Pàctiques a la Biblioteca de l'Institut Cervantes de Nova York

Hola a tothom, soc la Nekane, alumna de quart d'Informació i Documentació.

L'any passat vaig estar dues setmanes de pràctiques a la Biblioteca de l'Institut Cervantes de Nova York, vaig quedar encantada no només per la ciutat (que és increïble), sinó també per l'ambient que hi havia a l'Institut, per l'amabilitat i la proximitat de tota la gent que hi treballava i dels usuaris mateixos. I com que dues setmanes donaven per a poc, vaig decidir fer tot el possible per repetir l'any següent (aquest any). D'aquesta manera, aquest estiu he estat un mes realitzant aquestes pràctiques al mateix centre.

Vaig estar pendent de quan surten les candidatures al GIPE, que és l'aplicació de Gestió de Pràctiques Externes, és on t'has d'apuntar si vols realitzar tant les pràctiques externes curriculars com les extracurriculars.

Vistes de Manhattan des del Top Of the Rock. 

A l'abril em van donar la resolució de la meva sol·licitud, i em denegaven la plaça perquè un altre alumne s'havia apuntat i jo ja havia gaudit de la plaça l'any anterior. Vaig quedar molt desil·lusionada, perquè portava des de l'any anterior pensant a tornar-hi i fent-me il·lusions, però vaig posar-me en contacte tant amb la directora de la biblioteca de Nova York, Paz de Troya (un amor de persona) i amb l'Albert Planas, de la Secretaria de la Facultat, qui porta tot el tema de les pràctiques d'estiu i ha aguantat mil correus meus i m'ha hagut d'anar darrere per la meva "lleugera" tendència a contestar els correus tard (moltes gràcies). D'aquesta manera vam poder posar-nos d'acord i no va haver-hi problema en què hi anés un cop l'altre alumne hagués acabat la seva estança.

Institut Cervantes de Nova York

L'institut Cervantes està molt ben situat, en el carrer 49, entre la 2a i la 3a avinguda, a 10 minuts caminant de l'emblemàtic edifici Chrysler, a 15 minuts caminant de la New York Public Library i del Rockefeller Center.

 

La Biblioteca ocupa un espai a la primera planta de l'edifici, alberga una col·lecció d'aproximadament 85.000 documents en una varietat de formats: llibres, revistes, DVD, etc. La biblioteca Jorge Luis Borges, dona accés a una àmplia col·lecció de literatura en espanyol, així com material audiovisual i les pel·lícules més rellevants produïdes en espanyol. A més, compta amb un centre de recursos per a l'aprenentatge i l'ensenyament de l'espanyol com a segona llengua. Els usuaris són principalment els mateixos professors del centre, també els alumnes i de vegades usuaris externs.

 El meravellós pati de l’Insitut Cervantes, obert al públic, on sortíem a dinar.

Les pràctiques a la Biblioteca

 

Les pràctiques van ser una oportunitat per poder aplicar i consolidar els coneixements adquirits al llarg del grau (sobretot a l'assignatura de catalogació), a més d'aproximar-me al món laboral i a fer-me una idea de com és treballar en una petita biblioteca com és la de l'Institut Cervantes de Nova York.

El meu horari començava a les 11 h del matí i acabava a les 17 h, amb una pausa per dinar, 6 hores que es passaven volant. Les tasques que vaig realitzar van estar relacionades principalment amb la catalogació de nous documents, majoritàriament llibres i DVDs i la correcció de registres bibliogràfics ja existents dins de la seva base de dades. També vaig realitzar tasques pròpies d'atenció a l'usuari (préstec de llibres, devolució, consulta de documents, etc.) i la creació de material didàctic o material per a la mateixa biblioteca.

 Edifici proper a la NY Public Library. Una de les coses que m'encanten de la ciutat és com 

la llum reflexa en els edificis de vidre i es projecta en els edificis de maó.

La valoració que faig de les pràctiques d'estiu és totalment positiva. Ha estat una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com laboral. Tot el personal del centre és molt amable i proper, sempre disposats a ajudar i bolcats perquè pogués aprofitar la meva estada i aprendre el màxim possible. Vull fer especial menció a en Richard, el bibliotecari del centre i la persona que va estar a càrrec meu durant la meva estança, és la persona més amable del món, sempre disposat a resoldre els dubtes que m'anaven sorgint, amb coneixements sobre qualsevol àmbit hagut i per haver, i sempre informant-me sobre aspectes o racons de la ciutat que no apareixen en cap guia per a turistes.

La ciutat 

Personalment Nova York mai m'havia cridat l'atenció de forma especial, m'estimava més visitar llocs com el Japó o Nova Zelanda. Veia Nova York com una ciutat amb molts edificis i molta gent, però del "montón". Però vaig aprofitar que la meva germana s'està allà i, com he mencionat anteriorment, vaig demanar les pràctiques l'estiu passat... doncs bé, vaig quedar molt impressionada i totalment enamorada de la ciutat, però qualsevol paraula que es pugui dir sobre Nova York es queda curta per descriure aquesta ciutat, cap fotografia pot captar la magnificència dels seus edificis o la sensació de caminar pels seus carrers, els sorolls, les olors, la sensació d'estar en una pel·lícula i sentir-te petit. És una ciutat tan diversa, amb tants contrastos, que resulta indescriptible i que s'ha de veure i respirar per poder entendre-ho.

De manera que tot i que es queden curtes, deixo unes poques imatges per mostrar coses curioses o llocs d'interès. 

Interior de la New York Public Library, al mig de Manhattan, un lloc absolutament màgic i aclaparador. 

A més, té una de les millors botigues de souvenirs de la ciutat!

 Un aparell molt curiós a l'interior de la catedral de Sant Patrick, es tracta d'un dispositiu

 que permet fer donatius amb la targeta de crèdit. Se las saben todas!

 

Centre comercial de Battery Park, al davant hi ha un port on atraquen els iots i al darrere

el World Trade Center i del 11S Memorial, un contrast que impressiona! 

 Chinatown, bàsicament el lloc més fastigós del món, on la gent escup a terra, et trobes un tanatori al costat d'un restaurant 

o et venen 5 alvocats per 5 dòlars que després resulta que estan congelats. 0 estrelles.

The Vessel. Una construcció nova al nou barri de luxe de Hudson Yards, on un croissant a Little Spain són 4 dòlars

i una canya de la mida d'un didal 5 dòlars. Les males llengües diuen que s'assembla a un Dürüm.

L'entrada és gratuïta, però s'esgoten aviat, recomano agafar-les amb dues setmanes d'antelació.

Realitzar les pràctiques d'estiu a l'estranger ha sigut una experiència molt enriquidora a molts nivells, el fet d'estar en una nova ciutat i adaptar-se a l'ambient laboral són aspectes que ajuden a obrir la ment, veure que el món és molt gran i les oportunitats estan allà, només t'has de moure i estar disposat a sortir de la zona de confort.

Recomano a tothom que aprofiti els anys a la universitat i les oportunitats que posa a disposició la UB, no només les PEE (però sobretot aquestes), sinó moltes altres per tal d'adquirir no només experiència sinó sobretot destresa i saber moure's en ambients nous que requereixen adaptar-se i créixer.

Així doncs, us animo a apuntar-vos a aquestes pràctiques i us deixo el meu correu electrònic per si teniu qualsevol dubte i l'Instagram per si voleu xafardejar més fotos de Nova York!

 

 

Convocatòria de la beca de Florència per a 2020

Cada any, l’Istituto Universitario Europeo, un centre de recerca en ciències socials que depèn de la Comissió Europea, convoca unes beques per treballar a la seva biblioteca durant 12 mesos.

Des de fa molt de temps, diversos titulats de la Facultat han gaudit d’aquesta magnífica oportunitat. Podeu llegir els seus testimonis en aquest mateix blog.

I per què diem que és magnífica, aquesta oportunitat?

-Reps un sou mensual de 1.335 euros.
-T’integres en una biblioteca de recerca d’alt nivell (el seu director és català, titulat de la nostra Fa-cultat) i adquireixes una pràctica valuosa.
-Coneixes la ciutat de Florència i el seu voltant.

Per optar-hi has de reunir dues condicions: haver acabat el grau d'Informació i Documentació recentment (no més enllà de 18 mesos de la data d’inici de les pràctiques) i tenir un nivell bo d’anglès.

Per sol·licitar aquesta beca, has de seguir el procediment que trobaràs aquí (currículum, carta de motivació, cartes de recomanació).

Data límit per trametre la documentació: 31 d’octubre de 2019. Inici de les pràctiques primavera o tardor de 2020.

Anima’t!

Pràctiques d'estiu a la Biblioteca Nacional de Xile

Hola, som la Laia (ja graduada en ID i fent el postgrau de Prescripció Lectora) i en Vicenç (alumne de 3r d’ID). Aquest estiu hem pogut anar els dos a fer pràctiques a l’estranger, en aquest cas a la Biblioteca Nacional de Xile (https://www.bibliotecanacional.gob.cl/sitio/).


Pràctiques a la Biblioteca Nacional de Xile

Començant pel principi, la manera com vam acabar presentant la candidatura va ser una mica curiosa. La Laia inicialment no tenia pensat fer cap mena de pràctiques d’estiu, però va obrir el GIPE i va descobrir que es podien dur a terme pràctiques a Xile. Era un país on sempre havia volgut anar, les pràctiques eren a una biblioteca nacional i sobretot, va trobar una oferta de vols.

