Pràctiques d'estiu a Tolosa de Llenguadoc

Bonjour, ça va? Sóc la Judit Rodríguez i estic fent pràctiques a l'Instituto Cervantes de Toulouse durant el juliol.

Aprofito aquesta estoneta després de dinar per informar de com va tot una mica (per si us interessa). Per començar dir-vos que estic utilitzant un ordinador (teclat) francès i és horrible. Només en aquestes tres línies ja porto deu minuts (vaig dit a dit!). A més, no hi ha ni lliure disposició dels accents, ni enyes... sort que tinc a l'abast el corrector de Gmail. Com se sol dir, no sabem el que tenim fins que ho perdem.

Javier Campillo, l'encarregat de la biblioteca de l'Instituto Cervantes, és fantàstic, molt simpàtic i amable. Totes les persones de l'Instituto (que m'ha presentat ell personalment) parlen meravelles d'en Javier. La biblioteca és molt molt petitona, com ja sabia, però molt acollidora. A la primera planta tenim les novetats; un munt de vídeos i DVD, els llibres més utilitzats pels alumnes d'espanyol (ordenats per ELE -espanyol com a llengua estrangera- i l'autor, no pas per la CDU), les novel·les (N), la poesia (P), el teatre (T), una pila de discos de música espanyols i un petit racó de fons infantil. A la segona, tota la resta de documents ordenats seguint la CDU (hi ha moltíssims documents d'art i cinema!), i un dipòsit intern on guardem els documents que no es consulten.

Escric aquestes notes al meu tercer dia de treball. Fins ara el que he fet ha sigut fer préstecs i devolucions, donar d'alta nous usuaris (i cobrar-los si és que no són de l'Instituto), fer modificacions en alguns registres de documents, canviar les etiquetes d'uns altres i recol·locar-los al seu nou lloc, etc. Segons en Javier, demà començaré a catalogar alguns documents (en Ibermarc i no MARC21... espero que sigui el mateix o, si més no, semblant!). La veritat és que em trobo molt a gust en la biblioteca. Els usuaris la majoria parlen, almenys una mica, l'espanyol i no tinc cap problema.

El meu allotjament és un petit estudi (habitació, bany, cuina, menjador, despatx...) que m'ha deixat per aquest mes una parella molt agradable i generosa, Dominique i Patricia. Amb ells tampoc tinc cap problema per comunicar-nos: em ser defendre en francès; però ells faciliten el discurs, ja que Dominique sap una mica espanyol (és alumne de l'Instituto) i Patricia el coneix molt bé (va ser a Colòmbia deu anys). Així que... pas de problème!

Què dir-te de Toulouse? Encara no he arribat a veure-la sencera; però el que he vist m'ha agradat molt! Les cases són petitones i molt bufones, gairebé totes amb teulades vermelles i pintades del mateix to... no hi ha edificis de més de tres o quatre pisos, una meravella. Hi ha arbres per arreu i les seves grans fulles verdes fan gaudir la ciutat. El riu Garona, tot i que ara no porta massa cabal, lluu sota els ponts que el creuen; el mateix passa amb els petits canals.

El més curiós és que, durant el dia, o no hi ha gent o s'amaga dins ses cases. Potser exagero una mica, però sembla una ciutat un pèl (o dos) solitària, antiga. A la nit, els immigrants (que són molts) surten als carrers i sóc jo la que agafa por i s'amaga. Pel que fa a la compra, els supermercats Casino (que amb aquest nom vaig trigar a descobrir que venien aliments i no fitxes de joc) regnen, són similars als Día d'allà: hi ha un «pétit Casino» a cada un o dos carrers i un «gran casino» vora on visc jo. L'inconvenient són els seus preus elevats...

I parlant de compres, m'hauré de comprar alguna samarreta de màniga llarga perquè amb el fred que fa aquí i amb la poca previsió que he tingut, la necessitaré. Ara mateix plou i fa sol (com en la cançó) i crec que aniré a fer un tomb, paraigües en mà, abans que es faci més tard (porto amb aquest mail més d'una hora!!!).

À bientôt!!

Judit