A més del Programa Erasmus, que és el programa principal que permet la mobilitat entre universitats europees, els estudiants de la UB tenen dos marcs més a tenir en compte a l'hora de prendre la decisió de passar una temporada fora.
Els convenis generals de la UB. La Universitat de Barcelona té convenis amb una vintena d'universitats d'arreu del món que permeten l'intercanvi d'estudiants per a fer-hi estades d'estudis. Les condicions acadèmiques són les mateixes que en el Programa Erasmus. En aquesta modalitat, els estudiants escollits poden optar als ajuts econòmics de la mateixa UB, de l'AGAUR i de Bancaja (uns 1.500 euros com a màxim).
Per a més informació, consulteu el web de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/convenis_generals.htm. Al web de la Facultat hem seleccionat les universitats que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació: http://www.ub.edu/biblio/content/view/407/163/
El Grup de Coïmbra. Aquesta associació d'universitats europees també disposa d'un programa per a l'intercanvi d'estudiants amb finalitat d'estudi, amb el reconeixement dels estudis equivalents que es facin a l'estranger. Com en l'anterior programa, els estudiants escollits poden optar als ajuts econòmics de la mateixa UB, de l'AGAUR i de Bancaja (1.500 euros com a màxim, com abans).
Per a més informació, consulteu el web de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/convenis_generals.htm. Al web de la Facultat hem seleccionat les universitats que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d'intercanvi-i-mobilitat/intercanvis-del-grup-de-coimbra.html.
El 20 de febrer a les 14 h acaba el termini per sol·licitar la participació en aquests dos programes de mobilitat el curs que ve!
Informeu-vos i decidiu-vos!
dijous, 24 de gener del 2008
Convocatòria del Programa Erasmus per al curs 2008-09!
La convocatòria per sol·licitar una beca Erasmus per al curs que ve ja és oberta. El termini acaba el proper 20 de febrer a les 14 h. Els interessats poden trobar informació en diferents llocs.
Pàgina d'informació de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/erasmus.htm
Hi trobarem les bases de la convocatòria (requisits, condicions...) i el formulari en línia per fer la sol·licitud.
Pàgina d'informació de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d'intercanvi-i-mobilitat/beques-socrates-erasmus.html
Amb enllaços a les universitats amb qui tenim acord de mobilitat...
Mòbils BiD: si voleu llegir els comentaris de companys que en cursos anteriors han estat d'Erasmus en alguna destinació concreta, feu una cerca en aquest bloc. Us pot interessar...
A la Facultat s'ofereixen 19 places en total, situades en 13 universitats, de 9 països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal i Regne Unit.
Animeu-vos!!
Pàgina d'informació de la UB: http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/erasmus.htm
Hi trobarem les bases de la convocatòria (requisits, condicions...) i el formulari en línia per fer la sol·licitud.
Pàgina d'informació de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d'intercanvi-i-mobilitat/beques-socrates-erasmus.html
Amb enllaços a les universitats amb qui tenim acord de mobilitat...
Mòbils BiD: si voleu llegir els comentaris de companys que en cursos anteriors han estat d'Erasmus en alguna destinació concreta, feu una cerca en aquest bloc. Us pot interessar...
A la Facultat s'ofereixen 19 places en total, situades en 13 universitats, de 9 països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal i Regne Unit.
Animeu-vos!!
divendres, 18 de gener del 2008
Fonts d'informació sobre Erasmus
A continuació us donem a conèixer tres fonts d'informació pràctica perquè els que us hàgiu plantejat anar a estudiar una temporada a l’estranger dins del programa Erasmus pugueu llegir altres experiències o consultar els vostres dubtes.
Les pàgines web que us proposem són:
Erasmusworld.com (www.erasmusworld.com)
Aquest portal és un punt de trobada entre estudiants que marxen d’Erasmus i els que ja ho han fet. Es posen en contacte per compartir opinions i les seves experiències i també per ajudar els que s’estan decidint. D’altra banda, també hi ha informació de diferents països i algunes seccions amb fotografies i vídeos. Cal registrar-se per poder accedir a totes les opcions.
Blog de la Unitat de Relacions Internacionals (http://uri-ub.blogspot.com)
La URI de la Universitat de Barcelona té un bloc en el qual els estudiants que han anat a estudiar a l’estranger i els que estan a punt de fer-ho intercanvien informació. Sobretot, hi escriuen els estudiants que encara no han marxat, demanant posar-se en contacte amb altres estudiants que vagin a la mateixa destinació que ells. D’altra banda, té una secció anomenada “Informació general” on hi ha informació de les últimes convocatòries de beques i d'ajuts relacionades amb la mobilitat internacional.
Estudios en Europa (http://internacional.universia.net/europa/cronicas/index.htm)
La secció “Experiencias y consejos de estudiantes Erasmus” forma part de l’epígraf “Estudios en Europa”, i ambdós es troben dins del portal Universia, que conté informació per a estudiants universitaris. La finalitat d’aquesta plana és donar informació sobre centres i països amb els quals les universitats espanyoles mantenen convenis de mobilitat. El que pretén és que els estudiants que han estat estudiant fora o que actualment estan d’Erasmus enviïn les seves experiències, consells i opinions per ajudar i orientar els que estiguin a punt de marxar. Així, vol crear una guia amb tota la informació necessària per assegurar una estada més fàcil i profitosa. A més a més, hi ha una llista amb les universitats estrangeres que tenen conveni amb les espanyoles, altres programes europeus de mobilitat, les oficines de relacions internacionals que poden ajudar-vos, allotjaments, cursos d’idiomes, beques, ciutats...
Les pàgines web que us proposem són:
Erasmusworld.com (www.erasmusworld.com)
Aquest portal és un punt de trobada entre estudiants que marxen d’Erasmus i els que ja ho han fet. Es posen en contacte per compartir opinions i les seves experiències i també per ajudar els que s’estan decidint. D’altra banda, també hi ha informació de diferents països i algunes seccions amb fotografies i vídeos. Cal registrar-se per poder accedir a totes les opcions.
Blog de la Unitat de Relacions Internacionals (http://uri-ub.blogspot.com)
La URI de la Universitat de Barcelona té un bloc en el qual els estudiants que han anat a estudiar a l’estranger i els que estan a punt de fer-ho intercanvien informació. Sobretot, hi escriuen els estudiants que encara no han marxat, demanant posar-se en contacte amb altres estudiants que vagin a la mateixa destinació que ells. D’altra banda, té una secció anomenada “Informació general” on hi ha informació de les últimes convocatòries de beques i d'ajuts relacionades amb la mobilitat internacional.
Estudios en Europa (http://internacional.universia.net/europa/cronicas/index.htm)
La secció “Experiencias y consejos de estudiantes Erasmus” forma part de l’epígraf “Estudios en Europa”, i ambdós es troben dins del portal Universia, que conté informació per a estudiants universitaris. La finalitat d’aquesta plana és donar informació sobre centres i països amb els quals les universitats espanyoles mantenen convenis de mobilitat. El que pretén és que els estudiants que han estat estudiant fora o que actualment estan d’Erasmus enviïn les seves experiències, consells i opinions per ajudar i orientar els que estiguin a punt de marxar. Així, vol crear una guia amb tota la informació necessària per assegurar una estada més fàcil i profitosa. A més a més, hi ha una llista amb les universitats estrangeres que tenen conveni amb les espanyoles, altres programes europeus de mobilitat, les oficines de relacions internacionals que poden ajudar-vos, allotjaments, cursos d’idiomes, beques, ciutats...
dissabte, 22 de desembre del 2007
Resultats d'un estudi sobre el Programa Erasmus a la Facultat
A final del curs passat (maig de 2007) es va portar a terme un estudi per conèixer el grau de coneixement del Programa Erasmus entre una àmplia mostra de l'alumnat de la Facultat i la valoració de les causes que motiven a marxar o a no marxar.
L'objectiu últim d'aquest estudi era augmentar el nombre d'estudiants que participen al Programa Erasmus. Recordem que a la Facultat s'ofereixen actualment 19 places per marxar a l'estranger en aquest programa i que mai no s'han omplert totes. Aquest curs 2007-2008, per exemple, marxen un total de 9 estudiants (tots els que ho havien demanat).
Els resultats de l'estudi acaben de ser publicats a la revista BiD, de la Facultat. Podeu llegir aquest estudi a: http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=19barrio.htm.
Segons aquest treball, la gran majoria de l'alumnat manifesta tenir un cert grau de coneixement del Programa Erasmus: el 82,1 % (només un 3,5 % diu no conèixer-lo en absolut). Però d'aquests, només el 50 % respon correctament una sèrie de 18 preguntes sobre el funcionament del programa.
Concretament, la pregunta que té més percentatge d'error és la que fa referència al finançament: hi ha un gran desconeixement de les diferents vies d'ajut i de la quantitat de diners que es pot arribar a percebre. Per altra banda, i en relació a això, cal destacar que el principal motiu que es declara per no marxar és la poca financiació que s'obté.
En conseqüència, cal mantenir les accions de difusió del programa, però cal millorar la informació disponible sobre els requisits, les condicions... I, en particular, convé molt difondre les diferents vies de financiació disponibles.
L'objectiu últim d'aquest estudi era augmentar el nombre d'estudiants que participen al Programa Erasmus. Recordem que a la Facultat s'ofereixen actualment 19 places per marxar a l'estranger en aquest programa i que mai no s'han omplert totes. Aquest curs 2007-2008, per exemple, marxen un total de 9 estudiants (tots els que ho havien demanat).
Els resultats de l'estudi acaben de ser publicats a la revista BiD, de la Facultat. Podeu llegir aquest estudi a: http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=19barrio.htm.
Segons aquest treball, la gran majoria de l'alumnat manifesta tenir un cert grau de coneixement del Programa Erasmus: el 82,1 % (només un 3,5 % diu no conèixer-lo en absolut). Però d'aquests, només el 50 % respon correctament una sèrie de 18 preguntes sobre el funcionament del programa.
Concretament, la pregunta que té més percentatge d'error és la que fa referència al finançament: hi ha un gran desconeixement de les diferents vies d'ajut i de la quantitat de diners que es pot arribar a percebre. Per altra banda, i en relació a això, cal destacar que el principal motiu que es declara per no marxar és la poca financiació que s'obté.
En conseqüència, cal mantenir les accions de difusió del programa, però cal millorar la informació disponible sobre els requisits, les condicions... I, en particular, convé molt difondre les diferents vies de financiació disponibles.
divendres, 21 de desembre del 2007
Beques per a estudiar i investigar a Alemanya l'any 2008
El DAAD (Deutscher Akademischer Austausch Dienst – Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic) i la Fundación Alexander von Humboldt ofereixen beques per anar a estudiar o investigar a universitats i centres d’educació superior alemanys.
Algunes de les ajudes econòmiques que es presenten són:
- 60 beques per a cursets l’estiu del 2008 a una universitat alemanya (de 3 a 4 setmanes);
- Beca per a viatges d'estudis a Alemanya (de 7 a 12 dies);
- Beques d’investigació de durada curta (d’1 a 6 mesos);
- 25 beques anuals d’investigació.
Els terminis de presentació de sol·licituds varien per cada una d’elles; s’estenen des del gener fins a l’abril de 2008.
