Erasmus a Jönköping, Suècia

Hola! Em dic Emilio, soc de Badalona i estudio Comunicació Audiovisual a la FIMA.

Des que vaig entrar a la universitat tenia molt clar que volia participar en un programa de mobilitat a l'estranger, ja que m'encanta viatjar, descobrir noves cultures i gaudir d'altres parts del món al màxim possible, i vaig veure la millor oportunitat amb el programa Erasmus+. Sempre he tingut curiositat pels països nòrdics i el seu estil de vida, així que em vaig decidir per escollir Suècia com la meva primera opció. Un cop vaig resultar seleccionat, va ser un procés complicat tenint en compte que la pandèmia em va agafar enmig del meu procés abans de marxar d'Erasmus, i va ser bastant estressant, sobretot per aquest motiu. La situació provocada per la COVID va provocar que decidís endarrerir la meva estança un any, ja que volia gaudir al màxim la meva experiència i no volia estar limitat per les restriccions del moment.

El procés de preparació per a l'Erasmus es fa llarg i cansat. Em va resultar bastant estressant i és necessari saber portar amb calma tots els passos que has de realitzar perquè no es faci gaire pesat. També hi ha molts nervis, sobretot just abans de marxar, i és que jo vaig estar molt nerviós els dies previs perquè no només era la primera vegada que viatjava sol, sinó que també anava a viure completament sol a un país estranger: era una manera molt sobtada de sortir de la meva zona de confort. Tot i això, el procés va anar molt bé i no vaig tenir problemes per venir aquí. És un mal que val la pena patir.

Després de tant de temps esperant, per fi puc dir que ja estic estudiant a Suècia, i la veritat és que no hi ha cap dia que em penedeixi de la meva decisió. Tot i les dificultats presentades per la COVID al moment de preparar l'estança, he aconseguit gaudir al 100 % aquesta experiència, ja que afortunadament la situació de la pandèmia ha millorat durant l'any d'espera. No només estic content amb la decisió d'haver marxat, sinó que també estic molt content amb el meu destí.

Vaig estar seleccionat a la meva primera opció, que és la Universitat de Jönköping. Aquí estudia tant gent de Suècia com gent d'altres països. És una universitat molt pensada per a estudiants internacionals que estan d'intercanvi o bé que estudien una carrera o un màster sencer aquí. Això també ha fet que el procés d'integració sigui més fàcil, tenint en compte també que hi ha organitzacions estudiantils que organitzen diverses activitats per relacionar-se amb la gent.

Els primers dies que vaig arribar aquí van ser d'adaptació, ja que no coneixia ningú ni tampoc el lloc, però el procés va ser més ràpid del que pensava, i no vaig tenir gaires dificultats a l'hora de fer amics, donat que la gent que ve aquí d'intercanvi ja ve amb l'objectiu de fer amistats ràpidament (la clau és estar atent als grups de WhatsApp que es facin i apuntar-se a les activitats que es proposin, i també estar atent a les activitats organitzades per les organitzacions estudiantils de la universitat). Per tant, vaig aconseguir integrar-me ràpidament amb la gent d'aquí, i això vol dir que voldré quedar-me més temps quan sigui l'hora de marxar.

La vida social a l'Erasmus a Suècia, almenys després de les restriccions per COVID, és molt completa i variada, ja que cada setmana hi ha plans i festes a les quals et pots apuntar, i difícilment t'avorreixes aquí. Ara bé, els estudis no necessàriament seran molt fàcils, i és important anar tenint en compte el temps que se li ha de dedicar a les assignatures. Però, en general, el balanç de feina i vida social està molt ben equilibrat segons la meva opinió.

Estant d'Erasmus coneixes gent de tot el món. És cert que és més fàcil relacionar-te amb gent de parla hispana, però també coneixes moltes persones d'altres països i continents, i aprens molt de diferents cultures. Resulta molt enriquidor saber que fas amics de tants països diferents, i a més el teu nivell d'anglès es veu molt beneficiat.

