Estada en pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul.
Hola companyes/nys,
Tot seguit us faig cinc cèntims d’euro (o millor dit, de lira turca) tant de la meva experiència a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, com també del meu viatge per terres otomanes. De forma similar a molts de vosaltres que heu fet estada en centres Cervantes, la feina a desenvolupar ha consistit a donar suport al canvi de programa de gestió de biblioteques de la institució.
Pel que respecta a la gent del centre, tant la directora de la biblioteca, Ana Roca, com la resta de companys, ja siguin turcs o espanyols, han estat encantadors i afables. Destacar que entre el professorat de l'institut hi ha cinc noies catalanes, per tant he parlat la llengua d’en Llull a l’antiga Constantinopla.
Crec que la meva estada en pràctiques ha resultat ser la més breu de totes, atès que només he treballat dotze dies, realitzant una jornada laboral de set hores. Aquesta proposta de treball em fou plantejada per la directora, i jo vaig acceptar-la de bon grat. L’acord em permeté de viatjar pel país durant els caps de setmana i la resta del mes.
Turquia és un país mediterrani amb gent oberta i amable, que et presten la seva ajuda de forma cordial. A més és una terra plena de contrastos, tant del punt de vista paisagístic com ètnic, on hi han passat moltes i diverses civilitzacions al llarg de tota la seva història.
La diversitat paisagística del país és notòria, d’una banda podem contemplar espectaculars regions com la Capadòcia, platges paradisíaques tant a l’Egeu com la Mediterrània, paratges verds similars als del Cantàbric a la Mar Negra, zones alpines que recorden Suïssa a mesura que un s’acosta a les muntanyes de Karçal, prop de Geòrgia, per finalment acabar veient les àrides estepes del Kurdistan.
Pel que fa al patrimoni, Turquia va més enllà del seu monumental i esplendorós passat otomà. Cert que arreu del territori es poden veure belles mesquites, com la de l’arquitecte Sinan a Edirne i fastuoses cases otomanes com les de la localitat de Safranbolu. Malgrat tot no es pot deixar de visitar el llegat que deixaren els avantpassats dels actuals turcs. Grecs, romans, frigis, lidis, hitites, pòntics i tants d'altres, deixaren la seva empremta per molts indrets del país.
Turquia és una república, democràtica, secular i constitucional, aquest sistema polític fou establert el 1923. País de religió musulmana, que no d'ètnia àrab, des de la proclamació de la república laica escriu la seva llengua (el turc és l’idioma dominant dins el grup de les llengües túrquiques) en alfabet llatí, per tant és més fàcil de llegir, que no pas d’entendre, que d'altres parles com el grec o el rus, les quals com molt bé sabem es representen en una grafia no llatina.
Al contrari del que molta gent pensa, Turquia és un país modern, segurament més que alguns dels països recentment incorporats a la UE. Malgrat les seves problemàtiques sociopolítiques com el conflicte kurd o la discriminació cap a la minoria aleví, per citar-ne algunes, no és menys cert que en els últims anys s’han realitzat reformes polítiques contundents per poder estar a nivell europeu.
Per desplaçar-se d’un lloc a un altre, Turquia compta amb unes moderníssimes companyies d’autobusos que amb puntualitat germànica recorren la major part de la seva geografia.
Per acabar contesto les dues preguntes que sempre se’m formulen; dona i viatjant sola?, amb quin idioma t’entens amb la gent?
Ser dona i viatjar ben sola per bona part de la geografia turca no m’ha comportat cap problema en les dues ocasions que he visitat el país. Si bé les zones rurals són més conservadores que les ciutats, tant al centre d’Anatòlia com als moderns bulevards d’Ankara es poden veure dones amb vestimenta musulmana i altres amb robes del tot occidentals. A més sempre he comptat amb la complicitat de les dones turques que en moltes ocasions m’han ajudat en la cerca d’aquell carrer que no trobava, o senzillament volien fer petar la xerrada.
Com a tot el món globalitzat, l’anglès és l’idioma vehicular entre els turcs i els estrangers. De la mateixa manera que succeeix a l’Estat espanyol, és habitual trobar gent que malgrat haver estudiat anglès durant l’època escolar després l’oblida. A les grans ciutats i zones turístiques (sobretot a la costa i a la Capadòcia) també es pot trobar qui parli francès, alemany o italià.
Bé, més enllà d’on decidiu anar, no deixeu de viure una experiència d’aquest tipus, és enriquidora en tots els aspectes i obre tant la ment com l’esperit.
Salut a tots/es
Montse Riu Piqué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada