divendres, 28 d’agost del 2009

Pràctiques d’estiu a la British Library of Political and Economic Science (LSE)

Som-hi Marc! Aquí va la nostra història…

Pràctiques d’estiu… mmmm Què fem? Ens hi apuntem? Sí! Però a on? No cobrarem res... És igual, tot és currículum! Jo a Londres, i tu Eva? Jo a Nova York!

(Al cap d’un mes pels passadissos de la Facultat...)

Ei, Marc! On t’ha tocat? Jo a Londres, i a tu? A mi els americans no em volen... així que me’n vaig a Londres com tu!

I així va començar tot...

28 de juny del 2009, cada un arribava per separat a una de les ciutats més grans d’Europa, un per la dreta i l’altre per l’esquerra. Un a la residència del nord, Dinwiddy, i l’altre a la residència del sud Nutford House. Un amb cuina i l’altre que li feien el menjar (quin morro). Coses en comú??? Treballar en una de les biblioteques més importants del món especialitzades en ciències socials, amb més de 50 km de prestatgeries, més de 4 milions de llibres impresos, més de 1.740 punts d’estudi, indefinides subscripcions a bases de dades d’accés lliure, més de 500 ordinadors, més de 5.000 visites diàries, oberta 24h. i tot això en un mateix edifici de sis plantes dissenyat per Foster, us calen més dades??? WELCOME TO LSE!!!

I què hi pintàvem nosaltres allà? Una “pueblerina” de Rajadell i un medieval de Montblanc. Doncs bé, volíem formar part de la LSE, conèixer i participar en la seva forma de treballar i al mateix temps practicar l’anglès. Ens van atendre la Vonny (Asst. Librarian Teaching Support Services) i la Mei (Team Manager), cada una amb un accent diferent... d’un anglès australià a un anglès xinès... i nosaltres amb un accent català!

Durant els dos mesos que vam estar a la LSE, vam estar treballant dins el departament anomenat “Teaching Supporting Service”. Un dels serveis que ofereix és el Course Pack Service i és aquí on nosaltres treballàvem. La Mei ens passava els llistats bibliogràfics que el professorat necessita per tal d’impartir les classes, nosaltres ens encarregàvem de comprovar els drets d’autor, entrar-ho a la base de dades, escanejar el document i finalment penjar-lo en format .pdf al Moodle. També vam tenir l’oportunitat de fer un petit “tour” pels diversos departaments de la biblioteca: “binding”, “bibliographic services”, “help desk”, “the archive”,”IT services”, “serials department”, etc. I conèixer i entendre més bé la seva manera de treballar.

Desprès de les 4.00 pm, tancàvem el PC i obríem el mapa, sortíem al carrer i pujàvem al primer bus que trobàvem. Des del famós Big Ben fins al bar de la cantonada, de nit i de dia, amb paraigües o sense, sols o acompanyats, tot plegat una experiència inoblidable!! Recomanem visitar Cambridge, Salisbury i Stonehenge.

Marc! Què contestaràs quan algú et demani: Què, què tal per Londres??? No ho sé... massa coses a explicar.... mmm... per on començo...??? Eva, com definiries Londres?? És una ciutat que no dorm mai, no saben què és el silenci i tinc el soroll de les ambulàncies i policia massa present... Però també enyoraré les Guinness, els Muffins, els amics i parlar anglès... Què farem ara Eva??? Snif snif... Tu no sé, Marc, però jo aprimar-me, descanviar les £28 que em queden al moneder i estalviar! Doncs jo, comprar-me un nou portàtil que no em deixi a mitja pel·lícula mai més! Ah!!! Vaig veure que a la LSE renovaven els PC’s... qui sap Marc... potser te’n donen un... o_O (tenen un pressupost de molts zeros però són mes rates que els catalans...).