Quan marxes d'Erasmus també vols viatjar molt, i és molt probable que ho facis amb la gent que coneixes aquí. De moment porto a Suècia gairebé dos mesos i he viatjat a Lapònia, Estocolm i Varsòvia, però tinc molt clar que encara em queden viatges per fer. Sens dubte, viatjar és un dels aspectes més emocionants de l'Erasmus, i és una gran oportunitat per conèixer altres països i cultures d'Europa.

Marxar a viure temporalment a l'estranger també t'ensenya molt a viure per tu mateix i a "buscar-te la vida" en el teu dia a dia, i això és un fet que he notat bastant ja des del moment en què vaig agafar el meu primer vol a Suècia. És una sensació molt gratificant que saps que et servirà molt quan tornis a casa, i un dels tants motius pels quals val la pena marxar. Em sorprèn com de ràpid he après en aquest sentit.

En definitiva, havent complert gairebé la meitat del meu Erasmus, puc dir que estic supercontent de la meva decisió d'haver marxat aquí, ja que aquesta està sent una experiència molt enriquidora. Estic molt content amb les amistats que he fet, m'ho passo molt bé i aprenc molt. Malgrat l'esforç del procés de preparació, és una experiència que val la pena. Recomano sens dubte a tothom qui tingui la possibilitat de gaudir aquesta experiència que s'animi a participar-hi, ja que segur que serà molt gratificant i deixarà un record magnífic per tota la vida.

Un Erasmus a Caso!

Bones!!! Em dic Fàtima Kamaso i soc d'Arenys de Mar. Actualment, estudio Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona i estic cursant el meu últim any.

Vinc a explicar una mica tota la meva experiència Erasmus per a aquells que estigueu indecisos, que sigueu curiosos o simplement pels que vulgueu llegir una vivència a l'estranger.

La veritat és que sempre, des que vaig començar el grau superior (perdó, abans d'entrar a la universitat, vaig cursar un grau superior d'Il·luminació, Captació i Tractament de la Imatge a l'EMAV) havia volgut fer una estada a l'estranger. En aquest grau també hi havia la possibilitat de fer una mobilitat, però aleshores no m'atrevia; acabava de sortir del batxillerat, m'havia endinsat a la meravellosa Barcelona, tot se'm feia una mica nou, i encara que tenia sempre les ganes de marxar fora, no m'atrevia. Un dels motius principals, era, és clar, perquè no m'ho podia permetre econòmicament i encara que t'ajudin amb una beca, necessites una mica de coixí.

Un cop vaig començar la universitat, ja ho vaig tenir més clar, i des de primer curs em vaig interessar i informar. La meva primera destinació era Anglaterra, ho tenia claríssim, ja que volia perfeccionar l'anglès, aleshores vaig assistir a totes les xerrades i reunions, inclús vaig parlar amb en Sergio Villanueva, un professor fantàstic, el qual ens va acabar de resoldre dubtes. Però error, vaig pifiar-la en el procés previ, on s'havia de presentar tota la documentació i escollir les destinacions. Simplement, vaig veure que no vaig estar seleccionada, i la veritat és que va ser millor, ja que l'any següent es va presentar a les nostres vides la covid-19 i tampoc hi hagués pogut anar, o sí, però amb moltes més dificultats.

Una vegada vam tornar a la "nova normalitat", em va retornar el desig de marxar, simplement per sortir una mica del meu cercle de confiança i vaig tornar a provar sort. Aquesta vegada, i no us mentiré, vaig posar destinacions aleatòries, les quals no sabia on eren, però volia posar moltes possiblitats perquè volia marxar tant sí com no. Això si, vaig descartar Anglaterra, o més aviat, ella em va descartar a mi, ja que no tenia el nivell suficient d'anglès.

I dit això, faré una petita crítica a l'Erasmus; penso que s'hauria de donar l'oportunitat a la gent que té un nivell més baix d'anglès, ja que si tenim un nivell baix és perquè no hem tingut l'oportunitat o la facilitat d'aprendre'l. Si us plau, ajudeu-nos, o simplement, no ens deixeu fora de les oportunitats amb les quals el podem perfeccionar.

Tornant al procés de selecció, va arribar el dia que van publicar les resolucions, i jo directament, molt pessimista, vaig dirigir-me als "no seleccionats" però no veia el meu niub. Era al tren tornant a casa i em va començar a entrar calor i em suaven les mans... -Si no soc als no seleccionats... on aniré? No us mentiré, em va entrar pànic, ja que no sabia ni les destinacions que havia marcat, i de sobte vaig llegir PERUGIA ¿WTF? no ho havia sentit mai. Vaig trucar a la meva mare.

Tot l'estiu treballant i estalviant per a aquells sis mesos que tant estava desitjant... però que alhora m'espantaven; sis mesos fora em semblaven moltissims, lluny de la meva gent... però una vegada em vaig dirigir a la preciosa Itàlia, tot va fer un gir.

UNIVERSITÀ DEGLI ESTUDI DI PERUGIA és el nom de la universitat que em van assignar. A l'inici, anava molt perduda, mai havia sentit l'italià i ara l'havia d'entendre... Classes de cinema, d'empresa i de teatre en italià... m'estava tornant boja, però a poc a poc l'oïda es va afinant i la vergonya es va perdent... Finalment, puc dir que he après coses molt interessants, ja que a l'estar a quart curs vaig poder convalidar optatives més fàcilment amb les assignatures que m'agradaven molt, amb això vull dir que no havien de ser rigorosament molt similars a les que hauria de cursar a Barcelona.

Aquest primer semestre ha anat molt bé, he tret bones notes, això no obstant, també he de dir que no et regalen re, has d'estudiar i esforçar-te; tanmateix com moltes sabeu, això sempre és així. Ara acabo de començar les classes del segon semestre i també un curs d'italià que ofereix la universitat gratuïtament. La veritat és que vaig molt més al dia, tinc una rutina i sento que estic més adaptada i preparada per a aquest nou semestre.

Tan sols portava un mes i ja estava sol·licitant allargar l'estada; aquells sis mesos que em semblaven tant, ara se'm feien curts. L'únic que em tirava enrere era la part econòmica. La beca Erasmus és una ajuda que és d'agrair, com totes aquelles beques, però sí que és cert que viure a l'estranger, fora de casa i sense treballar, és complicat. Si els pares et poden ajudar econòmicament és genial, però en el meu cas, necessitava treballar. I és que també he après a tenir més consciència dels diners i a gestionar-los.

Pors...? Una de les meves pors més grans era la meva edat, ja que soc més gran de la generació a la qual estic i pels que estigueu a la mateixa situació que jo, no us preocupeu, hi ha gent de totes les edats i que realment, sí, l'edat és un número.

També remarcar el factor convivència. Si has pogut compartir pis a Barna, no llegiràs res de nou, però jo al ser de poble m'ha tocat anar i tornar cada dia i no he pogut viure aquesta etapa de la "vida universitària". Actualment, visc aquí a Perugia (Perusa, en català) amb dues noies italianes i una espanyola. Com en tota convivència, sempre hi ha "roces": de sobte som quatre desconegudes convivint, però tot suma i de tot s'aprèn i que una persona que fa quatre mesos que coneixes ara és un gran suport per a mi quan estic sola, o si em passa alguna cosa. Això sí, un dels meus consells, és que no visqueu amb persones del vostre país, que us obriu a conèixer perquè és el camí més fàcil d'aprendre l'idioma, i no només l'idioma; també com dirien a Itàlia d'aprire la mente! Com moltes ja sabeu, l'Erasmus no només és anar a la universitat, l'Erasmus és també moment per divertir-se, passar-ho bé, conèixer gent i una oportunitat per viatjar i descobrir; gràcies a aquesta experiència he pogut recórrer Itàlia i he estat a ciutats com Florència, Venècia, Roma... Això m'ha permès endinsar-me encara més a la cultura italiana. També recalcar, que l'ESN (Erasmus Student Network), l'organització internacional de l'Erasmus s'ho curren molt. Fan moltes activitats diàries perquè ens puguem integrar, trobades, jocs, excursions... i en ser organitzadors que tenen unes edats similars a les nostres, es converteixen en gent molt propera, com amics!

