Pràctiques d'estiu a l'estranger 2015

Com ja sabeu, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ofereix cada any als estudiants la possibilitat de realitzar una estada de pràctiques professionals en diverses institucions a l'estranger durant els mesos d'estiu. Ara s’ha fet pública la convocatòria per a aquest estiu, i el termini de presentació de sol·licituds comença el 7 d’abril.

Podeu consultar les places que s'ofereixen aquest any a: http://www.ub.edu/biblio/programes-d-intercanvi-i-mobilitat/practiques-destiu-a-lestranger-2015-oferta-de-places.html.

I aquí trobareu informació sobre la normativa i el procediment per participar-hi: http://www.ub.edu/biblio/programes-d-intercanvi-i-mobilitat/practiques-destiu-a-lestranger.html.

Podeu fer arribar les vostres consultes sobre el programa al professor Miquel Centelles o a la Secretaria d’Estudiants i Docència.

Animeu-vos a participar, és una gran oportunitat!

Cosas que nunca olvidarás de tu Erasmus (Raquel Piñeiro, Amaia Arrazola)

Si bé és cert que des d’aquest blog no s’acostumen a fer ressenyes bibliogràfiques, el cas és que aquest llibre mereix (o hauria de merèixer) tota la nostra atenció: una publicació plena de dibuixos simpàtics i tòpics Erasmus súper reals!

La idea d’aquest llibre va sorgir d’un article que va escriure la mateixa Raquel Piñeiro (que, per cert, confessa que no va marxar mai d’Erasmus, però tenint en compte el llibre que ha parit, li perdonarem aquest petit detall...) (bé, va marxar de «Séneca»). Doncs bé, l’article es va publicar en una revista viatgera i poc a poc va començar a córrer com la pólvora. Ja sabeu com van aquestes coses: quan una cosa té èxit, acabes trobant-la per tot arreu. I una mica va ser el que va passar: l’article va ser molt comentat i molt compartit, i poc a poc la idea de fer un llibre es va anar perfilant. Si a això li sumem les il·lustracions de l’Amaia Arrazola, ja tenim un bon document on desembocar la nostàlgia que provoca l’experiència Erasmus en les vides de qui ho ha viscut.

I és que, realment, ho claven tot.

El llibre es divideix en diversos capítols, com si fos un calendari: des que et confirmen la beca fins que marxes d’allà amb les llàgrimes regalimant i inundant el carrer. Això inclou, així a grosso modo:

1.      Tota la burocràcia i «papeleos» varis, tant al lloc d’origen com al lloc de destí. A vegades demanes una ciutat i te’n donen una altra, a vegades (quasi sempre) vols convalidar certes assignatures i no t’encaixa, etc. Tot un món i molta paciència.

2.      L’arribada: l’idioma, l'haver de buscar allotjament, començar a conèixer gent tota de cop (gent que parla llengües diverses, clar), carnets, transports, el ritme de la ciutat, els carrers.... tot nou, tot molt màgic i una mica estressant.

3.      Els amics que comencen a ser-ho TOT perquè allà només els tens a ells i són la teva FAMÍLIA fins que marxes d’allà. Festes, excursions, experiències, begudes estranyes i sopars amb plats de tot el món (i els d’aquí sempre amb la truita de patates, que no falti...)

4.      El moment en què per fi descobreixes que et sents a gust i que tot encaixa: entens l’idioma, coneixes el barri i la ciutat, estàs bé, tot és fantàstic i fins i tot t’atreveixes a anar al cinema.

5.      Els amics que vénen a visitar-te i et porten GRANS REGALS com ara un fuet, uns pots de tomàquet fregit, algun medicament que saps que funciona bé, pernil ibèric envasat al buit... i pipes. Sí, pipes! Els paquets de pipes no es troben a depèn quins països!!!!

6.      I quan marxes.... el dia més trist. El dia que recordaràs durant molt de temps... el dia que has de dir adéu als amics («et vindré a veure!»), deixar el teu pis, la teva forma de viure... tornar al lloc d’on véns... POT ARRIBAR A SER MOLT DUR. (La síndrome posterasmus pot ser tan llarga com la vida mateixa).

Bé doncs aquests són alguns dels exemples que s’intenten plasmar en el llibre. Jo crec que és una obra que la gaudirà SENSE DUBTE qui hagi anat alguna vegada d’Erasmus o tingui pensat anar-hi, però també aquelles persones que no n’han fet mai cap i vulguin més o menys saber què se sent.

Tal com es diu a la darrera pàgina, «El Erasmus es una de esas épocas que pasan por tu vida tan intensas como breves, pero capaces de quedarse en tu memoria para siempre. Quien lo probó lo sabe».

Un brindis pel senyor Erasmus!

Piñeiro, Raquel; Arrazola, Amaia. Cosas que nunca olvidarás de tu Erasmus. Madrid: Lunwerg, 2015. 176 p. ISBN 978-84-16177-37-0. 16,50 €.

Més informació: http://www.planetadelibros.com/cosas-que-nunca-olvidaras-de-tu-erasmus-libro-190958.html

Pràctiques a Longwood Gardens, Estats Units

Si teniu interès a fer pràctiques a l'estranger i us agradaria viatjar als Estats Units, ara en teniu l'oportunitat! Longwood Gardens busca un estudiant per treballar a la biblioteca i als arxius de la institució. És una oferta interessant, ja que és remunerada i dóna opció a allotjament gratuït.

A continuació us deixem els detalls de l'oferta:

International Library Science Internship PositionLongwood Gardens, in the Philadelphia area

Longwood Gardens Library and Archives seeks a Library Science or Archival Studies (or equivalent) graduate student or recent graduate to gain experience in the operations and management of a special library and institutional archives.  The program is open to students currently enrolled in and pursuing studies at a degree- or certificate-granting post-secondary academic institution outside the United States or a student who has graduated from such an institution no more than 12 months prior to his or her exchange visitor program begin date.

Interns work in each section of the unit—Library, Digital Gallery, and Archives—to develop projects aimed at furthering the professional interests of the student while working to achieve unit strategic goals. 

Position is available: Sept. 2015 - May 2016 

Application Deadline: May 1, 2015. Review of applications will begin immediately. 

Located in Kennett Square, PA, Longwood Gardens is approximately 45 minutes southwest of Philadelphia. 

Typical Duties and Responsibilities

• Perform basic reference interviews and services.  Become familiar with, and able to train others in, using Longwood Gardens' EOS International integrated library system (ILS), OCLC WorldCat, JSTOR, and other relevant databases.
• Arrange and describe archival collections, develop finding aids, and make recommendations regarding storage, conservation and preservation treatment of archival materials
• Perform circulation maintenance routines, such as check-in/check-out, shelve books and compile usage statistics.
• Assist and train patrons in the use of computers and software, A/V equipment, and copier.
• Assist with Interlibrary Loan tasks as needed.
• Assist with digitization/scanning projects.
• Learn cataloging procedures and assist in cataloging materials (or object collections) as needed.
• Assist with project work involving digital imaging, the ILS, and the Archives.
• Perform various daily administrative and technical tasks.
• Participate in student activities and field trips as scheduled.

Applicants must be active and ambitious learners and are expected to strive for efficiency and a high level of quality in all tasks performed. The willingness to follow all supervisor instructions and Longwood safety procedures is essential. Candidates must be independent-natured, able to perform repetitive tasks, and lift 50 lbs.  Some weekend and evening hours might be required. 

