Londres: calor, poca pluja i al Cervantes

Hi!

Sóc la Claudia Hervás, alguns ja em coneixeu de classe o de les dues entrades que vaig fer l'any passat al blog comentant la meva estada a Santiago de Chile. Avui comentaré el juliol que he passat a Londres.

L'arribada a Londres no va ser fàcil, no pel vol, sinó perquè durant un temps vaig pensar que no podria anar-hi, encara que ja tenia el vol comprat. Hi havia un problema amb una signatura de l'administració central i el conveni amb els Instituts Cervantes. Finalment vaig poder realitzar l'estada però no amb el conveni de la Facultat sinó com a voluntària, que a grans trets és el mateix.

Allotjament

Com ja s'ha comentat en anteriors entrades, Londres és car i més si hi ha poc temps per planejar-ho. En veure les altres entrades i cercar informació de residències, vaig veure que les més econòmiques eren les de LHA London. El problema és que no t'asseguren l'habitació fins 7 dies abans de l'arribada. No sé a vosaltres, però a mi m'agrada tenir les coses planificades amb antelació i per això vaig tirar per una altra banda. Parlant amb coneguts vaig aconseguir llogar una habitació a un matrimoni encantador (la dona és andalusa i l'home anglès), i com que el fill estudia fora, lloguen la seva habitació. El lloc és una mica lluny de L'Institut Cervantes, però res que no es pugui solucionar amb la Oyster de Zona 1-2 (caríssima!!!, el preu setmanal és de 31,40 lliures). De fet també es podria comprar només la de Zona 1, baixar a Camden i anar caminant fins a Kentish Town, que és la parada ideal per anar a la casa, o agafar a Victoria el bus 24.

La primera porta és on vivia

Instituto Cervantes

L'Instituto Cervantes de Londres està a una zona molt tranquil·la a uns 10 minuts de l'estació de Victoria (on baixava jo), envoltat de diverses ambaixades i prop de Hyde Park.

La biblioteca de l'Institut és més aviat petita i a més va coincidir que estàvem la directora (que va marxar de vacances una setmana després que arribés jo i no va tornar fins una setmana després que marxés), l'auxiliar i quatre voluntàries.

Com que érem tants ens vam repartir la feina.

La directora i l'auxiliar feien la seva feina habitual.

Una de les voluntàries, estudiant d'història, esporgava i revisava la secció d'història

Les altres dues voluntàries feien inventariat del dipòsit i creaven la fitxa dels exemplars dels documents que jo ja havia catalogat.

Jo vaig fer catalogació retrospectiva i de llibres de nova adquisició (sense incloure la CDU) amb Absys.net.

Totes en algun moment fèiem circulació, creació de carnets i atenció a l'usuari.

Un cop t'havies familiaritzat amb el programa, tot era bastant senzill, el problema era que si estaves catalogant i et venia un usuari (i no hi havia ningú més) havies de sortir del mòdul de catalogació per anar a préstecs o devolucions i perdre els registres que estaves catalogant.

L'idioma no va ser cap entrebanc, tothom parlava espanyol o el xapurrejava o si no parlàvem a mitges i ens acabàvem entenent.

Pel que vaig poder comprovar, la majoria d'usuaris de la biblioteca són alumnes d'algun curs, jubilats sud-americans, jubilats amants de la cultura espanyola o famílies amb algun membre hispanoparlant.

El pitjor eren les últimes hores del dia, i més si acabava de començar algun curs, ja que venien tots a fer-se el carnet perquè era gratis i després no el tornaven a utilitzar mai més.

La sorpresa va ser l'últim dia, estava sola a la biblioteca i va sonar l'alarma. Vaig obrir la porta i em vaig trobar una cara coneguda, però que no sabia qui era i el primer que em diu va ser: "Tu vas a la Facultat de Biblioteconomia?" Era la Mercè, una noia de màster que començava aquell dia (encara que ni l'auxiliar ni jo ho teníem present). Total que l'últim dia vaig estar fent visita guiada i demostracions.

Façana Instituto Cervantes, la segona planta és la biblioteca

Vista de la biblioteca

Terrassa on dinàvem

Coses que es poden fer a Londres

De tot! Caminant, anant en bus o en metro (vigilant els caps de setmana que fan manteniment). Visitar museus, biblioteques o algun lloc proper tipus Oxford.

Un dels llocs que em va agradar més, a banda de la British Library, el British Museum o l'exposició de Matisse a la Tate Modern (pagant 14 lliures), va ser Greenwich village. Si a la city tothom va estressat, Greenwich és com un poble, molt més relaxat.

Cutty Sark, un dels emblemes de Greenwich

Ah, i no us confieu, per molt que Londres sigui una ciutat plujosa i on no fa gaire calor, jo vaig tornar morena!

See you!