La Biblioteca Nacional està ubicada al bell mig de la caòtica ciutat, concretament just al costat del Cerro de Santa Lucía. L'edifici sobresurt i destaca sobre l'arquitectura de la ciutat. Tot i ser una biblioteca nacional és de reduïdes dimensions, fet que provoca que els documents estiguin amuntegats i no en les condicions que ens han explicat a la Facultat.
(Façana i entrada principal de la Biblioteca)
M'han assignat al departament d'hemeroteca, aquí és on entren totes les revistes per depòsit legal. Així que les tasques que estic desenvolupant són entrar dins del sistema els números ja catalogats i catalogar els primers números que rebem. No us podeu ni imaginar el que arriba: revistes d'ofertes de supermercats, anuaris d'instituts. revistes amb packs turístics... Com podeu veure és entretingut. Especialment perquè, aquí, no utilitzen totes les normes que utilitzam nosaltres, de fet, fan molt les coses a "la xilena". Com a curiositat, comentar que no utilitzen la CDU, sinó la Classificació Decimal Dewey; així com tampoc utilitzen ISBD, ni unes llistes d'autoritats ni encapçalaments de característiques similars a les nostres.
Ja que no cobro per la feina, em permeten dinar al "casino" de la biblioteca, on puc tastar alguns dels plats típics del país. També em paguen el transport d'anar i tornar cada dia fins a la biblioteca.
Respecte a les experiències viscudes, podria escriure durant tres dies i no ho hauria contat tot. La primera setmana vaig allotjar-me a una "residència" que era una casa vella on llogaven habitacions. Era una construcció antiga i aquí les cases no tenen calefacció així que vaig passar molt fred. Uns amics em vaig recollir al seu pis, ja que el preu que estava pagant era molt car per les condicions. Si veniu a Santiago no aneu a "Residencial República".
Santiago és una ciutat enorme i amb un gran problema de contaminació. Pareix que hi ha boira, però és un núvol de contaminació que no marxa a no ser que plogui, i aquí plou poc i poca quantitat... Els xilens són molt amables i atents, i això que dins llatinoamèrica tenen fama de "tiesos"; i quan saben que ets espanyola et conten que tenen un cosí, una tieta o un germà vivint en algun raó del nostre país.
(El cavall de Plaza de Armas)
Valparaíso és una ciutat patrimonial molt pròxima a Santiago. És una ciutat costera així que he pogut veure l'oceà pacífic. És una població molt pintoresca i bohèmia. I si heu vist "Españoles en el mundo", sabreu que són les chorrillanas i, òbviament, he tastat aquest plat al casino on es va inventar aquest plat. També vaig anar amb barca per dins del port i vaig veure lobos de mar.
Després d'explicar una mica la meva experiència, esper que no em toqui cap temblor...
(Vistes de l'apartament: Cerro San Cristóbal i Cordillera de Los Andes al fons)
Una abraçada,
Maria Àngels R.
Plou poc, però quan plou i a l'endemà es veu la cordillera en todo su esplendor.. no té preu! :)
ResponEliminaQue tal per la BN? i que tal el menjar de la cantina? a mi em va sorprendre molt que per veure sempre tinguessin sucs (jugos) de colors! :)