Objectius i normes del blog

dissabte, 28 de març del 2020

Liber illuminatio mea (II): pràctiques a la Bodleian Library


Hola a tothom!

Em dic Núria Cangròs i Alonso i soc alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Si fa uns dies feia una entrada sobre la història de la Universitat i les biblioteques d’Oxford en motiu de la meva estada de pràctiques a la Bodleian Library, en aquesta em centraré en les col·leccions patrimonials i en la feina que vaig dur a terme amb els incunables. A punt?

Les col·leccions especials de les Bodleian Libraries inclouen incunables i llibre antic, manuscrits, arxius, ephemera, mapes i música. La major part d’aquestes col·leccions es troben a la Weston Library, tot i que hi ha set biblioteques més amb col·leccions especials.

Una de les sales de lectura
La Weston Library va reobrir les portes al públic l'any 2015 després d'una reforma de quatre anys i 80 milions de lliures que va permetre crear un dipòsit d’alta qualitat per a les col·leccions especials, oferir diversos espais per als investigadors i ampliar l’accés públic als tresors de les biblioteques. A més de les tres sales de lectura, compta amb el Visiting Scholars’ Centre que acull els investigadors del programa de beques d'investigació de la Bodleian, el Centre for the Study of the Book, el Centre for Digital Scholarship, el Departament de Conservació, sales per a seminaris i conferències, dues sales d’exposicions, la cafeteria i la botiga. Per honorar la donació de 25 milions de lliures de la Garfield Weston Foundation per a la reforma de l’edifici, la New Bodleian Library va rebatejar-se com a Weston Library.

Pastoral Care (Ms. Hatton 20)
La política de gestió de la col·lecció de les col·leccions especials ens dona una visió general d’aquestes col·leccions: han anat creixent des de finals del segle XVI (150 anys abans de la creació de la British Library), compta actualment amb 60.000 metres lineals i són accessibles a acadèmics, estudiants i investigadors de tot el món tant a les sales de lectura, com essent part de la docència universitària i, cada vegada més, a través de la tecnologia digital; a més a més, es donen a conèixer al públic en general mitjançant exposicions, publicacions i esdeveniments. La riquesa i importància d’aquestes col·leccions especials a escala internacional ha fet que dos dels seus documents s’hagin inscrit en el registre de la Memòria del Món de la UNESCO: la traducció de Cura pastoralis de Gregori el Gran, del segle IX, el primer llibre supervivent escrit íntegrament en anglès i el Gough Map, datat al segle XIV. A més de la paraula escrita (manuscrita i impresa), les col·leccions inclouen fons destacats d’art i fotografia i una quantitat important d’objectes. Una part dels materials s’han obtingut a través del dipòsit legal (com ara mapes, música i llibres rars), però la majoria s’han obtingut, i encara s’obtenen, a través de llegats, donacions, compres i polítiques d’incentius fiscals, així com, en casos excepcionals, de dipòsits.

L'any 1610 Thomas Bodley va arribar a un acord amb la Stationers’ Company de Londres per tal que la Bodleian rebés un exemplar de cada llibre publicat al Regne Unit, assegurant-se així el creixement continu de la col·lecció; unes dècades després, l’any 1662, es va establir el dipòsit legal per llei al Regne Unit, essent-ne les beneficiàries les biblioteques de la Universitat d’Oxford i Cambridge i la Royal Library (actualment, British Library). El compliment de la llei va tenir els seus alts i baixos fins que l’any 1842 es va aprovar la Copyright Act, a partir de la qual l’arribada d’exemplars de dipòsit legal va ser molt més efectiva i la Bodleian va poder concentrar les seves compres en manuscrits i llibres estrangers, principalment del continent europeu, amb la seguretat que els nous llibres publicats a Anglaterra serien dipositats. Van centrar molts esforços a adquirir incunables.

De ortu et progressu ...
Els incunables són llibres impresos entre mitjans del segle XV i el 31 de desembre de 1500. El terme va ser usat per primer cop pel bibliòfil Bernhard von Mallinckrodt l’any 1639 en el seu fulletó De ortu et progressu artis typographicae [Sobre el naixement i el progrés de l’art tipogràfic]. Es calcula que, avui en dia, sobreviuen unes 28.500 edicions i prop de mig milió d’exemplars en unes 4.000 biblioteques, però el nombre d’edicions i, sobretot, d’exemplars podria variar a mesura que les biblioteques privades obrin les seves portes als investigadors.