Bé, fora bromes... Jo (Eva) particularment recomano a tots aquells que l’any que ve vulgueu fer unes pràctiques a l’estranger, que en general la LSE (biblioteca) és un bon lloc, no us recomano viure a on he viscut jo (si el que voleu és aprendre anglès... ja que el 90 % parlen castellà) i jo (Marc) recomano la meva residència si voleu provar un British breaksfast de veritat i el sopar, on dia sí dia també tocaven patates..., d’aquells de carrer, però si pot ser no aguanteu més de dos mesos... o tornareu desnodrits. Sort del pernil de la mama...

I no, no som parella... (Eva, no m’agrada la cara viciosa que fas quan et menges un muffin... i a mi no m’agrada sentir el tic-tac del teu rellotge quan treballo!!)

Per últim volem donar les gràcies a l’Eugenia pel seu tour de bars, al Haroun per acompanyar-nos de tant en tant a dinar i per recomanar-nos llocs, a l’Annie per dir-nos "Hola" i "Adéu" cada dia (els anglesos rarament ho fan...) i molt especialment a la Mei per ser tan humana.

Marc Ferrayuoli Farré i Eva Xaver Junyent -- 29 agost 2009

divendres, 21 d’agost del 2009

UNHCR. United Nations High Commissioner for Refugees: Pràctiques d'estiu.

Hola a tothom!! Sóc el Ferran Abarca i estic fent les pràctiques d'estiu juntament amb la Roberta Boscaro a l'ACNUR/UNHCR. Per on començar? Mmmm... bé, primer de tot faré cinc cèntims de la ciutat, Ginebra. La primera impressió que tens un cop arribes és que Ginebra és una ciutat multicultural; penseu que tot i ser petita (vora els 190.000 hab.), més del 40 % dels seus habitants són estrangers. El motiu principal, però, d'aquesta comunió de cultures no és altre que el gran nombre d'organismes internacionals que aquí es concentren (ONU, OIT, OMS, UNHCR, etc.). Sigui com sigui és una sensació agradable poder formar part, encara que sigui per un mes, d'aquesta petita reunió mundial.

Ginebra Ginebra... la ciutat en si és acollidora i viu en perfecta comunió amb l'omnipresent llac Léman (o de Ginebra) i el seu Jet d'Eau (140 m de xorro d'aigua que es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat). L'agost és, a més, un mes perfecte per visitar-la ja que coincideix amb les festes de la ciutat i convida a descobrir-la tot recorrent els escenaris que munten als múltiples parcs i a cadascuna de les vores del llac. Si preferiu, però, la ciutat també ofereix infinitat de visites culturals com el Museu Ariana, on vam trobar un porró català de vidre del segle XV! (sempre mirant-nos el melic), el Museu de la Creu Roja, les Nacions Unides (voleu veure l'econòmica cúpula del Miquel Barceló?), el museu d'història natural, el museu del rellotge (com no!), etc. Bé, decidir què fareu a la ciutat és cosa vostra, però una recomanació: busqueu allotjament amb antelació!

Anem però al que interessa: l'ACNUR. Primer de tot dir que ha estat una agradable descoberta i que em fa fins i tot una mica de vergonya admetre que sabia ben poc de la tasca que aquí es porta a terme. L'ACNUR està situat a un edifici “intel·ligent” (avui es tancaven i s'obrien les persianes soles perquè considerava que hi havia poca llum) de nova construcció (1995, crec). A la casa hi treballen vora mil persones, sense comptar les que estan fent treball de camp arreu del món. Nosaltres treballem al RAS (que no, que ja us he dit que era un edifici intel·ligent!) que no és altra que la unitat de Records and Archives Section, amb un equip d'unes 15 persones. S'ha de dir que des del primer moment ens han tractat com un més de l'equip i tant la Montserrat Canela, que és la Senior Archivist i la nostra responsable, com la resta del personal ens han ajudat en tot el necessari. Realment és un equip amb molta empenta i al mateix temps es respira un molt bon ambient de treball.

