Objectius i normes del blog

dijous, 19 de setembre del 2019

Pràctiques d'estiu a la Biblioteca Nacional de Xile


Hola, som la Laia (ja graduada en ID i fent el postgrau de Prescripció Lectora) i en Vicenç (alumne de 3r d’ID). Aquest estiu hem pogut anar els dos a fer pràctiques a l’estranger, en aquest cas a la Biblioteca Nacional de Xile (https://www.bibliotecanacional.gob.cl/sitio/).


Pràctiques a la Biblioteca Nacional de Xile

Començant pel principi, la manera com vam acabar presentant la candidatura va ser una mica curiosa. La Laia inicialment no tenia pensat fer cap mena de pràctiques d’estiu, però va obrir el GIPE i va descobrir que es podien dur a terme pràctiques a Xile. Era un país on sempre havia volgut anar, les pràctiques eren a una biblioteca nacional i sobretot, va trobar una oferta de vols.

En Vicenç estava fent 2n, i per tant, no tenia els 120 crèdits aprovats en el moment de presentar la candidatura. Inicialment pensava que no podria presentar-se, però també li feia molta il·lusió, i finalment va poder trobar una manera de poder-hi anar, ja que si preveus tenir els 120 crèdits necessaris quan acabi el curs, pots demanar si et poden fer una excepció.

Dipòsit de la Biblioteca Nacional de Xile

La Laia va estar a la Secció de Fons General, allà hi havia tots els llibres que no eren xilens (aquests estaven a la Secció xilena). Principalment va estar enriquint registres i canviant els registres perquè seguissin les normes RDA. Com que es tractava de llibres molt antics i d’un altre país, la catalogació era difícil, i per tant va aprendre molt.
 

En Vicenç va estar a l’Arxiu de Música de la Biblioteca, allà va dur a terme diferents tasques, no tenien gran complexitat ni responsabilitat, però alhora eren feines que becari o no, algú les havia de fer. Es va encarregar d’enriquir la base de dades de la biblioteca utilitzant l’ALEPH, identificant i localitzant diferents partitures de compositors del país, també havia de fer una petita part de catalogació, que va poder fer sense problemes, sense coneixements previs. Finalment també va fer la promoció a les xarxes socials del material amb què anteriorment havia treballat. Li va agradar el fet de veure diferents parts d’un procés i no quedar-se estancat en una sola tasca molt mecànica.
 

Vam tenir la sort que tots els treballadors ens van acollir des del primer dia. Un d’ells (d’un departament diferent al que estàvem) es va oferir a fer-nos un “petit” tour per la biblioteca (al final va durar dues hores) i vam tenir l’oportunitat de parlar amb treballadors de tots els departaments i veure moltes de les zones restringides als usuaris, magatzems i dipòsits amb passadissos infinits!

Xile


Xile és un país amb una gran distància de nord a sud (uns 5000 km) i molt petita d’est a oest (uns 300 km) així que entre punta i punta hi ha moltes diferències, sobretot, climatològiques.
 

A Santiago fa una temperatura força agradable i amb prou feines plou. Nosaltres hi vam anar quan era hivern, i a la capital, més o menys, el clima és com a Catalunya, així que tampoc va suposar molt problema. Això sí, Santiago és una ciutat molt contaminada, molt. Hi ha moltíssim trànsit i està situada entre dues serralades (els Andes i la Cordillera de la Costa) cosa que fa que tota la contaminació es quedi en suspensió i hi hagi un núvol gris permanentment sobre teu.
 

Per moure’s per la ciutat, tenen una xarxa de transport públic (metro i bus) força bona, això sí, depèn de quin bus hagis d’agafar, estan força vells… Cal tenir en compte que Santiago és una ciutat més gran que Barcelona, així que és fàcil que els trajectes durin 45 minuts com a mínim. Nosaltres ens vam allotjar en un pis al barri de Ñuñoa, una zona molt tranquil·la i ben comunicada.

Santiago de Xile (i la seva contaminació)

Quan vam decidir les dates de les pràctiques, vam agafar el vol de tornada unes setmanes més tard de la finalització del conveni, així que vam poder-nos moure força pel país. Vam anar a San Pedro de Atacama, a la zona dels llacs (Puerto Varas), i a la Patagònia (Puerto Natales). La veritat és que va ser tot molt espectacular. És un país ple de contrastos, ja que els tres llocs són molt diferents entre ells, i també respecte de Santiago. També vam visitar Valparaíso un dels caps de setmana.



Desert d'Atacama         
                                                                                     
                                                               






Salts de Petrohué











Patagònia xilena


Laia Lapeyra i Vicenç Paltré

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada