Els estudiants d’entre 18 i 30 anys que ja siguin beneficiaris d'una beca general o de mobilitat del Ministeri d'Educació i Ciència poden sol·licitar un ajut complementari per a la realització de cursos d’anglès, francès o alemany durant el proper estiu a l'estranger. Podeu obtenir més informació al següent enllaç:
http://www.mec.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?area=becas&id=455
Important: el termini per presentar les sol·licituds acaba el proper 27 de març de 2008.
dimecres, 27 de febrer del 2008
dimarts, 26 de febrer del 2008
Erasmus a Aberystwyth
Una imatge val més que mil paraules, o això diuen, no sé si aquesta imatge pot descriure tot el que vaig sentir quan ho vaig veure en directe; només puc dir: Is a very beautiful place.
Realment quan vaig decidir marxar d'Erasmus no tenia massa clar el lloc, i vaig parlar amb l'Amadeu per acabar de decidir-me.
Ara que estic aquí sé que vaig triar l'opció correcta.
Decidir fer un Erasmus comporta bastanta feina encara que no ho sembli (papers, compres, bitllets, pensar en tot) però un cop hi ets se t'oblida tot.
El dia 28 de gener vaig agafar un avió des de Reus a Londres (cosa que no recomano a ningú; hi ha opcions millors com Birmingham o Bristol, però jo no ho sabia, i els bitllets de tren és millor comprar-los per Internet perquè et surtin més barats). I un cop a Londres, vaig emprendre un camí de 8 hores fins arribar a Aberystwyth.
Els primers dies vaig estar força desorientada, que si fes uns papers per aquí, que si vés cap allà, fins que et matricules, et fas el carnet de la biblioteca (que és la targeta universitària) i la targeta d'autobús, ja que les facultats estan una mica lluny.
Al cap de dos dies d'arribar ja van convocar un social event i allà vaig conèixer els que a hores d'ara ja puc considerar els meus amics.
Un cop començades les classes ho vaig passar fatal, sobretot perquè el meu nivell d'anglès no és gaire bo; la primera classe vaig sortir pensant que quins pensaments havia tingut per marxar de Barcelona, pensava a refer la maleta i donar mitja volta. És increïble pensar que saps anglès perquè un cop aquí veus que tot el que t'han anat ensenyant et serveix de molt poc.
Al final vaig decidir que no podia tirar la tovallola i que si havia vingut a aprendre anglès ho aconseguiria. Passades unes quantes setmanes el tema llengua ja l'he solucionat bastant, parlar em costa molt, però entendre ja no tant, sobretot és important escoltar la ràdio o la tele: et serveix moltíssim.
Arriba el primer cap de setmana i te'n vas al pub amb els amics a fer les típiques pintes i et sorprèn quan a les 4 de la matinada et fan fora del pub o discoteca, t'hi acostumes.
Ja amb les setmanes comences a agafar el ritme d'anar a classe i t'ho passes molt bé, penso que el nivell
d'aquí no és com el de Barcelona, per les explicacions que fan i els requisits que demanen per aprovar veus que no són tan exigents com a la nostra facultat.
La facultat que podeu veure a la foto és la Information studies que és on s'imparteix biblioteconomia.
El poble és preciós i té mar, els primers dies va estar fent un temps horrible (pluja, fred), però després un bon dia va sortir el sol i hem tingut un petit estiu, la gent d'aquí anava amb pantalons curts i xancles i es banyaven a la platja, era increïble. Ara no fa mal temps del tot però tampoc fa sol.
Aprofitant els dies de sol hem anat a visitar els voltants d'Aber i la veritat és que hi ha unes vistes precioses, a diferència de Barcelona o en el meu cas de Terrassa: miris on miris només veus verd, hi ha moltes ovelles i veure el mar tranquil i des de la muntanya relaxa moltíssim.
També he anat a visitar la Biblioteca Nacional de Gal·les que és impressionant, la recomano a tothom, a part de les vistes al poble que té, per dins és una passada.
El món de les biblioteques aquí és molt diferent. A la biblioteca pública per agafar una pel·lícula has de pagar, per exemple, i a la biblioteca de la Universitat t'han de registrar el portàtil per tal que puguis connectar-te al wi-fi, realment aquests anglesos són força estranys.
Quan vas pel carrer les direccions dels cotxes estan posades del revés que a Espanya (per allò del volant a la dreta) i no tenen passos de zebra.
El menjar és el que porto pitjor perquè no conec les marques i aquí tenen menjar molt rar, la veritat, és de les coses que més trobo a faltar, aquí moltes hamburgueses i patates fregides, fins i tot hi ha kebabs però també són diferents que els que tenim allà.
Les festes estan molt bé però són completament diferents que a Catalunya, la música és diferent i a les discoteques no existeixen els cubates, només són petits gots amb una mica del que et demanis però valen força cars, una espècie de xupitos però més grans.
Les festes organitzades per nosaltres són les millors tot i que els recepcionistes de la residència sempre les acaben espatllant i fent-nos fora... diuen que tenim la música massa alta...
Després d'aquests dies he canviat el pensament i penso que és genial això de l'Erasmus. Cada vegada t'adaptes més i ja penso quan hagi de marxar, que em farà molta pena perquè és realment increïble, és una sensació que segur que us l'han explicat milions de vegades però cal viure-la.
Fins aviat,
Núria
Realment quan vaig decidir marxar d'Erasmus no tenia massa clar el lloc, i vaig parlar amb l'Amadeu per acabar de decidir-me.
Ara que estic aquí sé que vaig triar l'opció correcta.
Decidir fer un Erasmus comporta bastanta feina encara que no ho sembli (papers, compres, bitllets, pensar en tot) però un cop hi ets se t'oblida tot.
El dia 28 de gener vaig agafar un avió des de Reus a Londres (cosa que no recomano a ningú; hi ha opcions millors com Birmingham o Bristol, però jo no ho sabia, i els bitllets de tren és millor comprar-los per Internet perquè et surtin més barats). I un cop a Londres, vaig emprendre un camí de 8 hores fins arribar a Aberystwyth.
Els primers dies vaig estar força desorientada, que si fes uns papers per aquí, que si vés cap allà, fins que et matricules, et fas el carnet de la biblioteca (que és la targeta universitària) i la targeta d'autobús, ja que les facultats estan una mica lluny.
Al cap de dos dies d'arribar ja van convocar un social event i allà vaig conèixer els que a hores d'ara ja puc considerar els meus amics.
Un cop començades les classes ho vaig passar fatal, sobretot perquè el meu nivell d'anglès no és gaire bo; la primera classe vaig sortir pensant que quins pensaments havia tingut per marxar de Barcelona, pensava a refer la maleta i donar mitja volta. És increïble pensar que saps anglès perquè un cop aquí veus que tot el que t'han anat ensenyant et serveix de molt poc.
Al final vaig decidir que no podia tirar la tovallola i que si havia vingut a aprendre anglès ho aconseguiria. Passades unes quantes setmanes el tema llengua ja l'he solucionat bastant, parlar em costa molt, però entendre ja no tant, sobretot és important escoltar la ràdio o la tele: et serveix moltíssim.
Arriba el primer cap de setmana i te'n vas al pub amb els amics a fer les típiques pintes i et sorprèn quan a les 4 de la matinada et fan fora del pub o discoteca, t'hi acostumes.
Ja amb les setmanes comences a agafar el ritme d'anar a classe i t'ho passes molt bé, penso que el nivell
d'aquí no és com el de Barcelona, per les explicacions que fan i els requisits que demanen per aprovar veus que no són tan exigents com a la nostra facultat.La facultat que podeu veure a la foto és la Information studies que és on s'imparteix biblioteconomia.
El poble és preciós i té mar, els primers dies va estar fent un temps horrible (pluja, fred), però després un bon dia va sortir el sol i hem tingut un petit estiu, la gent d'aquí anava amb pantalons curts i xancles i es banyaven a la platja, era increïble. Ara no fa mal temps del tot però tampoc fa sol.
Aprofitant els dies de sol hem anat a visitar els voltants d'Aber i la veritat és que hi ha unes vistes precioses, a diferència de Barcelona o en el meu cas de Terrassa: miris on miris només veus verd, hi ha moltes ovelles i veure el mar tranquil i des de la muntanya relaxa moltíssim.
També he anat a visitar la Biblioteca Nacional de Gal·les que és impressionant, la recomano a tothom, a part de les vistes al poble que té, per dins és una passada.
El món de les biblioteques aquí és molt diferent. A la biblioteca pública per agafar una pel·lícula has de pagar, per exemple, i a la biblioteca de la Universitat t'han de registrar el portàtil per tal que puguis connectar-te al wi-fi, realment aquests anglesos són força estranys.
Quan vas pel carrer les direccions dels cotxes estan posades del revés que a Espanya (per allò del volant a la dreta) i no tenen passos de zebra.
El menjar és el que porto pitjor perquè no conec les marques i aquí tenen menjar molt rar, la veritat, és de les coses que més trobo a faltar, aquí moltes hamburgueses i patates fregides, fins i tot hi ha kebabs però també són diferents que els que tenim allà.
Les festes estan molt bé però són completament diferents que a Catalunya, la música és diferent i a les discoteques no existeixen els cubates, només són petits gots amb una mica del que et demanis però valen força cars, una espècie de xupitos però més grans.
Les festes organitzades per nosaltres són les millors tot i que els recepcionistes de la residència sempre les acaben espatllant i fent-nos fora... diuen que tenim la música massa alta...
Després d'aquests dies he canviat el pensament i penso que és genial això de l'Erasmus. Cada vegada t'adaptes més i ja penso quan hagi de marxar, que em farà molta pena perquè és realment increïble, és una sensació que segur que us l'han explicat milions de vegades però cal viure-la.