En Vicenç estava fent 2n, i per tant, no tenia els 120 crèdits aprovats en el moment de presentar la candidatura. Inicialment pensava que no podria presentar-se, però també li feia molta il·lusió, i finalment va poder trobar una manera de poder-hi anar, ja que si preveus tenir els 120 crèdits necessaris quan acabi el curs, pots demanar si et poden fer una excepció.

Dipòsit de la Biblioteca Nacional de Xile

La Laia va estar a la Secció de Fons General, allà hi havia tots els llibres que no eren xilens (aquests estaven a la Secció xilena). Principalment va estar enriquint registres i canviant els registres perquè seguissin les normes RDA. Com que es tractava de llibres molt antics i d’un altre país, la catalogació era difícil, i per tant va aprendre molt.
 
En Vicenç va estar a l’Arxiu de Música de la Biblioteca, allà va dur a terme diferents tasques, no tenien gran complexitat ni responsabilitat, però alhora eren feines que becari o no, algú les havia de fer. Es va encarregar d’enriquir la base de dades de la biblioteca utilitzant l’ALEPH, identificant i localitzant diferents partitures de compositors del país, també havia de fer una petita part de catalogació, que va poder fer sense problemes, sense coneixements previs. Finalment també va fer la promoció a les xarxes socials del material amb què anteriorment havia treballat. Li va agradar el fet de veure diferents parts d’un procés i no quedar-se estancat en una sola tasca molt mecànica.
 
Vam tenir la sort que tots els treballadors ens van acollir des del primer dia. Un d’ells (d’un departament diferent al que estàvem) es va oferir a fer-nos un “petit” tour per la biblioteca (al final va durar dues hores) i vam tenir l’oportunitat de parlar amb treballadors de tots els departaments i veure moltes de les zones restringides als usuaris, magatzems i dipòsits amb passadissos infinits!

Xile

Xile és un país amb una gran distància de nord a sud (uns 5000 km) i molt petita d’est a oest (uns 300 km) així que entre punta i punta hi ha moltes diferències, sobretot, climatològiques.
 
A Santiago fa una temperatura força agradable i amb prou feines plou. Nosaltres hi vam anar quan era hivern, i a la capital, més o menys, el clima és com a Catalunya, així que tampoc va suposar molt problema. Això sí, Santiago és una ciutat molt contaminada, molt. Hi ha moltíssim trànsit i està situada entre dues serralades (els Andes i la Cordillera de la Costa) cosa que fa que tota la contaminació es quedi en suspensió i hi hagi un núvol gris permanentment sobre teu.
 
Per moure’s per la ciutat, tenen una xarxa de transport públic (metro i bus) força bona, això sí, depèn de quin bus hagis d’agafar, estan força vells… Cal tenir en compte que Santiago és una ciutat més gran que Barcelona, així que és fàcil que els trajectes durin 45 minuts com a mínim. Nosaltres ens vam allotjar en un pis al barri de Ñuñoa, una zona molt tranquil·la i ben comunicada.

Santiago de Xile (i la seva contaminació)

Quan vam decidir les dates de les pràctiques, vam agafar el vol de tornada unes setmanes més tard de la finalització del conveni, així que vam poder-nos moure força pel país. Vam anar a San Pedro de Atacama, a la zona dels llacs (Puerto Varas), i a la Patagònia (Puerto Natales). La veritat és que va ser tot molt espectacular. És un país ple de contrastos, ja que els tres llocs són molt diferents entre ells, i també respecte de Santiago. També vam visitar Valparaíso un dels caps de setmana.

Desert d'Atacama         

                                                                                     

                                                               

Salts de Petrohué











Patagònia xilena


Laia Lapeyra i Vicenç Paltré

EIT Health Prototyping Bootcamp 2019 a Grenoble (França)

Hola a tothom! Soc l'Isart Homar, alumne del doble grau d'INFOCOM.

Els dies 9, 10, 11 i 12 de juliol de 2019 vaig assistir al EIT Health Prototyping Bootcamp, que va tenir lloc a Grenoble, França. Sota el lema Health Prototyping Bootcamp, estava organitzat per la University of Grenoble Alpes i EIT Health. Al Bootcamp també hi van assistir Ferran Rodríguez, del grau de Comunicació Audiovisual (CAV); Laia Marín, de CAV, i Iria Louzao, de CAV.

L'objectiu del programa era desenvolupar projectes a través de conferències i coaching de professionals en el sector acadèmic i industrial, i donar una perspectiva general d'un dispositiu mèdic o relacionat amb la salut: des del concepte inicial fins a la creació del prototip.

