Erasmus Université Libre de Bruxelles

Hola a tots!

Em dic Clàudia, i sóc estudiant del màster de Gestió de Continguts Digitals. Intentaré fer una entrada dirigida a tots: curiosos, futurs erasmus, companys i "demés", però després de l'experiència trobo crucial fer una petita guia pràctica per als futurs estudiants que demanin la beca Erasmus per a allà.

Vaig decidir anar a acabar les assignatures del màster el primer quadrimestre a la Université Libre de Bruxelles, i ara he tornat per finalitzar el màster amb el projecte final.

Allotjament

Vaig cometre l'error d'arriscar-me i marxar sense tenir res, em vaig comprar el vol 4 dies abans de començar les classes, pensant "és la capital europea, hi ha un munt d'Erasmus, segur que la ciutat està preparada per assumir aquesta població estudiantil i segur que hi haurà mil habitacions per llogar". No és així, vaig tenir la sort de trobar-lo al tercer dia, però després de donar mil i una voltes per la ciutat, trucar i visitar un munt de pisos. 

El sistema més habitual d'allí és el Kot, són antigues cases senyorials, de 4 o 5 pisos que els propietaris lloguen als estudiants, ja sigui la casa completa (com era el meu cas, amb 8 estudiants en total) com els darrers pisos i cohabiten amb els propietaris però amb zones separades. L'avantatge: tens la intimitat que tu vols, tant si vols aïllar-te com si vols relacionar-te més en les zones compartides, com el menjador i la cuina

Transport

L'avantatge de Brussel·les és la seva mida, pots recórrer-la a peu en 45 minuts i la bicicleta és un company més per a la població d'allí (nevi, plogui o faci sol!).

Pel que fa al transport públic, el metro tan sols abasta el pentàgon de Bruxelles, és a dir, el "centre - centre" de Bruxelles. La ciutat esta dividida per comunes, i aquest pentàgon abasta tan sols la comuna de Bruxelles. La universitat, però, era situada a les afores d'aquest pentàgon (comuna Ixelles) i jo vivia a l'altra punta (comuna Shaerbeek), aleshores em vaig refiar (massa) del transport públic, que després de l'experiència, puc dir que no tenim res a envejar a la capital europea.

D'altra banda, pel que fa a les tarifes, un punt positiu és que per als estudiants, les universitats proporcionen una "Attestation" (certificat) conforme ets estudiant i gaudeixes d'una reducció considerable. En total, l'abonament anual em va costar 102 €.

Maneken amb bata i gorra d'un Cercle

La universitat

La ULB, universitat francòfona i pública de Brussel·les, és immensa i rep cada any un munt, però un munt d'estudiants erasmus, sobretot italians i espanyols! Compta amb tres campus (La Pleine, Erasme i on era jo, Solbosch). 

Cal dir que s'ha d'estar una mica atent a la guia que ens donen en arribar i si fa falta ser una mica pesats, ja que el sistema burocràtic segueix sent semblant al nostre i t'has d'assegurar que els papers han arribat on tocava... depèn una mica de la facultat, això sí. La de Filosofia i Lletres, en comparació a la d'Economia, per exemple, era un desastre, pràcticament res informatitzat!

Pel que fa a les classes i els sistemes d'avaluació, el funcionament de les classes era molt semblant al del màster aquí a Barcelona, i la feina, semblant. No obstant això, pel que fa a l'avaluació, encara que hi hagi avaluació continuada, has de passar un examen al final, molts d'ells orals. Les classes es fan en francès o en anglès.

Per als estudiants Erasmus, la universitat proporciona gratuïtament cursos d'idiomes de 60 h i de 30 h. Ho recomano al 100 %, per aprendre francès i per socialitzar-te! És una mica cert el tòpic que són tancats (sobretot dins les aules, hi ha una disciplina que jo mai he vist ni a la carrera ni al màster) i les primeres amistats que vaig fer van ser arran d'aquest curs.

Ah! em deixava unes curiositats que crec que s'han de posar. A principi de curs fins al novembre hi ha dues vides paral·leles a la universitat: els estudiants que estem una mica al marge (com jo i la resta d'Erasmus), i els estudiants més arrelats que formen part dels Cercles. Sí, sí, una mena de Fraternitat organitzada per carrera: "Cercle de Polítiques", "Cercle d'Arquitectura". 

Hi ha un munt de llegendes urbanes i d'altres encara més fantasioses! Pel que diuen hi ha uns 400 estudiants per curs, dels quals n'intenten entrar 50 i tan sols aconsegueixen entrar-ne 10, ja que les proves van de pintoresques i estrafolàries a sàdiques. Els reconeixereu perquè van amb bates de colors apagats plenes de taques i amb unes gorres amb la visera molt llarga (la tradició belga és llençar a l'aire el cul de cervesa que queda al got, i aquesta visera els protegeix dels esquitxos) amb caixes i caixes de cervesa a les 12 del migdia per la universitat i cantant càntics.

A finals de novembre, el dia de la festa de la universitat però, és el darrer dia que els veureu voltant, el dia de la Bapteme (bateig)... és cert, en veureu algun adepte esporàdic, però a partir d'aleshores comença el Blocus, període d'estudi, en què tota la festivitat desapareix i la universitat es transforma en un centre més silenciós on la biblioteca és a reventar.

Camions de cada Cercle plens de cervesa per Saint-Verhaegen

Bé crec que a nivell pràctic he explicat el més important!

Per acabar, reafirmo totes les experiències que s'han explicat aquí. A mi al principi, com ha explicat l'Elisabet, em va ser una mica difícil l'adaptació. Personalment, era la primera vegada que marxava tant temps fora (realment no és tant!) i les dues primeres setmanes van ser essencials per a l'adaptació. Parlant-ho amb les resta d'Erasmus, coincidim que és un període difícil, però que de seguida passa, i en un mes, ja estàs del tot adaptat i ja no penses a tornar a casa. La gent que coneixes esdevé la nova família i coneixes a gent genial! Pel que fa a mi, ja planejo fer una visiteta, perquè realment es troba a faltar la vida Erasmus!

He intentat sintetitzar, i m'he deixat moltes coses, però espero que us pugui servir als futurs erasmus bruxellois!