Avui parlem amb... Clara Baiget

Clara Baiget va acabar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la nostra Facultat el gener de 2000. Des d'aleshores s'ha convertit en una gran viatgera. Podeu llegir un article recent seu publicat si feu un clic aquí. Avui ens explicarà les seves impressions d'aquesta vida fora de casa.



Clara, ens podries resumir la teva trajectòria vital? A quins països has estat? Quin tipus de feina has fet?

Quan vaig anar a Londres vaig començar treballant com a bibliotecària auxiliar (ja que el meu nivell d´anglès parlat no era massa bo) a la biblioteca universitària London South Bank University. Al cap de pocs mesos vaig tenir sort i em van oferir una plaça al centre de recerca LITC (Learning and Information Technology Centre), el qual ara no existeix perquè uns anys més tard va ser absorbit per la Facultat de Negocis de la mateixa universitat, però durant anys aquest va ser un centre capdavanter en el nostre camp.

Aquesta experiència professional va consistir bàsicament en la participació en un parell de projectes de la Comunitat Europea, EASEL, basat en l´estudi de les metadades en el material educatiu en línia, i NewsAgent, un servei de difusió selectiva de la informació (DSI) dirigit als professionals del món de la biblioteconomia i la documentació.

Quan van tancar LITC, vaig seguir treballant a la biblioteca universitària, aquesta vegada com a bibliotecària, fins que vaig acabar un màster en tecnologies de la informació que havia començat a la mateixa universitat, com a formació complementària (com a treballadora).

Després vaig treballar per al Department of Health (Ministeri de Salut de la Gran Bretanya), implementant un sistema de gestió de continguts ad hoc.


Quan vas acabar la carrera, et senties preparada per marxar fora (tant en coneixement d'idiomes, com en l'aspecte professional)? Què et va motivar a prendre aquesta decisió?

Durant la diplomatura em vaig adonar que l´anglès és vital en el nostre camp, i jo coixejava bastant en aquest aspecte, per tant em vaig autoimposar marxar de Barcelona per aprendre anglès. Després d´acabar els estudis no tenia lligams i era el moment ideal.

Vaig enviar el currículum a moltes biblioteques de Gran Bretanya i Irlanda, i totes em van respondre molt educadament que continués buscant. Professionalment no tenia massa experiència, només els estudis i alguna feineta relacionada, però per mi, la trava més important per trobar feina va ser la llengua, perquè no és el mateix l'anglès de les escoles que el del carrer i el dia a dia.


Creus que a un diplomat o llicenciat actual li pot resultar fàcil trobar feina a l'estranger una vegada acabi la carrera? Hi ha alguna estratègia que trobis encertada per aconseguir aquest objectiu?

A mi em sembla que depèn del nivell de l’idioma; els coneixements professionals d’un diplomat o llicenciat no són cap problema. A Gran Bretanya, especialment a Londres, hi ha molts llicenciats estrangers treballant a bars i cafès. Jo vaig tenir sort de trobar una feina més o menys relacionada amb el meu camp, però quasi tothom passa per aquest pas, així que s’ha de tenir paciència i veure-ho com a part de la transició necessària per aprendre l’idioma.

No hi ha cap estratègia, però recomano començar per les agències de treball del nostre camp. Sobretot no s’ha de dir que es busca feina només per 4 mesos, digueu mínim un any, encara que no sigui veritat, perquè si nó se us tancaran moltes portes. També pel vostre compte aneu a biblioteques i institucions grans (demaneu entrevistes abans), perquè en el cas que l’idioma no sigui el vostre punt fort, sempre tenen feinetes rutinàries que no necessiten massa nivell.

Poseu-vos un termini de temps, i si això no funciona, llavors podeu provar-ho amb agències de treball temporal d’altres professions. Per als que els faci molta mandra treballar en un cafè o en un bar, a través d’ETTs hi ha feines molt mecàniques d’entrar dades que no estan mal pagades.


Per últim, voldries adreçar unes paraules als estudiants actuals sobre el fet de viure una temporada fora? Hi veus més punts forts que punts febles?

Especialment al principi és dur establir-se i adaptar-se en un lloc desconegut, especialment si no ets un Erasmus i t´has de buscar la vida, però és una experiència inoblidable i una oportunitat per desenvolupar-se i alliberar-se, trencant amb les pressions diàries a què estem acostumats. Ho recomano moltíssim a tothom. Si podeu marxar amb una persona que conegueu, molt millor, ja que al final del dia podeu compartir les penes i les alegries, si no pot ser bastant solitari.


Moltes gràcies, Clara, i molta sort en el teu futur!