En el Bootcamp hi participaven aproximadament uns 15-20 estudiants universitaris de diferents països de la Unió Europea (UE). Alguns d'ells portaven projectes en els quals ja havien començat a treballar, amb la intenció d'acabar creant un prototip. Dels projectes, el primer dia se'n van escollir cinc, i els estudiants ens vam repartir en els diferents projectes segons el nostre interès.

Els quatre dies es van repartir amb dos dies a una cabanya als Alps, on es van presentar els projectes i es van crear els grups de treball d'entre 4-5 persones per grup. Vam començar a treballar en els diferents projectes mentre es realitzaven diferents tallers relacionats per incentivar la creació. 

Els altres dos dies els vam passar a la universitat de Grenoble, on ens van ensenyar les instal·lacions i vam acabar els prototips.

En el cas del projecte on vaig col·laborar, es tractava d'una aplicació que posava en contacte entrenadors personals amb grups de persones que buscaven practicar esport. En el projecte en el qual també va participar en Ferran Rodríguez, de CAV, vam col·laborar en el disseny d'interacció de l'aplicació així com l'estratègia de comunicació del projecte, entre d'altres.

L'últim dia vam presentar tots els prototips a la Universitat de Grenoble, davant d'un tribunal format per professionals del sector.

Va ser una experiència molt enriquidora que vam aprofitar molt per treballar en projectes relacionats amb la innovació juntament amb altres estudiants de la UE i per practicar l'anglès.

Cal dir que valoro negativament que l'oportunitat d'assistir en aquest Bootcamp només va ser oferta als alumnes del grau de CAV i de la doble titulació, crec que els alumnes del grau d'ID haurien de tenir també l'oportunitat perquè molta de la feina que vaig aportar en el projecte va ser de coneixement adquirit en assignatures del grau d'Informació i Documentació. Així mateix, us animo a participar en l'edició de l'any que ve, en el cas que tingueu l'oportunitat.

 
Isart Homar

-->

Pàctiques a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes d'Hamburg

Hola a tothom!!!

Em dic Elia i estic fent el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonial a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Aquest estiu he tingut l'oportunitat de passar dos mesos fent unes pràctiques a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de la ciutat d'Hamburg a Alemanya.

Tenint en compte que molts espanyols, i fins fa poc jo mateixa, no sap què és l’Instituto Cervantes, ús deixo aquí el que posa a la seva web (https://www.cervantes.es/default.htm):

L'Instituto Cervantes és una institució pública creada per l’Estat espanyol el 1991 per promoure i ensenyar la llengua espanyola i les llengües cooficials d’Espanya, i per a la difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana.

És una entitat present a 87 centres distribuïts en 44 països al llarg del cinc continents. A Espanya, els únics centres disponibles es troben a Madrid i Alcalá de Henares.

Els objectius i funcions d’aquesta entitat son els següents:

• Organitzar cursos generals i especials d’espanyol i de les llengües cooficials d’Espanya.
• Expedir en nom del Ministeri d’Educació y Formació Professional els diplomes oficials d’espanyol DELE i organitzar exàmens per a la seva obtenció.
• Actualitzar els mètodes d’ensenyança i formació del professorat.
• Donar suport a la labor dels hispanistes.
• Participar en programes de difusió de la llengua espanyola i de la cultura espanyola.
• Realitzar activitats de difusió cultural en col·laboració amb altres organisme espanyols i hispanoamericans i entitats dels països amfitrions.
• Gestionar la major xarxa de biblioteques espanyoles del món.
• Publicar nombrosos recursos digitals mitjançant el Centro Virtual Cervantes i posar a disposició del públic interessat una biblioteca electrònica.

Si no recordo malament, em sembla que la seu d'Hamburg és l'última que es va inaugurar al 2009.

Dons bé. A principis d’anys, vaig buscar al GIPE (http://www.ub.edu/feinaub/estudiants_practiques.html), algunes pràctiques per fer durant l’estiu i em vaig trobar amb l'oportunitat de poder fer aquestes pràctiques a l’estranger.

No cal dir que em vaig presentar a diverses candidatures i no puc estar més contenta que m’hagin acceptat a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes d'Hamburg, on es buscava algú que portés a terme les següents tasques:

• Tasques de procés tècnic a la biblioteca: catalogació i classificació del fons bibliogràfic.
• Expedició i renovació de carnets de biblioteca; préstecs, devolucions i renovacions de fons bibliogràfics des de la plataforma AbsysNet.
• Disseny i elaboració de butlletins electrònics de novetats.
• Diferents tasques administratives.
• Correspondència telefònica i per escrit (espanyol-alemany).
• Realització de l’inventari del material bibliogràfic de la biblioteca.

