 175è aniversari. Ens vam passejar molt per Oporto, però també vam tenir temps per a fer turisme més enllà de les terres tripeiras. Oporto compta amb una àmplia xarxa de transports i fàcilment es poden visitar altres ciutats. Així que vam aprofitar l’ocasió per conèixer altres indrets portuguesos com Aveiro, Barcelos, Braga, Coimbra i Guimarães. I, com que en general va fer bon temps, també vam aprofitar per anar a la platja.
En definitiva, la valoració global d’aquesta experiència ha estat molt satisfactòria, suposo que perquè em feia molta il·lusió i tenia moltes ganes de gaudir d’aquesta estada. Ha estat tot un repte per a mi, tant a nivell personal com a nivell professional, del qual he volgut aprofitar fins al darrer moment i considero que he après moltes coses.
Sé que no és excusa, però m’ho vaig passar tan bé i guardo tants bons records que jo també he allargat la publicació d’aquesta crònica tot el que he pogut perquè no veia el moment de posar punt i final a aquesta experiència, he de confessar que ja enyoro les terres lusitanes!!!!!!
És per això que des d’aquestes línies vull aprofitar l’ocasió per recomanar a tothom que visqui una experiència com aquesta en algun moment de la seva vida!!
Cordialment,
Mònica Font
Els caps de setmana aprofitàvem per fer excursions i visitar ciutats properes al llac Leman (Lausanne, Chillon, Nyon, Montreaux, Yvoire, Derniere...). Fins i tot, agafant un cotxe en préstec vam anar cap els Alps suïssos: Interlaken, Thun, Grinselpass, Berna...). En dos mesos hi ha hagut temps per fer totes aquestes coses. Podríem dir que Suïssa és com una postal, a cada paisatge o vista que veus és impossible no fer una fotografia.
Al treball hem conegut gent d'arreu del món; era curiós veure que a las 12 del matí estaves menjant en una taula amb un japonès, una tailandesa, un americà i una brasilera. L'anglès ens ha sigut imprescindible per entendre qualsevol conversació amb tots ells. He de reconèixer que el meu nivell d'anglès ha millorat bastant, obvi! per nassos has d’aprendre parlant 10 hores cada dia sense parar. Comentar que a la feina, els nostres supervisors sempre han estat a sobre de nosaltres cada dia, i han seguit la nostra evolució laboral. Les tres organitzacions són molt grans i molt modernes, amb tot un ple d'equipaments tecnològics. Hem pogut visitar algunes biblioteques, la de l'ONU simplement és impressionant.
En el meu cas, la meva tasca ha sigut traduir del francès al castellà tota la bibliografia de l'organització que hi ha a la intranet d'aquesta amb els programes HTML 8.0 i el catàleg de la biblioteca (Labordoc). A mitjans d'agost, vaig acabar i immediatament vaig començar a treballar amb la base de dades digital 'Greenstone'. La meva feina és fins demà col·locar i ordenar adequadament tots els documents en PDF o HTML referents a les conferències organitzades per la ILO (OIT) durant els anys 1945-2007.
Per mi, aquest 'internship' com a becari de l'OIT era un repte, i en part puc estar content dels resultats. Aconsello totalment que feu aquestes pràctiques a l'estranger, coneixes molta gent, aprens idiomes, fas turisme i et fas una idea del que és treballar a l'estranger durant un temps. A mi per exemple m'ha encantat, segurament l'any que ve tornaré a fer-ho i sé que estaré a l'altura de les circumstàncies. He encertat anant-me'n dos mesos a l'estranger.
The 'tovalloles crew' s'acomiada de vosaltres. Alba, Aida, Mario i companyia us han informat des de la ciutat de Ginebra (Suïssa).
Entrades
