Erasmus a Roma

Buona sera a tutti! (Bona tarda a tothom!)

Sóc la Irene González i actualment estic estudiant el 4t curs del grau d'Informació i Documentació a l’Università degli studi di Roma “La Sapienza” amb una beca Erasmus.

Quan vaig començar la carrera jo ja tenia molt clar que volia marxar d’Erasmus. Alguns coneguts m’havien recomanat l’experiència, ja que suposava viatjar i viure a un altre país, conèixer una nova cultura, noves persones, nous idiomes i, sobretot, t’enriquia com a persona. Vaig decidir triar el quart curs de carrera per demanar-lo, ja que suposava que al fer només assignatures optatives seria més fàcil per convalidar-les en una altra universitat.

A l’inici del curs passat ja vaig començar a mirar destinacions, ja tenia clar que volia marxar a un país on parlessin un idioma que no fos l’anglès per així afegir-lo al currículum. La veritat que Roma m’havia enamorat com a ciutat quan la vaig visitar al 2007 fent un creuer, i no vaig dubtar.

Haig de dir que els papers que vaig haver de fer abans de marxar van ser la pitjor part. No tenia res clar, tot en un altre idioma... Però bé, un cop fets te n'oblides.

Arribada a Roma

Vaig arribar a Roma a mitjans del mes de setembre. Ara mateix porto dos mesos i mig a la Città Eterna. Per arribar-hi vaig triar la companyia Alitalia ja que feien ofertes especials per a estudiants Erasmus. A Roma hi ha dos aeroports: Fiumicino (el més internacional) i Ciampino (per a companyies low-cost). A qualsevol dels dos trobareu autobús que per 4-6 € us porta directament al centre de la ciutat.

El primer que vaig fer en arribar va ser instal·lar-me al pis, que ja havia trobat gràcies a Internet, i fer tota la paperassa. El primer paper i el més important és el Codice fiscale. És com un número de seguretat social que et demanen per TOT. Es fa fàcilment a una oficina al barri del Trastevere.

Roma dal cielo 

Università degli studi di Roma “La Sapienza”

La universitat va ser una de les primeres coses que vaig visitar. Després del Codice Fiscale havia de formalitzar la meva arribada a la ciutat i a la facultat. Vaig tenir la gran sort que el meu coordinador Erasmus de Roma parlava espanyol perfectament i m’ha ajudat en tots els canvis que he hagut de fer en el Learning Agreement.

El campus universitari és molt semblant a la Universitat Autònoma de Barcelona: gran, ple d’espais verds i amb moltíssims estudiants (La Sapienza és la universitat més gran d’Europa i d’entre les primeres del món per nombre d’estudiants). La meva facultat es troba al mateix carrer que el campus central però no dins. És petita: tres aules generals i dues de seminaris dividides en dues plantes.

Haig de dir que la universitat és força caòtica. El programa d’estudis que segueixen aquí és totalment diferent al nostre: els estudiants fan normalment una Laurea de tres anys (seria com l’antiga diplomatura) i després una especialització en una Laurea Magistrale de dos anys. Jo estic cursant assignatures de la Laurea Magistrale de la carrera Archistivistica e Biblioteconomia.

El sistema d’estudi també és molt diferent al nostre: no fan servir Campus Virtual, només alguns professors més “moderns” el fan servir per penjar material complementari; no es fan treballs en grup ni pràctiques, només alguns treballs finals però no per totes les assignatures; els exàmens finals són orals, en italià, i hi ha 3 convocatòries d’exàmens; et diuen la nota de l’examen al moment i tu la pots signar o no, segons si vols repetir l’examen per pujar nota o no. Pot semblar un sistema més fàcil que el de Barcelona però no ho és ja que cada assignatura té dos o tres manuals (normalment escrits pel mateix professor/a) en italià. Les preguntes de l’examen poden ser de qualsevol part d’aquests llibres, que normalment són d’entre 400 i 800 pàgines cadascun, del material complementari o dels apunts de classe.

Pel que fa a serveis de la universitat vull destacar la mensa. És el menjador de la universitat i es troba situat dins del mateix campus tot i que hi ha dues menses més repartides per tota la ciutat de Roma. Ofereixen menú per estudiants (després de fer la targeta corresponent utilitzant el Codice Fiscale) per 2,15€. El menú inclou: primer plat (pasta o pizza), segon plat (carn o peix), acompanyament (amanida, verdures al forn...), postres (iogurt, suc de fruita o fruita del dia) i beguda (dispensador self-service). Realment és molt recomanable per estalviar uns euros cada dia i molt còmode ja que evita anar i tornar de casa cada migdia.

Un altre servei és l’associació Erasmus ESN. És una associació que ajuda als estudiants a conèixer a d’altres de diferents nacionalitats, organitza tàndems d’idiomes, festes, viatges i sortides culturals. És recomanable al principi per conèixer altres estudiants.

Finalment, pel que fa a biblioteques, la universitat és força precària. La biblioteca de la meva facultat és una sala de lectura molt petita on hi caben com a màxim 10 estudiants. La biblioteca general del campus és més gran però trobo que van molt endarrerits pel que fa a noves tecnologies. Hi ha pocs ordinadors a disposició dels estudiants, el catàleg està força desactualitzat i les diferents biblioteques no comparteixen un sistema de catalogació conjunt de documents. Actualment s’està realitzant un projecte de pràctiques a les diferents biblioteques de la universitat per tal de digitalitzar documents.

Vida a Roma

Allotjament

Actualment estic vivint a un pis d’estudiants amb dos companys. Vaig tenir la gran sort de conèixer altres estudiants abans de marxar de Barcelona que també tenien com a destinació Erasmus la ciutat de Roma. Això em va facilitar molt la vida aquí, al començament es fa difícil ja que et veus sol en una ciutat desconeguda.

El pis el vaig trobar a través d’Internet. Recomano moltíssim revisar les infinites pàgines que hi ha de lloguers (http://www.affitto.it/ , http://www.portaportese.it/...) i també els grups de Facebook. Hi ha anuncis on lloguen pis sencers amb mobles, sense mobles, només habitacions... Tot depèn. Els preus de les habitacions solen ser de 300 a 500 les individuals i de 200 a 400 les compartides. També cal posar atenció al preu: a vegades les factures del pis (llum, gas...) no s’inclouen i són despeses que s’han de tenir en compte ja que poden variar molt el preu final.

Jo vaig tenir sort llogant tot el meu pis amb dues habitacions dobles, cuina i lavabo per 750€ en total. El que s’ha de tenir en compte a Roma és la situació del pis, recomano molt els barris de San Giovanni, Monti Tiburtini i Pigneto ja que es troben propers a la universitat, els preus són baixos i la connexió amb transport públic és molt bona.

Idioma

Vull destacar en aquest aspecte que els catalans tenim molta sort: l’italià és meitat espanyol, meitat català. Recomano participar a qualsevol activitat que ofereixi la oportunitat de practicar l’idioma: cursos d’italià gratuïts oferts per la universitat, tàndems d’idiomes... Quan vaig arribar havia fet un curs d’italià nivell A1 a Barcelona, no parlava l’italià amb fluïdesa però l’entenia sense problemes. Ara estic a punt d’acabar el nivell B2 a l’escola d’idiomes de la universitat i m’expresso sense problemes.

Recomano sobretot relacionar-se amb estudiants no espanyols, és una mica difícil ja que al començament tendim a agrupar-nos però és possible si vas a classe i intentes socialitzar-te. Al començament els romans són una mica especials ja que fan els seus grups i no fan la intenció de parlar-te però fer amics no és difícil, a mi sempre m’han intentat ajudar si tenia algun problema amb l’idioma o les classes.

Transport públic

El transport públic a la ciutat de Roma és un veritable caos. El bitllet senzill costa 1,50€, el bitllet mensual 35€ i l’anual 250€. És més econòmic que a Barcelona però abans hi havia descompte per estudiants, actualment no n’hi ha cap. No existeixen zones, els bitllets serveixen per tramvies, trens, metros i autobusos.

Recomano descarregar-se l’aplicació al mòbil de l’empresa encarregada dels transports públics a la ciutat (http://www.atac.roma.it/), és molt útil per saber quan triga cada autobús i a quina hora pots arribar a la teva destinació. També recomano moltíssima paciència: és una ciutat amb molt de trànsit i gairebé mai s’arriba puntual, és freqüent trobar-se un embús, un cotxe mal aparcat que no deixa passar l’autobús o algun accident de trànsit.

Gastronomia

El menjar a Roma i a Itàlia en general és el que més m’agrada. Pasta i pizza en grans quantitats i a l’hora que vulguis. És molt típic trobar pizzeries on es compra pizza al pezzo, és a dir, talls de pizza per menjar pel carrer com a esmorzar o berenar. També són molt típics els gelats, de qualsevol gust i durant totes les èpoques de l’any.

Gelateria della Palma

Pel que fa a restaurants recomano dues opcions per a aquells/es que visiteu la ciutat:

•       Carlomenta: restaurant situat al barri típic del Trastevere. Podeu trobar pizzes per 2, 3 i 4 euros i un menú sencer (primer, segon, postres, beguda) per 10€.
•      Vecchia Roma: una mica més car però val molt la pena, es troba vora l’estació de metro de Vittorio Emmanuele, al costat de Termini. Fan la millor Amatriciana de Roma. (http://www.trattoriavecchiaroma.it/)

Pasta alla amatriciana

Oci

Les opcions d’oci quan es fa un Erasmus són molt variades i més en una ciutat tant gran com Roma. Recomano deixar de costat les típiques festes Erasmus que organitzen les associacions a la ciutat ja que s’acaben convertint en aglomeracions de gent, sobretot d’espanyols.

Jo prefereixo anar a llocs on surten els romans de sempre però sobretot aprofitar les opcions culturals que ofereix la ciutat de Roma: musicals, teatre, exposicions, museus...

Per aprofitar bé la ciutat s’han de dedicar al menys quatre dies per visitar-la sencera: Fontana di Trevi, Colosseo, Piazza Navona, Piazza di Spagna, Campo di Fiori, Circo Massimo, Teatro Marcello, Vittorio Emmanuele, Fori Imperiali... Us deixo algunes fotos perquè us en feu una idea. 

Pantheon

Colosseo

Ara mateix estic acabant les classes del primer semestre i en una setmana marxo a Barcelona per les vacances de Nadal. Em queden per davant 6 mesos a la Città Eterna i segur que moltes coses per veure i descobrir. Des de la meva, encara petita, experiència romana recomano a tothom que s’animi a demanar la beca Erasmus ja que ofereix possibilitats que només es presenten un cop a la vida i sobretot, si la demaneu, gaudiu de cada dia perquè el temps passa molt ràpid!

Espero haver ajudat als indecisos, si teniu algun dubte o voleu més informació sobre la ciutat només us heu de posar en contacte amb mi a través del correu: irenegonzalezh@hotmail.com

In bocca al lupo! (Molta sort!)

Irene González