dimarts, 25 de setembre del 2007

Concurs per obtenir una primera feina a l’estranger

La Comissió Europea ha fet pública una iniciativa per commemorar el 50è aniversari de la creació de la Unió Europea. Es tracta de "Your first job abroad", un concurs que proporcionarà a 50 ciutadans europeus (com a mínim, un de cada estat membre) el seu primer contracte de treball a l'estranger, d’un mínim de quatre mesos.

La convocatòria s’adreça a persones més grans de 18 anys que no hagin gaudit prèviament de cap experiència d’estudis, pràctiques o feina en un país diferent del seu. Els interessats hauran d’enviar la seva sol·licitud entre el 26 de setembre i el 15 d’octubre de 2007.

L’organització corre a càrrec del portal europeu de mobilitat laboral, Eures, on es troba el formulari que cal omplir per fer la sol·licitud.

Portal Eures: http://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es
Informació de la campanya: http://ec.europa.eu/eures/main.jsp?acro=job&lang=es&catId=9388&parentCategory=9388

dimecres, 19 de setembre del 2007

Un viatge ple d'aventures, ple de coneixences



Estada en pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul.

Hola companyes/nys,

Tot seguit us faig cinc cèntims d’euro (o millor dit, de lira turca) tant de la meva experiència a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, com també del meu viatge per terres otomanes. De forma similar a molts de vosaltres que heu fet estada en centres Cervantes, la feina a desenvolupar ha consistit a donar suport al canvi de programa de gestió de biblioteques de la institució.

Pel que respecta a la gent del centre, tant la directora de la biblioteca, Ana Roca, com la resta de companys, ja siguin turcs o espanyols, han estat encantadors i afables. Destacar que entre el professorat de l'institut hi ha cinc noies catalanes, per tant he parlat la llengua d’en Llull a l’antiga Constantinopla.

Crec que la meva estada en pràctiques ha resultat ser la més breu de totes, atès que només he treballat dotze dies, realitzant una jornada laboral de set hores. Aquesta proposta de treball em fou plantejada per la directora, i jo vaig acceptar-la de bon grat. L’acord em permeté de viatjar pel país durant els caps de setmana i la resta del mes.

Turquia és un país mediterrani amb gent oberta i amable, que et presten la seva ajuda de forma cordial. A més és una terra plena de contrastos, tant del punt de vista paisagístic com ètnic, on hi han passat moltes i diverses civilitzacions al llarg de tota la seva història.

La diversitat paisagística del país és notòria, d’una banda podem contemplar espectaculars regions com la Capadòcia, platges paradisíaques tant a l’Egeu com la Mediterrània, paratges verds similars als del Cantàbric a la Mar Negra, zones alpines que recorden Suïssa a mesura que un s’acosta a les muntanyes de Karçal, prop de Geòrgia, per finalment acabar veient les àrides estepes del Kurdistan.

Pel que fa al patrimoni, Turquia va més enllà del seu monumental i esplendorós passat otomà. Cert que arreu del territori es poden veure belles mesquites, com la de l’arquitecte Sinan a Edirne i fastuoses cases otomanes com les de la localitat de Safranbolu. Malgrat tot no es pot deixar de visitar el llegat que deixaren els avantpassats dels actuals turcs. Grecs, romans, frigis, lidis, hitites, pòntics i tants d'altres, deixaren la seva empremta per molts indrets del país.

Turquia és una república, democràtica, secular i constitucional, aquest sistema polític fou establert el 1923. País de religió musulmana, que no d'ètnia àrab, des de la proclamació de la república laica escriu la seva llengua (el turc és l’idioma dominant dins el grup de les llengües túrquiques) en alfabet llatí, per tant és més fàcil de llegir, que no pas d’entendre, que d'altres parles com el grec o el rus, les quals com molt bé sabem es representen en una grafia no llatina.

Al contrari del que molta gent pensa, Turquia és un país modern, segurament més que alguns dels països recentment incorporats a la UE. Malgrat les seves problemàtiques sociopolítiques com el conflicte kurd o la discriminació cap a la minoria aleví, per citar-ne algunes, no és menys cert que en els últims anys s’han realitzat reformes polítiques contundents per poder estar a nivell europeu.

Per desplaçar-se d’un lloc a un altre, Turquia compta amb unes moderníssimes companyies d’autobusos que amb puntualitat germànica recorren la major part de la seva geografia.

Per acabar contesto les dues preguntes que sempre se’m formulen; dona i viatjant sola?, amb quin idioma t’entens amb la gent?

Ser dona i viatjar ben sola per bona part de la geografia turca no m’ha comportat cap problema en les dues ocasions que he visitat el país. Si bé les zones rurals són més conservadores que les ciutats, tant al centre d’Anatòlia com als moderns bulevards d’Ankara es poden veure dones amb vestimenta musulmana i altres amb robes del tot occidentals. A més sempre he comptat amb la complicitat de les dones turques que en moltes ocasions m’han ajudat en la cerca d’aquell carrer que no trobava, o senzillament volien fer petar la xerrada.

Com a tot el món globalitzat, l’anglès és l’idioma vehicular entre els turcs i els estrangers. De la mateixa manera que succeeix a l’Estat espanyol, és habitual trobar gent que malgrat haver estudiat anglès durant l’època escolar després l’oblida. A les grans ciutats i zones turístiques (sobretot a la costa i a la Capadòcia) també es pot trobar qui parli francès, alemany o italià.

Bé, més enllà d’on decidiu anar, no deixeu de viure una experiència d’aquest tipus, és enriquidora en tots els aspectes i obre tant la ment com l’esperit.

Salut a tots/es
Montse Riu Piqué

Avui parlem amb... Lluís Agustí

Lluís Agustí, nascut a Barcelona el 1965, acaba d'incorporar-se com a professor a la Facultat. Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació a la UB el 1986 (també és llicenciat en Filologia Romànica) i va començar la seva vida professional treballant durant uns quants anys en biblioteques públiques de Barcelona.



Però el motiu que el porta a Mòbils BiD és la seva carrera internacional. Efectivament: el 1993 va començar a treballar a les biblioteques de l'Instituto Cervantes, organisme prou conegut de tothom, que difon la llengua i la cultura espanyoles arreu de món. (Ell mateix ha publicat alguns articles sobre la institució: a Item i a BBF.)

Lluís, quina ha estat la teva trajectòria dins de l'Instituto Cervantes?

L’any 1993 m’incorporo a la biblioteca de l’Instituto Cervantes de Lisboa. En aquella època l’Instituto Cervantes s’acabava de crear i recuperava els antics centres culturals del Ministeri d’Afers Estrangers, i les anomenades cases d’Espanya del Ministeri de Treball que tenien per objectiu aplegar l’emigració econòmica del nostre país a França, Alemanya, la Gran Bretanya. De fet vaig ser el primer bibliotecari que es va contractar per a aquesta xarxa de nova creació. Calia un treball professional d’actualització dels fons dispersos, l’harmonització de processos, l’automatització dels catàlegs; hi havia molta cosa per fer i pocs recursos, però moltes ganes i molt d’interès.

Després de quatre anys a Portugal, on també vaig donar classes a la Universidade Nova de Lisboa, em va tocar anar a la Bibliothèque Espagnole de París, un centre amb quasi cinquanta anys d’història, en un palauet ple també d’històries. Allà m'hi vaig estar cinc anys. El fons de la biblioteca era molt interessant, l’espai bellíssim, sumptuós, però complicat i els usuaris francesos exigents, amb l’ajuda de la gent que hi érem, vam tirar allò endavant.

Després d’un pas fugaç d’un any per Brussel·les, vaig tenir la immensa sort de poder treballar a Nova York. Les possibilitats que ofereix la ciutat des de tots els angles que es vulguin, i l’ambient professional dels companys nord-americans són una meravella. Em va sorprendre l’alt grau de generositat amb què s’oferien a ajudar els companys, com conjugaven el bon humor i el treball dur, que ser seriós no és sinònim d’avorrit, que es poden tractar els temes més importants i greus sense solemnitat, amb simpatia.

Aquesta mobilitat és deguda a la normativa interna de l'Instituto, oi? Imagino que això deu comportar avantatges, però sobretot inconvenients.

Els caps de biblioteca estan subjectes a una mobilitat de cada tres mínim, a cinc anys com a màxim; la resta de personal ajudant és de contractació local. Hi ha inconvenients, evidentment: la llunyania del país, dels amics, de la família; però em sap greu contradir una mica l’enunciat, si no tens gent que depengui de tu, jo no hi veig més que avantatges: conèixer món, cultures i llengües diferents des de dins, no com a turista.

