Pràctiques d’estiu a la British Library of Political and Economic Science (LSE)

Som-hi Marc! Aquí va la nostra història…

Pràctiques d’estiu… mmmm Què fem? Ens hi apuntem? Sí! Però a on? No cobrarem res... És igual, tot és currículum! Jo a Londres, i tu Eva? Jo a Nova York!

(Al cap d’un mes pels passadissos de la Facultat...)

Ei, Marc! On t’ha tocat? Jo a Londres, i a tu? A mi els americans no em volen... així que me’n vaig a Londres com tu!

I així va començar tot...

28 de juny del 2009, cada un arribava per separat a una de les ciutats més grans d’Europa, un per la dreta i l’altre per l’esquerra. Un a la residència del nord, Dinwiddy, i l’altre a la residència del sud Nutford House. Un amb cuina i l’altre que li feien el menjar (quin morro). Coses en comú??? Treballar en una de les biblioteques més importants del món especialitzades en ciències socials, amb més de 50 km de prestatgeries, més de 4 milions de llibres impresos, més de 1.740 punts d’estudi, indefinides subscripcions a bases de dades d’accés lliure, més de 500 ordinadors, més de 5.000 visites diàries, oberta 24h. i tot això en un mateix edifici de sis plantes dissenyat per Foster, us calen més dades??? WELCOME TO LSE!!!

I què hi pintàvem nosaltres allà? Una “pueblerina” de Rajadell i un medieval de Montblanc. Doncs bé, volíem formar part de la LSE, conèixer i participar en la seva forma de treballar i al mateix temps practicar l’anglès. Ens van atendre la Vonny (Asst. Librarian Teaching Support Services) i la Mei (Team Manager), cada una amb un accent diferent... d’un anglès australià a un anglès xinès... i nosaltres amb un accent català!

Durant els dos mesos que vam estar a la LSE, vam estar treballant dins el departament anomenat “Teaching Supporting Service”. Un dels serveis que ofereix és el Course Pack Service i és aquí on nosaltres treballàvem. La Mei ens passava els llistats bibliogràfics que el professorat necessita per tal d’impartir les classes, nosaltres ens encarregàvem de comprovar els drets d’autor, entrar-ho a la base de dades, escanejar el document i finalment penjar-lo en format .pdf al Moodle. També vam tenir l’oportunitat de fer un petit “tour” pels diversos departaments de la biblioteca: “binding”, “bibliographic services”, “help desk”, “the archive”,”IT services”, “serials department”, etc. I conèixer i entendre més bé la seva manera de treballar.

Desprès de les 4.00 pm, tancàvem el PC i obríem el mapa, sortíem al carrer i pujàvem al primer bus que trobàvem. Des del famós Big Ben fins al bar de la cantonada, de nit i de dia, amb paraigües o sense, sols o acompanyats, tot plegat una experiència inoblidable!! Recomanem visitar Cambridge, Salisbury i Stonehenge.

Marc! Què contestaràs quan algú et demani: Què, què tal per Londres??? No ho sé... massa coses a explicar.... mmm... per on començo...??? Eva, com definiries Londres?? És una ciutat que no dorm mai, no saben què és el silenci i tinc el soroll de les ambulàncies i policia massa present... Però també enyoraré les Guinness, els Muffins, els amics i parlar anglès... Què farem ara Eva??? Snif snif... Tu no sé, Marc, però jo aprimar-me, descanviar les £28 que em queden al moneder i estalviar! Doncs jo, comprar-me un nou portàtil que no em deixi a mitja pel·lícula mai més! Ah!!! Vaig veure que a la LSE renovaven els PC’s... qui sap Marc... potser te’n donen un... o_O (tenen un pressupost de molts zeros però són mes rates que els catalans...).

Bé, fora bromes... Jo (Eva) particularment recomano a tots aquells que l’any que ve vulgueu fer unes pràctiques a l’estranger, que en general la LSE (biblioteca) és un bon lloc, no us recomano viure a on he viscut jo (si el que voleu és aprendre anglès... ja que el 90 % parlen castellà) i jo (Marc) recomano la meva residència si voleu provar un British breaksfast de veritat i el sopar, on dia sí dia també tocaven patates..., d’aquells de carrer, però si pot ser no aguanteu més de dos mesos... o tornareu desnodrits. Sort del pernil de la mama...

I no, no som parella... (Eva, no m’agrada la cara viciosa que fas quan et menges un muffin... i a mi no m’agrada sentir el tic-tac del teu rellotge quan treballo!!)

Per últim volem donar les gràcies a l’Eugenia pel seu tour de bars, al Haroun per acompanyar-nos de tant en tant a dinar i per recomanar-nos llocs, a l’Annie per dir-nos "Hola" i "Adéu" cada dia (els anglesos rarament ho fan...) i molt especialment a la Mei per ser tan humana.

Marc Ferrayuoli Farré i Eva Xaver Junyent -- 29 agost 2009