Ha sigut una de les millors experiències que he viscut, no només per poder passar l’estiu en una ciutat on no havia estat mai abans, sinó que ha sigut una molt bona experiència que m’ha permès posar en pràctica una bona part dels coneixements que vaig adquirir a diverses assignatures del màster, m’ha resolt alguns dubtes que m’havien quedat, i fins i tot m’ha permès ampliar una mica aquests coneixements.

Sobretot, estic encantada amb les persones amb qui he treballat, que m’han ajudat a adaptar-me amb rapidesa al ritme de treball i a les tasques que hi ha en aquesta biblioteca. Tant ells com el personal administratiu de l’Instituto Cervantes d'Hamburg m’han acollit molt bé i m'han fet sentir com a casa.

Si teniu l'oportunitat d’anar a aquesta biblioteca, endavant, que no ho lamentareu.

Pel que fa jo, ara quan viatgi a una nova ciutat a l’estranger, el primer que faré serà veure si hi ha un Instituto Cervantes i aniré a fer una ullada a la biblioteca XD.

Una última cosa, per a tots aquells que aneu a fer pràctiques a Alemanya, us recomano aquesta pàgina web per buscar allotjament: https://www.wg-gesucht.de

El millor que podeu fer és posar el vostre propi anunci especificant les dades que necessiteu per allotjar-vos.

A mi m`ha salvat la vida; tenia poc més d’una setmana per trobar casa i dos dies després de posar un anunci em van respondre.

Pràctiques d'estiu a l'Instituto Cervantes de Manila

FILIPINES

Vaig marxar cap allà amb el neguit d'anar a un lloc molt llunyà i culturalment molt diferent i la incertesa sobre què em trobaria quan arribés i he tornat cap aquí (a desgrat) totalment enamorada del país que m'ha fet de casa durant dos mesos. 

Pensant en aquest país, a tothom li venen al cap sol, platges i palmeres, però culturalment Filipines és la gran desconeguda. Jo el definiria com un lloc de contrastos. Al llarg de la seva història ha estat colonitzat diverses vegades i per tant ha rebut fortes imposicions culturals que l'han influenciada i que el converteixen a hores d'ara en una cultura molt diversa i plena de contrastos, a cavall entre la cultura autòctona, la hispànica, la nord-americana i l'asiàtica a parts iguals, tant pel que fa a llengua, art, menjar i altres aspectes de la seva cultura. També hi ha un fort contrast demogràfic: pots passar d'estar a Manila, la tercera àrea urbana més poblada del món, a illes completament desertes en escasses hores de viatge. I el que per mi ha sigut el més impactant, el contrast entre barris a Manila i com canvien els seus edificis, les seves carreteres i la seva gent segons el seu nivell de riquesa. El constant contrast meteorològic és un tema prou important al qual dedicaré un apartat concret. 

Tot i que me n'han passat de tots colors durant la meva estada a Filipines, he trobat la gent més acollidora que he conegut mai, he passat experiències inoblidables i no me'n puc estar de recomanar-vos al 100 % aquesta experiència. Si trieu aquesta destinació per a fer les vostres pràctiques, ha de ser, però, conscienciats que l'estil de vida és completament diferent del que estem acostumats a Europa, que no sempre és tot tan ràpid ni tan fàcil i que molts cops la vida es pot convertir en una aventura constant. Si es va amb el cap i el cor oberts per acceptar el xoc cultural, és un país que no decepciona. 

LES PRÀCTIQUES 

Vaig fer les pràctiques majoritàriament a Makati, el barri financer de Manila, on està situada la central de l'Instituto Cervantes en aquesta ciutat. Les tasques van ser bastant variades, ja que el cap de la biblioteca i tutor de pràctiques (Manuel Jesús Pérez Rodríguez, Manolo per als amics), va vetllar per fer-me sentir integrada a la biblioteca i no només delegar-me tasques a fer. Bàsicament em vaig dedicar a registrar i catalogar nous exemplars, selecció de novetats, portar xarxes socials, ja que les tasques d'atenció a l'usuari les acostuma a fer l'Edwin Almayda, l'auxiliar de biblioteca. 

La meva estada al centre va coincidir amb el procés d'obertura d'una nova seu de l'Instituto Cervantes a Intramuros, el centre històric de Manila, i per tant també hi vaig treballar alguns dies. Allà s'hi trobava gran part de la col·lecció, la qual havia estat recentment traslladada dels magatzems on es trobava. Allà la feina va consistir a fer esporga i ordenar els llibres adequadament per tal de preparar la biblioteca per a la seva obertura. També vaig poder presenciar una part del procés d'obertura d'una biblioteca, les gestions i complicacions que poden sorgir. 

