Un Erasmus a Caso!

Bones!!! Em dic Fàtima Kamaso i soc d'Arenys de Mar. Actualment, estudio Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona i estic cursant el meu últim any.

Vinc a explicar una mica tota la meva experiència Erasmus per a aquells que estigueu indecisos, que sigueu curiosos o simplement pels que vulgueu llegir una vivència a l'estranger.

La veritat és que sempre, des que vaig començar el grau superior (perdó, abans d'entrar a la universitat, vaig cursar un grau superior d'Il·luminació, Captació i Tractament de la Imatge a l'EMAV) havia volgut fer una estada a l'estranger. En aquest grau també hi havia la possibilitat de fer una mobilitat, però aleshores no m'atrevia; acabava de sortir del batxillerat, m'havia endinsat a la meravellosa Barcelona, tot se'm feia una mica nou, i encara que tenia sempre les ganes de marxar fora, no m'atrevia. Un dels motius principals, era, és clar, perquè no m'ho podia permetre econòmicament i encara que t'ajudin amb una beca, necessites una mica de coixí.

Un cop vaig començar la universitat, ja ho vaig tenir més clar, i des de primer curs em vaig interessar i informar. La meva primera destinació era Anglaterra, ho tenia claríssim, ja que volia perfeccionar l'anglès, aleshores vaig assistir a totes les xerrades i reunions, inclús vaig parlar amb en Sergio Villanueva, un professor fantàstic, el qual ens va acabar de resoldre dubtes. Però error, vaig pifiar-la en el procés previ, on s'havia de presentar tota la documentació i escollir les destinacions. Simplement, vaig veure que no vaig estar seleccionada, i la veritat és que va ser millor, ja que l'any següent es va presentar a les nostres vides la covid-19 i tampoc hi hagués pogut anar, o sí, però amb moltes més dificultats.

Una vegada vam tornar a la "nova normalitat", em va retornar el desig de marxar, simplement per sortir una mica del meu cercle de confiança i vaig tornar a provar sort. Aquesta vegada, i no us mentiré, vaig posar destinacions aleatòries, les quals no sabia on eren, però volia posar moltes possiblitats perquè volia marxar tant sí com no. Això si, vaig descartar Anglaterra, o més aviat, ella em va descartar a mi, ja que no tenia el nivell suficient d'anglès.

I dit això, faré una petita crítica a l'Erasmus; penso que s'hauria de donar l'oportunitat a la gent que té un nivell més baix d'anglès, ja que si tenim un nivell baix és perquè no hem tingut l'oportunitat o la facilitat d'aprendre'l. Si us plau, ajudeu-nos, o simplement, no ens deixeu fora de les oportunitats amb les quals el podem perfeccionar.

Tornant al procés de selecció, va arribar el dia que van publicar les resolucions, i jo directament, molt pessimista, vaig dirigir-me als "no seleccionats" però no veia el meu niub. Era al tren tornant a casa i em va començar a entrar calor i em suaven les mans... -Si no soc als no seleccionats... on aniré? No us mentiré, em va entrar pànic, ja que no sabia ni les destinacions que havia marcat, i de sobte vaig llegir PERUGIA ¿WTF? no ho havia sentit mai. Vaig trucar a la meva mare.

Tot l'estiu treballant i estalviant per a aquells sis mesos que tant estava desitjant... però que alhora m'espantaven; sis mesos fora em semblaven moltissims, lluny de la meva gent... però una vegada em vaig dirigir a la preciosa Itàlia, tot va fer un gir.

UNIVERSITÀ DEGLI ESTUDI DI PERUGIA és el nom de la universitat que em van assignar. A l'inici, anava molt perduda, mai havia sentit l'italià i ara l'havia d'entendre... Classes de cinema, d'empresa i de teatre en italià... m'estava tornant boja, però a poc a poc l'oïda es va afinant i la vergonya es va perdent... Finalment, puc dir que he après coses molt interessants, ja que a l'estar a quart curs vaig poder convalidar optatives més fàcilment amb les assignatures que m'agradaven molt, amb això vull dir que no havien de ser rigorosament molt similars a les que hauria de cursar a Barcelona.

Aquest primer semestre ha anat molt bé, he tret bones notes, això no obstant, també he de dir que no et regalen re, has d'estudiar i esforçar-te; tanmateix com moltes sabeu, això sempre és així. Ara acabo de començar les classes del segon semestre i també un curs d'italià que ofereix la universitat gratuïtament. La veritat és que vaig molt més al dia, tinc una rutina i sento que estic més adaptada i preparada per a aquest nou semestre.

Tan sols portava un mes i ja estava sol·licitant allargar l'estada; aquells sis mesos que em semblaven tant, ara se'm feien curts. L'únic que em tirava enrere era la part econòmica. La beca Erasmus és una ajuda que és d'agrair, com totes aquelles beques, però sí que és cert que viure a l'estranger, fora de casa i sense treballar, és complicat. Si els pares et poden ajudar econòmicament és genial, però en el meu cas, necessitava treballar. I és que també he après a tenir més consciència dels diners i a gestionar-los.

Pors...? Una de les meves pors més grans era la meva edat, ja que soc més gran de la generació a la qual estic i pels que estigueu a la mateixa situació que jo, no us preocupeu, hi ha gent de totes les edats i que realment, sí, l'edat és un número.

També remarcar el factor convivència. Si has pogut compartir pis a Barna, no llegiràs res de nou, però jo al ser de poble m'ha tocat anar i tornar cada dia i no he pogut viure aquesta etapa de la "vida universitària". Actualment, visc aquí a Perugia (Perusa, en català) amb dues noies italianes i una espanyola. Com en tota convivència, sempre hi ha "roces": de sobte som quatre desconegudes convivint, però tot suma i de tot s'aprèn i que una persona que fa quatre mesos que coneixes ara és un gran suport per a mi quan estic sola, o si em passa alguna cosa. Això sí, un dels meus consells, és que no visqueu amb persones del vostre país, que us obriu a conèixer perquè és el camí més fàcil d'aprendre l'idioma, i no només l'idioma; també com dirien a Itàlia d'aprire la mente! Com moltes ja sabeu, l'Erasmus no només és anar a la universitat, l'Erasmus és també moment per divertir-se, passar-ho bé, conèixer gent i una oportunitat per viatjar i descobrir; gràcies a aquesta experiència he pogut recórrer Itàlia i he estat a ciutats com Florència, Venècia, Roma... Això m'ha permès endinsar-me encara més a la cultura italiana. També recalcar, que l'ESN (Erasmus Student Network), l'organització internacional de l'Erasmus s'ho curren molt. Fan moltes activitats diàries perquè ens puguem integrar, trobades, jocs, excursions... i en ser organitzadors que tenen unes edats similars a les nostres, es converteixen en gent molt propera, com amics!

No puc fer una conclusió general del meu Erasmus, ja que encara em queden uns mesos, però aquesta primera etapa la valoro molt positivament. Sí que és cert que hi ha moments en els quals trobes a faltar els avis, germans i pares, a la parella i als amics... moments en els quals diries "Tant de bo pogués estar veient una pel·lícula amb la meva mare al sofà! Però la vida són instants i no has de deixar perdre cap oportunitat.

Aquesta experiència m'ha aportat i m'està aportant tantes coses noves, en l'àmbit professional, a escala personal, però sobretot a nivell social: nous valors i noves perspectives. Ara, sincerament, crec una mica més en el destí, perquè va ser l'atzar que em va portar aquí. He conegut gent increïble de totes les comunitats d'Espanya, que m'han fet apropar més a la nostra cultura, conèixer les nostres diferències, però també tot allò que ens uneix. He pogut descobrir els costums i les tradicions italianes, i mangiare la pasta e la pizza!

Acabo, agraint a la Mercè, qui ha dut a terme la meva mobilitat i sempre ha tingut una ràpida resposta i m'ha ajudat en tot el que ha pogut.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu a contactar amb mi, però tot allò que digui amb paraules es quedarà curt, heu de viure-ho!