De rareses i cervicals: pràctiques a The Hispanic Society of America a Nova York (I)

Hola a tothom! Com va tot per l'altra banda de l'oceà?

Em dic Núria i estic realitzant un conveni de pràctiques d'estiu a The Hispanic Society of America (HSA) a Nova York. Avui fa una mica més de dues setmanes que sóc aquí i ja tinc prou vivències per fer una primera entrada al bloc.

Sóc diplomada des de fa un any i actualment curso el diploma de postgrau en Tractament i Gestió del Patrimoni Bibliogràfic, o dit d'una manera més planera, llibre antic. Aquesta és la meva tercera estada de pràctiques d'estiu (després de Munic 2009 i Londres 2010) i vaig triar la HSA perquè era l'únic centre de pràctiques que oferia treballar amb rare books (que equivaldria al nostre llibre antic). El fet que el centre sigui a Nova York no ha estat un element de pes en la meva tria, per estrany que sembli, tot i que la possibilitat de poder visitar The New York Public Library és, ja de per si, un bon motiu.

The Hispanic Society of America, allotjada en un bonic edifici estil Beaux-Arts construït per a l'ocasió i situat al nord de l'illa de Manhattan, acull un museu i una biblioteca d'investigació per a l'estudi de la cultura i les arts de la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. Va ser fundada a principis del segle XX pel milionari nord-americà Archer Milton Huntington qui, com tants altres nord-americans en aquella època, es va dedicar a comprar cultura europea a cop de bitllet verd i a endur-se-la a l'altra banda de l'oceà Atlàntic (com, per exemple, els Cloisters); no obstant, sense ells, segurament, bona part d'aquest patrimoni cultural europeu actualment ja no existiria o estaria en unes condicions pèssimes. Huntington era un amant de l'art i la literatura hispanes i això es fa patent en el museu, on es poden contemplar obres de Goya, Velázquez i, sobretot, les extraordinàries "Visiones de España" de Sorolla; i en la biblioteca, on es guarden edicions prínceps (o primera edició impresa immediatament posterior als manuscrits de l'autor i a la còpia per a l'impressor) de La Celestina i del Tirant lo Blanc, així com una col·lecció cervantina espectacular.

La procedència dels fons bibliogràfics és molt diversa ja que Huntington es va dedicar a recórrer territoris ibèrics i hispanoamericans a la cerca de tresors, però un dels nuclis principals de la biblioteca va ser la col·lecció de Don Manuel Pérez de Guzmán, marquès de Jerez de los Caballeros qui es va vendre una de les col·leccions de literatura del Segle d'Or més riques i completes (segurament la segona en importància després de la de la Biblioteca Nacional) després d'una baralla matrimonial durant un dinar. Culebrons a part, la venda de la col·lecció a Huntington l'any 1901 va ser motiu d'escàndol i controvèrsia entre literats i intel·lectuals de l'Espanya de principis del segle XX els quals es van exclamar contra el que consideraven un espoli del patrimoni espanyol i una traïció a la pàtria; les paraules de Marcelino Menéndez y Pelayo són ben explícites: "mayor desastre y más irremediable sería este [la venda de la biblioteca] que los de Cavite y Santiago de Cuba..." . Tota la història del marquès i la seva relació amb Huntington està explicada en detall en la biografia escrita per Antonio Rodríguez Moñino (Badajoz, 1989); de lectura més amena és l'article de John O'Neill, responsable de la secció de llibre antic de la HSA

La meva tasca a la biblioteca de la HSA és catalogar documentació del segle XVIII, principalment pragmàtiques, cedularis, butlles i altra documentació eclesiàstica o de govern de no més de 10 o 12 fulls i que estan relligats en uns gruixuts volums. La majoria dels documents no tenen portada i, sovint, manquen les dades essencials per fer una mínima catalogació. Per tant, una feina aparentment senzilla que es va complicant a mesura que tenim menys informació, per no parlar del problema (i repte) que suposa trobar-se un document manuscrit o en llatí. La catalogació es fa en una base de dades que, més endavant, es bolcarà al catàleg de la biblioteca i, per tant, és un treball intern per al centre que els ha de permetre tenir coneixement i control sobre la totalitat del fons.

Els espais que ocupa la biblioteca, a diferència del museu, no són gens espectaculars. Jo anava amb la confiança de trobar-me alguna cosa de l'estil de les biblioteques de l'Ateneu Barcelonès o del Col·legi d'Advocats i la sorpresa va ser trobar-me una sala relativament petita, amb tot de prestatgeries plenes de llibres i tot el terra ple de caixes i trastos fruit d'haver mogut les coses d'una banda a l'altra per a instal·lar l'aire condicionat fa unes setmanes i que allà s'han quedat. En una sala propera i darrere una magnífica porta de seguretat hi ha els llibres realment rars i preciosos de la biblioteca, sala a la qual només poden accedir els responsables de fons antic de la HSA. La biblioteca també compta amb una petita sala per als estudiosos i investigadors que vénen a fer recerca i que, de moment, he vist ocupada tots els dies. Passadís enllà, hi ha el departament de fons modern (posterior a 1830) de la biblioteca.