A part d'oferir classes de llengua espanyola i de comptar amb una biblioteca de suport a l'aprenentatge d'aquesta llengua i a la promoció de les cultures hispàniques, l'Instituto Cervantes també organitza esdeveniments culturals, com per exemple un acte de portes obertes on van programar un passi d'un documental sobre les relacions de la cultura hispànica i filipina i una festa amb DJ's, paella i xurros. 

L'ambient amb tot l'equip no podria haver sigut millor. 

TRANSPORT 

El transport a Manila és un autèntic caos. La xarxa de transport públic és molt deficitària i per aquest motiu el trànsit és molt (MOOOLT) dens durant tot el dia, en especial a primera hora del matí i a mitja tarda, coincidint amb els horaris laborals. 

El tren i els autobusos només cobreixen els eixos de la perifèria, però no es ramifiquen per l'interior de la ciutat, per això crec que els millors mitjans de transport a Manila són: 

- JEEPNEYS si sou molt atrevits. Són unes furgonetes amb un recorregut fix (però sense parades concretes) que pots utilitzar per pocs cèntims. 

- TAXI acaba sent el mitjà més còmode i més ràpid. També és el més car, però no costa més de 5 € moure's per dins la ciutat. Allà s'utilitza l'aplicació GRAB que ha acabat sent imprescindible per a la meva vida a Manila. 

Tot i això recomano evitar desplaçar-se entre les 5 i les 7 de la tarda quan hi ha molt pocs taxis disponibles i pots passar hores atrapat a la carretera per fer escassos quilòmetres. Millor esperar que passi l'hora punta o anar a peu. 

EL CLIMA

Cal tenir en compte que durant els nostres mesos d'estiu a Filipines és la temporada de pluges, per tant és molt probable que durant la realització de les pràctiques faci núvol o plogui sovint. A més, és freqüent l'arribada de tifons. Aquest clima no m'ha suposat cap inconvenient, però sí que crec que cal estar-ne previngut abans de viatjar per evitar frustrar-se si el clima no és bo tota l'estona. 

Que no us espanti la paraula "tifó", sona a molt més greu del que realment és. Durant la meva estada al país hi van passar dos tifons i un supertifó i això no va modificar el meu estil de vida a Manila ni els meus plans mentre vaig estar viatjant. Només cal actuar amb dos dits de front. 

ALGUNS CONSELLS 

- Emporta't una capelina i un folre per la a motxilla i porta'ls sempre amb tu, la pluja no avisa i un paraigües no és de gaire utilitat sota un tifó. 

- Pren-te les coses amb calma. Trigaràs 3 h per fer el que es pot fer en 10 minuts i per fer el que es pot fer en 3 h poden trigar dies. "Island mood". 

- Busca l'allotjament de manera que puguis anar a peu al centre de pràctiques. La diferència de preus no és tanta i t'estalviaràs haver de matinar i moltes hores atrapat al trànsit. 

- Reserva't alguns dies per viatjar, Manila és encantadora i també ho són els seus voltants, però la resta del país és impressionant i no et perdonaràs no anar-hi. 

Us animo molt a triar aquest centre de pràctiques i us deixo el meu correu electrònic per si teniu algun dubte: sara.tafalla33@gmail.com

Pràctiques d'estiu 2018: Nafplio

Hola!

Soc l’Anna Angulo, estudiant de 3r curs d’Informació i Documentació, i aquest estiu durant gairebé dos mesos he realitzat unes pràctiques a Nafplio [en català, Nàuplia] (Grècia) a la biblioteca d’un centre cultural anomenat Fougaro (https://www.fougaro.gr/). L’espai havia sigut una antiga fàbrica de llaunes de tomàquet als anys trenta, però s’ha reconvertit en un centre cultural modern i creatiu. 

Primer de tot dir que aquest viatge el vaig compartir amb un company d’Infocom, l’Isart Homar, que també ha publicat la seva memòria i podreu veure el seu punt de vista.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comentaris necessaris per arribar a Nafplio:

- Els vols solen sortir cars per l’època que és i per tant, recomano intentar mirar-los quan abans es pugui millor.

- La millor opció és un cop a l’aeroport d’Atenes agafar el metro amb la línia blava fins Eleonas on es pot agafar un autocar que fa poques parades i l’última és Nafplio. Nosaltres el primer dia vam agafar dos busos i va ser complicat per arribar, en canvi aquesta opció amb el metro la vam escollir per tornar i va ser molt més senzill.

- Nosaltres vam llogar un apartament a partir d’Airbnb a un preu raonable i estàvem a 10 min caminant de la feina i a uns 20 min de la platja i el centre de la ciutat.  

