Juliol a l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola, em presentaré: sóc la Judith Cordero i he realitzat les pràctiques d’estiu a l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Primer de tot m’agradaria disculpar-me per no haver fet l’aportació al bloc amb aterioritat -vaig fer les pràctiques al juliol-, però és que he estat una mica atabalada amb la feina.

Bé, si heu llegit els comentaris que va fer la Montse l’any passat sobre la seva aventura de l’estada en pràctiques a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, veureu que fa una descripció força interessant tant del país (Turquía) com dels seus habitants, així que jo deixaré una mica de banda tots aquests aspectes.

Primer de tot és de justícia agrair el tracte rebut per part de qui ha estat la meva tutora d’aquestes pràctiques en el centre: l’Ana Roca. M’ha ajudat en tot el que ha pogut. Gràcies a la seva ajuda un dels professors del centre em va oferir allotjament en el seu pis per només 150 € tot el mes! A més, el pis era nou i supercèntric, així que es pot considerar gairebé un regal.

Respecte a les pràctiques en el centre, aquest any s’han basat sobretot a depurar registres de traduccions d’obres hispàniques al turc en el catàleg del centre, és a dir, catalogació en estat pur. Tot i que la catalogació per a molts pot ser una de les assignatures més feixugues de la carrera, a mi m’ha agradat. A més a més, l’Ana, abans d’assignar-te la feina sempre et demana el teu parer, per si no ho domines o encara no has tractat la temàtica en els estudis.

Un dels aspectes favorables sota el meu punt de vista ha estat el fet que les pràctiques estiguessin concentrades en les dues primeres setmanes, fent vuit hores al dia, en lloc de les quatre hores diàries durant tot el mes. Això m’ha permès aconseguir tenir dues setmanes de relax i “turisme” per Istanbul.

Respecte a la ciutat, comentar que és una ciutat màgica. Gràcies a la Cristina i d’altres professors del centre he pogut conèixer un Istanbul que no hagués conegut si hagués estat de turisme. Que sapigueu, per a aquells que s’estiguin plantejant fer aquestes pràctiques, que Istanbul és una ciutat amb una gran vida nocturna –jeje-. A gairebé qualsevol hora de la nit pots trobar locals on fer un mos si t’ha entrat la gana després de ballar.

A més a més, té molts indrets per visitar, i tot i haver passat un mes, segur que me n’he deixat algun per veure (excusa fantàstica per tornar-hi). A banda dels indrets turístics que de ben segur que sabeu tots (Santa Sofia, la Mesquita Blava...) també val la pena visitar les “cisternes”, lloc que agraireu visitar en un dia calorós, o fer una sessió de “hamam” (els típics banys turcs). Però tot això és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.

Jo m'he quedat amb les ganes de tornar-hi. Per cert, sento no afegir cap foto del meu superviatge però vaig tenir una desgràcia i sense voler i per errada les vaig esborrar totes, així que tots els meus records hauran de viure em la meva memòria (buaaaaaaaaaaa).

Per finalitzar, de veritat, aquell que s’estigui plantejant anar-hi que no ho dubti, és un dels llocs d’aquest món que val la pena visitar (o millor dit viure-hi). És més, el bibliotecari d’un altre Instituto Cervantes que vaig conèixer en allà, va qualificar Istanbul com una de les ciutats més boniques del món (i jo hi estic d’acord).

A reveure!

Pràctiques a l'ETH, Zuric. Punt i final

Uff, Zuric... ara ja fa vint dies que vaig anar-me'n d'aquelles terres Suïsses i ¡quin bon record! anava allargant aquesta "crònica" perquè és com posar el punt i final a l'experiència, però havia d'arribar, i ara només queda esperar l'estiu de nou per veure quines noves destinacions podem conèixer.

Les tasques que he anat desenvolupant per allà han estat diverses: el primer mes vaig haver de començar amb el projecte de préstec de llibres digitals elaborant un informe aprenent que l'última paraula SEMPRE va pel departament d'informàtica ("buuuf això és molt complicat / ara tenim altres projectes / estem esperant el canvi de programari"...) i dels editors ("apujarem els preus") :P. Després vaig estar amb altres feines de les quals destaco "l'inventari" de tesis doctorals per a la digitalització i el control de qualitat del fons institucional... sí, sí, si aneu a l'ETH haureu de treballar i aprendre molt, però compensa (espero poder aplicar això que he après al pròxim treball que hagi d'entregar).

Com bé sabeu tenia un bon sou que m'ha permès viatjar arreu de Suïssa... sobre les excursions volia destacar una que es va organitzar per la pròpia biblioteca on tooot el personal que volia de la biblio anàvem un dia a fer activitats a un poble (escollit després d'un concurs d'identificació a partir de fotos... molt currat) i vam anar cap al llac de Constança. Érem més de 140, dividits en diferents activitats (excursió en vaixell, bici, mountain bike, patins, passeig...) i després soparet :D. Molt xulo, jeje, i recomanable per a tota biblioteca.

Però bé, va acabar, us deixo amb algunes imatges de la biblio de l'ETH, una biblioteca amb llibres a dipòsits, amb uns índexs de demanda de llibres i articles increïbles (una persona a dipòsits treu AL DIA 800 obres aprox.).

3 dipòsits multicolors a HDB (edifici a les afores):


Caixes en les quals les obres circulaven:


Promoció de biblioteques! (a Suïssa no podia ser una altra: xocolata! jo proposo que la UB faci el mateix).


jeje... i fins aquí la meva experiència, si us animeu a anar-hi no dubteu a posar-vos en contacte amb mi :P!

Mòbils BiD participa als Premis Blocs Catalunya 2008

Segons diu la pàgina inicial d'aquest certamen, «Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.»

Aquest concurs és organitzat per l'Associació STIC.cat i en total s'hi han inscrit 556 blocs, entre ells, Mòbils BiD. Si voleu votar per aquest bloc, heu d'accedir a aquesta pàgina: http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=488.

Gràcies!

Aina Giones. Mòbils BiD. Washington

Sóc l'Aina, estudiant de llicenciatura i aquest estiu he estat 2 mesets a Washington DC, treballant a la biblioteca de l'Inter-American Development Bank.

Washington té la fama de ser una de les ciutats més perilloses dels Estats Units, i en part ho és, però si et comportes com ho faries a la teva ciutat no té perquè passar res (aniries per exemple a les 3 am del matí pel barri xino? no, doncs ja està! =) però cal anar amb compte. És la capital política dels EUA i això es nota en la pila de memorials que hi ha dedicats als presidents, la seguretat a segons quines zones, la bandera... crida força l'atenció; si podeu estar-hi pel 4 de juliol, és també una experiència. Washington és una ciutat moderna, acollidora, amb gent extraordinàriament ben educada i ben ubicada per fer excursionetes. Sortidetes com Baltimore, Alexandria, Arlington, Nova York i Filadèlfia són ciutats que es troben "a la voreta" i s'hi pot arribar amb transport públic o autobús de línia. Un dels avantatges que vaig trobar de Washington i no d'altres ciutats com Nova York és que gran part dels museus importants de la ciutat (els Smithsonians) són gratuïts, cosa que va bé per a la butxaca i més encara com està el tema del dòlar-euro.

Abans de seguir voldria dir que si algú s'anima i tria de cara a l'any vinent un centre als Estats Units (cosa que ho recomano plenament, jo repetiré si puc :P, m'he endut una sorpresa molt agradable dels americans!!) li recomanaria que es fes el visat G4 abans de sortir d'Espanya. Ara ho explico rient però al seu moment no em va fer gens de gràcia... la qüestió és que vaig entrar als EUA amb visat de turista però un cop allà, malgrat que la feina del Banc fos no remunerada, em van dir que necessitava el visat G4 per treballar als EUA, així que vaig haver de sortir del país per fer-me'l!! Això no et passa si et quedes a casona, eh! hahaha Les opcions eren:

a) Tijuana. Mèxic b) Toronto. Canadà c) Nassau. Bahames

L'opció era òbvia, no??? De dret cap a les Bahames!!! Sí!!!! Ohhhhh i em va encantar... Déu meu, que bonic! Platges com les de les revistes de viatges: sorra blanca, palmeres, aigua cristal·lina, allò semblava el paradís. Conclusió: una setmaneta a les Bahames i el visat G4 a la bossa!! (no sé si això ho farien tots els centres, la veritat és que vaig tenir molta, moltíssima sort que em donessin aquesta opció, però millor no jugar-se-la! i anar a Madrid a fer-se la G4, amics).

Les feines a la bibloteca van ser interessants i variades, vaig demanar estar al taulell d'informació, així que em va tocar atendre tots els usuaris que creuaven la porta, fer préstecs, donar d'alta usuaris, fer préstecs interbibliotecaris, ajudar a fer cerques bibliogràfiques i col·laborar en diferents projectes de la biblioteca; tot a més en programes que no havia tocat o coneixia d'esquitllada (SFX, Aleph i Ariel). L'equip que em va acollir, increïblement amable, atent, pacient i encoratjador amb mi i les meves idees. Aprofitant l'avinentesa del canvi de sistema de les biblioteques de Catalunya i del nou disseny de la biblioteca Felipe Herrera els

vaig fer una petita presentació d'un quart d'hora de les diferències entre l'antic i el nou opac, sobre un exemple pràctic de la biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya. En fi, van quedar encantats i van treure idees pel disseny del seu futur opac, així que l'aprenentatge va ser mutu, i de certa manera vaig poder posar el meu granet de sorra. Ah, una de les tasques en què més vaig disfrutar va ser la de fer una visita a la biblioteca dels BidKids, faristel·les dels treballadors/es del Banc (criatures entre 3 i 4 anys!!!). Si us interessa saber més del que vaig fer durant el dia a dia tinc un bloc dedicat a l'experiència a Washington.

Ha estat una experiència innoblidable, he conegut i viscut (perquè m'estava en un hostel) una pila de gent molt interessant que m'han fet que tingui ganes de repetir i repetir i repetir i repetir aquesta experiència! Ah, com no... a DC, Washington DC, hi ha la Library of Congress, hi vaig anar un parell de cops. Com a constància us deixo una foto:

I res més, us encoratjo a visitar Washington DC i els Estats Units a aquells qui mai ho heu fet... els americans que vaig conèixer són gent molt amable, agradable, amb un sentit de l'humor molt especial, que t'ajuden i volen passar una bona estona. A part, tots ells, i en dono gràcies, m'han ajudat a foragitar una pila de prejudicis que tenia al cap sobre la societat americana.

Aina Giones Valls

Pràctiques a Frankfurt 2008

Som la Bàrbara, el Ferran, el Pau, l'Ana i l'Oriol, que hem estat fent les pràctiques de l'estiu a l'estranger durant el juliol i l'agost a la Biblioteca Catalana de Frankfurt, pertanyent a la Goethe Universität. Aquesta és la biblioteca amb fons català més important del món fora de Catalunya. En general, tots podem dir que ha estat una gran experiència. La feina que havíem de fer a la Biblioteca, no obstant, era una mica avorrida. Es tractava de fer catalogació per còpia de llibres catalans, fer la signatura, l'etiquetatge i l'ordenació als prestatges.













Hem tingut una relació excel·lent i en tot moment ens han ajudat en tot amb el personal de la Biblioteca, des del seu director Till Stegmann, Christina i Jochen. Durant els matins treballàvem i a la tarda anàvem a donar algun volt per la ciutat, o a comprar. Alguns caps de setmana ens ha visitat gent i també vam estar alguns dies a Berlín, increïble també!! La ciutat ens ha agradat força, i ens han prestat una bicicleta on anàvem a tot arreu amb ella. El transport públic, tot i ser molt complet, és una mica car! Hi ha carrils bici per tot arreu, és una passada!!














A Frankfurt, es veu un gran contrast entre els gratacels (està ple de seus de bancs, entre els quals el Banc Central Europeu), la part antiga i sobretot el que té més encant són els voltants del riu Main. Hi ha un preciós passeig de relax i per passar una bona estona. A la residència d'estudiants de Bockheneim on estàvem allotjats hem conegut força gent, on hem passat bons moments.


Però sobretot hem de destacar la Christina, Teresa, Hellen, Daniel i Anna Platt. Han estat els nostres companys de viatge i en tot moment ens han ajudat en tot, hem fet mil coses amb ells, entre les quals algunes classes d'alemany. Des d'aquí els ho agraïm enormement!! En conclusió, recomanem a gent d'altres anys que vagi a fer les pràctiques d'estiu a Frankfurt.


SALUTACIONS

Pràctiques d'estiu - berenar de cloenda - invitació

El proper dimecres tindrà lloc un berenar al qual assistiran alguns dels estudiants que han participat en la campanya d'enguany de les pràctiques d'estiu a l'estranger.

Si tens ganes de compartir amb ells una estona d'esbarjo i constatar personalment com els ha anat l'experiència, no deixis d'assistir-hi.

La trobada serà dimecres, 17 de setembre, a les 19 h.

El lloc: Fornet de Bell-lloc (carrer Comtes de Bell-lloc, 107). És un forn situat a tres minuts de la Facultat, amb un pati interior. Mapa de localització.

Pràctiques d'estiu a Aberystwyth

Hola, sóc la Laia i durant el mes de juliol he estat realitzant un conveni de pràctiques d’estiu a l’estranger. El centre de pràctiques ha sigut la biblioteca Hugh Owen, biblioteca universitària d’Aberystwyth.

El lloc de destinació va ser el que jo vaig posar en primera opció, per tant, em vaig enfrontar al repte amb molt entusiasme i moltes ganes, encara que és una decisió que pot portar molts dubtes i pors, els quals van augmentant a mida que s’acosta el dia de marxar, i que alhora van desapareixent amb el pas dels dies un cop has arribat a lloc.

Aberystwyth és un petit poble de 12.000 habitants situat al centre de Gal·les, el qual acull uns 10.000 estudiants durant el curs escolar. És un poblet encantador que ofereix gran varietat de paisatges per gaudir de la natura sempre amb la companyia del mar i alhora botigues per passar l’estona i infinitat de pubs i un llarg "seafront" per on fer passejades al costat de la platja (passeig marítim d’una milla i mitja). Hi ha edificis antics, així com les runes d’un castell al costat del mar i l’antiga universitat, entre d’altres, que fan que el poble, tot i ser d’interès turístic, no perdi l’encant.




Des del dia que vaig arribar vaig estar realitzant diferents tasques a la biblioteca, totes elles enriquidores i entretingudes.

Els primers dies van ser dies de conèixer a la gent de la biblioteca i de conèixer els espais físics de les biblioteques amb xerrades dutes a terme pels responsables de cada departament. Va haver-hi una visita a la biblioteca Thomas Parry, a l’Old College i a la Biblioteca Nacional.

Com a resultat d’haver realitzat aquest conveni de pràctiques he pogut aprendre una gran quantitat de coses, tant a nivell personal com professional.


Crec que és una experiència molt bona i que val molt la pena i estic molt orgullosa d’haver-me decidit a fer-ho i la repetiria sens dubte ja que et dóna l’oportunitat de conviure amb altres persones d’un país diferent del qual en pots aprendre moltes coses alhora que realitzes unes petites vacances i gaudeixes del turisme i de la companyia d’altres estudiants que es troben en la mateixa situació que tu.

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el fet que absolutament totes les indicacions i informacions (tant en la biblioteca física com en la pàgina web) es troben en els dos idiomes que es parlen a Aberystwyth, és a dir, en welsh i en anglès.

Realment, és una experiència que m’ha ajudat molt a créixer com a persona i a tenir una visió molt més àmplia de la professió.

Des d’aquí vull animar a totes aquelles persones que sempre els ha fet gràcia la idea de marxar i que no s’acaben de decidir, que marxin, realment val la pena i és una experiència que no s’oblida mai.