Treballo de dimarts a divendres de 10 a 14 h i això em dóna molt de temps lliure per visitar i gaudir de la ciutat, sobretot dels meravellosos parcs, jardins i passeigs vora els rius que hi ha per totes bandes i que fan més suportable la vida en aquesta ciutat tan plena de cotxes, edificis altíssims, turistes, llums, gent amb presses i olors de totes menes (sortir del metro a quarts de 10 del matí i començar a sentir olor de hot dogs i xauarmes no té preu!). Coses per fer i per veure a Nova York n'hi ha un piló però per al col·lectiu bibliotecomaníac penso que n'hi ha dues que no es poden deixar de fer:

• Visitar la increïble biblioteca pública de Nova York (NYPL), ja sigui per lliure o amb el tour gratuït d'una hora (al final del tour donen targetes de descompte per a la botiga!). Jo hi he anat diverses vegades en aquestes dues setmanes i mitja per curiositat bibliotecària però també perquè havia d'acabar el treball del Diploma que versava sobre publicacions catalanes de principis del segle XX en esperanto, un tema extraordinàriament concret sobre el qual, tot i això, vaig poder trobar bibliografia d'interès a la NYPL. Els no-residents a Nova York es poden fer un carnet de la biblioteca temporal que permet consultar els documents però no agafar-los en préstec i que s'ha de renovar cada tres dies mentre es vulgui consultar el fons; i, és clar, és un fantàstic record de la biblioteca! No s'ha de deixar d'entrar a xafardejar la botiga de la NYPL: hi ha souvenirs de totes menes (això sí que ho saben fer bé els nord-americans) i pots sortir d'allà amb un kit complet de bibliotecari! Podeu fer una ullada a aquest divertit vídeo per veure els interiors de la sala de lectura.

•  Visitar la llibreria Strand, amb 18 milles de llibres (uns 29 quilòmetres de prestatgeries, si fa no fa) distribuïts en 3 plantes, una d'elles dedicada exclusivament als rare books. El seu eslògan és "Where Books Are Loved". Hi ha llibres de tota mena i per a totes les butxaques, tenen uns horaris amplíssims (obren tots els dies de la setmana fins més tard de les 10 de la nit) i sempre està ple de gent xafardejant llibres i comprant.

Trobar allotjament a Nova York no és massa fàcil, sobretot si vols una cosa còmode, cèntrica i bé de preu. Després de mirar diverses opcions (residències universitàries, residències de monges, albergs) i explotar alguns contactes i webs per trobar allotjament, vaig acabar trobant una habitació a través de la web Airbnb a Washington Heights, prop de la feina (i molt lluny del centre) per un preu molt mòdic. A la setmana, vaig optar per canviar-me a una altra banda i actualment estic compartint pis amb un noi de Califòrnia i un altre de Louisiana al multicultural barri d'Astòria, a Queens. Ara sóc lluny de la feina (una hora de metro) però molt més a prop del centre, tot i estar fora de l'illa de Manhattan. I és que l'illa, de punta a punta fa gairebé 22 quilòmetres (com del riu Llobregat al Masnou). El 4 de juliol, el dia de la independència, els companys de pis em van invitar a una barbacoa en el pati de l'edifici i a veure els focs artificials des del terrat: només va faltar que es posessin a cantar l'himne per tenir un dia ben nord-americà.

Per acabar l'entrada, dues coses curioses que m'han passat a Nova York:

•  Fa un parell de setmanes vaig anar a sopar a casa de la Mary Ann Newman, una novaiorquesa enamorada de Catalunya que he conegut a través d'una amistat comuna. El fet curiós és que durant el sopar vam rodar una part d'un episodi del programa de TV3 Export.cat sobre exportacions de productes catalans arreu del món. En aquesta ocasió el programa anava d'avarques i de cava i del furor que aquests productes causen a Nova York. Les vistes des del terrat situat al rovell de l'ou de Manhattan, senzillament espectaculars! 

• El 4 de juliol, a més del focs artificials i les barbacoes, hi ha una cosa encara més tradicional i, sens dubte, molt més nord-americana: el concurs de menjadors de hot dogs organitzat per la frankfurteria Nathan's i que té lloc cada any en aquesta data a Coney Island. Prop de 2.000 persones van seguir el concurs en directe o a través de la pantalla gegant instal·lada per l'ocasió mentre una trentena de participants endrapava hot dogs a la velocitat de la llum. El guanyador se'n va cruspir 68 en 10 minuts, els últims 10 en el darrer minut. Vomitiu i espectacular a la vegada!

D'aquí deu dies ja torno cap a Barcelona però abans d'això, aquest cap de setmana, vaig a la Meca dels bibliotecaris: la Library of Congress!

Que acabeu de passar una bona setmana i fins aviat. Salut i alegria!

PD. Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que vaig fent, per si voleu fer-hi una ullada.