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El primer dia de feina va ser dedicat a veure el centre i a catalogar tots junts un llibre perquè preguntéssim qualsevol dubte. Així doncs, pel que fa a la meva tasca ha estat bàsicament catalogar llibres de la biblioteca de temàtica de cinema, fotografia i art. És una biblioteca força especialitzada en arts i humanitats i aquestes temàtiques que he comentat són les que hi calia una empenta en la catalogació. No va ser gens difícil adaptar-me a la manera com hi catalogaven, ja que ens van donar una guia força clara on s’especificava els camps que havíem d’omplir. Durant el tercer curs vaig realitzar l’assignatura Catalogació i indexació, on la normativa utilitzada era RDA i la classificació amb CDU. Tot i així, a la biblioteca s’utilitzava ISBD i Dewey. És cert que ens va xocar la visió que hi tenien sobre les temàtiques perquè no era tant com ho havíem après, però al ser una biblioteca de gestió privada, encara que estigui oberta a tot públic, doncs tenen la seva manera específica de catalogar. De tota manera l’única dificultat va ser que només disposaven d’una única Dewey que estava en grec però no va ser difícil trobar una traducció online.

Parlant de l’idioma, jo vaig fer el batxillerat humanístic on hi vaig cursar l’assignatura de grec. Per això, quan hi vaig arribar entenia l’alfabet i poquetes paraules més. A la feina en cap moment es va exigir que l’entenguéssim, però sí que havíem d’escriure el nom dels donadors dels llibres, ja que la majoria de llibres són donacions, i aquests noms eren en grec. Entendre’l era difícil fins i tot per a mi que coneixia l’alfabet perquè estava escrit a mà i sovint necessitava ajuda dels companys de feina per poder identificar la lletra. Fora de la feina, en general no es parla massa l’anglès, però considero que la majoria de gent que m’he trobat ha intentat fer un esforç per entendre i fer-se entendre. De manera que no ha sigut gens un problema.

Un aspecte que va ser una sorpresa en l’àmbit de la feina és que sabíem que una de les tasques que podríem haver de fer era ajudar a organitzar workshops (tallers). Bé doncs, resulta que el centre cultural té un casal d’estiu per a nens, i dos cops la setmana fèiem de monitors al casal en comptes de treballar a la biblioteca. El casal no tenia res a veure amb la biblioteca, només alguna vegada s’hi feia algun taller allà, i per això no ens ho esperàvem.

L’última cosa que comentaré sobre la feina és que l’ambient era força agradable. No obteníem diners però obteníem un sopar cada dia al restaurant del centre cultural on s’hi menjava molt bé. Personalment m’hauria agradat veure més la cap de la biblioteca perquè quan teníem dubtes havíem de preguntar als nostres companys de feina que eren dos, la Dimitra i el Iannis, que els dos havien estudiat Literatures de carrera i van aprendre la catalogació de part de la cap. Així, el contacte que teníem amb la cap era un document de Google Drive on hi escrivíem els codis dels llibres que catalogàvem i ella ens hi afegia correccions, no massa per aprendre, però sí per corregir. De tota manera, vam sortir a sopar i vam fer amistat amb els companys de feina que ens van recomanar llocs bonics de visitar i ens van explicar moltes coses. 

Sobre el tema turisme vam poder veure força coses a part de la ciutat de Nafplio, que és força bonica, com ara: Atenes, on vam ser dues vegades, Isthmos i el pas de Corint, Micenes, Neda waterfalls (una cascada en un paisatge impressionant en l’únic riu amb nom de dona de Grècia), l’illa d’Hidra, vam poder veure una obra a l’Epidaurus...

 

 

-->

Per últim, quant al transport per Nafplio i fora de la ciutat és tot busos i autocars, cal tenir en compte que quan es compra un bitllet d’anada i tornada que són bastant barats, la tornada no la tens assegurada si no confirmes l’hora en una estació i t’assignen seient. Això ens hauria agradat saber-ho abans. També, vam llogar un cotxe durant tres dies per poder arribar a alguns llocs esmentats i cal dir que la gasolina és força cara com ja van comentar companys que hi van anar fa uns anys i segueix sent-ho.

Així doncs ha estat una molt bona experiència recomanable i deixo el meu correu (anna.angulo02@gmail.com) per si algú vol escriure’m si està pensant a escollir Nafplio.

Anna

Pràctiques d'estiu a Nafplio 2018

Hola a tots!

Soc l’Isart Homar, estudiant de 3r curs d’INFOCOM. Aquest estiu he participat en el programa de pràctiques d’estiu a l’estranger de la Facultat, a Nàuplia (Grècia) durant dos mesos al centre cultural-artístic de Fougaro, anteriorment una fàbrica de conserves de tomàquet.

Aquest viatge l’he compartit amb una companya d’Informació i Documentació, l’Anna Angulo. 

