Pràctiques d'estiu a la ETH-Bibliothek de Zuric (1)

Hola a tothom!

Sóc en Francesc García, i ja he traspassat l’equador de la meva estada de pràctiques d’estiu a la biblioteca de l’Institut Politècnic Federal (ETH-Bibliothek) de Zuric. Fa més de dues setmanes que estic realitzant les pràctiques al departament de recursos monogràfics.

Edifici de l'ETH

Les tasques que haig de dur a terme a la feina no es limiten a la catalogació, hi puc seguir tots el processos tècnics que s’apliquen als llibres (tant impresos com electrònics) des que es fa la comanda al distribuïdor, fins que s'envien als bibliotecaris temàtics perquè en facin la classificació i indexació. Això implica: introducció dels llibres al sistema, enviament de comandes, rebuda dels llibres i la seva catalogació descriptiva.

Vist així, sembla poqueta cosa. Però la gent aquí és molt amable i m’ha brindat l’oportunitat de visitar i rebre les explicacions per part dels membres de tots els departaments i serveis pels quals tingui curiositat. Ho estic aprofitant per aprendre, in situ, com funciona una biblioteca universitària de primer nivell.

Treballo a la biblioteca central d’aquest prestigiós institut politècnic públic. Entre les característiques més destacables d’aquesta petita xarxa de biblioteques universitàries hi ha les seves dimensions, és la més gran de Suïssa, tant en nombre de documents (uns 7 milions), com en nombre de personal (288 treballadors). També hi destaca el fet que els usuaris no tenen accés directe als documents, almenys a la biblioteca en la qual treballo. Els han d’aconseguir sempre a través del taulell de préstec o en format electrònic. Això fa que el magatzem compti amb un sofisticat sistema mecanitzat de repartiment de documents i que la biblioteca tingui un excel·lent servei de digitalització. Una altra característica que m’ha cridat l’atenció, és que el servei d’obtenció de documents electrònics també s’ofereix, cobrant, a empreses privades, i és una de les majors fonts d’ingressos de la biblioteca.

Les condicions de treball són molt bones. Aquestes són unes de les poques pràctiques d’estiu que són remunerades. En conseqüència, les jornades laborals són de 41 hores setmanals. No és un problema, la gent aquí comença a treballar molt d’hora i es té dret a una pausa de mitja hora al matí i una altra a la tarda, per fer el cafè. L’hora del dinar queda exclosa del còmput d’hores del dia, s’ha de recuperar a la tarda. Però això significa, que quan entro a treballar a les 8:00 h, puc sortir a les 17:20 h, amb la meitat de la tarda per endavant.

A més, l'ETH busca el lloc i es fa càrrec de les despeses de l’allotjament dels estudiants en pràctiques. Estic allotjat a la residència Studentenhaus Justinus, a Rigiblick. Al capdamunt d’un turonet, al costat del bosc. No és lluny del centre de la ciutat i de la feina, però cal agafar un cremallera per arribar-hi. En aquest sentit, és molt recomanable adquirir un abonament de transport per a tot el mes. El transport públic a Suïssa és car, l’abonament del qual us parlo val 79 CHF, però l’estic fent servir molt. Cada dia agafo, com a mínim, dues vegades el cremallera i el tramvia.

Studentenhaus Justinus

La residència en la qual estic allotjat inclou l’esmorzar de tots els dies de la setmana. Sóc incapaç de menjar més que un bol de cereals només haver-me llevat, però la resta dels companys i companyes hi afegeixen dues torrades amb melmelada i mantega, i un cafè amb llet. És normal, després dinen d’una revolada entre les 12:00 h i les 13:00 h, i sopen una miqueta més entre les 18:00 h i les 19:00 h. Menjar fora també és car a Suissa. Però com a treballadors de l’ETH, tenim descompte a la MENSA, el menjador universitari. M’encanta el buffet d’amanides, per 8,10 CHF pots fer-te un plat amb quatre d’elles. L’oferta va des del taboulé a la Wurstsalat, passant per diverses amanides de pasta, llegums o arròs. A més, a la residència tenim dret a cuina i als supermercats sempre surt més econòmic comprar-hi.

Ni a la feina ni a la ciutat l’idioma és cap problema. Molta gent parla un anglès correctíssim, i a la biblioteca ho fa gairebé tot el personal. A part, la cap del departament és de Salamanca, i la cap de catalogació és australiana. Un altre contacte hispanoparlant és el cap del magatzem, és mexicà. Tampoc està de més tenir algunes nocions d’alemany, sempre facilita les coses. Els companys de feina són molt macos, sempre atents a qualsevol dubte o pregunta que els pugui formular. I creieu-me, són molts els dubtes que sorgeixen catalogant. Els companys han demostrat tenir moltíssima paciència amb mi, i sense perdre mai el somriure.

La ciutat és una de les més maques que he vist, especialment el cas antic, que és per on m’estic movent més. Durant les dues setmanes que porto a Zuric, ja he vist gairebé totes les coses interessants que hi volia veure. Si hagués estat un turista a temps complet, ho podria haver fet en un cap de setmana, la ciutat no és gaire gran. El més recomanable de veure-hi són els barris a les dues ribes del riu Limmat: Altstadt i Niederdorf. Al primer hi trobareu la Fraumünster amb les vidrieres de Chagall, i el campanar de la St-Peterskirche, amb el rellotge més gran d’Europa. A més, hi ha la Bahnhofstrasse, un dels carrers comercials més cars del món, amb joieries, bomboneries i les seus dels principals bancs suïssos. A l’altra banda del riu hi ha la catedral, l’ETH amb el seu impressionant mirador, la casa que va dissenyar Le Corbusier per a la Heidi Weber i un munt de botigues de música, de llibre vell, antiquaris i galeries d’art. Per no parlar de les botigues de joguines!

Zuric des de la terrassa de l'ETH

A la gent de Zuric els encanta prendre cafè i sopar a les terrasses de les cafeteries i bars. I quan surt una mica el sol (aquestes dues setmanes ha plogut força)  envaeixen la gespa dels parcs i les vores del llac, on s’hi banyen i hi fan barbacoes. Tothom és molt educat aquí i sempre estan disposats a donar un cop de mà.

Quan finalitzi la meva estada, escriuré una altra entrada per acabar de comentant-vos les experiències que hi he viscut i les coses que hi he après. Us seguiré parlant de la biblioteca i de la ciutat.

Una abraçada!