Objectius i normes del blog

divendres, 31 de juliol del 2009

El Colegio de México


Acabo de tornar de Mèxic on he passat tres setmanes com a professor convidat a El Colegio de México. Aquesta estada ha sigut possible i es produeix en el marc d’una relació iniciada recentment entre aquesta institució i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

El Colegio de México posa a disposició dels professors convidats allotjament en dues residències a la ciutat de Mèxic, a uns 45 minuts en transport públic. El tracte que vaig tenir amb els bibliotecaris, i en general amb tots els mexicans, ha estat una autèntica delícia per l'interès que demostren per les coses de fora, per l'atenció i l'educació que tenen tothora; una demostració que les ciutats grans –i la zona metropolitana de Mèxic DF supera els 20 milions de persones- no són sempre les responsables últimes de la pèrdua de l'amabilitat entre la gent.


Durant l'estada he impartit un taller sobre fonts d'informació i documentació espanyoles, obert a bibliotecaris i professors mexicans. Hi van assistir un total de 16 professionals provinents del Colegio, la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales - Flacso, la Universidad Iberoamericana i el Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora.


L'estada m'ha permès treballar a més en la recerca de documentació sobre la labor editorial de l’exili republicà espanyol en aquest país gràcies a la consulta dels fons importants que es conserven a la biblioteca del Colegio de México.

Tot seguit, dono algunes dades per a tenir una idea més exacta de la feina que desenvolupa aquesta institució i en particular de la seva biblioteca en la formació de bibliotecaris.


El Colegio de México


El Colegio de México és una institució pública dedicada a la investigació i a l’ensenyament universitari en els camps de les ciències socials i les humanitats. El Colegio va ser fundat l’any 1940 a la ciutat de Mèxic pel Govern Federal, el Banc de Mèxic, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i el Fondo de Cultura Económica.


Orígens: La Casa de España en México


L’origen de El Colegio de México cal buscar-lo però en La Casa de España en México. El 1937, abans que la Guerra Civil Espanyola acabés i veient el tombant que prenia el conflicte poc favorable a les armes de la República, el diplomàtic i intel·lectual mexicà Daniel Cosío Villegas va proposar a l’aleshores president de Mèxic general Lázaro Cárdenas la creació d’un centre per a l’acollida provisional de científics, intel·lectuals i professors universitaris espanyols, un espai on aquests poguessin continuar les seves activitats d’investigació i creació lluny de la guerra.


El president Cárdenas va fer seva la idea de Cosío i l’any 1938 es materialitza la fundació del Colegio i comencen a arribar intel·lectuals espanyols destacats com ara: León Felipe, José Moreno Villa, José Gaos, Enrique Díez-Canedo, Agustín Millares Carlo, Adolfo Salazar, María Zambrano, i els catalans August Pi Sunyer i Joaquim Xirau, entre d’altres.


L’escriptor i diplomàtic mexicà Alfonso Reyes serà l’encarregat de dirigir el projecte de La Casa de España. Reyes havia estat ell mateix exiliat a Espanya durant els anys 20, i havia conegut a Madrid molts dels intel·lectuals espanyols que passarien per la mateixa experiència acabada la Guerra civil.


De La Casa de España a El Colegio de México


La Casa de España per raons polítiques i estratègiques de supervivència es convertirà durant la tardor del 40 en El Colegio de México, els canvis més substancials seran l’acceptació de professors d’origen no espanyol, la inclusió de la institució en el sistema universitari mexicà i l’especialització en les àrees d’humanitats, cal pensar que els metges i d’altres científics de les anomenades a Mèxic “ciències dures” són els que primer trobaran lloc per desenvolupar la seva especialització.


Organització actual del Colegio


En l’actualitat, El Colegio de México s’organitza mitjançant una sèrie de centres d’estudis especialitzats: el Centro de Estudios Históricos (CEH) dedicat a la història de Mèxic i de l’Amèrica Llatina; el Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios (CELL), a la lingüística i la literatura espanyola; el Centro de Estudios Internacionales (CEI) especialitzat en les relacions internacionals, la política i l’administració pública; el Centro de Estudios de Asia y África (CEAA), l’objectiu dels qual seran l’Àfrica, el Sud i Sud-Est Asiàtics, Corea, el Japó i l’Orient mitjà; el Centro de Estudios Económicos (CEE); el Centro de Estudios Demográficos Urbanos y Ambientales (CEDUA); i per últim el Centro de Estudios Sociológicos (CES).


A més de la investigació i l’educació superior per a la formació de professionals, investigadors i professors universitaris, El Colegio de México es dedica a l’edició de llibres i revistes sobre les matèries relacionades amb les investigacions i ensenyaments.


Cadascun d’aquestes centres es dediquen a la seva dupla funció de centre de recerca especialitzada i a la docència acadèmica de postgrau i doctoral.



La Biblioteca Daniel Cosío Villegas

Per a recolzar tota la labor acadèmica i d’investigació i com a centre neuràlgic i autèntic nucli organitzatiu del Colegio es troba la Biblioteca Daniel Cosío Villegas, una col·lecció d‘investigació especialitzada en ciències socials i humanitats oberta a professors, investigadors i alumnes amb més de 700.000 volums (llibres, revistes, bases de dades en línia i a text complet, audiovisuals, microformes, etc.) i 26 km lineals de prestatgeria.