Fins aviat,
Núria
dijous, 21 de febrer del 2008
Nova becària de Relacions Internacionals
Hola a tots!
Sóc l’Alea Ardanuy, estudiant de 1r de llicenciatura en documentació, (l’any passat vaig acabar la diplomatura en BiD), i des d’aquesta setmana , sóc la nova becària de Relacions Internacionals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. La meva tasca està relacionada amb tot el què fa referència a la mobilitat dels estudiants de la facultat, Erasmus, pràctiques a l’extranger i qualsevol altre programa que s’ofereixi des de la Facultat. Així doncs, estic a la vostra disposició per resoldre tots els dubtes que tingueu referents al tema. Per fer arribar les vostres consultes disposeu de la següent adreça de correu electrònic: ori-fbd@ub.edu.
Fins aviat!
Sóc l’Alea Ardanuy, estudiant de 1r de llicenciatura en documentació, (l’any passat vaig acabar la diplomatura en BiD), i des d’aquesta setmana , sóc la nova becària de Relacions Internacionals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. La meva tasca està relacionada amb tot el què fa referència a la mobilitat dels estudiants de la facultat, Erasmus, pràctiques a l’extranger i qualsevol altre programa que s’ofereixi des de la Facultat. Així doncs, estic a la vostra disposició per resoldre tots els dubtes que tingueu referents al tema. Per fer arribar les vostres consultes disposeu de la següent adreça de correu electrònic: ori-fbd@ub.edu.
Fins aviat!
divendres, 15 de febrer del 2008
Promoció del Programa Erasmus
A més de posar cartells a les aules, d'enviar un missatge de correu electrònic a tot l'alumnat, de passar per les aules per insistir-hi, i de fer constar la informació al web de la Facultat, enguany hem portat a terme dues modestes innovacions per mirar d'augmentar la participació al Programa Erasmus.
Per un cantó, com ja es va anunciar, vam fer unes xapes amb el text «Erasmus: jo vaig marxar, pregunta'm!» que porten els estudiants que ja han gaudit d'una beca Erasmus en el passat i que encara són per la Facultat, per tal d'incentivar el diàleg amb els companys que no han tingut aquesta sort encara.
D'altra banda, com es pot veure en les fotos, vam instal·lar una taula informativa a l'entrada de la Facultat que va ser portada també per estudiants exErasmus. Ningú com ells poden transmetre una informació viscuda als seus companys.
A les fotos veiem Javier Aparicio i Maria Farràs.
El 20 de febrer, a les 14 hores, acaba el termini per presentar sol·licituds per aquest gaudir d'aquest programa el curs que ve.
Per un cantó, com ja es va anunciar, vam fer unes xapes amb el text «Erasmus: jo vaig marxar, pregunta'm!» que porten els estudiants que ja han gaudit d'una beca Erasmus en el passat i que encara són per la Facultat, per tal d'incentivar el diàleg amb els companys que no han tingut aquesta sort encara.
D'altra banda, com es pot veure en les fotos, vam instal·lar una taula informativa a l'entrada de la Facultat que va ser portada també per estudiants exErasmus. Ningú com ells poden transmetre una informació viscuda als seus companys.
 |  |
A les fotos veiem Javier Aparicio i Maria Farràs.
El 20 de febrer, a les 14 hores, acaba el termini per presentar sol·licituds per aquest gaudir d'aquest programa el curs que ve.
dilluns, 11 de febrer del 2008
Avui parlem amb... Cristina Monter
Cristina Monter Oliver és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona (va acabar la carrera el 1985) i actualment està estudiant el màster en Gestió de Continguts Digitals a la nostra Facultat.
Cristina, quan tu estudiaves la diplomatura no hi havia tantes oportunitats com ara per marxar fora, oi? Abans d'acabar la carrera havies marxat ja a l'estranger?
Hola! Efectivament, quan jo estudiava a la –aleshores- Escola de Biblioteconomia, no se’ns proposava cap oportunitat d’estudiar a l’estranger, ni existia el programa Erasmus. Sí que vaig plantejar-me, amb unes amigues de classe, d’anar a passar una temporada a l’estranger, però no va fructificar.
Els viatges que jo havia fet fins aquell moment eren familiars i turístics, però sortir per estudiar semblava molt complicat, ja que no sabies com obtenir informació al respecte, com convalidar estudis, etc.
Si no estic equivocat, quan acabes la diplomatura treballes uns anys al CIDEM, i després entres a treballar a la Universitat Pompeu Fabra. És correcte?
Sí, vaig treballar cinc anys al CIDEM, del Departament d’Indústria, i quan es va establir la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1990, hi vaig anar.
Però un dia vas prendre la decisió d'ampliar els teus horitzons... El teu següent lloc de treball se situa a Califòrnia. En quines companyies vas estar? Quina feina feies?
Inicialment vaig marxar a Califòrnia per motius personals, però aquest pas també em va permetre a nivell professional experimentar el que és treballar en empreses privades (fins llavors havia estat sempre a l’administració pública). Vaig treballar a la productora de bases de dades bibliogràfiques Information Access Company (Thomson Gale) i a la proveïdora d’infraestructura de recerca web LookSmart, a part de col·laboracions amb una associació sense ànim de lucre i amb McGraw Hill.
Pel que fa a les feines, vaig fer d’editora, indexant articles de revista per a una base de dades bibliogràfica, vaig treballar en l’àrea de gestió de vocabularis controlats, vaig crear els continguts d’una web de suport a l’aprenentatge del castellà, i a LookSmart vaig ser responsable de les taxonomies dels directoris d’Internet de diversos països, i finalment responsable de qualitat editorial per als directoris en llengües europees.
Torno una mica enrere: el moment en què prens la decisió de marxar. Et senties prou preparada des del punt de vista lingüístic? Creus que tenir una bona base en aquest sentit és indispensable per plantejar-se passar una temporada fora?
Quan vaig marxar parlava anglès, i havia estudiat francès, però la veritat és que quan et trobes en l’àmbit laboral l’exigència de nivell que suposa participar en reunions o escriure informes és ben diferent del que s’estudia a classe. Per sort la immersió lingüística és la manera més ràpida d’aprendre o millorar un idioma. De tota manera, s’ha de tenir també en compte que en funció del domini de l’idioma estaran les ofertes de treball a les que puguis optar: si no t’expresses prou bé, no trobaràs feines de gaire responsabilitat.
Després d'Estats Units tornes a Europa: a París? Quin era el teu nou entorn laboral?
A París vaig anar amb l’empresa on treballava a Califòrnia, LookSmart, de manera que va ser més una transició que un gran canvi. A l’oficina de París convivien els departaments editorial i comercial, i un dels reptes principals era defensar la qualitat editorial en front de les necessitats dels venedors del producte, que n’eren els usuaris més exigents però a la vegada desconeixien en gran part el procés editorial. També treballava estretament amb els equips editorials d’altres tres oficines situades a Europa, i amb el departament de desenvolupament de software, que estava a Londres.
Havies planificat prèviament quant de temps estaries fora, o vas anar prenent decisions sobre la marxa? Et vas integrar bé en cada nova ciutat on residies, o sempre et queda la sensació de ser una «estrangera»?
No havia planificat el meu itinerari, al contrari, vaig anar escollint opcions conforme se’m presentaven. A Califòrnia em vaig integrar molt bé, al principi em va costar però com que hi vaig estar sis anys vaig tenir prou temps d’acostumar-me a la cultura i les maneres de fer, i sentir-me finalment a casa. En canvi, a París sí que em vaig sentir sempre una mica estrangera, no és una societat tan oberta ni permeable com l’americana.
Finalment, tornes a Barcelona. Contenta, de l'experiència viscuda?
Molt contenta de les experiències i els aprenentatges viscuts. Passes moments difícils, al principi et trobes amb situacions que no entens, però val molt la pena.
Ens pots dir algunes coses bones i algunes coses dolentes, de viure a l'estranger?
Les coses bones són sobretot els petits èxits, les dificultats quotidianes que vas resolent, els amics d’arreu del món que posen en qüestió contínuament la teva manera de veure la vida, el fet que -en trobar-te en un lloc nou i sense arrels- és molt alliberador a nivell personal, i l’estat continu d’alerta i capacitat de sorpresa i d’aprendre.
Les coses dolentes... estar lluny de la família i dels amics de tota la vida, evolucionar separadament d’ells, i una certa solitud fins que no trobes la teva “xarxa” social i d’amics a cada lloc. Ah, i el menjar, molt important!
Per acabar, Cristina, algunes paraules adreçades als estudiants actuals, en relació a la possibilitat de marxar?
Animeu-vos! Viure i treballar a l’estranger és una de les oportunitats més enriquidores, professionalment i personalment, que se us presentaran a la vida!
Moltes gràcies per les teves paraules!
Cristina, quan tu estudiaves la diplomatura no hi havia tantes oportunitats com ara per marxar fora, oi? Abans d'acabar la carrera havies marxat ja a l'estranger?
Hola! Efectivament, quan jo estudiava a la –aleshores- Escola de Biblioteconomia, no se’ns proposava cap oportunitat d’estudiar a l’estranger, ni existia el programa Erasmus. Sí que vaig plantejar-me, amb unes amigues de classe, d’anar a passar una temporada a l’estranger, però no va fructificar.
Els viatges que jo havia fet fins aquell moment eren familiars i turístics, però sortir per estudiar semblava molt complicat, ja que no sabies com obtenir informació al respecte, com convalidar estudis, etc.
Si no estic equivocat, quan acabes la diplomatura treballes uns anys al CIDEM, i després entres a treballar a la Universitat Pompeu Fabra. És correcte?
Sí, vaig treballar cinc anys al CIDEM, del Departament d’Indústria, i quan es va establir la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1990, hi vaig anar.
