EIT Health Prototyping Bootcamp 2019 a Grenoble (França)

Hola a tothom! Soc l'Isart Homar, alumne del doble grau d'INFOCOM.

Els dies 9, 10, 11 i 12 de juliol de 2019 vaig assistir al EIT Health Prototyping Bootcamp, que va tenir lloc a Grenoble, França. Sota el lema Health Prototyping Bootcamp, estava organitzat per la University of Grenoble Alpes i EIT Health. Al Bootcamp també hi van assistir Ferran Rodríguez, del grau de Comunicació Audiovisual (CAV); Laia Marín, de CAV, i Iria Louzao, de CAV.

L'objectiu del programa era desenvolupar projectes a través de conferències i coaching de professionals en el sector acadèmic i industrial, i donar una perspectiva general d'un dispositiu mèdic o relacionat amb la salut: des del concepte inicial fins a la creació del prototip.

En el Bootcamp hi participaven aproximadament uns 15-20 estudiants universitaris de diferents països de la Unió Europea (UE). Alguns d'ells portaven projectes en els quals ja havien començat a treballar, amb la intenció d'acabar creant un prototip. Dels projectes, el primer dia se'n van escollir cinc, i els estudiants ens vam repartir en els diferents projectes segons el nostre interès.

Els quatre dies es van repartir amb dos dies a una cabanya als Alps, on es van presentar els projectes i es van crear els grups de treball d'entre 4-5 persones per grup. Vam començar a treballar en els diferents projectes mentre es realitzaven diferents tallers relacionats per incentivar la creació. 

Els altres dos dies els vam passar a la universitat de Grenoble, on ens van ensenyar les instal·lacions i vam acabar els prototips.

En el cas del projecte on vaig col·laborar, es tractava d'una aplicació que posava en contacte entrenadors personals amb grups de persones que buscaven practicar esport. En el projecte en el qual també va participar en Ferran Rodríguez, de CAV, vam col·laborar en el disseny d'interacció de l'aplicació així com l'estratègia de comunicació del projecte, entre d'altres.

L'últim dia vam presentar tots els prototips a la Universitat de Grenoble, davant d'un tribunal format per professionals del sector.

Va ser una experiència molt enriquidora que vam aprofitar molt per treballar en projectes relacionats amb la innovació juntament amb altres estudiants de la UE i per practicar l'anglès.

Cal dir que valoro negativament que l'oportunitat d'assistir en aquest Bootcamp només va ser oferta als alumnes del grau de CAV i de la doble titulació, crec que els alumnes del grau d'ID haurien de tenir també l'oportunitat perquè molta de la feina que vaig aportar en el projecte va ser de coneixement adquirit en assignatures del grau d'Informació i Documentació. Així mateix, us animo a participar en l'edició de l'any que ve, en el cas que tingueu l'oportunitat.

 
Isart Homar

-->

Pàctiques a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes d'Hamburg

Hola a tothom!!!

Em dic Elia i estic fent el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonial a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Aquest estiu he tingut l'oportunitat de passar dos mesos fent unes pràctiques a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de la ciutat d'Hamburg a Alemanya.

Tenint en compte que molts espanyols, i fins fa poc jo mateixa, no sap què és l’Instituto Cervantes, ús deixo aquí el que posa a la seva web (https://www.cervantes.es/default.htm):

L'Instituto Cervantes és una institució pública creada per l’Estat espanyol el 1991 per promoure i ensenyar la llengua espanyola i les llengües cooficials d’Espanya, i per a la difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana.

És una entitat present a 87 centres distribuïts en 44 països al llarg del cinc continents. A Espanya, els únics centres disponibles es troben a Madrid i Alcalá de Henares.

Els objectius i funcions d’aquesta entitat son els següents:

• Organitzar cursos generals i especials d’espanyol i de les llengües cooficials d’Espanya.
• Expedir en nom del Ministeri d’Educació y Formació Professional els diplomes oficials d’espanyol DELE i organitzar exàmens per a la seva obtenció.
• Actualitzar els mètodes d’ensenyança i formació del professorat.
• Donar suport a la labor dels hispanistes.
• Participar en programes de difusió de la llengua espanyola i de la cultura espanyola.
• Realitzar activitats de difusió cultural en col·laboració amb altres organisme espanyols i hispanoamericans i entitats dels països amfitrions.
• Gestionar la major xarxa de biblioteques espanyoles del món.
• Publicar nombrosos recursos digitals mitjançant el Centro Virtual Cervantes i posar a disposició del públic interessat una biblioteca electrònica.

Si no recordo malament, em sembla que la seu d'Hamburg és l'última que es va inaugurar al 2009.

Dons bé. A principis d’anys, vaig buscar al GIPE (http://www.ub.edu/feinaub/estudiants_practiques.html), algunes pràctiques per fer durant l’estiu i em vaig trobar amb l'oportunitat de poder fer aquestes pràctiques a l’estranger.

No cal dir que em vaig presentar a diverses candidatures i no puc estar més contenta que m’hagin acceptat a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes d'Hamburg, on es buscava algú que portés a terme les següents tasques:

• Tasques de procés tècnic a la biblioteca: catalogació i classificació del fons bibliogràfic.
• Expedició i renovació de carnets de biblioteca; préstecs, devolucions i renovacions de fons bibliogràfics des de la plataforma AbsysNet.
• Disseny i elaboració de butlletins electrònics de novetats.
• Diferents tasques administratives.
• Correspondència telefònica i per escrit (espanyol-alemany).
• Realització de l’inventari del material bibliogràfic de la biblioteca.

Ha sigut una de les millors experiències que he viscut, no només per poder passar l’estiu en una ciutat on no havia estat mai abans, sinó que ha sigut una molt bona experiència que m’ha permès posar en pràctica una bona part dels coneixements que vaig adquirir a diverses assignatures del màster, m’ha resolt alguns dubtes que m’havien quedat, i fins i tot m’ha permès ampliar una mica aquests coneixements.

Sobretot, estic encantada amb les persones amb qui he treballat, que m’han ajudat a adaptar-me amb rapidesa al ritme de treball i a les tasques que hi ha en aquesta biblioteca. Tant ells com el personal administratiu de l’Instituto Cervantes d'Hamburg m’han acollit molt bé i m'han fet sentir com a casa.

Si teniu l'oportunitat d’anar a aquesta biblioteca, endavant, que no ho lamentareu.

Pel que fa jo, ara quan viatgi a una nova ciutat a l’estranger, el primer que faré serà veure si hi ha un Instituto Cervantes i aniré a fer una ullada a la biblioteca XD.

Una última cosa, per a tots aquells que aneu a fer pràctiques a Alemanya, us recomano aquesta pàgina web per buscar allotjament: https://www.wg-gesucht.de

El millor que podeu fer és posar el vostre propi anunci especificant les dades que necessiteu per allotjar-vos.

A mi m`ha salvat la vida; tenia poc més d’una setmana per trobar casa i dos dies després de posar un anunci em van respondre.

Pràctiques d'estiu a l'Instituto Cervantes de Manila

FILIPINES

Vaig marxar cap allà amb el neguit d'anar a un lloc molt llunyà i culturalment molt diferent i la incertesa sobre què em trobaria quan arribés i he tornat cap aquí (a desgrat) totalment enamorada del país que m'ha fet de casa durant dos mesos. 

Pensant en aquest país, a tothom li venen al cap sol, platges i palmeres, però culturalment Filipines és la gran desconeguda. Jo el definiria com un lloc de contrastos. Al llarg de la seva història ha estat colonitzat diverses vegades i per tant ha rebut fortes imposicions culturals que l'han influenciada i que el converteixen a hores d'ara en una cultura molt diversa i plena de contrastos, a cavall entre la cultura autòctona, la hispànica, la nord-americana i l'asiàtica a parts iguals, tant pel que fa a llengua, art, menjar i altres aspectes de la seva cultura. També hi ha un fort contrast demogràfic: pots passar d'estar a Manila, la tercera àrea urbana més poblada del món, a illes completament desertes en escasses hores de viatge. I el que per mi ha sigut el més impactant, el contrast entre barris a Manila i com canvien els seus edificis, les seves carreteres i la seva gent segons el seu nivell de riquesa. El constant contrast meteorològic és un tema prou important al qual dedicaré un apartat concret. 

Tot i que me n'han passat de tots colors durant la meva estada a Filipines, he trobat la gent més acollidora que he conegut mai, he passat experiències inoblidables i no me'n puc estar de recomanar-vos al 100 % aquesta experiència. Si trieu aquesta destinació per a fer les vostres pràctiques, ha de ser, però, conscienciats que l'estil de vida és completament diferent del que estem acostumats a Europa, que no sempre és tot tan ràpid ni tan fàcil i que molts cops la vida es pot convertir en una aventura constant. Si es va amb el cap i el cor oberts per acceptar el xoc cultural, és un país que no decepciona. 

LES PRÀCTIQUES 

Vaig fer les pràctiques majoritàriament a Makati, el barri financer de Manila, on està situada la central de l'Instituto Cervantes en aquesta ciutat. Les tasques van ser bastant variades, ja que el cap de la biblioteca i tutor de pràctiques (Manuel Jesús Pérez Rodríguez, Manolo per als amics), va vetllar per fer-me sentir integrada a la biblioteca i no només delegar-me tasques a fer. Bàsicament em vaig dedicar a registrar i catalogar nous exemplars, selecció de novetats, portar xarxes socials, ja que les tasques d'atenció a l'usuari les acostuma a fer l'Edwin Almayda, l'auxiliar de biblioteca. 

La meva estada al centre va coincidir amb el procés d'obertura d'una nova seu de l'Instituto Cervantes a Intramuros, el centre històric de Manila, i per tant també hi vaig treballar alguns dies. Allà s'hi trobava gran part de la col·lecció, la qual havia estat recentment traslladada dels magatzems on es trobava. Allà la feina va consistir a fer esporga i ordenar els llibres adequadament per tal de preparar la biblioteca per a la seva obertura. També vaig poder presenciar una part del procés d'obertura d'una biblioteca, les gestions i complicacions que poden sorgir. 

A part d'oferir classes de llengua espanyola i de comptar amb una biblioteca de suport a l'aprenentatge d'aquesta llengua i a la promoció de les cultures hispàniques, l'Instituto Cervantes també organitza esdeveniments culturals, com per exemple un acte de portes obertes on van programar un passi d'un documental sobre les relacions de la cultura hispànica i filipina i una festa amb DJ's, paella i xurros. 

L'ambient amb tot l'equip no podria haver sigut millor. 

TRANSPORT 

El transport a Manila és un autèntic caos. La xarxa de transport públic és molt deficitària i per aquest motiu el trànsit és molt (MOOOLT) dens durant tot el dia, en especial a primera hora del matí i a mitja tarda, coincidint amb els horaris laborals. 

El tren i els autobusos només cobreixen els eixos de la perifèria, però no es ramifiquen per l'interior de la ciutat, per això crec que els millors mitjans de transport a Manila són: 

- JEEPNEYS si sou molt atrevits. Són unes furgonetes amb un recorregut fix (però sense parades concretes) que pots utilitzar per pocs cèntims. 

- TAXI acaba sent el mitjà més còmode i més ràpid. També és el més car, però no costa més de 5 € moure's per dins la ciutat. Allà s'utilitza l'aplicació GRAB que ha acabat sent imprescindible per a la meva vida a Manila. 

Tot i això recomano evitar desplaçar-se entre les 5 i les 7 de la tarda quan hi ha molt pocs taxis disponibles i pots passar hores atrapat a la carretera per fer escassos quilòmetres. Millor esperar que passi l'hora punta o anar a peu. 

EL CLIMA

Cal tenir en compte que durant els nostres mesos d'estiu a Filipines és la temporada de pluges, per tant és molt probable que durant la realització de les pràctiques faci núvol o plogui sovint. A més, és freqüent l'arribada de tifons. Aquest clima no m'ha suposat cap inconvenient, però sí que crec que cal estar-ne previngut abans de viatjar per evitar frustrar-se si el clima no és bo tota l'estona. 

Que no us espanti la paraula "tifó", sona a molt més greu del que realment és. Durant la meva estada al país hi van passar dos tifons i un supertifó i això no va modificar el meu estil de vida a Manila ni els meus plans mentre vaig estar viatjant. Només cal actuar amb dos dits de front. 

ALGUNS CONSELLS 

- Emporta't una capelina i un folre per la a motxilla i porta'ls sempre amb tu, la pluja no avisa i un paraigües no és de gaire utilitat sota un tifó. 

- Pren-te les coses amb calma. Trigaràs 3 h per fer el que es pot fer en 10 minuts i per fer el que es pot fer en 3 h poden trigar dies. "Island mood". 

- Busca l'allotjament de manera que puguis anar a peu al centre de pràctiques. La diferència de preus no és tanta i t'estalviaràs haver de matinar i moltes hores atrapat al trànsit. 

