Convocatòria de beques de la Caixa per fer estudis de postgrau

Ja és oberta la convocatòria de 222 beques de l’Obra Social de la Caixa per fer estudis de postgrau a Espanya, a Europa, als Estats Units, a l’Àsia i al Canadà.

El nombre de places i les dates de tancament de cada convocatòria són les següents:

- Espanya: 100 beques, 5 de març de 2012.

- Europa: 65 beques, 6 de febrer de 2012.

- Estats Units: 45 beques, 24 d’abril de 2012.

- Àsia: 7 beques, 2 de juliol de 2012.

- Canadà: 5 beques, 24 d’abril de 2012.

Teniu les bases completes de cada convocatòria aquí (documents PDF):

- Bases del programa de màsters a Espanya

- Bases del programa d'Europa

- Bases del programa d'Estats Units

- Bases del programa d'Àsia

- Bases del programa de Canadà

Biblioteca pública d'Àmsterdam, la més gran d'Europa

Hola a tots:

Em presento, em dic Ester Angulo i vaig estudiar el que era l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació.

Fa dos mesos que estic vivint a Holanda, ja que vista la preocupant situació que està patint en aquests moments tot el país i el fet que durant més de mig any vaig estar intentant trobar una feina sense tenir gaire sort, em van proposar de marxar i després d'una bona temporada rumiant, vaig decidir donar el pas.

De moment, estic en procés d'adaptació, de fet estic vivint a un petit poble anomenat Enschede que està situat just al costat de la frontera amb Alemanya; no sé si ho sabeu però quant més al nord, la gent més "freda" és; això es degut al clima, aquí fa molt de fred durant tot l'any, però sobretot als hiverns i la gent no acostuma a sortir molt ja que es queden a casa; però són bona gent.

La veritat és que vaig venir aquí molt insegura, sense saber què passaria o com m'aniria; suposo que és normal sentir-se així, mai havia fet una beca Erasmus o pràctiques a l'estranger, i la veritat és que em va costar moltíssim decidir-me; però ara, dos mesos després, penso que hauria estat molt bé haver realitzat alguna beca ja que m'hagués ajudat moltíssim a adaptar-me millor quant a idioma (millores l'anglès), treball (ja hi ha una petita base per saber com es treballa a l'estranger) i conèixer-me a mi mateixa (aquesta part també és molt important perquè ajuda moltíssim a saber quins són els teus límits, si en tens, etc.). Tot el que no he pogut descobrir amb aquestes beques, ho estic descobrint ara, no és ni bo ni dolent, però segurament per altres persones que ja han experimentat aquestes sensacions, estarien més segurs.

Una de les coses que pots fer a l'estranger és viatjar, conèixer els pobles i ciutats que t'envolten. Doncs bé, la setmana passada vaig anar a Àmsterdam perquè mai l'havia visitada. No sé vosaltres, però quan viatjo acostumo a visitar alguna biblioteca simplement per curiositat i conèixer altres formes d'organitzar una biblioteca que, naturalment, no ens ensenyen a la carrera. Doncs vaig trobar una pàgina web en la qual informaven del turisme d'Àmsterdam i hi havia un apartat sobre biblioteques, que el podeu consultar aquí: http://www.iamsterdam.com/es/visiting/enlaciudad/locosporloslibros. [L'anterior enllaç ja no és actiu. Un d'equivalent seria aquest: http://www.iamsterdam.com/en-GB/living/resources/books-amsterdam].

Resulta que a Àmsterdam hi ha la biblioteca pública més gran d'Europa, està molt ben situada, a prop de l'estació central de tren; i està formada per set enormes plantes amb escales automàtiques. L'entrada és espectacular, la porta és giratòria, sembla un hotel de luxe i compta amb una porta alternativa per discapacitats amb mobilitat reduïda; en aquesta planta, que és la segona, trobem a mà esquerra lavabos i per accedir a la sala de baix que és la infantil; impressiona aquesta sala perquè a diferència d'algunes biblioteques, aquesta es troba totalment apartada de la sala d'estudi o altres.

Si caminem més endavant tenim un piano amb el qual es realitzen concerts per pianistes o totalment improvisats per part d'algun usuari. Immediatament ens trobem el taulell d'acolllida i una màquina perquè els usuaris deixin els documents que tenen prestats; és alguna cosa així com les màquines dels videoclubs però més grans, amb tres finestres, dins d'aquest sistema de recollida de materials hi ha un sistema amb vagonetes que envien els documents a un altre lloc; però no sé a on perquè no es pot entrar. I finalment una sala d'estudi i les escales mecàniques.

Al tercer pis trobem els multimèdia, la veritat és que també impressiona bastant, aquí les prestatgeries són circulars i enormes, hi ha un equipament informàtic bastant considerable en el qual els usuaris poden consultar el catàleg, escoltar música i/o veure pel·lícules en entorns totalment preparats per això (en els quals pots seure en cadires amb un disseny bastant modern, o en petites "càpsules" per tenir més intimitat).

A la quarta planta hi ha les obres de ficció classificades a partir de la temàtica, i al llom hi ha el teixell amb una imatge del tema; hi ha sala de lectura i màquina d'autopréstec, a més de poder llegir els documents als extrems de la sala on hi ha unes fantàstiques vistes. A la cinquena hi ha la sala de treballs en grup, obres de referència i màquines d'autopréstec; a la sisena els llibres de coneixements i finalment, a la setena planta, una enorme cafeteria/restaurant. També trobem màquines de reprografia i per consultar microfilms.

S'ha de dir que a totes les sales l'equipament informàtic és de la companyia Apple.

Bueno, aquí us deixo un enllaç amb les imatges que vaig aconseguir fer de dins de la biblioteca, espero que us agradi i que hagueu disfrutat de la lectura. Ah! i us animo a tots a viure una experiència similar, de fet, anar a l'estranger és l'única manera d'aprendre un idioma, us ho dic per experiència.

Clicla aquí per veure les fotos

Moltes gràcies i una abraçada

Breu estada de recerca a la Universidad Nacional Autónoma de México

Responc a la invitació del prof. Amadeu Pons amb un breu relat sobre la meva recent estada de recerca a la UNAM, amb motiu d’un conveni de cooperació entre aquella universitat i la UB.

Del 19 de novembre al 3 de desembre de 2011 he tingut l’oportunitat d’instal·lar-me a ciutat de Mèxic, amb l’objectiu de conèixer les polítiques públiques d’accés i preservació digital, i concretament el funcionament de determinats repositoris digitals. El resultat, a manca de tancar diversos projectes derivats de l’estada, ha estat molt satisfactori.

Mèxic, DF i la UNAM

Mèxic és un país enorme. Amb 100 milions d’habitants, és una potència regional de l’Amèrica Llatina i un país de renda mitjana-alta (el 13è PIB més gran del món, després d’Espanya). És ric en recursos naturals, en indústria i en patrimoni cultural. També és un país de contrastos de riquesa i pobresa, com passa a la resta de l’Amèrica Llatina. La seva proximitat amb els EUA afegeix complexitat a la seva realitat quotidiana, com ho demostren les notícies de delictes i narcotràfic que ens arriben del nord del país, a Ciudad Juárez o Monterrey, lluny de la seva capital: Mèxic Distrito Federal.

El Distrito Federal (DF), amb 22 milions d’habitants, és una ciutat que supera amb escreix qualsevol de les europees que hagueu pogut visitar. Cada barri és un món, i més enllà dels prejudicis inicials per les notícies periodístiques que ens arriben, a Mèxic la classe mitjana viu en un ambient agradable, pròsper i de gran vitalitat cultural. Certament, existeix una sensació generalitzada d’inseguretat respecte a petits robatoris, que se supera prenent les típiques preocupacions de qualsevol altra ciutat del món.

La UNAM, la universitat que va acollir-me, s’ubica en un enorme campus universitari (3 milions de metres quadrats, incloent-hi una part que és reserva ecològica), al sud de la ciutat. Tenen 316.569 estudiants matriculats i 36.172 professors en nòmina. Ben comunicada, s’hi accedeix en metro, bus o taxi des de qualsevol punt de DF. El Centro Universitario de Investigaciones Bibliotecológicas (CUIB) és l’entitat que gestiona els estudis de postgrau i doctorat en biblioteconomia. A la UNAM també s’imparteixen estudis de Grau de la nostra disciplina. En el campus, a més de les diverses facultats i instal·lacions, s’hi troba una coneguda biblioteca central que compta amb una façana obra de l’artista mexicà Diego Rivera. (foto anterior) . I la Biblioteca Nacional de México també forma part dels equipaments universitaris (com passa també a diversos països escandinaus). En els nombrosos espais verds del campus els estudiants alternen la vida acadèmica amb una intensa vida social que es completa, els caps de setmana, amb tot tipus d’activitats culturals: concerts de música, arts escèniques, lectura de textos literaris, etc. Un entrepà i una beguda en una de les múltiples paradetes del campus costa, al canvi, uns dos euros. Un menú en un dels restaurants, uns tres euros. A la resta de la ciutat els preus són similars. El metro, un dels més econòmics del món, surt al canvi a 10 cèntims d’euro el bitllet. Prendre un taxi per a un trajecte de vint minuts, uns dos o tres euros. Una novetat editorial o un vestit al Zara, en canvi, tenen preus molt similars als que trobem a una ciutat catalana.

Recerca i docència

La meva estada de recerca —centrada en l’anàlisi de les polítiques públiques de preservació digital a Mèxic i els repositoris digitals— va estar dedicada a analitzar la bibliografia existent i a mantenir trobades i entrevistes amb persones clau en aquestes disciplines: la directora de la Biblioteca Nacional de Mèxic, Dra. Guadalupe Curiel; la responsable dels estudis de postgrau del CUIB, Dra. Brenda Cabral; una de les investigadores responsables de la creació de repositoris digitals a la UNAM, Dra. Isabel Galina, etc. Complementàriament, vaig reunir-me amb representants de la Junta de l’AMBAC (Asociación Mexicana de Bibliotecarios, que presideix Óscar Saavedra), l’equivalent al COBDC de Mèxic; així com amb d’altres persones vinculades a biblioteques i repositoris digitals.

En paral·lel, vaig impartir el curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España” a un grup de bibliotecaris de diverses universitats mexicanes, i vaig poder completar aquesta acció de reciprocitat amb la participació en la taula rodona “Acceso, derecho y preservación de la información”, juntament amb el Dr. Alonso Estrada, de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos (Lima, Perú).

La meva valoració és molt positiva. Més enllà de l’oportunitat de conèixer breument un país i una cultura fascinant, he pogut confirmar les meves hipòtesis de treball sobre l’estat de les polítiques d’accés i preservació digital i els repositoris mexicans, alhora que he entrat en contacte i planificat diverses col·laboracions de futur en matèria de recerca biblioteconòmica.

Video resum de la taula "Acceso, derecho y preservación de la información”.

Material docent del curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España".

Ciro Llueca (professor associat del Departament de Biblioteconomia i Documentació).

Convocatòria d'ajuts per a estudiants d'intercanvi

S’han convocat 95 ajuts d’intercanvi d’estudiants dels centres de la Universitat de Barcelona dins el marc dels convenis generals d’intercanvi d’estudiants que la Universitat de Barcelona ha signat amb diverses universitats estrangeres per al curs 2012-13.

Els beneficiaris estan exempts del pagament de les taxes acadèmiques a la universitat de destinació i participaran automàticament a la convocatòria d’altres ajuts econòmics a la mobilitat internacional que es convoquin en aquesta universitat o per altres organismes.

Trobareu les dades respecte la documentació que heu de presentar, els requisits i els mèrits que es valoren al document de convocatòria i a la web de beques.

La sol·licitud i la documentació corresponent es poden entregar a qualsevol Registre de la UB fins el dia 24 de gener a les 14 h.

El programa 'Erasmus per a tots' fomentarà les estades a l’estranger de més estudiants

Uns cinc milions de persones, gairebé el doble que actualment, podrien tenir l'oportunitat d'estudiar o rebre formació en un altre país gràcies a una beca d'Erasmus per a tots. Es tracta d’un nou programa d'educació, formació i joventut de la Unió Europea.

Se’n podrien aprofitar un total de gairebé tres milions d'estudiants d'educació superior i de formació professional. També els estudiants de màster es beneficiarien gràcies a la creació d’un nou mecanisme de garantia de préstecs creat amb el Grup del Banc Europeu d'Inversions.

S’espera que el Programa Erasmus per a tots es posi en marxa el 2014 i tingui una durada de set anys. Està previst que compti amb un pressupost total de 19 000 milions d'euros.

Procés de selecció per a la borsa de treball dels centres a l’estranger de l’Instituto Cervantes

L’Instituto Cervantes ha obert un procés de selecció per a la formació d’una borsa de treball per a contractacions interines de bibliotecaris per als seus centres a l’exterior.

Els requisits que han de reunir els candidats a formar part de la borsa de treball són:

• Titulació universitària de segon cicle (llicenciatura o grau).
• Formació mínima de 300 hores específica en gestió de biblioteques i/o centres de documentació.
• Experiència laboral de dos anys relacionada amb les funcions del lloc.
• Domini de sistemes integrats de gestió bibliotecària en format MARC.
• Domini del castellà i/o anglès i/o francès.

Per a presentar-vos-hi, heu d’enviar-los: el model de sol·licitud de participació, la declaració responsable i l’acreditació dels mèrits que al·legueu.

Les sol·licituds es poden presentar presencialment, per correu postal, per fax o per correu electrònic. En trobareu totes les dades i la resta d’informació addicional al document de la convocatòria.

El termini de presentació de sol·licituds acaba el 9 de desembre a les 14h.

Convocatòria Erasmus per al curs 2012-13

Ja és oberta la convocatòria perquè l'alumnat de la Universitat de Barcelona participi al Programa Erasmus i altres programes de mobilitat internacional de cara al curs 2012-2013.

Amb el Programa Erasmus, l'alumnat de la Facultat pot triar universitats d'Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Noruega, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit.

Trobareu més informació sobre el programa Erasmus en aquesta web i a la web de la Facultat. Pel que fa a l'oferta de places, la podeu consultar aquí.

I us convidem a llegir les vivències d'alumnes que ja han gaudit de l'experiència publicades en aquest mateix bloc. Podeu trobar-les a la llista de matèries amb l'etiqueta Erasmus.

Podeu presentar les vostres sol·licituds fins el 24 de gener.

Dues vacants a la California State University

Hi ha dues vacants com a bibliotecari d’iniciatives d’aprenentatge digital (digital learning initiatives librarian) a la California State University. La seva tasca consistirà bàsicament a desenvolupar cursos de formació en línia, mòduls educatius i altres materials didàctics.

La durada del contracte serà de dotze mesos amb un salari mínim de 57.084$ com a ajudant sènior o de 65.628$ com a bibliotecari associat, a més d’un paquet de beneficis. El salari dependrà de la qualificació i l’experiència dels candidats.

Els requisits fonamentals que han de reunir els aspirants són:

- Grau o llicenciatura en els estudis de Biblioteconomia i Documentació.

- Coneixements de les tecnologies i tendències educatives actuals en biblioteques.

- Experiència integrant conceptes i estàndards sobre alfabetització en un marc acadèmic.

- Experiència implementant tecnologies d’aprenentatge en línia i utilitzant xarxes socials i web 2.0 en un context educatiu.

- Grans habilitats docents.

- Experiència aplicant mètodes d’avaluació de l’aprenentatge de l’estudiant.

- Coneixements de fonts de referència tradicionals i electrònics.

La convocatòria romandrà oberta fins que s’ocupin les vacants però es consideraran primer les sol·licituds enviades abans del 30 de gener.

Els candidats s’han d’adreçar a lynn.lampert@csun.edu per enviar les seves sol·licituds. Han d’incloure el CV, una carta de presentació i tres cartes de recomanació professional.

Vacant a l’European University Institute, a Florència

Hi ha una vacant com a arxiver-documentalista a l’European University Institute de Florència, a la unitat d’Arxius Històrics de la Unió Europea. La durada del contracte serà de quatre anys prorrogables amb un salari mensual net d’uns 2.900 €.

Els requisits que han de reunir els aspirants són:

- Coneixements de documentalista acreditats per un diploma o una experiència professional equivalent.

- Experiència en l’ús i la implementació de sistemes de gestió de documents electrònics (Documentum, LiveLink, SharePoint, Alfresco, etc.)

- Coneixement dels estàndards internacionals de descripció arxivística (ISAD i ISAAR).

- Bon nivell d’anglès.

- Habilitat per treballar en un equip multinacional.

També es valorarà l’experiència laboral en una universitat o a l’àmbit de la recerca, i el coneixement d’altres llengües de la Unió Europea, especialment el francès.

Els aspirants que superin la primera fase de selecció seran convocats a un test de llengua, a un d’informàtica i a una entrevista personal.

Les candidatures s’han de presentar mitjançant aquest formulari de sol·licitud en línia. Si teniu algun dubte, podeu preguntar-lo a applyjob@eui.eu.

Podeu llegir tots els detalls de la convocatòria en aquest document PDF.

La data límit de presentació de candidatures és el 5 de desembre.

Prácticas en Nafplion (Grecia)

El pasado mes de julio participé en el programa de prácticas de verano de la Facultad. Realicé mi estancia en la ciudad griega de Nafplion. Se trata de una ciudad de tamaño medio (para Grecia) y situada en el Peloponeso. La biblioteca en la que trabajé se llamaba Anthos. Es una biblioteca perteneciente al complejo artístico-cultural Fougaro, una antigua fábrica de conservas la cual está siendo rescatada y restaurada para convertirse en un importante foco de creación y disfrute cultural para la ciudad de Nafplion. Su propio nombre, Fougaro, que significa chimenea, hace referencia a este pasado industrial del edificio principal que actualmente alberga la Biblioteca Anthos, un pequeño auditorio, sala de exposiciones, cafetería y tienda de arte: The Artshop. Al mismo tiempo, la Biblioteca Anthos colabora activamente con el Center for Hellenic Studies que la Universidad de Harvard tiene en Nafplio.

Las tareas que desarrollé en la Biblioteca fueron las de catalogación del fondo, sobre todo centrado en las artes y las humanidades. Contaban con un importante número de obras en inglés y francés, así que yo me encargué de este tipo de libros, ya que al no hablar ni leer griego, hubiese sido bastante complicado, por no decir imposible, catalogar obras en griego. También colaboré en la creación de un mapa digital con todas las bibliotecas de arte y humanidades de Europa. Está todavía en proceso de creación, pero las responsables de la biblioteca supieron aprovechar de mi presencia para ayudarles a localizar las bibliotecas con estas características que hay en España. Por último, también ayudé a diseñar la futura página web del centro cultural, que todavía está en construcción, aunque probablemente para principios de 2012 esté todo en marcha.

A nivel personal, las prácticas resultaron bastante formativas, estoy muy contenta de haber trabajado con un equipo que desde el primer momento me integró y contó conmigo plenamente. Pero sobre todo, si debo destacar algo, me quedo con la gran experiencia personal que supusieron estas prácticas en Nafplion. Desde un primer momento, Maria Konstantopoulou, la principal bibliotecaria, me recibió de la mejor de las maneras, me presentaron al resto de trabajadoras (en su mayoría mujeres y gente joven) y se mostró siempre disponible y dispuesta a enseñarme todo lo necesario. Acabó convirtiéndose no solamente en una compañera de trabajo, sino que en una amiga con la cual salía a tomar cañas por las noches junto con el resto de sus amigos y otros trabajadores de la biblioteca.

Al hilo de lo que venía contando, debo mencionar que, para mi sorpersa, Nafplion contaba con una vida nocturna de lo más interesante. Es una ciudad muy turística, donde muchos griegos, sobre todo de Atenas, tienen su segunda residencia. Por lo que en verano y durante los fines de semana de invierno el casco antiguo se llena de gente joven que toma algo y charla distendidamente en las abarrotadas terrazas de la ciudad. La calidad de los locales también me sorprendió positivamente, pues la decoración estaba muy cuidada, al igual que la música (pese a la manía extendida en Grecia de poner la música extremadamente alta). Se trata de un turismo “del bueno”, nada de borrachera y suciedad, al contrario, los griegos son gente más bien seria y educada y que bebe con moderación, por lo que la noche resulta mucho más agradable y nada peligrosa.

El punto negativo del ocio podrían ser los precios, después de la que les está cayendo, los impuestos están subiendo de forma desmesurada. Si tenemos en cuenta lo que está ganando de media la gente, los productos de consumo no resultan baratos. La compra en el supermercado no sale mucho más barata que en España, eso sí, tampoco más cara. En cambio, si nos vamos a productos no básicos como el alcohol y el tabaco, están fuertemente gravados. Para haceros una idea: una cerveza en una terraza puede salir por el poco módico precio de 4-6 €, un café capuccino por 2,5 - 3 €... ¡Fue todo un shock pedir mi primer café en Grecia y esperar pagar no más de un euro y que al llegar la cuenta viese esto! Por este motivo, los griegos son capaces de pasarse 3 ó 4 horas en una terraza en torno a una sola cerveza o un solo café, y ¡olvídate de los cubatas! Pero pese a la crisis y la precarización de las condiciones de vida de los griegos, las terrazas seguían llenas, ¡fueron pocos los días en que encontré sitio a la primera! Eso sí, comer fuera de casa sí que sale relativamente barato... y la comida no es buena, no, es ¡BUENÍSIMA!

Nafplion es una ciudad mediana en Grecia, tal y como he dicho antes, pero desde nuestra perspectiva sería una ciudad pequeña. En un día la has recorrido toda. Cuenta con un casco antiguo precioso, pero rompe la idea preconcebida de las típicas poblaciones griegas con casitas blancas (estilo mediterráneo). En su pasado más reciente Nafplion fue ocupada por venecianos y estuvo bajo su mandato durante un tiempo. Esto hace que la arquitectura recuerde mucho más a un pueblo del Mediterráneo Occidental. El casco antiguo tiene muchísimo encanto, es colorido, lleno de flores y pese a ser la parte turística, se respira muchísima calma y tranquilidad. La parte nueva de la ciudad, donde se sitúa la Biblioteca Anthos, en cambio, no tiene gran atractivo a nivel de arquitectura y calles, pero es donde se encuentran la mayoría de servicios (supermercados, tiendas, etc.)

Mi estancia fue tan solo de un mes y de lunes a viernes acudía a la biblioteca, por lo que mi tiempo libre eran las tardes y los fines de semana. El clima es inmejorable (mejor que en Barcelona), al menos si os gusta el calor y el sol (nunca vi nubes) y pude disfrutar de la playa a diario. A no más de 5-10 minutos caminando o en bicicleta podías encontrar acogedoras calas donde tomar el sol y darte un baño. Me hubiese gustado viajar más los fines de semana, pero a nivel de infraestructuras y transportes, Grecia no es un país que destaque, y las comunicaciones en bus resultaban lentas, por lo que decidí disfrutar de la tranquilidad de Nafplion en lugar de pasar mis fines de semana dentro de autobuses y estaciones. Además, en un viaje que realicé hace 5 años ya pude conocer ciudades como Patras, Atenas y Tesalónika, así que decidí no moverme mucho esta vez.