Les tasques:

Nosaltres portem a terme 2 projectes, un d'arxiu històric i un altre de Records Management. El primer consisteix a inventariar tots els IC files, que són els expedients individuals que es generen sota cada petició que arriba a l'ACNUR com, per exemple, el reconeixement de situació de refugiat, sol·licituds d'asil polític, etc. i introduir-los a una base de dades. És una tasca molt maca que ens endinsa en històries sovint colpidores amb final feliç, o no. Sense adonar-nos, mentre inventariem, fem un repàs als conflictes que hi ha hagut al món d'ençà de la creació de l'ACNUR al 1950.

El segon projecte és de Records Management (en realitat són 5). A través del gestor documental ECM Livelink fem avaluació i tria de correus electrònics de les safates d'entrada de les Field Offices que ja han estat tancades (com per exemple la d'Angola). És una tasca molt interessat de selecció, destrucció i preservació de documentació electrònica. En aquesta línia també estem fent el projecte de digitalització i indexació dels IOM/FOM's (Intern-Office Memoranda / Field Office Memoranda) dels anys 1985 i 1984 (actualment ja tenen indexat a Livelink des del 2009 fins al 1986 i ara volen arribar fins al 1950).

Com us he dit estem treballant en 3 projectes més de records, centrats en els arxius de gestió dels Headquartes (com diuen ells), però em sembla que ja m'estic enrotllant massa. En tot cas és una experiència arxivística completa on podem veure tot el cicle vital dels documents i com les noves tecnologies s'apliquen a la gestió d'aquests des del mateix moment de la seva creació.

En fi, no sé què més explicar-vos, només que l'experiència és molt enriquidora i que ja estem pensant on anar de pràctiques l'estiu vinent (només cal que l'oferta en arxius s'ampliï una miqueta, que és molt escassa! ;) ).

Salut!,

Ferran

dijous, 20 d’agost del 2009

Pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola a tothom! Sóc la Mercè Aguilà i aquest juliol he estat fent pràctiques a la Biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Aquest ha estat el meu tercer i últim estiu de pràctiques, i crec que el més rodó de tots, sense desmerèixer, ni molt menys, les meves estades a la Biblioteca Pompeu Fabra del Casal de Catalunya de Buenos Aires i a la Bibliotheca Alexandrina d’Alexandria, que, evidentment, van ser úniques!

El més rodó perquè, tot i estar-hi fent pràctiques només mig mes (cosa que m’ha permès tenir més dies per poder conèixer la ciutat i altres llocs del país), ha estat la vegada que he estat més tutoritzada per part de la bibliotecària, l’Ana Roca, i amb unes tasques assignades més concretes, definides, útils per a la biblioteca i abastables per poder dur-les a terme i acabar-les en pocs dies, sense haver de deixar coses a mitges. Bàsicament el que vaig fer va ser una revisió de la catalogació de documents en turc sobre cultura espanyola i hispanoamericana (com la companya de l’Instituto Cervantes de Nàpols també vaig fer-ho amb l’Absysnet), i l’elaboració d’una part d’un bibliografia sobre l’Álvaro Mutis. I l’Ana, la bibliotecària, va estar sempre pendent del meu treball, ajudant-me en tot moment.

L’opció d’anar a fer les pràctiques a Istanbul, amb una durada d’uns quinze dies, normalment, és molt útil i recomanable per a la gent que, com jo, treballa durant la resta de l’any i aprofita les vacances per fer les pràctiques. Si les pràctiques són d’un mes, dediques totes les vacances a les pràctiques. Ara bé, si pots fer-les en quinze dies, fent més hores al dia, això et deixa quinze dies més per seguir viatjant pel país, descansar o el que es vulgui.