Entrada de Fougaro

Preparació i arribada

Un cop confirmades les pràctiques, vam començar a buscar els vols i l’allotjament. Recomano buscar els vols com més aviat millor, ja que al ser ple estiu els vols a Atenes acostumen a ser cars. Respecte a l’allotjament, comentar que després d’estudiar diverses opcions vam llogar un apartament a través d’Airbnb per un preu raonable, per les ofertes d’allotjament que hi ha a la zona.

De cara l’assegurança del viatge necessària per a les pràctiques, va ser suficient amb l’assegurança gratuïta que ofereix el Carnet Jove i com a complement, la targeta sanitària europea.

Quan arribes a l’aeroport d’Atenes l’opció més econòmica fins a Nàuplia és l’autobús, que surt del centre d’Atenes, fins al centre de Nàuplia en unes tres hores.

Centre de pràctiques i tasques

Les pràctiques, com he comentat, les vaig realitzar a la Biblioteca de Fougaro les tardes, de 17 a 22 h de la nit, i la tasca principal era la catalogació de recursos en anglès i francès (majoritàriament), sobre arts, perquè es tracta d’una biblioteca especialitzada. El primer dia, la nostra cap ens va ensenyar com catalogaven en aquesta biblioteca, i a diferència de la realitzada a l’assignatura de Catalogació i indexació, on utilitzàvem la normativa de RDA i la classificació amb CDU, ells utilitzaven la normativa ISBD i Dewey. Tot i això no va resultar difícil, ja que ens van donar una guia amb els camps que s’havien d’omplir i la catalogació no era tan extensa com la que havíem vist a classe. Potser el més diferent va ser la forma com utilitzaven els encapçalaments de matèria, ja que el fet de ser una biblioteca privada feia que tinguessin la seva manera especifica.

Com a curiositat, un dels camps a omplir era el de la persona que havia donat el llibre. Això va servir per introduir-me en l’alfabet grec, ja que l’idioma que vam utilitzar a l’estada va ser l’anglès. Entendre’ls a vegades era difícil perquè eren noms escrits a mà, però teníem dos companys de feina que ens ajudaven en aquests camps.

Ens vam organitzar amb la cap mitjançant un Drive, on anotàvem els diferents recursos que anàvem catalogant, i un cop ella els corregia els preparàvem per estar disponibles en préstec, posàvem les etiquetes i els codis de barres. Aquesta és la part que menys havíem tractat a classe, juntament amb la circulació, a la qual ens van introduir. Potser vaig trobar a faltar poder preguntar més dubtes a la cap, ja que la majoria de tardes no la vam veure a la biblioteca, perquè estava amb els “workshops” (tallers) del matí.

Un aspecte inesperat va ser que una de les possibles tasques a fer, com s’exposava en l’oferta de pràctiques, consistia a ajudar a preparar tallers per a estudiants. Doncs finalment resulta que a Fougaro durant l’estiu s’hi organitza un casal infantil els matins, i dos dies a la setmana en comptes de treballar a la tarda a la biblioteca fèiem de monitors del casal. El casal no estava relacionat amb la feina a la biblioteca i gran part de les tasques consistien a controlar els nens, tot i això també vam poder organitzar algun taller temàtic amb ells i m’emporto un aprenentatge positiu.

L’ambient amb els companys, la Dimitra i el Iannis, i la feina va ser positiu. Tot i que es tracta de pràctiques no remunerades, cada nit ens donaven un sopar al restaurant de Fougaro on s’hi menjava molt bé. Vam fer amistat amb els companys que ens van recomanar diferents llocs per visitar.

Cala de Neraki (Nàuplia)

Turisme

A part de descobrir a fons la ciutat de Nàuplia, com el centre històric, el castell de Bourtzi o el castell de Palmidi, vam poder fer força turisme pel Peloponès i Atenes, on vam ser dues vegades. Destacaria entre d’altres l’illa d’Hidra, Micenes, les cascades de Neda i el teatre Epidaurus, on vam assistir a una representació d’Orestes.

Partenó d'Atenes (el dia dels incendis)

Transport

Nàuplia és una ciutat petita i es pot fer a peu. Per al transport fora de la ciutat s’ha de buscar bé la informació, ja que el transport públic sobretot són autobusos i autocars i cal estar ben assabentat dels horaris per no tenir sorpreses.

El transport privat també és una bona opció per fer turisme, però llogar un cotxe o moto és una mica car, i la gasolina és de les més cares d’Europa.

Ha estat una bona experiència i recomano molt realitzar pràctiques a l’estranger. Deixo el meu correu (isarthf@gmail.com) per si algú té algun dubte o vol tenir més informació.

Isart

-->