La Bodleian té 5.623 edicions i supera els 7.000 exemplars, sent la col·lecció d’incunables més extensa en una biblioteca universitària i la cinquena col·lecció d’incunables en qualsevol biblioteca del món; així doncs, la biblioteca conserva una sisena part de totes les edicions mai impreses. La col·lecció es pot considerar global quant a la seva cobertura d’autors i temes. Un extens i interessant repàs sobre l’adquisició i el tractament dels incunables de la Bodleian es pot llegir a The Bodleian Library and its incunabula del Dr. Alan Coates, bibliotecari de llibre antic de la Bodleian i membre del projecte d’elaboració del catàleg imprès d’incunables. En aquest article, Coates subratlla que la col·lecció d’incunables és essencialment un producte de les compres realitzades durant el segle XIX, moment en què al continent europeu es van donar les dissolucions monàstiques en el territori de la Casa dels Habsburg (actualment Bèlgica, Àustria i el nord d’Itàlia) que va tenir lloc sota l’emperador Josep II; les dispersions de grans col·leccions franceses i italianes, causades per les Guerres Napoleòniques; i la secularització de les cases religioses del sud d’Alemanya. Això va facilitar que milers de volums entressin al mercat del llibre.

Caplletra il·luminada (G-219)
L’any 1991 la Bodleian, sota la supervisió del Dr. Kristian Jensen, va iniciar un projecte per descriure completament totes les edicions i exemplars d’incunables de la Bodleian amb els mateixos estàndards que els manuscrits medievals, que va tenir com a resultat A catalogue of books printed in the Fifteenth century now in the Bodleian Library, Oxford, en sis volums i actualment consultable en línia a través de TEXT-inc i Bod-Inc Online. Les entrades, creades entre 1992 i 2005, proporcionen una anàlisi detallada dels textos de cada edició; també proporcionen informació sobre les característiques físiques i les evidències materials per a l’estudi dels antics posseïdors de cada exemplar.

L’any 2009 la Dra. Cristina Dondi (que havia format part d’aquest equip i era secretària general del Consortium of European Research Libraries -CERL-) va idear la base de dades Material evidence in incunabula (MEI) per registrar i cercar les evidències materials dels incunables: antics posseïdors, decoració, enquadernació, anotacions manuscrites, segells, preus, etc. A la introducció del llibre Printing R-evolution and society 1450-1500 (disponible en línia en accés obert i molt recomanable), Dondi explica el perquè de MEI:
«It was there, opening up and examining thousands of 15th-century books, that I realised how the books themselves bear witness to their movement in their manuscript annotations, decoration and binding styles, and that capturing that movement within spatial and temporal coordinates could unveil to us the central factor that was crucial to the success of the new technology and business, and yet so elusive to document: distribution. We were sitting on the largest amount of historical evidence for understanding the impact of the new technology and trade on European society at large, yet we did not have the tools to capture it.»
MEI està enllaçat a l’Incunabula short title catalogue (ISTC), impulsat per la British Library, del qual n'agafa els registres bibliogràfics. A MEI hi participen biblioteques i investigadors d’Europa i els Estats Units i l’aportació de registres és gratuïta i benvinguda ja que com més evidencies registri, més completes i exhaustives seran les dades i les investigacions que se’n derivin.

Segell conventual (V-016)
Tots les evidències materials introduïdes a MEI són tractades com una informació valuosa per a la procedència dels incunables i es poden localitzar geogràficament i datar cronològicament. En un mateix exemplar podem trobar diferents blocs de procedència que ens indiquen que l’incunable va passar per diferents mans fins arribar al lloc de procedència actual, i això permet fer un seguiment del moviment dels llibres per Europa o fora d'Europa, i al llarg dels segles. També es recullen les anotacions manuscrites, que ens permeten comprendre l’ús que en feien els lectors, i els preus i les monedes, importants per a l’estudi econòmic del comerç de llibres.