A sobre, la teva feina principal és estar en contacte amb gent que s’interessa per la teva cultura, per la teva o les teves llengües (hi ha força gent que s’apropa i interessa pel català tot passant pel castellà), i on els pots ajudar a descobrir tota mena de coses sobre llengua, literatura, geografia, antropologia, música, cinema... i en el que no deixes d’aprendre coses de la teva pròpia cultura, i a sobre et paguen!!! Què més vol una persona per ser feliç a la feina? És clar que hi ha gent que es queixa, hi ha moments difícils, però La Rochefoucauld deia que hi ha gent que sap del que fuig però que no sap el que busca.

Vull dir amb això que és molt important rumiar que si es tenen problemes familiars, personals, potser val més que no es marxi a l’estranger, això no sempre funciona, no és la solució, de vegades resulta pitjor: sense família, sense amics, estàs més fragilitzat, n’he conegut força casos i els avantatges es tornen tot inconvenients.

Es diu que els salaris dels bibliotecaris de l'Instituto Cervantes són molt més alts que la mitjana dels sous que es cobren a Espanya. Això és veritat?

Els sous de l’Instituto dels càrrecs desplaçats són bons, sense cap mena de dubtes, els del personal local no tant, tots estan estudiats exactament per a cada ciutat i es compta que qualsevol que s'ha de quedar pocs anys en un lloc mai fa una inversió de comprar un habitatge, tots els diners del lloguer, i en casos com Nova York, Londres o París estem parlant de més de 2.000 €, es perden. Per una persona sola els sous estan força bé, quan tens família la cosa és correcta.

Això no obstant, cal dir també que són els més baixos del personal desplaçat de l’administració de l’Estat (només cal comparar-ho amb un mestre en les mateixes condicions). Cal tenir en compte els horaris complicats: a més de les hores de gestió i atenció al públic, toca després assistir als actes culturals que es programen, a Nova York l’any passat en van ser 200. Vull dir que si algú s’interessa per treballar a l’Instituto per guanyar diners és una bona opció, però res de setmanes de 35 hores, hi ha casos en què per qüestions de feina sovint en feies més de 60, i/o et quedaves sense cap de setmana. Sous bons, sí, però feina també. En qualsevol cas repeteixo que per mi el més interessant és que la feina t’engresqui, si a sobre et paguen bé, millor.

I ara, finalment, has decidit deixar de voltar pel món i tornar al Born. S'ha acabat una etapa i en comença una altra? Estàs il·lusionat amb la nova feina?

Pot semblar una ximpleria la frase, però tornar a Barcelona m’ha costat molts anys. Hi he tornat per raons familiars però això no vol dir que vingui a contracor, al contrari, vinc molt content i molt il·lusionat amb la idea de donar classes. Però si hi vinc amb moltes ganes també ho faig amb por, por de fer bé les coses, de poder transmetre coneixements correctes als alumnes però també il·lusió, i finalment d’entendre els alumnes, uns alumnes que han viscut en un país que m’adono no és exactament el d’abans de marxar, quan ells tenien només 3 o 4 anys. Sé que sóc jo qui m’hi hauré d’adaptar però no pateixo, me’n sortiré.

Com saps, aquest bloc pretén fomentar les estades a l'estranger dels estudiants, bé sigui per estudiar o per treballar. A l'Instituto Cervantes, escampats pel món, trobaríem altres bibliotecaris catalans (i, per tant, exalumnes del nostre centre) que han fet aquesta opció. En recordes alguns?

Uns quants, en Jaume Bover, que fa més de vint anys que treballa al Marroc, fent una feina extraordinària de bibliotecari i humanitària, ajudant de fa tants anys tanta gent. En Javier Campillo, mallorquí com en Jaume, un excel·lent company que va passar per Tunis, Roma i ara és a Tolosa de Llenguadoc. En José María Fernández, també una excel·lent persona, que des que va acabar la carrera s’està a Anglaterra, ara a Manchester, en l’edifici de la que va ser la primera biblioteca pública de la ciutat. La María Vázquez, gallega d’esperit i barcelonina de nació, que és ara la nova cap de biblioteca del centre de Nova York, i un exemple de com s’han de dur les experiències vitals a l’estranger. La Carme Renedo que va fer feina a Tel-Aviv en unes condicions ben complicades però del que tot plegat em sembla que en té un bon record. La Maria Lluïsa Vidal, de Figueres, que va passar per París ja fa molts anys. I segur que me’n deixo algun que després em sabrà greu.

Una de les activitats que potenciem des de la Facultat són les pràctiques d'estiu a l'estranger. Ja en la primera edició, el 2002, vas acollir un dels quatre estudiants que aquell any va marxar. I en l'última edició, aquest estiu passat, també has tingut dues noies a la biblioteca de Nova York.

És cert, recordo excel•lents alumnes en pràctiques de la Facultat: el primer d’aquell any en Javier Leiva, amb qui hauria hagut jo de fer pràctiques i no a l’inrevés, i més recentment la Isabel Coscolla i la Rosa Salvador. Quan he hagut de negociar per acollir alumnes vostres sempre sabia que jugàvem sobre segur. Però també hem rebut alumnes d’altres universitats espanyoles, portugueses, franceses, nord-americanes, brasileres... i encara que depèn molt de la personalitat, l’experiència, el recorregut personal i els coneixements de cadascun ha estat interessant veure com estan formats, en què estan més preparats, en quines matèries són millors.

Aconsellaries als estudiants que tinguessin una experiència a l'estranger? Per què?

Sense cap mena de dubtes els ho recomanaria, i no només per qüestions professionals, veure gent diferent, sentir i aprendre d’altres llengües, estar en contacte amb d’altres cultures, ser una mica emigrant, ajuda a posar les coses potser una mica més al seu lloc, a entendre l’altre, a no pensar que som els millors ni tampoc els pitjors, a entreveure que les coses no són mai negres o blanques, i finalment si no a estar-hi sempre d’acord, com a mínim a comprendre i respectar les persones. Però tot plegat també ens pot passar al que a un diplomàtic (i aquí és igual el país d’on era) que conten li passava que deia rucades en moltes llengües.

Moltes gràcies, Lluís. Molta sort en la teva nova etapa a la Facultat.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Programa de pràctiques de la biblioteca Pompidou, de París

La coneguda biblioteca del Centre Georges Pompidou de París té obert de fa temps un programa de pràctiques anomenat "Profession culture" adreçat a bibliotecaris en exercici.

La durada de les estades és de tres mesos, amb una remuneració de 1000 euros mensuals i l'allotjament. Per a ser seleccionat cal acreditar un nivell alt de francès.

Els interessats han d'enviar un dossier de sol·licitud, amb una carta de presentació del seu cap, el currículum, i una carta de motivació on cal presentar la biblioteca on es treballa i les funcions que s'hi porten a terme. Cal també especificar el servei de la BPI on es desitja portar a terme l'estada, un projecte de treball i les dates desitjades.

A banda d'aquest programa de pràctiques de la BPI, obert a qualsevol professional, la Facultat col·labora des de fa anys amb la BPI tot oferint als seus estudiants aquest prestigiós centre com a lloc d'estada de pràctiques durant l'estiu.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Visiteu la Library of Congress a Washington D.C!



Hola a tothom!

Aquest estiu he estat tres setmanes fent un curs d'anglès a la Georgetown University, a Washington D.C. Es tracta d'un centre universitari i l'experiència ha estat molt interessant. A més, en acabar el curs i si els resultats són satisfactoris, la Universitat de Barcelona permet l'obtenció de crèdits de lliure elecció!

Com bé sabeu a Washington D.C. s'hi troba la Library of Congress. L'edifici principal situat davant mateix del Capitoli és magnífic! S'hi poden fer visites durant tot el dia fins a les 17 h de la tarda, però us recomano que us hi acrediteu com a lectors. D'aquesta manera podreu circular lliurement per tot l'edifici! Entrareu a la Main Reading Room i veureu la cúpula. D'altra manera és impossible. Aquesta possibilitat permet allargar la vostra estada fins a les 21 hores! I... us estalviareu les cues de l'entrada! Per a acreditar-se és senzill. Només és necessari el passaport! Visiteu la pàgina web. Hi trobareu tots els detalls i si teniu interessos més específics, envieu un e-mail i us prepararan el tipus de visita que desitgeu. Per sorpresa m'he trobat amb unes persones molt obertes, disposades a respondre cadascuna de les meves preguntes i a preparar tot allò que els demanava! Ha estat extraordinari... en ocasions tot sembla que hagi de ser molt complicat... En aquesta ocasió, tot ha estat molt senzill. No ho dubteu, i animeu-vos a visitar aquesta biblioteca!

Per cert, demà començaré el segon curs de la diplomatura i després de veure totes aquestes experiències recollides als Mòbils BiD m'agradaria molt poder fer una estada a l'estranger l'estiu vinent! Tant de bo!

Una abraçada,


Tània Alaix i Gimbert

dissabte, 15 de setembre del 2007

BPI Pompidou. París, estiu 2007

Hola a tothom,

Sóc la Carme Egea i aquest any he marxat tot l'estiu (els mesos de juliol i agost) a París, a treballar a la Biblioteca Pública del Centre Georges Pompidou.



L'experiència ha estat genial i el temps m'ha passat volant.

Per als que estigueu interessats a anar a aquest centre us recomano que si podeu, demaneu estada durant dos mesos ja que en ser un gran centre hi ha molts tràmits formals i burocràtics la primera i última setmana i en 15 dies no tens temps de conèixer res ni de la ciutat de París ni del Centre Pompidou.

La feina ha estat molt variada, des de respondre preguntes a usuaris en CATALÀ (sí, gent, jo també vaig sorprendre'm), fins a visitar altres biblioteques i centres de documentació de la ciutat de París. Ets tu mateix qui escollies què vols visitar, encara que el tutor et fa recomanacions, evidentment.

Jo vaig visitar:

La Biblioteca Nacional

La Biblioteca de la Ciutat de les ciències i la indústria

L'única biblioteca municipal de Montrouge, un ciutat a la perifèria de París

El Centre de Documentació Francesa i el Banc Europeu €uro

Vaig treballar en els departaments de publicacions en sèrie (classe 6 CDU), enquadernació i política de restauració de llibres, literatura de llengües de l'Estat espanyol i Amèrica del Sud, autoformació en llengües (amb un fons de 200 idiomes) i premsa i televisió.

La gent del Pompidou són tots molt amables, és veritat que no fan cap esforç per parlar-te en castellà, però si tu t’esforces a parlar en francès tenen molta paciència encara que el teu accent no sigui molt bo.





L’únic inconvenient és que el fet de treballar sis hores diàries en francès tota l’estona et provoca una mica de mal de cap i molt de cansament la primera setmana, així que jo i tots els altres becaris estrangers del centre sols fèiem turisme el cap de setmana, ja que surts molt cansat de la feina fins que no t’adaptes als nous ritmes i pluja diària, he he he.

Tot i els petits inconvenients del clima i l'idioma és una experiència que val molt la pena, no solament per la ciutat de Párís, que és meravellosa, sinó sobretot pel Centre Pompidou, ja que aquí a Barcelona no tenim cap biblioteca d’aquestes dimensions, i 30 minuts després d'obrir les portes la biblioteca ja té plenes les seves tres plantes tot i ser estiu; llavors imagineu-vos en època d'exàmens.

Però no tot són flors i violes, evidentment. El pitjor moment el vaig passar quan es va posar en marxa el pla antiterrorista, és una mica estressant però sempre està tot sota control pel personal de seguretat encara que no dóna molt bones vibracions evidentment...

Per als que estigueu interessats a anar-hi en el futur, la responsable de relacions internacionals proposa d’oferir allotjament gratuït en la ciutat universitària de París. Està a una hora de tren del centre, però tenint en compte els preus de París espero que ho pugueu aprofitar, perquè us estalviareu molts diners.



De la ciutat de París, si hi aneu al juliol, el 14 és la festa nacional de França i els focs artificials i concert del Camp de Mart són espectaculars. Us els recomano!!!

dimarts, 11 de setembre del 2007

Pràctiques moscovites


Hola a tots i a totes. Som l’Oriol i l’Alfred i us saludem des de la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de Moscou quan ja només falta un dia per arribar al final de la nostra aventura com a bibliotecaris en pràctiques. La nostra feina en aquest centre al llarg del mes d’agost s’ha basat bàsicament a catalogar documents (principalment literatura hispanoamericana) procedents de diferents donacions particulars. Ho hem fet per mitjà del programa Absysnet, i malgrat que el seu funcionament és relativament senzill, la connexió a Internet no és gaire bona i això ha dificultat la nostra tasca. És una biblioteca no massa gran, però és la segona amb un major índex de préstec de totes les que formen part de l'Instituto Cervantes arreu del món. El descens d’activitat que comporta l’estiu, l’escassa afluència de públic en aquestes dates no ha propiciat potser que poguéssim fer altres tasques.

Quant als aspectes més relacionats amb la nostra experiència amb la gent i personal del Cervantes només podríem dir coses positives. Des del primer moment ens han ajudat en tot allò que hem necessitat, hem disposat de total flexibilitat en els horaris i el cap de biblioteca ens ha acollit al seu domicili durant tot aquest agost amb el major grau de llibertat possible.

Pel que fa a Rússia i la seva capital, hem d’avisar que depenent de com afrontis el repte la teva experiència pot ser positiva o tot el contrari. S’ha de tenir en compte que és un model de societat totalment diferent a l'europea i en alguns casos pot semblar que tenen un caràcter difícil però a la vegada són gent senzilla i humil que tenen una gran admiració cap a tot el que prové d’Europa i d’Espanya en concret i això ho hem pogut comprovar en les nostres pròpies experències. Potser l’aspecte més complicat és el de l’idioma, realment el rus és una llengua impossible d’entendre i de llegir però és realment l’unic mitjà per comunicar-te amb les persones, ja que el nivell d’anglès aquí és molt pitjor que a Espanya (que ja és dir) però tot i així hem utilitzat l’idioma internacional que és la mímica i amb això i quatre paraules russes ens hem anat espavilant.

En definitiva no us deixeu perdre l’oportunitat de visitar una de les cultures més sòlides i de més tradició de tot el món i conèixer llocs meravellosos i interessants.

Per cert aquí la cervesa val menys d’un euro però amb el petit detall que són de 500 cl i que estan boníssimes, una altra bona raó per visitar Rússia.

dijous, 6 de setembre del 2007

Beques Canigó (de la Generalitat) per a pràctiques en organismes internacionals


Amics,

Al DOGC núm. 4.904 (de 14 de juny de 2007, p. 19.951-19.952) el Departament de la Vicepresidència ha publicat la convocatòria de les Beques Canigó, per incentivar la realització de pràctiques en organismes internacionals.

Les beques poden tenir una durada d'entre 3 i 6 mesos, amb una quantia mensual d'un màxim de 1.200 euros bruts.

Poden sol·licitar-la tant diplomats com llicenciats, sempre que hagin estat acceptats prèviament per alguna institució o organització internacional de caràcter multilateral.

El termini per presentar les sol·licituds acaba el 31 d'octubre de 2007. I l'inici de la beca ha de ser dins del 2007.

Per a més detalls, llegiu el text original de la convocatòria: https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=395505.

Per si ha de servir d'ajuda, aquí va un enllaç que recopila organismes internacionals: https://italiarappginevra.esteri.it/rappginevra/en/cittadini-e-imprese/lavorare_presso_organizzazioni_internazionali

No cal dir que els possibles candidats poden demanar ajuda moral a la Facultat en els seus tràmits.


dilluns, 3 de setembre del 2007

¡¡Prácticas en el Instituto Cervantes de Londres!!



Hola!!

Soy Alba. Este agosto he estado en Londres trabajando en el Instituto Cervantes de Londres. La verdad es que no sé muy bien que contaros; sólo tengo que decir que ¡¡ha sido genial!! El mes ha pasado volando y cuando me he querido dar cuenta, ya tenía que volver a Barcelona.

La ciudad es una pasada. Muy grande y todo a mano. Si queréis ir, olvidaros de comer bien y de ahorrar. Pero vale la pena, sobretodo por la gente que conoces. Yo estuve todo el mes en un hostal/residencia y aquello era como una gran familia. Acabas cogiendo mucho cariño a la gente porque pasas con ellos las 24 horas del día.

El trabajo en la biblioteca también ha estado bien. El jefe de bibliotecas es un chico encantador. Te deja mucha libertad para hacer el trabajo que quieras y te enseña mucho. Allí también trabaja otra chica pero se encarga más de la parte administrativa. El trabajo ha sido muy variado: desde la catalogación hasta la atención al público, préstamos… Si muestras un poco de interés te enseñan todo el funcionamiento de la biblioteca.

Aconsejo a todo el mundo que se apunte a este tipo de iniciativas. Lo único malo es que te pasas el verano trabajando y no tienes vacaciones, pero vale la pena.