- Reserva't alguns dies per viatjar, Manila és encantadora i també ho són els seus voltants, però la resta del país és impressionant i no et perdonaràs no anar-hi. 

Us animo molt a triar aquest centre de pràctiques i us deixo el meu correu electrònic per si teniu algun dubte: sara.tafalla33@gmail.com

Pràctiques d'estiu 2018: Nafplio

Hola!

Soc l’Anna Angulo, estudiant de 3r curs d’Informació i Documentació, i aquest estiu durant gairebé dos mesos he realitzat unes pràctiques a Nafplio [en català, Nàuplia] (Grècia) a la biblioteca d’un centre cultural anomenat Fougaro (https://www.fougaro.gr/). L’espai havia sigut una antiga fàbrica de llaunes de tomàquet als anys trenta, però s’ha reconvertit en un centre cultural modern i creatiu. 

Primer de tot dir que aquest viatge el vaig compartir amb un company d’Infocom, l’Isart Homar, que també ha publicat la seva memòria i podreu veure el seu punt de vista.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comentaris necessaris per arribar a Nafplio:

- Els vols solen sortir cars per l’època que és i per tant, recomano intentar mirar-los quan abans es pugui millor.

- La millor opció és un cop a l’aeroport d’Atenes agafar el metro amb la línia blava fins Eleonas on es pot agafar un autocar que fa poques parades i l’última és Nafplio. Nosaltres el primer dia vam agafar dos busos i va ser complicat per arribar, en canvi aquesta opció amb el metro la vam escollir per tornar i va ser molt més senzill.

- Nosaltres vam llogar un apartament a partir d’Airbnb a un preu raonable i estàvem a 10 min caminant de la feina i a uns 20 min de la platja i el centre de la ciutat.  

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El primer dia de feina va ser dedicat a veure el centre i a catalogar tots junts un llibre perquè preguntéssim qualsevol dubte. Així doncs, pel que fa a la meva tasca ha estat bàsicament catalogar llibres de la biblioteca de temàtica de cinema, fotografia i art. És una biblioteca força especialitzada en arts i humanitats i aquestes temàtiques que he comentat són les que hi calia una empenta en la catalogació. No va ser gens difícil adaptar-me a la manera com hi catalogaven, ja que ens van donar una guia força clara on s’especificava els camps que havíem d’omplir. Durant el tercer curs vaig realitzar l’assignatura Catalogació i indexació, on la normativa utilitzada era RDA i la classificació amb CDU. Tot i així, a la biblioteca s’utilitzava ISBD i Dewey. És cert que ens va xocar la visió que hi tenien sobre les temàtiques perquè no era tant com ho havíem après, però al ser una biblioteca de gestió privada, encara que estigui oberta a tot públic, doncs tenen la seva manera específica de catalogar. De tota manera l’única dificultat va ser que només disposaven d’una única Dewey que estava en grec però no va ser difícil trobar una traducció online.

Parlant de l’idioma, jo vaig fer el batxillerat humanístic on hi vaig cursar l’assignatura de grec. Per això, quan hi vaig arribar entenia l’alfabet i poquetes paraules més. A la feina en cap moment es va exigir que l’entenguéssim, però sí que havíem d’escriure el nom dels donadors dels llibres, ja que la majoria de llibres són donacions, i aquests noms eren en grec. Entendre’l era difícil fins i tot per a mi que coneixia l’alfabet perquè estava escrit a mà i sovint necessitava ajuda dels companys de feina per poder identificar la lletra. Fora de la feina, en general no es parla massa l’anglès, però considero que la majoria de gent que m’he trobat ha intentat fer un esforç per entendre i fer-se entendre. De manera que no ha sigut gens un problema.

Un aspecte que va ser una sorpresa en l’àmbit de la feina és que sabíem que una de les tasques que podríem haver de fer era ajudar a organitzar workshops (tallers). Bé doncs, resulta que el centre cultural té un casal d’estiu per a nens, i dos cops la setmana fèiem de monitors al casal en comptes de treballar a la biblioteca. El casal no tenia res a veure amb la biblioteca, només alguna vegada s’hi feia algun taller allà, i per això no ens ho esperàvem.

