dimarts, 9 de juny de 2009

Escollits els becaris Erasmus de la Facultat per al curs 2009-2010


En aquesta edició hem tingut menys candidats que altres anys per gaudir d’una beca Erasmus el curs que ve. Concretament, sis. El curs actual han estat vuit els estudiants que estan gaudint d’aquesta oportunitat (després de dues renúncies).

Els estudiants que marxaran a fora són els que relacionem a continuació (amb les destinacions on aniran):

Jesús Arqued Rios, Oslo
Rosa Bertran Figueras, Tessalònica
Núria Cangròs Alonso, Aberystwyth
Mireia Escolà Gelabert, Roma
Cristina Martínez Prieto, Viterbo
Beatriz Pedrosa Borges, Oslo.

Moltes felicitats als escollits. No dubtem que la seva experiència serà molt profitosa, tant del punt de vista acadèmic com personal.

Esperem que tindrem notícies seves per mitjà d’aquest bloc.

dijous, 4 de juny de 2009

Un mes a la Universitat de Roma


Tot i que aquest bloc està pensat per a les experiències internacionals de l'alumnat, crec que us pot ser d'interès conèixer quatre coses sobre la meva estada com a professor convidat a la Universitat de Roma La Sapienza durant el mes d'abril (malauradament no va ser el maig).

- Sapienza Università di Roma (http://www.uniroma1.it/)
Té més de 700 anys d'història i és la primera universitat d'Europa per dimensions i la segona del món, ja que té matriculats uns 145.000 alumnes. Tres professors seus han estat premi Nobel: Enrico Fermi, Emilio Segrè, ambdós físics, i Daniel Bovet, farmacòleg. Compta amb 111 departaments i 21 facultats (nombres similars als de la UB). En qualsevol cas, el que més m'ha sorprès és que tinguin (només!) 155 biblioteques (de facultats i departaments), que no estan organitzades en un únic sistema i que tinguin un nivell de coordinació molt baix entre elles.

- Scuola Speciale per Archivisti e Bibliotecari (http://w3.uniroma1.it/ssab/)
És el centre on s'imparteixen els títols en l'àmbit de la Biblioteconomia i Documentació (grau, postgrau i doctorat). Disposen d'un edifici propi, de dues plantes, bastant més petit que el nostre. Tenen també menys alumnes que nosaltres. Disposen de dues biblioteques (de Facultat i de Departament), descoordinades, amb poc fons i pocs serveis (tot i que el bibliotecari del Departament és molt actiu i ben disposat).

- Nous mitjans
Hi ha una baixa utilització de la web com a canal de difusió de continguts i activitats (només cal mirar l'estil de la pàgina de la Scuola que abans assenyalava), pocs documents en format digital, no es disposa de Campus virtual (ni tan sols han iniciat encara l'etapa dels Dossiers electrònics), no hi ha aules d'informàtica, un sol canó, etc. etc.

- Edat de jubilació del professorat
En general, el professorat té una edat mitjana superior a la de la nostra Facultat. Hi ha un factor important a tenir en compte: el professorat italià es jubila als setanta-dos (72) anys (a Espanya és als 65 anys, però hi ha programes per avançar-la als 60 anys). En aquest moment, si demostren que en els darrers dos anys han tingut una mínima activitat acadèmica (alguna publicació, vaja), poden allargar-ho fins als setanta-cinc (75), moment en el qual encara poden aspirar a convertir-se en emèrits i allargar el seu anar i venir pels despatxos fins als setanta-vuit (78!) anys.

- Presentacions de llibres
He tingut l'oportunitat d'assistir a diverses presentacions de llibres. Tot i que sempre hi ha diferències, el patró acostuma a ser el següent: es comença 25 minuts tard, parlen quatre persones, a part de l'autor, l'assistència és migrada i al final hi ha nombroses preguntes. Tot això fa que l'acte duri dues hores com a mínim.

