dimecres, 10 de maig de 2006

Avui parlem amb... Àlex Cosials

L'Àlex és un jove professor de la Facultat, on col·labora des del 2002 impartint bàsicament assignatures de catalogació. Actualment també és el secretari del Servei de Biblioteques Escolars l’Amic de Paper i coordinador del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la Unesco. Es va diplomar el 2000.



Àlex, crec que la teva història com a estudiant en mobilitat ha estat bastant dilatada. La podries explicar breument?

París, Quartier Latin, estiu del 1999... Enmig de la canícula i mentre el dissenyador Paco Rabanne anunciava la fi del món per l’efecte 2000, vaig estar-me tot el mes de juliol catalogant meravelles a la biblioteca de l’École de Chartes, que es troba dins l’edifici de la Sorbona. Els bibliotecaris em parlaven de les biblioteques que s’acabaven d’inaugurar, de com feien les coses per allà, del tour ciclista i del que trobaria pels museus... El mes va passar massa ràpid, així que em vaig animar a fer una altra experiència, com Erasmus, a Brussel·les.

Al país de Tintín, primer semestre del 2000. Seguint al món francòfon, em vaig apuntar a algunes assignatures de la llicenciatura i d’un dels màsters en informació i documentació a la Universitat Lliure de Brussel·les, a més a més de cursos de francès i de neerlandès. Poder veure com són els estudis en una altra universitat, i conviure tant amb els estudiants belgues de biblioteconomia com amb els Erasmus d’altres ensenyaments, va ser una de les experiències més plenes, surrealistes i divertides que m'havia trobat fins el moment. Per cada examen que aprovàvem ho anàvem a celebrar a Amsterdam (a tres hores de tren), quan fèiem algun treballet, ens anàvem a visitar biblioteques de Flandes, de França o d’Alemanya (París queda a una hora en tren, Colònia a 1 h 30 minuts, i qualsevol ciutat de Bèlgica a menys de 50 minuts).

Així que després de tantes experiències fortes, la possibilitat de continuar voltant per l’estranger em va seduir massa. I l’oportunitat es va presentar amb la beca per treballar un any a la biblioteca de l’Institut Universitari Europeu, a Florència. Crec que vaig tornar a Barcelona un dimarts del mes de juny, vaig fer algunes rentadores, i divendres de la mateixa setmana ja volava cap a Itàlia (acompanyat d’una gramàtica italiana ;-) ). Em vaig trobar amb un equip de bibliotecaris de tot arreu d’Europa, i em vaig endinsar en l’apassionant món de la referència –pels matins– i del préstec interbibliotecari i l’obtenció de documents –per les tardes–. El vespre em feien classe d’italià o d’alemany... i també vaig seguir algun curs d’història de l’art i vaig intentar aprendre els secrets culinaris dels companys.


Quines competències professionals creus que t'ha ajudat a desenvolupar tota aquesta experiència a l'estranger?

Penso que la competència principal que he començat a desenvolupar gràcies a les estades per l’estranger és la capacitat d’adaptar-me i d’aprendre ràpid per anar solucionant els reptes que se’t presenten. Com que tot és nou (la feina, el funcionament de la ciutat...) aprens a estar alerta, i a gaudir dels reptes que et suposen les coses noves.

Clar, també m'ha servit per millorar una mica el meu coneixement d’algunes llengües (ja us dic ara que amb el flamenc i l’alemany no me n’he sortit). Però sí que és veritat que acabes agafant el gust per aprendre com parlen en altres bandes, que és potser una mica el reflex de com pensem.

He descobert altres maneres de fer, diferents sistemes informàtics, models de gestió diversos... la importància que té la comunicació (del que fas, del que penses).

Però sobretot, he desenvolupat el plaer per la feina que fem. El millor ofici del món!


Per últim, et demanaríem un consell per als estudiants que puguin llegir aquestes línies i que potser encara no tenen clar tot això.

Un únic consell: prepareu les maletes ja! Sortiu a l’estranger, que és una experiència genial!!!

No us ho podeu pensar ni dues vegades... Segurament us divertireu com ni podeu imaginar encara, fareu coneixences que us faran descobrir noves mirades, us estimareu encara més els amics i família que teniu per aquí, idealitzareu el nostre País i el trobareu més fantàstic encara...

A més a més, d’entre totes les persones amb què us trobareu, amb moltes continuareu una amistat que us omplirà l’agenda de viatges per tot arreu, on no us haureu de preocupar mai més de buscar un hotel.

5 comentaris:

  1. Molt curiós aixó d'idealitzar el "nostre país"... jo sempre que surto a l'estranger torno a casa deprimida. És clar que sempre tiro cap als països nòrdics, si anés al Senegal (només per posar un exemple) sí que crec que podria idealitzar el nostre país...

    ResponElimina
  2. Què té a la boca?

    ResponElimina
  3. Bones! Estava bevent un cafè de mig litre...

    L'única manera de poder passejar despert durant el dia, després de les nits Erasmus...

    Ens llegim,

    Àlex

    ResponElimina
  4. Hola Àlex,
    Quina il·lusió que em responguis tu personalment :-)
    Fins aviat,
    aina.

    ResponElimina