Els noms d’antics posseïdors, ja siguin persones o institucions, es recullen a la base de dades satèl·lit Owners of incunabula (OOI), on es pot trobar més informació biogràfica i bibliogràfica de cada posseïdor, inclosos enquadernadors, il·luminadors, llibreters, etc. Dona  accés a tots els exemplars que van ser propietat d’una mateixa persona o institució i, per tant, permet la reconstrucció de col·leccions disperses.

El 2014, el projecte MEI va fer un salt endavant: l’European Research Council (ERC) va finançar el projecte 15cBOOKTRADE amb una beca ERC Consolidator de cinc anys que va permetre ampliar l’escala i l’abast de l’estudi de les evidències materials, així com demostrar la rellevància de les investigacions històriques realitzades usant els incunables com a fonts primàries d’informació. El projecte va permetre convertir MEI en una eina capaç de gestionar el mig milió de registres d’exemplar que, potencialment, pot arribar a contenir, i es van crear TEXT-inc per donar suport als estudis en la transmissió de textos impresos, 15cILLUSTRATION per facilitar un enfocament sistemàtic per a la identificació, la reutilització, la còpia i la circulació de la il·lustració i 15cVISUALIZATION (15cV) per mapar la circulació de llibres en el temps i l’espai.

Les tasques realitzades durant les pràctiques van consistir a crear i millorar registres d’autoritat a la base de dades Owners of incunabula i registres d’exemplar a la base de dades Material evidence in incunabula.

Entre els registres MEI que vaig millorar, hi havia 20 exemplars de 19 edicions diferents del Facta et dicta memorabilia de Gaius Valerius Maximus, publicats entre 1470 i 1497 en set ciutats diferents d’Itàlia, França i Alemanya (només a Venècia es van publicar 12 edicions); no obstant, les evidències materials es poden geolocalitzar en 18 ciutats diferents de cinc països. Aquest és un exemple de la potència de MEI i 15cV per a l’estudi del comerç i la distribució dels incunables.
Visualització dels exemplars Facta et dicta memorabilia de la Bodleian Library

A més a més, i seguint amb aquest exemple, la rica col·lecció d’incunables de la Bodleian permet poder estudiar, físicament i a la vegada, 19 edicions d’un mateix títol d’un total de 31 edicions recollides a ISTC i, per tant, estudiar les diferents solucions editorials que diferents impressors han triat per a un mateix text pel que fa a tipografia, marges, caplletres, etc., així com la decoració manuscrita que hi van afegir alguns dels seus posseïdors. Aquí teniu tres exemples de les primeres línies del pròleg dels incunables V-007, V-014 i V-022:

Imprès a Magúncia per Peter Schoeffer el 14 de juny de 1471 (V-007). Registre a MEI.
La decoració va ser feta per un anotador alemany anònim, probablement abans de 1500
Imprès a Venècia l’1 de juliol de 1478, editat per Bonus Accursius (V-014). Registre a MEI.
La decoració i la capital il·luminada són obra d'un artista francès no identificat, probablement entre 1475 i 1525
Imprès a Venècia per Bonetus Locatellus el 30 d'abril de 1493 (V-022). Registre a MEI.
Les caplletres xilogràfiques colorejades probablement per l'alemany Johannes Casparus Estbrok (ca. 1570-1600)



Biblioteca del Merton College
La darrera setmana vaig aprofitar per fer tres visites: al Departament de Conservació de la Bodleian Library que es troba situat en l’últim pis de la Weston Library, de la mà de la responsable del Departament, la Virginia Lladó-Buisán; a la Senior Library de la Lincoln College Library, de la mà de la bibliotecària responsable de la col·lecció de llibre antic, la Sarah Cusk, que va fer un Erasmus+ a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona; a la biblioteca històrica de la Merton College Library, de la mà de Constanta Burlacu, una estudiant de doctorat del Merton College que s’ha encarregat de crear a MEI els registres dels seus incunables.

Les pràctiques a la Bodleian Library han sigut una experiència molt interessant i profitosa, i estic molt satisfeta d’haver triat aquesta opció d’entre les diverses que havia considerat com a centre de pràctiques. Us animo, si en teniu l’oportunitat i/o les ganes, de marxar a fora i conèixer noves realitats bibliotecàries i, qui sap, obrir-vos portes insospitades al món laboral o d'investigació!

Salut i alegria!

Núria Cangròs i Alonso



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada