La meva estada a Grenoble

Hola a tothom, m’han demanat que escrigui una contribució al bloc explicant les meves experiències Erasmus a Grenoble. La veritat és que m’han passat moltes coses bones i dolentes en aquests mesos i no sé molt bé per on començar, però intentaré fer-vos un resum de tot una miqueta.

Per començar, el funcionament i organització de la universitat de Grenoble és molt diferent al de la UB. Allà la carrera de Biblioteconomia és considerada com una carrera de politècniques pel fet que treballem tot el dia amb ordinadors i el curs acadèmic també és diferent. Allà comencen les classes al setembre i acabes el 30 de març amb exàmens inclosos, fas sols 2 hores setmanals de classe de cada assignatura i tens l’examen l’últim dia de classe, durant el curs vas fent treballs avaluables i passen llista cada dia a classe, és una mica com tornar a l'institut jejeje. Per contra després, d’abril a juny estàs obligat a treballar 2 mesos en pràctiques i fer un projecte tutorial i una memòria, però tots els convenis són fora de Grenoble així que si no tens cotxe propi pot ser una gran putada!

La universitat és força petita i no hi ha massa estudiants estrangers, així que els professors i la secretaria no parlen ni anglès ni espanyol, i sovint no tenien massa paciència i no feien massa l’esforç d’entendre, però si fas amics dintre de classe sempre trobes algú que t’ajudi a fer de traductor i tingui un accent més correcte que el teu perquè els primers dies et demanen un munt de papers per a fer-te el carnet d'estudiant i estàs obligat a subscriure't al sindicat estudiants, però en el fons et fan un favor perquè després tens més descomptes i ajudes econòmiques. Per la matrícula també vaig tindre algunes dificultats perquè la web estava caducada i els calendaris de classes els publiquen sols en paper 10 dies abans de l'inici del segon semestre. Allà tota la informació es transmet per carta, no per e-mails, fent més lents tots els processos.

Un dels principals avantatges que vaig aconseguir mentre feia els preparatius abans de marxar va ser una ajuda econòmica del CAF. És una institució pública del govern francès que dóna ajudes econòmiques a tothom que estudia a França en funció de la teva situació social i econòmica i segons la zona de la ciutat on vius et donen més o menys diners. També et demanen un munt de papers, però poden donar-te entre 100 i 300 € d'ajuda mensuals, així que això compensa bastant la falta d'ajudes econòmiques i beques que reps aquí a Barcelona. I si no demanes l’ajuda econòmica del CAF -per la mandra de no fer tota la paperassa que també has de fer per correu certificat-, pel fet d’estar dintre del sindicat d'estudiants tens dret a dinar en els restaurants universitaris on menges 3 plats per 2,75 € i una habitació en una residència pública per 150 € al mes amb dutxa i WC propi. Si tens menys de 26 anys també hi ha descomptes en activitats esportives, transport públic, bitllets de tren i concerts o altres activitats organitzades dintre del campus.

Si et prepares i t’informes bé amb alguns mesos d’anticipació pots obtenir tots aquests descomptes perquè són comuns per a totes les ciutats de França independentment de si hi estàs estudiant o treballant o fent el Pràcticum.

Dintre de Grenoble, en el campus hi havia una organització creada per estudiants estrangers que s’havien quedat a viure a Grenoble anomenada Integre. L’objectiu d’aquesta organització era crear activitats, organitzar excursions i difondre informació interessant o útil per a altres estudiants estrangers que vivien a Grenoble. Així a part de les mil festes d’Erasmus, cada dimarts i dijous a través d'Integre hi havia sopars internacionals on cada persona portava un plat cuinat típic del seu país o regió, visites gratuïtes a museus i exposicions de la ciutat, visites històriques i excursions d’esquí per a conèixer millor i fer amistat amb gent d’altres països. També hi havia francesos d’altres ciutats o llocs de la francophonie amb qui podies fer conversa i intercanvis lingüístics, apuntar-te a una borsa lingüística del web Integre.

Una altra cosa a dir-vos és que no tingueu por a marxar sols a l'estranger: és millor anar-hi sol perquè així augmentes la teva capacitat d’autosuperació i independència. Quan estàs sols és més fàcil integrar-te i adaptar-te a la cultura i els canvis del país on viatges i acabes sent més tolerant i pacient, un cop estàs vivint allà ets capaç de veure la TV, escoltar la ràdio, llegir el diari i adaptar-te als horaris més fàcilment del que et pensaves abans de marxar. A més hi havia tantes festes i activitats entre la uni, el campus i Integre que si volies mai estaves sol tancat a l’habitació. A més el fet d’estar sol a classe t’obliga a fer parella amb algú francès per a fer els treballs de classe o demanar els apunts, així que acabes sent extrovertit i xerrant encara que sigui per necessitat perquè ningú domina ni l’anglès ni l’espanyol. Si saps adaptar-te i integrar-te ràpidament en la cultura i costums del país on viatges tot resulta més fàcil i divertit i abans no te n'adones ja s’ha acabat tot i has tornat a Barcelona.