No puc fer una conclusió general del meu Erasmus, ja que encara em queden uns mesos, però aquesta primera etapa la valoro molt positivament. Sí que és cert que hi ha moments en els quals trobes a faltar els avis, germans i pares, a la parella i als amics... moments en els quals diries "Tant de bo pogués estar veient una pel·lícula amb la meva mare al sofà! Però la vida són instants i no has de deixar perdre cap oportunitat.

Aquesta experiència m'ha aportat i m'està aportant tantes coses noves, en l'àmbit professional, a escala personal, però sobretot a nivell social: nous valors i noves perspectives. Ara, sincerament, crec una mica més en el destí, perquè va ser l'atzar que em va portar aquí. He conegut gent increïble de totes les comunitats d'Espanya, que m'han fet apropar més a la nostra cultura, conèixer les nostres diferències, però també tot allò que ens uneix. He pogut descobrir els costums i les tradicions italianes, i mangiare la pasta e la pizza!

Acabo, agraint a la Mercè, qui ha dut a terme la meva mobilitat i sempre ha tingut una ràpida resposta i m'ha ajudat en tot el que ha pogut.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu a contactar amb mi, però tot allò que digui amb paraules es quedarà curt, heu de viure-ho!

Treballar a la biblioteca del Banc Central Europeu, Frankfurt (Alemanya)

Guten Tag!

Soc Xavier Lluís, bibliotecari i documentalista, graduat l’any 2016, i aprofito un diumenge plujós d’hivern per explicar-vos com està sent el canvi professional que he viscut recentment. Des de setembre de 2021 que estic treballant a la biblioteca del Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt, Alemanya.

Totes les meves experiències prèvies sempre havien estat en biblioteca o centre de documentació especialitzat i aquest és el meu camp de treball. En aquest mateix blog podeu trobar l’entrada on detallo la meva primera experiència com a becari a la biblioteca del Colegio de España a París.

En el meu cas portava aproximadament tres anys –amb entrades i sortides, això dels interins ja se sap– a la biblioteca de la Fiscalia Superior de Catalunya, que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat. La feina m’agradava, però ja em rondava pel cap des de feia un parell d’anys marxar a viure i treballar a l’estranger.

En el seu moment vaig fer-me una llista de recursos on es publicaven ofertes de feina de l’àmbit de la informació i documentació i l’anava consultant setmanalment. Com potser és d’interès d’algú, el deixo com un annex al final d’aquest article.

Val a dir que abans d’arribar aquí havia passat per uns cinc processos de selecció, alguns arribant a fer dues entrevistes, però va ser del BCE on vaig rebre amb nervis i emoció una resposta afirmativa. Cada procés va resultar ser un aprenentatge més. En el cas del BCE van ser dues entrevistes: la primera amb la cap de biblioteca, la cap de l’àrea on es troba la biblioteca i el personal de recursos humans i la segona amb la directora de la divisió de Governança de la Informació. Aquesta divisió comprèn integralment la gestió del coneixement del BCE. Per últim, va haver-hi un exercici pràctic. Tot el procés va ser en línia i en anglès i va durar un mes. L’anglès és l’únic idioma oficial del BCE i el que s’empra per treballar i per comunicar-se. Actualment disposo d’un contracte d’interinatge d’any i mig.

Tot i que l’Amadeu, al mes de treballar-hi, ja em va convidar a escriure, he esperat sis mesos perquè, si m’ho permeteu, encara estic aterrant. El BCE és molt gran, hi treballen 3.500 persones i encara ara quan creuo la porta miro cap a dalt perquè les quaranta-cinc plantes no deixen d’impressionar-me.

Seu central del BCE, Frankfurt (Alemanya)

La biblioteca del BCE, amb l’eslògan The library, the place to be, té com a missió donar suport als treballadors del Banc en l’exercici de les seves funcions. A la biblioteca treballem 12 persones liderades per una cap. Aquestes 12 ens dividim en dos grups, adquisicions i serveis, el primer s’encarrega de la gestió total dels recursos: compres, bases de dades, llicències, etc. En tenim més de vuit-centes de l’àmbit econòmic i legal i d’arreu del món. I el segon, on jo pertanyo, ens encarreguem de canalitzar en forma de servei a l’usuari la informació disponible en aquests recursos.

