Retornar a la ciutat on has fet l’Erasmus, 10 anys després

L’any 2006 vaig fer una de les coses que més m’han agradat en aquesta vida (de moment): vaig marxar d’Erasmus. Des de llavors, la ciutat de Viterbo (Itàlia, a uns 80 km de Roma) ha ocupat un racó permanent al meu cor, i no puc evitar somriure amb nostàlgia cada cop que hi penso. (Sóc conscient que patiré el síndrome post-Erasmus fins que mori.) XD

De fet, que després de tants anys encara mantinguem un grup de whatsapp (quan fa 10 anys no n’hi havia) i tinguem ganes de veure’ns de tant en tant només significa una cosa: que a tots ens va marcar! J Per aquest motiu, calia tornar a Viterbo 10 anys després, ni que fóssim un grup reduït de persones. 

Buscar data va ser complicat, però finalment va ser cap a finals d’any. Tornaríem a Viterbo! (Val, és cert que jo ja hi havia retornat un parell de vegades, però sempre mola més quan vas amb gent que comparteix els mateixos records que tu.)

Una ciutat per re-descobrir

Quasi ningú coneix Viterbo, per això és tan especial. La ciutat té 60.000 habitants, però no n’aparenta més de mil (val, ara potser m’he passat). El que vull dir és que es tracta d’una ciutat emmurallada amb aires medievals a tope.

Passejar de nou per aquells carrers va ser estrany. Per uns moments, fins i tot ens podíem creure que encara estàvem allà vivint i que després del passeig aniríem cadascú a casa seva per retrobar-nos a l’endemà.

El meu carrer. Tot igual que abans. No passen els anys!

Vam recórrer els carrers, les façanes de les cases on havíem viscut, els restaurants i bars que més ens agradaven… és curiós, això últim. Restaurants en coneixíem poquíssims, i això que és una ciutat MOLT PETITA. Nosaltres, tots els Erasmus, vivíem en plan pobre: dinàvem i sopàvem a la mensa, el menjador universitari ultra-barat i quan fèiem sopars especials... ho fèiem sempre a la casa més gran. Els restaurants els reservàvem per quan venien visites. I els bars igual, en teníem dos o tres de fixos i d’allà no ens movíem. Ho penso ara i em sap com greu, potser vam explorar poc aquella ciutat.

Ens va encantar veure que tot estava bastant igual. Havien obert alguna botiga nova (fins i tot un TIGGER) però l’essència medieval que s'hi respira és la mateixa.

Vam tenir sort amb el temps: s’anunciaven pluges, però la ciutat ens va concedir una petita treva ;-) Fins i tot vam poder tastar una atracció turística que abans no hi era: VITERBO SOTERRANEA, impulsada per una entitat que pretén recuperar els tresors del subsòl. Va ser una nova manera de gaudir de la ciutat ^^.

Bé, i ja per últim, dir-vos que si algun cop esteu de viatge pel centre d’Itàlia, no us oblideu de fer una escapada a Viterbo. Amb un dia en teniu prou i en quedareu encantats. De fet, ja tinc ganes de trobar una excusa per tornar-hi. :-)