dimarts, 27 de desembre del 2011

Convocatòria de beques de la Caixa per fer estudis de postgrau



Ja és oberta la convocatòria de 222 beques de l’Obra Social de la Caixa per fer estudis de postgrau a Espanya, a Europa, als Estats Units, a l’Àsia i al Canadà.

El nombre de places i les dates de tancament de cada convocatòria són les següents:
- Espanya: 100 beques, 5 de març de 2012.
- Europa: 65 beques, 6 de febrer de 2012.
- Estats Units: 45 beques, 24 d’abril de 2012.
- Àsia: 7 beques, 2 de juliol de 2012.
- Canadà: 5 beques, 24 d’abril de 2012.

Teniu les bases completes de cada convocatòria aquí (documents PDF):

divendres, 16 de desembre del 2011

Biblioteca pública d'Àmsterdam, la més gran d'Europa


Hola a tots:

Em presento, em dic Ester Angulo i vaig estudiar el que era l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació.

Fa dos mesos que estic vivint a Holanda, ja que vista la preocupant situació que està patint en aquests moments tot el país i el fet que durant més de mig any vaig estar intentant trobar una feina sense tenir gaire sort, em van proposar de marxar i després d'una bona temporada rumiant, vaig decidir donar el pas.

De moment, estic en procés d'adaptació, de fet estic vivint a un petit poble anomenat Enschede que està situat just al costat de la frontera amb Alemanya; no sé si ho sabeu però quant més al nord, la gent més "freda" és; això es degut al clima, aquí fa molt de fred durant tot l'any, però sobretot als hiverns i la gent no acostuma a sortir molt ja que es queden a casa; però són bona gent.

La veritat és que vaig venir aquí molt insegura, sense saber què passaria o com m'aniria; suposo que és normal sentir-se així, mai havia fet una beca Erasmus o pràctiques a l'estranger, i la veritat és que em va costar moltíssim decidir-me; però ara, dos mesos després, penso que hauria estat molt bé haver realitzat alguna beca ja que m'hagués ajudat moltíssim a adaptar-me millor quant a idioma (millores l'anglès), treball (ja hi ha una petita base per saber com es treballa a l'estranger) i conèixer-me a mi mateixa (aquesta part també és molt important perquè ajuda moltíssim a saber quins són els teus límits, si en tens, etc.). Tot el que no he pogut descobrir amb aquestes beques, ho estic descobrint ara, no és ni bo ni dolent, però segurament per altres persones que ja han experimentat aquestes sensacions, estarien més segurs.

Una de les coses que pots fer a l'estranger és viatjar, conèixer els pobles i ciutats que t'envolten. Doncs bé, la setmana passada vaig anar a Àmsterdam perquè mai l'havia visitada. No sé vosaltres, però quan viatjo acostumo a visitar alguna biblioteca simplement per curiositat i conèixer altres formes d'organitzar una biblioteca que, naturalment, no ens ensenyen a la carrera. Doncs vaig trobar una pàgina web en la qual informaven del turisme d'Àmsterdam i hi havia un apartat sobre biblioteques, que el podeu consultar aquí: http://www.iamsterdam.com/es/visiting/enlaciudad/locosporloslibros. [L'anterior enllaç ja no és actiu. Un d'equivalent seria aquest: http://www.iamsterdam.com/en-GB/living/resources/books-amsterdam].

Resulta que a Àmsterdam hi ha la biblioteca pública més gran d'Europa, està molt ben situada, a prop de l'estació central de tren; i està formada per set enormes plantes amb escales automàtiques. L'entrada és espectacular, la porta és giratòria, sembla un hotel de luxe i compta amb una porta alternativa per discapacitats amb mobilitat reduïda; en aquesta planta, que és la segona, trobem a mà esquerra lavabos i per accedir a la sala de baix que és la infantil; impressiona aquesta sala perquè a diferència d'algunes biblioteques, aquesta es troba totalment apartada de la sala d'estudi o altres.

Si caminem més endavant tenim un piano amb el qual es realitzen concerts per pianistes o totalment improvisats per part d'algun usuari. Immediatament ens trobem el taulell d'acolllida i una màquina perquè els usuaris deixin els documents que tenen prestats; és alguna cosa així com les màquines dels videoclubs però més grans, amb tres finestres, dins d'aquest sistema de recollida de materials hi ha un sistema amb vagonetes que envien els documents a un altre lloc; però no sé a on perquè no es pot entrar. I finalment una sala d'estudi i les escales mecàniques.

Al tercer pis trobem els multimèdia, la veritat és que també impressiona bastant, aquí les prestatgeries són circulars i enormes, hi ha un equipament informàtic bastant considerable en el qual els usuaris poden consultar el catàleg, escoltar música i/o veure pel·lícules en entorns totalment preparats per això (en els quals pots seure en cadires amb un disseny bastant modern, o en petites "càpsules" per tenir més intimitat).

A la quarta planta hi ha les obres de ficció classificades a partir de la temàtica, i al llom hi ha el teixell amb una imatge del tema; hi ha sala de lectura i màquina d'autopréstec, a més de poder llegir els documents als extrems de la sala on hi ha unes fantàstiques vistes. A la cinquena hi ha la sala de treballs en grup, obres de referència i màquines d'autopréstec; a la sisena els llibres de coneixements i finalment, a la setena planta, una enorme cafeteria/restaurant. També trobem màquines de reprografia i per consultar microfilms.

S'ha de dir que a totes les sales l'equipament informàtic és de la companyia Apple.

Bueno, aquí us deixo un enllaç amb les imatges que vaig aconseguir fer de dins de la biblioteca, espero que us agradi i que hagueu disfrutat de la lectura. Ah! i us animo a tots a viure una experiència similar, de fet, anar a l'estranger és l'única manera d'aprendre un idioma, us ho dic per experiència.

Clicla aquí per veure les fotos

Moltes gràcies i una abraçada



dijous, 15 de desembre del 2011

Breu estada de recerca a la Universidad Nacional Autónoma de México

Responc a la invitació del prof. Amadeu Pons amb un breu relat sobre la meva recent estada de recerca a la UNAM, amb motiu d’un conveni de cooperació entre aquella universitat i la UB.

Del 19 de novembre al 3 de desembre de 2011 he tingut l’oportunitat d’instal·lar-me a ciutat de Mèxic, amb l’objectiu de conèixer les polítiques públiques d’accés i preservació digital, i concretament el funcionament de determinats repositoris digitals. El resultat, a manca de tancar diversos projectes derivats de l’estada, ha estat molt satisfactori.

Mèxic, DF i la UNAM

Mèxic és un país enorme. Amb 100 milions d’habitants, és una potència regional de l’Amèrica Llatina i un país de renda mitjana-alta (el 13è PIB més gran del món, després d’Espanya). És ric en recursos naturals, en indústria i en patrimoni cultural. També és un país de contrastos de riquesa i pobresa, com passa a la resta de l’Amèrica Llatina. La seva proximitat amb els EUA afegeix complexitat a la seva realitat quotidiana, com ho demostren les notícies de delictes i narcotràfic que ens arriben del nord del país, a Ciudad Juárez o Monterrey, lluny de la seva capital: Mèxic Distrito Federal.

El Distrito Federal (DF), amb 22 milions d’habitants, és una ciutat que supera amb escreix qualsevol de les europees que hagueu pogut visitar. Cada barri és un món, i més enllà dels prejudicis inicials per les notícies periodístiques que ens arriben, a Mèxic la classe mitjana viu en un ambient agradable, pròsper i de gran vitalitat cultural. Certament, existeix una sensació generalitzada d’inseguretat respecte a petits robatoris, que se supera prenent les típiques preocupacions de qualsevol altra ciutat del món.

La UNAM, la universitat que va acollir-me, s’ubica en un enorme campus universitari (3 milions de metres quadrats, incloent-hi una part que és reserva ecològica), al sud de la ciutat. Tenen 316.569 estudiants matriculats i 36.172 professors en nòmina. Ben comunicada, s’hi accedeix en metro, bus o taxi des de qualsevol punt de DF. El Centro Universitario de Investigaciones Bibliotecológicas (CUIB) és l’entitat que gestiona els estudis de postgrau i doctorat en biblioteconomia. A la UNAM també s’imparteixen estudis de Grau de la nostra disciplina. En el campus, a més de les diverses facultats i instal·lacions, s’hi troba una coneguda biblioteca central que compta amb una façana obra de l’artista mexicà Diego Rivera. (foto anterior) . I la Biblioteca Nacional de México també forma part dels equipaments universitaris (com passa també a diversos països escandinaus). En els nombrosos espais verds del campus els estudiants alternen la vida acadèmica amb una intensa vida social que es completa, els caps de setmana, amb tot tipus d’activitats culturals: concerts de música, arts escèniques, lectura de textos literaris, etc. Un entrepà i una beguda en una de les múltiples paradetes del campus costa, al canvi, uns dos euros. Un menú en un dels restaurants, uns tres euros. A la resta de la ciutat els preus són similars. El metro, un dels més econòmics del món, surt al canvi a 10 cèntims d’euro el bitllet. Prendre un taxi per a un trajecte de vint minuts, uns dos o tres euros. Una novetat editorial o un vestit al Zara, en canvi, tenen preus molt similars als que trobem a una ciutat catalana.

Recerca i docència

La meva estada de recerca —centrada en l’anàlisi de les polítiques públiques de preservació digital a Mèxic i els repositoris digitals— va estar dedicada a analitzar la bibliografia existent i a mantenir trobades i entrevistes amb persones clau en aquestes disciplines: la directora de la Biblioteca Nacional de Mèxic, Dra. Guadalupe Curiel; la responsable dels estudis de postgrau del CUIB, Dra. Brenda Cabral; una de les investigadores responsables de la creació de repositoris digitals a la UNAM, Dra. Isabel Galina, etc. Complementàriament, vaig reunir-me amb representants de la Junta de l’AMBAC (Asociación Mexicana de Bibliotecarios, que presideix Óscar Saavedra), l’equivalent al COBDC de Mèxic; així com amb d’altres persones vinculades a biblioteques i repositoris digitals.

En paral·lel, vaig impartir el curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España” a un grup de bibliotecaris de diverses universitats mexicanes, i vaig poder completar aquesta acció de reciprocitat amb la participació en la taula rodona “Acceso, derecho y preservación de la información”, juntament amb el Dr. Alonso Estrada, de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos (Lima, Perú).

La meva valoració és molt positiva. Més enllà de l’oportunitat de conèixer breument un país i una cultura fascinant, he pogut confirmar les meves hipòtesis de treball sobre l’estat de les polítiques d’accés i preservació digital i els repositoris mexicans, alhora que he entrat en contacte i planificat diverses col·laboracions de futur en matèria de recerca biblioteconòmica.


Video resum de la taula "Acceso, derecho y preservación de la información”.

Material docent del curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España".


Ciro Llueca (professor associat del Departament de Biblioteconomia i Documentació).

dimarts, 13 de desembre del 2011

Convocatòria d'ajuts per a estudiants d'intercanvi


S’han convocat 95 ajuts d’intercanvi d’estudiants dels centres de la Universitat de Barcelona dins el marc dels convenis generals d’intercanvi d’estudiants que la Universitat de Barcelona ha signat amb diverses universitats estrangeres per al curs 2012-13.

Els beneficiaris estan exempts del pagament de les taxes acadèmiques a la universitat de destinació i participaran automàticament a la convocatòria d’altres ajuts econòmics a la mobilitat internacional que es convoquin en aquesta universitat o per altres organismes.

Trobareu les dades respecte la documentació que heu de presentar, els requisits i els mèrits que es valoren al document de convocatòria i a la web de beques.

La sol·licitud i la documentació corresponent es poden entregar a qualsevol Registre de la UB fins el dia 24 de gener a les 14 h.

dissabte, 10 de desembre del 2011

El programa 'Erasmus per a tots' fomentarà les estades a l’estranger de més estudiants


Uns cinc milions de persones, gairebé el doble que actualment, podrien tenir l'oportunitat d'estudiar o rebre formació en un altre país gràcies a una beca d'Erasmus per a tots. Es tracta d’un nou programa d'educació, formació i joventut de la Unió Europea.

Se’n podrien aprofitar un total de gairebé tres milions d'estudiants d'educació superior i de formació professional. També els estudiants de màster es beneficiarien gràcies a la creació d’un nou mecanisme de garantia de préstecs creat amb el Grup del Banc Europeu d'Inversions.

S’espera que el Programa Erasmus per a tots es posi en marxa el 2014 i tingui una durada de set anys. Està previst que compti amb un pressupost total de 19 000 milions d'euros.

dijous, 1 de desembre del 2011

Procés de selecció per a la borsa de treball dels centres a l’estranger de l’Instituto Cervantes


L’Instituto Cervantes ha obert un procés de selecció per a la formació d’una borsa de treball per a contractacions interines de bibliotecaris per als seus centres a l’exterior.

Els requisits que han de reunir els candidats a formar part de la borsa de treball són:

  • Titulació universitària de segon cicle (llicenciatura o grau).
  • Formació mínima de 300 hores específica en gestió de biblioteques i/o centres de documentació.
  • Experiència laboral de dos anys relacionada amb les funcions del lloc.
  • Domini de sistemes integrats de gestió bibliotecària en format MARC.
  • Domini del castellà i/o anglès i/o francès.

Per a presentar-vos-hi, heu d’enviar-los: el model de sol·licitud de participació, la declaració responsable i l’acreditació dels mèrits que al·legueu.

Les sol·licituds es poden presentar presencialment, per correu postal, per fax o per correu electrònic. En trobareu totes les dades i la resta d’informació addicional al document de la convocatòria.

El termini de presentació de sol·licituds acaba el 9 de desembre a les 14h.