Encara que sigui només un mes, quan arriba l’hora de marxar t’envaeix una sensació molt rara. Després de viure un mes intensament allà sents que pertanys a aquell poble i costa separar-se d’allò que ha format part de la teva rutina de cada dia i d’aquells amics dels quals, tot i saber que l’adéu no serà per sempre, la necessitat de seguir al seu costat et faria quedar un temps mes. Però alhora, la idea de tornar a casa i recuperar la teva vida i la teva gent t’empeny a acceptar la realitat i veure-ho com una experiència molt positiva que sempre recordaràs i que de fet, a Aber sempre s’hi pot tornar i com que mai serà el mateix sense ells, només queda dir, ens veiem a Barcelona, a Crakow, etc.

Nou acord Erasmus: Coïmbra (Portugal)

A partir del proper curs, els estudiants de la Facultat tenen una opció més per portar a terme una estada d’estudis a l’estranger dins del Programa Erasmus. Es tracta de la Universidade de Coimbra, a Portugal: http://www.uc.pt/.

Concretament, aquesta universitat ofereix un ensenyament de primer cicle en Ciência da Informação Arquivística e Biblioteconómica, de tres anys (http://www.uc.pt/fluc/ensino/1ciclo/docspdf/CIAB.pdf) i un segon cicle en Informação, Comunicação e Novos Media (http://www.uc.pt/fluc/ensino/2ciclo/docspdf0809/inform_comun_media.pdf).

Recordem que la Facultat té també un acord amb una altra universitat portuguesa: Porto (http://sigarra.up.pt/up/web_page.inicial), amb una oferta formativa molt interessant: http://paginas.fe.up.pt/lci/, http://paginas.fe.up.pt/lci/planocurricular.htm.

Animeu-vos!

Des de Manchester... amb ganes de tornar-hi!!!

Hola a tothom!!

Em fa una mica de vergonya escriure ara, des que estic a Manchester, però més val tard que mai.

Estic molt satisfeta amb l'experiència, i sense cap dubte li recomano a tothom que ho faci, no hi ha millor manera de conèixer gent i altres cultures. Bé, en principi vull comentar que estic molt contenta amb el centre on he fet la pràctiques, perquè la gent és maquíssima. El meu cap, el Pep, és un amor, i el millor és que no només he pogut practicar l'anglès, que ja em feia falta, sinó també el català (com que sóc basca, sempre em va bé practicar una mica).

L'Institut Cervantes de Manchester té en realitat dues seus: una a Leeds, més petita, i la de Manchester. La biblioteca no és molt gran, però està molt ben situada, ja que és a la planta principal. Té una col·lecció de cine espanyol molt bona, que és el que els interessa als usuaris. Els usuaris són molt específics, per una banda, la gent que fa cursos al centre, sobretot estudiants universitaris, i per una altra banda, gent que ja coneix el centre des de fa temps i encara continua venint (els clients habituals). A part dels espanyols que viuen a Manchester, però no són gaires els que hi vénen.

Després d'aquest rotllo, comentaré una miqueta la meva experiència a la ciutat. Per qui no ho sàpiga, Manchester es troba a la part central d'Anglaterra, a prop de la costa est, a tres hores en tren de Londres. No és una de les ciutat més maques que he visitat, però té el seu encant. És una ciutat que té molta activitat industrial, però no es veu com una ciutat industrial, tal i com estem acostumats nosaltres. De fet, també té molt ambient jove, amb allò de les universitats, i cultural (hi ha bastants museus).

Quant a la gent, són bastant especials, com tots els anglesos. Són molt educats (si no escolto 8 "sorrys" o "excuse me" al dia, no n'escolto cap), però bastant tancats, van molt a la seva. De totes maneres, tant la gent que ve de fora, com els que són anglesos però d'origen estranger són molt més oberts.

Al principi vaig tenir problemes amb l'anglès, perquè l'accent d'aquí és més tancat que al sud i costa bastant d'agafar, però amb el temps t'acostumes.

Pel que fa a trobar casa, no he tingut cap inconvenient, de fet, als 3 dies de ser aquí, ja vaig trobar-ne una, com que hi ha molta tradició de lloguer, és bastant fàcil, tot i que a l'estiu hi ha menys ofertes. Jo vaig trobar una casa no molt lluny del centre, a 10 minuts en bus, i compartia la casa amb altres 4 persones: una parella de polonesos i un noi i una noia de Malawi, era molt multicultural jeje.

Bé, com tothom sap, el clima no és el més ideal del món, però no anem a Anglaterra a prendre el sol, oi? El paraigües s'ha tornat una extensió més del meu cos, però aquí és normal, i no es poden deixar de fer coses pel mal temps, perquè si no mai sortiries al carrer!!

També he visitat altres ciutats com Londres, Oxford, York, Chester i Liverpool. De totes, les que més m'han agradat han estat York i Oxford. Liverpool no és gran cosa, però com que és capital cultural del 2008...

Espero que aquestes quatre ratlles que he escrit serveixin per animar a més gent que aprofiti aquesta experiència! Mereix la pena!

Un petó!

Premi per al millor cartell per difondre els ajuts de programes de mobilitat (Erasmus i altres)

L'AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca), organisme que depèn del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, convoca un concurs per premiar el millor disseny del cartell i del tríptic oficials per difondre la convocatòria d'ajuts de mobilitat internacional de l'estudiantat amb reconeixment acadèmic de les universitats o de centres d'estudis superiors d'ensenyaments artístics de Catalunya, per el curs 2009-2010. El cartell i el tríptic seran utilitzats per difondre la convocatòria esmentada.

Per presentar-s'hi cal estar matriculat en alguna universitat catalana al curs 2008-2009. Cada concursant pot presentar una única obra. El guanyador rebrà un premi de 1.000 euros. El termini per presentar les obres acaba el 15 d'octubre de 2008.

Per a més informació consulteu:
http://www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beca.jsp?categoria=altres&id_beca=13321

http://www10.gencat.net/agaur_web/generados/catala/home/recurs/doc/page_0001_mod.pdf

Assignatura d'anglès d'interès especial (lliure elecció)

Una novetat important d'aquest curs que ara comença és la programació a la Facultat d'una assignatura de lliure elecció titulada Anglès per a professionals de la informació i de la documentació. Aquí en podeu veure el pla docent i els horaris: http://www.ub.edu/grad/infes/fitxaInfe.jsp?n0=1&n1=1&n2=0&curs=2008&ens=20511&assig=265031.

Serà impartida per Alice Keefer al segon semestre, tant en horari de matí com de tarda.

Els que ja heu passat una temporada a l'estranger –o els que teniu ganes de tastar aquesta experiència– coneixeu prou bé la importància de l'anglès com a llengua de comunicació internacional. Tenir un cert domini d'aquest idioma és gairebé un requisit per sortir de les nostres fronteres.

Crec que és una bona oportunitat. Val la pena tenir-la en compte!

Oferta de feina per a Florència

Com bé sabreu els lectors assidus d'aquest bloc, els diplomats i llicenciats recents de la Facultat tenen actualment l'oportunitat de presentar-se a una convocatòria per treballar durant un any com a becaris a la biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo (http://www.iue.it/.

La convocatòria és per a dues places: una que començarà l'octubre de 2008 i l'altra, per al gener de 2009.

Les sol·licituds per a aquests llocs de becari es poden presentar a la Facultat fins el proper 15 de setembre. Consulteu les condicions a: http://mobilsbid.blogspot.com/2008/07/convocatria-destada-en-prctiques-la.html.

A banda d'aquesta oferta de pràctiques, pensada per a exalumnes recents de la Facultat, actualment hi ha oberta una convocatòria d'un lloc de treball per quatre anys (renovables) a la mateixa biblioteca. Es demana algú que ja tingui una certa experiència. Lògicament, la remuneració és molt millor.

Per presentar-s'hi hi ha temps fins el 2 d'octubre de 2008. Aquí podreu veure la resta de les condicions: http://www.eui.eu/About/PositionsPDFfiles/IUE_9_2008.pdf.

Pràctiques a Filipines

Hola a tothom!

Escric aquesta entrada quan ja fa una mica més d'una setmana que he tornat de Filipines. Suposo que a tots els que hem sortit a l'estranger se'ns fa difícil explicar de forma concisa i entenedora la nostra experiència. En el meu cas és un objectiu gairebé impossible, ja que he tingut l'oportunitat de estar 40 dies en un món totalment diferent al que estem acostumats. L'any passat ja vaig estar a Moscou, i va ser una experiència increïble. Però enguany puc afirmar que realment he vist i viscut coses difícils d'imaginar. Seré realista, Manila és una de les ciutats més lletges que hi ha al món, contaminació, brutícia, pudors, soroll són un dels aspectes habituals en aquesta caòtica gran metròpoli asiàtica on viuen més de 12 milions de persones. Però sens dubte, l'element que impacta amb més contundència és la gran quantitat de pobresa que hi ha a la ciutat, on trobar-se centenars de persones dormint al carrer és el pa de cada dia, s'ha de tenir en compte que la meitat de la població viu, o més aviat, sobreviu amb menys de 3 euros al dia, per tant és lògic que hi hagi nombrosos barris constituïts únicament per xavoles. Tot i així, no es pot dir que sigui una ciutat perillosa, ja que el nivell de delinqüència és força baix, però evidentment sempre s'ha d'anar en compte ja que per ells no deixes de ser un estrany.

Manila és la ciutat més important de Filipines, però el que et trobes a la resta del país no té res a veure. La pobresa als pobles segueix present, però té, si s'escau, un rostre més humà, ja que allà la gent té la possibilitat d'accedir a les matèries primeres amb més facilitat. És aquí on m'he trobat amb l'altra cara de la moneda, si Manila és horrosa, la resta del país ofereix la possibilitat de veure autèntiques meravelles. Illes petites amb sorra blanca i palmeres, cascades inhòspites al mig de la jungla, muntanyes plenes de terrasses d'arròs mil·lenàries, són alguns dels llocs on es pot fer turisme.

La població és encantadora, tothom sap anglès, i sempre t'acullen amb un somriure permanent a la cara. A més és un país poc explotat turísticament, per tant en la major part de llocs no et trobes quasi bé ningú i a més tot és extremadament barat.

Ja per últim haig de fer una menció al Cervantes, la feina que he portat a terme ha sigut força diversa (catalogació, inventari, préstec, elaboració d'estadístiques i fins i tot adquisicions!). Tots els treballadors de la biblioteca i del centre en general són gent extraordinària, em van acollir amb els braços oberts, m'ajudaven en tot el possible; la veritat és que he treballat en un dels millors ambients laborals que m'he trobat en la meva vida. El bibliotecari, Manolo Pérez, és un gran professional, però encara és millor persona, la veritat és que ha sigut el millor guia que podria tenir per introduir-me en la vida filipina.

Des d'aquí vull animar a tothom que s'animi a aventurar-se a conèixer aquest país tan contradictori, potser al principi et vénen ganes de tornar a casa, però la veritat és que et va enamorant poc a poc fins arribar al punt de desitjar de tornar el més aviat possible per seguir descobrint tot el que et pot oferir.

Un ensenyo dues fotos on s'observa les dues cares del país que he esmentat anteriorment perquè tingueu una petita idea de la meva experiència filipina.

Genève 2008

Intentaré ser breu, però a la vegada exhaustiu i específic al mateix temps ;-) .

Durant aquest estiu l'Alba, l'Aida i un servidor hem treballat com a becaris a diferents organitzacions pertanyents a l'ONU (OIT, OMS, ACNUR). Al mateix temps, els tres hem viscut durant dos mesos a la residència Saint Boniface, situada al barri de Plain-Palais, al costat de la place du Circ. Els dies laborals treballàvem a les nostres respectives organitzacions, depenent de les hores que teníem estipulades al contracte. A la tarda aprofitàvem per donar una volta per diferents racons de la ciutat (Jardin Botanique, La Bastille, Jet d'Eau, Jardin Anglais, Cornavin, UN, Carouge, rue de la Confirmation) o anar a comprar menjar als supermercats que teníem més a mà. Hem tingut el privilegi d’assistir a les festes de la ciutat amb un impressionant piromusical o el festival organitzat durant les festes del municipi.

Destacar que el nivell de vida és molt bo i la ciutat a l'estiu és perfecta per viure-hi, la gent ha sigut molt amable amb nosaltres i ens han atès en tot moment a qualsevol dubte que teníem. Òbviament, hi ha de tot en aquest món.

Els caps de setmana aprofitàvem per fer excursions i visitar ciutats properes al llac Leman (Lausanne, Chillon, Nyon, Montreaux, Yvoire, Derniere...). Fins i tot, agafant un cotxe en préstec vam anar cap els Alps suïssos: Interlaken, Thun, Grinselpass, Berna...). En dos mesos hi ha hagut temps per fer totes aquestes coses. Podríem dir que Suïssa és com una postal, a cada paisatge o vista que veus és impossible no fer una fotografia.

Esmentar que hem tingut la sort de conèixer molta gent a la residència. L'idioma mai ha sigut un problema, entre anglès, castellà, català i un nivell mínim de francès ens enteníem a la perfecció amb tots. Dues persones ens han acompanyat durant tot aquest temps: l'Edu (de Navarra) i la Laura (de Valladolid). A la residència Cristina, Andrés, Mauro, Azucena... la llista és llarga. A més a més, hem tingut visites que ens han fet més agradable i acollidora l'estada.

Al treball hem conegut gent d'arreu del món; era curiós veure que a las 12 del matí estaves menjant en una taula amb un japonès, una tailandesa, un americà i una brasilera. L'anglès ens ha sigut imprescindible per entendre qualsevol conversació amb tots ells. He de reconèixer que el meu nivell d'anglès ha millorat bastant, obvi! per nassos has d’aprendre parlant 10 hores cada dia sense parar. Comentar que a la feina, els nostres supervisors sempre han estat a sobre de nosaltres cada dia, i han seguit la nostra evolució laboral. Les tres organitzacions són molt grans i molt modernes, amb tot un ple d'equipaments tecnològics. Hem pogut visitar algunes biblioteques, la de l'ONU simplement és impressionant.

En el meu cas, la meva tasca ha sigut traduir del francès al castellà tota la bibliografia de l'organització que hi ha a la intranet d'aquesta amb els programes HTML 8.0 i el catàleg de la biblioteca (Labordoc). A mitjans d'agost, vaig acabar i immediatament vaig començar a treballar amb la base de dades digital 'Greenstone'. La meva feina és fins demà col·locar i ordenar adequadament tots els documents en PDF o HTML referents a les conferències organitzades per la ILO (OIT) durant els anys 1945-2007.

Personalment aquesta experiència ha sigut molt profitosa per mi. No tot ha sigut un 'camí de roses', però finalment les conclusions són més que satisfactòries, tant a nivell laboral com personal. Demà és el meu últim dia i la veritat és que encara no sé com acomiadar-me de tota aquesta gent que m'ha ajudat tant durant aquests mesos.

Per mi, aquest 'internship' com a becari de l'OIT era un repte, i en part puc estar content dels resultats. Aconsello totalment que feu aquestes pràctiques a l'estranger, coneixes molta gent, aprens idiomes, fas turisme i et fas una idea del que és treballar a l'estranger durant un temps. A mi per exemple m'ha encantat, segurament l'any que ve tornaré a fer-ho i sé que estaré a l'altura de les circumstàncies. He encertat anant-me'n dos mesos a l'estranger.

The 'tovalloles crew' s'acomiada de vosaltres. Alba, Aida, Mario i companyia us han informat des de la ciutat de Ginebra (Suïssa).


Missatge enviat per Mario Gómez