Però un dia vas prendre la decisió d'ampliar els teus horitzons... El teu següent lloc de treball se situa a Califòrnia. En quines companyies vas estar? Quina feina feies?
Inicialment vaig marxar a Califòrnia per motius personals, però aquest pas també em va permetre a nivell professional experimentar el que és treballar en empreses privades (fins llavors havia estat sempre a l’administració pública). Vaig treballar a la productora de bases de dades bibliogràfiques Information Access Company (Thomson Gale) i a la proveïdora d’infraestructura de recerca web LookSmart, a part de col·laboracions amb una associació sense ànim de lucre i amb McGraw Hill.
Pel que fa a les feines, vaig fer d’editora, indexant articles de revista per a una base de dades bibliogràfica, vaig treballar en l’àrea de gestió de vocabularis controlats, vaig crear els continguts d’una web de suport a l’aprenentatge del castellà, i a LookSmart vaig ser responsable de les taxonomies dels directoris d’Internet de diversos països, i finalment responsable de qualitat editorial per als directoris en llengües europees.
Torno una mica enrere: el moment en què prens la decisió de marxar. Et senties prou preparada des del punt de vista lingüístic? Creus que tenir una bona base en aquest sentit és indispensable per plantejar-se passar una temporada fora?
Quan vaig marxar parlava anglès, i havia estudiat francès, però la veritat és que quan et trobes en l’àmbit laboral l’exigència de nivell que suposa participar en reunions o escriure informes és ben diferent del que s’estudia a classe. Per sort la immersió lingüística és la manera més ràpida d’aprendre o millorar un idioma. De tota manera, s’ha de tenir també en compte que en funció del domini de l’idioma estaran les ofertes de treball a les que puguis optar: si no t’expresses prou bé, no trobaràs feines de gaire responsabilitat.
Després d'Estats Units tornes a Europa: a París? Quin era el teu nou entorn laboral?
A París vaig anar amb l’empresa on treballava a Califòrnia, LookSmart, de manera que va ser més una transició que un gran canvi. A l’oficina de París convivien els departaments editorial i comercial, i un dels reptes principals era defensar la qualitat editorial en front de les necessitats dels venedors del producte, que n’eren els usuaris més exigents però a la vegada desconeixien en gran part el procés editorial. També treballava estretament amb els equips editorials d’altres tres oficines situades a Europa, i amb el departament de desenvolupament de software, que estava a Londres.
Havies planificat prèviament quant de temps estaries fora, o vas anar prenent decisions sobre la marxa? Et vas integrar bé en cada nova ciutat on residies, o sempre et queda la sensació de ser una «estrangera»?
No havia planificat el meu itinerari, al contrari, vaig anar escollint opcions conforme se’m presentaven. A Califòrnia em vaig integrar molt bé, al principi em va costar però com que hi vaig estar sis anys vaig tenir prou temps d’acostumar-me a la cultura i les maneres de fer, i sentir-me finalment a casa. En canvi, a París sí que em vaig sentir sempre una mica estrangera, no és una societat tan oberta ni permeable com l’americana.
Finalment, tornes a Barcelona. Contenta, de l'experiència viscuda?
Molt contenta de les experiències i els aprenentatges viscuts. Passes moments difícils, al principi et trobes amb situacions que no entens, però val molt la pena.
Ens pots dir algunes coses bones i algunes coses dolentes, de viure a l'estranger?
Les coses bones són sobretot els petits èxits, les dificultats quotidianes que vas resolent, els amics d’arreu del món que posen en qüestió contínuament la teva manera de veure la vida, el fet que -en trobar-te en un lloc nou i sense arrels- és molt alliberador a nivell personal, i l’estat continu d’alerta i capacitat de sorpresa i d’aprendre.
Les coses dolentes... estar lluny de la família i dels amics de tota la vida, evolucionar separadament d’ells, i una certa solitud fins que no trobes la teva “xarxa” social i d’amics a cada lloc. Ah, i el menjar, molt important!
Per acabar, Cristina, algunes paraules adreçades als estudiants actuals, en relació a la possibilitat de marxar?
Animeu-vos! Viure i treballar a l’estranger és una de les oportunitats més enriquidores, professionalment i personalment, que se us presentaran a la vida!
Moltes gràcies per les teves paraules!
dissabte, 9 de febrer del 2008
Beques de l’EMEA
L’EMEA (European Medicines Agency) és una agència de la Unió Europea que ofereix beques per a joves universitaris graduats, tant si tenen experiència professional com no, amb la finalitat que adquireixin experiència en un dels departament de l'EMEA; especialment els titulats en farmàcia, medicina, ciències de la vida, química o tecnologies de la informació.
La durada de la beca és de 5 mesos que poden començar al març o a l’octubre. Hi ha aproximadament 40 places. El termini per a la presentació de sol·licituds (es pot fer a través d’internet) acaba el dia 15 de juny per a la convocatòria de l’octubre.
La dotació de la beca consisteix que l’EMEA paga 1250 lliures mensuals i es fa càrrec del viatge i l’allotjament.
Els requisits imprescindibles per als candidats són: tenir un títol universitari o equivalent i un bon nivell i domini de l’anglès o llengües d’altres comunitats.
Per a més informació pràctica, consulteu:
http://emea.europa.eu/htms/general/admin/recruit/trainees.htm
La durada de la beca és de 5 mesos que poden començar al març o a l’octubre. Hi ha aproximadament 40 places. El termini per a la presentació de sol·licituds (es pot fer a través d’internet) acaba el dia 15 de juny per a la convocatòria de l’octubre.
La dotació de la beca consisteix que l’EMEA paga 1250 lliures mensuals i es fa càrrec del viatge i l’allotjament.
Els requisits imprescindibles per als candidats són: tenir un títol universitari o equivalent i un bon nivell i domini de l’anglès o llengües d’altres comunitats.
Per a més informació pràctica, consulteu:
http://emea.europa.eu/htms/general/admin/recruit/trainees.htm
Beques Fulbright
Les beques Fulbright, patrocinades pels governs de l’Estat espanyol i dels Estats Units, entre altres entitats, van dirigides a joves titulats universitaris en qualsevol àmbit del coneixement que estiguin interessats en màsters o projectes d’investigació predoctoral que es desenvolupin en universitats dels EUA.
El termini per a la presentació de sol·licituds (hi ha la possibilitat de fer-ho a través d’Internet) acaba el dia 7 de març, amb previsió d’obrir una altra convocatòria el gener de 2009. La resolució de les beques serà durant l’estiu de 2008.
La durada de la beca és de 10 a 12 mesos amb possibilitat de prorrogar-la un any més. La dotació correspon al finançament del viatge, la compra del material necessari, la manutenció, la matrícula a la universitat de destí i l’assegurança mèdica i d’accidents.
Requisits dels candidats: nacionalitat d’un país de la UE; haver-se titulat entre gener de 2002 i juny 2008; elevat nivell d’anglès; i, en alguns casos, experiència professional.
Trobareu tota la informació que us pot interessar a:
http://www.fulbright.es/book/view/314
dijous, 24 de gener del 2008
Convocatòria d'estades a l'estranger pels convenis generals de la UB i pel Grup de Coïmbra
A més del Programa Erasmus, que és el programa principal que permet la mobilitat entre universitats europees, els estudiants de la UB tenen dos marcs més a tenir en compte a l'hora de prendre la decisió de passar una temporada fora.
Els convenis generals de la UB. La Universitat de Barcelona té convenis amb una vintena d'universitats d'arreu del món que permeten l'intercanvi d'estudiants per a fer-hi estades d'estudis. Les condicions acadèmiques són les mateixes que en el Programa Erasmus. En aquesta modalitat, els estudiants escollits poden optar als ajuts econòmics de la mateixa UB, de l'AGAUR i de Bancaja (uns 1.500 euros com a màxim).
Per a més informació, consulteu el web de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/convenis_generals.htm. Al web de la Facultat hem seleccionat les universitats que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació: http://www.ub.edu/biblio/content/view/407/163/
El Grup de Coïmbra. Aquesta associació d'universitats europees també disposa d'un programa per a l'intercanvi d'estudiants amb finalitat d'estudi, amb el reconeixement dels estudis equivalents que es facin a l'estranger. Com en l'anterior programa, els estudiants escollits poden optar als ajuts econòmics de la mateixa UB, de l'AGAUR i de Bancaja (1.500 euros com a màxim, com abans).
Per a més informació, consulteu el web de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/convenis_generals.htm. Al web de la Facultat hem seleccionat les universitats que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d'intercanvi-i-mobilitat/intercanvis-del-grup-de-coimbra.html.
El 20 de febrer a les 14 h acaba el termini per sol·licitar la participació en aquests dos programes de mobilitat el curs que ve!
Informeu-vos i decidiu-vos!
Els convenis generals de la UB. La Universitat de Barcelona té convenis amb una vintena d'universitats d'arreu del món que permeten l'intercanvi d'estudiants per a fer-hi estades d'estudis. Les condicions acadèmiques són les mateixes que en el Programa Erasmus. En aquesta modalitat, els estudiants escollits poden optar als ajuts econòmics de la mateixa UB, de l'AGAUR i de Bancaja (uns 1.500 euros com a màxim).
Per a més informació, consulteu el web de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/convenis_generals.htm. Al web de la Facultat hem seleccionat les universitats que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació: http://www.ub.edu/biblio/content/view/407/163/
El Grup de Coïmbra. Aquesta associació d'universitats europees també disposa d'un programa per a l'intercanvi d'estudiants amb finalitat d'estudi, amb el reconeixement dels estudis equivalents que es facin a l'estranger. Com en l'anterior programa, els estudiants escollits poden optar als ajuts econòmics de la mateixa UB, de l'AGAUR i de Bancaja (1.500 euros com a màxim, com abans).
