Porto 2010

Olá!

Aquest mes de juliol he gaudit de les pràctiques d’estiu a la Biblioteca Central da Faculdade de Letras da Universidade do Porto (FLUP), juntament amb l’excel·lent col·lega i professional Blanca Garcés de Barcelona.

Durant les pràctiques hem passat per tots els serveis de la biblioteca per tal de conèixer el circuit del llibre: servei de préstec i lectura, d’adquisicions, de préstec interbibliotecari, de referència, de tractament tècnic (amb el sistema de gestió bibliotecària ALEPH), de difusió de la informació, el funcionament de la pàgina web i del catàleg, etc.

Tot aquest aprenentatge m’ha permès posar en pràctica els coneixements dels estudis de Documentació alhora que he adquirit nous i molt interessants coneixements professionals.

La Mònica Font, companya de llicenciatura i que durant l’estiu 2008 va gaudir d’aquesta estada pràctica, fa una exhaustiva descripció de la biblioteca, dels seus serveis i dels professionals que l’atenen, només afegiria una menció especial a la “Biblioteca da Primitiva Faculdade de Letras (1919-1928)”, constituïda per 2.060 títols d’edicions dels segles XIX i inicis del XX que il·lustren de forma bastant clara els continguts de l’ensenyament universitari de principis del segle passat, i també, a la planta -4 de la biblioteca es troba ubicada una zona de lectura coneguda popularment com a l’”spa” de la biblioteca, perquè és un lloc amb uns còmodes i acollidors sofàs i amb uns prestatges plens de llibres de caràcter divulgatiu i generalista, ideal per a migdiades.

L’estada la vaig compatibilitzar amb el Curso de Verão de Português para Estrangeiros que oferia la mateixa Facultat i on vaig poder aprendre nocions bàsiques de la llengua portuguesa i iniciar-me en la cultura lusitana.

Pel que fa a l’allotjament, ens el va proporcionar la mateixa universitat. Ens vam allotjar a la Residência Universitária José Novais Barbosa del campus Campo Alegre I, això és l’edifici contigu a les aules del curs de portuguès i a la biblioteca. El preu de l’allotjament és de 125 €/mes en habitació individual.

Referent als àpats, el menjador universitari està al costat de la residència, el menú val 2,5 € i serveixen dinars i sopars variats i saludables. A més, dins del mateix campus hi ha dues cantines.

La FLUP està ben comunicada tant en metro (parada Casa da Música), com en bus (autocarro), com en tramvia (o eléctrico) i a 15 minuts a peu del centre històric de Porto.

I ara, els "imperdibles":

- “O pôr-do-sol no rio Douro”. La FLUP es troba a 3 minuts del rio Douro i jo, sempre que podia, m’escapava a sentir l’olor de mar i a gaudir dels colors i formes de la posta de sol.

Penseu que a Barcelona veiem sortir el sol del mar, i a Porto veiem com el sol s’amaga al mar...

Imagineu i gaudiu...

- Centre històric do Porto. Passejar sense rumb pels seus carrerons té una màgia especial. Rui Veloso (Lisboa, 1957- ), pare del rock portuguès, descriu magníficament la ciutat a “Porto Sentido”.

Particularment, el més destacable: el barroc das igrejas de São Francisco e Santa Clara, el claustre de la catedral i els seus azulejos, als 6 pontes, els múltiples i esplèndids jardins de tota la ciutat, o Palácio da Bolsa i el seu salão árabe, els viatges en eléctrico, a torre dos Clérigos i la descoberta de l’empremta de l’arquitecte Nicolás Nasoni (1691-1773) i la Livraria Lello e irmão digne de Harry Potter.

- Vila Nova de Gaia. Des do Cais da Ribeira creuant el pont de Luiz I arribem a Vila Nova de Gaia, al marge contrari do Porto, on, en cascada, es disposen els centenars de caves do vinho do Porto. La majoria, o totes elles, ofereixen tast do vinho i visita a les seves instal·lacions.

- Régua. Capital do vinho i de les vinyes. S’hi pot arribar en tren en 1,30 hores des de Porto, el bitllet val uns 14 € anada i tornada, el trajecte és molt agradable sempre paral·lel al riu i ens ofereix unes impressionants panoràmiques de les feixes de vinyes sobre els meandres do rio Douro.