Qualifications

• Be pursuing or have recently completed a graduate program in Library Sciences or Archival Management studies.
• Be able and willing to work independently.
• Have excellent communication and interpersonal skills, including ability to deal with people in a courteous, patient, and professional manner. 
• Have physical ability to push fully-loaded book carts and handle heavy or oversize volumes.  Must be able to lift 50 lbs.
• Be willing to follow all of Longwood Gardens' policies and procedures.
• Have a valid driver's license.

The position extends throughout 9 months, full time, 40 hours per week.  This is a paid position with optional free housing provided.  Longwood Gardens offers a mandatory medical insurance plan (does not include dental or eye care) to all International Program participants. All Internationals are required to have health insurance coverage. 

Completed applications should include:

1. Completed application form accessible here.
2. An official transcript of all college and university courses (provided in English). Please include an explanation of the grading systems used in your particular school and university so we may accurately interpret your transcripts. We need to understand what symbols represent excellent, good, average, poor, and failing.
3. A reference from your academic advisor or professor regarding your scholastic achievements and potential as an intern (provided in English and enclosed in an envelope with your advisor’s signature over seal).
4. A reference from a current or former employer, preferably within your field of interest (provided in English and enclosed in an envelope with your employer’s signature over the seal).
5. Proof of proficiency in English (a letter from your academic advisor or professor regarding your understanding and use of the English language OR results of TOEFL examination).
6. Proof of International Driver’s License.

All application material must be received by May 1, 2015.

For more information on housing, student activities, hours and wages, see this .  

Send any questions or requests for further information to EDU-Studies@longwoodgardens.org

Xerrada per buscar feina a l'estranger

Els propers dilluns, tindran lloc unes xerrades gratuïtes, obertes a tothom, sobre mobilitat internacional. Són organitzades pel SAE de la UB (Servei d'Atenció a l'Estudiant).

• 2.3.2015: Buscar feina i fer pràctiques a l'estranger
• 9.3.2015: Treball i pràctiques a l'estranger: xarxa Eures
• 16.3.2015: Treball i pràctiques a l'estranger: cooperació i voluntariat

Totes les xerrades tenen lloc de 13 a 14 h, a l'Edifici Florensa (Adolf Florensa, 8 baixos. Barcelona, Aula 1)

Per a més informació, vegeu:
http://www.ub.edu/sae/orientacio/clubdefeina-monografics.html

Erasmus a Gant

Hola, aquest primer semestre he estat d’Erasmus a Gant (Bèlgica) i m’agradaria explicar la meva experiència per a futurs estudiants.

Primer de tot crec que el destí es una bona elecció per a fer un Erasmus. Després d’haver viatjat i visitat a altres amics que estan d’Erasmus, crec que la clau és anar a una ciutat petita i estudiantil, i aquesta ho és.

Pel que fa a l'allotjament, jo he estat a una residència que et proporciona la mateixa Universiteit Gent. Jo ho recomano, ja que és una zona on hi ha totes les residències d’estudiants Erasmus i l’ambient és molt bo. Tens una habitació per a tu amb lavabo i nevera. La cuina és compartida. També hi ha l’opció de pis que si no el trobes des d’aquí sempre pots espavilar-te un cop allà. És més econòmic que la residència de la Universitat.

Pel que fa al transport, no t’has de preocupar. La bici és l’únic transport que utilitzaràs. Còmode i barat. La Universitat lloga bicicletes per 10 € al mes. Tothom es mou en bici, la ciutat és petita i no necessitaràs més. Per anar a altres ciutats de viatge, el tren va bé i hi ha un bitllet que es diu GoPass amb què els viatges et surten per 5 € a qualsevol lloc de Bèlgica.

Pel que fa al menjar, la carn i el peix potser és el que més es diferencia amb els preus d’aquí. Les altres coses són semblants. Jo diria que és un pèl més car que Barcelona. Els restaurants són més aviat cars, també.

Pel que fa a la Universitat, jo sóc estudiant de Comunicació Audiovisual i allà el problema és que gairebé totes les classes de la nostra carrera són en flamenc. Els professors t’ofereixen un programa alternatiu en anglès, però no assisteixes a classe. Jo vaig fer algunes assignatures d’altres facultats que sí que eren en anglès i així vaig fer un mixt.

En conclusió, per a mi, com he començat dient, crec que és un bon destí per marxar d’Erasmus. És una ciutat petita, plena d’estudiants, amb molta vida i activitats cada setmana. El seu encant et seduirà i no voldràs marxar!

Montse Valls (montsevalls.4c@gmail.com)

Voluntariat al congrés BOBCATSSS 2015 (Brno, República Txeca)

Hola a tothom!

Em dic David Borrell, estudiant del Grau d'Informació i Documentació, i us escric per explicar-vos la meva experiència al congrés internacional BOBCATSSS entre els dies 27 i 30 de gener de 2015, en el qual vaig participar com a voluntari estranger.

Per a qui no conegui el BOBCATSSS, explicaré breument en què consisteix. El BOBCATSSS és un congrés internacional organitzat de forma anual per estudiants de Biblioteconomia i Documentació de diversos països europeus i americans, sota els auspicis d'EUCLID, i dirigit principalment a altres estudiants, professors i professionals del nostre àmbit. BOBCATSSS és un acrònim format pels noms de les ciutats fundadores del congrés l'any 1993 (Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhaguen, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombathely, Sheffield). Cada any el congrés té lloc en una ciutat europea diferent, i enguany ha estat a Brno, la segona ciutat més gran de la República Txeca. En l'organització del congrés han participat com cada any dues universitats. En aquesta ocasió, han estat la universitat Masaryk de Brno i la universitat de Tampere (Finlàndia), entre el 27 i el 30 de gener.

Si voleu saber més sobre els principals temes i comunicacions que es van discutir al congrés, us recomano la lectura d'una ressenya del Blok de BiD, elaborada per dos estudiants de la nostra Facultat que van participar-hi com a ponents[i].

Feta la introducció, us parlaré una mica del meu cas. La meva participació en l'edició d'aquest any (23a) comença un cop finalitza el congrés de l'any passat. Llavors, el BOBCATSSS 2014 es va realitzar a Barcelona, i a la nostra Facultat. Vaig formar part de l'equip de voluntaris catalans, que érem una bona colla. Finalitzat el congrés, em vaig adreçar via mail als organitzadors txecs, ja que la meva experiència havia estat molt satisfactòria i tenia ganes de participar-hi de nou de la mateixa forma. Em van respondre que un cop comencessin a organitzar l'equip de voluntaris, em contactarien. Al cap d'uns quants mesos, em van confirmar que era un dels pocs voluntaris estrangers escollits per participar al congrés. No vaig dubtar i vaig acceptar la invitació immediatament.

El viatge

Un cop assegurada la meva participació, havia de resoldre diversos aspectes de pes (desplaçament, estada, transport, etcètera...). L'estada va ser el primer que vaig poder tancar. El cap de l'equip organitzador em va posar en contacte amb una noia que viu a Brno amb la seva parella i que també participava al congrés com a voluntària. Em va oferir allotjament gratuït a casa seva i els àpats que convinguessin. Va ser un gran detall per part seva i m'hi vaig sentir molt a gust.

