Grenoble

02, juliol, 2009

La meva estança a Grenoble

Ara farà cosa d’un mes que vaig tornar de Grenoble.

Bé, començaré dient que al meu parer, anar d’Erasmus és una experiència única que cal que tot estudiant visqui i pugui gaudir.

I, concretament, Grenoble és una ciutat magnífica. Si hagués de tornar a triar un lloc per anar d’Erasmus, seria Grenoble.

És una ciutat amb encant, que conserva a la part del centre cases i edificis bastant antics, tots renovats, però si visites les cases per dins tenen la seva xemeneia de fusta, i l’encant de les cases de fa temps. El transport per la ciutat és el tramvia, que funciona molt bé. A més, hi ha un gran costum d'anar en bicicleta, ja que com que la ciutat es troba situada en una vall, és molt plana i és ideal per anar en bicicleta.

També destacar que té jardins cada dues passes, on la gent passa les estones mortes llegint, fent barbacoes, bevent i tocant la guitarra, etc.

Un altre punt a tenir en compte és que és una “ciutat d’estudiants”. Costa molt trobar gent de més de 30 anys pel carrer, gairebé tothom són gent jove estudiant, ja sigui de diversos llocs de França o de fora de França, ja que hi ha molts convenis d’intercanvi d’estudiants amb diversos països. És per això que els ajuts per als estudiants són molt nombrosos: pots practicar gairebé qualsevol esport per uns 30 euros anuals (piscina, escalada, etc.) i amb el transport públic, lloguer de bicicletes, i moltes altres coses, també tens grans descomptes per ser estudiant.
A part, per 60 euros, pots treure’t la Carta 12/25 que et serveix per viatjar amb tren per tota França per la meitat o tercera part (depèn del lloc, antelació amb què compris els bitllets, etc.) del que et costaria normalment.

A més, pots demanar la CAF, que és un ajut governamental que et donen sempre, per ser estudiant i estar residint a Grenoble, i pot oscil·lar entre els 90-150 euros mensuals.
Ara bé, també hi ha alguns inconvenients. El principal problema és que, per començar, en el moment que jo he anat (potser amb el Pla Bolonya això canvia) a França has d’agafar assignatures troncals de la carrera, que en arribar a Barcelona només et convalidaran per crèdits de lliure elecció.

La segona dificultat és que a la universitat ningú parla espanyol. Tampoc pots confiar-te massa de l’anglès, ja que la majoria no el parla gaire bé, i a més, no posen massa interès a comprendre’t (això no només a la universitat, sinó en general).

Però la cosa canvia quan comences a parlar en francès: per molt malament que el parlis, tenen paciència a entendre’t i t’ajuden bastant a intentar que el milloris.

Jo per la meva part, diré que vaig arribar sense saber dir poca cosa més que “Bon jour”, i poc a poc vaig anar fent. A més, com que Espanya té molts convenis amb Grenoble, hi ha moltíssims estudiants espanyols (és quasi impossible que a la segona setmana d’estança no t’hagis fet d’algun grupet on hi hagi gent espanyola) que et poden ajudar al principi amb tot el papereig, residència, etc.

L’altra dificultat és que allà van per trimestres, i com que nosaltres anem en acabar el segon semestre, ens trobem que hem d’intentar aprovar un semestre començat, amb la dificultat afegida de l'idioma. Normalment, els altres estudiants espanyols fan un Erasmus de tot l’any, i llavors aquest problema queda resolt, però per a nosaltres no és possible.

Tot i així, acabar dient que val la pena anar-hi, que és una ciutat preciosa, la gent és súper oberta, amb ganes de conèixer gent i cultures noves (a més, cal dir que a França ens estimen molt, als espanyols, i en concret als catalans i andalusos J). Jo personalment m’emporto moltíssims amics: francesos, italians, llatinoamericans, espanyols, etc. I m’ha agradat tant, que seguiré tornant cada cop que pugui, tant a visitar a tots els que vaig conèixer, com per tornar a veure una ciutat tan maca com Grenoble.