Per a més informació, consulteu el web de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/convenis_generals.htm. Al web de la Facultat hem seleccionat les universitats que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d'intercanvi-i-mobilitat/intercanvis-del-grup-de-coimbra.html.
El 20 de febrer a les 14 h acaba el termini per sol·licitar la participació en aquests dos programes de mobilitat el curs que ve!
Informeu-vos i decidiu-vos!
Convocatòria del Programa Erasmus per al curs 2008-09!
La convocatòria per sol·licitar una beca Erasmus per al curs que ve ja és oberta. El termini acaba el proper 20 de febrer a les 14 h. Els interessats poden trobar informació en diferents llocs.
Pàgina d'informació de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/erasmus.htm
Hi trobarem les bases de la convocatòria (requisits, condicions...) i el formulari en línia per fer la sol·licitud.
Pàgina d'informació de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d'intercanvi-i-mobilitat/beques-socrates-erasmus.html
Amb enllaços a les universitats amb qui tenim acord de mobilitat...
Mòbils BiD: si voleu llegir els comentaris de companys que en cursos anteriors han estat d'Erasmus en alguna destinació concreta, feu una cerca en aquest bloc. Us pot interessar...
A la Facultat s'ofereixen 19 places en total, situades en 13 universitats, de 9 països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal i Regne Unit.
Animeu-vos!!
Pàgina d'informació de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/erasmus.htm
Hi trobarem les bases de la convocatòria (requisits, condicions...) i el formulari en línia per fer la sol·licitud.
Pàgina d'informació de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d'intercanvi-i-mobilitat/beques-socrates-erasmus.html
Amb enllaços a les universitats amb qui tenim acord de mobilitat...
Mòbils BiD: si voleu llegir els comentaris de companys que en cursos anteriors han estat d'Erasmus en alguna destinació concreta, feu una cerca en aquest bloc. Us pot interessar...
A la Facultat s'ofereixen 19 places en total, situades en 13 universitats, de 9 països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal i Regne Unit.
Animeu-vos!!
divendres, 18 de gener del 2008
Fonts d'informació sobre Erasmus
A continuació us donem a conèixer tres fonts d'informació pràctica perquè els que us hàgiu plantejat anar a estudiar una temporada a l’estranger dins del programa Erasmus pugueu llegir altres experiències o consultar els vostres dubtes.
Les pàgines web que us proposem són:
Erasmusworld.com (www.erasmusworld.com)
Aquest portal és un punt de trobada entre estudiants que marxen d’Erasmus i els que ja ho han fet. Es posen en contacte per compartir opinions i les seves experiències i també per ajudar els que s’estan decidint. D’altra banda, també hi ha informació de diferents països i algunes seccions amb fotografies i vídeos. Cal registrar-se per poder accedir a totes les opcions.
Blog de la Unitat de Relacions Internacionals (http://uri-ub.blogspot.com)
La URI de la Universitat de Barcelona té un bloc en el qual els estudiants que han anat a estudiar a l’estranger i els que estan a punt de fer-ho intercanvien informació. Sobretot, hi escriuen els estudiants que encara no han marxat, demanant posar-se en contacte amb altres estudiants que vagin a la mateixa destinació que ells. D’altra banda, té una secció anomenada “Informació general” on hi ha informació de les últimes convocatòries de beques i d'ajuts relacionades amb la mobilitat internacional.
Estudios en Europa (http://internacional.universia.net/europa/cronicas/index.htm)
La secció “Experiencias y consejos de estudiantes Erasmus” forma part de l’epígraf “Estudios en Europa”, i ambdós es troben dins del portal Universia, que conté informació per a estudiants universitaris. La finalitat d’aquesta plana és donar informació sobre centres i països amb els quals les universitats espanyoles mantenen convenis de mobilitat. El que pretén és que els estudiants que han estat estudiant fora o que actualment estan d’Erasmus enviïn les seves experiències, consells i opinions per ajudar i orientar els que estiguin a punt de marxar. Així, vol crear una guia amb tota la informació necessària per assegurar una estada més fàcil i profitosa. A més a més, hi ha una llista amb les universitats estrangeres que tenen conveni amb les espanyoles, altres programes europeus de mobilitat, les oficines de relacions internacionals que poden ajudar-vos, allotjaments, cursos d’idiomes, beques, ciutats...
Les pàgines web que us proposem són:
Erasmusworld.com (www.erasmusworld.com)
Aquest portal és un punt de trobada entre estudiants que marxen d’Erasmus i els que ja ho han fet. Es posen en contacte per compartir opinions i les seves experiències i també per ajudar els que s’estan decidint. D’altra banda, també hi ha informació de diferents països i algunes seccions amb fotografies i vídeos. Cal registrar-se per poder accedir a totes les opcions.
Blog de la Unitat de Relacions Internacionals (http://uri-ub.blogspot.com)
La URI de la Universitat de Barcelona té un bloc en el qual els estudiants que han anat a estudiar a l’estranger i els que estan a punt de fer-ho intercanvien informació. Sobretot, hi escriuen els estudiants que encara no han marxat, demanant posar-se en contacte amb altres estudiants que vagin a la mateixa destinació que ells. D’altra banda, té una secció anomenada “Informació general” on hi ha informació de les últimes convocatòries de beques i d'ajuts relacionades amb la mobilitat internacional.
Estudios en Europa (http://internacional.universia.net/europa/cronicas/index.htm)
La secció “Experiencias y consejos de estudiantes Erasmus” forma part de l’epígraf “Estudios en Europa”, i ambdós es troben dins del portal Universia, que conté informació per a estudiants universitaris. La finalitat d’aquesta plana és donar informació sobre centres i països amb els quals les universitats espanyoles mantenen convenis de mobilitat. El que pretén és que els estudiants que han estat estudiant fora o que actualment estan d’Erasmus enviïn les seves experiències, consells i opinions per ajudar i orientar els que estiguin a punt de marxar. Així, vol crear una guia amb tota la informació necessària per assegurar una estada més fàcil i profitosa. A més a més, hi ha una llista amb les universitats estrangeres que tenen conveni amb les espanyoles, altres programes europeus de mobilitat, les oficines de relacions internacionals que poden ajudar-vos, allotjaments, cursos d’idiomes, beques, ciutats...
dissabte, 22 de desembre del 2007
Resultats d'un estudi sobre el Programa Erasmus a la Facultat
A final del curs passat (maig de 2007) es va portar a terme un estudi per conèixer el grau de coneixement del Programa Erasmus entre una àmplia mostra de l'alumnat de la Facultat i la valoració de les causes que motiven a marxar o a no marxar.
L'objectiu últim d'aquest estudi era augmentar el nombre d'estudiants que participen al Programa Erasmus. Recordem que a la Facultat s'ofereixen actualment 19 places per marxar a l'estranger en aquest programa i que mai no s'han omplert totes. Aquest curs 2007-2008, per exemple, marxen un total de 9 estudiants (tots els que ho havien demanat).
Els resultats de l'estudi acaben de ser publicats a la revista BiD, de la Facultat. Podeu llegir aquest estudi a: http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=19barrio.htm.
Segons aquest treball, la gran majoria de l'alumnat manifesta tenir un cert grau de coneixement del Programa Erasmus: el 82,1 % (només un 3,5 % diu no conèixer-lo en absolut). Però d'aquests, només el 50 % respon correctament una sèrie de 18 preguntes sobre el funcionament del programa.
Concretament, la pregunta que té més percentatge d'error és la que fa referència al finançament: hi ha un gran desconeixement de les diferents vies d'ajut i de la quantitat de diners que es pot arribar a percebre. Per altra banda, i en relació a això, cal destacar que el principal motiu que es declara per no marxar és la poca financiació que s'obté.
En conseqüència, cal mantenir les accions de difusió del programa, però cal millorar la informació disponible sobre els requisits, les condicions... I, en particular, convé molt difondre les diferents vies de financiació disponibles.
L'objectiu últim d'aquest estudi era augmentar el nombre d'estudiants que participen al Programa Erasmus. Recordem que a la Facultat s'ofereixen actualment 19 places per marxar a l'estranger en aquest programa i que mai no s'han omplert totes. Aquest curs 2007-2008, per exemple, marxen un total de 9 estudiants (tots els que ho havien demanat).
Els resultats de l'estudi acaben de ser publicats a la revista BiD, de la Facultat. Podeu llegir aquest estudi a: http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=19barrio.htm.
Segons aquest treball, la gran majoria de l'alumnat manifesta tenir un cert grau de coneixement del Programa Erasmus: el 82,1 % (només un 3,5 % diu no conèixer-lo en absolut). Però d'aquests, només el 50 % respon correctament una sèrie de 18 preguntes sobre el funcionament del programa.
Concretament, la pregunta que té més percentatge d'error és la que fa referència al finançament: hi ha un gran desconeixement de les diferents vies d'ajut i de la quantitat de diners que es pot arribar a percebre. Per altra banda, i en relació a això, cal destacar que el principal motiu que es declara per no marxar és la poca financiació que s'obté.
En conseqüència, cal mantenir les accions de difusió del programa, però cal millorar la informació disponible sobre els requisits, les condicions... I, en particular, convé molt difondre les diferents vies de financiació disponibles.
divendres, 21 de desembre del 2007
Beques per a estudiar i investigar a Alemanya l'any 2008
El DAAD (Deutscher Akademischer Austausch Dienst – Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic) i la Fundación Alexander von Humboldt ofereixen beques per anar a estudiar o investigar a universitats i centres d’educació superior alemanys.
Algunes de les ajudes econòmiques que es presenten són:
- 60 beques per a cursets l’estiu del 2008 a una universitat alemanya (de 3 a 4 setmanes);
- Beca per a viatges d'estudis a Alemanya (de 7 a 12 dies);
- Beques d’investigació de durada curta (d’1 a 6 mesos);
- 25 beques anuals d’investigació.