- Taules rodones
No he pogut assistir a cap taula rodona, tot i que vaig trobar un cartell en el qual se n'anunciava una, per a les tres de la tarda, amb la següent composició:

- Saluden (el rector i un diputat)
- Introdueixen (dues persones més)
- Modera (una altra persona)
- Taula pròpiament dita (set persones)
- Conclou (una última persona)
No deia, és clar, a quina hora s'acabaria.

Tot i que ha estat una explicació fragmentada, espero que hagueu pogut copsar algunes de les característiques de la universitat italiana. Potser us puguin ser útils si algun dia feu un intercanvi.

dimecres, 3 de juny de 2009

Recursos per a trobar feina o pràctiques al Regne Unit i altres països


A continuació facilitem informació sobre diversos recursos i serveis que poden ser útils per als interessats a trobar feina (o llocs de pràctiques) al Regne Unit i a altres països.


Nom del recurs: IDEALIST.ORG
URL: http://www.idealist.org
Comentari: Entitat internacional amb seus als Estats Units i Argentina dedicada a la promoció del voluntariat en qualsevol àmbit. Per localitzar llocs de voluntariat en el camp de les biblioteques, accediu a «Volunteer opportunities» i també a «Internships». Es poden rebre alertes (previ registre gratuït).

Nom del recurs: LIBEX
URL: http://libex.camp7.org/
Comentari: Servei gratuït d’intercanvi de feines entre bibliotecaris d’arreu del món, organitzat per CILIP. Els bibliotecaris de fora del Regne Unit no cal que siguin membres de CILIP.

Nom del recurs: LISJOBNET
URL: http://www.lisjobnet.com/Lisjobnet
Comentari: Servei d’ofertes de feina en l’àmbit d’informació i documentació al Regne Unit i Irlanda ofert per CILIP. Es pot cercar per ubicació geogràfica, per sector o per paraules clau. Es poden rebre alertes (previ registre gratuït).

Nom del recurs: PROSPECTS
URL: http://www.prospects.ac.uk/cms/ShowPage/Home_page/Work_experience/p!eigaLjd
Comentari: Servei d’informació sobre feina, pràctiques i formació permanent en qualsevol sector professional, al Regne Unit. Per a oportunitats del nostre sector aneu a «Jobs and work». Es poden rebre alertes (previ registre gratuït).

Nom del recurs: VOLUNTEERING ENGLAND
URL: http://www.volunteering.org.uk/
Comentari: Entitat del Regne Unit que fomenta el voluntariat en qualsevol àmbit. Per localitzar llocs de voluntariat en el camp de les biblioteques, accediu a «advanced search» i poseu «library» (o similar) com a paraula clau.

dimarts, 2 de juny de 2009

Avui parlem amb... Geoffrey West, cap de la Secció Hispànica de la British Library


Aprofitant una breu estada del Dr. West a Barcelona, tenim la sort de compartir amb ell una estona i mantenir-hi una agradable conversa. En Geoffrey West és el cap de la Secció Hispànica de la British Library, una de les biblioteques on els estudiants de la Facultat poden portar-hi a terme un període de pràctiques a l’estiu, en el marc del nostre concurregut programa. La conversa va tenir lloc en castellà.


Geoffrey, ¿cuál es el motivo de tu estancia en Barcelona?

Ha sido la exposición sobre Palladio que se inaugurará mañana en CaixaForum. He traído dos libros de la British. Y aprovecharé la estancia para hacer una visita a la librería que suministra la mayoría de nuestros libros españoles. Espero también poder consultar algunas obras en la Biblioteca de Catalunya. Así que tengo un horario bastante lleno.


En verano del año pasado iniciamos la colaboración entre la British Library y la Facultat por lo que se refiere al programa de prácticas de verano. Ahora hace un año, la estudiante María Ángeles Molina disfrutó por primera vez de esta experiencia (podéis leer sus impresiones en un mensaje de Mòbils BiD). ¿Qué programa de prácticas tenéis pensado para los estudiantes de Biblioteconomía que desarrollan prácticas en vuestra sección?

Claro, el programa depende en parte de los intereses y la experiencia de cada estudiante. Si le interesa el libro antiguo, por ejemplo, es posible idear un pequeño proyecto de investigación sobre nuestros fondos. Siempre hay cosas que merecen ser mejor conocidas entre los investigadores y bibliográfos. Por ejemplo, María Ángeles trabajó con nuestra colección de documentos históricos y panfletos políticos de México. Hay miles, dispersos entre varias signaturas, y no es nada fácil encontrarlos en el catálogo general. Hace falta un resumen de las signaturas más importantes. Hay también actividades más rutinarias: redactar listas de duplicados, registrar donaciones, chequear ofertas de libreros contra nuestro catálogo. Al ser una biblioteca muy grande y bastante diversa, es necesario pedir a colegas de otros departamentos que dejen a los estudiantes pasar algún tiempo con ellos o que les informen sobre su trabajo. Me refiero a los servicios que se prestan en las salas de lectura, o a los trabajos que se hacen en el Conservation Centre.


¿Recibís muchos estudiantes en prácticas extranjeros, durante todo el año?

Muchos estudiantes nos preguntan si hay posibilidad de hacer prácticas con nosotros, pero el problema es la falta de espacio y el acceso a ordenadores. En el departamento de impresos europeos sólo es posible recibir a uno, o a una, estudiante durante un período. Y sí, organizamos prácticas durante todo el año.


La Sección Hispánica de la British Library es una de las más valiosas de este tipo de material fuera de la Península. Contiene documentos no sólo de España, sino también de Hispanoamérica. ¿Cuál es el origen de esta colección?

Adquirimos gran parte del fondo antiguo hispanoamericano por compra durante el siglo XIX. Hubo varias subastas en Europa y la entonces Biblioteca del Museo Británico aprovechó la oportunidad para enriquecer su colección. En el siglo XX los precios subieron considerablemente y hemos preferido dedicar nuestros recursos a libros modernos. Además los verdaderos tesoros, los ‘monuments of printing’, deben estar hoy en su país de origen. Con el desarrollo de las nuevas tecnologías las personas interesadas en el resto del mundo puede tener acceso a ellos.


Aparte de las tareas de gestión de la sección, el Dr. West encuentra tiempo para llevar a cabo investigación, que han dado lugar a publicaciones especializadas. Por ejemplo: "Los fondos vascos de la British Library" o "Libros religiosos coloniales de la British Library: libros impresos en México, Perú, Chile, Cuba, Ecuador y Guatemala, 1543/4-1800". ¿Qué líneas de investigación llevas a cabo en estos momentos?

Por falta de tiempo trabajo sobre todo sobre nuestros propios fondos, su procedencia y la política de adquisición de la biblioteca en el pasado. Así que me interesa también la historia del comercio del libro antiguo. Sin embargo en estos momentos hago algo diferente: estoy preparando un trabajo sobre las revistas catalanas de vanguardia. Será un capítulo dedicado a Barcelona en un libro que se editará sobre las revistas de todas las vanguardias europeas importantes de las primeras décadas del siglo XX.


Para terminar: ¿cómo valoras las estancias al extranjero de los estudiantes universitarios? ¿Crees que les aporta una experiencia útil para su desarrollo profesional?


Espero que nos lo dirán ellos mismos... Yo creo que sí porque siempre es posible aprender algo de lo que se hace, o de cómo se hace, en sitios diferentes. También se da la posibilidad de hacer contactos que podrían ser útiles en su carrera futura. Y se aprende el vocabulario de la biblioteconomía en otro idioma, lo que puede ser muy útil en este mundo internacional.



Apreciado Geoff, muchas gracias por tu atención.