La biblioteca de 24.000 m2 de superfície es troba en el centre físic del gran edifici dissenyat per l’arquitecte Teodoro González de León el 1975. Està distribuïda en tres plantes en les quals es reparteixen els 360 llocs de lectura i consulta individuals i els 35 espais per a treball en grups. Les àrees de consulta es troben sempre a prop del fons en lliure accés organitzat per un sistema classificatori mixt Decimal Dewey+Cutter, en el qual la classificació decimal regeix l’organització primera, a la qual se li afegeix el sistema per facetes de Cutter.


Un equip de treball de 80 persones asseguren un servei d’atenció al públic de dotze hores diàries sense interrupció de dilluns a divendres: catàlegs en línia, secció de referència i referència especialitzada i personalitzada personal o en línia, préstec domiciliari i préstec interbibliotecari, obtenció i reproducció de documents, formació d’usuaris, exposicions temporals i de novetats, i tots els serveis típics d’una biblioteca acadèmica moderna.


Com a detall interessant, la biblioteca ofereix un espai amb aparells reproductors de tecnologies que han quedat depassades (diversos generacions d’ordinadors amb sistemes antics de Windows, disqueteres de tota mena, lectors de microformes, lectors de vídeos 2000, Beta i VHS, etc.) que es mantenen per tal d’assegurar l’accés a materials conservats en la biblioteca i d’altres que hi puguin arribar.



Bibliotecaris acadèmics: la Maestría en Bibliotecología

La Biblioteca Daniel Cosío Villegas és un referent professional de qualitat en el context mexicà i hispanoamericà i en aquest sentit i de fa uns anys proposa una formació de postgrau en biblioteconomia, la Maestría en Bibliotecología, amb una durada de quatre semestres.

Els estudiants admesos mexicans i d’altres països estrangers, principalment llatinoamericans, segueixen una formació impartida pels bibliotecaris de la Daniel Cosío Villegas que compaginen la seva funció de referencistes, catalogadors, desenvolupadors de col·lecció o gestors de serveis amb la de la formació de nous bibliotecaris. Aquesta doble funció, de gestió i acadèmica, pràctica i teòrica respon, a imitació del món nord-americà, a la figura dels bibliotecaris acadèmics.

Lluís Agustí


dimecres, 29 de juliol del 2009

Convocatòria de Pràctiques per a Florència


Un any més, de l’Istituto Universitario Europeo ens han comunicat que esperen un titulat de la Facultat per donar suport a les tasques de la biblioteca durant un any, en règim de becari.

La Facultat compta amb la confiança d’aquesta institució europea des de fa molts anys, i sempre hem pogut satisfer les seves expectatives.

Cal dir que la biblioteca en qüestió pertany a una entitat dedicada a la recerca en ciències socials (dret, història, economia…), i que compta amb molts recursos. Perquè ens en fem una idea: hi treballen més de 20 bibliotecaris!

Actualment hi ha dues exalumnes de la Facultat, que encara gaudeixen d’una beca: Joana Ferrer i Alba Hernández.

Podeu llegir alguns relats de becaris anteriors, en aquest mateix bloc.

Les condicions de la beca no estan gens malament, i s’han de prendre com una molt interessant oportunitat, en la qual tindrem ocasió d’aprendre moltes coses!

Els interessats veureu el text de la convocatòria al web de la Facultat.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Visita als estudiants en pràctiques de Londres


Fa tot just una setmana era a Londres de visita als estudiants i centres de pràctiques de la capital anglesa. El primer dia vaig desplaçar-me fins a la British Library on em van preparar un tour detallat i interessant de les perles i espais no accessibles de la biblioteca, com per exemple les quatre plantes del soterrani. A la tarda, vaig fer un viatget en underground fins a Whitechapel per conèixer Sergio Dogliani, manager de Idea Stores, una biblioteca poc convencional que serà nou centre de pràctiques pel curs vinent.

L'endemà al matí, va ser el torn de la London School of Economics. Una biblioteca moderna i amb un disseny arquitectònic d'impacte. Després de passar una estona amb l'Eva i el Marc i la seva tutora, em vaig tornar a moure fins a Canning House. La biblioteca està situada al soterrani d'una casa senyorial i enmig d'un dels barris més cars i luxosos de la ciutat. Va ser una visita breu però amb detalls molt anglesos. Aquests dies m'he alimentat de te i pastes!

Dimecres va ser el moment d'anar de visita tots plegats cap a Cambridge
(els estudiants Facultat i dues estudiants de Granada que fan pràctiques al Cervantes) . Vam agafar el tren a King's Cross. Estació de tren coneguda pel rodatge d'algunes escenes de Harry Potter. L'excursió va estar organitzada per David Carrión, cap de la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Londres. Aquí, des d'aquest bloc li vull agrair la seva acollida.

A Cambridge vam visitar la University Library, on Sonia Morcillo (catalana arrelada a Cambridge des de fa 15 anys), responsable d'adquisicions dels materials de Llatinoamèrica ens va preparar una visita intensa. A la University Library vam tenir la sort de veure el departament de mapes i el de llibres rars, també ens van portar a la Library of Medieval and Modern Languagues i per acabar, ja una mica cansats, vam visitar la darrera biblioteca i ens vam quedar a conèixer alguns racons de la població.

L'endemà, vaig deixar la frescor i la pluja de terres angleses per tornar a la Facultat i a la calor de l'estiu barceloní.

divendres, 24 de juliol del 2009

Pràctiques d'estiu a Berlín!

Hallo aus Berlin!