El més rodó també perquè l’Ana des del primer dia em va ajudar en la cerca d’allotjament, em va resoldre tots els dubtes que tenia abans d’anar-hi, i un cop allí, em va seguir ajudant i ensenyant coses i llocs d’Istanbul que només la gent que hi viu et pot descobrir. Al Cervantes d’Istanbul hi treballen molts professors (uns quaranta), així que també tens moltes oportunitats de conèixer gent que viu a la ciutat, a més a més dels estudiants i treballadors turcs del Cervantes, que són molt hospitalaris.

I finalment, el més rodó també perquè Istanbul em va semblar una ciutat molt interessant, una ciutat per viure-hi!

Ah, per últim, voldria agrair els consells que vaig rebre de les estudiants que havien estat a Istanbul altres anys, la Montse I la Judith, i també la possibilitat que ofereix la facultat de poder fer aquestes pràctiques.

Salutacions,

Mercè

dilluns, 17 d’agost del 2009

Biblioteca Lafragua (México)

Este verano aprovechando un viaje a México para asistir al 53 Congreso Internacional de Americanistas he vuelto a visitar la Biblioteca José María Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México. Mi estancia ha sido muy corta, y estuvo dedicada a investigar los ricos fondos de las bibliotecas y archivos poblanos. En Puebla también encontraréis la Biblioteca Palafoxiana, declarada patrimonio de la humanidad, e importantes archivos.

El fondo antiguo de la Biblioteca Lafragua es extraordinariamente rico y la biblioteca ha realizado verdaderos esfuerzos para modernizarse en los últimos años. Estuve curioseando un manuscrito, quizás una copia del original de imprenta que se remitió desde Puebla a Madrid para que se imprimiera en 1638 con el título de El predicador de las gentes San Pablo. El libro lo escribió Juan Rodríguez de León, un canónigo poblano, sobre el que ofrecí una charla comentando su biblioteca, la que se llevó en 1633 desde la Corte a Puebla. Era todo un personaje: predicador, escritor (uno de los primeros en escribir en favor de los artistas en el pleito con el fiscal de la Corona en 1629), coleccionista de pintura (en la época en la que Velázquez era pintor del rey), responsable de proyectos artísticos en la reforma de la Catedral de Puebla en tiempos del obispo Palafox, etc.

La Biblioteca Lafragua tiene poco personal y medios limitados, pero han conseguido logros importantes, atienden a los usuarios con exquisito cuidado en una sala de lectura reformada abierta al público (y otra solo para especialistas), mantienen un programa de catalogación retrospectiva, llevan a cabo proyectos de digitalización, un programa de exposiciones virtuales, y un proyecto que me interesa especialmente: están estudiando las marcas de fuego de los libros. Si no las habéis visto os recomiendo visitar http://www.marcasdefuego.buap.mx/

En el verano Puebla es agradable, tranquila y más fresquita que la Barcelona calurosa de estos días veraniegos. Tiene algunos museos con su pizca de gracia y mucha actividad en las calles. Es muy recomendable visitarla y podéis viajar a otros lugares igualmente muy interesantes, como Xalapa, Veracruz o Oaxaca, apenas a 3 o 4 horas en autobús, y allá estos transportes, como los llaman ellos los "camiones", son mejores que los nuestros y más económicos. Además la gastronomía poblana es famosa, y puedo dar fe de sus ricos moles, gorditas, cemitas y otras delicias culinarias.

Pedro Rueda

diumenge, 16 d’agost del 2009

Croeso i Aberystwyth

Ja fa un parell de setmanes que soc a Aberystwyth, una petita ciutat a la badia de Cardigan, a Gal·les. Estic fent unes pràctiques d’estiu a la Hugh Owen Library, la biblioteca de la universitat. Els tres primers dies, els sis estudiants en pràctiques vam fer un tour pels diferents departaments i seus de la biblioteca de la Universitat d’Aberystwyth. Un cop fet el tour, coneguts els caps de cada departament i amb una idea general sobre el seu funcionament, vaig començar a treballar.

Com que cada dia de la setmana estic en un departament diferent, les tasques són ben diverses: col·locar llibres a les prestatgeries, col·laboració en un projecte de màrqueting i cerca de fons econòmics amb el departament de serveis a l’usuari, revisió de revistes en paper i electròniques amb l’equip de recursos electrònics, revisió d’indexacions d’articles de revista i col·laboració en la redacció de guies temàtiques a la biblioteca Thomas Parry, feines diverses amb l’equip de gestió de la col·lecció... El fet de poder fer tasques diferents m’ajuda molt a conèixer el funcionament d’una biblioteca universitària que ofereix tants serveis als seus usuaris. A més, tot es fa molt fàcil perquè la gent de la biblioteca és molt amable i agraïda amb els estudiants en pràctiques.

Respecte a l’allotjament, visc en una de les moltes residències de la universitat, al campus. Em va costar una mica que em concedissin una plaça i a un preu raonable, però amb l’ajuda de la meva supervisora de la biblioteca es va solucionar molt ràpid. En general, totes les residències estan molt bé. Tinc una habitació per a mi amb connexió a Internet i he de compartir dos banys i una cuina amb set persones més (teòricament, perquè jo he coincidit amb menys gent al pis).

Pel que fa a la ciutat, he de reconèixer que és força petita però hi ha molta vida i alternatives d’oci, començant per la gran quantitat de pubs, les espectaculars postes de sol, les rutes i camins pels amants del senderisme, un centre d’esports molt barat, un centre d’art i cultura amb cinema i teatre al mateix campus, la Biblioteca Nacional de Gal·les
... Si hagués de dir alguna cosa que em molesta una mica és l’estrident crit de les gavines a tota hora, i les constants pujades i baixades, tot i que t’hi acabes acostumant. Aquest pendent del 25 % només l'he de fer un dia a la setmana, afortunadament.

Bé, sigui per l’amabilitat de la gent de la biblioteca, per un entorn verd mancat de contaminació, per un gran ambient universitari o perquè pots veure una posta de sol contemplant la Senyera (sí, sí, al passeig marítim, entre d’altres banderes)... sigui per tot això junt o per cada cosa per separat, sempre et sents benvingut a Aberystwyth. Croeso i Aberystwyth.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Prácticas en el Instituto Cervantes de Londres

Llevo ya dos semanas en el Instituto Cervantes de Londres y puedo comentar mi experiencia. El responsable de la biblioteca, David Carrión, tiene habitualmente la ayuda de dos auxiliares, Bea y Virginia. He coincidido unas semanas con Lluís (http://mobilsbid.blogspot.com/2009/07/hola-soc-lluis-alavedra-i-he-estat.html) y ahora acaba de llegar Pep; también realizan prácticas durante todo el verano en la biblioteca Julia y Lara, dos alumnas de la Universidad de Granada.

Es un centro relativamente pequeño, hecho que provoca suspiros de admiración en las visitas que hemos hecho a diversas bibliotecas de Cambridge o a la de la LSE aquí en Londres. A cambio, tiene la ventaja de que en unos cuantos días controlas perfectamente el espacio y que realizamos gran variedad de tareas. Nos turnamos en el mostrador de atención a los usuarios, catalogamos una donación que ha recibido la biblioteca, también listamos y valoramos los documentos que provienen de esa donación pero que se ha decido no incorporar al fondo y justo esta semana hemos comenzado la digitalización de una colección especial y debemos identificar los documentos que cumplan una serie de requisitos para añadirlos a una subcolección. Todos los becarios realizamos todas las tareas de forma que no hay tiempo de aburrirse. El ambiente del centro es estupendo y la acogida muy cálida, tanto por parte de David como del resto.

Para mí está resultando una experiencia muy positiva y estoy realmente contenta de haber decidido invertir parte del verano en hacer las prácticas en el extranjero. Además, Londres tiene ocio de todo tipo y la mayoría de los museos son gratuitos. Sobre el alojamiento, voy mudándome cada diez días a casas de amigos o familiares para no pagar alojamiento. Es un poco incómodo pero, por otra parte, estoy conociendo barrios muy diferentes, :)

¿Qué más puedo añadir? Bueno, parece que Amadeu nos tenga a todos comprados por lo bien que hablamos de las prácticas, pero os prometo que él sólo insiste en que escribamos en el blog y no censura el contenido. La cuestión es que es una oportunidad estupenda de descubrir centros interesantes en lugares igual de interesantes. Cualquiera que se lo pueda permitir (no hay que olvidar que la mayor parte es autofinanciación), debería apuntarse.

Saludos,

Neus Carbonell Villena

diumenge, 9 d’agost del 2009

Greetings des de Lewisham, Greater London, UK

Bé, jo sóc en Carles Donaire, que cursarà el tercer curs de diplomatura a la Facultat. L'altre dia vaig saber de l'existència d'aquest bloc, i em van dir que se m'havia enviat una sol·licitud per a participar-hi i comentar la meva experiència a terres londinenques. Doncs bé, aquí estic de nou, entre ordinadors i teclats anglesos, sense accents i c trencada, però content de saber que les coses rutllen d'allò més bé a Lewisham.

Però Lewisham realment què és? Doncs es tracta d'un municipi ubicat a les afores de Londres, característic pel seu "clash" multicultural. És una de les zones més pobres de tot Londres, i tot i tenir cases residencials aparentment luxoses, la població d'aquí és molt pobra, i amb prou feines són alfabets. Antigament, pel que em varen explicar, es va construir Lewisham com a lloc exclusiu per a la població negra. I és que, quan voltes pels seus carrers, te n'adones que tot sembla estar fet per "black people". Malgrat això, aquí hi conviuen musulmans d'origen paquistanès, hindús, mexicans i anglesos, així que un passa més desaparcebut quan camina pels carrers.

Pel que fa al lloc on treballo, us podria dir infinitats de coses. Lewisham Libraries és un conjunt de 12 petites biblioteques de barri arreu de Lewisham i un centre de catalogació i adquisició (Library Resources Centre). El cert és que quan un entra a una biblioteca d'aquestes té la impressió de visualitzar la realitat que es viu a Lewisham, amb petites seccions especialitzades a l'aprenentatge de llengües (no només l'anglès), a buscar feina, i amb especial èmfasi a la zona per a infants, quasi bé més gran que la zona per a adults o de coneixements més generals. També pots adonar-te que aquí el pressupost va una mica escàs, amb prou feines hi ha procés d'esporgada ("weeding", en anglès), i els llibres estan molts vells i fets malbé, que es donen i deformen creant un autèntic caos en les estanteries.

Però malgrat això estic disfrutant molt amb el que estic fent. Per no estar fent sempre el mateix, i anar aprenent coses, estic tres dies al centre de catalogació revisant i modificant registres bibliogràfics i als dos dies restants treballo per a la Lewisham Library, que fa de capdavantera del sistema bibliotecari del municipi. Aquí hi faig diverses tasques, des de la pròpia col·locació de llibres a l'estanteria, a omplenar formularis per a nous usuaris, fins a fer préstecs i devolucions o servei a domicili. El cert és que hi ha molta feina a fer, i a vegades això desanima una mica, però s'hi respira un esperit de voler millorar la situació que se't contagia, i això m'agrada.

La pregunta és si ho recomano a algú. Possiblement un no adquirirà nou aprenentatge de com funciona una biblioteca, però sí un pot visualitzar, pot crear-se una nova perspectiva de la situació en què es troba una biblioteca de barri en una zona pobra d'Anglaterra. Està clar que no és la British Library, però per a mi resulta recomfortant aquesta estada, i estic disfrutant molt.