Pel que fa al viatge, i donat que no hi ha vols de Barcelona fins a Brno, vaig haver de comprar un bitllet de Barcelona a Praga, i un cop allà, autobús fins a Brno. Tot plegat, unes 4-5 hores. Tanmateix, ni el vol (comprat amb un mes d’antelació) ni l'autobús són excessivament cars, així que va ser un desplaçament assequible en termes econòmics i prou còmode.

La ciutat

Realment, no tenia gaires expectatives posades en la ciutat. Pel que havia llegit i m'havien comentat, Brno semblava una ciutat bastant més pobra pel que fa a monuments emblemàtics o icònics. Tanmateix, em va acabar agradant força, ja que és ideal per visitar-la en un parell o tres de dies. Vaig poder visitar la catedral de Sant Pere i Sant Pau, del segle XI, amb un gran campanar i amb unes vistes espectaculars de la ciutat. 

També vaig passar per un dels llocs més destacats de la ciutat, el castell Spilberk. Aquest castell havia servit de presó i de fortí en temps de guerra. Encara avui es poden visitar les cel·les, on es poden trobar reproduccions dels presoners i dels carcellers.

Altrament, el centre de la ciutat és força tranquil i no hi sol haver molta gent (sobretot a causa de les baixes temperatures, que habitualment són d'entre 3º i -1º). Els bars i cafeteries solen estar bastant plens, i en general es respira un ambient acollidor. A destacar principalment els preus del menjar i de la beguda, ja que com que la corona txeca està per sota de l'euro, un got de cervesa de mig litre pot costar 1,20 €, o fins i tot menys si es compra al supermercat. El preu del principal mitjà de transport públic de Brno, el tramvia, i que jo utilitzava freqüentment per moure'm des del pis fins al centre de la ciutat, varia en funció del temps que es trigui a fer el viatge. Per exemple, 15 minuts equivaldrien a menys d'un euro, i 25 a una mica més. Comparats amb els preus que solem pagar a Catalunya, se surt guanyant amb claredat.

I sí, la tercera fotografia és la "reproducció" en miniatura de la Torre Agbar de Barcelona...

Què hi vaig fer?

Vaig arribar a Brno el dimarts 27 al vespre, i vam fer cap al pis on m'allotjava. Estava relativament allunyat del centre de la ciutat, però amb els tramvies s'hi arribava ben aviat. Al matí següent, ens vam llevar a les 6 del matí per començar a fer els preparatius del congrés (inflar globus amb el logotip del congrés, col·locar les taules, enganxar cartells, retallar papers amb la clau Wi-Fi de cada participant, etcètera). El dimecres, les conferències van ser al teatre Scala de la ciutat. A mig matí, em vaig trobar amb un altre grup d'estudiants de la Facultat, que venien a presentar una comunicació al congrés, a més de dos companys que venien per lliure i dos professors. Després de la cerimònia inaugural, vam anar a fer una mica de turisme per la ciutat. A l'hora de dinar, ens van oferir un bufet lliure, amb dues taules plenes de menjar. Realment, era complicat quedar-se amb gana.

Per la nit va tenir lloc un sopar de gala, habitual en aquest congrés, a l'hotel International. Ens van oferir plats tradicionals del país (com el goulash), acompanyat de la música d'un piano. Tot era realment bo i l'ambient va ser molt agradable i relaxat.

L'endemà

El dijous 29 em va tocar fer de presentador dels ponents i de les seves comunicacions a la Facultat de Ciències Socials de la universitat Masaryk. Durant una hora i mitja, vaig introduir diversos participants del congrés i vaig donar torns de paraula i de precs i preguntes (passant el micròfon). Al principi estava una mica nerviós, i més pel fet d'haver-ho de fer tot en anglès, però crec que me’n vaig sortir prou bé i tothom va quedar content.

La meva participació com a voluntari va acabar aquí, però el congrés no havia finalitzat. A la tarda i formant part del programa social del BOBCATSSS, vaig visitar la fàbrica de cervesa Starobrno, molt popular a la ciutat. Ens van explicar el procés d'elaboració i fermentació de la cervesa, de forma totalment tradicional i artesana. En finalitzar la visita, ens en van oferir una de franc.

L'últim dia

El divendres 30 va acabar el congrés. Realment, aquells 4 dies havien passat sense gairebé adonar-me'n i ben aviat ja tornàvem cap a Barcelona. Aquell matí, però, vaig assistir a la presentació de la comunicació dels companys de la Facultat. A la tarda es va realitzar l'acte de clausura. Jo no marxava fins al dia següent, així que vaig aprofitar la tarda per fer més turisme pel centre i comprar alguns records.

Opinió personal

Personalment, he de dir que l'experiència va superar les meves expectatives i vaig gaudir molt. L'intercanvi de coneixement i d'experiències personals, acadèmiques i professionals amb gent del nostre àmbit d'altres parts del món és enorme, per no parlar de l'oportunitat que suposa veure una altra cultura, una manera diferent de viure i fer les coses i obrir noves portes com a estudiant i com a professional fent contactes, més enllà del que podem aprendre a la Facultat i al nostre país. A més, el grup d'estudiants de la Facultat, els quals no coneixia personalment, em van acollir molt bé i em van fer sentir molt còmode, igual que a l'hora d'allotjar-me a casa d'uns totals desconeguts que em van tractar com si fos un més de la seva família. L'organització del congrés va ser excel·lent, bons espais i equipaments, bona distribució de les sales, catering de gran qualitat i una atenció i ajuda personalitzada immillorable. No m'hagués importat en absolut que hagués durat uns dies més.

Recomano a tothom que vulgui tenir una experiència a l'estranger que hi participi, i sobretot ho recomano especialment a aquells que vulguin sortir a fora però que potser no volen lligar-se a un Erasmus, per exemple, que suposa una inversió més elevada de recursos materials i econòmics. S'hi pot participar com a ponent, com a estudiant per lliure o amb una mica de sort com jo, com a voluntari. L'any que ve, el BOBCATSSS 2016 tindrà lloc a Lió (França) i no tinc intenció de faltar-hi. I tu, què faràs?

---

[i] García Grimau, Francesc, Vidal Santos, Gerard. (2015, febrer 11). “... and legs like PISTONS!”: crònica del BOBCATSSS 2015 [missatge d'un blog]. Recuperat de: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/%E2%80%9C-and-legs-pistons%E2%80%9D-cronica-del-bobcatsss-2015

[i][i] Si voleu veure més fotografies del BOBCATSSS 2015, aquí podreu trobar totes les que es van fer: https://onedrive.live.com/redir?resid=AE2DFCC8DC1B646A%21398

Erasmus a Dinamarca - Roskilde University

Hola a tots.

M’agradaria explicar breument la meva estada d’Erasmus a la Universitat de Roskilde de Dinamarca.

Cost de vida. La primer cosa que es mira quan es vol realitzar una estada Erasmus és la quantitat de diners aproximats que es necessitaran. Dinamarca és un dels països més cars d’Europa i és per això que és un factor a tenir en compte a l’hora d’escollir on volem marxar.

Menjar. Comprar menjar al supermercat (Fakta o Anneto, els + barats) no és desbaratat comparat amb Espanya. Excepte la carn, tots els altres aliments bàsics tenen un preu semblant a aquí. Una altra cosa és quan volem menjar fora, en aquest cas sí que trobarem uns preus desorbitats, excepte si volem un kebab (+ barat que aquí i tot).