Més informació a la pàgina web del DAAD (http://www.daad.es/becas) o per correu electrònic a info@daad.es
Algunes de les ajudes econòmiques que es presenten són:
- 60 beques per a cursets l’estiu del 2008 a una universitat alemanya (de 3 a 4 setmanes);
- Beca per a viatges d'estudis a Alemanya (de 7 a 12 dies);
- Beques d’investigació de durada curta (d’1 a 6 mesos);
- 25 beques anuals d’investigació.
Els terminis de presentació de sol·licituds varien per cada una d’elles; s’estenen des del gener fins a l’abril de 2008.
Més informació a la pàgina web del DAAD (http://www.daad.es/becas) o per correu electrònic a info@daad.es
dimecres, 12 de desembre del 2007
Beques MAEC-AECI
El dia 7 de desembre va sortir publicada al BOE la convocatòria de les Beques MAEC-AECI (Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación – Agencia Española de Cooperación Internacional) per a estudiants estrangers que vulguin estudiar a l’Estat espanyol i també per a estudiants espanyols que vulguin anar a cursar estudis de tercer cicle a l’estranger (Amèrica Llatina, Magrib i Àfrica subsahariana).
Alguns dels requisits per als estudiants espanyols que sol·licitin la beca per primera vegada són: tenir nacionalitat espanyola, no haver estat beneficiari d’altres beques de MAEC-AECI ni de la Fundación Carolina en els últims tres anys, tenir la titulació mínima necessària per poder efectuar la matrícula al centre estranger, acreditar coneixement de la llengua estrangera, etc. A banda dels requisits específics de cada un dels programes.
A l’hora d’escollir els beneficiaris es puntuaran diferents aspectes, per exemple: currículum acadèmic i professional, interès del projecte que es vulgui desenvolupar, avals del sol·licitant per part de professionals del sector, entre altres.
La Comissió de Valoració farà pública, per mitjà del BOE, la resolució al cap d’un termini màxim de sis mesos després de la publicació de la convocatòria.
Les dotacions econòmiques oscil·len entre els 1.200 € i els 2.500 €, en funció del tipus de programa a què s’aculli cadascú. Pel que fa a la durada de la beca, aquesta pot ser d’entre un mes i any, amb algues possibilitats de pròrroga.
Més informació sobre la convocatòria la trobareu a la versió en línia del BOE.
Alguns dels requisits per als estudiants espanyols que sol·licitin la beca per primera vegada són: tenir nacionalitat espanyola, no haver estat beneficiari d’altres beques de MAEC-AECI ni de la Fundación Carolina en els últims tres anys, tenir la titulació mínima necessària per poder efectuar la matrícula al centre estranger, acreditar coneixement de la llengua estrangera, etc. A banda dels requisits específics de cada un dels programes.
A l’hora d’escollir els beneficiaris es puntuaran diferents aspectes, per exemple: currículum acadèmic i professional, interès del projecte que es vulgui desenvolupar, avals del sol·licitant per part de professionals del sector, entre altres.
La Comissió de Valoració farà pública, per mitjà del BOE, la resolució al cap d’un termini màxim de sis mesos després de la publicació de la convocatòria.
Les dotacions econòmiques oscil·len entre els 1.200 € i els 2.500 €, en funció del tipus de programa a què s’aculli cadascú. Pel que fa a la durada de la beca, aquesta pot ser d’entre un mes i any, amb algues possibilitats de pròrroga.
Més informació sobre la convocatòria la trobareu a la versió en línia del BOE.
dijous, 6 de desembre del 2007
Londres: visita a la British Library i a la Wellcome Library
British Library
Sóc estudiant de primer curs de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, i per motius de feina he estat uns dies a dues biblioteques de Londres –la British Library i el Wellcome Institute of Medicine– i voldria comentar-vos les meves impressions.
A la British Library hi he estat cinc dies. Està situada a Euston Road, a la zona de St. Pancras, en un edifici nou. Es tracta d'una biblioteca nacional i bàsicament està enfocada a la recerca. Per obtenir el carnet de lector o renovar-lo cal anar a la "Reader Registration Office"; s'han de fer una sèrie de passos per obtenir el carnet: ensenyar un document que t'identifiqui i un altre document provatori de l’adreça. Quan ja es té el carnet cal deixar al guardaroba tot el que no es pot entrar a les sales de lectura i posar les coses en una bossa transparent que et donen. A l’entrada de l’edifici des de fa un any et revisen les bosses com a mesura de seguretat.
Les seccions més importants es corresponen a les deu sales de consulta que hi ha i són les següents: Business & IP Centre, Humanities (Humanities 1 i Humanities 2), Rare Books & Music, Science, Social Sciences, Asian & African Studies, Maps, Manuscripts, Philatelic Collections Researchers' Room (a aquesta només s'hi pot entrar prèvia cita).
Com que hi he anat per una feina de recerca sobre la impremta i la literatura a Perpinyà dels segles XVI al XIX, he estat a la sala "Rare books and music". En aquesta sala, com en la resta, per entrar has d'ensenyar el carnet i una vegada ets a dins per demanar els llibres cal fer-ho per mitjà d'un ordinador de la sala a partir del catàleg de la biblioteca. Tot el procés està automatitzat. En aquesta sala també hi ha llibres de lliure accés, bàsicament obres de referència de música –catàlegs, directoris de música, enciclopèdies, etc.– i de llibres antics –catàlegs de llibres antics de biblioteques, diccionaris biogràfics, catàlegs d'autors, inventaris, etc., és a dir, obres de consulta que sempre són necessàries de tenir a l'abast. La pàgina web és molt interessant i totes les informacions estan explicades amb el màxim detall: http://www.bl.uk/.
Ja hi havia estat fa un parell d'anys i l'experiència ha estat molt positiva una altra vegada. El que m'ha agradat més és l'agilitat, la comoditat, el fet que tot està pensat fins a l'últim detall i que sempre se t'informa –del temps d'espera des del moment que es demanen llibres, de quan t'han arribat els llibres, de si hi ha alguna incidència, etc. A més, les sales són boniques i agradables i això encara la més comfortable. Tot això s'agraeix molt quan has de passar-te moltes hores en una biblioteca –jo m'hi estava des de les 9.30 del matí a les 8 del vespre– i tens el temps just.
Pel que fa als serveis, en el cas de la informació, a la sala “Rare books and music” hi ha una secció del taulell destinada a informació i una altra destinada a la recollida i retorn del que es consulta. A més, al davant del taulell hi ha tot un conjunt de petites guies en forma de punt de llibre o en un full en què s'expliquen els passos que cal fer per demanar els llibres, per demanar reproduccions. Al vestíbul de la biblioteca hi ha un taulell d'informació general en què se t'informa de tot el que has de fer quan hi vas per primera vegada o de qualsevol qüestió general que es tingui.
Altres serveis que ofereix la biblioteca són les sales d'exposicions: una és d'exposicions temporals –ara n'hi havia una de titulada "Break the rules"– i una altra de permanent amb els tresors de la biblioteca de Sir John Ribblat en què s'hi exposen des de manuscrits antics fins a llibres antics i moderns. Hi ha també una botiga de regals, llibres i souvenirs de la biblioteca. I un altre servei que contribueix a la comoditat és el fet que en el recinte de biblioteca hi ha un bar i un restaurant, fet que encara facilita més les coses perquè només surts de la sala i ja pots menjar i tornar a una altra vegada a treballar.
L'edifici és nou, molt ampli, per dins, les sales tenen el sostre blanc, i a fora de les sales totes les plantes estan al voltant d'una mena de torre de vidre la qual té a dins la King’s Library, la biblioteca del rey Jordi III i des de l'entrada, la cafeteria o el restaurant es veuen els lloms dels llilbres molt ben enquadernats. És molt bonic!!
A la British Library hi he estat cinc dies. Està situada a Euston Road, a la zona de St. Pancras, en un edifici nou. Es tracta d'una biblioteca nacional i bàsicament està enfocada a la recerca. Per obtenir el carnet de lector o renovar-lo cal anar a la "Reader Registration Office"; s'han de fer una sèrie de passos per obtenir el carnet: ensenyar un document que t'identifiqui i un altre document provatori de l’adreça. Quan ja es té el carnet cal deixar al guardaroba tot el que no es pot entrar a les sales de lectura i posar les coses en una bossa transparent que et donen. A l’entrada de l’edifici des de fa un any et revisen les bosses com a mesura de seguretat.
Les seccions més importants es corresponen a les deu sales de consulta que hi ha i són les següents: Business & IP Centre, Humanities (Humanities 1 i Humanities 2), Rare Books & Music, Science, Social Sciences, Asian & African Studies, Maps, Manuscripts, Philatelic Collections Researchers' Room (a aquesta només s'hi pot entrar prèvia cita).
Com que hi he anat per una feina de recerca sobre la impremta i la literatura a Perpinyà dels segles XVI al XIX, he estat a la sala "Rare books and music". En aquesta sala, com en la resta, per entrar has d'ensenyar el carnet i una vegada ets a dins per demanar els llibres cal fer-ho per mitjà d'un ordinador de la sala a partir del catàleg de la biblioteca. Tot el procés està automatitzat. En aquesta sala també hi ha llibres de lliure accés, bàsicament obres de referència de música –catàlegs, directoris de música, enciclopèdies, etc.– i de llibres antics –catàlegs de llibres antics de biblioteques, diccionaris biogràfics, catàlegs d'autors, inventaris, etc., és a dir, obres de consulta que sempre són necessàries de tenir a l'abast. La pàgina web és molt interessant i totes les informacions estan explicades amb el màxim detall: http://www.bl.uk/.
Ja hi havia estat fa un parell d'anys i l'experiència ha estat molt positiva una altra vegada. El que m'ha agradat més és l'agilitat, la comoditat, el fet que tot està pensat fins a l'últim detall i que sempre se t'informa –del temps d'espera des del moment que es demanen llibres, de quan t'han arribat els llibres, de si hi ha alguna incidència, etc. A més, les sales són boniques i agradables i això encara la més comfortable. Tot això s'agraeix molt quan has de passar-te moltes hores en una biblioteca –jo m'hi estava des de les 9.30 del matí a les 8 del vespre– i tens el temps just.
Pel que fa als serveis, en el cas de la informació, a la sala “Rare books and music” hi ha una secció del taulell destinada a informació i una altra destinada a la recollida i retorn del que es consulta. A més, al davant del taulell hi ha tot un conjunt de petites guies en forma de punt de llibre o en un full en què s'expliquen els passos que cal fer per demanar els llibres, per demanar reproduccions. Al vestíbul de la biblioteca hi ha un taulell d'informació general en què se t'informa de tot el que has de fer quan hi vas per primera vegada o de qualsevol qüestió general que es tingui.
Altres serveis que ofereix la biblioteca són les sales d'exposicions: una és d'exposicions temporals –ara n'hi havia una de titulada "Break the rules"– i una altra de permanent amb els tresors de la biblioteca de Sir John Ribblat en què s'hi exposen des de manuscrits antics fins a llibres antics i moderns. Hi ha també una botiga de regals, llibres i souvenirs de la biblioteca. I un altre servei que contribueix a la comoditat és el fet que en el recinte de biblioteca hi ha un bar i un restaurant, fet que encara facilita més les coses perquè només surts de la sala i ja pots menjar i tornar a una altra vegada a treballar.
L'edifici és nou, molt ampli, per dins, les sales tenen el sostre blanc, i a fora de les sales totes les plantes estan al voltant d'una mena de torre de vidre la qual té a dins la King’s Library, la biblioteca del rey Jordi III i des de l'entrada, la cafeteria o el restaurant es veuen els lloms dels llilbres molt ben enquadernats. És molt bonic!!
King's Library
En fi, que si mai podeu visitar aquesta biblioteca us la recomano!!
Una altra biblioteca que vaig visitar, però només un dia, és la que forma part del Wellcome Institute of Medicine, una institució privada que és una fundació que porta el nom de Henry Wellcome, fundador d'una multinacional farmacèutica i col·leccionista de tot allò relacionat amb la història de la medicina. Està situada al mateix carrer que la British Library. Per entrar-hi cal omplir un formulari, portar-lo omplert i identificar-te, i et fan el carnet. Les persones que fan el carnet també t'orienten i et diuen com està organitzada la biblioteca i a quina sala has d'anar. És una biblioteca molt bonica, ocupa tota una planta de l'edifici, té molts racons, galeries i molts llibres de lliure accés. Té diverses sales: medicina clínica, història, ciència i societat, diaris, llibres i material antic, etc. És una biblioteca especialitzada. Jo vaig anar a la sala de "Rare material books" i per arribar-hi has de passejar-te per tota la biblioteca. És una sala moderna i amb taules molt àmplies i còmodes. La petició de llibres també es fa pels ordinadors que tenen a la sala. El servei d'informació funciona molt bé i t'ensenyen les diverses eines que t'ofereix la biblioteca per conèixer el catàleg, els serveis que ofereixen, les col·leccions que tenen, el món de la recerca científica, etc. Us recomano que visiteu la pàgina web: http://library.wellcome.ac.uk/. Hi ha tota la història de la biblioteca, del seu fundador, les col·leccions que en formen part i moltes imatges. En aquesta fundació s'hi fan exposicions sobre el món de la medicina i la seva relació amb l'art, hi ha una cafeteria i a la resta de l'edifici hi ha les oficines de la institució, i un espai per als membres de la fundació. També va ser una experiència molt positiva!!
Una altra biblioteca que vaig visitar, però només un dia, és la que forma part del Wellcome Institute of Medicine, una institució privada que és una fundació que porta el nom de Henry Wellcome, fundador d'una multinacional farmacèutica i col·leccionista de tot allò relacionat amb la història de la medicina. Està situada al mateix carrer que la British Library. Per entrar-hi cal omplir un formulari, portar-lo omplert i identificar-te, i et fan el carnet. Les persones que fan el carnet també t'orienten i et diuen com està organitzada la biblioteca i a quina sala has d'anar. És una biblioteca molt bonica, ocupa tota una planta de l'edifici, té molts racons, galeries i molts llibres de lliure accés. Té diverses sales: medicina clínica, història, ciència i societat, diaris, llibres i material antic, etc. És una biblioteca especialitzada. Jo vaig anar a la sala de "Rare material books" i per arribar-hi has de passejar-te per tota la biblioteca. És una sala moderna i amb taules molt àmplies i còmodes. La petició de llibres també es fa pels ordinadors que tenen a la sala. El servei d'informació funciona molt bé i t'ensenyen les diverses eines que t'ofereix la biblioteca per conèixer el catàleg, els serveis que ofereixen, les col·leccions que tenen, el món de la recerca científica, etc. Us recomano que visiteu la pàgina web: http://library.wellcome.ac.uk/. Hi ha tota la història de la biblioteca, del seu fundador, les col·leccions que en formen part i moltes imatges. En aquesta fundació s'hi fan exposicions sobre el món de la medicina i la seva relació amb l'art, hi ha una cafeteria i a la resta de l'edifici hi ha les oficines de la institució, i un espai per als membres de la fundació. També va ser una experiència molt positiva!!
Wellcome Institute Library
Per tant, si mai aneu a Londres visiteu aquestes biblioteques!!
Mercè Comas Lamarca
Mercè Comas Lamarca
dimarts, 4 de desembre del 2007
Xapes de promoció Erasmus
Si veieu algun estudiant que porta una d'aquestes xapes no dubteu a preguntar-li com li va anar en la seva experiència a l'estranger com a estudiant Erasmus. Segur que li agradarà compartir amb vosaltres els seus records!Per poder aconseguir una d'aquestes xapes no hi ha una altra manera que haver marxat d'Erasmus!
Ens les han fabricat «a mida» una empresa que s'hi dedica: Fancy (http://www.fancy-pop.net/).
dilluns, 3 de desembre del 2007
Oferta de feina per a Estrasburg
L'European Science Foundation està cercant un jove graduat en Biblioteconomia i/o Documentació per al projecte «European reference index for the Humanities (ERIH)».
Cal tenir un bon nivell d'anglès. El termini per a presentar les sol·licituds acaba el proper 7 de desembre!
Vegeu més detalls de l'oferta a: http://www.esf.org/jobs/current-vacancies.html.
Cal tenir un bon nivell d'anglès. El termini per a presentar les sol·licituds acaba el proper 7 de desembre!
Vegeu més detalls de l'oferta a: http://www.esf.org/jobs/current-vacancies.html.
dilluns, 26 de novembre del 2007
Experiència Erasmus a Parma (Itàlia)
Anar d’Erasmus és una experiència única, com tots ja us deureu imaginar, però un cop la vius te n’adones que és molt més del que t’esperes.
El segon semestre del curs 2006-2007 jo he estat d’Erasmus a Parma i ha estat molt més del que m’esperava. He tornat a casa meva interpretant papirs egipcis, ja que vaig cursar l’assignatura de Papirologia; havent fet didàctica dins d’un arxiu històric a diferents nivells d’usuaris (a escoles, a instituts, a administratius), ja que he estat treballant a l’Arxiu Històric Municipal; sabent com funcionen els arxius a Itàlia... Però sincerament, per mi el més important és que he après italià i portuguès, ja que vivia amb unes portugueses, he après a cuinar; ja que abans no en tenia ni idea, he après a ser més organitzada pel que fa a les tasques de casa, he après a conviure amb gent molt diferent a mi, he après a anar amb bicicleta sense mans... i Erasmus és tan especial que per mi aquestes petites coses han estat igual o més importants que les primeres que us he explicat.
Tot i això ser Erasmus no són flors i violes, ja que arribes a un lloc desconegut, ple de desconeguts, amb una llengua que normalment és desconeguda... i les coses no són gaire fàcils perquè t’has d’espavilar sol amb la matricula, l’allotjament... Però després sempre surt tot rodó o com a mínim acabes amb aquesta sensació. Tot i això el meu Erasmus a Parma el podria descriure com a desinformació, ja que tot i que el meu tutor a la universitat de destí em va explicar els aspectes burocràtics de la beca (documents oficials que havia de portar...) pel que fa a l’allotjament, la universitat, la ciutat en general... no hi ha gaire informació ni en guies de viatges ni a la web. Per aquest motiu he pensat que podria ser útil per als Erasmus d’aquesta facultat com als d’altres universitats i facultats que vulguin viatjar a la bonica ciutat de Parma algunes recomanacions del viatge. Espero que us siguin útils; crec que a mi m’ho haguessin estat molt al principi!!!
Recomanacions per al viatge:
La ciutat de Parma es troba al nord d’Itàlia, al centre de l’Emilia Romagna, dins la província de Parma.
Parma és una ciutat amb molt d’art, història, cultura i gastronomia, i això la fa distingir d’entre altres ciutats italianes. Si mai parleu amb un italià segurament us dirà que Parma és una de les ciutats boniques del país i de les més riques. I és que els parmesans tenen un índex de renda per càpita un 25 % més alt que la mitjana italiana, o sigui que pobres no són. Els parmesans tenen una identitat forta que els fa coneguts per la seva gastronomia coneguda mundialment gràcies al formaggio parmesano i el prosciutto crudo.
La ciutat la divideixen en dues parts separades pel Torrente Parma. A la zona de Parma-centre trobareu el centre històric, il Comune (l’Ajuntament), il Duomo (la catedral) i il Battistero, i grans botigues de moda i locals per fer el famós apperitivo. A la zona de l’Oltretorrente s’hi distingeix la via d’Arzelio, que seguint el traçat de l’antiga Via Emilia ens fa trobar l’Archivio Storico Comunale i la Facoltà di Lettere e Filosofia (on hi ha Biblioteconomia), entre altres edificis històrics.
A més la ciutat està delimitada per quatre antigues portes que permeten el trànsit limitat dels cotxes del centre històric. Aquest fet fa que dins la ciutat es respiri un clima bo, sense gairebé contaminació.
Els monuments que no pots perdre’t són:
- La Cattedrale o més popularment il Duomo, que es tracta d'un dels màxims exemples de l’arquitectura romànica italiana i imposa la seva silueta dins de la ciutat. Si entres dins ben segur que quedaràs meravellat de les pintures fresques i les escultures que s’hi conserven que fan d’aquest edifici un lloc respectable pels parmesans i els visitants que el coneixen.
- Il Battistero es troba al costat del Duomo i és un edifici de planta circular (que veureu a tots els plànols i postals de la ciutat) i es tracta d’una gran obra medieval on encara avui en dia s’hi bategen dos cops al més els nens i nenes. Si visiteu altres ciutats és molt probable que trobeu altres battisteri, però ben segur que com la bellesa d’aquest per dins, en veureu ben pocs.
- El Museo G. Ferrari – Castello dei Burattini no és que sigui un museu interessant pel que fa a la seva bellesa, però és divertit veure els diferents tipus de putxinel·lis que una família parmesana va col·leccionar durant anys. Pel que tinc entès, aquesta col·lecció de putxinel·lis és una de les més importants del país.
- Què dir del meravellós Teatro Regio que va fer construir Maria Lluïsa d’Àustria, la dona de Napoleó. Aquest és un exemple de teatre construït a la italiana i realment no té res a envejar d’altres teatres i és que és considerat un dels teatres més romàntics del món. Com veureu els dissabtes d’hivern, els parmesans fan cua amb les millors gales a les portes del teatre per veure una òpera o ballet o qualsevol altre tipus d’espectacle que fan gairebé cada cap de setmana. Jo us recomano que si teniu la possibilitat d’anar a veure alguna representació a aquest teatre, no us la perdeu, és única.
- El Palazzo della Pilotta acull el Teatro Farnese que està construït tot de fusta i que després de ser destruït per bombardejos l’any 1944 va ser reconstruït deu anys més tard. Com aquest teatre es veu que n’hi ha molt pocs al món. Una altra part del Palazzo és la Galeria Nazionale. Aquesta part ben segur que us ocuparà tot el matí, ja que és una de les galeries més riques i importants d’Itàlia. També hi trobareu el Museo Archeologico, un dels més antics del país i que acull restos d’excavacions de la ciutat romana de Velleia. I per nosaltres, els amants de les biblioteques, no us heu de perdre la Biblioteca Palatina. Aquesta biblioteca és molt difícil d’accedir-hi ja que està oberta a un públic molt limitat, però utilitzant el carnet d’estudiant, parlant i convencent molta estona la senyora de la recepció, potser podreu visitar-la.
- El Museo Galuco Lombardi es troba davant del Palazzo della Pilotta i acull una col·lecció de nombrosos objectes personals de Maria Lluïsa com ara joies, pintures, robes, mobles...
- El Palazzo i el Parco Ducale és ideal per passejar amb bicicleta, i tot i que està prohibit, tothom o fa. El jardí inclou còpies d’escultures clàssiques, una cafeteria i un bonic estany. Per mi el més impressionant d’aquest parc és el canvi radical que pateix en cada estació de l’any.
Parma té moltes altres coses per veure, i us recomano que sempre que passeu per davant d’una església nova hi entreu perquè cadascuna d’elles té una bellesa diferent i especial que us farà l’estada més agradable. A més a més també té una gran quantitat de museus i oferta cultural que ben segur no us acabareu.
Per arribar-hi, tot i que a Parma hi ha aeroport, només hi arriben vols nacionals. Per tant si surts des de Barcelona hauràs d’anar fins a l’aeroport de Milano Malpensa, allà agafar una autobús fins a Milano Stazione Centrale i un cop allà (si t’aclareixes) agafar un tren fins a Parma.
Per llogar un pis pots dirigir-te a l’oficina de la Universitat però la veritat és que són lents i tot i que tenen bons pisos i una mica cars, us pot servir de gran ajuda. Sinó hi ha molts cartells de pisos compartits a les diferents facultats.
L’oficina de l'Erasmus es troba a l’edifici central de la Università i es diu ASSI. Allà us faran el carnet Erasmus que us permetrà tenir descomptes en diversos llocs i a més aquesta gent organitza festes setmanalment i el viatge a Nàpols, que us recomano que hi aneu.
Per llogar una bicicleta pots anar al Borgo Catena, un carrer que surt de l’Strada Nino Bixio on hi ha un comerç que venen bicicletes de segona mà en molt bon estat. Aquí una bicicleta et costa uns 70 euros i quan marxes te la tornen a comprar per uns 40 euros. En resum, que la bicicleta et costa 30 euros i està en molt millor estat que les que venen les màfies.
Per anar a sopar et recomano Un Posto al Sole, que es troba a Piazzale Santa Croce i que és un restaurant que abans regentava el jugador del Real Madrid, el conegut Cannavaro. Per mi fan unes pizzes boníssimes i val molt la pena. A més tenen una paret plena de postals i us sentireu com a casa amb la postal del Camp Nou.
Els souvenirs típics són:
- El perfum de violeta de Parma va fer-se especialment per Maria Lluïsa, però avui en dia el podem trobar a les perfumeries i comerços també convertit en sabons, caramels, bombons...
- El perfum Aqua di Parma és conegut mundialment ja que és tan exclusiu que les estrelles de Hollywood van exclusivament a Parma a comprar-lo. A l’Strada G. Mazzini hi ha la perfumeria Maria Luigia on venen aquest perfum tan exclusiu per aquesta gent tan exclusiva. També el podreu trobar a altres perfumeries de la ciutat. Aquí a Catalunya només el venen a 7 llocs!!!
- El formatge Parmigiano – Reggiano és irresistible per aquells que els agraden els formatges. Un quilo et pot costar uns 15 euros però crec que val la pena (aquí és paga gairebé el doble).
- Ells presumeixen molt del Prosciutto crudo, que diuen que és conegut a tot el món; tasta’l, però no et deixis enganyar: com el pernil ibèric, per mi, cap.
- La malvasia, un vi que al contrari que aquí, que el premem de postres, allà se’l prenen a l’aperitiu.
- Els cappelleti és una pasta farcida que val la pena provar.
Res més, doncs fins d’aquí la connexió.
Sílvia Campillo....... Facultat de Biblioteconomia i Documentació........ Parma
El segon semestre del curs 2006-2007 jo he estat d’Erasmus a Parma i ha estat molt més del que m’esperava. He tornat a casa meva interpretant papirs egipcis, ja que vaig cursar l’assignatura de Papirologia; havent fet didàctica dins d’un arxiu històric a diferents nivells d’usuaris (a escoles, a instituts, a administratius), ja que he estat treballant a l’Arxiu Històric Municipal; sabent com funcionen els arxius a Itàlia... Però sincerament, per mi el més important és que he après italià i portuguès, ja que vivia amb unes portugueses, he après a cuinar; ja que abans no en tenia ni idea, he après a ser més organitzada pel que fa a les tasques de casa, he après a conviure amb gent molt diferent a mi, he après a anar amb bicicleta sense mans... i Erasmus és tan especial que per mi aquestes petites coses han estat igual o més importants que les primeres que us he explicat.
Tot i això ser Erasmus no són flors i violes, ja que arribes a un lloc desconegut, ple de desconeguts, amb una llengua que normalment és desconeguda... i les coses no són gaire fàcils perquè t’has d’espavilar sol amb la matricula, l’allotjament... Però després sempre surt tot rodó o com a mínim acabes amb aquesta sensació. Tot i això el meu Erasmus a Parma el podria descriure com a desinformació, ja que tot i que el meu tutor a la universitat de destí em va explicar els aspectes burocràtics de la beca (documents oficials que havia de portar...) pel que fa a l’allotjament, la universitat, la ciutat en general... no hi ha gaire informació ni en guies de viatges ni a la web. Per aquest motiu he pensat que podria ser útil per als Erasmus d’aquesta facultat com als d’altres universitats i facultats que vulguin viatjar a la bonica ciutat de Parma algunes recomanacions del viatge. Espero que us siguin útils; crec que a mi m’ho haguessin estat molt al principi!!!
Recomanacions per al viatge:
La ciutat de Parma es troba al nord d’Itàlia, al centre de l’Emilia Romagna, dins la província de Parma.
Parma és una ciutat amb molt d’art, història, cultura i gastronomia, i això la fa distingir d’entre altres ciutats italianes. Si mai parleu amb un italià segurament us dirà que Parma és una de les ciutats boniques del país i de les més riques. I és que els parmesans tenen un índex de renda per càpita un 25 % més alt que la mitjana italiana, o sigui que pobres no són. Els parmesans tenen una identitat forta que els fa coneguts per la seva gastronomia coneguda mundialment gràcies al formaggio parmesano i el prosciutto crudo.
La ciutat la divideixen en dues parts separades pel Torrente Parma. A la zona de Parma-centre trobareu el centre històric, il Comune (l’Ajuntament), il Duomo (la catedral) i il Battistero, i grans botigues de moda i locals per fer el famós apperitivo. A la zona de l’Oltretorrente s’hi distingeix la via d’Arzelio, que seguint el traçat de l’antiga Via Emilia ens fa trobar l’Archivio Storico Comunale i la Facoltà di Lettere e Filosofia (on hi ha Biblioteconomia), entre altres edificis històrics.
A més la ciutat està delimitada per quatre antigues portes que permeten el trànsit limitat dels cotxes del centre històric. Aquest fet fa que dins la ciutat es respiri un clima bo, sense gairebé contaminació.
Els monuments que no pots perdre’t són:
- La Cattedrale o més popularment il Duomo, que es tracta d'un dels màxims exemples de l’arquitectura romànica italiana i imposa la seva silueta dins de la ciutat. Si entres dins ben segur que quedaràs meravellat de les pintures fresques i les escultures que s’hi conserven que fan d’aquest edifici un lloc respectable pels parmesans i els visitants que el coneixen.
- Il Battistero es troba al costat del Duomo i és un edifici de planta circular (que veureu a tots els plànols i postals de la ciutat) i es tracta d’una gran obra medieval on encara avui en dia s’hi bategen dos cops al més els nens i nenes. Si visiteu altres ciutats és molt probable que trobeu altres battisteri, però ben segur que com la bellesa d’aquest per dins, en veureu ben pocs.
- El Museo G. Ferrari – Castello dei Burattini no és que sigui un museu interessant pel que fa a la seva bellesa, però és divertit veure els diferents tipus de putxinel·lis que una família parmesana va col·leccionar durant anys. Pel que tinc entès, aquesta col·lecció de putxinel·lis és una de les més importants del país.
- Què dir del meravellós Teatro Regio que va fer construir Maria Lluïsa d’Àustria, la dona de Napoleó. Aquest és un exemple de teatre construït a la italiana i realment no té res a envejar d’altres teatres i és que és considerat un dels teatres més romàntics del món. Com veureu els dissabtes d’hivern, els parmesans fan cua amb les millors gales a les portes del teatre per veure una òpera o ballet o qualsevol altre tipus d’espectacle que fan gairebé cada cap de setmana. Jo us recomano que si teniu la possibilitat d’anar a veure alguna representació a aquest teatre, no us la perdeu, és única.
- El Palazzo della Pilotta acull el Teatro Farnese que està construït tot de fusta i que després de ser destruït per bombardejos l’any 1944 va ser reconstruït deu anys més tard. Com aquest teatre es veu que n’hi ha molt pocs al món. Una altra part del Palazzo és la Galeria Nazionale. Aquesta part ben segur que us ocuparà tot el matí, ja que és una de les galeries més riques i importants d’Itàlia. També hi trobareu el Museo Archeologico, un dels més antics del país i que acull restos d’excavacions de la ciutat romana de Velleia. I per nosaltres, els amants de les biblioteques, no us heu de perdre la Biblioteca Palatina. Aquesta biblioteca és molt difícil d’accedir-hi ja que està oberta a un públic molt limitat, però utilitzant el carnet d’estudiant, parlant i convencent molta estona la senyora de la recepció, potser podreu visitar-la.
- El Museo Galuco Lombardi es troba davant del Palazzo della Pilotta i acull una col·lecció de nombrosos objectes personals de Maria Lluïsa com ara joies, pintures, robes, mobles...
- El Palazzo i el Parco Ducale és ideal per passejar amb bicicleta, i tot i que està prohibit, tothom o fa. El jardí inclou còpies d’escultures clàssiques, una cafeteria i un bonic estany. Per mi el més impressionant d’aquest parc és el canvi radical que pateix en cada estació de l’any.
Parma té moltes altres coses per veure, i us recomano que sempre que passeu per davant d’una església nova hi entreu perquè cadascuna d’elles té una bellesa diferent i especial que us farà l’estada més agradable. A més a més també té una gran quantitat de museus i oferta cultural que ben segur no us acabareu.
Per arribar-hi, tot i que a Parma hi ha aeroport, només hi arriben vols nacionals. Per tant si surts des de Barcelona hauràs d’anar fins a l’aeroport de Milano Malpensa, allà agafar una autobús fins a Milano Stazione Centrale i un cop allà (si t’aclareixes) agafar un tren fins a Parma.
Per llogar un pis pots dirigir-te a l’oficina de la Universitat però la veritat és que són lents i tot i que tenen bons pisos i una mica cars, us pot servir de gran ajuda. Sinó hi ha molts cartells de pisos compartits a les diferents facultats.
L’oficina de l'Erasmus es troba a l’edifici central de la Università i es diu ASSI. Allà us faran el carnet Erasmus que us permetrà tenir descomptes en diversos llocs i a més aquesta gent organitza festes setmanalment i el viatge a Nàpols, que us recomano que hi aneu.
Per llogar una bicicleta pots anar al Borgo Catena, un carrer que surt de l’Strada Nino Bixio on hi ha un comerç que venen bicicletes de segona mà en molt bon estat. Aquí una bicicleta et costa uns 70 euros i quan marxes te la tornen a comprar per uns 40 euros. En resum, que la bicicleta et costa 30 euros i està en molt millor estat que les que venen les màfies.
Per anar a sopar et recomano Un Posto al Sole, que es troba a Piazzale Santa Croce i que és un restaurant que abans regentava el jugador del Real Madrid, el conegut Cannavaro. Per mi fan unes pizzes boníssimes i val molt la pena. A més tenen una paret plena de postals i us sentireu com a casa amb la postal del Camp Nou.
Els souvenirs típics són:
- El perfum de violeta de Parma va fer-se especialment per Maria Lluïsa, però avui en dia el podem trobar a les perfumeries i comerços també convertit en sabons, caramels, bombons...
- El perfum Aqua di Parma és conegut mundialment ja que és tan exclusiu que les estrelles de Hollywood van exclusivament a Parma a comprar-lo. A l’Strada G. Mazzini hi ha la perfumeria Maria Luigia on venen aquest perfum tan exclusiu per aquesta gent tan exclusiva. També el podreu trobar a altres perfumeries de la ciutat. Aquí a Catalunya només el venen a 7 llocs!!!
- El formatge Parmigiano – Reggiano és irresistible per aquells que els agraden els formatges. Un quilo et pot costar uns 15 euros però crec que val la pena (aquí és paga gairebé el doble).
- Ells presumeixen molt del Prosciutto crudo, que diuen que és conegut a tot el món; tasta’l, però no et deixis enganyar: com el pernil ibèric, per mi, cap.
- La malvasia, un vi que al contrari que aquí, que el premem de postres, allà se’l prenen a l’aperitiu.
- Els cappelleti és una pasta farcida que val la pena provar.
Res més, doncs fins d’aquí la connexió.
Sílvia Campillo....... Facultat de Biblioteconomia i Documentació........ Parma
dimarts, 20 de novembre del 2007
Nou portal informatiu de la Generalitat per a joves
La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la Direcció General d’Atenció Ciutadana, va posar en circulació a mitjan octubre passat un nou portal informatiu a Internet titulat Jove.cat, que inclou tots aquells temes que poden interessar el jovent d'avui en dia per a desenvolupar-se. Habitatge, treball, educació, economia, cultura, tecnologia... són alguns dels apartats d'aquest nou recurs informatiu.
Des d'aquí hi accedireu: http://www.jove.cat/
Els apartats que ens interessen més des de la perspectiva d'aquest bloc, dedicat a promocionar les estades a l'estranger són dos: "Estudiar a l'estranger" i "Treballar a l'estranger".
En cadascun d'ells hi ha enllaços a diferents programes i ajuts, documentació que cal tramitar, etcètera.
Un bon punt de partida per a obtenir informació.
dimarts, 13 de novembre del 2007
Estudiar a Austràlia
Els que pugueu estar interessats a conèixer l'oferta educativa d'Austràlia i les possibilitats existents d'anar cap aquell país podeu assistir a una xerrada informativa sobre el tema que tindrà lloc properament.
Lloc: Casa Àsia (av. Diagonal, 373, Barcelona) (http://www.casaasia.es/)
Dia i hora: 29 de novembre, a les 17 h.
Organitza: Ambaixada d'Austràlia a Espanya.
Per a més informació de l'acte: http://www.casaasia.es/pdf/10110750208PM1192114928134.pdf
Per a més informació sobre els estudis a Austràlia: http://www.studying-in-australia.org/
dilluns, 12 de novembre del 2007
Intercanvi d'idiomes a la Biblioteca Jaume Fuster
Un sistema molt eficaç per millorar l'ús oral de les llengües estrangeres és l'intercanvi amb un parlant nadiu.
Ara la Biblioteca Jaume Fuster (situada a la plaça de Lesseps, de Barcelona: http://www.bcn.cat/bibjaumefuster) organitza uns grups de conversa bilingüe. La trobada dura una hora en total: mitja hora parlant en català i mitja hora parlant en l'altra. Les llengües estrangeres que es poden practicar poden ser qualssevol: tot depèn de les persones que s'hi presentin (anglès, francès, alemany, italià...). Per a més informació cal adreçar-se a la biblioteca mateixa (per telèfon, al 93 368 45 64, o per correu electrònic: b.barcelona.jf@diba.cat.
D'altra banda, els Serveis Lingüístics de la UB (http://www.ub.edu/sl/ca/sl.htm) també tenen obert un sistema d'intermediació, per posar en contacte estudiants estrangers en estada temporal a la UB i estudiants catalans, per tal de practicar les llengües. Es tracta de la Borsa d'intercanvi lingüístic. Podeu veure'n més informació a: http://www.ub.edu/slc/borsa/.
Igualment, els Estudios Hispánicos, de la UB (http://www.eh.ub.es/), ofereix també el servei de posar en contacte estudiants catalans i estudiants estrangers, que fan una estada temporal a la UB i desitgen aprendre castellà. Us en podeu informar per telèfon (tel. 93 403 55 19) o per correu electrònic: info@eh.ub.es.
A banda de practicar llengües podem fer amistats. Aprofitem-ho!
dimecres, 7 de novembre del 2007
Institut Universitari Europeu
Fa just un any que sortia la convocatoria per a la beca a l’Institut Universitari de Florència. Fa just un any jo també estava llegint els comentaris del bloc, tot i desitjant poder marxar... Bé doncs, fa més de sis mesos que la meva vida s'ha traslladat a San Domenico de Fiesole.
A tots i totes els que de tant en tant llegiu el bloc i us plantegeu la possibilitat de marxar a l’estranger i esteu pensant en l’IUE, creieu-me quan us dic que aquest lloc és tot un món a part, un món academic, d’investigadors, de tecnologia punta, multilingüe i polilingüe, una petita ONU enmig del paisatge toscà més típic. Per als qui desitgen anar a peu a la feina travessant un camp d´oliveres i fer el cafè de l’esmorzar sobre les vistes d’una Florencia sortida de A room with a view. Però també per als qui els agrada treballar en un ambient d'alt nivell acadèmic, desenvolupant moltes feines diferents, amb ganes d’aprendre coses noves cada dia, a desafiar el coneixement d’idiomes i a tractar amb gent de tot el món.
La biblioteca de l’IUE es una biblioteca universitària especialitzada en quatre temàtiques principals : economia, ciència política, història i dret. Les feines que es poden acabar fent a la biblioteca van des del taulell de préstec fins a la catalogació, passant per serveis diversos com el préstec interbibliotecari, els recursos electrònics, el servei d’adquisicions o el centre de documentació europea. No hi ha dos dies iguals, perquè sempre t’estas movent de departament tot i que tens una feina fixa assignada. Vull afegir que a més a més de les tasques tradicionals, la biblioteca de l’IUE té un conjunt de serveis electrònics molt ric tot i desenvolupant una biblioteca digital de les publicacions del centre.
En definitiva, una experiència fantàstica que no oblidaré mai, tant pel que aporta professionalment com personalment. Es viu un ambient internacional molt especial, la gent és molt maca, i la feina molt interessant. Desitjo molta sort a tots aquells i aquelles que heu presentat la convocatoria, i per als indecisos que l’any vinent no s’ho pensin dues vegades!
A tots i totes els que de tant en tant llegiu el bloc i us plantegeu la possibilitat de marxar a l’estranger i esteu pensant en l’IUE, creieu-me quan us dic que aquest lloc és tot un món a part, un món academic, d’investigadors, de tecnologia punta, multilingüe i polilingüe, una petita ONU enmig del paisatge toscà més típic. Per als qui desitgen anar a peu a la feina travessant un camp d´oliveres i fer el cafè de l’esmorzar sobre les vistes d’una Florencia sortida de A room with a view. Però també per als qui els agrada treballar en un ambient d'alt nivell acadèmic, desenvolupant moltes feines diferents, amb ganes d’aprendre coses noves cada dia, a desafiar el coneixement d’idiomes i a tractar amb gent de tot el món.
La biblioteca de l’IUE es una biblioteca universitària especialitzada en quatre temàtiques principals : economia, ciència política, història i dret. Les feines que es poden acabar fent a la biblioteca van des del taulell de préstec fins a la catalogació, passant per serveis diversos com el préstec interbibliotecari, els recursos electrònics, el servei d’adquisicions o el centre de documentació europea. No hi ha dos dies iguals, perquè sempre t’estas movent de departament tot i que tens una feina fixa assignada. Vull afegir que a més a més de les tasques tradicionals, la biblioteca de l’IUE té un conjunt de serveis electrònics molt ric tot i desenvolupant una biblioteca digital de les publicacions del centre.
En definitiva, una experiència fantàstica que no oblidaré mai, tant pel que aporta professionalment com personalment. Es viu un ambient internacional molt especial, la gent és molt maca, i la feina molt interessant. Desitjo molta sort a tots aquells i aquelles que heu presentat la convocatoria, i per als indecisos que l’any vinent no s’ho pensin dues vegades!
Grup de stagiaires 2007 : Mireia (Catalunya), Anthie (Grècia), Christina (Suècia), Emanuela (Itàlia), Pavlina (República Txeca), Sara (Itàlia).
Mireia Pérez Cervera
dijous, 25 d’octubre del 2007
Recursos per a l'aprenentatge d'anglès i francès
Al Bloc de Lletres (http://blocdelletres.wordpress.com) elaborat per la Biblioteca de Lletres del CRAI de la Universitat de Barcelona s'han donat a conèixer no fa gaire un parell de seleccions de recursos útils per a l'aprenentatge de llengües estrangeres.
De moment podem consultar la selecció feta per a dues llengües:
L'anglès: http://blocdelletres.wordpress.com/2007/04/18/seleccio-de-recursos-per-a-lautoaprenentatge-de-langles/
I el francès: http://blocdelletres.wordpress.com/2007/10/24/recursos-per-a-laprenentage-de-la-llengua-francesa/
Tots els recursos seleccionats són disponibles gratuïtament a la xarxa, i consisteixen en eines diverses: mètodes generals d'aprenentatge, preparació específica per superar determinats certificats, recursos per practicar el vocabulari o la pronúncia, etcètera, etcètera.
Us animem a visitar aquests reculls –que estan molt ben fets– i a utilitzar-los, per tal d'anar millorant constantment les competències lingüístiques en altres idiomes. Com més nivell tinguem en llengües diverses més bé podrem desenvolupar-nos a l'estranger, en qualsevol aventura que vulguem emprendre.
Ànims!
De moment podem consultar la selecció feta per a dues llengües:
L'anglès: http://blocdelletres.wordpress.com/2007/04/18/seleccio-de-recursos-per-a-lautoaprenentatge-de-langles/
I el francès: http://blocdelletres.wordpress.com/2007/10/24/recursos-per-a-laprenentage-de-la-llengua-francesa/
Tots els recursos seleccionats són disponibles gratuïtament a la xarxa, i consisteixen en eines diverses: mètodes generals d'aprenentatge, preparació específica per superar determinats certificats, recursos per practicar el vocabulari o la pronúncia, etcètera, etcètera.
Us animem a visitar aquests reculls –que estan molt ben fets– i a utilitzar-los, per tal d'anar millorant constantment les competències lingüístiques en altres idiomes. Com més nivell tinguem en llengües diverses més bé podrem desenvolupar-nos a l'estranger, en qualsevol aventura que vulguem emprendre.
Ànims!
divendres, 19 d’octubre del 2007
Programa de pràctiques en un organisme internacional: ICCROM (Roma)
L’ICCROM (International Organization for Conservation of Cultural Heritage) és una organització intergovernamental amb seu a Roma dedicada a la conservació del llegat cultural. Espanya n’és membre des de 1958. http://www.iccrom.org/index.shtml
Aquest organisme té un programa obert de pràctiques per a titulats recents en ensenyaments diversos, entre els quals, Biblioteconomia i Documentació.
El procediment per optar a una de les beques és relativament lent. Per obtenir una beca per al 2009, cal enviar una primera carta d’intencions abans del 31 de març de 2008. Si es passa la primera selecció, caldrà enviar una sol·licitud formal abans del 15 de setembre de 2008.
Vegeu-ne més informació a: http://www.iccrom.org/eng/01train_en/01_02interns_en.shtml
L'organisme (i Roma!) s'ho val.
Ànims!
Aquest organisme té un programa obert de pràctiques per a titulats recents en ensenyaments diversos, entre els quals, Biblioteconomia i Documentació.
El procediment per optar a una de les beques és relativament lent. Per obtenir una beca per al 2009, cal enviar una primera carta d’intencions abans del 31 de març de 2008. Si es passa la primera selecció, caldrà enviar una sol·licitud formal abans del 15 de setembre de 2008.
Vegeu-ne més informació a: http://www.iccrom.org/eng/01train_en/01_02interns_en.shtml
L'organisme (i Roma!) s'ho val.
Ànims!
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Convocatòria de beca per donar suport a les relacions internacionals de la Facultat
A la pàgina web que citem més avall podeu llegir les bases generals i les condicions específiques de la convocatòria anual de beques de col·laboració adreçada als estudiants de la UB per donar suport a diferents serveis de la Universitat.
Una d'aquestes beques té com a objectiu col·laborar en la gestió dels intercanvis internacionals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Per optar-hi cal estar matriculat en algun dels nostres ensenyaments. També cal acreditar el nivell first certificate d'anglès.
Els interessats han de presentar al registre de la Universitat (a través de la nostra Secretaria) una sol·licitud i la documentació que s'esmenta a les bases de la convocatòria, abans del 31 d'octubre de 2007. A la convocatòria s'esmenten també els criteris de valoració dels candidats.
La prestació de la beca és de cinc hores a la setmana (en horari a convenir) durant 11 mesos, a partir del 15 de febrer de 2008. La remuneració és de 110 euros mensuals.
Aquí podeu accedir a les bases de la convocatòria. Els detalls específics de la beca són els identificats amb el codi 69.23.
http://www.ub.edu/acad/beques/col.laboracio/2007/conv_2007_11.pdf
Si desitgeu més informació de les tasques que es porten a terme, no dubteu a contactar amb Amadeu Pons (pons@ub.edu) o amb l’actual estudiant que gaudeix d’aquesta beca: Núria Segura (ori-fbd@ub.edu).
Animeu-vos!
dilluns, 15 d’octubre del 2007
Centres gratuïts per a l'autoaprenentatge de llengües
La Universitat de Barcelona posa a disposició dels seus estudiants uns espais per a l'autoaprenentatge de llengües (del català i de llengües estrangeres) amb materials adients: recursos audiovisuals, exercicis, diaris i revistes, etcètera.
Vegeu la relació de centres, els horaris i les llengües a les quals es dediquen a: http://www.ub.es/slc/ffll/calhoraris.htm
Igualment, algunes biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona posen a disposició materials per a l'autoaprenentatge de llengües, als seus espais multimèdia. Concretament, les biblioteques Jaume Fuster (anglès i francès) i Ramon d'Alòs Moner (anglès).
Aquí podeu trobar més informació al respecte: http://www.bcn.es/biblioteques/docs/activitats/EM/emultimedia_activitats_4rtrim2007.pdf
El domini de les llengües estrangeres és un requisit per a funcionar amb normalitat per l'estranger. Ens hi hem de preparar convenientment. Aprofitem els recursos disponibles!
Vegeu la relació de centres, els horaris i les llengües a les quals es dediquen a: http://www.ub.es/slc/ffll/calhoraris.htm
Igualment, algunes biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona posen a disposició materials per a l'autoaprenentatge de llengües, als seus espais multimèdia. Concretament, les biblioteques Jaume Fuster (anglès i francès) i Ramon d'Alòs Moner (anglès).
Aquí podeu trobar més informació al respecte: http://www.bcn.es/biblioteques/docs/activitats/EM/emultimedia_activitats_4rtrim2007.pdf
El domini de les llengües estrangeres és un requisit per a funcionar amb normalitat per l'estranger. Ens hi hem de preparar convenientment. Aprofitem els recursos disponibles!
dimecres, 10 d’octubre del 2007
Avui parlem amb... Núria Jornet i Àngel Borrego
Els lectors habituals de Mòbils BiD coneixen prou bé aquesta secció d'entrevistes. «Avui parlem amb...» dedica les seves ratlles a recollir les impressions d’exalumnes de la Facultat que han sobresortit en la mobilitat internacional. Ens expliquen les seves vivències personals i les seves consideracions sobre el fet de viatjar i d’estar-se en un país que, al principi, resulta estrany, però que al final acaba formant part d'un mateix.
L’entrevista d’avui té unes característiques prou particulars. Tenim el gust de conversar una estona amb dos joves professors de la Facultat que coincideixen en el fet que cadascun d’ells va gaudir, quan eren estudiants, d’una beca Erasmus. Volem compartir amb ells alguns dels seus records, i saber si aquesta experiència va marcar en algun sentit les seves vides.
La Núria Jornet és actualment secretària de la Facultat. Nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1968, és llicenciada en Història Medieval i fa poc temps ha completat el seu doctorat. No és així?
Sí, el 2005 vaig presentar a la Facultat d’Història una tesi sobre l’origen i el primer segle del monestir de Sant Antoni de Barcelona (les primeres clarisses catalanes) i sobre la configuració del seu arxiu.
Està clar que la teva vocació són els arxius històrics. D'aquí que la teva dedicació docent al centre giri al voltant de l’arxivística. Actualment has de compaginar les classes amb el càrrec de secretària de la Facultat. Com ho portes?
Bé. Després d’una certa «esquizofrènia» entre la història i els arxius, ara amb la tesi he pogut vincular bé aquestes dues facetes meves. D’altra banda, i pel que fa a la meva feina com a secretària docent, la veritat és que la gestió és laboriosa, requereix temps i és complicat combinar-ho amb docència i recerca.
L’Ángel Borrego ocupa també un càrrec important en l’equip directiu de la Facultat. És un dels dos vicedegans. Quines feines portes més directament?
Bàsicament m’encarrego de la coordinació dels estudis de postgrau que inclouen el màster en Gestió de Continguts Digitals i el doctorat.
L'Ángel no és nascut a Catalunya. Ha fet els estudis a la Universitat de Salamanca, on també presentà la seva tesi doctoral, fa pocs anys. A què es dedica aquesta recerca?
Vaig néixer a Vitòria, el 1973, però des de ben petit vaig anar a viure a Miranda de Ebro. Als 18 anys vaig marxar a Salamanca per estudiar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació. Quan vaig acabar la llicenciatura vaig gaudir d’una beca predoctoral del Ministeri d'Educació i Ciència per fer la tesi doctoral, que era dedicada a l’ús de mètodes qualitatius d’investigació en Biblioteconomia i Documentació. Vaig presentar la tesi l’octubre del 2001.
Núria / Ángel, quina és la vostra història en relació amb el Programa Erasmus?
Núria: Jo vaig marxar l’any 1991. La meva facultat, la d’Història, aleshores solament tenia conveni (almenys al Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica) amb les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Ais de Provença. La idea era anar-hi després de la llicenciatura per fer-hi la «maîtrise» (equivalent a la tesina), que havies de presentar i defensar allà després de l’any.
Per què vaig anar-hi? Doncs la veritat és que m’ho havia passat molt bé (de debò) a cinquè de carrera (érem un grup petit, fèiem seminaris, llegíem i ens passàvem les ressenyes, bona relació amb professors...) i volia seguir vinculada a la universitat i, sobretot, iniciar-me en la recerca. Aleshores ja m’interessava la història de les dones i volia començar a investigar. A part, a la universitat francesa on anava havia de treballar amb Pierre Bonnassie (un «gran» de la historiografia medieval) i ell em dirigiria el treball. I això era una «passada»... Una anècdota: vaig estar convivint amb una altra Núria, també Erasmus (que curiosament ara també és arxivera), i sempre recordem el dia que ens havíem d’entrevistar per primera vegada i conèixer Bonnassie. Estàvem molt nervioses, ens vam posar «guapes», fumàvem les dues, i ens vam posar colònia per fer olor... Entrem al despatx del Bonnassie, i... quin personatge!! Escabellat, fumant amb el cigarret i la cendra que li queia... «imatge savi». Encara ara la Núria i jo quan ens trobem ho recordem.
Vaig tenir sort (perquè hi havia més candidats) i el setembre de 1991 marxava a la universitat de Toulouse-Le Mirail.
La idea del curs era doncs treballar per fer la tesina, dirigida per Pierre Bonnassie, i assistir només a tres seminaris DEA (una mena de doctorat d'allà). La resta la gestionaves tu... Això per a mi també va ser un repte i una experiència: mirar quines classes/assignatures m’interessaven i assistir-hi com a oient, buscar altres activitats a la ciutat (cursets, conferències, cursos de francès...). Recordo un curs de pronunciació divertidíssim on fèiem servir un mirall per posar bé els llavis. Una altra anècdota: com que la Núria i jo fumàvem (i força) fèiem mil aventures per trobar un bar o estanc obert si un diumenge ens quedàvem sense Ducados ella i Gold Coast, jo.
Tota una gestió del temps (no podies estar tot el dia fent la tesina o, al contrari, no fent res, i anant cada nit a les «soirées» que s’organitzaven a les habitacions de la residència universitària on vivia, que n’hi havia força!!!). Gestió del temps i gestió del pressupost, un altre repte. Pocs diners i estalvi, comprar alguns productes (l’esmorzar, el cafè, el berenar...).
A Tolosa, d’altra banda, hi havia molts avantatges per als universitaris: una residència (que això sí, estava a la banlieue (als afores) i si no tenies cotxe i acabava l’horari de busos...) amb preus molt econòmics, descomptes als transports, museus, etc. A part, a la minsa-minsa partida d’Erasmus-beca, s’afegia una ajuda extra del Conseil Regional de Midi-Pyrénées (que em va salvar la vida econòmicament parlant).
Ángel: Jo vaig marxar d’Erasmus el curs 1993-1994 per cursar el tercer any de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la University of Northumbria, a Newcastle (Regne Unit). Quant als motius, suposo que tot plegat va ser una mica impulsiu. Vaig veure publicitat a la Facultat de l’oferta de places –no n’hi havia gaire: en aquella època a Salamanca només podies optar entre Newcastle i París–, i vaig triar Newcastle perquè sempre havia estudiat anglès.
Malgrat això la primera dificultat era, precisament, l’idioma. El meu nivell d’anglès no era gaire bo, i tenia por de no poder seguir el curs amb facilitat. Però de seguida em vaig anar acomodant. Els grups a classe eren petits i era fàcil consultar dubtes amb els companys o els professors. Vaig passar a Newcastle un curs sencer de manera que vaig tenir força temps per millorar amb l’idioma.
Acadèmicament, ho recordo tot com un canvi radical respecte al que havia vist a Salamanca: hi havia molt poques classes presencials –10 hores a la setmana per a un estudiant a temps complet– i el treball personal tenia molt de pes. Calia fer moltes presentacions públiques a l’aula –a falta de PowerPoint calia fer servir transparències per superar les dificultats amb l’anglès–, i hi havia assignatures sobre temes, com el màrqueting de biblioteques, que en aquell moment encara no estaven contemplats al meu pla d’estudis.
A nivell personal l’experiència també va resultar impactant. Vaig conèixer gent d’arreu del món, especialment d’Europa, però també d’Àfrica i d’Àsia –les universitats angleses atreuen molts estudiants de les seves antigues colònies i d'altres països de parla anglesa. Per exemple, jo compartia casa amb dos estudiants britànics, una noia alemanya, un noi de Hong Kong i un altre de Taiwan.
Gràcies a una associació d’estudiants que organitzava viatges i excursions a uns preus molt baixos vam viatjar força i, per exemple, vam poder passar un parell de caps de setmana a Edimburg i a Dublín.
L’experiència Erasmus em va agradar tant que, tan aviat com vaig tornar a Salamanca, vaig començar a buscar noves oportunitats per marxar a l’estranger. Vaig cursar el primer any de la llicenciatura i després vaig tornar a marxar, el curs 1995-1996, a la Université de Caen, a França. Allà no vaig anar amb el programa Erasmus, sinó dins d’un programa d’intercanvi entre la Universidad de Salamanca i aquesta universitat. Les condicions eren força millors que amb l’Erasmus i no només em pagaven l’allotjament sinó també una quantitat mensual força acceptable. A Caen no vaig fer estudis de Biblioteconomia i Documentació, sinó un programa per a estudiants estrangers que incloïa cursos de francès i de docència de llengües. L’experiència va tornar a ser molt gratificant i va tenir molta incidència sobre tot allò que he fet després, ja que allà vaig conèixer la Betlem que és qui em va convèncer per canviar la «meseta castellana» per Catalunya.
Després dels anys que han passat i des del vostre punt de vista, creieu que el Programa Erasmus ha anat evolucionant amb el temps?
Núria: No ho sé, suposo que sí, almenys sé que a Història Medieval hi ha molts més centres on poder anar.
Ángel: La veritat és que no conec amb detall com funciona el programa en l’actualitat. Sí que crec que la durada de les estades s’ha reduït i la majoria d’alumnes marxen només per un semestre, mentre que abans era més habitual marxar un curs sencer. Pel que fa a la quantia de les beques no sembla que hagi millorat gaire, malgrat que sí que hi ha ajuts de la Generalitat per complementar-la.
A partir de la vostra experiència personal, podeu afirmar que el Programa Erasmus ha resultat important per a les vostres vides?
Núria: Sí, rotundament. Del punt de vista professional/acadèmic va suposar treballar amb en Bonnassie (un mestre, molt amable, em va deixar (!) totes les fitxes dels documents que ell havia fet quan preparava el seu llibre sobre Catalunya a l’any Mil...) i també a fer-ho amb la Blanca Garí (com a codirectora a Barcelona, i amb ella he fet ara la tesi). En l'àmbit personal coneixes molta gent (potser el «problema» en el meu cas era que Faûcher, la residència, era únicament per a espanyols, àrabs i gent dels «territoris d’ultramar», vaja, «lo mejor» (els francesos, realment són molt classistes: els «anglosaxons» estaven en una residència cèntrica) i jo vaig estar bona part del temps rodejada d’espanyols. Això sí, els seminaris DEA em van permetre conèixer gent del país i a la residència es feien amistats al moment (recordo que als 15 dies la Núria i jo anàvem al bateig d’un nebot d’un noi de la Martinica!!). I en un pla molt més personal, a Tolosa vaig conèixer el que seria i és marit i pare de la meva filla, que també corria per allà amb un Erasmus (primer a la Bretanya i després a Tolosa). Està clar que si no ens haguéssim trobat allà, era realment difícil a Catalunya coincidir un «telecos» gironí i una «historiadora» vilanovina. Tens records molt macos. Per exemple, el dia que el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa vam sortir la Núria, jo i un andorrà a celebrar-ho per la ciutat.
Ángel: El Programa Erasmus ha estat molt important per a mi. Les dues estades a l’estranger em van servir per aprendre dos idiomes que em van resultar molt útils quan vaig acabar la carrera i vaig haver de buscar feina. En el pla més personal, els coneixements de llengües et permeten conèixer gent d’arreu i entrar en contacte amb altres cultures. I això és molt útil per aprendre a relativitzar les coses. Estem acostumats a fer les coses d’una determinada manera fins que anem a un altre lloc i veiem que hi ha altres possibilitats per fer igual o millor el que nosaltres pensàvem que era inamovible. És cert que aquest és un aprenentatge que fas viatjant, sigui amb una beca Erasmus o fent turisme a l’estiu, però l’avantatge de l’Erasmus és que et permet integrar-te molt més en un altre país.
A la Facultat oferim actualment 14 places per marxar dins d’aquest programa. Però aquest curs marxaran només 9 estudiants. A què atribuïu aquesta manca d'èxit de l’Erasmus?
Núria: No ho sé, potser els pocs diners que es donen. I suposo que ara la mobilitat és molt més forta, amb més oportunitats per a la joventut.
Ángel: Imagino que hi ha una barreja de factors. Des de casos de dificultats econòmiques fins al fet que marxar a l’estranger durant uns mesos provoca un cert neguit i una certa por a ficar-se en una aventura que no saps si sortirà bé. També hi ha alumnes que tenen algun tipus de feina aquí i prefereixen mantenir aquesta vinculació laboral. En tot cas, jo recomanaria a tots aquells que puguin aprofitar aquesta experiència que no perdin l’ocasió; segur que no se’n penediran.
Si tornéssiu a néixer, tornaríeu a demanar una beca Erasmus? Per què?
Núria: Sí... està clar. I a sobre ho repetiria. Ara veig que potser tant a nivell professional com personal, no vaig saber aprofitar algunes coses. Però... érem tan joves!!!
Ángel: I tant que tornaria a marxar! A més, també hi ha beques Erasmus per al professorat, de manera que no perdo l’esperança de repetir l’experiència!
Doncs res més: moltíssimes gràcies per les vostres paraules.
L’entrevista d’avui té unes característiques prou particulars. Tenim el gust de conversar una estona amb dos joves professors de la Facultat que coincideixen en el fet que cadascun d’ells va gaudir, quan eren estudiants, d’una beca Erasmus. Volem compartir amb ells alguns dels seus records, i saber si aquesta experiència va marcar en algun sentit les seves vides.
La Núria Jornet és actualment secretària de la Facultat. Nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1968, és llicenciada en Història Medieval i fa poc temps ha completat el seu doctorat. No és així?
Sí, el 2005 vaig presentar a la Facultat d’Història una tesi sobre l’origen i el primer segle del monestir de Sant Antoni de Barcelona (les primeres clarisses catalanes) i sobre la configuració del seu arxiu.
Està clar que la teva vocació són els arxius històrics. D'aquí que la teva dedicació docent al centre giri al voltant de l’arxivística. Actualment has de compaginar les classes amb el càrrec de secretària de la Facultat. Com ho portes?
Bé. Després d’una certa «esquizofrènia» entre la història i els arxius, ara amb la tesi he pogut vincular bé aquestes dues facetes meves. D’altra banda, i pel que fa a la meva feina com a secretària docent, la veritat és que la gestió és laboriosa, requereix temps i és complicat combinar-ho amb docència i recerca.
L’Ángel Borrego ocupa també un càrrec important en l’equip directiu de la Facultat. És un dels dos vicedegans. Quines feines portes més directament?
Bàsicament m’encarrego de la coordinació dels estudis de postgrau que inclouen el màster en Gestió de Continguts Digitals i el doctorat.
L'Ángel no és nascut a Catalunya. Ha fet els estudis a la Universitat de Salamanca, on també presentà la seva tesi doctoral, fa pocs anys. A què es dedica aquesta recerca?
Vaig néixer a Vitòria, el 1973, però des de ben petit vaig anar a viure a Miranda de Ebro. Als 18 anys vaig marxar a Salamanca per estudiar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació. Quan vaig acabar la llicenciatura vaig gaudir d’una beca predoctoral del Ministeri d'Educació i Ciència per fer la tesi doctoral, que era dedicada a l’ús de mètodes qualitatius d’investigació en Biblioteconomia i Documentació. Vaig presentar la tesi l’octubre del 2001.
Núria / Ángel, quina és la vostra història en relació amb el Programa Erasmus?
Núria: Jo vaig marxar l’any 1991. La meva facultat, la d’Història, aleshores solament tenia conveni (almenys al Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica) amb les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Ais de Provença. La idea era anar-hi després de la llicenciatura per fer-hi la «maîtrise» (equivalent a la tesina), que havies de presentar i defensar allà després de l’any.
Per què vaig anar-hi? Doncs la veritat és que m’ho havia passat molt bé (de debò) a cinquè de carrera (érem un grup petit, fèiem seminaris, llegíem i ens passàvem les ressenyes, bona relació amb professors...) i volia seguir vinculada a la universitat i, sobretot, iniciar-me en la recerca. Aleshores ja m’interessava la història de les dones i volia començar a investigar. A part, a la universitat francesa on anava havia de treballar amb Pierre Bonnassie (un «gran» de la historiografia medieval) i ell em dirigiria el treball. I això era una «passada»... Una anècdota: vaig estar convivint amb una altra Núria, també Erasmus (que curiosament ara també és arxivera), i sempre recordem el dia que ens havíem d’entrevistar per primera vegada i conèixer Bonnassie. Estàvem molt nervioses, ens vam posar «guapes», fumàvem les dues, i ens vam posar colònia per fer olor... Entrem al despatx del Bonnassie, i... quin personatge!! Escabellat, fumant amb el cigarret i la cendra que li queia... «imatge savi». Encara ara la Núria i jo quan ens trobem ho recordem.
Vaig tenir sort (perquè hi havia més candidats) i el setembre de 1991 marxava a la universitat de Toulouse-Le Mirail.
La idea del curs era doncs treballar per fer la tesina, dirigida per Pierre Bonnassie, i assistir només a tres seminaris DEA (una mena de doctorat d'allà). La resta la gestionaves tu... Això per a mi també va ser un repte i una experiència: mirar quines classes/assignatures m’interessaven i assistir-hi com a oient, buscar altres activitats a la ciutat (cursets, conferències, cursos de francès...). Recordo un curs de pronunciació divertidíssim on fèiem servir un mirall per posar bé els llavis. Una altra anècdota: com que la Núria i jo fumàvem (i força) fèiem mil aventures per trobar un bar o estanc obert si un diumenge ens quedàvem sense Ducados ella i Gold Coast, jo.
Tota una gestió del temps (no podies estar tot el dia fent la tesina o, al contrari, no fent res, i anant cada nit a les «soirées» que s’organitzaven a les habitacions de la residència universitària on vivia, que n’hi havia força!!!). Gestió del temps i gestió del pressupost, un altre repte. Pocs diners i estalvi, comprar alguns productes (l’esmorzar, el cafè, el berenar...).
A Tolosa, d’altra banda, hi havia molts avantatges per als universitaris: una residència (que això sí, estava a la banlieue (als afores) i si no tenies cotxe i acabava l’horari de busos...) amb preus molt econòmics, descomptes als transports, museus, etc. A part, a la minsa-minsa partida d’Erasmus-beca, s’afegia una ajuda extra del Conseil Regional de Midi-Pyrénées (que em va salvar la vida econòmicament parlant).
Ángel: Jo vaig marxar d’Erasmus el curs 1993-1994 per cursar el tercer any de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la University of Northumbria, a Newcastle (Regne Unit). Quant als motius, suposo que tot plegat va ser una mica impulsiu. Vaig veure publicitat a la Facultat de l’oferta de places –no n’hi havia gaire: en aquella època a Salamanca només podies optar entre Newcastle i París–, i vaig triar Newcastle perquè sempre havia estudiat anglès.
Malgrat això la primera dificultat era, precisament, l’idioma. El meu nivell d’anglès no era gaire bo, i tenia por de no poder seguir el curs amb facilitat. Però de seguida em vaig anar acomodant. Els grups a classe eren petits i era fàcil consultar dubtes amb els companys o els professors. Vaig passar a Newcastle un curs sencer de manera que vaig tenir força temps per millorar amb l’idioma.
Acadèmicament, ho recordo tot com un canvi radical respecte al que havia vist a Salamanca: hi havia molt poques classes presencials –10 hores a la setmana per a un estudiant a temps complet– i el treball personal tenia molt de pes. Calia fer moltes presentacions públiques a l’aula –a falta de PowerPoint calia fer servir transparències per superar les dificultats amb l’anglès–, i hi havia assignatures sobre temes, com el màrqueting de biblioteques, que en aquell moment encara no estaven contemplats al meu pla d’estudis.
A nivell personal l’experiència també va resultar impactant. Vaig conèixer gent d’arreu del món, especialment d’Europa, però també d’Àfrica i d’Àsia –les universitats angleses atreuen molts estudiants de les seves antigues colònies i d'altres països de parla anglesa. Per exemple, jo compartia casa amb dos estudiants britànics, una noia alemanya, un noi de Hong Kong i un altre de Taiwan. Gràcies a una associació d’estudiants que organitzava viatges i excursions a uns preus molt baixos vam viatjar força i, per exemple, vam poder passar un parell de caps de setmana a Edimburg i a Dublín.
L’experiència Erasmus em va agradar tant que, tan aviat com vaig tornar a Salamanca, vaig començar a buscar noves oportunitats per marxar a l’estranger. Vaig cursar el primer any de la llicenciatura i després vaig tornar a marxar, el curs 1995-1996, a la Université de Caen, a França. Allà no vaig anar amb el programa Erasmus, sinó dins d’un programa d’intercanvi entre la Universidad de Salamanca i aquesta universitat. Les condicions eren força millors que amb l’Erasmus i no només em pagaven l’allotjament sinó també una quantitat mensual força acceptable. A Caen no vaig fer estudis de Biblioteconomia i Documentació, sinó un programa per a estudiants estrangers que incloïa cursos de francès i de docència de llengües. L’experiència va tornar a ser molt gratificant i va tenir molta incidència sobre tot allò que he fet després, ja que allà vaig conèixer la Betlem que és qui em va convèncer per canviar la «meseta castellana» per Catalunya.
Després dels anys que han passat i des del vostre punt de vista, creieu que el Programa Erasmus ha anat evolucionant amb el temps?
Núria: No ho sé, suposo que sí, almenys sé que a Història Medieval hi ha molts més centres on poder anar.
Ángel: La veritat és que no conec amb detall com funciona el programa en l’actualitat. Sí que crec que la durada de les estades s’ha reduït i la majoria d’alumnes marxen només per un semestre, mentre que abans era més habitual marxar un curs sencer. Pel que fa a la quantia de les beques no sembla que hagi millorat gaire, malgrat que sí que hi ha ajuts de la Generalitat per complementar-la.
A partir de la vostra experiència personal, podeu afirmar que el Programa Erasmus ha resultat important per a les vostres vides?
Núria: Sí, rotundament. Del punt de vista professional/acadèmic va suposar treballar amb en Bonnassie (un mestre, molt amable, em va deixar (!) totes les fitxes dels documents que ell havia fet quan preparava el seu llibre sobre Catalunya a l’any Mil...) i també a fer-ho amb la Blanca Garí (com a codirectora a Barcelona, i amb ella he fet ara la tesi). En l'àmbit personal coneixes molta gent (potser el «problema» en el meu cas era que Faûcher, la residència, era únicament per a espanyols, àrabs i gent dels «territoris d’ultramar», vaja, «lo mejor» (els francesos, realment són molt classistes: els «anglosaxons» estaven en una residència cèntrica) i jo vaig estar bona part del temps rodejada d’espanyols. Això sí, els seminaris DEA em van permetre conèixer gent del país i a la residència es feien amistats al moment (recordo que als 15 dies la Núria i jo anàvem al bateig d’un nebot d’un noi de la Martinica!!). I en un pla molt més personal, a Tolosa vaig conèixer el que seria i és marit i pare de la meva filla, que també corria per allà amb un Erasmus (primer a la Bretanya i després a Tolosa). Està clar que si no ens haguéssim trobat allà, era realment difícil a Catalunya coincidir un «telecos» gironí i una «historiadora» vilanovina. Tens records molt macos. Per exemple, el dia que el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa vam sortir la Núria, jo i un andorrà a celebrar-ho per la ciutat.
Ángel: El Programa Erasmus ha estat molt important per a mi. Les dues estades a l’estranger em van servir per aprendre dos idiomes que em van resultar molt útils quan vaig acabar la carrera i vaig haver de buscar feina. En el pla més personal, els coneixements de llengües et permeten conèixer gent d’arreu i entrar en contacte amb altres cultures. I això és molt útil per aprendre a relativitzar les coses. Estem acostumats a fer les coses d’una determinada manera fins que anem a un altre lloc i veiem que hi ha altres possibilitats per fer igual o millor el que nosaltres pensàvem que era inamovible. És cert que aquest és un aprenentatge que fas viatjant, sigui amb una beca Erasmus o fent turisme a l’estiu, però l’avantatge de l’Erasmus és que et permet integrar-te molt més en un altre país.
A la Facultat oferim actualment 14 places per marxar dins d’aquest programa. Però aquest curs marxaran només 9 estudiants. A què atribuïu aquesta manca d'èxit de l’Erasmus?
Núria: No ho sé, potser els pocs diners que es donen. I suposo que ara la mobilitat és molt més forta, amb més oportunitats per a la joventut.
Ángel: Imagino que hi ha una barreja de factors. Des de casos de dificultats econòmiques fins al fet que marxar a l’estranger durant uns mesos provoca un cert neguit i una certa por a ficar-se en una aventura que no saps si sortirà bé. També hi ha alumnes que tenen algun tipus de feina aquí i prefereixen mantenir aquesta vinculació laboral. En tot cas, jo recomanaria a tots aquells que puguin aprofitar aquesta experiència que no perdin l’ocasió; segur que no se’n penediran.
Si tornéssiu a néixer, tornaríeu a demanar una beca Erasmus? Per què?
Núria: Sí... està clar. I a sobre ho repetiria. Ara veig que potser tant a nivell professional com personal, no vaig saber aprofitar algunes coses. Però... érem tan joves!!!
Ángel: I tant que tornaria a marxar! A més, també hi ha beques Erasmus per al professorat, de manera que no perdo l’esperança de repetir l’experiència!
Doncs res més: moltíssimes gràcies per les vostres paraules.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Convocatòria d'estada en pràctiques a la Biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo (Florència)
L'Istituto Universitario Europeo, centre de recerca en ciències socials d'abast europeu, instituït per la Unió Europea i situat a San Domenico di Fiesole, Florència (http://www.iue.it/) ofereix una beca per a un graduat recent de la Facultat.
Condicions:
• Durada: tres mesos, renovables per nou més.
• Inici probable de la beca: 1 de febrer de 2008.
• Quantia de la beca: 1.090 € mensuals.
• El centre ajuda a localitzar allotjament (que va a càrrec del becari).
• Es reemborsa l'import d'un bitllet d'avió d'anada i tornada.
Requisits dels candidats:
• Ser diplomat o llicenciat per la Facultat (s'accepten també candidatures d'estudiants que pensin acabar els estudis al gener de 2008).
• Haver acabat els estudis després de setembre de 2003.
• Tenir bon tracte amb el públic i voluntat de treball en un ambient internacional.
• Tenir coneixements superiors d'anglès i d'HTML.
Mèrits:
• Bon expedient acadèmic.
• Experiència laboral en biblioteques universitàries o de recerca.
• Coneixements de llengües diverses.
• Coneixements superiors en ciències socials (dret, economia, història)
Els interessats han de presentar una sol·licitud a la Secretaria, juntament amb una carta de motivació i el currículum. La carta i el currículum s'han de presentar en català i en anglès, impresos i en fitxer electrònic (disquet, CD o correu electrònic a pons@ub.edu), fins el dia 5 de novembre de 2007.
Per a més informació: pons@ub.edu.
Barcelona, 1 d'octubre de 2007
Condicions:
• Durada: tres mesos, renovables per nou més.
• Inici probable de la beca: 1 de febrer de 2008.
• Quantia de la beca: 1.090 € mensuals.
• El centre ajuda a localitzar allotjament (que va a càrrec del becari).
• Es reemborsa l'import d'un bitllet d'avió d'anada i tornada.
Requisits dels candidats:
• Ser diplomat o llicenciat per la Facultat (s'accepten també candidatures d'estudiants que pensin acabar els estudis al gener de 2008).
• Haver acabat els estudis després de setembre de 2003.
• Tenir bon tracte amb el públic i voluntat de treball en un ambient internacional.
• Tenir coneixements superiors d'anglès i d'HTML.
Mèrits:
• Bon expedient acadèmic.
• Experiència laboral en biblioteques universitàries o de recerca.
• Coneixements de llengües diverses.
• Coneixements superiors en ciències socials (dret, economia, història)
Els interessats han de presentar una sol·licitud a la Secretaria, juntament amb una carta de motivació i el currículum. La carta i el currículum s'han de presentar en català i en anglès, impresos i en fitxer electrònic (disquet, CD o correu electrònic a pons@ub.edu), fins el dia 5 de novembre de 2007.
Per a més informació: pons@ub.edu.
Barcelona, 1 d'octubre de 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