Els terminis de presentació de sol·licituds varien per cada una d’elles; s’estenen des del gener fins a l’abril de 2008.
Més informació a la pàgina web del DAAD (http://www.daad.es/becas) o per correu electrònic a info@daad.es
Algunes de les ajudes econòmiques que es presenten són:
- 60 beques per a cursets l’estiu del 2008 a una universitat alemanya (de 3 a 4 setmanes);
- Beca per a viatges d'estudis a Alemanya (de 7 a 12 dies);
- Beques d’investigació de durada curta (d’1 a 6 mesos);
- 25 beques anuals d’investigació.
Els terminis de presentació de sol·licituds varien per cada una d’elles; s’estenen des del gener fins a l’abril de 2008.
Més informació a la pàgina web del DAAD (http://www.daad.es/becas) o per correu electrònic a info@daad.es
dimecres, 12 de desembre del 2007
Beques MAEC-AECI
El dia 7 de desembre va sortir publicada al BOE la convocatòria de les Beques MAEC-AECI (Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación – Agencia Española de Cooperación Internacional) per a estudiants estrangers que vulguin estudiar a l’Estat espanyol i també per a estudiants espanyols que vulguin anar a cursar estudis de tercer cicle a l’estranger (Amèrica Llatina, Magrib i Àfrica subsahariana).
Alguns dels requisits per als estudiants espanyols que sol·licitin la beca per primera vegada són: tenir nacionalitat espanyola, no haver estat beneficiari d’altres beques de MAEC-AECI ni de la Fundación Carolina en els últims tres anys, tenir la titulació mínima necessària per poder efectuar la matrícula al centre estranger, acreditar coneixement de la llengua estrangera, etc. A banda dels requisits específics de cada un dels programes.
A l’hora d’escollir els beneficiaris es puntuaran diferents aspectes, per exemple: currículum acadèmic i professional, interès del projecte que es vulgui desenvolupar, avals del sol·licitant per part de professionals del sector, entre altres.
La Comissió de Valoració farà pública, per mitjà del BOE, la resolució al cap d’un termini màxim de sis mesos després de la publicació de la convocatòria.
Les dotacions econòmiques oscil·len entre els 1.200 € i els 2.500 €, en funció del tipus de programa a què s’aculli cadascú. Pel que fa a la durada de la beca, aquesta pot ser d’entre un mes i any, amb algues possibilitats de pròrroga.
Més informació sobre la convocatòria la trobareu a la versió en línia del BOE.
Alguns dels requisits per als estudiants espanyols que sol·licitin la beca per primera vegada són: tenir nacionalitat espanyola, no haver estat beneficiari d’altres beques de MAEC-AECI ni de la Fundación Carolina en els últims tres anys, tenir la titulació mínima necessària per poder efectuar la matrícula al centre estranger, acreditar coneixement de la llengua estrangera, etc. A banda dels requisits específics de cada un dels programes.
A l’hora d’escollir els beneficiaris es puntuaran diferents aspectes, per exemple: currículum acadèmic i professional, interès del projecte que es vulgui desenvolupar, avals del sol·licitant per part de professionals del sector, entre altres.
La Comissió de Valoració farà pública, per mitjà del BOE, la resolució al cap d’un termini màxim de sis mesos després de la publicació de la convocatòria.
Les dotacions econòmiques oscil·len entre els 1.200 € i els 2.500 €, en funció del tipus de programa a què s’aculli cadascú. Pel que fa a la durada de la beca, aquesta pot ser d’entre un mes i any, amb algues possibilitats de pròrroga.
Més informació sobre la convocatòria la trobareu a la versió en línia del BOE.
dijous, 6 de desembre del 2007
Londres: visita a la British Library i a la Wellcome Library
British Library
Sóc estudiant de primer curs de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, i per motius de feina he estat uns dies a dues biblioteques de Londres –la British Library i el Wellcome Institute of Medicine– i voldria comentar-vos les meves impressions.
A la British Library hi he estat cinc dies. Està situada a Euston Road, a la zona de St. Pancras, en un edifici nou. Es tracta d'una biblioteca nacional i bàsicament està enfocada a la recerca. Per obtenir el carnet de lector o renovar-lo cal anar a la "Reader Registration Office"; s'han de fer una sèrie de passos per obtenir el carnet: ensenyar un document que t'identifiqui i un altre document provatori de l’adreça. Quan ja es té el carnet cal deixar al guardaroba tot el que no es pot entrar a les sales de lectura i posar les coses en una bossa transparent que et donen. A l’entrada de l’edifici des de fa un any et revisen les bosses com a mesura de seguretat.
Les seccions més importants es corresponen a les deu sales de consulta que hi ha i són les següents: Business & IP Centre, Humanities (Humanities 1 i Humanities 2), Rare Books & Music, Science, Social Sciences, Asian & African Studies, Maps, Manuscripts, Philatelic Collections Researchers' Room (a aquesta només s'hi pot entrar prèvia cita).
Com que hi he anat per una feina de recerca sobre la impremta i la literatura a Perpinyà dels segles XVI al XIX, he estat a la sala "Rare books and music". En aquesta sala, com en la resta, per entrar has d'ensenyar el carnet i una vegada ets a dins per demanar els llibres cal fer-ho per mitjà d'un ordinador de la sala a partir del catàleg de la biblioteca. Tot el procés està automatitzat. En aquesta sala també hi ha llibres de lliure accés, bàsicament obres de referència de música –catàlegs, directoris de música, enciclopèdies, etc.– i de llibres antics –catàlegs de llibres antics de biblioteques, diccionaris biogràfics, catàlegs d'autors, inventaris, etc., és a dir, obres de consulta que sempre són necessàries de tenir a l'abast. La pàgina web és molt interessant i totes les informacions estan explicades amb el màxim detall: http://www.bl.uk/.
Ja hi havia estat fa un parell d'anys i l'experiència ha estat molt positiva una altra vegada. El que m'ha agradat més és l'agilitat, la comoditat, el fet que tot està pensat fins a l'últim detall i que sempre se t'informa –del temps d'espera des del moment que es demanen llibres, de quan t'han arribat els llibres, de si hi ha alguna incidència, etc. A més, les sales són boniques i agradables i això encara la més comfortable. Tot això s'agraeix molt quan has de passar-te moltes hores en una biblioteca –jo m'hi estava des de les 9.30 del matí a les 8 del vespre– i tens el temps just.
Pel que fa als serveis, en el cas de la informació, a la sala “Rare books and music” hi ha una secció del taulell destinada a informació i una altra destinada a la recollida i retorn del que es consulta. A més, al davant del taulell hi ha tot un conjunt de petites guies en forma de punt de llibre o en un full en què s'expliquen els passos que cal fer per demanar els llibres, per demanar reproduccions. Al vestíbul de la biblioteca hi ha un taulell d'informació general en què se t'informa de tot el que has de fer quan hi vas per primera vegada o de qualsevol qüestió general que es tingui.
Altres serveis que ofereix la biblioteca són les sales d'exposicions: una és d'exposicions temporals –ara n'hi havia una de titulada "Break the rules"– i una altra de permanent amb els tresors de la biblioteca de Sir John Ribblat en què s'hi exposen des de manuscrits antics fins a llibres antics i moderns. Hi ha també una botiga de regals, llibres i souvenirs de la biblioteca. I un altre servei que contribueix a la comoditat és el fet que en el recinte de biblioteca hi ha un bar i un restaurant, fet que encara facilita més les coses perquè només surts de la sala i ja pots menjar i tornar a una altra vegada a treballar.
L'edifici és nou, molt ampli, per dins, les sales tenen el sostre blanc, i a fora de les sales totes les plantes estan al voltant d'una mena de torre de vidre la qual té a dins la King’s Library, la biblioteca del rey Jordi III i des de l'entrada, la cafeteria o el restaurant es veuen els lloms dels llilbres molt ben enquadernats. És molt bonic!!
A la British Library hi he estat cinc dies. Està situada a Euston Road, a la zona de St. Pancras, en un edifici nou. Es tracta d'una biblioteca nacional i bàsicament està enfocada a la recerca. Per obtenir el carnet de lector o renovar-lo cal anar a la "Reader Registration Office"; s'han de fer una sèrie de passos per obtenir el carnet: ensenyar un document que t'identifiqui i un altre document provatori de l’adreça. Quan ja es té el carnet cal deixar al guardaroba tot el que no es pot entrar a les sales de lectura i posar les coses en una bossa transparent que et donen. A l’entrada de l’edifici des de fa un any et revisen les bosses com a mesura de seguretat.
Les seccions més importants es corresponen a les deu sales de consulta que hi ha i són les següents: Business & IP Centre, Humanities (Humanities 1 i Humanities 2), Rare Books & Music, Science, Social Sciences, Asian & African Studies, Maps, Manuscripts, Philatelic Collections Researchers' Room (a aquesta només s'hi pot entrar prèvia cita).
Com que hi he anat per una feina de recerca sobre la impremta i la literatura a Perpinyà dels segles XVI al XIX, he estat a la sala "Rare books and music". En aquesta sala, com en la resta, per entrar has d'ensenyar el carnet i una vegada ets a dins per demanar els llibres cal fer-ho per mitjà d'un ordinador de la sala a partir del catàleg de la biblioteca. Tot el procés està automatitzat. En aquesta sala també hi ha llibres de lliure accés, bàsicament obres de referència de música –catàlegs, directoris de música, enciclopèdies, etc.– i de llibres antics –catàlegs de llibres antics de biblioteques, diccionaris biogràfics, catàlegs d'autors, inventaris, etc., és a dir, obres de consulta que sempre són necessàries de tenir a l'abast. La pàgina web és molt interessant i totes les informacions estan explicades amb el màxim detall: http://www.bl.uk/.
Ja hi havia estat fa un parell d'anys i l'experiència ha estat molt positiva una altra vegada. El que m'ha agradat més és l'agilitat, la comoditat, el fet que tot està pensat fins a l'últim detall i que sempre se t'informa –del temps d'espera des del moment que es demanen llibres, de quan t'han arribat els llibres, de si hi ha alguna incidència, etc. A més, les sales són boniques i agradables i això encara la més comfortable. Tot això s'agraeix molt quan has de passar-te moltes hores en una biblioteca –jo m'hi estava des de les 9.30 del matí a les 8 del vespre– i tens el temps just.
Pel que fa als serveis, en el cas de la informació, a la sala “Rare books and music” hi ha una secció del taulell destinada a informació i una altra destinada a la recollida i retorn del que es consulta. A més, al davant del taulell hi ha tot un conjunt de petites guies en forma de punt de llibre o en un full en què s'expliquen els passos que cal fer per demanar els llibres, per demanar reproduccions. Al vestíbul de la biblioteca hi ha un taulell d'informació general en què se t'informa de tot el que has de fer quan hi vas per primera vegada o de qualsevol qüestió general que es tingui.
Altres serveis que ofereix la biblioteca són les sales d'exposicions: una és d'exposicions temporals –ara n'hi havia una de titulada "Break the rules"– i una altra de permanent amb els tresors de la biblioteca de Sir John Ribblat en què s'hi exposen des de manuscrits antics fins a llibres antics i moderns. Hi ha també una botiga de regals, llibres i souvenirs de la biblioteca. I un altre servei que contribueix a la comoditat és el fet que en el recinte de biblioteca hi ha un bar i un restaurant, fet que encara facilita més les coses perquè només surts de la sala i ja pots menjar i tornar a una altra vegada a treballar.
L'edifici és nou, molt ampli, per dins, les sales tenen el sostre blanc, i a fora de les sales totes les plantes estan al voltant d'una mena de torre de vidre la qual té a dins la King’s Library, la biblioteca del rey Jordi III i des de l'entrada, la cafeteria o el restaurant es veuen els lloms dels llilbres molt ben enquadernats. És molt bonic!!
King's Library
En fi, que si mai podeu visitar aquesta biblioteca us la recomano!!
Una altra biblioteca que vaig visitar, però només un dia, és la que forma part del Wellcome Institute of Medicine, una institució privada que és una fundació que porta el nom de Henry Wellcome, fundador d'una multinacional farmacèutica i col·leccionista de tot allò relacionat amb la història de la medicina. Està situada al mateix carrer que la British Library. Per entrar-hi cal omplir un formulari, portar-lo omplert i identificar-te, i et fan el carnet. Les persones que fan el carnet també t'orienten i et diuen com està organitzada la biblioteca i a quina sala has d'anar. És una biblioteca molt bonica, ocupa tota una planta de l'edifici, té molts racons, galeries i molts llibres de lliure accés. Té diverses sales: medicina clínica, història, ciència i societat, diaris, llibres i material antic, etc. És una biblioteca especialitzada. Jo vaig anar a la sala de "Rare material books" i per arribar-hi has de passejar-te per tota la biblioteca. És una sala moderna i amb taules molt àmplies i còmodes. La petició de llibres també es fa pels ordinadors que tenen a la sala. El servei d'informació funciona molt bé i t'ensenyen les diverses eines que t'ofereix la biblioteca per conèixer el catàleg, els serveis que ofereixen, les col·leccions que tenen, el món de la recerca científica, etc. Us recomano que visiteu la pàgina web: http://library.wellcome.ac.uk/. Hi ha tota la història de la biblioteca, del seu fundador, les col·leccions que en formen part i moltes imatges. En aquesta fundació s'hi fan exposicions sobre el món de la medicina i la seva relació amb l'art, hi ha una cafeteria i a la resta de l'edifici hi ha les oficines de la institució, i un espai per als membres de la fundació. També va ser una experiència molt positiva!!
Una altra biblioteca que vaig visitar, però només un dia, és la que forma part del Wellcome Institute of Medicine, una institució privada que és una fundació que porta el nom de Henry Wellcome, fundador d'una multinacional farmacèutica i col·leccionista de tot allò relacionat amb la història de la medicina. Està situada al mateix carrer que la British Library. Per entrar-hi cal omplir un formulari, portar-lo omplert i identificar-te, i et fan el carnet. Les persones que fan el carnet també t'orienten i et diuen com està organitzada la biblioteca i a quina sala has d'anar. És una biblioteca molt bonica, ocupa tota una planta de l'edifici, té molts racons, galeries i molts llibres de lliure accés. Té diverses sales: medicina clínica, història, ciència i societat, diaris, llibres i material antic, etc. És una biblioteca especialitzada. Jo vaig anar a la sala de "Rare material books" i per arribar-hi has de passejar-te per tota la biblioteca. És una sala moderna i amb taules molt àmplies i còmodes. La petició de llibres també es fa pels ordinadors que tenen a la sala. El servei d'informació funciona molt bé i t'ensenyen les diverses eines que t'ofereix la biblioteca per conèixer el catàleg, els serveis que ofereixen, les col·leccions que tenen, el món de la recerca científica, etc. Us recomano que visiteu la pàgina web: http://library.wellcome.ac.uk/. Hi ha tota la història de la biblioteca, del seu fundador, les col·leccions que en formen part i moltes imatges. En aquesta fundació s'hi fan exposicions sobre el món de la medicina i la seva relació amb l'art, hi ha una cafeteria i a la resta de l'edifici hi ha les oficines de la institució, i un espai per als membres de la fundació. També va ser una experiència molt positiva!!
Wellcome Institute Library
Per tant, si mai aneu a Londres visiteu aquestes biblioteques!!
Mercè Comas Lamarca
Mercè Comas Lamarca
dimarts, 4 de desembre del 2007
Xapes de promoció Erasmus
Si veieu algun estudiant que porta una d'aquestes xapes no dubteu a preguntar-li com li va anar en la seva experiència a l'estranger com a estudiant Erasmus. Segur que li agradarà compartir amb vosaltres els seus records!Per poder aconseguir una d'aquestes xapes no hi ha una altra manera que haver marxat d'Erasmus!
Ens les han fabricat «a mida» una empresa que s'hi dedica: Fancy (http://www.fancy-pop.net/).
dilluns, 3 de desembre del 2007
Oferta de feina per a Estrasburg
L'European Science Foundation està cercant un jove graduat en Biblioteconomia i/o Documentació per al projecte «European reference index for the Humanities (ERIH)».
Cal tenir un bon nivell d'anglès. El termini per a presentar les sol·licituds acaba el proper 7 de desembre!
Vegeu més detalls de l'oferta a: http://www.esf.org/jobs/current-vacancies.html.
Cal tenir un bon nivell d'anglès. El termini per a presentar les sol·licituds acaba el proper 7 de desembre!
Vegeu més detalls de l'oferta a: http://www.esf.org/jobs/current-vacancies.html.
dilluns, 26 de novembre del 2007
Experiència Erasmus a Parma (Itàlia)
Anar d’Erasmus és una experiència única, com tots ja us deureu imaginar, però un cop la vius te n’adones que és molt més del que t’esperes.
El segon semestre del curs 2006-2007 jo he estat d’Erasmus a Parma i ha estat molt més del que m’esperava. He tornat a casa meva interpretant papirs egipcis, ja que vaig cursar l’assignatura de Papirologia; havent fet didàctica dins d’un arxiu històric a diferents nivells d’usuaris (a escoles, a instituts, a administratius), ja que he estat treballant a l’Arxiu Històric Municipal; sabent com funcionen els arxius a Itàlia... Però sincerament, per mi el més important és que he après italià i portuguès, ja que vivia amb unes portugueses, he après a cuinar; ja que abans no en tenia ni idea, he après a ser més organitzada pel que fa a les tasques de casa, he après a conviure amb gent molt diferent a mi, he après a anar amb bicicleta sense mans... i Erasmus és tan especial que per mi aquestes petites coses han estat igual o més importants que les primeres que us he explicat.
Tot i això ser Erasmus no són flors i violes, ja que arribes a un lloc desconegut, ple de desconeguts, amb una llengua que normalment és desconeguda... i les coses no són gaire fàcils perquè t’has d’espavilar sol amb la matricula, l’allotjament... Però després sempre surt tot rodó o com a mínim acabes amb aquesta sensació. Tot i això el meu Erasmus a Parma el podria descriure com a desinformació, ja que tot i que el meu tutor a la universitat de destí em va explicar els aspectes burocràtics de la beca (documents oficials que havia de portar...) pel que fa a l’allotjament, la universitat, la ciutat en general... no hi ha gaire informació ni en guies de viatges ni a la web. Per aquest motiu he pensat que podria ser útil per als Erasmus d’aquesta facultat com als d’altres universitats i facultats que vulguin viatjar a la bonica ciutat de Parma algunes recomanacions del viatge. Espero que us siguin útils; crec que a mi m’ho haguessin estat molt al principi!!!
Recomanacions per al viatge:
La ciutat de Parma es troba al nord d’Itàlia, al centre de l’Emilia Romagna, dins la província de Parma.
Parma és una ciutat amb molt d’art, història, cultura i gastronomia, i això la fa distingir d’entre altres ciutats italianes. Si mai parleu amb un italià segurament us dirà que Parma és una de les ciutats boniques del país i de les més riques. I és que els parmesans tenen un índex de renda per càpita un 25 % més alt que la mitjana italiana, o sigui que pobres no són. Els parmesans tenen una identitat forta que els fa coneguts per la seva gastronomia coneguda mundialment gràcies al formaggio parmesano i el prosciutto crudo.
La ciutat la divideixen en dues parts separades pel Torrente Parma. A la zona de Parma-centre trobareu el centre històric, il Comune (l’Ajuntament), il Duomo (la catedral) i il Battistero, i grans botigues de moda i locals per fer el famós apperitivo. A la zona de l’Oltretorrente s’hi distingeix la via d’Arzelio, que seguint el traçat de l’antiga Via Emilia ens fa trobar l’Archivio Storico Comunale i la Facoltà di Lettere e Filosofia (on hi ha Biblioteconomia), entre altres edificis històrics.
A més la ciutat està delimitada per quatre antigues portes que permeten el trànsit limitat dels cotxes del centre històric. Aquest fet fa que dins la ciutat es respiri un clima bo, sense gairebé contaminació.
Els monuments que no pots perdre’t són:
- La Cattedrale o més popularment il Duomo, que es tracta d'un dels màxims exemples de l’arquitectura romànica italiana i imposa la seva silueta dins de la ciutat. Si entres dins ben segur que quedaràs meravellat de les pintures fresques i les escultures que s’hi conserven que fan d’aquest edifici un lloc respectable pels parmesans i els visitants que el coneixen.
- Il Battistero es troba al costat del Duomo i és un edifici de planta circular (que veureu a tots els plànols i postals de la ciutat) i es tracta d’una gran obra medieval on encara avui en dia s’hi bategen dos cops al més els nens i nenes. Si visiteu altres ciutats és molt probable que trobeu altres battisteri, però ben segur que com la bellesa d’aquest per dins, en veureu ben pocs.
- El Museo G. Ferrari – Castello dei Burattini no és que sigui un museu interessant pel que fa a la seva bellesa, però és divertit veure els diferents tipus de putxinel·lis que una família parmesana va col·leccionar durant anys. Pel que tinc entès, aquesta col·lecció de putxinel·lis és una de les més importants del país.
- Què dir del meravellós Teatro Regio que va fer construir Maria Lluïsa d’Àustria, la dona de Napoleó. Aquest és un exemple de teatre construït a la italiana i realment no té res a envejar d’altres teatres i és que és considerat un dels teatres més romàntics del món. Com veureu els dissabtes d’hivern, els parmesans fan cua amb les millors gales a les portes del teatre per veure una òpera o ballet o qualsevol altre tipus d’espectacle que fan gairebé cada cap de setmana. Jo us recomano que si teniu la possibilitat d’anar a veure alguna representació a aquest teatre, no us la perdeu, és única.
- El Palazzo della Pilotta acull el Teatro Farnese que està construït tot de fusta i que després de ser destruït per bombardejos l’any 1944 va ser reconstruït deu anys més tard. Com aquest teatre es veu que n’hi ha molt pocs al món. Una altra part del Palazzo és la Galeria Nazionale. Aquesta part ben segur que us ocuparà tot el matí, ja que és una de les galeries més riques i importants d’Itàlia. També hi trobareu el Museo Archeologico, un dels més antics del país i que acull restos d’excavacions de la ciutat romana de Velleia. I per nosaltres, els amants de les biblioteques, no us heu de perdre la Biblioteca Palatina. Aquesta biblioteca és molt difícil d’accedir-hi ja que està oberta a un públic molt limitat, però utilitzant el carnet d’estudiant, parlant i convencent molta estona la senyora de la recepció, potser podreu visitar-la.
- El Museo Galuco Lombardi es troba davant del Palazzo della Pilotta i acull una col·lecció de nombrosos objectes personals de Maria Lluïsa com ara joies, pintures, robes, mobles...
- El Palazzo i el Parco Ducale és ideal per passejar amb bicicleta, i tot i que està prohibit, tothom o fa. El jardí inclou còpies d’escultures clàssiques, una cafeteria i un bonic estany. Per mi el més impressionant d’aquest parc és el canvi radical que pateix en cada estació de l’any.
Parma té moltes altres coses per veure, i us recomano que sempre que passeu per davant d’una església nova hi entreu perquè cadascuna d’elles té una bellesa diferent i especial que us farà l’estada més agradable. A més a més també té una gran quantitat de museus i oferta cultural que ben segur no us acabareu.
Per arribar-hi, tot i que a Parma hi ha aeroport, només hi arriben vols nacionals. Per tant si surts des de Barcelona hauràs d’anar fins a l’aeroport de Milano Malpensa, allà agafar una autobús fins a Milano Stazione Centrale i un cop allà (si t’aclareixes) agafar un tren fins a Parma.
Per llogar un pis pots dirigir-te a l’oficina de la Universitat però la veritat és que són lents i tot i que tenen bons pisos i una mica cars, us pot servir de gran ajuda. Sinó hi ha molts cartells de pisos compartits a les diferents facultats.
L’oficina de l'Erasmus es troba a l’edifici central de la Università i es diu ASSI. Allà us faran el carnet Erasmus que us permetrà tenir descomptes en diversos llocs i a més aquesta gent organitza festes setmanalment i el viatge a Nàpols, que us recomano que hi aneu.
Per llogar una bicicleta pots anar al Borgo Catena, un carrer que surt de l’Strada Nino Bixio on hi ha un comerç que venen bicicletes de segona mà en molt bon estat. Aquí una bicicleta et costa uns 70 euros i quan marxes te la tornen a comprar per uns 40 euros. En resum, que la bicicleta et costa 30 euros i està en molt millor estat que les que venen les màfies.
Per anar a sopar et recomano Un Posto al Sole, que es troba a Piazzale Santa Croce i que és un restaurant que abans regentava el jugador del Real Madrid, el conegut Cannavaro. Per mi fan unes pizzes boníssimes i val molt la pena. A més tenen una paret plena de postals i us sentireu com a casa amb la postal del Camp Nou.
Els souvenirs típics són:
- El perfum de violeta de Parma va fer-se especialment per Maria Lluïsa, però avui en dia el podem trobar a les perfumeries i comerços també convertit en sabons, caramels, bombons...
- El perfum Aqua di Parma és conegut mundialment ja que és tan exclusiu que les estrelles de Hollywood van exclusivament a Parma a comprar-lo. A l’Strada G. Mazzini hi ha la perfumeria Maria Luigia on venen aquest perfum tan exclusiu per aquesta gent tan exclusiva. També el podreu trobar a altres perfumeries de la ciutat. Aquí a Catalunya només el venen a 7 llocs!!!
- El formatge Parmigiano – Reggiano és irresistible per aquells que els agraden els formatges. Un quilo et pot costar uns 15 euros però crec que val la pena (aquí és paga gairebé el doble).
- Ells presumeixen molt del Prosciutto crudo, que diuen que és conegut a tot el món; tasta’l, però no et deixis enganyar: com el pernil ibèric, per mi, cap.
- La malvasia, un vi que al contrari que aquí, que el premem de postres, allà se’l prenen a l’aperitiu.
- Els cappelleti és una pasta farcida que val la pena provar.
Res més, doncs fins d’aquí la connexió.
Sílvia Campillo....... Facultat de Biblioteconomia i Documentació........ Parma
El segon semestre del curs 2006-2007 jo he estat d’Erasmus a Parma i ha estat molt més del que m’esperava. He tornat a casa meva interpretant papirs egipcis, ja que vaig cursar l’assignatura de Papirologia; havent fet didàctica dins d’un arxiu històric a diferents nivells d’usuaris (a escoles, a instituts, a administratius), ja que he estat treballant a l’Arxiu Històric Municipal; sabent com funcionen els arxius a Itàlia... Però sincerament, per mi el més important és que he après italià i portuguès, ja que vivia amb unes portugueses, he après a cuinar; ja que abans no en tenia ni idea, he après a ser més organitzada pel que fa a les tasques de casa, he après a conviure amb gent molt diferent a mi, he après a anar amb bicicleta sense mans... i Erasmus és tan especial que per mi aquestes petites coses han estat igual o més importants que les primeres que us he explicat.
Tot i això ser Erasmus no són flors i violes, ja que arribes a un lloc desconegut, ple de desconeguts, amb una llengua que normalment és desconeguda... i les coses no són gaire fàcils perquè t’has d’espavilar sol amb la matricula, l’allotjament... Però després sempre surt tot rodó o com a mínim acabes amb aquesta sensació. Tot i això el meu Erasmus a Parma el podria descriure com a desinformació, ja que tot i que el meu tutor a la universitat de destí em va explicar els aspectes burocràtics de la beca (documents oficials que havia de portar...) pel que fa a l’allotjament, la universitat, la ciutat en general... no hi ha gaire informació ni en guies de viatges ni a la web. Per aquest motiu he pensat que podria ser útil per als Erasmus d’aquesta facultat com als d’altres universitats i facultats que vulguin viatjar a la bonica ciutat de Parma algunes recomanacions del viatge. Espero que us siguin útils; crec que a mi m’ho haguessin estat molt al principi!!!
Recomanacions per al viatge:
La ciutat de Parma es troba al nord d’Itàlia, al centre de l’Emilia Romagna, dins la província de Parma.
Parma és una ciutat amb molt d’art, història, cultura i gastronomia, i això la fa distingir d’entre altres ciutats italianes. Si mai parleu amb un italià segurament us dirà que Parma és una de les ciutats boniques del país i de les més riques. I és que els parmesans tenen un índex de renda per càpita un 25 % més alt que la mitjana italiana, o sigui que pobres no són. Els parmesans tenen una identitat forta que els fa coneguts per la seva gastronomia coneguda mundialment gràcies al formaggio parmesano i el prosciutto crudo.
La ciutat la divideixen en dues parts separades pel Torrente Parma. A la zona de Parma-centre trobareu el centre històric, il Comune (l’Ajuntament), il Duomo (la catedral) i il Battistero, i grans botigues de moda i locals per fer el famós apperitivo. A la zona de l’Oltretorrente s’hi distingeix la via d’Arzelio, que seguint el traçat de l’antiga Via Emilia ens fa trobar l’Archivio Storico Comunale i la Facoltà di Lettere e Filosofia (on hi ha Biblioteconomia), entre altres edificis històrics.