- Parque Nacional da Peneda-Gerês. Parc Nacional situat al nord del país, fronterer amb Galícia. Ideal per fer senderisme i excursions a cavall. Impressionants panoràmiques i ple de rierols, cascades i preses.




- Restaurante da Boa Nova/Casa de Chá. Restaurant i saló de te situat a la costa Atlàntica a Leça de Palmeira-Matosinhos, una zona residencial pròxima a Porto, a 30 minuts en bus (autocarro 507).

Aquest restaurant el va projectar el 1958 l’arquitecte Álvaro Siza Vieira (Matosinhos, 1933- ). L’edifici es troba totalment acomodat a l’estructura geològica existent, la qual cosa afavoreix l’adequació al paisatge i fa que el restaurant es prolongui en una terrassa de roca i la seva estructura protegeixi i moduli la intensitat de la llum Atlàntica.

L’arquitecte Siza Vieira és reconegut mundialment per la seva obra, exemple paradigmàtic de mediació entre el local i el global, trobem altres obres d’ell a Porto com la Fundação Serralves (molt recomanable i, quina lluminositat!!) i la Faculdade de Arquitectura da Universidade do Porto, veïna de la FLUP. A Barcelona, a la Vila Olímpica, tenim la Delegación Territorial de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) projectada per aquest arquitecte i també trobem obres seves a Bilbao, Santiago de Compostel·la, Pontevedra, Lisboa, Berlín, Cabo Verde...

Un consell: reserveu-vos una “pôr-dol-sol” a la Casa de Chá.

- Lisboa. La capital del país està a unes 3 hores en tren des de Porto, el bitllet val 36 € anada i tornada. Jo hi vaig anar un cap de setmana amb l’Helena Montagut, una amiga de la Garriga.

I tal com fantàsticament descriu Josep Pla:

“[...] El curs inferior del Teixo és impressionant. El riu és ample i paternal, d’una marxa lenta i endolcida. La terra és gerda i baixa.
[...] Al voltant de la Lisboa del marquès de Pombal hi ha l’amfiteatre urbà ondulant dels turons. Aquest constant pujar i baixar per la planta de la ciutat li dóna un caràcter enorme, una mobilitat vivíssima. Passejant per aquests intricats carrers, tan aviat us trobeu a l’alçada dels teulats com teniu la sensació de baixar sota terra. De vegades, per mirar un terrat, heu d’abaixar la vista; altres vegades, per trobar la porta d’una casa, heu d’aixecar els ulls al cel. Fa l’efecte que, a les cases, tant s’hi pot entrar per les golfes com pel celler. Tot això fa un agombolament urbà divertidíssim, d’una gràcia i d’una vivacitat fascinadores. Potser a la llarga això de viure com damunt els platets d’unes balances que pugen i baixen constantment resulta una mica fatigós. Una cosa em sembla, però, indiscutible: aquesta part de Lisboa és precisament la que no es troba enlloc més, la que no es pot improvisar en fred, el que Lisboa té i mils d’altres ciutats no podran tenir mai. ”

No cal afegir res més, només cal visitar la ciutat.

- Cacilhas (Lisboa). Des do Cais do Sodré, estació ferroviària de Lisboa, es pot agafar un barco, els cacilheiros, que et creuen a l’altra riba del rio Tejo, des d’on es contempla una vista espectacular i poc coneguda de Lisboa. El bitllet val 0,85 € per trajecte i podeu degustar as sardinhas assadas en una de les terrasses del marge esquerre del riu. Va ser una molt grata descoberta recomanada pel professor Lluís Agustí.

- Gastronomia lusa recomanada: farturas, natas, francesinhas, bacalhau a telha i, com no, regat amb vinho do Porto.



Us aconsellaria una experiència a l’estranger?

Sí, sense cap mena de dubtes, recomano ser “mensualment” emigrant.

Les raons: professionals, idiomàtiques, relacionals, culturals... i qualsevol altra excusa que se us acudeixi per agafar les maletes i sortir a conèixer, assaborir i compartir món.



Beijinhos,

Clara Boté