Som la Laia Corbella i la Cleo Hernández i estem realitzant les pràctiques a l'Instituto Cervantes de Berlín.

L'edifici es troba al bell mig de Hackescher Markt i a pocs metres de l'Alexander Platz. La biblioteca es troba a l'últim pis i consta de dues plantes oferint unes magnífiques vistes gràcies a les gran vidrieres que l'envolten.

L'acollida per part del personal fou fantàstica, tant que es van oferir a fer-nos de guia tant de dia com de nit!

A dia d'avui hem fet les següents tasques: catalogació, buidatge de PES (eh, Amadeu!), ordenació física del fons, una bibliografia especialitzada en les dictadures xilena i argentina i una proposta de cartells per a la senyalització del fons.

Pel que fa l'allotjament, hem de dir que en un primer moment pot semblar fàcil trobar-ne, però ens ha estat complicat perquè solen demanar entrevistes prèvies (que en són de desconfiats aquests alemanys!) i això des de Barcelona resulta complicat. Finalment però, vàrem trobar un pis a Wedding a 3 minuts de l'U-Bahn (metro) i a 3 parades de l'Institut. També molt a prop de Bernauer Straße, on es troba el Centre de Documentació del Berliner Mauer.

Si us agrada la Història, passejar per parcs infinits, sortir de nit (i canviar de bar cada 5 minuts; com en són de ràpids a prendre cervesa!!), i gaudir d'una temperatura agradable mentre a Barcelona s'estan fregint, aquesta és la ciutat ideal.

Grüße aus Berlin!

Tschüs!

P.D: Ens hagués agradat haver pogut posar alguna fotografia, però no ens ha estat possible. Si penseu que aquesta podria ser una de les opcions per fer pràctiques d'estiu no dubteu a preguntar per nosaltres i us intentarem respondre els dubtes que us puguin sorgir.

dimarts, 21 de juliol del 2009

Des de Rússia amb amor

Salut companys i companyes,

Aquí Mota, futur estudiant de tercer de diplomatura, transmetent les seves experiències a Moscou, abans capital de la pàtria del socialisme i avui una sucursal del capitalisme més salvatge. Si Lenin aixequés el cap!!!

Estic fent una estada de pràctiques a la biblioteca del Instituto Cervantes i, gràcies a la seva generositat, m'allotjo a casa del bibliotecari, que es troba a només uns 20 minuts de l'Instituto, cosa que en aquesta immensa ciutat vol dir que estic molt a prop,

L'Instituto Cervantes està situat en una zona més o menys cèntrica, a Krasnaya Presnya, just al davant de l'ambaixada de l'antic arxienemic ianqui, i a prop de l'ambaixada espanyola, que fa uns mesos que està tota ella embolicada amb una bonica xarxa verda, com si fos una actuació “artística” de Christo, perquè hi estan fent obres.

A la biblioteca de l'Instituto, malgrat que ara només s'hi fan cursets intensius i, per tant l'afluència d'alumnes és menor, cada dia vénen una trentena d'usuaris, bàsicament russes (ummm com estan les russes), encara que també alguns espanyols i llatinoamericans residents a Moscou. Com que és una biblioteca pública, està oberta a tothom i això comporta també que tingui els seus friki-usuaris: gorrejadors d'Internet, recitadores de poesia, apassionats de Torrente, etc.

Al fons de la biblioteca s'hi poden trobar manuals per aprendre castellà, català, gallec i basc; obres de referència, novel·les, llibres de lectura adaptats a diferents nivells de coneixement de la llengua, llibres infantils i petites seccions d'història, sociologia, etc. També és important l'apartat de pel·lícules, sobretot de directors espanyols, i de música. En total sumen uns 25.000 volums en totes les llengües peninsulars.

El que més es presta són els manuals de castellà i les pel·lícules. També tenen molt èxit darrerament les sèries de televisió, i les més deixades, al·lucineu, són “Los Serrano” i “El internado”.

En les quatre hores de feina faig una mica de tot, des de posar gomets, guauuu, fins a fer selecció de còmics i de bibliografia russa en castellà per a futures adquisicions.

I ara una batalleta arxivística.

Aprofitant que a casa del bibliotecari també hi està “refugiat” un amic seu que ha vingut a consultar documents del fons de l'antic Institut Marx-Engels-Lenin, avui Arxiu Estatal Rus d'Història Política i Social (RGASPI), m'he decidit a acompanyar-los per conèixer-ne el funcionament i, ja que hi som, consultar algun fons que m'interessa. Ha estat una experiència kafkiana.


Només d'entrar ens hem hagut d'enfrontar a una segurata que facilita un telèfon perquè podem demanar l'entrada a l'encarregada de l'arxiu, la gestió l'ha de fer Carlos, el bibliotecari de l'Instituto, que sap rus. Després d'aquestes gestions ens ha franquejat el pas, no sense abans prendre nota dels nostres passaports. Hem pujat a la sala on es troba la documentació referida a la Primera Internacional, i ens han atès unes “babushkes”, que literalment significa àvies, però que és com anomenen aquí a les jubilades que encara treballen. Les referides senyores, suposem que arxiveres de professió, només parlen rus. Gràcies de nou a Carlos hem pogut entendre que havíem d'omplir dos formularis amb les nostres dades. Naturalment el formulari s'ha d'omplir en rus i de nou hem abusat del nostre guia davant la burocràcia arxivística russa.

Malgrat que darrere de la suposada directora de la sala hi havia dues pantalles d'ordinador, estaven apagades. Tot els tràmits s'han de fer a mà, bé, a bolígraf.

L'encarregada, amb un to d'emprenyada, normal en aquestes terres, ha anat recriminant al Carlos les dades que no s'han omplert bé segons el seu parer. Després d'omplir un nou paper, d'escriure una carta demanant accés a l'arxiu, de signar en un llibre de registre i de mostrar de nou els nostres passaports, hem aconseguit el preuat carnet d'investigador del centre. Tot això ens ha comportat més o menys una hora de paperassa. No vull ni imaginar què deu passar si et presentes a l'arxiu sense una persona que sàpiga rus.

A la sala hi havia una cinquantena d'investigadors, alguns estrangers com nosaltres. Ara que tenim el carnet hem pogut començar a demanar. Per desgràcia meva el que vull consultar jo es troba en una sala diferent, la dedicada a la Tercera Internacional. Guiat pel Carlos m'he capbussat pels passadissos de l'arxiu a la recerca de la sala 413. No ha estat fàcil d'arribar-hi, portes tancades ens barren el pas i hem de retrocedir i tornar a intentar-lo per un altre passadís, El procés de Kafka m'ha vingut al cap. Al final hem arribat a la sala i hem trobat una encarregada més amable, que ha cercat a l'ordinador (!!), la informació que hem demanat. Bé, en realitat que ha demanat el Carlos perquè aquesta encarregada també només parla rus. Ens ha facilitat els registres del fons, en perfecte rus, però finament no hi hem trobat el que jo buscava.

Malgrat el fracàs de la recerca, l'experiència en un arxiu rus ha valgut la pena.

En descàrrec del personal, cal pensar que majoritàriament està format per jubilats que continuen treballant per millorar una mica la seva mínima pensió, que és de menys de 200 euros. En aquestes condicions difícilment els podem demanar més.

El proper repte serà entrar a l'antiga Biblioteca Lenin, avui Biblioteca Estatal Russa. Segons m'han informat, no serà fàcil, però ho intentarem, tot sigui per mantenir informats els centenars de lectors d'aquest bloc. Properament informaré d'aquest nou i apassionant objectiu, que promet ser també tota una experiència.

Fins la propera “xapa”.

José F. Mota

dilluns, 20 de juliol del 2009

ESN: una associació d’estudiants en mobilitat

Erasmus Student Network (ESN) és una associació internacional formada per estudiants d'arreu d'Europa que s’adreça a estudiants que es trobin desplaçats lluny de casa. El seu objectiu principal és facilitar el coneixement de la cultura del país d’acollida i el desenvolupament personal d’aquests estudiants en mobilitat.

L’ESN té delegacions en 32 països, amb més de 300 seccions locals. En total el formen 12.000 membres, que treballen de manera voluntària. Aquest projecte ha rebut un ajut del Programa Joventut en Acció de la Unió Europea.

En el marc de la UB també existeix una secció d’ESN.

Aquesta és la pàgina web principal de l’associació: http://www.esn.org/.

I aquesta, la pàgina de la delegació a la UB: http://www.esnub.org/.

Esperem que sigui del vostre interès.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Una postal per a una exposició

Aquest missatge és una crida a tots els estudiants de la Facultat, a tot el professorat i a tot el personal d’administració i serveis.

Si aquest estiu passeu uns dies fora de casa, tant sigui de vacances com en pràctiques, envieu una postal a la Facultat!

El proper setembre volem organitzar –tal com vam fer l’any passat– una exposició de postals enviades des de l'exterior per tots nosaltres. Si hi voleu contribuir, només cal que envieu una postal a l'adreça següent:

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona

A la tornada exposarem les postals a les vitrines del primer pis amb el lema «La Facultat ha tornat de vacances». Ben segur que al setembre, la visió d'algunes de les imatges ens donarà forces per encarar un nou curs.

Gràcies per endavant!

dissabte, 18 de juliol del 2009

Recull d’informació per marxar a l’estranger

La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya ha publicat a Internet, dins del seu portal Jove.cat, la Miscel·lània de recursos, un recull selectiu de fonts d’informació d’interès per a qui estigui pensant de portar a terme un viatge a l’estranger.

Els recursos es troben agrupats en aquests quatre apartats:

–Agències i portals de viatges
–Guies de països en línia
–Espais de trobada per a viatgers
–Més recursos pràctics

Esperem que sigui del vostre interès.

divendres, 17 de juliol del 2009

La Comissió Europea es planteja augmentar la mobilitat juvenil

La Comissió Europea ha publicat un llibre verd titulat Promoting the learning mobility of young people, disponible a http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-policy/doc/mobility/com329_en.pdf.

L’objectiu és obrir un debat entre tots els estaments implicats sobre la manera millor d’oferir més oportunitats als joves europeus perquè desenvolupin els seus coneixements i les seves competències fent una estada en un altre país. Tanmateix, la mobilitat internacional és realizada només per menys del 0,5 % de joves entre 16 i 29 anys.

Les estades d’estudis, experiència laboral o voluntariat en un altre país són una de les maneres principals amb les quals els joves poden millorar la seva posició laboral i el desenvolupament personal.

El llibre verd planteja els punts principals relacionats amb la mobilitat juvenil i convida a la participació de qualsevol persona, amb l’aportació d’idees o suggeriments. Aquesta consulta pública serà oberta fins el 15 de desembre de 2009 i es vehicularà mitjançant un qüestionari en línia disponible a: http://ec.europa.eu/dgs/education_culture/consult/index_es.html.