Allotjament. A l’hora d’escollir on viure es presenten dues opcions: residència al campus o pis a Copenhagen. Pis a Copenhagen és la primera opció que vaig contemplar, ja que viure en una ciutat com aquesta és quelcom únic. Tot i això, en aquesta ciutat trobar apartament és tot un repte i finalment vaig optar per l'opció de residència al campus. Va ser la millor decisió que vaig poder fer. Els preus dels apartaments oscil·len entre els 200 i els 400 euros, però hi has de sumar el preu del transport per anar cada dia de CPH a la universitat de Roskilde. Per contra, la residència pot costar entre 400 i 500 euros, depenent del tipus de residència que triïs. El gran avantatge del campus és el fet d'estar a 2 minuts caminant de la universitat. Però el més rellevant és que aproximadament un 90 % dels estudiants internacionals vivien allà i per tant viure fora del campus comportava perdre relació i contacte amb la gent internacional. A més a més, és una residència en la qual gaudeixes d’una llibertat total, sempre i quan els dilluns de cada setmana estigui tot decent. De fet, l’única persona que vigilava la residència hi era tres dies a la setmana i només pels matins = festa sempre que es volgués.

Transport. Pel que fa al transport, no és excessivament car. El problema està que per anar de la ciutat de Copenhaghen a la universitat/campus, la klipcard (T-10) surt a uns 60 euros, ja que són 8 zones, 30 minuts de viatge aproximadament. Tot i això, hi ha una targeta recarregable amb la qual cada viatge costa uns 6 euros i a la llarga és una mica més barat.

Universitat. La universitat és sense cap dubte el factor de major pes per escollir aquesta destinació. La manera que té de funcionar és molt diferent. Hi ha 4 assignatures, i aquestes no es fan de manera simultània. Cada una es fa durant un període, s’acaba, i després es comença amb la següent. Hi ha 2 workshops que són bastant pràctics, de 3 setmanes cadascun. Més tard es fa un curs de 2 setmanes totalment teòric i finalment el projecte de final de semestre. Es comença al novembre i tot i no tenir classes, s’ha de quedar quasi cada dia amb el grup assignat, ja que s’ha de fer un treball de qualitat en un mes i mig. El que més remarcaria és la filosofia que segueix aquesta universitat, en la qual per sobre de tot es valora que l’estudiant aporti coneixement propi i sigui crític amb tot allò que aprèn. Sempre que allò que diguis tingui un bon raonament darrere, serà benvingut.

Conclusió. Amb tota sinceritat puc dir que han estat els millors 4 mesos de la meva vida i la millor decisió que he pogut fer. La manera de veure les coses que tenen tant els danesos com la universitat és un punt molt a favor. Però el millor és l'experiència de conèixer gent de tot arreu i això us ho trobareu a qualsevol de les universitats que escolliu. Per tant, sigui el lloc que sigui, l'experiència serà impagable. Per qualsevol consulta no dubteu a enviar un correu a bulon94@hotmail.com Salut!

Lluís Bullon

Pràctiques a les institucions de la Comissió Europea

La Comissió Europea convoca 1400 places de pràctiques remunerades per a joves titulats universitaris de tot el món, de diverses àrees del coneixement i que tinguin un bon domini d'idiomes. Concretament, es demana que els graduats sàpiguen anglès, francès o alemany i una de les altres llengües oficials de la Unió Europea.

L'estada de pràctiques durarà cinc mesos, durant els quals l'estudiant adquirirà coneixements pràctics de les activitats que es realitzen en el dia a dia als diferents departaments i serveis de la institució. Durant aquest període, els joves rebran 1000 euros mensuals.

La sol·licitud es pot realitzar fins el dia 30 de gener de 2015 fent clic aquí, on trobareu tota la informació de forma detallada.

Pràctiques a les biblioteques de la Universitat d'Oxford

La Universitat d'Oxford convoca 9 ofertes de pràctiques remunerades per treballar a les seves biblioteques. La convocatòria està destinada a graduats de totes les edats que tinguin intenció de realitzar un postgrau d'Informació i Documentació. L'estada serà d'un any: de setembre de 2015 a agost de 2016, i seria a temps complet: 36,5 hores a la setmana.

Les tasques a desenvolupar serien diverses: atenció a l'usuari, gestió del préstec de llibres, catalogació i classificació bàsiques, actualització de pàgines web, etcètera.

La sol·licitud es realitza en línia i s'ha de fer abans del 2 de febrer. Les entrevistes es duran a terme durant el març. Fent clic aquí trobareu l'accés per realitzar la sol·licitud, així com les bases de la convocatòria on hi figura tota la informació. Juntament amb la sol·licitud, haureu d'enviar el vostre CV, una carta en la qual expliqueu les vostres habilitats i com aquestes s'adeqüen als criteris de selecció, i respondre un qüestionari.

Un aspecte a recordar és la necessitat de tenir el Proof of right to work in the UK per tal de poder realitzar l'entrevista. 

Estada d'estudis de doctorat a Florianópolis (Brasil)

Hola a totes i a tots,

Em dic Miguel Navas, sóc bibliotecari i documentalista titulat per la Facultat, i ja vaig escriure en aquest blog sobre la meva experiència a l'Istituto Universitario Europeo de Florència (http://mobilsbid.blogspot.com.es/2005/05/records-de-florncia.html).

Ara escric per explicar la meva experiència a la Universidade Federal de Santa Catarina (Brasil). Primer he de dir que des de 2013 tinc la beca FPI (Formació de Personal Investigador), que atorga el Ministeri d'Economia segons les places assignades a projectes concrets. En el meu cas, es tracta del projecte Acceso Abierto a la Ciencia, al si de la Facultat de BiD de la Universitat de Barcelona, en cooperació amb la Universitat de València.

Doncs bé, els becaris FPI podem també demanar beques per a estades a d'altres universitats. Es publiquen cada any, amb una durada mínima de dos mesos i màxima de quatre. No hi ha cap llistat de places ofertes, simplement amb anterioritat has de contactar amb un altre centre d'ensenyament (de qualsevol part del món!), per pactar amb professors o investigadors concrets un pla de treball relacionat amb la teva investigació doctoral. Aquest pla de treball és un dels documents que es presenten a la sol·licitud al Ministeri. La beca inclou una aportació econòmica per pagar el viatge i una dieta diària per pagar allotjament i manutenció; els imports depenen del país on vas, però en qualsevol cas dóna per viure sense problemes.

En el meu cas, coneixia la Dra. Rosângela Rodrigues, professora brasilera de biblioteconomia i documentació que va realitzar una estada de recerca a la nostra Facultat al 2013. A més a més és la meva codirectora de tesi, sent el director l'Ernest Abadal, actualment degà de la Facultat. Doncs bé, ells em varen proposar de realitzar aquesta estada, i per això vàrem redactar un pla de treball i el Ministeri em va concedir la beca, a gaudir de setembre a desembre de 2014.

La Universidade Federal de Santa Catarina, on treballa la Dra. Rodrigues, és un centre d'ensenyament de cert prestigi al Brasil. El Departament de Ciències de la Informació (o sigui, BiD) és força reconegut, i té professors i alumnes de nivell. Ho dic perquè existeix l'estereotip (i prejudici) que els brasilers ballen i no treballen, etc., però el cert és que aquesta institució, com moltes altres al Brasil, no té res a envejar a moltes espanyoles. A més a més, són universitats gratuïtes del tot, no com aquí. D'altra banda sí que és veritat que la burocràcia i les instal·lacions poden presentar problemes i mancances.

L'UFSC es troba a Florianópolis (aka Floripa), municipi que ocupa tota l'Ilha da Santa Catarina, a l'estat del mateix nom al sud del país. No és una ciutat coneguda a Europa, però és un destí turístic popular entre els brasilers i els argentins, principalment per les seves platges i les activitats aquàtiques com el surf. Més al sud només hi ha Rio Grande do Sul (capital, Porto Alegre), i després ja tenim Uruguai i Argentina. Floripa va ser fundada per emigrants de les Illes Açores (Portugal), que durant molt de temps va ser una ciutat-illa de pescadors i poc més. No obstant, als últims temps ha experimentat un canvi molt important, a causa del desenvolupament del turisme i a la creació de la mateixa UFSC. Pels estàndards del Brasil, és una ciutat tranquil·la i còmode per als estudiants.

Brasil és un país enorme, com si fos Europa, i és molt complicat definir-lo com un sol territori-nació. Al sud (per ex., a Floripa) predomina la gent blanca (descendents de portuguesos, italians i alemanys), i hi ha més riquesa. Al nord (Rio, Salvador de Bahia, Recife...), predomina la gent de color (descendents d'esclaus africans), i hi ha més pobresa i violència.

No m'estendré més parlant del Brasil, només dir que la meva experiència d'estada doctoral ha estat molt satisfactòria, i la universitat, la gent que he conegut i l'activitat acadèmica han complert les meves expectatives de sobres. En una recerca doctoral, és molt interessant conèixer maneres de treballar, punts de vista i corrents teòrics i metodològics diferents. Aquesta estada ha estat cabdal per a la meva investigació, i això es veurà reflectit a la meva tesi. L'important és que, si sou doctorands, busqueu col·laboracions amb altres universitats (si són fora d'Espanya, millor, ja que així tindreu un C.V. d'investigador més internacional, cosa molt valorada avui en dia). En el cas dels becaris FPI, com he dit al principi, hi ha la possibilitat de realitzar una estada a qualsevol universitat o centre d'ensenyament del món, tot i que, pel que conec, solen ser sobretot a Amèrica i Europa.

Durant el proper 2015 aniré dos mesos a la Hanken School of Economics, que es troba a Hèlsinki (Finlàndia), ja que vaig presentar un projecte de treball per col·laborar amb dos investigadors molt reconeguts en la meva àrea d'investigació, i he tingut la sort que també m'han concedit la beca. Probablement l'experiència serà molt diferent, tant pel país com per l'enfocament de la investigació, però una cosa és segura: valdrà la pena.

Aprendre llengües amb Busuu

Aprofiteu les vacances de Nadal per practicar i millorar el vostre nivell d'idiomes. Us presentem el portal web Busuu, un servei gratuït per aprendre fins a 12 llengües. Fent click aquí trobareu un vídeo de presentació.

Busuu ofereix exercicis de vocabulari, diàleg, redacció i pronunciació a més de permetre realitzar un test de nivell per saber per quin curs has de començar. Probablement el més interessant d'aquesta eina sigui la possibilitat de contactar amb altres usuaris que estan aprenent idiomes. De fet, és la pròpia aplicació la que posa en contacte als usuaris per a què es corregeixin les redaccions mutuament. No obstant, més enllà dels exercicis que es proposen, contactar, per exemple, si estàs aprenent anglès, amb un britànic que aprèn espanyol, pot ser molt fructífer per als dos.

Per accedir-hi tan sols has de registrar-te, amb la possibilitat de triar l'opció premium, que ofereix més avantatges però que hauràs de pagar.

Bones festes!

Currículum internacional: la experiencia en bibliotecas de escuelas internacionales

Llamadme Daniel. Hace unos años me encontraba en Mongolia, en viaje turístico-placentero, cuando encontré a una persona que me habló de su trabajo: profesora en una escuela internacional. Eso le permitía viajar constantemente, ganaba un sueldo de impresión, billetes de avión una vez al año, apartamento... ¡Caramba! Al principio me pareció una magnífica idea, y como además de bibliotecario soy maestro, pues me planteé la segunda opción. La verdad es que no me gustaba para nada dejar mi carrera vocacional, que eran las bibliotecas escolares. Aunque claro, como maestro, también podría involucrarme en las bibliotecas de las escuelas, si estas estaban en condiciones.

Daniel Becerra, autor del artículo

Así que un buen día empecé a meterme en portales de colocación de escuelas internacionales... y a descubrir que había numerosos puestos de bibliotecarios, y de algo más raro como «maestros-bibliotecarios», con las mismas condiciones que aquella persona me había dicho.

Tras centenares de currículums y pocas entrevistas (que achaqué a mi nivel de inglés y a mi falta de experiencia en escuelas internacionales), finalmente me acabaron ofreciendo una de aquellas fantásticas ofertas, en la China remota. Con el trasero encogido, y ante la vergonzosa y frustrante situación en mi país, tomé la decisión de embarcarme. Puse el piso a la venta, regalé buena parte de mi vida en libros y pertenencias, cogí a mi gato... y empecé mis andanzas.

En este artículo me voy a centrar en los aspectos más polémicos, pero más esperanzadores, de las escuelas internacionales y sus bibliotecas. Son visiones personales, pues yo soy muy visceral, pero a lo mejor ayudan a alguien a abrir una puerta que desconocía hasta entonces...

Escuela Internacional

Según la Wikipedia, una escuela internacional es un centro educativo que promueve la educación basada en un currículum diferente del país donde reside, o en estándares internacionales (como Edexcel, o la Organización de Bachillerato Internacional).

También existen otros factores exigidos, como porcentajes de alumnos extranjeros, escuela plurilingüe, habitualmente con el inglés o el francés como lengua vehicular, etc.

ATENCIÓN, esto es muy importante: gran parte de estas escuelas son privadas, creadas por un megaempresario forrado de pasta. Su involucración en el proceso educativo varía de unas escuelas a otras (en la China, meten el dedo hasta en los lapiceros de las aulas). La gestión de la escuela es puramente empresarial, para lo bueno y para lo malo.

La mayoría de estas escuelas ofrecen unos sueldos astronómicos, apartamento, gastos, recolocación, billetes de avión una vez al año, seguros... Esto es lo estándar. A partir de ahí, cada escuela puede poner sus condiciones.

Bachillerato Internacional

La Organización del Bachillerato Internacional es un ente con sede en Ginebra, que establece unos criterios comunes para la educación de los niños/jóvenes. Podéis encontrar información general en Wikipedia.

Mi valoración sobre la Organización es variada:

• Comulgo con sus ideales. Realmente son internacionales, basados en el respeto por el alumno, la guía en sus descubrimientos, el autoaprendizaje...
• Desgraciadamente, como maestro descubro ciertas ideas que ya oí cuando estaba en la facultad que resultaron desechadas en su día. Digamos que excesivamente teóricas para las realidades mundanas. En diversas ocasiones, he pensado que todavía están experimentando con teorías educativas.
• He llegado a pensar que la Organización necesita tener más y más escuelas, y sus inspecciones podrían no ser tan exigentes como deberían. Para obtener la certificación, se envían inspectores, y en mi caso concreto, fue algo similar a las inspecciones de la ISO, donde pasamos la acreditación con la puerta de emergencia detrás de las estanterías de libros y los carteles colgando peligrosamente de los extintores del techo.