A més la ciutat està delimitada per quatre antigues portes que permeten el trànsit limitat dels cotxes del centre històric. Aquest fet fa que dins la ciutat es respiri un clima bo, sense gairebé contaminació.
Els monuments que no pots perdre’t són:
- La Cattedrale o més popularment il Duomo, que es tracta d'un dels màxims exemples de l’arquitectura romànica italiana i imposa la seva silueta dins de la ciutat. Si entres dins ben segur que quedaràs meravellat de les pintures fresques i les escultures que s’hi conserven que fan d’aquest edifici un lloc respectable pels parmesans i els visitants que el coneixen.
- Il Battistero es troba al costat del Duomo i és un edifici de planta circular (que veureu a tots els plànols i postals de la ciutat) i es tracta d’una gran obra medieval on encara avui en dia s’hi bategen dos cops al més els nens i nenes. Si visiteu altres ciutats és molt probable que trobeu altres battisteri, però ben segur que com la bellesa d’aquest per dins, en veureu ben pocs.
- El Museo G. Ferrari – Castello dei Burattini no és que sigui un museu interessant pel que fa a la seva bellesa, però és divertit veure els diferents tipus de putxinel·lis que una família parmesana va col·leccionar durant anys. Pel que tinc entès, aquesta col·lecció de putxinel·lis és una de les més importants del país.
- Què dir del meravellós Teatro Regio que va fer construir Maria Lluïsa d’Àustria, la dona de Napoleó. Aquest és un exemple de teatre construït a la italiana i realment no té res a envejar d’altres teatres i és que és considerat un dels teatres més romàntics del món. Com veureu els dissabtes d’hivern, els parmesans fan cua amb les millors gales a les portes del teatre per veure una òpera o ballet o qualsevol altre tipus d’espectacle que fan gairebé cada cap de setmana. Jo us recomano que si teniu la possibilitat d’anar a veure alguna representació a aquest teatre, no us la perdeu, és única.
- El Palazzo della Pilotta acull el Teatro Farnese que està construït tot de fusta i que després de ser destruït per bombardejos l’any 1944 va ser reconstruït deu anys més tard. Com aquest teatre es veu que n’hi ha molt pocs al món. Una altra part del Palazzo és la Galeria Nazionale. Aquesta part ben segur que us ocuparà tot el matí, ja que és una de les galeries més riques i importants d’Itàlia. També hi trobareu el Museo Archeologico, un dels més antics del país i que acull restos d’excavacions de la ciutat romana de Velleia. I per nosaltres, els amants de les biblioteques, no us heu de perdre la Biblioteca Palatina. Aquesta biblioteca és molt difícil d’accedir-hi ja que està oberta a un públic molt limitat, però utilitzant el carnet d’estudiant, parlant i convencent molta estona la senyora de la recepció, potser podreu visitar-la.
- El Museo Galuco Lombardi es troba davant del Palazzo della Pilotta i acull una col·lecció de nombrosos objectes personals de Maria Lluïsa com ara joies, pintures, robes, mobles...
- El Palazzo i el Parco Ducale és ideal per passejar amb bicicleta, i tot i que està prohibit, tothom o fa. El jardí inclou còpies d’escultures clàssiques, una cafeteria i un bonic estany. Per mi el més impressionant d’aquest parc és el canvi radical que pateix en cada estació de l’any.
Parma té moltes altres coses per veure, i us recomano que sempre que passeu per davant d’una església nova hi entreu perquè cadascuna d’elles té una bellesa diferent i especial que us farà l’estada més agradable. A més a més també té una gran quantitat de museus i oferta cultural que ben segur no us acabareu.
Per arribar-hi, tot i que a Parma hi ha aeroport, només hi arriben vols nacionals. Per tant si surts des de Barcelona hauràs d’anar fins a l’aeroport de Milano Malpensa, allà agafar una autobús fins a Milano Stazione Centrale i un cop allà (si t’aclareixes) agafar un tren fins a Parma.
Per llogar un pis pots dirigir-te a l’oficina de la Universitat però la veritat és que són lents i tot i que tenen bons pisos i una mica cars, us pot servir de gran ajuda. Sinó hi ha molts cartells de pisos compartits a les diferents facultats.
L’oficina de l'Erasmus es troba a l’edifici central de la Università i es diu ASSI. Allà us faran el carnet Erasmus que us permetrà tenir descomptes en diversos llocs i a més aquesta gent organitza festes setmanalment i el viatge a Nàpols, que us recomano que hi aneu.
Per llogar una bicicleta pots anar al Borgo Catena, un carrer que surt de l’Strada Nino Bixio on hi ha un comerç que venen bicicletes de segona mà en molt bon estat. Aquí una bicicleta et costa uns 70 euros i quan marxes te la tornen a comprar per uns 40 euros. En resum, que la bicicleta et costa 30 euros i està en molt millor estat que les que venen les màfies.
Per anar a sopar et recomano Un Posto al Sole, que es troba a Piazzale Santa Croce i que és un restaurant que abans regentava el jugador del Real Madrid, el conegut Cannavaro. Per mi fan unes pizzes boníssimes i val molt la pena. A més tenen una paret plena de postals i us sentireu com a casa amb la postal del Camp Nou.
Els souvenirs típics són:
- El perfum de violeta de Parma va fer-se especialment per Maria Lluïsa, però avui en dia el podem trobar a les perfumeries i comerços també convertit en sabons, caramels, bombons...
- El perfum Aqua di Parma és conegut mundialment ja que és tan exclusiu que les estrelles de Hollywood van exclusivament a Parma a comprar-lo. A l’Strada G. Mazzini hi ha la perfumeria Maria Luigia on venen aquest perfum tan exclusiu per aquesta gent tan exclusiva. També el podreu trobar a altres perfumeries de la ciutat. Aquí a Catalunya només el venen a 7 llocs!!!
- El formatge Parmigiano – Reggiano és irresistible per aquells que els agraden els formatges. Un quilo et pot costar uns 15 euros però crec que val la pena (aquí és paga gairebé el doble).
- Ells presumeixen molt del Prosciutto crudo, que diuen que és conegut a tot el món; tasta’l, però no et deixis enganyar: com el pernil ibèric, per mi, cap.
- La malvasia, un vi que al contrari que aquí, que el premem de postres, allà se’l prenen a l’aperitiu.
- Els cappelleti és una pasta farcida que val la pena provar.
Res més, doncs fins d’aquí la connexió.
Sílvia Campillo....... Facultat de Biblioteconomia i Documentació........ Parma
dimarts, 20 de novembre del 2007
Nou portal informatiu de la Generalitat per a joves
La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la Direcció General d’Atenció Ciutadana, va posar en circulació a mitjan octubre passat un nou portal informatiu a Internet titulat Jove.cat, que inclou tots aquells temes que poden interessar el jovent d'avui en dia per a desenvolupar-se. Habitatge, treball, educació, economia, cultura, tecnologia... són alguns dels apartats d'aquest nou recurs informatiu.
Des d'aquí hi accedireu: http://www.jove.cat/
Els apartats que ens interessen més des de la perspectiva d'aquest bloc, dedicat a promocionar les estades a l'estranger són dos: "Estudiar a l'estranger" i "Treballar a l'estranger".
En cadascun d'ells hi ha enllaços a diferents programes i ajuts, documentació que cal tramitar, etcètera.
Un bon punt de partida per a obtenir informació.
dimarts, 13 de novembre del 2007
Estudiar a Austràlia
Els que pugueu estar interessats a conèixer l'oferta educativa d'Austràlia i les possibilitats existents d'anar cap aquell país podeu assistir a una xerrada informativa sobre el tema que tindrà lloc properament.
Lloc: Casa Àsia (av. Diagonal, 373, Barcelona) (http://www.casaasia.es/)
Dia i hora: 29 de novembre, a les 17 h.
Organitza: Ambaixada d'Austràlia a Espanya.
Per a més informació de l'acte: http://www.casaasia.es/pdf/10110750208PM1192114928134.pdf
Per a més informació sobre els estudis a Austràlia: http://www.studying-in-australia.org/
dilluns, 12 de novembre del 2007
Intercanvi d'idiomes a la Biblioteca Jaume Fuster
Un sistema molt eficaç per millorar l'ús oral de les llengües estrangeres és l'intercanvi amb un parlant nadiu.
Ara la Biblioteca Jaume Fuster (situada a la plaça de Lesseps, de Barcelona: http://www.bcn.cat/bibjaumefuster) organitza uns grups de conversa bilingüe. La trobada dura una hora en total: mitja hora parlant en català i mitja hora parlant en l'altra. Les llengües estrangeres que es poden practicar poden ser qualssevol: tot depèn de les persones que s'hi presentin (anglès, francès, alemany, italià...). Per a més informació cal adreçar-se a la biblioteca mateixa (per telèfon, al 93 368 45 64, o per correu electrònic: b.barcelona.jf@diba.cat.
D'altra banda, els Serveis Lingüístics de la UB (http://www.ub.edu/sl/ca/sl.htm) també tenen obert un sistema d'intermediació, per posar en contacte estudiants estrangers en estada temporal a la UB i estudiants catalans, per tal de practicar les llengües. Es tracta de la Borsa d'intercanvi lingüístic. Podeu veure'n més informació a: http://www.ub.edu/slc/borsa/.
Igualment, els Estudios Hispánicos, de la UB (http://www.eh.ub.es/), ofereix també el servei de posar en contacte estudiants catalans i estudiants estrangers, que fan una estada temporal a la UB i desitgen aprendre castellà. Us en podeu informar per telèfon (tel. 93 403 55 19) o per correu electrònic: info@eh.ub.es.
A banda de practicar llengües podem fer amistats. Aprofitem-ho!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