En fi, espero que això hagi estat de bona ajuda :)

dissabte, 8 d’agost del 2009

Com buscar feines, pràctiques i beques a l'estranger


Hola a tohom! En la reunió informativa que va tenir lloc el 8 de maig sobre com buscar feina a l'estranger l'associació Nexes Interculturals de Joves per Europa (http://www.nexescat.org/) va redactar un dossier per trobar tant beques, pràctiques com feina a l'estranger. Així doncs crec que les següents pàgines web poden ser interessants:

- Cooperació: Programes de Joves Cooperants http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio/
Destinat a persones menors de 30 anys i és imprescindible estar inscrit al SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya). Evidentment també s'ha de complir amb el perfil professional que demani el projecte al qual s’opta.

- Oportunitats a Àsia i Pacífic: http://www.casaasia.es/

- Ministeri d'Afers Exteriors per a feines en institucions estrangeres, centres culturals i consolars, feines d'auxiliars de conversa i lectorats: http://www.aecid.es

- Xarxa Eures, portal europeu de mobilitat professional: http://www.europa.eu/eures

Això pel que fa a feina, per cercar beques de pràctiques i investigacions:

- Programa Erasmus, que em sembla que tots coneixem, però per als qui no n'han sentit a parlar és un programa de mobilitat per fer estudis i pràctiques en empreses d'altres països europeus per a estudiants universitaris i de Formació Professional de grau superior.

- Beques de l'AIESEC: beques de pràctiques a tot el món dirigit a estudiants d'administració, desenvolupament, enginyeria, educació, etc. http://www.aiesec.org/AI

- Becas Faro Global: pràctiques professionals a Europa, Àsia, EUA i Canadà per a estudiants de darrers cursos. http://www.becasfaro.net/

- Cercador de beques per a postuniversitaris: http://becas.universia.net

Per últim, per a persones interessades en el voluntariat:

- Servei Voluntari Europeu: programa de 6 a 9 mesos de durada en una associació europea o mundial en temes socials, de cooperació, medi ambient, cultura... El programa ofereix el viatge, curs d'idioma, manutenció, allotjament, transport i assegurances. http://www.jove.cat
Bases de dades de projectes: http://ec.europa.eu/youth/evs/aod/hei_en.cfm

- Servei Civil Internacional: voluntariat a llarg termini en entitats sobre projectes socials, de cooperació, etc. El programa ofereix l'allotjament i la manutenció, s'ha de pagar el viatge i una quota d'inscripció. http://www.sci-cat.org/

Bé espero que us sigui d'utilitat i bon viatge a tothom!

divendres, 7 d’agost del 2009

Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Nápoles

Hola a tothom!

Bé, en primer lloc em presentaré, em dic Letícia Seoane, i he acabat la diplomatura de Biblioteconomia aquest darrer juny. Vaig decidir que no podria perdre l’oportunitat de marxar una estada de pràctiques d’estiu i em vaig embarcar cap a Nàpols. Realment recomano moltíssim aquesta ciutat, ja hi he estat anteriorment de visita perquè hi tinc família, però ara volia viure la ciutat de veritat, viure la seva realitat, per això vaig decidir aquest destí.

Com a ciutat té de tot, però al ser el sud d’Itàlia manté un caliu especial i encara unes arrels de poble. I què hem de dir de la seva història, (partint del fet que va ser una ciutat fundada pels grecs, la seva història dins de l'Imperi Romà, i no oblidant que va ser part del regne de la Corona d’Aragó, fins l’actualitat, que encara ha mantingut una relació estreta amb Espanya), el seu art o restes històriques (només cal dir: Pompeia o Herculà), el seu marc geogràfic (el Vesubi o la costa Amfitana), etc.

Pel que fa a l’experiència a l'Insituto Cervantes de Nápoles, ha sigut magnífica, la meva responsable, Consuelo Álvarez, ha sigut una magnifica persona a tots els nivells. Cal dir que és de les bibliotecàries amb més antiguitat a les biblioteques de l'Instituto Cervantes i per tant té una experiència i uns coneixements de tot el sistema bibliotecari sorprenent.