Papel de la biblioteca escolar en el Bachillerato Internacional

La biblioteca es el centro de la escuela y la pieza fundamental de la educación de los alumnos.

Voy a repetirlo, porque se me caía la baba y no he pronunciado bien: La biblioteca es el centro de la escuela y la pieza fundamental de la educación de los alumnos.Voy a repetirlo de nuevo, porque me he emocionado:
La biblioteca es el centro de la escuela y la pieza fundamental de la educación de los alumnos.

Efectivamente, el Bachillerato Internacional promulga esto.

Ahora bien: No hay ni un solo documento que desarrolle esta idea. Hay vagas aproximaciones: un documento de una conferencia en Madrid que es una lluvia de ideas; algún teórico ha redactado algún cuadro-resumen...

Biblioteca de la American International School,
en Changchún (China). Fuente: web de l'Escola

Pero en ningún lugar se dice cuáles son los criterios para que una biblioteca escolar esté acorde con los criterios del Bachillerato Internacional. Es decir, que cuando venga un inspector de IBO, diga: ¡esto es lo que debe ser!

Y atención: todas las escuelas han empezado a temblar por su acreditación: si la biblioteca es el centro del Bachillerato Internacional... ¡necesitamos un... bibliotecario!

El «bibliotecario»

El bibliotecario, como todo el mundo sabe, es un ente abstracto, plomizo, sentado en una silla todo el día leyendo o haciendo «Shhhhh». Cualquiera puede ser bibliotecario, y de hecho en la mayoría de escuelas internacionales o no, los padres voluntarios SON bibliotecarios de la escuela (no «trabajan en la biblioteca», sino que de hecho SON bibliotecarios).

Entonces... ¿por qué contratar a un «bibliotecario profesional»? ¿Eso existe? Bien, el Bachillerato Internacional nos obliga, pero pagar un dineral por un muermo como ese... Ya está: ¡podría hacer otras cosas en su tiempo libre, que tiene más que sobrado después de poner los libros en los estantes!

Tal como están las cosas ahora, más o menos, es:

• Bibliotecario: cualquiera.
• Maestro-bibliotecario: aquí ya se empieza a liar la cosa. Esto es algo como un bibliotecario, que se relaciona con los profes, apoya las unidades didácticas... tiene un papel mucho más activo, digámoslo así. Puede llegar a dar clases de algo abstracto, entre clases de biblioteca y de «alfabetización informacional», pero como está a caballo entre biblioteca y maestro... ¡pues puede hacer las dos cosas a la vez!
• Especialista en medios de comunicación y alfabetización informacional: esto ya es la repera. El bibliotecario es maestro en estas dos cosas tan afines, normalmente a tiempo completo.

A estos perfiles básicos se pueden añadir muchos otros, como Experto en Nuevas Tecnologías (como si los maestros, por ejemplo, tuviesen que ser expertos en lugar de usuarios), profesor de tu lengua (castellano), o incluso a mí me pedían en una escuela: Teacher Librarian and Humanities, para que además de ser bibliotecario, maestro de alfabetización informacional y experto tecnólogo, además, diese clases de Humanidades.

Según mi experiencia, los Principals y Heads de las escuelas, al no tener claro para qué quieren un bibliotecario, pues dicen: al menos que me sirva para algo y pueda amortizarlo. Así que sus requerimientos pueden ir desde la gestión de la biblioteca (los menos) a las clases de Alfabetización Informacional, que queda más chulo.

Situación real

Para nosotros, un desmadre.

La gran mayoría de las bibliotecas escolares que conozco y que empiezan a necesitar un bibliotecario son un desastre organizativo: un profe voluntarioso, un padre con tiempo libre, un asistente precario... comenzaron la biblioteca, y cuando ya había 20.000 volúmenes allí, llamaron al bibliotecario. Cuál es el problema: que la escuela suele estar MUY orgullosa de su biblioteca. Si te llamaron no fue porque necesitaran arreglar nada. En todo caso, es para que continúes con la labor.

Montaje en la biblioteca de Changchún. Imagen del blog
de Jaume Centelles La invitació a la lectura

La realidad: la biblioteca es en realidad un almacén de libros, con una herramienta (normalmente una muy buena de catálogo de biblioteca), desaprovechada, que sirve como inventario. (Ahora permítaseme una personalización: en el catálogo de mi biblioteca, había metidas hasta las calculadoras de la escuela. Y las últimas noticias es que le iban a decir a la asistente que introdujese también (no quiero utilizar la palabra «catalogar») los pendrives de la escuela, para que los pudiesen pedir en préstamo los alumnos.)

ATENCIÓN DE NUEVO: como la biblioteca es en esencia un almacén, el empresario de éxito puede venir en cualquier momento y cambiar todo lo que le dé la gana: cambiar los colores, poner las estanterías aquí o allá, organizar los libros por grosor de las páginas... o incluir los pedidos de verduras del comedor escolar en el catálogo.

¡Cuidado!: en mi caso concreto (aquí personalizo), esto lo hacían en verano, cuando yo me había ido de vacaciones, diciéndole a la asistente que lo tuviese todo listo para septiembre, antes de mi vuelta. Esto no era por hacerme la puñeta: es simplemente que un almacén lo gestiona cualquiera, y los cambios hay que hacerlos cuando todo el mundo está de vacaciones.

Pero IMPORTANTÍSIMO: ¿la escuela quiere cambiar esa circunstancia? Mi lamentable experiencia, después de dos años de dejarme la piel para que cada verano me destrocen lo ya hecho, es que si la escuela no tiene ningún problema con ello, mejor no tocarlo hasta que realmente sea evidente. Todo trabajo que la dirección no valore, porque es de base, esté escondido, o no entiendan realmente porque nadie se queja... será tiempo perdido. ¡Id con cuidado!

La escuela suele valorar de la biblioteca:

• que sea chula: buen diseño, muebles, colorines...
• que haga actividades y se mueva con los maestros,
• que esté muy puesta en nuevas tecnologías: ebooks, ipads...

Básicamente, eso es lo que se espera. Asuntos como la buena organización, catalogación... no sirven para nada. Ya se puede explicar el hecho de que si no hay una buena organización y el catálogo no es correcto, no se puede enseñar a buscar, investigar, o fomentar el autoaprendizaje. Siempre se encuentra esa sonrisa socarrona y, si insiste, la típica respuesta: enseña al asistente en un par de tardes (toda tu carrera), y tú dedícate a otras cosas.

Segunda gran cosa: el bibliotecario es una especie de administrativo, personal de segunda. Como digo, un panchón de trabajo fácil. Así que su respeto y su autoridad son muy bajos: en general, gran parte de la comunidad educativa (sin contar a los alumnos, es decir: padres, maestros, coordinadores, directivos) saben perfectamente qué es una biblioteca y cómo llevarla. Habitualmente todos querrán participar: «si necesitas ayuda para catalogar, lo dices y te hecho una mano un par de horillas y catalogamos los 1.500 nuevos libros que han llegado». Y los directores pueden escucharte en algunos casos, pero normalmente te van a decir qué debes hacer, después de escuchar a los coordinadores. Pues en definitiva, tú eres un empleado, que está al servicio de la comunidad.

Hay que luchar contra esto. Porque si no, acabas siendo pues eso: el encargado del almacén, al que todo el mundo puede dar órdenes.

Ejemplo: siempre he luchado por tener horas de trabajo interno (como cualquier profesor, que tiene unas horas para preparar sus clases): mover libros, planificar formaciones, reuniones, preparar actividades... Esto, que parece de cajón (sobre todo en una escuela donde, como he dicho, cualquier maestro tiene su tiempo estipulado por contrato específicamente de planificación) es dificilísimo de hacer entender: la biblioteca tiene que estar abierta todo el horario, y todas esas cosas las haces «en medio» del servicio.

Y aquí una pedrada al colectivo: cuando he dicho a otras bibliotecas que nosotros teníamos un período (normalmente el primero) al día para hacer trabajo interno, los demás bibliotecarios me han mirado con ojos como platos. La gran mayoría tenía que ir entre una hora y 15 minutos antes al trabajo para poder preparar la biblioteca. Y todos hacían el trabajo básico en casa. Por supuesto, no había actividades en la biblioteca, o estas eran extremadamente sencillas, como exposiciones de libros nuevos. Sin tiempo de trabajo interno: ¿cómo se va a preparar algo bien? Hay cosas que debemos plantearnos como estándares y defender con uñas y dientes. Y eso debemos hacerlo nosotros.

El limbo vital del bibliotecario

Ccuando la escuela contrata a un profesor de mates para secundaria, todo el mundo sabe qué es eso, y qué es lo que tiene que hacer. Cuando la escuela contrata a un bibliotecario, todo es un misterio. Máxime cuando contratan un «Maestro bibliotecario».

Un «Maestro bibliotecario» puede ser entendido como un Maestro de Alfabetización Informacional, como un bibliotecario que forma a los alumnos en el uso de recursos de información o da soporte a los maestros para que estos lo hagan... o (que suenen las alarmas) las dos cosas a la vez.

En mi escuela yo era el Bibliotecario, pero debía (en un principio, aunque me negué y pude evitarlo) dar clases a 16 grupos diferentes, de 15 edades distintas.Atención: aquí hago una disertación personal:

En una escuela normal, existe:

• un encargado de Informática,
• varios técnicos informáticos (formados),
• un maestro de informática para primaria,
• un maestro de informática para secundaria.

¿Y quieren que el «Maestro bibliotecario» (que es un nombre inventado, pero que en realidad no existe, pues no hay maestro formado en bibliotecas, y no hay bibliotecarios formados en pedagogía), lo haga todo él solito?

20 horas de clases, a estudiantes desde los 3 hasta los 18 años, sin ninguna hora de preparación de las mismas, y además gestionar la biblioteca (bibliografías, pedidos, catalogación, mantenimiento y préstamo), y crear actividades y reuniones de coordinación con todos los maestros... juzgad vosotros.

Actividad con niños en la biblioteca. Imagen del blog
de Jaume Centelles La invitació a la lectura

En algunos casos te pueden asignar a una «Asistente». Una Asistente es una persona sin la más mínima formación en bibliotecas. Tú has podido participar en el proceso de contratación o, más habitualmente, no. Si la Asistente estaba allí antes que tú, hay que ir con tacto para decirle cómo debe de hacer las cosas, pues normalmente «ya sabe cómo hacerlo», y además cuenta con el respaldo absoluto de la escuela. En todo caso, un consejo personal, obtenido en base a la experiencia: si la escuela está contenta con cómo funciona la biblioteca, considera que la Asistente está más que capacitada para hacer todo, y quieren que tú hagas otras cosas... Trata de aceptarlo: meterse en una guerra para reformar toda una biblioteca requiere una revolución que nadie va a apreciar. Eso sí, establece claramente cuál es la situación y tu propuesta, para no asumir responsabilidades sobre decisiones que tú no has tomado.

La Alfabetización Informacional

Otro nuevo palabro que alguien se inventó, y se dedicó a vivir de ello hasta que le crecieron uñas en el cogote.

La alfabetización informacional, básicamente, recoge la idea de enseñar a preparar una búsqueda de información, realizar la búsqueda, encontrar lo que se necesita, y utilizar esa información adecuadamente. Esto puede recoger desde la creación de bibliografías, hasta la toma de notas, las citas bibliográficas, los derechos de autor, la publicación de la nueva información en diversos medios...

Problemas:

• No conozco ni a un solo bibliotecario que esté formado en todo eso a la vez, a un nivel de profesor.
• No existe ni un sólo libro de texto, currículum o guía que pueda ayudar al desorientado bibliotecario a preparar clases para 15 grupos de edad diferentes. (Existen diversos libros muy esforzados, pero me refiero a un completo set de libros de texto con lecciones por curso y por edades, como en cualquier otra asignatura. Hay un gran esfuerzo del grupo CRA, que empezó con esto, pero según mi modesta opinión, de forma muy limitada: son más clases de «biblioteca», que verdadera alfabetización informacional, con contenidos de investigación y multimedia implicados).
• Los bibliotecarios no están formados para dar clases. Cualquier pensamiento o idea contraria a esta afirmación está desprestigiando al colectivo profesional de educadores, que se han pasado años aprendiendo a enseñar. Nosotros no tenemos base pedagógica, no sabemos qué es un currículum, no sabemos desarrollar una unidad didáctica, enfrentarnos a problemas de aprendizaje, o gestionar un bullying entre alumnos de 5 años. Seamos coherentes con nuestra profesión, y respetemos las profesiones de los demás.

Así pues, nos encontramos solos, sin formación, sin guías, para hacer una tarea imposible.

¿Luz al final del túnel?

Después del Apocalipsis, una luz celestial nos envolverá y unos ángeles alados nos elevarán hacia el Paraíso de Borges. Lo siento: esto no pasará. Si queremos ir al Paraíso, más vale que nos compremos unas buenas alpargatas, y empecemos a escalar nosotros solos.

Los bibliotecarios internacionales tienen un foro en la Organización, se van moviendo, van alzando propuestas... pero son bastante tibias. Para mí, en el Bachillerato Internacional hay dos perfiles: los que van directamente a ser teóricos, inspectores, etc., y que son los que se van inventando las nuevas teorías; y los que trabajan como profesionales, que sufren las consecuencias de los otros.

Creo que las organizaciones internacionales, nacionales, locales o individuales de bibliotecarios, deberían comenzar a moverse para marcar los estándares de las bibliotecas internacionales. Si no, pues nos pasará como siempre: que otros lo harán por nosotros. Y esto es peligroso: porque a lo mejor no nos gusta, y porque de nuevo nos habremos quedado fuera. Y seguiremos siendo los encargados del almacén.