L’última cosa que comentaré sobre la feina és que l’ambient era força agradable. No obteníem diners però obteníem un sopar cada dia al restaurant del centre cultural on s’hi menjava molt bé. Personalment m’hauria agradat veure més la cap de la biblioteca perquè quan teníem dubtes havíem de preguntar als nostres companys de feina que eren dos, la Dimitra i el Iannis, que els dos havien estudiat Literatures de carrera i van aprendre la catalogació de part de la cap. Així, el contacte que teníem amb la cap era un document de Google Drive on hi escrivíem els codis dels llibres que catalogàvem i ella ens hi afegia correccions, no massa per aprendre, però sí per corregir. De tota manera, vam sortir a sopar i vam fer amistat amb els companys de feina que ens van recomanar llocs bonics de visitar i ens van explicar moltes coses. 

Sobre el tema turisme vam poder veure força coses a part de la ciutat de Nafplio, que és força bonica, com ara: Atenes, on vam ser dues vegades, Isthmos i el pas de Corint, Micenes, Neda waterfalls (una cascada en un paisatge impressionant en l’únic riu amb nom de dona de Grècia), l’illa d’Hidra, vam poder veure una obra a l’Epidaurus...

 

 

-->

Per últim, quant al transport per Nafplio i fora de la ciutat és tot busos i autocars, cal tenir en compte que quan es compra un bitllet d’anada i tornada que són bastant barats, la tornada no la tens assegurada si no confirmes l’hora en una estació i t’assignen seient. Això ens hauria agradat saber-ho abans. També, vam llogar un cotxe durant tres dies per poder arribar a alguns llocs esmentats i cal dir que la gasolina és força cara com ja van comentar companys que hi van anar fa uns anys i segueix sent-ho.

Així doncs ha estat una molt bona experiència recomanable i deixo el meu correu (anna.angulo02@gmail.com) per si algú vol escriure’m si està pensant a escollir Nafplio.

Anna

Pràctiques d'estiu a Nafplio 2018

Hola a tots!

Soc l’Isart Homar, estudiant de 3r curs d’INFOCOM. Aquest estiu he participat en el programa de pràctiques d’estiu a l’estranger de la Facultat, a Nàuplia (Grècia) durant dos mesos al centre cultural-artístic de Fougaro, anteriorment una fàbrica de conserves de tomàquet.

Aquest viatge l’he compartit amb una companya d’Informació i Documentació, l’Anna Angulo. 

Entrada de Fougaro

Preparació i arribada

Un cop confirmades les pràctiques, vam començar a buscar els vols i l’allotjament. Recomano buscar els vols com més aviat millor, ja que al ser ple estiu els vols a Atenes acostumen a ser cars. Respecte a l’allotjament, comentar que després d’estudiar diverses opcions vam llogar un apartament a través d’Airbnb per un preu raonable, per les ofertes d’allotjament que hi ha a la zona.

De cara l’assegurança del viatge necessària per a les pràctiques, va ser suficient amb l’assegurança gratuïta que ofereix el Carnet Jove i com a complement, la targeta sanitària europea.

Quan arribes a l’aeroport d’Atenes l’opció més econòmica fins a Nàuplia és l’autobús, que surt del centre d’Atenes, fins al centre de Nàuplia en unes tres hores.

Centre de pràctiques i tasques

Les pràctiques, com he comentat, les vaig realitzar a la Biblioteca de Fougaro les tardes, de 17 a 22 h de la nit, i la tasca principal era la catalogació de recursos en anglès i francès (majoritàriament), sobre arts, perquè es tracta d’una biblioteca especialitzada. El primer dia, la nostra cap ens va ensenyar com catalogaven en aquesta biblioteca, i a diferència de la realitzada a l’assignatura de Catalogació i indexació, on utilitzàvem la normativa de RDA i la classificació amb CDU, ells utilitzaven la normativa ISBD i Dewey. Tot i això no va resultar difícil, ja que ens van donar una guia amb els camps que s’havien d’omplir i la catalogació no era tan extensa com la que havíem vist a classe. Potser el més diferent va ser la forma com utilitzaven els encapçalaments de matèria, ja que el fet de ser una biblioteca privada feia que tinguessin la seva manera especifica.

Com a curiositat, un dels camps a omplir era el de la persona que havia donat el llibre. Això va servir per introduir-me en l’alfabet grec, ja que l’idioma que vam utilitzar a l’estada va ser l’anglès. Entendre’ls a vegades era difícil perquè eren noms escrits a mà, però teníem dos companys de feina que ens ajudaven en aquests camps.

Ens vam organitzar amb la cap mitjançant un Drive, on anotàvem els diferents recursos que anàvem catalogant, i un cop ella els corregia els preparàvem per estar disponibles en préstec, posàvem les etiquetes i els codis de barres. Aquesta és la part que menys havíem tractat a classe, juntament amb la circulació, a la qual ens van introduir. Potser vaig trobar a faltar poder preguntar més dubtes a la cap, ja que la majoria de tardes no la vam veure a la biblioteca, perquè estava amb els “workshops” (tallers) del matí.

Un aspecte inesperat va ser que una de les possibles tasques a fer, com s’exposava en l’oferta de pràctiques, consistia a ajudar a preparar tallers per a estudiants. Doncs finalment resulta que a Fougaro durant l’estiu s’hi organitza un casal infantil els matins, i dos dies a la setmana en comptes de treballar a la tarda a la biblioteca fèiem de monitors del casal. El casal no estava relacionat amb la feina a la biblioteca i gran part de les tasques consistien a controlar els nens, tot i això també vam poder organitzar algun taller temàtic amb ells i m’emporto un aprenentatge positiu.

L’ambient amb els companys, la Dimitra i el Iannis, i la feina va ser positiu. Tot i que es tracta de pràctiques no remunerades, cada nit ens donaven un sopar al restaurant de Fougaro on s’hi menjava molt bé. Vam fer amistat amb els companys que ens van recomanar diferents llocs per visitar.

Cala de Neraki (Nàuplia)

Turisme

A part de descobrir a fons la ciutat de Nàuplia, com el centre històric, el castell de Bourtzi o el castell de Palmidi, vam poder fer força turisme pel Peloponès i Atenes, on vam ser dues vegades. Destacaria entre d’altres l’illa d’Hidra, Micenes, les cascades de Neda i el teatre Epidaurus, on vam assistir a una representació d’Orestes.

Partenó d'Atenes (el dia dels incendis)

Transport

Nàuplia és una ciutat petita i es pot fer a peu. Per al transport fora de la ciutat s’ha de buscar bé la informació, ja que el transport públic sobretot són autobusos i autocars i cal estar ben assabentat dels horaris per no tenir sorpreses.

El transport privat també és una bona opció per fer turisme, però llogar un cotxe o moto és una mica car, i la gasolina és de les més cares d’Europa.

Ha estat una bona experiència i recomano molt realitzar pràctiques a l’estranger. Deixo el meu correu (isarthf@gmail.com) per si algú té algun dubte o vol tenir més informació.

Isart

-->

BOBCATSSS 2017 a Tampere (Finlàndia)

Hola a tothom!

Som la Sònia Camarasa i la Laia Lapeyra, estudiants d'Informació i Documentació i voldríem explicar-vos com va ser la nostra experiència al congrés BOBCATSSS 2017 celebrat a Tampere, Finlàndia, els dies 25, 26 i 27 de gener de 2017. Vam anar a aquest congrés juntament amb l'estudiant de doctorat Aida Pooladian, l'exalumna del grau Carla Ollé i els professors Jesús Gascón i Andreu Sulé.

Primer de tot, volem fer una petita explicació de què és BOBCATSSS: es tracta d'un congrés internacional centrat, principalment, en informació i documentació. Una de les peculiaritats del congrés és que està organitzat per estudiants del grau de la Facultat on se celebra.

Seguidament explicarem com ho vam viure tot plegat.

El viatge

Tot va començar molt abans, amb la compra de bitllets i la reserva d'una estança on passar els dies. Aquest va ser un procés que vam fer per separat de la resta de companys de Barcelona, tot i que ens vam trobar al mateix vol.
 
 Vam agafar un vol que sortia un dia abans de l'inici del congrés (el 24 de gener), ja que el trajecte durava unes 6 hores en total, i no volíem arribar al congrés amb ulleres de no haver dormit quasi res.

Amb l'allotjament vam patir més, ja que la primera idea va ser agafar un Airbnb que hi havia just al costat de la universitat, en aquell moment tot era perfecte, però just una setmana abans d'anar a Tampere (i en ple període d'exàmens) ens van anul·lar la reserva. Per sort, vam trobar un bon aparthotel en ple centre a un preu prou mòdic, tenint en compte que Tampere no és un lloc econòmic.

La ciutat

Tampere és la ciutat industrial i universitària de Finlàndia, de fet, en alguns casos se li diu la Manchester finlandesa. Té 228.274 habitants. Tot i ser una ciutat petita (de la mida de Terrassa) compta amb una xarxa d'autobusos molt connectada i eficaç.

Això sí, el fet de ser una ciutat nòrdica i a més en ple mes de gener provocava que les hores de llum fossin reduïdes, i a més aquestes ens les passàvem al congrés, per tant sempre que anàvem a fer voltes era fosc. Tot i així, la ciutat mai deixava d'estar il·luminada, i és que en els carrers principals hi havia sempre llums molt bonics. La neu i el gel era un altre factor, i és que, com que no estàvem del tot acostumades, tot i que posaven graveta, les relliscades eren del tot comunes.

Com tot Finlàndia, Tampere era una ciutat cara, per tant ens va anar molt bé que en el congrés estigués inclòs l'esmorzar i el dinar. I el sopar, que era el que ens quedava penjat, era sempre de Lidl.

El congrés

Pel que fa al congrés pròpiament, destacar que ens vam trobar envoltades de gent de totes les nacionalitats, des de Sud-àfrica fins als Estats Units.

Nosaltres voldríem destacar que van ser molt interessants tots els "keynote speakers" i com l'acte inaugural amb els Moomins va ser ben divertit (els Moomins són uns personatges animats molt estimats a Finlàndia).

Dels de Barcelona, la primera a presentar l'article va ser l'Aida Pooladian amb l'article: "What do people think about public libraries in Barcelona? An obtrusive evaluation of citizens' views", article que havia escrit juntament amb Ángel Borrego. Seguidament ens va tocar a nosaltres amb el nostre article: "The library-school project: Improving the lives of children through the library". I va ser ja a l'últim dia que li va tocar el torn de la Carla Ollé amb l'article: "Cookies and privacy: What do they do with our personal information?" que havia escrit juntament amb Aida Pooladian.

Si voleu saber-ne més i trobar un article ben complet sobre aquest mateix congrés, on es detallen més totes les presentacions, podeu trobar-ne un escrit per en Jesús Gascón al Blok de BiD.^[1]        

Què vam fer

Dintre del marc del programa social del congrés vam anar el primer dia a un tour a la biblioteca pública de Tampere, la Metso, una biblioteca espectacular, amb un disseny inspirat en la natura, i amb un concepte molt més social i d'espai on passar el temps que a les de casa nostra.

El segon dia vam anar a la "Pyynikki observation tower", una torre des de la qual podies veure tot Tampere. El mateix dia també vam anar al Klubi, un club on es feia la festa de fi del congrés.

Pyynikki observation tower

Finalment, el dissabte, el nostre dia extra, vam anar al matí al Vapriikki Museum Centre, que era un espai amb exposicions molt diverses: el museu de les nines, el museu de l'hoquei sobre gel, el museu de ciències naturals... i el més curiós de tots, el museu dels videojocs! (on un podia jugar a tots els videojocs que hi havia).

Per concloure amb la nostra aventura, només ens faltava fer una cosa típica finlandesa, la sauna. Així doncs vam anar a la Rauhaniemi Sauna, una sauna en la qual, després d'estar durant una estona a més de 80 graus, podies sortir a fora i banyar-te dins un forat fet en un llac glaçat.

Rauhaniemi Sauna

Conclusió

Considerem que aquesta experiència realment és molt interessant i convidem a tothom que vulgui o estigui pensant a presentar-se a viure-la, ja que és una forma de conèixer gent de tot arreu, aprendre coses noves i també és una bona manera de treure't la vergonya a l'hora de parlar en anglès.

Per altra banda, és una forma diferent de visitar una ciutat.

Nosaltres, ja ho hem viscut, però esperem repetir-ho aquest any amb BOBCATSSS 2018, que se celebrarà a Riga, Letònia.


Sònia Camarasa i Laia Lapeyra

---

^[1] Gascón, Jesús. “BOBCATSSS sota zero”. Blok de BiD. 19 d’abril 2017. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/bobcatsss-sota-zero>. [Consulta: 31 d’agost 2017]

Pràctiques a Florència per a l'any 2018

L'Istituto Universitario Europeo, centre de recerca de la Unió Europea especialitzat en ciències socials, situat a San Domenico di Fiesole, Florència (http://www.iue.it) ofereix una beca per a titulats en estudis d’informació i documentació de la Facultat.

Condicions de la beca:
• Durada: dotze mesos.
• Inici de la prestació: febrer o octubre de 2018.
• Quantia de la beca: 1.300 € mensuals.
• El centre ajuda a localitzar allotjament (que va a càrrec del becari).
• Es reemborsa l'import d'un bitllet d'avió d'anada i tornada.