Ján Figel', el comissari europeu responsable d’educació, formació, cultura i joventut, ha declarat que «la mobilitat en la formació és positiva per a lesp persones, els centres d'ensenyament, les universitats i les institucions de formació i la societat en el seu conjunt. Contribueix a l'adquisició de capacitats, coneixements lingüístics i competències interculturals, i reforça la capacitat de les persones i les organitzacions per innovar i competir a escala internacional. Cal encoratjar la mobilitat, de manera que els períodes d'aprenentatge en altres països es converteixin en la norma i no en l'excepció. Això és important, tant per a la solidesa i la sostenibilitat de la recuperació econòmica de la UE com per a la cohesió social de les societats europees el segle XXI.»

Per a més informació: http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/09/1096&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en.

Accés al llibre verd:
http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-policy/doc/mobility/com329_en.pdf.

Formulari per aportar suggeriments al debat: http://ec.europa.eu/dgs/education_culture/consult/index_es.html.

dijous, 16 de juliol del 2009

Pràctiques d'estiu a la biblioteca Canning House de Londres



Hola a tots!!!

Sóc l'Ana Soriano, i aquest any he acabat segon curs de la diplomatura, estic passant el mes de juliol a Londres, fent pràctiques a la biblioteca de Canning House. Primer de tot he d'explicar que Canning House és un centre que es dedica a estimular l'enteniment i les relacions de Gran Bretanya amb Amèrica del Sud, Portugal i Espanya. El centre està molt ben situat, a la zona de Hyde Park Corner al costat de les ambaixades i molt a prop de la biblioteca de l'Instituto Cervantes.

La biblioteca és petita i acollidora, tot i així està repleta de documents. Treballo amb un bibliotecari, un encarregat i dues col·laboradores que vénen dos cops per setmana. Em tracten molt bé i faig tot tipus de feina. Des de catalogar documents de la biblioteca mitjançant l'OCLC fins a fer descripcions, completar referències bibliogràfiques... és una feina molt variada, ja que segons el dia faig una cosa o una altra.

L'únic aspecte negatiu és que les pràctiques només duren un mes, ja que quan comences a estar aclimatada ja has de marxar. A Londres m'estic en una residència molt a prop del centre, al costat de Russel Square, forma part de les de la Universitat de Londres, no està malament, és tipus alberg i coincideixes amb molta gent que fa cursos d'anglès, això sí, la major part de la gent s'hi està poc temps. El problema és que no té cuina i això es troba a faltar, però inclou l'esmorzar, cosa que va molt bé. La localització és molt bona, ja que estàs a 10 min. de Piccadilly Circus, i fins i tot pots anar caminant a Covent Garden.

La meva estança a Londres està essent genial i us recomano a tots que feu pràctiques d'estiu, ja que al mateix temps que aprens un idioma i coneixes una ciutat pots aprofitar per fer currículum!!!

Petons,

Ana

Pràctiques a la biblioteca del Cervantes de Toulouse

Hola a tothom!

Em dic Carme Taltavull i estic fent les pràctiques a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Toulouse. La biblioteca és petita i té un fons abundant i molt interessant, estaria bé que es pogués ampliar l'espai de la biblioteca, però com que això és més car que l'esporga, estem el Javier (el director de la biblioteca, una persona molt amable) i jo fent una mica de lloc entre les prestatgeries. Aquests dies però he estat treballant amb guions cinematogràfics. La biblioteca té un fons molt maco de cinema. La meva feina és crear un nou topogràfic per poder diferenciar els guions de la resta del fons de cinema i poder col·locar-los junts.

Respecte a la ciutat, aquesta té molta vida cultural i de festa. El dia 14 de juliol va ser el dia nacional de França, tot un espectacle de focs artificials i música. Per l'estiu, organitzen molts festivals, un dels més coneguts és Toulouse d'été amb concerts gratuïts al carrer com també a la catedral, monestirs... La vida aquí és cara i, sobretot al centre, però una vegada coneixes la ciutat, es poden trobar llocs més assequibles, especialment, en els barris d'estudiants (cal destacar que la majoria de llocs fan descompte per a estudiants!).

M'estic allotjant al pis d'una professora del Cervantes i estic molt a gust. La vaig conèixer els primers dies d'arribar i em va ajudar molt a acostumar-me a la ciutat!

És la primera vegada que estic realitzant pràctiques a l'estranger i us animo a tots a realitzar estades de pràctiques a fora perquè és una experiència molt enriquidora i que s'ha d'aprofitar!

Records i Vive Le Tour!

Carme.

Pràctiques a la Hispanic Society de Nova York

Hola a tots/totes!

Em dic Sergi Montes i estic acabant la llicenciatura de Documentació i en aquests moments estic col·laborant amb la Rare Books and Manuscript Section de la Hispanic Society de Nova York.

Per començar només dir-vos que és un dels centres de referència en l'estudi de l'àmbit hispanoamericà, en gran part gràcies a la seva immensa col·lecció bibliogràfica i artística. I com a mostra un botó: la biblioteca té un fons de més de 15.000 llibres impresos abans del 1701, incloent primeres edicions del Quixot, la Celestina, Tirant lo Blanc, a més de manuscrits, mapes, fotografies, etc. (i que el personal s'encarregarà d'ensenyar-vos amb orgull...)

He tingut l'oportunitat de poder triar quina tasca portar a terme al llarg de la meva estada i em vaig decidir per l'estudi de la seva col·lecció cervantina, dels segles XVIII i XIX. Cal dir que el personal del centre és molt amable i atent, amb una total predisposició a compartir la seva experiència i coneixements.

Possiblement el seu inconvenient és la seva ubicació, molt allunyada de la frenètica activitat del lower Manhattan, tot i que hi ha temps més que suficient per a descobrir la ciutat.


View Larger Map

Gràcies a aquesta estada he pogut entrar en contacte amb altres professionals però també conèixer amb més detall algunes de les principals biblioteques de la ciutat, com la seu central de la New York Public Library o les biblioteques de les universitats de Columbia i la NYU.

De fet no us descobreixo res de nou si us dic que l'activitat cultural i d'oci d'aquesta ciutat és fantàstica. Només una recomanació: la lectura del Time Out o bé la consulta del web de NYCGO.

Si us animeu a fer turisme per altres ciutats de l'entorn (Washington, Philadelphia, Boston, etc.) us recomano els següents recursos:

GOtoBUS (per a contractar visites i tours)

Megabus (si el que voleu és únicament comprar bitllets econòmics i organitzar-vos vosaltres mateixos les visites)

Per tant podreu deduir que es tracta d'una experiència totalment recomanable, ja que a més de poder millorar l'anglès tens la possibilitat de viure la ciutat amb tota la seva intensitat i d'alguna manera hi estàs el temps suficient com per a començar a sentir-te com un newyorker més.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Pràctiques a l'ETH-Bibliothek de Zuric

Hola companys,

Ja fa uns pocs dies que estic per aquí, a la biblioteca de la ETH de Zuric (http://www.ethz.ch/libraries/index_EN), una universitat intensiva en recerca en els camps de ciències, tecnologies i enginyeries sobretot.

La meva feina de moment:
En les properes tres setmanes (tres setmanes!!! molt de temps) haig d'escriure un informe analitzant si LibraryThing (http://www.librarything.com/) pot oferir o no algun servei d'interès per a aquesta biblioteca. Com sabeu, LibraryThing és una eina web 2.0 pensada perquè la gent sense coneixements de catalogació creï fàcilment el seu propi catàleg dels llibres que té a casa. El que passa és que moltes biblioteques, sobretot públiques, han vist noves possibilitats d'oferir serveis a través d'aquesta eina: crear una col·lecció de les seves novetats a LibraryThing, afegir contingut de LT a l'OPAC de la biblioteca (recomanacions, tags, etc.). La meva feina consisteix a presentar què és LT, veure casos d'altres biblioteques que l'estan usant, èxits, fracassos, punts forts, punts dèbils i, en conclusió, fer recomanacions al respecte. Una de les tasques que considero claus serà posar-me en contacte amb altres biblioteques i parlar-ho amb ells (si teniu idees, contactes, coneixements al respecte seran molt benvinguts!!! per cert: algú sap si existeix la possibilitat de fer una cerca que et permeti veure totes les biblioteques que hi tenen una part de la col·leccio introduïda? No me'n surto).

L'allotjament, la ciutat i el país:
Això és Suïssa... està tot dit, no? je je. Preciós. I ric. I tot el que em queda per veure!

La pega:
Estic un pèl abandonadota al meu despatx, fent el meu informe. Anirem fent una mica de tour pels diferents departaments de la biblioteca, però de moment això encara no ha començat. Segona pega: crec que no tinc gaires possiblitats de proposar en què o a quin departament voldria participar (snif).

El futur:
A l'agost, aniré a treballar a una de les branch libraries, l'especialitzada en biologia i ciències ambientals, em sembla (Green Library), a fer alguna tasca relacionada amb el feedback dels usuaris. Ja us ho explicaré.

Records,
Aina MS

Nou blog per a l'acollida lingüística


Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona porten a terme, des de fa força anys, un conjunt d'activitats adreçades als estudiants i professors nouvinguts a Catalunya, per tal que coneguin la nostra llengua i cultura i els en sigui més fàcil l'aprenentatge.

Una activitat pràctica força efectiva per assolir aquest objectiu és la dels intercanvis de conversa. La UB organitza de manera gratuïta una borsa d'intercanvi lingüístic entre estudiants catalans i estudiants foranis, gràcies a la qual tothom en surt beneficiat.

Ara fa poc temps han creat un blog per donar a conèixer aquestes diverses activitats. Es titula Activitats culturals, i el podeu veure aquí: http://www.ub.es/sl/borsa/activitats/.

dimarts, 14 de juliol del 2009

Oferta de feina per a una biblioteca d’Oxford


La feina consisteix en el desenvolupament i la gestió de la col·lecció de recursos (impresos i electrònics) relacionats amb la cultura espanyola i portuguesa (incloent Hispanoamèrica). Caldrà treballar en col·laboració amb el professorat, fer formació d’usuaris i atendre consultes especialitzades.

Els diplomats o llicenciats que hi optin és preferible que disposin d’un mínim de dos anys d’experiència en un lloc de característiques similars, i també bones habilitats per comunicar-se.

S’ofereix un contracte permanent, amb una dedicació setmanal de 31,5 hores i un salari d'entre 28.839 i 35.469 lliures esterlines.

Per a més detalls i el formulari de sol·licitud, consulteu: http://www.admin.ox.ac.uk/fp/bl9043scs.shtml.

