Missatge des d'Aberystwyth

Hola a tothom!

Em dic Laia i actualment estic cursant primer de Llicenciatura. La idea de marxar una temporadeta a estudiar fora m’havia rondat sempre pel cap. Vaig cursar la Diplomatura en Magisteri, especialitzat en llengua estrangera, però el fet de no estar convençuda de què en aquest àmbit s’ubicava el meu futur va fer que ni em plantegés anar-me’n d’Erasmus. Quan vaig decidir estudiar la Llicenciatura en Documentació, de les primeres coses que vaig mirar va ser la possibilitat de marxar a fora, així que al matricular-me als Complements de Formació, ja tenia claríssim que aquell any faria la sol·licitud per a l’any següent (per si no m’ho concedien, encara tenir l’opció d’intentar-ho de cara a l’altre).

Com podeu comprovar, ganes no en faltaven. De totes maneres, he de reconèixer que la incertesa del que em trobaria, com reaccionaria a noves situacions, em feia, mmm... «por» no seria la paraula, sinó més aviat respecte. Tot i així, les ganes de viure una nova experiència van fer que la balança es decantés indiscutiblement cap al «sí».

La destinació també la tenia clara. Volia anar a un país de parla anglesa per tal de millorar l’idioma. I és que la immersió lingüística és imprescindible i jo, definitivament, ho necessitava. Quan vaig veure que una de les destinacions era Gal·les, el cor em va fer un salt. Fa uns anys havia passat uns dies a Irlanda i els paisatges em van captivar. Gal·les s’assembla molt a tot allò, així que no en vaig tenir cap dubte. A més a més, el fet de mantenir un paral·lelisme amb la cultura catalana també em tirava molt.

Actualment em trobo a Aberystwyth, un poblet situat a la costa gal·lesa. Ara mateix només sento algunes rialles de fons i el piular dels ocells... un canvi radical d’aires, acostumada a l’estrès diari de la vida a Barcelona. Aquí, l’activitat i la tranquil·litat es contraposen, i pots trobar moments per a tot. L’ambient és genial. Inevitablement, amb qui més et fas és amb els altres Erasmus d’arreu. El fet de no trobar-nos en el nostre cercle habitual fa que des del primer dia s’estableixi un lligam especial, poc a poc vas coneixent a la gent i et xopes d’altres cultures i formes de fer. És increïble el contrast de punts de vista que pot donar un tema. M’allotjo a la residència del campus, en plena naturalesa. La convivència és de 24 hores, i això uneix molt. L’experiència aquí et canvia, i a mi, particularment, m’ha despertat la inquietud de descobrir nous horitzons. Sembla un tòpic, però és real.

En l'àmbit acadèmic, molt bé. Canviar d’aires motiva molt. Tant el personal no-docent com els professors t’ajuden en tot el que necessitis, així que el tracte també és d’allò més agradable. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot, així que les escapadetes a descobrir l’entorn que ens envolta estan a l’orde del dia.

Contraindicacions?? Econòmicament és una despesa, si més no, considerable. La qüestió és estalviar amb temps, però us garanteixo que la inversió val moooooolt la pena.

I el pitjor... la nostàlgia. I contràriament al que us pugueu imaginar, no pas de Barcelona, sinó d’aquest lloc... que t’atrapa. Encara em queda poc més de tres setmanetes i ja ho trobo a faltar... . De totes maneres, m’omple el pensar que el que he viscut aquí m’acompanyarà tota la vida.

Us adjunto algunes fotos perquè veieu com és això. Poseu-hi imaginació, perquè amb la fotografia no es capta, ni de lluny, la magnificència dels paisatges.

Laia Gras





Paisatges al voltant d'Aberystwyth