Objectius i normes del blog

divendres, 10 d’agost del 2007

Erasmus a Grècia


















Yassu,

Sempre que es fa un viatge és una experiència a valorar la majoria de vegades positivament. Potser al principi es quan ho passes una mica malament perque et sents desorientat, però un cop pasada la primera setmana ja t'adaptes, llavors és quan comences a viure...

La veu interior va dient (ojalá no s'acabi mai això) la questió es saber aprofitar al màxim aquesta oportunitat que tothom que pugui li aconsello que ho faci perquè val la pena, potser la beca no es molt abundant, però sempre es pot ahorrar abans,... Realment si un vol ho fa, és la característica amb comú dels erasmus, aquesta inquietud de conèixer nous mons i no tenir fronteres.

















Aquesta foto és d'una pepita illa del nord de Grècia, a dalt posa; "Dimotiki Biblioziki", que vol dir Biblioteca Pública.




Grècia pot presumir d'unes illes increibles, però personalment jo em quedo amb l'encantament de Samotrhaki per la seva naturalesa i magia...


Aquest és el meu genoll amb una libèl·lula que va estar bastanta estona, junt amb d'altres de color verd i blau. L'aigua que es veu es del riuet que sortia de la segona catarata de Fònia, per pujar vam tardar casi una hora escalant una montanya, va ser emocionant...


Personalment l'Erasmus ha sigut bastant positiu, he après grec (cosa que mai ho haguès imaginat), al principi creia que era impossible que no aprendria ni a llegir, però la veritat que si un li posa ganes es pot fer, els últims mesos sol vaig estar parlant grec, res d'anglès, ets sents tan be quan veus que t'entenen i et diuen; oohh que be que parles grec quants anys portes aqui??


És una bona oportunitat per millorar l'anglès, ja que al principi sol et comuniques amb anglès, a no ser que sol et relacionis amb altres erasmus espanyols, cosa que no la recomano perque crec que es una bona oportunitat per practicar.


També em vaig apuntar a classes de bellydance o el que amb grec es diu "Tsifteteli", per aprofitar al màxim la meva estancia, em va costar trobar-ho però després de molt insistir ho vaig aconseguir, al principi creia que també era típic d'alli però es veu que no, que es una influència turka i que va deixar marca, però es curiòs perquè ells ho tenen com un ritme de musica, però quan es posen a ballar ballen bellydance.


Per acabar vull animar a tots a sortir fora, sigui amb la beca que sigui, treballant, a l'aventura, es igual, la qüestió es aprofitar les oportunitats com la que tenim ara mateix (ser jove i no tenir lligaments) crec que és una bona opció per omplir-se interiorment.


Posta de sol a Santorini...


Jo sempre deia;

Ego catalabeno elinika an ke den boro milo telia, ala mu aresi poli ;=)


NUR

4 comentaris:

  1. Q xules les fotos!! Que vol dir la frase: "Ego catalabeno elinika an ke den boro milo telia, ala mu aresi poli"? Entenc algo de "Soc catalana" pero la resta ni flowers.

    ResponElimina
  2. De debò vas apendre grec? et felicito!
    Les fotos són genials, i la libèlula, quina passada!

    ResponElimina
  3. Ey Hola, doncs si que vaig apendre grec, no com el català i castellà, però si un nivell mitjà (tb vaig fer un curs alli). La frase vol dir: Entenc el grec tot i que no el puc parlar a la perfecció, però m'agrada molt. (en grec es díficil traduïr les frases, no es com l'anglès, però és això).
    M'agrada que os agradin les fotos, Efjaristó!! (gràcies)

    ResponElimina
  4. Ya sas olus! (Hola a tothom!)
    Grècia des d'aquí és un país llunyà, un tant oblidat. Quan en sentim a parlar, ens venen a la ment els filòsofs, els creadors de la democràcia, el Partenó de l'Acròpolis d'Atenes, els déus olímpics… Però la Grècia d'avui en dia, la Grècia de mercadillo al carrer, de períptero (quiosk on s'hi pot comprar de tot a cada cantonada, imprescindible en qualsevol ciutat grega), de frappé (batut de cafè omnipresent en la vida dels grecs), de tavli (el joc oriental del backagmmon), de paliatzís (drapaire que circula amb una furgoneta destartalada i amb uns altaveus massa alts de volum)… Aquesta Grècia no es pot conèixer si no s'hi viu, si no s'aprèn la seva llengua, si no s'interactua amb els seus habitants…
    Nur, jo també vaig estar d'Erasmus a Salònica el curs 2005-06, i és una de les meves millors vivències! Amb els altres erasmus que estàvem per allà, al bar de sobre el Leski ;) sempre coincidíem en què no hauríem trobat millor lloc per fer un Erasmus que allà! I és que els estudiants, normalment es decanten per països més propers o culturalment més coneguts.
    I els que esteu pensant en anar allà, us recomano que feu com la Nur: que aprengueu la llengua del país! Ja veureu que, quan entreu en el seu mundillo lingüístic, descobrireu que nosaltres mateixos parlem més grec del què ens pensem! I tindreu la oporunitat de conèixer un país des de dintre, parlar amb els seus habitants, comunicar-vos amb les iaies que van de negre, amb els venedors ambulants… Perquè si només parleu en anglès, tots aquests altres personatges no els podreu conèixer…
    I aprofiteu per viatjar! Tessalònica està situada en un lloc privilegiat: teniu els Balkans a un cop de tren (Bulgària, Macedònia, Albània…) i Turquia. Abans d'agafar els trens, assegureu-vos que teniu el PASO, una mena de carnet estudiantil que tramitareu a la uni mateix i amb el que gaudireu descomptes a TOT ARREU on aneu. Ja veureu que els estudiants a Grèca estan més que mimats!
    En fi! Xarhka pou exhghses thn empeireia sou sto internet! (m'alegro que hagis explicat la teva experiència a internet)!
    Ta leme syntoma! Fins aviat!
    Eva

    ResponElimina