Les meves tasques dins de la biblioteca s’han centrat en la catalogació analítica de publicacions en sèrie i reorganització i ordenació del fons local i fons especialitzat en didàctica de la llengua espanyola.

Cal dir que aquesta oportunitat m'ha servit també per conèixer prou a fons el programa Absysnet. Per altra banda, he pogut conèixer l'organització i relacions de les diferents biblioteques de l'IC de Itàlia, degut al congrés de l'IFLA que es durà a terme a Milà aquest mes d’agost, on les tres biblioteques (Milà, Roma i Nàpols) presentaven un cartell al congrés.

Com he dit abans, ja coneixia la ciutat, per tant no he tingut problemes d'adaptacions, però realment és una ciutat petita i fàcil a l'hora d’adaptar-s'hi. Com que m'he quedat a casa de la meva família no puc explicar res sobre problemes d’allotjament, però només comentar que al tenir 3 universitats, la ciutat té un munt de pisos de lloguer o residències per a estudiants. Pel que fa a preus no us puc indicar quantitats, però no resulta en general una ciutat cara, és més, crec que és més barata que Barcelona ;)

Bé, crec que no em deixo res per explicar, només repetir un últim cop que és una gran ciutat i que la recomano a tothom! I deixeu de banda la idea que és una ciutat insegura o problemàtica, perquè realment no ho és!

Salutacions,

Letícia Seoane

dijous, 6 d’agost del 2009

Pràctiques a la Hispanic Section (British Library)

Hola!!

Sóc la Neus Ventura, estic acabant segon de llicenciatura i aquest estiu estic realitzant durant set setmanes (des del 13 de juliol fins al 28 d’agost) pràctiques a la Hispanic Section de la British Library. Ara mateix em trobo a la meitat de la meva estada, i la veritat és que m’ha passat el temps molt i molt ràpid…

Com ja sabeu, la British Library és la biblioteca nacional del Regne Unit, i a la vegada és la segona biblioteca més important del món. La primera és l’americana Library of Congress. El seu fons oscil·la entre els 25 i els 30 milions d’exemplars, i com a curiositat dir-vos que tenen un exemplar original en incunable del Tirant lo Blanc –que no m’han deixat veure, per cert!-.

L’acollida del personal ha estat fantàstica, i a més, com que tots són anglesos, tinc oportunitat de posar-lo en pràctica. Ben al contrari de la residència on m’estic (Dinwiddy House, a cinc minuts caminant de la British Library) on tots són espanyols excepte el personal de la recepció!!

Fins a la data, he realitzat tasques senzilletes: comprovació de noves adquisicions al catàleg, comprovació dels links de la pàgina web i noves adquisicions. Fa dos dies que estic col·laborant amb el càlcul de pressupostos de noves adquisicions de monografies sobre Centre Amèrica i el Carib, i em van dir que properament em deixarien treballar amb la pàgina de Facebook que tenen, traduint algunes informacions al castellà.

Poca cosa puc dir de Londres que la majoria no sapigueu; personalment m’atreia la idea d’estar-m'hi durant una bona temporada i conèixer la ciutat a fons, ja que només hi havia estat de passada i penso que és de parada obligatòria per a qualsevol persona. Els dos únics inconvenients que hi trobo són: el temps –totalment IMPREVISIBLE a l’estiu- i el menjar... els britànics no coneixen el vinagre, la sal i l’oli d’oliva!!!

Les tardes les aprofito per anar a visitar museus o edificis emblemàtics del centre -la majoria de llocs tanquen entre les 17.30 i 18, així que t’has d’afanyar si no vols que et tanquin, ja que la majoria pleguem a les 16- i els caps de setmana per fer excursionetes pels voltants. La veritat és que no tens temps d’avorrir-te, l’únic és que és tot excessivament car, així que s’ha d’intentar estalviar al màxim!

See u soon!

Neus