Quisiera mostrar mi gratitud al Center for Hellenic Studies de Harvard, y en especial a Matina Goga, la persona que me tutorizó y se preocupó en todo momento de que me encontrase bien y a gusto. Ella fue también quien me invitó a asistir con los alumnos de Harvard (que realizaban seminarios de verano en Grecia) a conocer la antigua ciudad y el Museo Arqueológico de Micenas y el Teatro de Epidauro, donde asistimos a la obra de teatro Richard III de Shakespeare dirigida por Sam Mendes y con actores como Kevin Spacey en cartel.

En definitiva, debo destacar los buenos momentos y personas maravillosas que me traje de mi experiencia de prácticas de verano en Grecia. Sin duda serán inolvidables. 

Prácticas en la Hispanic Society of America (Nueva York)

Hola a todos,

Soy Neus Carbonell y este verano, igual que algunos de mis compañeros, disfruté de un mes de prácticas en el extranjero. En mi caso fue en uno de los centros de referencia en estudios hispánicos, The Hispanic Society of America en Nueva York. Las prácticas consistían en catalogar parte del fondo del Department of Manuscripts and Rare Books y suponen la oportunidad de trabajar con libros y documentos únicos. A nivel profesional, aprendes que es importante adaptarse a las necesidades de cada centro pues la descripción que se realiza es muy básica, en una base de datos propia y sin normalizar autores o títulos.

En el departamento trabajan John y Vanessa, siempre dispuestos a solucionarte cualquier duda. Además, Vanessa me aconsejó uno de los lugares imperdibles de la ciudad: la Morgan Library. La entrada es cara (atención, los viernes por la tarde es gratis) y también tiene un fondo muy importante de libros raros.

El horario de prácticas te deja mucho tiempo para visitar la ciudad. Quizá los únicos inconvenientes del centro son que no hay aire acondicionado y su ubicación. Lo del aire creedme que se sufre, ¡a mediados de julio llegaron a cerrar dos días la biblioteca y el museo por la ola de calor y las temperaturas que se esperaban! Por otro lado, la Hispanic Society está en Harlem, al norte de Manhattan, y si tu idea es practicar inglés lo mejor es que bajes a la parte centro o sur de la isla.

Mientras estaba en NY, me alojé en Park Slope (Brooklyn) y cada día me cruzaba Manhattan hasta la biblioteca. El metro es rápido y no excesivamente caro (al menos si lo comparas con Londres), aunque tienes que vigilar los fines de semana porque cambian algunas líneas y cierran paradas. Por otra parte NY es como cualquier ciudad grande, tienes planes a 10$ y a 100$, así que es cuestión de ajustarse a lo que puedas hacer. Tampoco te resultará difícil porque en los meses de verano la ciudad está llena de planes gratuitos: cine en parques o en azoteas, conciertos en Central Park, piscinas públicas... En muchos museos la entrada depende del visitante (lo que significa que debes pensar cuánto pagar, no entrar gratis). Y en los bares el servicio es increíblemente amable, puedes estar dos horas habiendo pedido sólo un café y no te dirán nada.

Hay más NY fuera de Manhattan y Brooklyn es visita obligada (al menos Brooklyn Heights, Williamsburg y Prospect Park). Queens y Bronx también son interesantes y Coney Island es realmente curioso.

Si el año que viene obtienes esta plaza y quieres hacer biblioturismo, no dejes de ir un fin de semana a Washington para visitar la Library of Congress. Hay autobuses diarios, los más baratos son los que salen desde Chinatown (36$ ida y vuelta), que hacen el viaje en 4 horas y ofrecen wi-fi gratis durante el trayecto.

Yo también aproveché para quedarme un poco más después de las prácticas y hacer una pequeña ruta en coche por los estados del norte (Maine, New Hampshire y Massachusetts).

Espero que os sean útiles estos apuntes y os animéis a solicitar las prácticas.

Un saludo,

Neus Carbonell

Estiu en el COLMEX, Mèxic i Centreamèrica

Durante el mes de julio de 2011 he tenido la suerte de disfrutar de un mes de prácticas en el Colegio de México (COLMEX), dentro del programa de Pràctiques d'Estiu de la Facultat. Este centro es uno de los centros de estudios de letras más prestigiosos del mundo. Mis prácticas se desarrollaron en la Biblioteca, y mi labor fue la elaboración de unos Prototipos (Wireframes) para la Mediateca de recursos audiovisuales que están creando. Surgieron algunos problemas, derivados de que era el primer año que se ofertaban las prácticas y allí pensaban que mi formación sería superior, pero ello no impidió que finalmente resultase una experiencia positiva, tanto para mí como para la dirección de la Biblioteca.

Finalmente se acordó un trabajo a mi alcance que desarrollé durante un periodo de 4 semanas en horario de mañana. No voy a explicar nada del Colmex ya que Lluís Agustí, además de dejar allí muy buena imagen, publicó aquí mismo una buena descripción del centro. Me voy a centrar más en tratar de explicar mi experiencia en México y en Centroamérica, por donde viajé posteriormente, para que personas medianamente interesadas en ir se decidan a hacerlo. Las prácticas de verano son el complemento perfecto para un viaje como el que yo me planteé. Solo puedo decir que ha sido una gran experiencia, México es un país con una gente encantadora como podrá comprobar quien se decida a ir allá. En Centroamérica sucede lo mismo, la gente es estupenda y muy acogedora y además resulta muy fácil y económico moverte en autobús. Yo solo tomé un avión desde Ciudad de México a Chiapas y otro de vuelta a Ciudad de México desde Cancún, el resto de trayectos los realicé en autobús, lancha y ferry.

Pero en primer lugar voy a comentar brevemente en qué consistió mi trabajo. Desde la Biblioteca Daniel Cosío Villegas se está trabajando en la creación de una Mediateca Mexicana, es decir, una web en donde estarán alojados videos, imágenes y audios con el denominador común de que deberán tratar sobre México. La parte técnica ya está elaborada. En estos momentos se está trabajando en el diseño final de la web, el cual continúa sin implementarse. Yo realicé en 4 semanas una propuesta de Wireframes, teniendo en cuenta las pautas que se me proporcionaron así como lo aprendido durante el primer curso del Máster en Gestión de Contenidos Digitales. 

Tras finalizar mi periodo de prácticas viajé por Centroamérica durante 45 días, lo que sin duda ha sido una de las mayores experiencias de mi vida como voy a comentar a continuación. Para animar a la gente a ir a México y a Centroamérica el primer tema a tratar es sin duda la seguridad. Está claro que no puedes caminar por la calle con la tranquilidad que lo haces por Europa (yo al principio llegué con bastante respeto), pero tras pasar dos meses y medio por allá puedo decir sin duda que no es para tanto. El Distrito Federal es sin duda el punto más seguro de México y no tendréis ningún problema. Yo he viajado por todo el sur y tampoco lo he tenido. La parte peligrosa es el Estado de México (alrededores de Distrito Federal) y el norte, por el narcotráfico. En el resto de países centroamericanos se debe tener cuidado en las capitales y en las grandes ciudades, pero los lugares interesantes están en poblaciones más pequeñas, donde puedes pasear con total tranquilidad. Yo visité México, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua y Belice. De las capitales únicamente México DF, San Salvador y Managua, brevemente. En San Salvador pasé incluso 5 días, pero solo para visitar a un amigo que trabaja en la UCA, centro con el que está colaborando nuestra facultad en la creación de un Consorcio de Bibliotecas Universitarias.

En cuanto a qué me gustó más… La verdad podría hablar de muchos sitios pero me quedo con cuatro, si tengo que elegir. Chiapas y Nicaragua en general, las ruinas de Tikal en Guatemala y la Isla de Utila en Honduras. Paso a comentar lo más destacado de cada país.

En primer lugar voy a comentar brevemente detalles de México D.F. Es una ciudad enorme en la que hay unos 20 millones de habitantes. Resulta impresionante la llegada en avión ya que el aeropuerto está bastante céntrico y puedes ver desde el aire casas y casas sin fin… Si alguien tiene la suerte de llegar de día le resultará impresionante. Puedes pasear con toda tranquilidad por el centro y por la mayoría de los barrios. Para desplazarte, el metro funciona muy bien. También hay unos autobuses, llamados peseros, que te llevarán a donde no llegue el metro y si no, el taxi es realmente barato. Yo visité los típicos lugares que visita cualquier turista y la verdad ninguno me entusiasmó, si bien me quedo con la casa de Frida y con el Museo de Antropología. No recomiendo Teotihuacán, si has visto o vas a ver más ruinas mayas.

Chiapas está en la parte sur de México, el clima es cálido a diferencia de DF en donde hace frio. De las cosas que visité me quedo con el cañón del Sumidero. Para visitarlo das un paseo en lancha. Me recordó bastante a un recorrido que hice hace años en Galicia por los cañones del Sil. La diferencia es que los desfiladeros en el Cañón del Sumidero son más altos, llegando a casi 1000 metros en el punto más alto. Se cuenta que en esa zona había una tribu muy belicosa que a la llegada de los españoles prefirieron suicidarse lanzándose al río desde el punto más alto, antes que someterse al dominio hispano.

También visité San Cristóbal de las Casas, San Juan Chamula y Palenque, donde con mi amigo Jose del cual supe que estaba por la zona por Facebook (el mundo es un pañuelo) conocí a dos encantadoras chicas Mexicanas, Dani y Laura con las que pasamos casi tres días por la Zona. Las fotos son de  la  Iglesia de San Juan Chamula  (consultad info en Google, yo aluciné dentro, pero no se pueden hacer fotos) y de  las ruinas de Palenque.

 

Tras visitar Chiapas, pasé a Guatemala por Frontera Corozal. Esto es cruzar el río en lancha y tras esto casi 100 km por un camino de tierra. En Guatemala visité la Isla de Flores, Tikal, Antigua y el Lago de Atitlán. Recomiendo sin duda Tikal, durmiendo la noche anterior en el parque, lo que es indispensable para hacer el tour del amanecer. Es impresionante caminar de noche por la selva mientras esta se va despertando y ves salir el sol desde lo alto del templo IV. Os recomiendo el hotel Tikal Inn, el más baratito, donde además hay una piscina con tumbonas perfecta para descansar el resto del día.

Después de Guatemala, visité El Salvador. La verdad no hay mucho que ver allí. Yo visité la tumba de Monseñor Romero y el Museo de los Mártires de la UCA que es impresionante y del que dejo aquí un vídeo.

Estas visitas os ayudarán a meteros un poco en la dura historia reciente de este país Centroamericano. Ambos lugares están unidos por la línea de autobús 44. Pese a las recomendaciones que recibí por parte de mi amigo me aventuré a utilizarla y es toda una experiencia. Autobuses americanos como el de los Simpson con alerones y cristales tintados. Por dentro luces de neón, pegatinas demostrando devoción a Dios, a la Virgen y al Real Madrid o al F.C. Barcelona, todo ello con reggaetón a toda pastilla y exprimiendo todo lo que da de sí el maltrecho motor. ¿Peligroso? No lo sé. Seguramente sí. Pero impresionante experiencia por tan solo "una cora" (25 centavos de dólar). Aparte de esto visité Perquín, un pueblo donde la guerrilla tuvo mucha fuerza en el norte y La Tuna, un lugar en el que hay una solitaria playa que es impresionante, como se puede ver en la foto que me tome junto a un hombre que se me juntó nada más llegar y al que no me importó invitar a 2 o 3 cervezas para conversar con él durante un buen rato.  Este último lugar, al igual que San Salvador sí que puede resultar peligroso así que tened cuidado si os animáis. Imprescindible "cenar pupusas un domingo como todo buen salvadoreño".

De Nicaragua, mi siguiente parada, solo os puedo decir cosas buenas. Los "nicas" son una gente excepcional. Este hecho y la merma que sufrió mi presupuesto hicieron que decidiese no llegar a Panamá, como era mi intención, y permanecer en Nicaragua durante 16 días, 8 de ellos en la ciudad de León, donde conocí a una gente excepcional y a unos exguerrilleros sandinistas, ya de unos 60 años, que me contaron 1000 historias de la revolución. 

Además de León visité la isla de Ometepe, San Juan, Managua (perdí mi tiempo allí) y Granada. No me dio tiempo a visitar las Corn Islands pero escribidlo en Google Imágenes y comprenderéis por qué me tiro de los pelos por ello. La mejor visita sin duda es la Isla de Ometepe. Allí alquilé una moto para recorrérmela enterita y subí al volcán Maderas (caminata de ocho horas). La foto es del cráter del volcán donde nos dimos un merecido baño después de cuatro horas de ascensión.

De Honduras solo merece la pena visitar la parte norte del país. Es donde hay reservas naturales y donde está el archipiélago de Roatán. No visité Roatán sino Utila. Desgraciadamente no pude llegar para el festival Sunjam pero aun así mereció la pena. Iba para ver la Isla en día y medio y al final me quede buceando durante 5 días y me saque el título Open Water de PADI. Al llegar conocí tomando una caña a los instructores del club Paradaise y no me pude resistir. El buceo en el Caribe es una experiencia inolvidable, puedes bucear entre arrecifes de coral desde el primer día. 

Por último visité Belice. Puedo decir sin temor a equivocarme que es el país más raro en el que he estado en mi vida. La parte del continente no tiene nada. Kilómetros de carretera con un paisaje muy homogéneo, de campos verdes. Belice City es una ciudad muy vieja pero tiene un encanto especial. Yo creo que es porque resulta curioso ver todo escrito en inglés en medio del Caribe y porque entre medio de todo esto puedes ver algún edificio, de piedra que te hace pensar que estás en Londres. Pero lo mejor que hay en este país son los cayos y las playas paradisiacas.  Yo solo visité dos por falta de tiempo pero se respira tranquilidad. Eso sí: preparad la cartera porque es con diferencia lo más caro de la zona. Me hubiese gustado ir a bucear al Blue Hole pero era más caro que el curso de 5 días en Utila y no me decidí finalmente. 

Resumiendo quiero decir que la experiencia ha resultado 100 % positiva y solo puedo animar a la gente que lea este post a visitar Centroamérica. Es el paraíso del mochilero. Amabilidad a raudales y lugares extremadamente baratos. Lo único caro es Belice y un poco más que el resto El Salvador, creo que por la dolarización de su economía. La moneda oficial es el dólar americano... Nicaragua es baratísimo y Honduras y Guatemala también son baratas. Un viaje de al menos dos meses es la mejor manera de aprovechar los 850 euros que cuesta el avión…

Jose López Rodríguez 

INSTITUTO CERVANTES DE LONDRES 2011

Sóc la Lara Pasarín, diplomada en BiD i actualment cursant 2n del màster de Gestió de Continguts Digitals i aquest passat mes de juliol he estat de pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes de Londres.

Com fa dos anys, repeteixo Cervantes després de la meva estada a Roma i l'oportunitat de viure un temps a l’estranger, d’acostumar-se a una rutina on tot és nou i diferent i viure-ho de forma intensa i il·lusionant.

Londres és una ciutat fantàstica amb molt per fer i per veure, i sobretot per passar-hi l’estiu, quan més surt el sol i les temperatures són més càlides.

La feina desenvolupada a la biblioteca ha estat molt variada, atenció d’usuaris per una banda, i feina més especialitzada com catalogació per l’altra. En el cas d’aquest estiu les alumnes de pràctiques hem fet els horaris i la feina del personal de vacances així que vam haver de fer una mica de tot.   

Com molts ja sabreu la gestió de les biblioteques al Cervantes es fa per mitjà del programa AbsysNet, amb diferents mòduls per a la gestió d’usuaris, préstecs, devolucions, catalogació, etc. i bastant fàcil d’utilitzar.

La biblioteca de l’Instituto Cervantes de Londres, a diferència d’altres biblioteques Cervantes, és petita i amb un fons potser no tan actualitzat com en d’altres d’arreu del món. En aquest sentit s’ha de tenir en compte que cada seu es gestiona independentment i que les necessitats de cada centre són diferents.

Per sort, el Cervantes de Londres podrà comptar amb una nova biblioteca el 2012 gràcies a la remodelació de l’actual edifici. A mitjans d’agost van començar les obres de la nova biblioteca en un espai molt més gran i adequat per encabir tot el fons i afavorir la consulta. La finalització de les obres està prevista pel febrer - març i actualment donen servei amb una col·lecció notablement reduïda.  

El meu dia a dia a Londres va ser molt acollidor gràcies a les residències on vaig allotjar-me. Totes dues molt ben situades, vaig estar primer a Nutford House (Oxford Street – metro Marble Arch) i Holland House (Victoria Station) a 10 minuts del Cervantes, a Belgravia, una de les zones més adinerades i barri de les ambaixades. Holland House la recomano especialment perquè té uns preus molt econòmics, (trobo que una de les més barates situades al centre) amb esmorzars i sopars inclosos, això sí, amb uns horaris molt anglesos (esmorzars de 7-8.30 am i sopars de 6.30-8 pm).

Fer vida a la residència és sinònim de conèixer molta gent i de fer pinya amb els espanyols que cada vegada més envaeixen Londres en busca de feina i d’oportunitats.  S’ha de tenir en compte, a més, que a l’estiu s’omple d’estudiants i gent jove que hi van a aprendre anglès, fer cursos, a fer pràctiques, treballar, etc.

De turisme a Londres està tot dit, no descobriré res de nou. Però hi ha una sèrie de coses gairebé obligades:

• Pujar en el London Eye (pagant uns £12) i gaudir d’unes panoràmiques espectaculars de la gran ciutat que és Londres. Si podeu aneu-hi en les hores on es pon el sol, no té preu veure el capvespre sobre el Tàmesis.

• Descansar, menjar, córrer en qualsevol dels parcs verds i preciosos. Hyde Park és enorme i m’agrada especialment en les últimes hores de la tarda quan es juguen partits de futbol entre amics. I St. James’ Park, florit, ben cuidat i amb unes vistes molt maques de Buckingham Palace des del llac.

• Festa per Brick Lane, Old Street i immediateses. La més autèntica de Londres. A Brick Lane els diumenges la festa comença ja al migdia amb mercats de tot tipus i pubs "de lo más moderno".

• Compres per Portobello Market, el mercat de Notting Hill. És molt gran i m’agrada especialment la part vintage, antiguitats i roba de segona mà.

• Música en directe pels pubs de Candem.

• Pintes als carrers del Soho. L’ambient està al carrer als voltants dels pubs.

• Festivals pels barris de Londres. Jo vaig poder anar als festivals de Hackney i Shoreditch. Els recomano especialment, són molt autèntics.

• De museus, qualsevol d’ells, tots són impressionats i gratuïts.

• Passejar de nit a la vora del Tàmesis... és maquíssim (però farà fred!).

Londres és sinònim de globalització, de modernitat, de barreja de cultures i vida al carrer. Una ciutat d’oportunitats on s’hi va a aprendre anglès i a fer pràctiques... però també a conèixer uns quants roommates, a sortir de pintes i a viure l’estiu gastant molts pounds. I love London!

Dit això, només em cal dir que recomano sortir a l’estranger, fer pràctiques professionals, conèixer llocs nous... és descobrir, gaudir i viure!

Lara Pasarín

Erasmus a l'ENSSIB de Lyon

Salutacions a tothom,

Em dic Elisabet i estic a França acabant el Màster en Gestió de Continguts Digitals a l'ENSSIB (École Nationale Supérieure des Sciences de l'Information et des Bibliothèques) de Lyon.

L'ENSSIB és una escola de formació especialitzada per a bibliotecaris, l'única que existeix a França; per tant no s'ofereixen estudis de grau sinó màsters. Jo estic cursant dues assignatures del "Master Sciences de l’information et des bibliothèques" i redactant el TFE.

En general les col·laboracions es fan al tornar de l'estranger, per explicar l'experiència viscuda, però, si em permeteu, trencaré una mica la línia. El to dels escrits dels estudiants Erasmus acostuma a ser d'entusiasme, val molt la pena l'estada, però també és interessant saber què et pots trobar els primers dies.

En el meu cas, sóc la primera estudiant de la Facultat que va a l'ENSSIB, volia anar en alguna destinació de parla francòfona, i era una de les dues opcions que teníem per escollir els estudiants del Màster (l'altre és Brussel·les). En aquests moments porto dues setmanes, i és ara que estic començant a gaudir de l'estada, ja que l'adaptació no és fàcil, es troba a faltar poder-te expressar en la teva llengua i algunes petites rutines de la vida que has deixat enrere per un temps, et trobes gent que et vol ajudar, d'altres que et posen pals a les rodes... És a dir, que t'has d'espavilar perquè no et trobes el camí traçat, ni abans de marxar per la paperassa, buscar allotjament..., ni quan arribes per situar-te, conèixer l'entorn... però la motivació amb la qual has arribat et fa superar tots els obstacles.

Personalment tenia moltes ganes de viure aquesta experiència a l'estranger, però quan ets jove, o tens altres coses al cap, o no tens prous diners per mantenir-te (no cal dir que les ajudes no cobreixen les despeses), fins que un bon dia, quan ja no ets tan jove, dius: O ara o mai. I aquí em teniu fent el que jo anomeno un Erasmus senior.

Quan torni a Catalunya ja faré un resum més "bibliotecari" de l'estada, però ara ja us animo a plantejar-vos de viure una experiència així. Les convocatòries surten entre desembre i gener, per tant teniu uns mesos per anar madurant la idea ;-)

Salut!

Visita a la Main Public Library de San Francisco (EUA)

Hola a tots!

Sóc l’Helena, estudiant de 3r de Grau d’Informació i Documentació. Jo aquest any no vaig estar de pràctiques, però sí que vaig gaudir d’un viatge a San Francisco (EUA) i, aprofitant la visita pel Civic Center, vaig entrar a la Main Public Library.

La biblioteca central és l’eix del sistema de biblioteca pública de San Francisco que, a banda, inclou 27 biblioteques de barri.

La seva pàgina web (http://sfpl.org/) està disponible en anglès, espanyol i xinès, ja que les comunitats d’hispans i de xinesos són molt importants en aquesta ciutat. Hi trobareu el més habitual: accés al catàleg, descripció de les col·leccions i dels serveis, el calendari, la seva història, l’arquitectura, la xarxa de biblioteques, etc.

A més, si voleu fer una ullada a les seves impressionants xifres les trobareu aquí: Statistics and Reports (només en anglès) (http://sfpl.org/index.php?pg=2000006001).

Tot i això, jo voldria aprofitar aquest espai per explicar-vos quatre detalls que em van cridar l’atenció:

1. Art a la biblioteca:

A la pàgina web hi ha dues seccions que expliquen l’arquitectura (fins i tot hi ha un time-lapse de la construcció) i les obres d’art de la biblioteca central (murals, fotografies, escales, etc.).

Com a fet curiós, les antigues targetes del catàleg de fitxes (elaborades per més de 200 persones i en més de 12 llengües diferents) s’han fet servir per decorar una paret de l’edifici que cobreix 3 nivells!!!

2. Col·leccions especials o centre d’interès:

• Centre d'Història de San Francisco: Documenta tots els aspectes de la vida i la història de San Francisco. És l’arxiu oficial de la Ciutat i del Comptat de SFO.
• Art del Llibre i Col·leccions Especials
• Centre de Gais i Lesbianes: Ja coneixeu la importància política i cultural d’aquesta comunitat en la vida pública d’aquesta ciutat. El Centre proporciona accés a col·leccions sobre història i cultura de gais (especialment de l’àrea de la badia), ofereix diversos serveis socials i realitza exposicions temporals i programes públics, entre d’altres.
• Centre d'Informació Governamental: Proporciona accés gratuït als documents i materials sobre política pública, ciència política, administració pública i les lleis dels EUA, Califòrnia, San Francisco i les agències governamentals regionals de l’àrea de la Badia. També s’hi troba el Centre de Patents i Marques Registrades i el Centre Mediambiental.

A més, el Centre Internacional proporciona orientació i formació d’idiomes en diferents llengües, entre elles el japonès, el rus, el francès i el portuguès, a més de l’espanyol i el xinès, i materials en més de 40 llengües.

3. Sistema automatitzat:

Anar pels taulells dient que ets estudiant d’Informació i Documentació a Barcelona té la seva recompensa: els treballadors t’expliquen anècdotes de la biblioteca, et donen les seves impressions i el responsable de “devolucions” et deixa entrar al backoffice!!!

Tot el sistema de retorn dels materials funciona de manera automatitzada a base de codis de barres (http://www.lyngsoesystems.com/library/library_system.asp). La màquina llegeix els codis i distribueix els materials segons les diferents seccions. Com que una imatge val més que mil paraules, us poso un enllaç de YouTube: San Francisco Public Library Book Return (http://www.youtube.com/watch?v=Q2TklULYpJs).

4. Sense sostre a la biblioteca:

Quan vaig arribar al Civic Center em va sorprendre la gran quantitat de persones sense sostre que hi havia als voltants de la biblioteca. Un cop dins, se’n podia veure a les sales de lectura; a les sales d’ordinadors, d’audiovisuals i de premsa i, sobretot, als lavabos! Moltíssims!!!

Com que, realment, el nombre era exagerat, vaig preguntar a un dels bibliotecaris i aquesta és la resposta:

San Francisco ha gaudit des de sempre de fama de ciutat liberal que accepta qualsevol estil de vida, això fa que tot tipus de persones hi vagin a viure. A banda, com sabeu, els programes socials als EUA són precaris. Aquests dos fets tenen una conseqüència: la biblioteca proporciona el suport social que no donen les administracions. Així, les biblioteques són espais públics, on tothom hi pot accedir per gaudir d’un sostre durant almenys unes hores.

No obstant això, alguns sense sostre creen problemes per la seva actitud incívica i irrespectuosa envers els altres usuaris: pudors i plagues de polls, amenaces, ús dels lavabos per prendre droga, rentar-se o mantenir relacions sexuals, etc.

A l’article “Library adds social worker to assist homeless” del San Francisco Chronicle en línia se’n fa un comentari (http://articles.sfgate.com/2010-01-11/bay-area/17823909_1_homeless-population-homeless-outreach-team-homeless-people).

De fet, l’any passat la biblioteca va contractar el primer treballador amb perfil laboral de treballador social: “San Francisco Public Library Hires Social Worker To Help with Homeless. Partnership with health department has directed more than 150 people to social services” (http://www.libraryjournal.com/article/CA6714375.html).

Si us va més el tema audiovisual, us poso un altre enllaç a YouTube on es fa una breu explicació d’aquest fet: Homeless People In San Francisco Public Library (http://www.youtube.com/watch?v=DXPzqMnVNI4&feature=related).

Espero que tingueu l’oportunitat de visitar algun cop aquesta ciutat: verda, cosmopolita i liberal, i els nord-americans són molt “friendly”. I ja que hi sou, aprofiteu i aneu a la biblioteca! :)

Noruega

Oslo és una ciutat gèlida que fa bategar el càlid cor de Noruega. És el destí que vaig escollir per realitzar un Erasmus.

La universitat viu bolcada al benestar dels estudiants, i realitza setmanalment activitats per als estudiants internacionals, com ara gimcanes per la ciutat, tallers de cuina noruega, concerts, partides de Trivial, nits de ball, sopars...

http://www.hioa.no/

Les assignatures que faig (Research Methods & Theory of Science i Digital Documents) pertanyen al màster Erasmus Mundus DILL -Digital Library Learning-. Els meus companys, a part de Noruega, vénen de Brasil, USA, Lituània, Bangladesh, Itàlia, Alemanya, Sèrbia, Hongria, Vietnam, Índia, Iran, Polònia, Grècia, Rússia, Eslovàquia i República Txeca. Tots junts estem descobrint aquest meravellós país, i diferents indrets dels voltants. Com que som un grup que ens avenim molt, hem decidit que (si l'economia ens ho permet) volem conèixer i ensenyar als altres els nostres respectius països!!!

http://dill.hio.no/

La setmana passada vam anar a Berlín, al congrés Theory and Practice of Digital Library.

http://www.tpdl2011.org/

La vida a Oslo és molt cara, així que sempre és millor portar una poma a dins la bossa. Pel que fa a l'idioma, tota la població noruega parla anglès (tot i que no és la seva llengua), però per moure't còmodament pel país és millor tenir unes nocions bàsiques de noruec. Jo ja estic aprenent alguna cosa! A classe, però, faig les assignatures en anglès.

Des de Berkeley, Califòrnia

Durant el primer semestre del curs 2011-2012, el professor Mario Pérez-Montoro està realitzant una estada com a visiting scholar (professor visitant) a la School of Information (ISchool) de la UC Berkeley, Califòrnia, EUA (http://www.ischool.berkeley.edu).

En aquesta estada està participant de forma activa en la vida acadèmica de la ISchool i hi desenvolupa un projecte de recerca sobre temes de navegació i visualització en entorns web (http://www.ischool.berkeley.edu/people/visitors/marioperezmontoro).

Prácticas de Verano. Instituto Cervantes de Rabat

Hola a todos.

Me llamo Daniel y soy estudiante del Máster en Gestión de Contenidos Digitales. Durante el mes de julio-agosto tuve la oportunidad de ir a vivir a Rabat – Marruecos, ya que fui seleccionado para participar en un programa de prácticas en el Instituto Cervantes de Rabat.

Aquí os comento un poco mi experiencia… Espero sirva de algo a los futuros estudiantes que vayan a Rabat.

Vista a Rabat desde Salé. Julio 2011

¿Cómo llegar?

Dependiendo de la ciudad de Marruecos que vaya a ser el destino final, existen diferentes opciones para volar... A Casablanca (Easyjet), Fez (Girona) Marrakech (Girona o Reus).

Los trenes en Marruecos funcionan bastante bien... En mi caso para llegar a Rabat cogí un tren desde Marrakech. Los trayectos a Rabat toman más o menos:

* Desde Marrakech: unas 6 horas en tren.
* Desde Fez o Casablanca: 3 horas.

En cualquier caso se debe estar atento pues Rabat tiene dos estaciones de tren, Rabat Agdal y Rabat Ville. La que queda cerca del centro y del Cervantes es Rabat Ville. Los trenes no cuentan con megafonía, por lo que se debe mirar cada tanto cuando se cumpla el tiempo estimado de trayecto, o preguntar a alguien, para no pasarse la estación.

Los billetes de tren se compran directamente en la estaciones, no se puede por internet. Y además, como dato curioso, las estaciones de tren de Rabat, Casablanca, Marrakech y Fez tienen wifi gratuito :).


Las prácticas:

La colaboración en el Instituto Cervantes de Rabat se basó, principalmente, en realizar una propuesta de mejora para la página web de la biblioteca Benito Pérez Galdós, en lo que a arquitectura de la información, sistemas de navegación y usabilidad se refiere.

Biblioteca Benito Pérez Galdós. Instituto Cervantes de Rabat. Julio 2011

El ambiente de la biblioteca se caracterizaba por su tranquilidad y calidez, convirtiéndose en un lugar acogedor donde el cumplir las tareas diarias se hacía bastante sencillo y ameno.

En cuanto al personal que trabajaba en el Instituto, la valoración es igualmente positiva. Todos los empleados y colaboradores, desde el personal de seguridad, conserjes, profesores, administrativos y bibliotecarios, estuvieron siempre dispuestos a prestar su ayuda y orientación.

Por otra parte, la experiencia y aprendizaje obtenidos durante este periodo de prácticas ha sido muy valioso, ya que se pudieron afianzar y poner en práctica muchos conocimientos obtenidos en el máster (casi todos relacionados con HTML, CSS y arquitectura de la información).

Entre las principales tareas que se realizaron en la biblioteca del Instituto Cervantes de Rabat, y su página web, fue la elaboración de una propuesta de mejora de la página web de la biblioteca, proyecto que a su vez involucró las siguientes fases:

* Identificación de oportunidades de mejora, en cuanto a los contenidos, navegación, arquitectura de la información, usabilidad, etc.

* Revisión de las diferentes páginas web de la red de bibliotecas del Instituto Cervantes, con el fin de identificar modelos y prácticas replicables.

* Elaboración de un informe que englobaba todas las propuestas, a efectos de someter a difusión las mejoras a realizar entre todos los departamentos involucrados.

* Implementación de mejoras identificadas a la web de la biblioteca, utilizando para esto un gestor de contenidos de base Joomla.

* Elaboración de campañas de comunicación y newsletter, a efectos de promover las últimas adquisiciones de la biblioteca entre la comunidad virtual de usuarios. Para esto se utilizó la aplicación "Difusión Digital" desarrollada por el propio Instituto Cervantes.

* Diseño, actualización y digitalización de formularios de alta en la biblioteca, de compra de libros, entre otros, los cuales a su vez fueron subidos a la web.

* Actualización de fotos de la biblioteca, tanto para la web como para publicaciones impresas del Instituto.


La ciudad:

Rabat es una ciudad bastante tranquila y amena. En mi opinión lo valioso de Marruecos es poder viajar y conocer otras ciudades, ya que en Rabat no hay demasiado que hacer. Entre los principales atractivos de la ciudad, comentaría:

* Salé: Es la ciudad vecina... Tiene una zona antigua muy bonita, con una madraza muy guay (escuela coránica)... Es todo blanco con bonitas vistas al mar.

* Los Oudaias: Es un fuerte antiguo que protegía a Rabat de los piratas. Es gratis entrar y tiene bonitas vistas del mar y la ciudad.

* La Torre de Hassan / Mausoleo Mohammed V: Es la zona más bonita de la ciudad, se respira un aire de paz y religiosidad increíble. Bueno para hacer fotos.

Vista de la Torre de Hassan. Rabat. Julio 2011.

* La Medina: Es el centro neurálgico de todo Rabat. Está bien para comprar recuerdos, ropa, zapatos, lámparas... Aunque a mi juicio en Fez también se consiguen cosas a muy buen precio. Lo recomendable es ir con algún amigo marroquí, así el tema del regateo de precios será más sencillo y evitarás ser timado.

* Puestas de Sol: en Rabat la puesta del sol es increíble... Desde los Oudaias, o del cementerio que está al lado, se puede apreciar bastante bien.

Puesta de Sol desde la costa de Rabat. Julio 2011.

Algunas recomendaciones acerca de vivir en Rabat:

* Intentad pillar una tarjeta GSM en el aeropuerto, son gratis (solo sacan copia a vuestro pasaporte)... La ofrecen unas chicas vestidas con uniforme rojo. Si llevas un móvil libre podrás usarla y sale súper barato llamar y recibir llamadas.

* La vida en Marruecos, y más puntualmente en Rabat es barata. En cuanto a la comida, las frutas y verduras son más baratas que en España. Los cereales y yogurts, mucho más caros.

* En cuanto al transporte se suele usar los grand taxy. Son Mercedes Benz viejos en los que pagas por tu puesto. Vas bastante apretado (dos pasajeros + conductor adelante y 4 atrás)... Pero es baratísimo moverte así. También existe un tranvía que te lleva a una parte de la ciudad, pero no lo usé nunca.

* Si eres chica, pues es recomendable no ir con pantalones o faldas muy cortas, ya que de hacerlo tendrás que aguantar un montón de miradas ;). Los marroquíes suelen "acosar" a las chicas, es decir, perseguirlas por la calle. Sin embargo tengo un par de amigas que con simplemente plantarse y pedir con voz contundente que pararan de seguirlas pues se arregló todo.

* El tiempo en verano suele ser súper fresco, a diferencia de Marrakech o Fez. Al ser costa atlántica pues hay mucho viento. En invierno la temperatura desciende mucho.

* En la calle suele verse mucho caos, tráfico... Los semáforos y pasos de cebra están de adorno casi siempre, por lo que es importante ir avisado.

* A nivel religioso y cultural lo mejor es ir consciente de la diferencia que encontrarás, e intentar beneficiarse del cambio cultural. En mi caso mi estancia coincidió con la mitad del Ramadán, por lo que tuve una experiencia aún más valiosa, al poder ver cómo viven la religión los musulmanes antes y durante este período... Y mi valoración, pues no pudo estar mejor…

Por no dejar es recomendable revisar las fechas del Ramadán cuando planees tu viaje (cambia todos los años, ya que se rige por calendario lunar). En este sentido toma en cuenta que es la mayor festividad del año, y quizás para hacer turismo no es lo mejor. Los musulmanes que se adhieran a esta festividad no pueden comer e ingerir líquidos, fumar, ni tener pensamientos impuros ;) durante unas 15 horas al día, desde el alba (aproximadamente a las 4:00 am) hasta el atardecer (a las 19:00 horas aproximadamente)… Si por el contrario te interesa conocer y vivir la cultura marroquí, pues aprovéchalo :) .

Vista de Rabat desde la Torre de Hassan. Julio 2011

* Una curiosidad: Una amiga periodista ha ido a visitarme mientras estuve en Marruecos. Ella ha llegado a Marrakech, y en el formulario de inmigración ha puesto que es “periodista”… La verdad, le ha costado caro, ya que la han llamado a una habitación en el aeropuerto y han buscado su nombre en una lista bastante larga de periodistas españoles que tienen vetada la entrada a Marruecos. El chiste al final le ha tomado un buen rato… Entonces, si eres periodista toma tus previsiones ;)


La compañía de trenes es ONCF... Y la compañía de autobuses se llama CTM. Si viajas con estas en principio no deberías tener mayores problemas.

Por último comentar que el vivir en marruecos ha sido una de las mejores experiencias de mi vida. He conocido gente increíble, y ahora tengo buenísimos amigos de Marruecos. Los marroquíes en general suelen ser gente muy amable, noble y con un gran corazón... Siempre dispuestos a ayudarte y hacerte sentir bienvenido en su país.

Amigos en Rabat. Julio 2011

Camino a Chauen. Julio 2011