Algunos aspectos interesantes

• La visión internacional que da el trabajar en este entorno: se abren tantísimo las puertas de tu mente...
• Existen asociaciones de bibliotecarios de escuelas internacionales, normalmente por ciudad, si son grandes. Por ejemplo, yo me relacioné con la de Shanghai, Pequín y Tokio. Esto es una maravilla. Los bibliotecarios solemos estar muy solitos. Contar con un grupo de colegas es realmente bueno.
• Cuidado con la cultura literaria!!! Esto es un reto: las escuelas internacionales pueden seguir un currículum británico, estadounidense... y las bibliotecas van acordes con ello. Es extraordinario que nadie conozca a Michael Ende, a Corto Maltés, a Nils Holgersson... pero también es terrible que nosotros no sepamos nada de Junie B, Neil Gaiman, o de los premios Caldecott. Os aseguro que es todo un reto, pues todas nuestras referencias vitales y literarias desaparecen, y nos encontramos que no tenemos ni idea de los libros que los estudiantes leen como clásicos.Enriquecedor, desde luego, pero ¡id al tanto!
• Las bibliotecas internacionales tienen pasta. Y son internacionales. Te pagarán formaciones en Singapur. Te dejarán contratar a marionetistas por 6.000 euros. Organizaréis visitas de autores, ferias de exposición de libros con proveedores... Hay recursos y se mueven.
• Repito: la mente internacional. Abrir a posibilidades: trabajar con alumnos y profesores de diferentes países, descubrir literaturas nuevas, y aportar las tuyas.

Conclusiones

• Trabajar en una escuela internacional es una experiencia de una riqueza sublime, extraordinaria, magnífica.
• La concepción de la biblioteca y del bibliotecario es muy precaria. Hemos de luchar por nuestros intereses. Si seguimos diciendo que «sí» a todo, tendremos problemas graves.

Recursos

• Para entrar en el circuito de escuelas internacionales, existen diversas agencias de colocación. Las recomiendo, pues siendo español (problemas con el inglés, lo siento, y prejuicios internacionales), y sin experiencia, es difícil entrar. Dos de las más utilizadas son:

Tie on line: http://www.tieonline.com/
Search Associates: http://www.searchassociates.com/
Son caras, pero necesarias.

• Existe un recurso imprescindible, pero «con pinzas»:

International schools review: https://www.internationalschoolsreview.com/
Esto son profesores de escuelas internacionales haciendo críticas de las escuelas donde han estado. Id con cuidado, pues la gran mayoría de estas críticas son negativas, así que es difícil dilucidar sólo con este recurso si la escuela es buena o no. De todas formas, como digo, es imprescindible informarse sobre la escuela antes de aceptar, ya que una vez aceptado el contrato, es vinculante, y romperlo tiene consecuencias en las agencias de colocación.

Daniel Becerra


_______________________
Nota. Podéis leer un artículo previo en este mismo blog (17.1.2012).

todoerasmus.es

Us presentem Todo Erasmus, un portal web destinat a ajudar a futurs estudiants erasmus a planificar els seus estudis i trobar altres alumnes espanyols que viatgin al mateix destí.

El web consta de tres parts diferenciades:

- Una secció destinada a resoldre problemes habituals en els estudiants erasmus relacionades amb els tràmits o les beques.

- Una altra dedicada a proporcionar informació general sobre països de destí: costums, universitats, clima, etc.

- Un fòrum on poder contactar amb altres estudiants erasmus.

Us recomanem que la visiteu: www.todoerasmus.es/ 

Obertes les convocatòries de mobilitat internacional

Avui, dia 28 de novembre, s'obre el termini per participar en els programes de mobilitat internacional de la UB per al curs acadèmic 2015-2016: Erasmus+, Convenis Específics, Convenis Generals i CINDA. Teniu temps fins el 30 de gener de 2015 per presentar la vostra sol·licitud.

Trobareu tota la informació sobre el procediment que cal realitzar i la documentació que cal presentar fent click aquí.

El dimecres dia 10 de desembre a les 13h es realitzarà una sessió informativa a l'aula 114 per a tots aquells que estiguin interessats.

També podeu resoldre qualsevol dubte escrivint a ori-fbd@ub.edu 

Sessions informatives (ERANET, CASEU i NOVA DOMUS)

Esteu pensant a realitzar una estada temporal fora d'Europa? La Universitat de Barcelona realitzarà dues sessions informatives per parlar de les beques ERANET, CASEU i NOVA DOMUS. Es tracta de programes de mobilitat internacional per desplaçar-se a universitats de Rússia, Kazakhstan/Uzbekistan i Canadà/Estats Units.

Nou portal MónCat

La Generalitat de Catalunya estrena un nou portal destinat a satisfer les necessitats que implica la mobilitat internacional. El nou portal MónCat reuneix tota la informació i els serveis disponibles en els processos de mobilitat amb l'objectiu de facilitar-te les gestions que s'hauran de realitzar i acompanyar-te si et planteges la mobilitat residencial i laboral a nivell internacional.

El portal consta de dues parts: 

1. Una destinada a ciutadans que desitgin emigrar per estudiar o treballar a l'estranger, en la qual s'ofereix tota una sèrie de materials i informació que permetran fer-te més fàcil l’arribada i la integració a la societat d'acollida: des de l'obtenció de cobertura sanitària a consells per integrar-te en la nova comunitat.

2. Una altra pensada per a aquells que, essent ja fora, volen retornar a Catalunya per posar en marxa els coneixements i experiències obtingudes a l'estranger, on s'hi trobarà informació relacionada amb l'homologació de títols o amb ofertes de feina.

Estada de pràctiques al Banc Central Europeu

La Information Management Services Division del Banc Central Europeu (ECB) està buscant a 3 estudiants graduats o que estiguin a punt de finalitzar els seus estudis en gestió de la informació, gestió de registres i arxius per participar en un programa de pràctiques durant 6 mesos amb la possibilitat d'augmentar-lo en 6 mesos més.

Les tasques seran des d'ajudar al desenvolupament i l'actualització de les polítiques de gestió de la informació del BCE, fins donar suport en l'adquisició i manteniment de recursos d'informació electrònica.

Requisits:

- tenir estudis de grau o postgrau en arxius, biblioteques i gestió de registres

- coneixement avançat d'anglès

- coneixement bàsic d'una altra llengua de l'UE

- saber treballar amb MS Office

- saber treballar amb Alma, Primo i Open Text Livelink

Les tasques es desenvoluparan a les oficines de Frankfurt. Les sol·licituds es poden fer arribar fins el 20 de novembre.

Fent click aquí trobareu més informació respecte aquesta oferta de treball. Fent click aquí trobareu informació sobre el funcionament de les remuneracions de les estades de pràctiques al BCE i de com realitzar la sol·licitud. 

Beques Canigó 2014

La Generalitat convoca les beques Canigó, destinades a la realització de pràctiques en organitzacions internacionals. Amb elles es pretén cobrir les despeses de viatge, allotjament i manutenció derivades de l'estada de pràctiques d'estudi o treball en organitzacions internacionals públiques. La durada de la beca serà d'entre 3 a 9 mesos.

Els requisits són:

- tenir la nacionalitat d'un dels estats membres de l'UE, de l'Espai Econòmic Europeu o dels països candidats a l'adhesió

- acreditar residència efectiva a Catalunya d'un mínim de 2 anys continus o discontinus dins els darrers 10 anys

- tenir titulació universitària

- acreditar el nivell C de català o equivalent

- no haver estat beneficiari amb anterioritat d'una beca Canigó

- tenir l'acceptació per a realitzar l'estada en pràctiques abans de fer-se pública la resolució de la convocatòria

Teniu temps fins el 12 de novembre per sol·licitar-la. Feu click aquí per saber-ne més.