Requisits dels candidats:
• Ser graduat o màster per la Facultat en estudis d’informació i documentació.
• Haver acabat els estudis en els últims dos anys.
• Tenir bon tracte amb el públic i voluntat de treball en un ambient internacional.
• Tenir coneixements mitjans-alts d'anglès.

Mèrits:
• Bon expedient acadèmic.
• Experiència laboral en entorns internacionals i en biblioteques universitàries o de recerca.
• Coneixements d’altres llengües.

Documentació (a presentar a la Secretaria de la Facultat):
• Imprès de sol·licitud (disponible a: http://www.ub.edu/biblio/docs/Sol_licitud_Florencia_2017.pdf)
• Currículum (model Europass: http://europass.cedefop.europa.eu)
• Expedient acadèmic
• Carta de motivació (format lliure)
• Carta de recomanació (format lliure)

El currículum i les dues cartes s’han de presentar en català i en anglès, ambdós en format digital (per correu electrònic a borrego@ub.edu).

Termini de presentació de sol·licituds: dimecres 18 d’octubre de 2017.

Per a més informació: Ángel Borrego (borrego@ub.edu) i
http://mobilsbid.blogspot.com.es/search/label/Istituto Universitario Europeo.

Oferta de feina al Fons Monetari Internacional (FMI)

The International Monetary Fund seeks a Research Librarian to join its headquarters-based Library Team in Washington, D.C. The successful candidate will provide research and reference services to the staff of the IMF, using his/her knowledge of economic and financial data, news, and bibliographic resources.

Per veure l'oferta completa i enviar una sol·licitud, cal accedir al portal https://imf.taleo.net/careersection/imf_external/moresearch.ftl i buscar l'oferta "Research Librarian" (codi: 1700737).

Data límit: 21 de juliol.

Jornada sobre oportunitats professionals en Institucions de la Unió Europea

Jornada

Oportunitats Professionals en Institucions de la Unió Europea

a càrrec de membres destacats del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació,

i de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea

Es presentaran les oportunitats de fer pràctiques i de contractació en institucions de la Unió Europea, i s’informarà sobre les característiques i el funcionament dels processos selectius que es convoquen tots els anys.

Organitza: Carreres Professionals de la Facultat d'Economia i Empresa

Destinataris: Estudiants i nous titulats de tots els ensenyament de la UB

Data: DIJOUS 11 de MAIG de 2017

Horari: de 14 h a 17 h 

Lloc de celebració: AULA MAGNA de la Facultat d'Economia i Empresa (Av. Diagonal, 690) 

Preu: GRATUÏT

Consulta el programa aquí 

Inscripcions: www.ub.edu/CarreresProfessionalsFEE/formulari/

 Per a més informació: borsa.fee@ub.edu

Aprendre un altre idioma amb Rosetta Stone!

Vols estudiar una llengua però no tens temps per anar a una acadèmia? No pots gastar-te molts diners en aprendre? Doncs, si és així seguí llegint.

Rosetta Stone és un mètode d'autoaprenentatge de llengües online que et pot ajudar a practicar i millorar totes les teves destreses lingüístiques.  El programa permet estudiar fins a 23 llengües. 

Hi ha 3 modalitats diferents de programa:

• Rosetta Stone Course

Per a tots aquells que comencen amb un nivell d'A1 (principiants) fins al B1. Disponible en els   següents idiomes: alemany, anglès (americà o britànic), irlandès, francès, portuguès (Brasil) , italià, neerlandès.  rus, àrab, xinès, japonès, coreà, grec, llatí, hebreu, hindi, persa, polonès, suec, tagal (Filipines), turc i vietnamita. 

• Rosetta Stone Advantage 

Ideal per els que tenen un nivell  més elevat (fins al C1). Disponible per aprendre: alemany, anglès (americà o britànic) i francès. 

• Rosetta Stone Advantage Professional 

Aquesta modalitat està enfocada a aprendre anglès dins de tres àmbits professionals: medicina, economia i empresa, i  hoteleria i turisme. 

Calendari del curs: del 8 de maig al 2 de novembre de 2017.

Preu membres UB: 50 euros (el preu és el mateix per a qualsevol modalitat).

Període de matriculació: del 20 al 30 d’abril de 2017.

Per formalitzar la matrícula i consultar més informació: http://www.ub.edu/multilingua

A què esperes per començar?