Alhora, entre els companys de serveis, cadascun tenim associat un segment d’usuari concret. En el meu cas, juntament amb una companya, treballem per als usuaris que s’enfoquen a la supervisió de bancs, que és una de les àrees del Banc Central Europeu. Altres companys de serveis estan en usuaris que treballen la política econòmica, monetària o fins i tot recursos humans del propi BCE.

I paral·lelament a aquesta divisió, de manera individual tenim projectes transversals assignats amb altres àrees de la divisió de Governança de la Informació. En el meu cas, estic en els grups de desenvolupament de taxonomies, desenvolupament de l’app de biblioteca i desenvolupament del nou servei d’informació i referència que s’adaptarà al model híbrid de biblioteca–lab en el qual treballem.

La divisió de Governança de la informació la formen una cinquantena de persones. És de les més petites del banc quant a nombre de treballadors.

Vistes des de l'interior del BCE a la ciutat de Frankfurt.

Així doncs, les meves tasques són moltes i variades. En un mateix dia puc des de preparar una alerta de notícies de premsa sobre qualsevol banc o persona, fer una cerca bibliogràfica sobre últimes tendències en fusió de bancs, preguntar al departament d’IT sobre els termes més buscats a la intranet per fer-ne llistats de taxonomies, fer testos amb un iPad de la usabilitat de l’app o crear possibles experiències d’usuari en el model de treball híbrid actual.

Per portar a terme totes aquestes tasques disposem de multitud de programari tant per fer-les, com per canalitzar-les com per comunicar-nos entre els companys.

Una de les coses que més m’agrada és que cada dia al migdia ens reunim tots i comentem què hem fet pel matí, si tenim algun dubte i què farem a la tarda. I una de les coses que també més m’agrada és, per norma general, la disponibilitat de recursos econòmics per poder implementar projectes. Actualment la biblioteca està en transformació: ha estat tancada des de l’inici de la pandèmia de COVID i si bé els serveis s’han ofert a distància des del primer dia, té intenció d’obrir properament (març-abril 2022) amb una transformació cap als models lab i de compartir coneixement. Això inclou també una reforma integral de la planta baixa, més accessible i oberta.

A dia d’avui estic content del canvi. La base de coneixements que aporten els estudis de la Facultat i també la meva experiència prèvia han facilitat aquest aterratge que comentava al principi.

El BCE, de manera regular, ofereix algunes places de becari a la divisió per a recent graduats. És una molt bona oportunitat per conèixer el funcionament d’una biblioteca especialitzada i pel que fa a beques en organitzacions europees, cal dir que és potser la que ofereix unes condicions més avantatjoses, ja que a part d’un import econòmic mensual de 1.070 € també ofereix l’allotjament. Podeu trobar més informació aquí: https://www.ecb.europa.eu/careers/what-we-offer/traineeship/html/index.en.html

Potser Frankfurt no és la primera ciutat europea que et ve al cap quan penses a marxar fora de Catalunya, però crec que és clau arribar amb la mentalitat oberta i, tot i sabent que es trobaran moltes coses a faltar, estar preparat per nodrir-se de tot allò que viure fora et pot oferir. És cert que el BCE és una bombolla dins de la ciutat, ja que l’ambient és completament internacional i tenim totes les facilitats en anglès, però amb una mica d’esforç fora de l’àmbit laboral també pot fer-se vida social i més a dia d’avui que les xarxes socials permeten conèixer gent. Els caps de setmana a Frankfurt et permeten córrer a la riba del riu Main sota els gratacels, visitar algun dels seus museus amb grans col·leccions d’art internacional o beure un –o tres– Apfelwein, la beguda típica de la zona, més que la cervesa! O Gluhwein si és Nadal. Perquè viuen el Nadal com nosaltres l’agost.

Riba del riu Main, gratacels de la ciutat al fons.

Pel que fa a curiositats dels sistemes de biblioteques alemanys, és també a Frankfurt on hi ha la seu de la Biblioteca Nacional d’Alemanya. A Frankfurt hi ha la seu administrativa i a la ciutat de Leipzig també hi ha un dipòsit. Un exemple de biblioteca nacional que no està a la capital. Em va sorprendre gratament també que a Frankfurt hi té una parada de metro: Deutsche Nationalbibliothek que no és el final de la línia, sinó una parada intermèdia. Tot i això, a cada estació d’aquesta línia, l’avís per megafonia i pantalles indiquen la destinació de la línia, però també informen que para a la Biblioteca Nacional. Una manera si més no de tenir visibilitat.

Quant a biblioteques públiques, Frankfurt té una àmplia xarxa també amb un espai a cada barri. Les públiques, però, s’anomenen Stadtbücherei, que literalment vol dir biblioteca de la ciutat. El carnet té un preu de 20 € anuals i quant a serveis, ben similars a les de Catalunya.

La ciutat disposa de punts municipals d’intercanvi de llibres, també.

Punt d'intercanvi de llibres prop del BCE.

L’última curiositat sobre Frankfurt i biblioteques és que la capital econòmica europea té la seu de la Biblioteca Catalana. La Biblioteca Catalana forma part de la biblioteca de la Goethe Universitat i és la col·lecció més gran de llibres en català fora de Catalunya. Són 36.000 volums. La seva història és també molt interessant.         

Malauradament els darrers anys no hi ha hagut gaire activitat ni interès per part de les institucions catalanes de donar-li funcionament o visibilitat. La biblioteca havia acollit també estudiants en pràctiques de la Facultat.

També fins abans de la pandèmia de la COVID hi havia força activitat del Casal Català de Frankfurt, ara ben parat.

I això és tot! Si algú té interès a contactar-me personalment per ampliar informació de qualsevol tipus estaré encantat d’ajudar. Podeu escriure’m a: xavierllucha@gmail.com o contactar-me a les xarxes socials professionals de LinkedIn i Twitter.

Auf wiedersehen!

 

Annex amb recursos d’informació sobre feina a l’estranger de l’àmbit de la Infomració i Documentació:

- Oportunitats professionals de funcionaris a institucions de caràcter internacional (cada dimecres): http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/ServiciosAlCiudadano/OportunidadesProfesionalesFormacion/OportunidadesProfesionales/organizacionesinternacionales/Paginas/noticias.aspx?fbclid=IwAR0TjnekzDv6dVRYADAlfLftXW41wWr2cMpqsprkcJg-zNJu8S8tyVn6PnE

- De vegades el CEI té informació d’interès relacionada amb les oportunitats de l’enllaç anterior: https://www.ceibcn.com/es/vacantes-oo-ii

- Oportunitats al sector públic a la UE: https://epso.europa.eu/home_es
Aquí hi ha les actuals, passades i futures i si són temporals o a llarg termini.

- Xarxa EURES: sector públic-privat: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage

- Butlletí UDA (Funcionaris Unió Europea) actualitzat pel Ministerio de Asuntos Exteriores i que cal subscripció: http://www.exteriores.gob.es/RepresentacionesPermanentes/EspanaUE/es/TrabajarenUE/Paginas/Procesos%20seleccion/Bolet%C3%ADn-informativo-UDA---Posibilidades-de-empleo-UE.aspx

- Portal Feina UB. Tot i que majoritàriament es dirigeix a estudiants, de vegades publiquen ofertes per a graduats amb menys de 3-5 anys des de l'obtenció del títol: http://www.ub.edu/feinaub/

- LinkedIn: A l'hora de cercar feina, indicar worldwide.

- MOBINT: Butlletí de mobilitat Ajuntament de Barcelona:
https://www.facebook.com/mobilitatinternacional/  Us recomano que els escriviu per Facebook i us enviaran un butlletí periòdic amb tot tipus d'oportunitats a l'estranger. És informació força útil.

- La Generalitat fa pública la seva oferta pública aquí:
https://administraciopublica.gencat.cat/ca/funcio-publica/ofertes-de-treball-temporal/
Algunes ofertes són a les delegacions exteriors o bé a ACCIÓ, Turisme, etc. que tenen delegació fora.

- Servei d’Informació i Ofertes de Feina de la Facultat: https://fima.ub.edu/siof/

- Llistes de distribució per correu electrònic: IWETEL o EHAIL.