El termini per rebre les sol·licituds acaba el 10 d’agost de 2009. Les entrevistes podran tenir lloc entre el 14 i el 18 de setembre.

Per a més informació de la biblioteca: http://www.taylib.ox.ac.uk.

dimecres, 8 de juliol del 2009

De pràctiques a l'Instituto Cervantes de Londres


Hola, sóc Lluís Alavedra i he estat cursant assignatures tant del 2n com del 3r curs de diplomatura.

Estic fent pràctiques d'estiu a l'Institut Cervantes de Londres durant tot el mes de juliol de 2009. Em vaig decidir a demanar-ho per poder aprendre a treballar en una biblioteca i alhora fer turisme, i posar en pràctica el meu anglès.

L'Institut Cervantes a Londres està ubicat en un lloc immillorable, en un edifici noble d'una de les millors zones d'aquesta capital: Belgravia, on es troba la majoria d'ambaixades de tots els països.

Per ara la meva tasca a la biblioteca ha estat la de fer inventari de documents que no interessen i valorar-los, i demà ja començarem a catalogar, i a aprendre el funcionament del programa adient per controlar els préstecs, devolucions de documents i així poder atendre els usuaris.

El més empipador de tot és trobar allotjament. Jo a la fi em vaig decidir per la residència Nutford House, Brown Street, ja que és molt cèntrica, a prop estació Marble Arch, Oxford Street. La distancia entre la residència al centre de treball és entre mig hora o quaranta minuts caminant, i aquest passeig és força agradable perquè el pots fer creuant el Hyde Park. L'allotjament està cap a la part nord del parc i l'Institut cap al final (sud), molt a prop del Hyde Parc Corner. La veritat que l'elecció en aquest aspecte va ser un encert. El més incòmode respecte a l'allotjament és que el menjar te'l fan ells, i no tens cuina per fer-te'l tu mateix, i el preu, que és elevadet comparat amb un pis compartit o viure amb famílies que la majoria d'acadèmies d'anglès et faciliten si fas cursos amb ells.

Les meves impressions dels primers dies són molt bones, la residència és molt cèntrica, força propera al lloc de pràctiques, i el passeig fins arribar-hi és tot un luxe. A la biblioteca de l'Institut l'ambient de treball i la gent que hi treballa és molt agradable i et donen eines perquè aprenguis.

En fi, tot és positiu. Potser el millor hagués estat poder optar a fer les pràctiques durant dos mesos ja que quan ja tens per la mà la feina és quan has de marxar.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Grenoble

02, juliol, 2009

La meva estança a Grenoble

Ara farà cosa d’un mes que vaig tornar de Grenoble.

Bé, començaré dient que al meu parer, anar d’Erasmus és una experiència única que cal que tot estudiant visqui i pugui gaudir.

I, concretament, Grenoble és una ciutat magnífica. Si hagués de tornar a triar un lloc per anar d’Erasmus, seria Grenoble.

És una ciutat amb encant, que conserva a la part del centre cases i edificis bastant antics, tots renovats, però si visites les cases per dins tenen la seva xemeneia de fusta, i l’encant de les cases de fa temps. El transport per la ciutat és el tramvia, que funciona molt bé. A més, hi ha un gran costum d'anar en bicicleta, ja que com que la ciutat es troba situada en una vall, és molt plana i és ideal per anar en bicicleta.

També destacar que té jardins cada dues passes, on la gent passa les estones mortes llegint, fent barbacoes, bevent i tocant la guitarra, etc.

Un altre punt a tenir en compte és que és una “ciutat d’estudiants”. Costa molt trobar gent de més de 30 anys pel carrer, gairebé tothom són gent jove estudiant, ja sigui de diversos llocs de França o de fora de França, ja que hi ha molts convenis d’intercanvi d’estudiants amb diversos països. És per això que els ajuts per als estudiants són molt nombrosos: pots practicar gairebé qualsevol esport per uns 30 euros anuals (piscina, escalada, etc.) i amb el transport públic, lloguer de bicicletes, i moltes altres coses, també tens grans descomptes per ser estudiant.
A part, per 60 euros, pots treure’t la Carta 12/25 que et serveix per viatjar amb tren per tota França per la meitat o tercera part (depèn del lloc, antelació amb què compris els bitllets, etc.) del que et costaria normalment.

A més, pots demanar la CAF, que és un ajut governamental que et donen sempre, per ser estudiant i estar residint a Grenoble, i pot oscil·lar entre els 90-150 euros mensuals.
Ara bé, també hi ha alguns inconvenients. El principal problema és que, per començar, en el moment que jo he anat (potser amb el Pla Bolonya això canvia) a França has d’agafar assignatures troncals de la carrera, que en arribar a Barcelona només et convalidaran per crèdits de lliure elecció.

La segona dificultat és que a la universitat ningú parla espanyol. Tampoc pots confiar-te massa de l’anglès, ja que la majoria no el parla gaire bé, i a més, no posen massa interès a comprendre’t (això no només a la universitat, sinó en general).

Però la cosa canvia quan comences a parlar en francès: per molt malament que el parlis, tenen paciència a entendre’t i t’ajuden bastant a intentar que el milloris.

Jo per la meva part, diré que vaig arribar sense saber dir poca cosa més que “Bon jour”, i poc a poc vaig anar fent. A més, com que Espanya té molts convenis amb Grenoble, hi ha moltíssims estudiants espanyols (és quasi impossible que a la segona setmana d’estança no t’hagis fet d’algun grupet on hi hagi gent espanyola) que et poden ajudar al principi amb tot el papereig, residència, etc.

L’altra dificultat és que allà van per trimestres, i com que nosaltres anem en acabar el segon semestre, ens trobem que hem d’intentar aprovar un semestre començat, amb la dificultat afegida de l'idioma. Normalment, els altres estudiants espanyols fan un Erasmus de tot l’any, i llavors aquest problema queda resolt, però per a nosaltres no és possible.

Tot i així, acabar dient que val la pena anar-hi, que és una ciutat preciosa, la gent és súper oberta, amb ganes de conèixer gent i cultures noves (a més, cal dir que a França ens estimen molt, als espanyols, i en concret als catalans i andalusos J). Jo personalment m’emporto moltíssims amics: francesos, italians, llatinoamericans, espanyols, etc. I m’ha agradat tant, que seguiré tornant cada cop que pugui, tant a visitar a tots els que vaig conèixer, com per tornar a veure una ciutat tan maca com Grenoble.


divendres, 3 de juliol del 2009

Pràctiques d’estiu a l’estranger: col·laboració d’empreses

En un missatge anterior (http://mobilsbid.blogspot.com/2009/07/practiques-destiu-lestranger-campanya.html) hem informat dels 32 estudiants que han estat escollits aquest any per realitzar pràctiques els mesos de juliol i/o agost en diverses organitzacions, arreu del món.

Una part d’aquests centres de pràctiques col·laboren en les despeses que tenen els estudiants (viatge i allotjament). Però d’altres, no.

Concretament, de les 31 entitats on es podia optar aquest estiu (per a un total de 45 places), 13 oferien ajuts econòmics.

Per a compensar aquesta mancança, la Facultat ha cercat la col·laboració d’institucions i empreses del sector, que tot i la crisi, han col·laborat generosament amb aquesta campanya.

És per a nosaltres un motiu d’orgull i de satisfacció comptar amb la seva aportació, la qual ha estat distribuïda als estudiants, en funció dels costos que representen per a ells les pràctiques.

Aquestes són les empreses patrocinadores d’aquest estiu 2009:

3000 Informática, Biblària, DOC6, Docout, Fundació Banc Sabadell, GreenData, El Profesional de la Informacion, Readsoft España.

A totes elles, el nostre més sincer agraïment.






Pràctiques d’estiu a l’estranger: campanya 2009


Tal com es va anunciar en una altra entrada d’aquest bloc (http://mobilsbid.blogspot.com/2009/03/practiques-destiu-lestranger.html) la campanya d’enguany de les pràctiques d’estiu a l’estranger es va posar en marxa i ara arriba a la seva culminació.

A hores d’ara ja han arribat els primers estudiants als seus destins. Esperem que aviat veurem les seves cròniques en aquestes pantalles.

Enguany hi ha hagut un lleuger increment de sol·licituds respecte de l’any passat: s’han presentat 53 estudiants (quatre més que el 2008).

En total han estat 32 alumnes els alumnes que finalment passaran un o dos mesos a l’estranger.

Aquests són els seus noms i destinacions:

Ferran Abarca (ACNUR, Ginebra)
Mercè Aguilà (Instituto Cervantes d’Istanbul)
Lluís Alavedra (Instituto Cervantes de Londres)
Rosa Bertran (Instituto Cervantes de Moscou)
Roberta Boscarro (ACNUR, Ginebra)
Aleix Busquets (Instituto Cervantes de Tunis)
Manuel Campos (Biblioteca Catalana de Frankfurt)
Roger Cañada (Biblioteca Catalana de Frankfurt)
Núria Cangròs (Instituto Cervantes de Munic)
Neus Carbonell (Ambaixada d’Espanya al Regne Unit, Londres)
Laia Corbella (Instituto Cervantes de Berlín)
Marc Ferrayouli (London School of Economics, Londres)
Marta Forn (Centre Georges Pompidou, París)
Josep Granada (Instituto Cervantes de Londres)
Núria Guàrdia (Biblioteca d’Alexandria)
Cleofé Hernández (Instituto Cervantes de Berlín)
Aina Manso (ETH, Zurich)
Berta Miarons (Instituto Cervantes de Pequín)
Sergi Montes (The Hispanic Society, Nova York)
Jose F. Mota (Instituto Cervantes de Moscou)
Lara Pasarín (Instituto Cervantes de Roma)
Cristina Pla (University of Wales, Aberysthwyth)
Aina Ribé (Instituto Cervantes de Berlín)
Daria Ripoll (CERN, Ginebra)
Cinta Roldán (Biblioteca d’Alexandria)
Joan Carles Santos (Biblioteca Catalana de Frankfurt)
Leticia Seoane (Instituto Cervantes de Nàpols)
Ana Soriano (Canning House, Londres)
M. Llum Soriano (Biblioteca Catalana de Frankfurt)
Carme Taltavull (Instituto Cervantes de Tolosa)
Neus Ventura (British Library - Hispanic Section, Londres)
Eva Xaver (London School of Economics, Londres)


Ens alegra aquest panorama tan nombrós i variat de futurs professionals que aprofitaran els mesos d’estiu per fer turisme i conèixer noves terres, però sobretot per completar la seva formació amb una estada de pràctiques professionals que els ha d’obrir noves perspectives de cara al seu futur personal.

Enhorabona a tots, i molta sort!