Objectius i normes del blog

divendres, 21 d’agost del 2009

UNHCR. United Nations High Commissioner for Refugees: Pràctiques d'estiu.

Hola a tothom!! Sóc el Ferran Abarca i estic fent les pràctiques d'estiu juntament amb la Roberta Boscaro a l'ACNUR/UNHCR. Per on començar? Mmmm... bé, primer de tot faré cinc cèntims de la ciutat, Ginebra. La primera impressió que tens un cop arribes és que Ginebra és una ciutat multicultural; penseu que tot i ser petita (vora els 190.000 hab.), més del 40 % dels seus habitants són estrangers. El motiu principal, però, d'aquesta comunió de cultures no és altre que el gran nombre d'organismes internacionals que aquí es concentren (ONU, OIT, OMS, UNHCR, etc.). Sigui com sigui és una sensació agradable poder formar part, encara que sigui per un mes, d'aquesta petita reunió mundial.

Ginebra Ginebra... la ciutat en si és acollidora i viu en perfecta comunió amb l'omnipresent llac Léman (o de Ginebra) i el seu Jet d'Eau (140 m de xorro d'aigua que es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat). L'agost és, a més, un mes perfecte per visitar-la ja que coincideix amb les festes de la ciutat i convida a descobrir-la tot recorrent els escenaris que munten als múltiples parcs i a cadascuna de les vores del llac. Si preferiu, però, la ciutat també ofereix infinitat de visites culturals com el Museu Ariana, on vam trobar un porró català de vidre del segle XV! (sempre mirant-nos el melic), el Museu de la Creu Roja, les Nacions Unides (voleu veure l'econòmica cúpula del Miquel Barceló?), el museu d'història natural, el museu del rellotge (com no!), etc. Bé, decidir què fareu a la ciutat és cosa vostra, però una recomanació: busqueu allotjament amb antelació!

Anem però al que interessa: l'ACNUR. Primer de tot dir que ha estat una agradable descoberta i que em fa fins i tot una mica de vergonya admetre que sabia ben poc de la tasca que aquí es porta a terme. L'ACNUR està situat a un edifici “intel·ligent” (avui es tancaven i s'obrien les persianes soles perquè considerava que hi havia poca llum) de nova construcció (1995, crec). A la casa hi treballen vora mil persones, sense comptar les que estan fent treball de camp arreu del món. Nosaltres treballem al RAS (que no, que ja us he dit que era un edifici intel·ligent!) que no és altra que la unitat de Records and Archives Section, amb un equip d'unes 15 persones. S'ha de dir que des del primer moment ens han tractat com un més de l'equip i tant la Montserrat Canela, que és la Senior Archivist i la nostra responsable, com la resta del personal ens han ajudat en tot el necessari. Realment és un equip amb molta empenta i al mateix temps es respira un molt bon ambient de treball.

Les tasques:

Nosaltres portem a terme 2 projectes, un d'arxiu històric i un altre de Records Management. El primer consisteix a inventariar tots els IC files, que són els expedients individuals que es generen sota cada petició que arriba a l'ACNUR com, per exemple, el reconeixement de situació de refugiat, sol·licituds d'asil polític, etc. i introduir-los a una base de dades. És una tasca molt maca que ens endinsa en històries sovint colpidores amb final feliç, o no. Sense adonar-nos, mentre inventariem, fem un repàs als conflictes que hi ha hagut al món d'ençà de la creació de l'ACNUR al 1950.

El segon projecte és de Records Management (en realitat són 5). A través del gestor documental ECM Livelink fem avaluació i tria de correus electrònics de les safates d'entrada de les Field Offices que ja han estat tancades (com per exemple la d'Angola). És una tasca molt interessat de selecció, destrucció i preservació de documentació electrònica. En aquesta línia també estem fent el projecte de digitalització i indexació dels IOM/FOM's (Intern-Office Memoranda / Field Office Memoranda) dels anys 1985 i 1984 (actualment ja tenen indexat a Livelink des del 2009 fins al 1986 i ara volen arribar fins al 1950).

Com us he dit estem treballant en 3 projectes més de records, centrats en els arxius de gestió dels Headquartes (com diuen ells), però em sembla que ja m'estic enrotllant massa. En tot cas és una experiència arxivística completa on podem veure tot el cicle vital dels documents i com les noves tecnologies s'apliquen a la gestió d'aquests des del mateix moment de la seva creació.

En fi, no sé què més explicar-vos, només que l'experiència és molt enriquidora i que ja estem pensant on anar de pràctiques l'estiu vinent (només cal que l'oferta en arxius s'ampliï una miqueta, que és molt escassa! ;) ).

Salut!,

Ferran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada