Les meves pràctiques d'estiu a l'estranger les he realitzat a l'arxiu de l'ACNUR. L'ACNUR s'encarrega de donar asil a tots aquells refugiats que estan perseguits al seu país d'origen per qüestió de sexe, raça, religió, creences polítiques o perquè hi ha un conflicte bèl·lic al seu país. Actualment també dóna asil a aquelles persones a les quals se'ls neguen els seus drets perquè no tenen la ciutadania. L'arxiu de l'ACNUR gestiona els documents que provenen de les accions jurídiques per defensar els refugiats i els documents del treball a les oficines al lloc on hi ha el conflicte, com també gestionen documentació d'organitzacions humanitàries anteriors a l'ACNUR (IRO o UNRRA).
Vaig dur a terme dos projectes:
-Arxiu històric: inventari i preservació del fons (entre altres, vaig preservar un fons de fotografies dels refugiats de la Segona Guerra Mundial molt interessant i un dels més grans que vaig treballar) (també vaig treballar el fons de la Guerra del Vietnam amb altres dues arxiveres japoneses molt simpàtiques).
-Records Managment: actualització de protocols relacionats amb la gestió dels arxius on-line, actualització dels noms i dades bàsiques dels refugiats, canvis de format (de paper a digital) d'algunes normatives sempre relacionades amb la gestió de la documentació.
Pel que fa al programari que utilitzen en aquest arxiu, vaig poder conèixer un programa per a la gestió de la documentació en paper (IRIMS) i un altre programa per a la gestió de la documentació on-line (Livelink).
L'idioma oficial de la ciutat on està ubicat l'ACNUR és el francès, però amb un bon nivell d'anglès pots entrar a treballar a les organitzacions internacionals. Tot i que saber una mica de francès no està de més i pels ginebrencs indica respecte cap a ells. Pel que fa al tracte amb la gent de l'ACNUR ha estat millor impossible. La gent és molt agradable: amable, respectuosa, atenta i això s'encomana. Per tant, el clima de treball perfecte. I us diré un secret, la "jefa" de l'arxiu és catalana! A part de ser una de les persones més carinyoses que he conegut mai.
M'estaria parlant hores i hores de la meva experiència ginebrenca (molt més en positiu que en negatiu), però crec que és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.
Bons desitjos.
Meri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada